Dos minuts amb dos quarts de dotze.
Estàs on en paret, que per cert recorden,
ho presentava ahir la regidora de Cultura,
actuarà a Torreforta, a la plaça del Mercat,
per les festes de Sant Magí.
Serà el dia 17.
Hem triat aquest tema perquè parla de menjar,
dels aliments, d'allò que consumim diàriament
i que sembla ser que cada cop busquem més
que en allò que mengem vingui implícita ja la nostra salut.
Ara els comentàvem fa un moment
què s'entén per aliments funcionals.
Els dèiem una explicació una miqueta d'anar per casa,
però prou entenedora, aquells aliments
que volen millorar les funcions vitals del nostre organisme.
En aquest sentit, el Tecnoparc de la Universitat Rovira i Virgili
posarà en marxa una granja experimental a Masbubé
per obtenir carns funcionals.
El punt de partida és que si s'alimenta els animals
amb elements beneficiosos,
aquests poden passar després a la dieta humana.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
Josep Valls és tècnic de projectes del Tecnoparc.
Senyor Valls, molt bon dia.
Bon dia i gràcies per la invitació.
I ara, gràcies a vostè per atendre la nostra trucada,
perquè, per exemple, quan parlem de la quantitat de porqueries
que mengem perquè van implícites en les verdures i en les cars i en els animals,
tot això es pot transformar, positivar-ho,
i allò que arriba a les verdures, a les fruites o a les cars
pot ser positiu pel nostre organisme, no?
Sí, sí, exactament.
Precisament ara mateix el que es busca,
a més del que el consumidor demana,
és tot un concepte de seguretat com a principal característica,
que inclouria aquests conceptes que tu has anomenat,
tot això que diem les porqueries,
com un arriba a menjar.
Però cada cop més estan implementant-se dintre de la societat
buscar en l'alimentació un factor afegit d'un valor nutritiu
que permeti unes propietats, uns beneficis nutricionals i saludables
de l'aliment o dels ingredients específics,
que siguin unes qualitats que estiguin fonamentades científicament, evidentment.
Allò que nosaltres avui dia consumim com un fet excepcional,
pollastre de granja, perquè està criat només en blat de moro, etcètera,
diguem que això és anar un pas més enllà,
i a banda d'aquest blat de moro, aquest pollastre, per posar un exemple,
li donaríem alguna que altra vitamineta, no?
Exacte. Seria més o menys així, a grossos termes...
Home, ampliar absolutament casolà i planer.
Exacte.
M'imagino que la cosa és molt més complexa.
La cosa es complica, i també convé diferenciar una miqueta
tot el que seria la part més biològica de l'alimentació,
que és una via que està totalment d'en boga actualment,
i també la part que es proposa des de la granja,
que seria utilitzant sempre ingredients naturals
per aconseguir que els perfils nutricionals dels animals
o en el cas d'aliments funcionals,
quan es parla d'una manera més genèrica,
doncs que aquests perfils nutricionals siguin més nutritius,
més saludables per la consumició humana.
Clar, en el que és la indústria càrnica,
jo havia sentit parlar, tots hem sentit parlar,
i la publicitat ja s'han ocupa d'això,
doncs de determinats embotits,
o fiambres baixos en sal,
els quals se'ls hi afegeix omega no sé què,
omega 3 o el que sigui.
En el que és la carn, allò de posar una xuleta,
una costella, un bistec o un pit de pollastre,
amb això encara no s'ha fet res,
vull dir que això seria un programa pioner, no?
Aquí, si més no, vaja, jo no l'havia sentit a parlar.
Sí, a nivell de comercialització encara està molt verda la cosa,
no és tan senzill per fer-ho com els aliments funcionals més coneguts,
que podrien ser les begudes o fins i tot els actimels i coses d'aquestes.
L'incorporació és relativament més fàcil,
però en els productes càrnics és força més complicat,
perquè només hi ha dues vies,
o ho fas en el moment del processament,
és a dir, quan tu estàs construint a partir de la carn trinxada,
doncs fas els productes derivats,
siguin-se'ls xitxes, etcètera,
llavors pots incorporar aquests nutrients,
però el procés no és tan efectiu.
Realment és més efectiu quan l'enriquiment
es fa directament a través de l'alimentació animal.
És a dir, tu afegeixes al pinso, al consum de l'animal,
uns pinços de qualitat que incorporin ja aquests components.
I aquests seran integrats dintre de la dieta
i passaran els seus muscos,
que al final és el que acabarem consumint.
Amb això t'assegures que és més efectiu,
perquè el component que tu has afegit, el pinso,
ja ha travessat el que són les membranes,
és a dir, tot el procés digestiu, i per tant s'incorpora.
I això ja dona una certa garantia que si s'ha incorporat en l'animal,
ja tens un animal enriquit en el que tu comentaves,
sigui omega 3, siguin altres vitamines, etcètera.
Això et pot assegurar que més probablement es podrà incorporar després també
quan nosaltres, els consumidors humans, fem aquesta ingesta de carn.
No es parteix de zero en el projecte perquè ja s'han fet alguns estudis previs,
abans de començar a experimentar ja directament en aquestes carns.
Exacte. De fet, aquest projecte d'unitat experimental animal
que es fa des del Tecnoparc de Reus
i es fa conjuntament en col·laboració amb l'IRTA.
I l'IRTA ha fet ja diversos estudis,
sobretot el que fa referència a controlar el perfil dels lipis,
dels greixos, de les camps,
a partir del perfil de greixos amb què es treballa en la dieta.
Per tant, ja hi ha estudis, ja hi ha una base sòlida
a partir de la qual es pot començar a seguir investigant,
perquè com tu has dit, és un camp encara no gaire explorat,
precisament per les dificultats que comporta
i podem abarcar encara molts aspectes diferents.
