Saludem Marc Vinyas, regidor de la Festa de l'Aiguardent.
Marc, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Hi ha regidors de festes concretes a altres municipis?
Tens notícia?
Bé, jo conec la figura que no existeix,
del regidor de la Festa del Renaixement a l'Ajuntament de Tortosa.
És que està molt bé, això, ser regidor de la Festa de l'Aiguardent.
És que penseu que la Festa de l'Aiguardent
és una festa que ens ocupa tot l'any,
ens hi posem a treballar quan un acaba comencem amb l'altre,
i és una festa que ens porta entre 5.000 i 6.000 visitants
al poble més petit de les Terres de l'Ebre, a trap de compte,
que només en tenim 200.
I clar, hi ha una moguda que requereix la dedicació exclusiva
d'un regidor a la Festa,
inclús el fet de tindre una tècnica dedicada a l'organització de la Festa.
No hi ha dubte, i només cal entrar a la plana web
o haver-hi anat algun any de saber la transcendència
que té per aquesta localitat i la projecció que dona del municipi.
Però a tany d'anècdota, a mi em fa gràcia allò
que si vols els puestos presentar-vos a vostè qui és.
Jo sóc el regidor de la Festa de l'Aiguardent.
Dius, home, et deuen mirar, segons són, amb estranyesa, no?
I de turisme.
I de turisme.
Doncs el guionista és molt dolent,
perquè no m'ha posat això de turisme.
Bé, potser perquè m'ho vaig callar,
perquè com que ara només estem parlant de la Festa de l'Aiguardent,
doncs el turisme ja va intrínsec dins de la Festa de l'Aiguardent.
Com bé deies, és una festa que,
qui no hagi anat mai, que no es pensi que és allà,
vinga, anar a drapar i aprendre a l'Aiguardent.
No, no, és una festa que té història,
és una festa que forma part d'una cultura molt antiga
i que si no es mantenen esdeveniments com aquests, la perdrem, no?
Sí, la Festa de l'Aiguardent va néixer,
ara estem a la 6a edició,
per tant, fa 5 anys,
fruit de la inauguració de l'antiga destileria,
que vam restaurar,
i que allò era un espai quotidià dels veïns del poble,
que anaven a fer l'Aiguardent allí.
De la mateixa manera com vam restaurar fa uns anys un antic molí d'oli
i un molí fariner que estem treballant ara,
també tenim un forn de pa.
Doncs tot aquest conjunt són llocs on la gent del poble desenvolupava activitats quotidianes,
i això ho hem anat recuperant.
Al recuperar la destileria, com deia,
vam engegar tot el tema de la Festa de l'Aiguardent
per donar a conèixer una activitat, una tradició,
i sempre com un punt de vista de cara a la cultura,
de cara a la tradició,
no pas com una promoció dels alcohols, per entendre'ns.
Hi ha tota una sèrie d'activitats,
que en tot cas comentaríem,
i insistim, hi ha una plana web completíssima,
amb fotografies,
que la veritat crida moltíssim l'atenció,
perquè són d'una bellesa extraordinària,
tota la maquinària aquesta dels alambics,
que en bona part d'ells deuen ser antics.
Sí, nosaltres recomanem molt la plana web
com a de cara a la gent que no coneix la festa,
aquest és aiguardent.com,
perquè vegin una mica aquestes fotos,
que vegin una mica tot el funcionament de la festa,
la història,
i tenim els alambins també plasmats amb les fotografies,
i es pot veure com a les cases particulars
hi ha veïns que fan l'aiguardent de casa,
i durant la festa es convida els nostres visitants
a provar les diferents varietats,
hi ha la peça central de la festa,
que és la destileria antiga,
que amb l'ambi de 250 litres,
que són diferents elements que s'han recuperat,
i que es poden anar visitant durant tot l'any,
i ara especialment a la festa.
La festa, com bé deies, té moltes activitats,
ara en parlarem de les que tenen a veure
amb valls, música, revella,
però si centrem la nostra atenció
en el que és l'esperit del Prat de Comte,
que és aquest aiguardent,
què és el que es fa directament relacionat
amb l'aiguardent a la festa?
Es destila, es prepara,
què es fa exactament cara al públic,
cara als visitants?
Plantegem la festa com una mena de fira,
i com que Prat de Comte és un poble petit,
no tenim pavelló firal,
doncs aprofitem tot el poble com a pavelló firal,
i els estants que estem acostumbrats a veure a les fires,
doncs aquí són les cases del poble.
I el nostre visitant,
quan arriba al poble,
compra un gotet de degustació,
i va passejant per tot el poble,
i seran moltes cases obertes
on s'està destil·lant aiguardent
durant tot el cap de setmana,
i pot anar tastant les diferents varietats d'aquest aiguardent,
sigui blanc, torrat,
d'herbes,
amb mel, amb xocolata,
amb flor de metller,
i clar, és una mica recuperar aquesta tradició,
i que els nostres visitants puguin provar,
puguin veure quin és el procés d'elaboració d'aquests licors,
i aquesta és la part més important de la festa,
és el fet de la destil·lació.
