Ara són dos quarts de dotze del migdia,
tal com els hem apuntat en el temps del sumari
de mà dimecres al Palau de Congressos.
Serà l'escenari de la jornada S'ha cuidat la memòria,
una iniciativa de l'entitat assistencial Mutuam
per considerar, per conscienciar, volíem dir,
de la importància de la prevenció de la pèrdua de memòria.
Les jornades comptaran, entre d'altres,
amb la presència del mític ja presentador
de televisió espanyola José Luis en Barcelona.
De tot plegat parlem amb Toni Guerra,
és el director de la residència de Vilaseca
i un dels responsables de les jornades.
Toni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos primer que tot.
En principi, són jornades adreçades a les persones grans,
tot i que el tema de la pèrdua de memòria
ens pot afectar a tots en un moment determinat de la nostra vida,
però en principi per persones grans
que en aquests moments estan en un bon estat de salut físic i psíquic.
Correcte. En principi és una activitat
que va adreçar de gent gran,
però com bé has dit, és per persones que estiguin bé,
per persones que el que tinguin interès
és de millorar la seva cura personal,
envellir de forma satisfactòria i saludable
i que tinguin interès per veure què poden fer,
quines estratègies poden establir
per tal d'evitar o retardar
les pèrdues de memòria
i de les altres capacitats cognitives.
Mutuam, com a entitat, organitza i desplega
diferents moments, diferents mitjans
per tenir cura d'aquests i altres aspectes
relacionats sobretot amb la gent gran, no?
Bé, nosaltres, el nostre origen,
que és cap allà l'any 1943,
i el nostre origen està en el que era el Montepio Textil,
que és una mutualitat de previsió social
i que dona cobertura
a tots els pensionistes del sector del tèxtil
a la zona, bàsicament, de Barcelona i del Vallès.
Està tenint aproximadament 60.000 pensionistes
d'aquest camp.
Des de fa uns anys enrere s'ha preocupat molt
pel que és les persones grans i amb dependència.
I des de fa uns anys en sà
han anat desenvolupant diferents serveis
i diferents establiments
per tal de poder atendre correctament
amb les persones grans,
mitjançant diferents tipus de serveis,
residències, centres de dia, apartaments,
àrees bàsiques de salut,
equips de pades, teleassistència,
serveis d'atenció domiciliar,
és a dir, tot un seguit de serveis
des que la persona està autònoma
fins que cau amb una dependència greu i important.
I paral·lelament,
a través de la nostra fundació,
la Fundació Conviure,
doncs desenvolupem estratègies formatives,
premis de recerca
i una de les activitats
que des de fa tres anys duem a terme
és aquesta jornada.
Ha canviat moltíssim aquesta consciència
i més que ha de canviar
perquè encara jo m'atreviria a dir,
per això ens ho confirmaràs tu,
que ets expert en la matèria,
estem encara al principi
del que hem d'anar construint
doncs un tipus de societat
que pugui donar atenció i cabuda
amb diferents fórmules
del tipus que sigui
a l'envelliment de la població, no?
I ara,
que encara no hem arribat
a aquest pronòstic
que fan els sociòlegs
de gent gran,
ja ara costa una miqueta a vegades
doncs cobrir
totes les necessitats
de la dependència,
haurem de fer un plantejament,
un canvi de plantejament de vida,
no, Toni?
Bueno, però jo crec que
tots plegats estem assumint
una mica la responsabilitat
tant des del punt de vista
de les administracions,
de les empreses
i sobretot,
sobretot,
jo crec que el més important
és dels propis interessats,
no?
La gent gran
cada vegada
es preocupa més
per la seva salut,
la gent cada vegada
arriba més gran,
envelleix
amb més salut
i prova d'això
és que participen molt
sobretot en activitats físiques
que potser són les que
amb més freqüències desenvolupen,
activitats físiques, esportives,
però també amb activitats culturals
i amb activitats preventives
com pot ser aquest,
tallers de memòria,
activitats de tot tipus
que ells mateixos
prenen aquest interès
per tal d'intentar
arribar a grans
però no és tant
arribar a grans
sinó arribar a un bon estat
de salut física i mental.
Això que expliques
és molt interessant
perquè fa molts anys
als nostres parades
probablement el que aspiraven
és tenir una petita pensió
que els permetés viure,
és a dir,
solucionar la part material
però la tendència
veiem que és aquesta
però no només a la jubilació
sinó que a partir dels 50 anys
veus que hi ha un canvi
de xip en les persones
de tenir cura de la seva salut,
de ser més moderat
en determinats hàbits,
és a dir,
d'anar preparant la bellesa
per tenir una qualitat de vida.
I a més a més
hi ha més mitjans,
vull dir,
temps enrere no n'hi havia tants,
avui en dia
hi ha casals,
associacions,
clubs esportius,
hi ha tot tipus de recursos
de tot tipus de característiques
des d'institucions,
des d'empreses privades,
des de l'àmbit
de l'associacionisme,
des d'entitats d'estalvis
que promouen
molt activament
aquest envelliment
i llavors,
paral·lelament
va una cosa amb l'altra,
la gent participa
i la gent aprofita
totes aquestes oportunitats
que la pròpia societat
ens està brindant
a tots plegats.
I no només per un benestar físic,
sinó en aquest cas
mental,
emocional,
començar a tenir
doncs alguna llacuna,
alguna pèrdua
de la memòria,
el veure que
intel·lectualment
no pots tenir
el mateix rendiment
que anys enrere,
pot ser una causa
que tot aquest esforç físic
que s'ha fet
doncs realment
no serveixi per res
després, no?
No, és evident
que el que és
el pas dels anys
evidentment condicionen
un declú físic,
això està clar
i a vegades
queda molt patent
a la vista
i és molt
molt fàcilment
reconeixible,
el que passa
que també
evidentment
com més anys
vivim,
l'esperança de vida
evidentment s'està allargant
i molt
en les últimes dècades,
doncs està clar
que com més s'allarga
aquesta esperança de vida
més fàcil
és que comencin
a aparèixer
com bé dius
llacunes
a nivell cognitiu
de tots tipus,
bàsicament
el més preocupant
pot ser la memòria
perquè problemes de memòria
poden tenir
greus repercussions
en tot el que és
la governabilitat
del resto del cos,
vull dir,
a la gent moltes vegades
no li preocupa tant
que pugui tenir
algun problema físic
que més o menys
es pot anar
apaïnt
i es pot anar
compensant
d'altres maneres,
el que és més difícil
de compensar
per un mateix
són els problemes
de nivell de memòria.
Clar,
i en aquest sentit
la jornada va adreçada
al públic en general,
vull dir,
no a persones
que estiguin afiliades
o associades
a una entitat particular,
o sí?
La jornada
és oberta a tothom
i pot participar
qualsevol persona
gran
que ho vulgui,
però també té
un altre vessant
que és que hi pot participar
qualsevol professional
que hi vulgui.
En aquesta jornada
que movem
aproximadament
unes 250-300 persones
i és aquesta quantitat
perquè és l'aforament
que té el lloc
on se desenvolupa,
però bueno,
es desenvolupa
una sèrie d'activitats
que són totalades
i guiades
per una sèrie
de professionals,
no?
I aquests professionals
són psicòlegs,
són educadors socials,
són terapeutes,
són metges,
són infermeres,
bueno,
és un aforament limitat,
per això hem establert
tot un sistema
per tal que la gent
s'hi pogués apuntar,
però en definitiva
és oberta
a qualsevol persona
que hi vulgui participar
sense cap mena
de discriminant
més que això.
És la tercera jornada
que feu.
En què consisteix,
a grans tres?
Perquè clar,
el subtítol de la jornada
és
no t'oblidis
de la teva memòria,
vine,
juga
i aprenc com cuidar-la,
per tant té un sentit pràctic.
És que de fet
és una jornada
que el que pretén
és ser una jornada lúdica,
entretinguda,
divertida per la gent gran.
És una activitat
que es desenvolupa
tot un matí,
des del quart de deu
del matí fins a les dues,
on se desenvolupen
diferents activitats.
Unes d'elles són tallers,
com bé hem dit,
tallers de caire
psicoestimulatiu,
on se treballen
diferents funcions
i diferents àrees cognitives,
totes elles
estructurades,
preparades i conduïdes
per professionals,
i després una sèrie
d'activitats
amb més grup
de participants,
on se fan
presentacions,
on la gent
ha de tenir
una participació
activa i dinàmica.
És entretingut,
no és complicat
i és perquè la gent
s'ho passi bé.
A més a més,
sempre introduïm
un element més,
que pot ser
una conferència,
aquest any
tenim un presentador
de televisió
dels anys 60-70,
que és el senyor
José Lluís Barcelona,
que jo crec
que està bastant
enfocat
al tipus
de perfil
de persones
que hi participaran.
Cada any
intentem
que hi hagi
una línia
argumental
o temàtica
del que són
les diferents activitats,
és a dir,
que l'activitat
que es du a terme
sigui psicoestimulativa,
però a la vegada
lúdica,
i que tingui
un caire,
un argument,
un fil argumental.
Aquest any
és la televisió.
Una de les dificultats
més grans
quan una persona
comença a ser conscient
que si no posa fil
a l'agulla
pot tenir
aquestes pèrdues
de memòria
i aquest anar
perdent facultats,
és acceptar-ho,
assumir-ho,
i aleshores...
Perquè a vegades
dona la sensació
que aquestes limitacions
que van sorgint,
lògiques
d'altra banda
de pèrdua
de facultats,
el que més costa
és assumir-les,
no?
Que un cop
les assumeixen,
escolta'm,
estic perdent uïda,
doncs no res,
un aparellet
d'aquells
que van la mar de bé,
però primer
ho han d'assumir.
Estic perdent vista,
no, no,
jo veig perfectament.
Primer s'ha d'assumir
i no és fàcil,
no?
Sí,
el que passa
és que els problemes
sensorials
que em comentes,
vista,
audició,
són relativament
més fàcils,
potser,
i depèn,
evidentment,
cada una de les persones,
les situacions,
les patologies,
no cal dir-ho,
però moltes vegades
són molt més fàcilment
reversibles
que no pas un trastorn
ja cognitiu,
no?
Quan apareix un trastorn
de memòria,
sovint,
a vegades,
la mateixa persona
no n'és conscient
del problema que té
i aquest és un dels
principals problemes,
no?
Que ho veuen les persones
que estan al seu entorn,
ho veuen les persones
de la família,
amics,
coneguts,
però el propi interessat
no acaba de ser conscient
d'aquesta pèrdua,
no?
Clar,
una mica el que s'ha d'intentar
és,
abans que apareguin
aquestes pèrdues,
abans que apareixin
no només
problemes de memòria,
sinó de memòria,
atenció,
llenguatge,
concentració,
cada una de les capacitats,
intentar-les anar treballant
per tal que quan aparegui
el deteriorament
sigui el més enllà possible,
no?
I que puguem viure
el màxim d'anys
sense aquest tipus
d'alteracions.
Després, evidentment,
hi ha un grup de patologies,
les demències,
que difícilment
són prevenibles,
no?
Com un pic
succeeixen,
que aquí hauríem
de diferenciar
el que és pròpiament
les mancances
per l'envelliment,
que evidentment,
tard o d'hora,
van apareixent amb tothom,
com és un procés patològic,
com potser una demència,
que apareix amb gent més jove,
és molt més complicada
i és difícil realment
de prevenir,
però es pot fer,
es tenen eines,
avui en dia,
moltes,
per tal de mantenir
i evitar el deteriorament.
Això,
l'experiència us ho demostra,
que es pot evitar
aquest deteriorament
i que fer tota aquesta sèrie
d'exercicis i teràpies
preventivament
poden precisament preveure
i aquí val la redundància
pèrdua cognitiva?
Per la gent sana
que envellirà,
es farà gran
i a poc a poc
anirà tinguent pèrdua
de facultats,
sens dubte
que aquest tipus d'activitats
i totes les que es desenvolupen
tenen molta,
molta importància.
En les persones grans
o no tan grans
que el que els apareix
és un procés patològic
de demència,
d'Alzheimer,
que és el que més aviat
tothom coneix,
aquest tipus de psicostimulació
que llavors
ja ha de ser
més individualitzada,
més dirigida
amb professionals
ja específics
que tractin
aquest tipus de problemes
amb unitats
concretes
i determinades
no el que fa
no és revertir
la malaltia
sinó el que fa
és que aquesta malaltia
avanci
amb més lentitud
i progressi
amb més lentitud
de manera que
el decliu cognitiu
i físic
que de forma
progressiva
va apareixent
vagi siguent
paulatinament
més lent
que el que seria
si no es fessin
aquests exercis.
Està clar que el que és
activar-se
tant física
com mentalment
es retarda
el que és
l'envelliment
i el decliu.
Això és evident.
Igual que fem una gimnàstica
pel cos
tenint una vida
intel·lectualment activa
d'estudi
de lectura
de compartir
converses
d'un cert interès
no deixa de ser
una gimnàstica
mental també.
És evident
la gent
avui en dia
té molta preocupació
i ho estem veient tots
i de fa no gaire
temps en sa
la gent té molta
preocupació
per mantenir-se físicament
i hi ha molta gent gran
que practica
tot tipus d'esports
caminades
bicicletes
córrer
iogues
etc.
això és molt positiu
perquè el que fa
és que el cos
es mantingui
muscular
articulacions
etc.
Aquesta primera part
jo crec que s'ha aconseguit
amb el pas del temps
i tothom té la consciència
que és fonamental
fer exercici
ara és important
anar introduint-se
cap a l'altra part
que és la part cognitiva
sapiguer que hi ha eines
que hi ha estratègies
per tal de millorar
o de conservar-se
des del punt de vista mental
sapiguer que hi ha institucions
entitats de tot tipus
que desenvolupen
aquestes eines
sapiguer buscar-les
i poder participar d'elles
jo crec que això
és un altre pas
que hem de tirar endavant.
Doncs acabem parlant
de participació
ja ens ho comentava
Toni Guerra
que en principi
és obert a tothom
a qualsevol persona
d'una certa edat interessada
però també a professionals
i a mitjans de comunicació.
Què és el que han de fer
les persones
que vulguin prendre part, Toni?
Presentar-se allà
a una hora determinada
fer una inscripció
ja s'ha fet la inscripció prèvia?
S'està fent
la veritat és que
durant aquests dies previs
el que hem fet
ha sigut
un nivell dels casals
és una activitat
bastant adreçada
a la gent de Tarragona
pròpiament
Tarragona i òbviament
i Barris
i la seva àrea
més a prop
la nostra
Vila de Vilaseca
perquè és on tenim
el centre
però durant aquests dies
enrere
el que s'ha fet
ha sigut
que a la gent
se'ls ha facilitat
un número de telèfon
que el podem comentar
on la gent trucava
i bàsicament
donava les seves dades
personals
de nom i telèfon.
Una mica
per què hem fet
aquest sistema?
Hem fet aquest sistema
perquè com he dit abans
les activitats són dirigides
i estan estructurades
per un determinat
número de persones.
S'estableixen uns grups
determinats
amb un número de persones
cada una fa un número
d'activitats
determinades
que han estat molt planificades
i llavors
no volem
obrir la porta
i que es presenti
més gent
de l'aquell cap
però tampoc volem
que passi el contrari
que s'hagi apuntat
gent i que l'última hora
no vingui
de manera que avui
estem fent retrucant
a la gent
que s'ha anat apuntant
per tal de confirmar
la seva assistència
i en el cas
que algú falli
poder anar trucant
amb gent
que s'hagi interessat
també
i que estigui
en una llista d'esperes
és a dir
el que volem
és acotar
amb aquestes 250-260 persones
que tenen cabudes
a la sala
on ho fem
de Palau de Congressos
que sigui
una jornada útil
sobretot
és l'objectiu
es fa
demà a la ciutat
de Tarragona
a Barcelona
també es farà
a Barcelona
es fa
una mica més tard
es fa el dia 23 de maig
el desenvolupament
l'estructura
i tot plegat
és el mateix
el tipus d'activitats
que es desenvolupen
és el mateix
i el fil argumental
és el mateix
la persona que fa
la conferència
és una altra
òbviament
però més o menys
el caire
és la mateixa idea
bàsicament
doncs
moltíssimes gràcies
Toni Guerra
director de la residència
de Vilaseca
i un dels organitzadors
organitzador
d'aquestes jornades
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
recordem que és
el Palau Firal
i de Congressos
a partir de dos quarts
de deu del matí
potser que estigui
una miqueta abans
molt bé
moltíssimes gràcies
gràcies per convidar-nos
adeu-siau