Hola, molt bon dia, Jolanda.
Efectivament, ens hem desplaçat amb la unitat mòbil ben a prop d'aquí, la veritat.
Estem, com bé deia-ho, a l'Institut Martí i Franqués
i estem aquí segrestant, entre cometes, a dos nois
que aquesta tarda se'n van cap a Madrid
perquè demà tenen una competició força important.
Es tracta, com comentàveu, d'aquest projecte nacional MESE.
MESE correspon a les sigles de Management in Economics Simulation Exercise.
Es tracta, doncs, això, unes proves, una simulació d'empresa
que han hagut de fer durant tots aquests dies.
Ara saludarem l'Eduardo Casanedo i l'Adrià Gutiarréz,
però abans deixem saludar el professor, que és el José Manuel Vila.
José Manuel, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ell és professor d'Economia d'aquí del centre, d'aquí del Martí i Franqués
i ens agradaria, José Manuel, que ens posessis en antecedents
què és exactament això del projecte MESE
i, vaja, en què consisteix la final de dama.
Doncs, el projecte MESE és un exercici de simulació
de gestió d'empreses que està organitzat per Junior Achievement
d'aquí d'Espanya.
És una fundació que va començar fa sis anys,
va presentar aquí al Departament d'Educació el seu projecte
i quan vam comentar una mica de què anava,
doncs, de seguida ens vam involucrar.
i consisteix en gestionar una empresa a través d'una informació
que ells van donant, d'informes de tipus econòmic,
com pot ser analitzar balanços de situació,
comptes de pèrdues i guanys,
estats de fluxos de treçoreria,
anàlisi de la situació econòmica conjuntural
i, a partir d'aquestes dades, els alumnes han de prendre cinc decisions
respecte a la seva empresa,
que consisteix en decidir quin preu posen el seu producte,
quant capital volen invertir per ampliar la capacitat de fàbrica,
quina és la despesa que volem fer en màrqueting,
quina és la despesa en recerca i desenvolupament
i, si volen o no, portar, quina és la cinquena?
No me'n recordo ara.
És igual, de poc.
No, recerca i desenvolupament, màrqueting,
ampliar la capacitat, ho hem dit, preu...
I les unitats penudes.
Ah, i la producció, sí.
I la producció.
Això m'ha saludat, que ja n'he intervingut a tu ara.
Hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Adrià, bon dia.
Bon dia.
Teniu caràcter emprenedor, això d'entrada?
Sí, des de petit, que a casa m'han involucrat aquest caràcter i, sí.
Teniu les vostres petites empreses,
invertiu en borsa, coses d'aquestes, encara no?
Encara no.
Farem que l'acaba la carrera, poder que sí, però encara no.
Des del vostre punt de vista,
què ha comportat, què ha suposat implicar-vos en aquest projecte,
en aquestes pràctiques?
Doncs jo un dia estava aquí a l'institut
i el professor d'Economia em va preguntar
si em volia apuntar a aquest projecte,
encara que jo no feia el batxillerat d'Economia,
però els dos pares meus,
doncs, tenen estudis empresarials
i...
Vé de casa, això, doncs.
Sí, em ve de casa.
I llavors aquest tema a mi, doncs, m'interessa
i li vaig dir que sí.
També coneixia l'Adrià, de l'altre col·legi,
i me va dir si volia fer de parell amb ell.
Li vaig dir que sí i llavors vaig entrar en aquest projecte.
Us vau enredar mútuament, vaja, no?
Sí, perquè la veritat,
al principi el professor ens ho va oferir obertament a la nostra classe,
perquè com que donàvem les seves assignatures i tal,
i a la meva classe no hi havia ningú interessat
i com que ens coneixíem amb l'Edoardo,
doncs, ja ens vam, diguéssim,
implicar des d'un principi i fins ara.
El José Manuel ha fet la descripció més teòrica
d'en què consisteix a nivell pràctic a vosaltres,
perquè demà teniu la final,
però fa setmanes, fa mesos, que esteu currant,
si ens permeteu l'expressió,
amb tota aquesta història.