Aquest estudi es farà amb carts de diferents animals del consum quotidià?
Sí, exactament.
La unitat experimental està prevista per poder fer treballs
amb diferents animals,
principalment per centrar-ho als animals que són de consumició més comuna,
com podrien ser els porcs, els conills, les aus,
tocorral, siguin pollastres, siguin gallines,
i també alguna cosa de vedells, i fins i tot vacú.
Del que no hi ha dubte és que seran els animals més ben alimentats del món,
i més sants, això?
Sí, això és bàsic.
No pots plantejar-te un enriquiment per tenir una carn saludable,
si no tens controlat absolutament tota la resta dels components
que afegeixes a la seva dieta.
Lògicament, un projecte d'aquestes característiques,
com altres d'investigació, de recerca,
requereixen tot un tempo diferent
del que és l'exigència del mercat, lògicament,
però per l'experiència, normalment aquest tipus de projectes,
aquest o d'altres que podríem esmentar,
que es vull anar a terme aquí al Tecnoparc,
que es calcula des que es comença un tràmit administratiu,
hi ha tot un període d'investigació científica pròpiament dit,
després entraríem a la comercialització,
4, 5, 10 anys són els que es dediquen a projectes d'aquest tipus?
O no tant?
Es pot escurçar, generalment.
Com que diem, depèn també dels línies que s'investiguin,
línies que serien molt més innovadores,
és a dir, incorporar nutrients
que encara no estan molt ben descrit la seva manera d'assimilar-los,
per dir-los d'alguna manera per les camps,
podrien portar una mica més de temps.
Però a nivell d'estudis,
es parteix sempre d'una base que,
primer que tot, has de fer la part experimental,
que això pot ser llarg,
perquè no oblidem que estem parlant d'animals,
llavors això porta un temps,
has de fer els teus estudis,
necessites analitzar constantment
el nivell del nutrient que s'ha incorporat,
poden ser estudis d'un, dos anys,
i després passes al que seria ja la part d'al·legar.
Al·legacions és justificar,
demostrar que el que tu dius,
que aquest aliment és més saludable,
que aquesta carn és més saludable
perquè ha incorporat aquests nutrients,
és cert.
I això és un procés que pot anar més o menys ràpid,
o més o menys lent, depèn de com es miri,
segons el mateix,
segons la base científica que ja es disposi
i segons les proves que es puguin fer.
En aquest sentit, també volia destacar
que el projecte de l'unitat experimentada animal
és un dels projectes científics del Tecnoparc,
però que està coordinat també amb altres projectes,
que precisament fa un parell de dies
es feia la primera reunió de treball
del que és el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut,
que s'encarregaria una miqueta del que comentàvem
de demostrar que aquestes al·legacions,
aquestes justificacions, són certes.
Un cop això ha passat,
aquest aliment ja està acceptat
per poder-se comercialitzar
amb l'etiqueta de funcional,
que és realment el que es busca.
Tenir un aliment que no només sigui funcional,
sinó que, a més,
ho pugui demostrar,
que ho pugui justificar legalment.
És un món realment fascinant
i que necessitarà, a banda del coneixement
i de la investigació,
també d'una legislació específica.
Si ja vam, fa temps,
allò de producte ecològic,
producte natural,
ara el tema de funcionalitat d'un aliment
serà també un terme
en el qual ens haurem d'acostumar
i s'haurà de llegislar també, no?
Exacte.
Sí, precisament,
la reglamentació que es posarà en vigor
i que serà la que marcarà una mica
i el destí de tot això dels aliments funcionals
és la normativa europea
que especifica tots els passos
que s'han de dur a terme
per poder justificar
i poder comercialitzar un producte com a funcional.
Això implica,
sigui demostrar,
quantificar els nutrients que tinguis,
si vols dir,
que conté tant de vitamina,
doncs, que estigui demostrat,
o, si vols dir,
doncs,
regula el nivell del colesterol,
doncs, aprovar,
o sigui,
aportar proves científiques
que demostrin que realment aquest aliment,
consumit en les dosis que indiques en la teva etiqueta,
és realment un element regulador del colesterol.
Fins ara la regulació no era clara
i això permetia una miqueta
que cadascú pogués utilitzar l'etiqueta de funcional
una mica a la seva conveniència.
Ara, a partir del 2009,
les normatives,
que encara han d'acabar de perfilar
exactament tota la part de reglamentació,
però la normativa ja especifica
que per poder dir que un aliment és funcional,
perquè el consumidor tingui la seguretat
que aquell aliment aporta els nutrients
o els beneficis que indica,
doncs, perquè això pugui ser acceptat,
haurà de passar tota una sèrie de procediments previs
que ho demostrin.
I és el que comento,
que serà a partir del 2009
quan tindrem la seguretat
que els aliments que estiguin funcionals
i que es comercialitzin com a funcionals
seran realment funcionals.
Doncs és d'agrair que arribi aquesta normativa.
Imaginem que els mitges,
sobretot de l'assistència primària,
seran els que estaran més agraïts
perquè sempre ens estan recordant
que per no prendre determinat aliment
un cop o dos a la setmana
hem d'abandonar determinats tractaments a mèdics,
que a vegades passa sobretot
en persones d'una determinada edat.
Interessant, sens dubte,
important i transcendent.
Per tant, Josep Valls,
tècnic de projectes del Tecnoparc,
de tant en tant trucaríem a la seva porta
perquè ens posi al dia
de com va aquest projecte
i d'altres que duen a terme
el Tecnoparc de la Universitat Rovira i Virgili.
Moltes gràcies per atendre la nostra trucada.
Moltíssimes gràcies a vostès.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu.