Hola, molt bon dia. Efectivament, ens trobem a l'antiga audiència
a la plaça de la Pallol, al costat del portal del Roser,
al cor de la part alta, perquè ahir es va inaugurar
una exposició de fotografies, imatges preses
pels alumnes del Col·legi de Sant Domènec a Guzmán, les Dominiques.
És el resultat, com molt bé explicàveu, una nova iniciativa
que neix arrel del projecte L'Escola Adopta un Monem.
Estem ben acompanyats avui, anem presentant un per un
els convidats que ens acompanyen. En Premio Ex, saludem la tinent
d'alcalde de Patrimoni, la senyora Maria Mercè Martorell.
Hola, molt bon dia. Bon dia, Jordi. També ens acompanya
una de les tècniques del Museu d'Història, la Maite Martorell.
Maite, molt bon dia. Hola, què tal? Ens acompanya també
el director del centre, el senyor Marcel Pallajà.
Senyor Pallajà, bon dia. Bon dia, bon dia. I comencem també
a saludar la Roser Massó, que és la noia guanyadora
del concurs de fotografia. Roser, bon dia. Bon dia.
Si us sembla, ràpidament, comencem per fer unes preguntes
per la senyora Martorell que ens ha de deixar.
Sembla mentida com aquest projecte
de l'escola d'Opto un Monument
s'ha anat desenvolupant durant prop d'un any
i, a més a més, ha estat possible
que neixin iniciatives paral·leles
més enllà del projecte pròpiament.
Sí, la veritat és que gràcies a la iniciativa
que en el seu moment va tenir Educació de la Generalitat
i bé, tota la tasca feta des del museu.
Ara, després, la Maite intervindrà
i ella ha sigut la que ha canalitzat
absolutament des del museu
tot el projecte de l'Escola d'Opto un Monument
i, per suposant, la resposta
que ha tingut el projecte a les escoles
perquè, sense la receptivitat de les escoles,
això no hauria sigut possible.
Doncs ens ha permès, en aquest moment,
tenir, crec que són 24 escoles,
18.000 nens a Tarragona,
però, a part, les escoles a Segòvia, a Ibiza
i, especialment, a Pompeia,
que estan fent també l'Escola d'Opto un Monument
per simpatia en Tarragona,
però, a més a més, també amb un intercanvi
amb nens de la nostra ciutat.
Han sigut dos cursos escolars,
per tant, una miqueta més d'un any,
i, ara, pràcticament, el mes de maig,
farem ja el tancament d'aquest primer cicle
i que ja comencem a treballar amb el següent.
Per tant, ha sigut, jo crec, magnífic
perquè ha permès apropar tots aquests monuments
a tots els nens, nenes, nois i noies de la ciutat.
Senyora Maria Mercè Martorell, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, com sempre.
Ara sabrem com es desenvolupa,
quin serà el futur d'aquest projecte
a l'Escola d'Opto un Monument,
però ens agradaria saber, per part del director,
per què des de les Dominiques,
des del Col·legi Sant Domènec Guzmán,
es va decidir apadrinar, precisament,
al Monument de les Voltes del Pallol?
Home, per nosaltres és un monument molt emblemàtic
perquè des de l'any 1690
les germanes domíniques ocupaven aquests edificis d'aquí
perquè eren l'antiga escola.
Antigament la nostra escola es deia l'escola del Beateri,
popularment coneguda així,
i bé, nosaltres el que hem volgut una mica
és recuperar aquesta memòria històrica.
Des de l'any 1951 l'escola és on està ara actualment,
al carrer Rovira Virgili.
Però clar, 300 anys d'història en aquesta plaça,
nosaltres pensàvem que era moment de reivindicar-ho,
moment que els nostres alumnes i pares i professors
coneguin aquest monument,
coneguin la seva història,
i bé, i penso que les activitats que s'han programat
des de l'escola són moltíssimes
i aquesta és una més d'elles
que bé, que fa aquest paper de reivindicar-ho,
de conèixer-ho i d'estimar-ho.
Per tant, en aquest cas era gairebé obligat,
en el seu cas,
vostè apadrina precisament dels Voltes del Pallol.
Lògicament, jo recordo que ens vam reunir
al clostre de professors
quan se va fer la proposta des d'ensenyament
i des de patrimoni de l'Ajuntament
per fer aquest projecte,
no vam tenir que dir res.
Quan vaig dir,
quin moment vam escollir,
tothom unànimament va escollir el Beateri,
perquè pensem això.
És una part de la nostra història.
Com va néixer la idea d'aquest concurs de fotografies?
Bé, hi ha una comissió de professors
que ja des del curs passat
està programant moltíssimes activitats.
A l'escola també hi ha gent
que li agrada molt el món de la fotografia
i hem organitzat un concurs de pintura,
hem organitzat un concurs de logotips,
tenim ara també un logotip triat
que és el que ens identifica com a projecte,
un concurs de mascotes
que el divendres de Carnaval
també es presentaran a l'escola,
unes mascotes del monument,
i finalment el concurs de fotografia
perquè era una manera molt bonica
de tenir inclús un patrimoni fotogràfic
que actualment ens mancava també una mica el centre.
Ara continuem parlant amb el director,
amb la Maite Martorell,
però m'agradaria que la Roser és la noia
que ha guanyat el primer premi de totes les fotografies.
Roser, aquí com descriu-nos?
Explica'ns, això és la ràdio,
no ho podem veure,
però explica'ns una mica com és la teva fotografia.
Doncs vaig a una fotografia del xiprer
i de les dues finestres,
aquestes molt originals,
i després una de tres arcs
que està molt bé.
És el que més et va cridar l'atenció del monument, Roser?
Sí, sí, més o menys, sí.
Tu tens força d'artista,
tens fusta de fotògrafa
o això ha vingut per casualitat?
Més, no sé,
m'agrada fer fotos i mira.
Home, ja tens el teu primer premi,
em sembla que més a més el premi ha valgut la pena,
o sigui que potser és l'inici d'una carrera,
qui sap?
Home, potser sí.
Ja ho veurem, Roser, moltes gràcies.
Gràcies.
Continuem parlant, com dèiem,
en directe des de l'antiga audiència,
amb el Marcel Pallajà,
amb la Maite Martorell.
Ara abans la tinent d'alcalde patrimoni
ens explicava que aquest projecte
de l'Escola d'Opte Monument
ara està en la seva primera fase,
al matxarà aquest primer curs,
però que s'apostarà per una continuïtat.
Com serà aquest projecte
en el llarg dels propers mesos?
Doncs no tenim massa clar,
és a dir,
el que passarà un cop acabat
aquest primer cicle.
El que sí que està molt clar
és que es vol continuar
la mateixa línia,
és a dir,
perquè ens hem trobat en aquest moment
en què anem pel carrer
i ens trobem la canalla
que va visitar els monuments
que ells han apadrinat,
se'ns han augmentat les visites
als nostres monuments romans,
la gent que ha adoptat els monuments
va visitar-los,
la canalla hi va amb els pares,
és a dir,
clar,
tenim tot un moviment tarragoní
que no podem obviar.
I aleshores...
Si ens permet fer un punicidit,
hi ha aquest fenomen,
els nens venen a visitar
el monument amb l'escola
i després al cap de setmana
doncs porten els seus pares
i els expliquen coses
que potser els pares
ni conèixen.
És a dir,
jo l'altre dia,
casualitat,
jo estava a la muralla
amb un grup d'amics
i em vaig trobar gent
que venien de pràctiques
que els explicaven
la falsa braga,
és a dir,
que és la gran desconeguda,
allò,
la muralla moderna,
els hi deien...
I jo sentia com...
Andaven amb els avis
i els hi deien
això és romà
i els hi deien
no, no,
romà és allò,
això d'aquí no.
I era molt graciós
perquè era canalla
quan sortim
o passem per aquí
a la plaça El Pallou
acostumem a veure canalla
del Col·legi Sant Domènech
que estan dibuixant.
És a dir,
hi ha tot un moviment
i a partir del maig
iniciarem un procés
de dos anys més
i el que encara no sabem
és si continuaran estudiant
el mateix monument
o ho ampliarem a més.
En principi,
la proposta sí que és
continuar amb el mateix monument
ja que s'ha començat
i una estimació,
un moviment escolar,
és a dir,
llavors,
tota aquesta canalleta
que tenen cinc anys
i que ja van dient
que ells són els padrins
d'aquest monument,
volem que ho segueixin fent
durant més anys,
que vagin creixent
amb aquesta mentalitat.
Es pot aprofundir,
doncs,
en l'estudi
d'aquest monument
i la idea, doncs,
és que hi hagi
una vinculació
dels centres educatius
en cadascun d'aquests monuments
al llarg dels anys,
que els nous alumnes
del centre
també s'hi sentin vinculats.
Sí, sí,
és que, a més,
clar,
tenim uns centres
que la canalla
estudia
els més menuts
estudien una cosa,
els més grans una altra,
per exemple,
el IES Pons i Carc,
adoptat Casa Castellarnau,
ha fet un estudi matemàtic
de tots els terres,
de tots els dibuixos
geomètrics dels terres.
És a dir,
clar,
cadascú,
dintre del seu nivell,
doncs,
està treballant-ho
i llavors és una llàstima
que això no segueixi.
Vaja,
ja és segur
que seguirà.
Abans parlàvem
que aquest projecte
ha estat capaç
d'exportar-se a Pumpella
i ho coneixíem també
d'altres ciutats
de l'estat espanyol
com Segovia,
com Eivissa.
Com ha estat la relació
amb aquestes altres ciutats?
Doncs la veritat
és que naltros
som pioners,
és a dir,
naltros quan els hi van proposar
amb els de Segovia
es van quedar una mica
què, què, què fem?
Llavors quan els hi vam explicar,
clar,
llavors ells van buscar
una escola d'allà
que estan treballant
el seu aqueducte
i amb l'escola
que treballa aquí
al nostre aqueducte
doncs fan un intercanvi
i treballen.
Cal reconèixer
que naltros
estem un punt més avançats
que ells
i que ells
han començat
una mica més tard
que naltros.
És a dir,
ells quan han vist
tota la fenya
que naltros hem fet
s'han posat
les mans al cap
i realment
estan entusiasmats
i l'any que ve
Segovia
no hi participarà
només amb l'aqueducte
sinó que ampliarà
altres monuments
que té,
és a dir,
té la granja allà al costat,
té molts altres monuments.
Pompeia passa el mateix,
passa que amb Pompeia
podem estudiar el que vulguem,
perquè tenim de tot
i encabat,
doncs,
per exemple,
tot el que és Eivissa
doncs hi ha tota la zona
dels enterraments,
hi ha tota la zona moderna,
és a dir,
Eivissa,
dins dels Íbers
fins ara també dóna molt de sí,
és a dir,
el d'Eivissa
és mitjançant les ciutades
patrimoni,
per una manera.
Potser aquest és
un dels aspectes més importants
perquè molta gent
diu,
mira,
venen els nens,
es perden un matí de classe,
aguanten el rotllo
que parlen amb plata
dels professors
i se'n tornen cap a l'aula,
però hi ha un treball
abans,
darrere,
no sé,
vostè,
quan des de la regidoria
de patrimoni
li van presentar el projecte
com a director d'un centre,
què va pensar?
Si era escèptic
o realment és que ella
que podria tenir l'èxit
que està tenint.
No, no,
nosaltres pensant
en l'èxit que està tenint,
a més a més,
pensem que és una manera
de fer viva l'aula,
no?
Perquè, a veure,
a l'escola treballem la història,
treballem l'art,
però, clar,
poder treballar-ho in situ,
no?
Poder tenir un monument
que inclús s'assetin identificats
els alumnes,
que això és molt important.
A l'escola
sempre han treballat
tots els monuments de Tarragona
i més,
on estem situats nosaltres,
no?
Però, clar,
no és el mateix que diguis,
escolta,
aquest monument,
a més a més,
s'identifica amb tu,
han fet literatura,
realment,
bé,
doncs,
ha estat com pensàvem,
no?
Un èxit rotund,
tant d'alumnes com de pares,
que això també és molt important.
De fet,
ja per acabar,
hi ha fins i tot centres
que tenen pancartes
a l'exterior,
a la seva façana,
penso, per exemple,
amb el Col·legi Saavedra,
que és el primer que ens ha vingut al cap,
o sigui que hi ha col·legis
que reivindiquen una mica
el seu monument.
Sí,
però és que no sols això,
hi ha col·legis que,
clar,
per exemple,
els de les Salles
han tingut que reclar
el dit
dels Jardins de la Reconciliació,
ells reivindiquen,
els del Nostre Senyor dels Àngels
de Torrema fa forta,
reivindiquen
el monument
del Fèlix Rodríguez de la Fuente,
que s'arregli,
poden posar pancartes
i, a lo millor,
clar,
d'abra a abra
no les poden posar,
però les posen en vertical,
és a dir,
que reivindiquen
i això també fa que...
Es convertiran en lobbies de pressió.
Doncs,
una mica sí,
una mica sí,
tenim ara en aquest moment
els de l'Escola dels Àngels
que ens estan,
i, clar,
és a dir,
hem netejat tot el monument,
l'estem ajardinant,
tot això és gràcies
a l'Escola que l'ha adoptat.
Com a padrins
de les voltes del Palló,
suposo que des de les Dominiques
la principal reclamació
és que els seus veïns
estiguin a l'alçada,
no?,
el projecte de remodelació
de Cala Gapitu és immediat.
Exacte,
i a més a més una cosa
que també ja hem vist
que volem agrair
perquè sempre es parla
de Cala Gapitu,
no?,
i nosaltres sempre diem
són 300 anys d'història
de Col·legi Sant Domènec
i suposem que entre 50 i 60 anys
és de Cala Gapitu, no?,
i ara ja ve que el cartell
de remodelació
d'aquest edifici
ja ho posa, no?,
posa Antic Convent
de Sant Domènec
i a sota entre paràntesi
posa Cala Gapitu,
una cosa que també
havíem reivindicat molt, no?,
que Tarragona no es coneixia,
bueno, es coneix de sempre
com el Beateri
però sempre últimament, no?,
oficialment s'ha dit Cala Gapitu, no?,
i és una de les coses
que nosaltres sí que hem reivindicat
i veiem que és una bona fórmula, no?,
i després, lògicament,
ens faria moltíssima il·lusió
i això també ho estem dient
i ma mare ha estat exalumna,
la meva àvia ha estat exalumna també
i dius, escolta,
m'agradaria poder entrar, no?,
accedir-hi
i el nostre alumnat, per suposat, no?,
per poder-lo estudiar ara des de dins, no?,
que és el que demanem
que suposa que en un futur
esperem que ben aviat hi pugui ser.
Doncs amb aquestes reivindicacions
i amb aquestes felicitacions
posem el punt i final,
se'ns d'acaba el temps.
Maite Martorell,
tècnica del Museu d'Història,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Mercè Pallajà,
director del Col·legi de Sant Domènec
Cosmán, moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Des d'aquí,
des de l'antiga audiència,
contemplant aquesta quarantena de fotografies,
una mostra de totes les fotografies
que s'han presentat en aquest concurs,
perquè la resta
estan a les instal·lacions del Col·legi.
Doncs des d'aquí,
davant del monument homenatjat
de les voltes del Pallol,
posem el punt i final.
Jolanda,
tornem la connexió aquí
als estudis centrals.