Què ha suposat per a vosaltres?
Quina feina heu fet fins ara?
Doncs, el professor sempre ens ha anat guiant,
més o menys, per on havíem d'anar,
però un cop a la setmana quedàvem
i dedicàvem una estona a tindre en compte
les influències sobre les notícies
que s'anaven donant de la web i tot això
i ens posàvem d'acord
i ficàvem les nostres inversions
i tot això a l'ordinador
i sortien els resultats i així cada setmana.
Fica't un exemple, Eduard.
Aquí es tracta d'arriscar amb calè, no?
Bé, sí, són calés imaginaris, però sí.
Els del Monopoli, no?
Sí.
Nosaltres tenim una empresa
i competim contra...
De què és? De què és l'empresa?
Nosaltres fabriquem un producte que és DigiMouse,
que són un ratolint d'ordinador d'última tecnologia.
Boníssims, els millors al mercat.
Sí.
I llavors tenim que tractar,
vendre més productes
i obtenir més beneficis
que les altres empreses que estan al nostre grup.
I llavors l'empresa que obté més beneficis al final
és la que guanya.
Per reconseguir beneficis,
què has de fer?
Reduir costos i vendre més que les altres?
Com ho aconsegueixes, això?
Són les decisions que ha dit el professor abans.
Hem de mirar el preu que ens convé més pel mercat,
també les unitats que hem de vendre,
quan volem invertir en marketing,
en IMSD,
i també sobre quan volem invertir per produir.
És complicat?
Bé, al principi una mica,
però després quan et vas acostumant,
li vas agafant el truquillo
i llavors és cada cop més fàcil.
D'aquí a poc els portarem la declaració de la renta,
perquè ens la facin.
Què ha suposat?
Perquè això és una activitat
que no es fa dins de l'assignatura d'Economia,
no l'han fet tots els nois,
sinó que, vaja,
d'aquest centre l'heu fet vosaltres.
Això ha suposat, d'entrada,
exercici en horari extraescolar,
més feina que els altres alumnes.
Sí, però tampoc ha sigut res de l'altre món
i podíem compaginar-ho bé amb els estudis normals
i amb els coneixements més o menys de l'assignatura
es podia fer perfectament
i a mesura que anaven avançant les setmanes
ja teníem més clar per on havíem d'anar les decisions i això
i tot bé.
Normalment aquest projecte s'ofereix als alumnes
de segon de batxillerat
perquè ja tenen més coneixements d'Economia
i Organització d'Empreses.
El segon de batxillerat, recordem que tenen 17-18 anys.
Exacte, que han fet l'assignatura a primer
i la fan també a segon
perquè és una assignatura de dos anys.
Aquest any, a part dels alumnes aquests
de segon de batxillerat,
la vam oferir, en principi, en general,
a la gent que a primer de batxillerat
anava força bé.
Llavors, van sortir dos grups només de primer,
ells i un altre grup d'un altre curs.
I tota la resta de gent de batxillerat
també ha estat involucrat.
És a dir, en principi,
la quantitat d'alumnes que han estat involucrats
en aquest projecte aquest any,
aquí al centre,
han estat uns prop de 30.
José Manuel, l'estereotip diu
que els joves d'avui en dia són poc previsors,
que malgasten
i que no tenen gaire cura
dels seus diners.
Aquesta activitat, aquest projecte,
ve a contradir una miqueta
l'estereotip, el model que ja ha prefixat.
Jo penso que hi ha de tot,
és que els estereotips estan per això,
però jo penso que hi ha de tot.
També diuen que 8 de cada 10 universitaris espanyols
volen ser funcionaris,
només un vol ser emprenedor,
i jo vaig preguntar l'altre dia
a l'aula de segon de batxillerat
que tenia 20 alumnes,
quants una mica volien o tenien intenció
de treballar per els mateixos,
i van sortir pràcticament la meitat.
O sigui, que és una mica...
Això dels estereotips està prou bé,
però hi ha que anar amb cura.