Aquests licors, aquestes begudes,
van acompanyades sempre dels dolços típics del nostre poble.
Les coquetes d'aiguardent, no?
Les coquetes, els redots, els cocs ràpids,
els bufats de prop de compte,
tot això és pastes típiques
que també s'han anat preparant aquests dies previs a la festa
per acompanyar aquest aiguardent.
Aquestes pastes les han fet les senyores del poble,
tal com ens han ensenyat les àvies i les mares, no?
I les hem estat fent a l'antic forn de pa del poble,
que era el forn que donava servei habitualment al poble
perquè les ensenyes a fer el pa i les pastes.
L'hem aprofitat,
arran d'aquesta restauració que vam tenir fa uns anys amb aquest equipament,
i ara l'engeguem i aprofitem per fer aquestes pastes.
Però en feu quilos i quilos de pastes.
Sí, ara mateix no tinc la dada al davant,
però ahir ho estàvem comentant,
la quantitat de pastes i dolços típics que s'han fet.
Ha sigut una cosa impressionant.
Em apunten que hi ha més de 12.000 peces fetes
per a les degustacions.
Però no s'acabaran, eh? Segur que s'acaben.
No s'acabaran perquè si s'acaben en farem més durant la festa.
Bé, doncs aleshores quedem tranquils.
Has dit una cosa, Marc,
que afortunadament podem parlar cada any d'aquesta festa,
per tant té continuïtat,
també vau estar un parell de Santa Tecles,
va ser la beguda convidada.
L'any passat.
Va ser l'any passat?
Sí, sí, sí.
El 2006.
Clar, que ara estem al 2007,
tens raó, va ser l'any passat, efectivament.
Parlaves d'aquest aigua ardent a Torrat
i avui has dit un amb xocolata.
Sí.
Aquest és nou?
No, bueno...
O ja feia temps que el fes?
És que a mi no em sonava, eh?
Per això t'ho pregunto.
Com a organització de la festa,
nosaltres fem els bàsics per entendre'ns,
el blanc, l'herbes i el Torrat.
Sí.
I després els veïns van investigant,
van fent proves i van sortint coses, no?
I tenim un veí que és molt aficionat
en anar provant coses
que ell sempre ens sorprèn cada any.
Ens va sorprendre fa uns anys
amb un de mandarina,
amb un de mel,
i l'hem passat amb el de xocolata.
És la veritat que crida molt l'atenció.
Home, és que dius,
l'aiguardent i la xocolata,
hi ha una presa de xocolata
amb un gotet d'aiguardent
i és una combinació,
un maridatge perfecte.
Sí, sí.
Si ja posem la xocolata incorporada a l'aiguardent,
pot ser extraordinari.
És fantàstic.
La veritat que se't poden trobar
moltes veritats que estan molt bé.
Es pot tastar,
naturalment es pot comprar,
es pot passejar per la vila
i en paral·lel hi ha premis,
música,
revelles
i una cultura convidada,
com és la gallega.
Sí, nosaltres tenim una relació molt intensa.
De fet, ara fa una estona
estàvem parlant amb ells,
perquè venen cap aquí,
uns amics del municipi de Valga,
la província de Pontevedra,
que cada any ells venen a la nostra festa
i nosaltres anem a la seva.
Nosaltres anem a la mostra de canya de Valga,
que és una festa de l'aiguardent
que ells fan a l'agost.
I ells van venir des del primer any.
i compartim cada any experiències
i ells ens han necessitat molt a nosaltres,
perquè ells sempre hem fet a l'aiguardent.
Aquí nosaltres vam perdre la tradició
durant 150 anys o 200 anys.
Ells ens han ajudat a recuperar-la.
I en guany,
a banda de la representació institucional
del municipi,
també tenim el grup de folclore
de Valga,
que és el grup Xiabre,
que ve a fer una mostra de folclore gallec.
ho fem dins de la trobada de jotes
que fem demà divendres
i dins dels concerts folk
que fem dissabte a la nit.
O sigui,
que aprofitem que els tenim aquí
per a que ens ensenyin una mica
els valls típics,
la Munyeira
i aquests altres valls típics de Galícia.
Fixa't que aquí a Tarragona,
a l'Avinguda Roma,
des de la finestra de la ràdio
tenim un dia plujós,
ennublat,
però és un dia preciós de tardor.
D'altra banda,
aquí a Prat de Comte,
a les Terres de l'Ebre,
una cap de setmana de tardor
i amb aquesta festa
és una combinació magnífica.
Ens hi podem quedar a dinar?
Hi ha manera?
Perquè em penso que també
heu preparat un dinar
de l'aiguardent.
Sí,
nosaltres,
com us deia al començament,
som un poble de 200 habitants
i aquí tenim la infraestructura necessària
per un poble de 200 habitants.
En un cap de setmana
que ens poden passar
entre 5 i 6.000 persones
hem de posar uns serveis complementaris.
Des de l'organització
facilitem un servei de càtering,
instal·lem una carpa
d'uns 700 metres quadrats
i hem muntat un sistema
d'un servei de càtering
i tota la gent
que es vol quedar a dinar
passa per al punt d'informació,
compra el seu ticket de dinar
i es pot quedar a dinar.
Hi ha moltes reserves
que es fan telefònicament
o per correu electrònic
i anem preparant tot aquest.
De moment,
m'he deien fa un moment
que estem sobre les 300 persones
per dinar dissabte, per exemple.
Déu-n'hi-do,
si algú vol quedar-s'hi
que espavili,
que faci via
i que reservi el ticket,
com deies,
a través del telèfon
o la plana web.
Serà un èxit,
com sempre,
i afortunadament
us esteu acostumant
que aquesta festa agradi
i que aquesta festa
tingui molts visitants
i que fins i tot
sigui una de les festes
comunitàries esperades
de la tardor, no?,
aquí a les Terres de l'Ebre
i a Tarragona en general.
Sí, la veritat
és que a poc a poc
la festa s'ha anat donant a conèixer.
La veiguda convidada
a Sant Eticle
li va ajudar molt l'any passat
a donar a conèixer
la festa de l'Iguarda
en el camp de Tarragona.
A les Terres de l'Ebre,
per proximitat,
ja era més coneguda.
Enguany ens hem dedicat
una mica de cara
als nostres veïns aragonesos
perquè potser
no coneixien prou la festa
i hem pensat
que era el moment també
aprofitant,
o malauradament,
ja que tenim una mica
d'obres a la carretera
i tenim un accés tallat,
doncs els que tenen
l'accés més fàcil
són els de la banda d'Aragó,
tot i que de la banda d'Aragó
es pot arribar perfectament
a prop de compte,
doncs hem pogut
volcar-nos una mica
fent promoció
a la banda d'Aragó,
no?
I cada any
anem donant a conèixer
més la festa,
una part molt important
és el paper
dels mitjans de comunicació
que us interesseu
per la nostra festa,
ens ajudeu a donar-la a conèixer
i la veritat
que a poc a poc
ja passem
naltres de Sentilla
de Prat de Comte,
on està això?
A la Prat de Comte,
ah sí,
què feu allò de l'Aiguardent?
Mira,
us coneixen per l'Aiguardent,
millor per això
que no pas per una altra cosa,
no?
Home,
hi ha un altre aspecte
que aquest és
com a més personal,
Marc,
jo m'imagino
que aquesta petita comunitat
que són els veïns de Prat de Comte,
unes 200 persones,
ho deuen viure
amb molta il·lusió,
però és un esdeveniment important
i un canvi
en la quotidianitat
també,
molt notable,
no?
Sí,
sí,
pensa que
el que diem,
ara el poble està molt tranquil,
ara plou una miqueta
per negrar els carrers
i està tothom
acabant de preparar
els últims detalls
de la festa
i clar,
està tot molt tranquil
un poble perdut
de la Terra Alta
que aquest cap de setmana
es feia rebre a tanta gent
i això,
és un canvi absolut i radical
i això la gent del poble
ho acull
en lloc de dir
uf,
una gent d'aquí vindrà
que no agobio,
no,
al contrari,
la gent se posa
en tota la il·lusió del món
participant,
col·laborant,
és que és bàsic,
si no fos per la gent del poble
ho tindríem clar,
vull dir,
aquí per molt pressupost
que hi poguéssim dedicar
si no hi hagués la participació
desinteressada
de tot el poble,
que és tot el poble,
obrint les cases,
aquí els últims detalls
i la veritat
que ho vivim
molt intensament
i amb molta il·lusió,
de fet ja fa uns quants dies
que tenim el forn de penjagat
que estem fent
aquestes pastes
que us comentava
i fa un parell de nits
o tres
que com que pleguem tard
a l'hora de sopar
doncs aprofitem
que tenim el forn encès
i a nit
érem uns quants
que a les 12 de nit
sopàvem un pollastre
al forn boníssim.
Ai,
el forn aquest que feu les pastes,
Déu-n'hi-do.
I la copeta d'aiguardena
aniria darrere,
no?
I tant,
i les pastes que ens teníem.
I tant,
i tant.
Doncs no sé si vindrem
de visitants
o us donarem un cop de mà
a l'organització
l'any que ve.
Trobo que no està gens malament.
Sí,
sí,
ens hem de cuidar una mica
perquè som moltes hores de feina
i com a mínim
alguna estoneta
d'estar tranquils
i relaxats
i passar-ho bé
també és important
però de continuar amb la festa
i tant que sí.
Molt bé,
Marvinyas,
regidor de la Festa de l'Aiguarden
i de turisme
i tant.
De Prat de Comte,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
que sigui un èxit, eh?
Moltíssimes gràcies.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
Adéu.
Gràcies.