En què consisteix la final de demà?
Per què heu fet totes aquestes pràctiques prèvies?
Demà crec que us confronteu
amb grups d'altres 6 o 7 instituts
d'arreu de l'estat espanyol.
Què haureu de fer, Eduard?
Doncs demà pel matí
consistiran en el mateix
que hem hagut fent fins ara,
en prendre decisions,
però el que passa és que seran
cada mitja hora
haurem de fer una decisió.
Llavors serà més complicat
perquè tindrem menys temps per pensar
i hem de competir
contra els 7 instituts d'arreu d'Espanya.
Partiu de zero
o partiu amb les pràctiques
que ja heu estat fent fins ara
amb la vostra empresa?
No, partim des de zero.
Demà ens diran com està el mercat
i llavors a partir d'aquí
tindrem que prendre les decisions.
Heu hagut d'entrenar
o aquests dies heu preparat
alguna cosa en especial?
No, més o menys
amb com ha anat fins ara la competició,
agafar el ritme, diguéssim,
de saber per on havíem de tirar
i això no calia tampoc gaire més esforç.
Nerviosos, optimistes?
Home, nerviosos una mica,
però optimistes també sempre,
que s'ha d'anar amb bones vibracions
i a veure si ho podem fer bé demà.
José Manuel, com ho veus als alumnes?
Jo els veig prou bé.
Jo penso que jo tinc esperances.
Nosaltres hem arribat els sis anys a la final,
una mica també afortunadament,
i dels sis anys hem guanyat dos
i jo penso que aquest any
pot ser la tercera vegada que ens ho portem.
Quin és el premi?
Doncs depèn.
El primer any van donar 500 euros
i a partir d'aquí,
la resta d'anys,
han donat des de càmeres digitals
a impressores per treure fotografies.
Una mica,
ells consideren que el premi és anar a Madrid
i el viatge,
veure l'organització,
veure la seu de Hewlett Packard
i després,
l'acte de Cluenda
que se sol fer a l'Institut d'Empresa
i ve el president de Panda,
el president de City Group...
Ara estàs comentant empreses importants,
tampoc es tractarà aquí de fer propaganda,
però sí que és veritat
que hi ha empreses importants
que estan al darrere,
o sigui que és un projecte molt important.
Sí, sí.
Amb 500 euros,
si obtinguéssiu el premi,
per exemple,
si fossin escalers,
amb això no en teniu prou
per muntar l'empresa després.
No, no tenim prou,
però podria ser una bona ajuda
per complar, per exemple,
la PlayStation 3,
que acaba de sortir ara.
Us veieu a mig termini
quan acabeu la vostra formació,
o quan sortiu de la universitat
o del que feu més endavant?
Us veieu fent,
creant una empresa pel vostre compte?
Jo encara no ho tinc clar,
per això vaig agafar
el batxillerat tecnològic,
que era el que em tancava menys portes,
i no ho sé,
no ho sé,
encara m'ho he de pensar.
Adrià.
Home,
seria una opció,
però clar,
és més fàcil jugar
amb els diners aquests ficticis
que amb els teus propis
i arrisques menys, també.
No us veieu,
doncs,
apostant amb els vostres calés,
allò,
amb milers i milers d'euros
damunt i per avall, no?
Home,
primer els hauríem de tindre.
Doncs,
molt bé,
ho deixem aquí,
us desitgem molta sort,
Eduard,
Adrià,
que us vagin molt bé les coses,
esperem que pugueu,
si no assolir la victòria,
si assolir una bona posició
i en qualsevol cas
l'experiència
no us la treu ningú.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I gràcies també al José Manuel,
aquest entrenador de l'UXA,
perquè vaja,
si des d'aquest centre,
als sis anys,
s'ha arribat a la final,
alguna cosa,
el professor
hi deu tenir,
i deu tenir dit.
José Manuel,
moltes gràcies.
Tenim emprenedors en potència
a la ciutat,
aquí a l'Institut Martí Franquès.
Tornem la connexió
als estudis centrals.
Fins ara.