Ara són dos quarts d'una del migdia, en deu minuts,
com els dèiem, parlem d'un llibre.
I per què dèiem que parlar d'un llibre necessita un escenari
i d'una certa tranquil·litat, d'un cert relaxament?
Depèn del llibre.
Aquest li escau perquè és un llibre que parla de la paraula,
justament del valor de la tertúlia i de la cuina.
És un binomi, és un maridatge perfecte, la bona conversa,
la bona cuina i un municipi d'aquí de casa nostra
realment extraordinària com és Torredembarra.
Núria Gómez, bon dia.
Hola, bon dia.
Tertúlia i cuina a Torredembarra,
el far de Torredembarra, magnífic i una tassa de cafè,
és la portada d'aquest llibre que edita Arola,
podríem dir la teva editorial ja pràcticament, no?
La meva editorial preferida,
perquè els darrers set llibres me'ls ha publicat Arola, editors.
Estic contenta, suposo que ells també,
però s'anem repetint.
Si no, no continuarien editant amb tu, no?
El primer llibre el vaig fer amb Mèdul,
però ara Mèdul fa altres coses,
jo vaig contactar amb Arola
i, bueno, doncs, no sé, ens hem entès molt bé
i aquest llibre és l'últim que he fet
i, bueno, l'ha editat Arola, editors també, sí, sí.
Per cert, que la Núria ha portat un llibre
per regalar entre els oients que ens truquin,
si volen participar,
si volen fer alguna aportació,
senzillament dir
jo vull el llibre de la Núria,
ens truquen, 977 24 47 67,
que truquen més d'una, dues, tres persones,
doncs el sortegem,
que truca una persona,
mira, la primera persona que truqui, ja està.
Molt bé, això tu mateixa, tu mateixa.
Doncs vinga, la primera persona que truqui
que vulgui el llibre de Tartulia i cuina,
doncs mira,
si ho arribo a saber,
dic que portis una dotzena.
Hola, bon dia.
Hola.
Amb qui parlem?
Amb Maria del Carme Pinyol.
Què tal, Maria del Carme?
Digues.
Perquè m'heu dit que,
només per dir això,
doncs que el regaleu,
doncs mira, dic-vos-va.
Tu coneixes la Núria?
La Núria?
La Núria Gómez?
Personalment, no.
No la coneixes personalment?
No.
I has llegit algun llibre d'ella?
No.
No?
Doncs mira,
començaries amb un llibre,
diguem-ne,
que recull la vessant més periodística,
no tant la de narradora, eh?
Sí,
però jo penso que t'interessarà molt,
perquè,
a més,
ara,
bon dia, eh?
Bon dia.
T'interessarà perquè,
és com a molt refrescant,
tota aquesta part de receptes de cuina,
no?
I, a més,
quan l'explica el personatge,
al que li he fet l'entrevista,
coneixeràs una miqueta més
la gent de Torredembarra.
A veure,
Maria del Carme,
no et...
Sí, digues, digues.
Jo he sentit parlar,
però, a més,
no la conec
i tampoc he llegit cap llibre d'ella,
jo, eh?
Bé,
aquí la solapa els veuràs escrits,
jo te'n recomano,
sobretot l'última novel·la,
Petons de pluja,
perquè, bueno,
és on hi ha molt de misteri
d'aquest que ens passa a les dones per dins,
no?
L'ànima de la dona.
Petons de pluja?
Sí.
Què li voldries preguntar sobre aquest llibre,
Maria del Carme?
Imagina't que jo me'n vaig,
no sé,
al lavabo,
posem per cas,
i et dic,
Maria del Carme,
aguanta'm l'emissió.
Pregunta-li alguna cosa a la Núria
d'aquest llibre que és de tertulia i cuina.
Què li preguntaries?
Bueno, pues...
Vinga, va,
jo marxo,
tu mateixa.
Endavant,
Mari Carmen,
estem mano a mano.
Per exemple,
no és solament cuina,
no?
No,
és un llibre que té entrevistes,
que he fet al llarg de quatre anys,
amb gent de Torredembarra,
des del capellà,
al pescador,
bueno,
a tota la gent que he pogut contactar,
que m'ha semblat interessant,
m'han donat la seva...
m'han fet l'entrevista
i, a més,
els he obligat,
entre cometes,
que en donguessin una recepta de cuina.
Llavors,
és un llibre molt viu,
perquè, esclar,
la persona,
aquella recepta de cuina
l'havia de saber fer.
Per tant,
és molt accessible
als ingredients
i totes les coses.
Te l'has guanyat,
eh,
Maria del Carme?
I, a més,
em penso que la Núria
te'l dedicarà.
I tant.
Escolta,
i aquest de petons de pluja,
què és més aviat
versus això,
o poesia?
No,
és una novel·la,
és una novel·la,
és una mirada
a l'interior de l'ànima femenina.
A l'interior de l'ànima?
Sí,
és una novel·la
que no deixa ningú indiferent.
Jo em sembla
que si aconsegueixes llegir-lo
t'apassionarà.
Ah,
m'interessen
els llibres de l'ànima.
Doncs mira,
ja ho saps.
Doncs escolta,
Maria del Carme,
a mi...
Són coses
que tu penses
que no les treus
a l'exterior
i que te les guardes per tu.
Més o menys,
és així això?
Sí,
és així.
I que si te les guardes
et pot fer mal.
Sí.
En canvi,
si ets capaç
de comentar-les amb algú...
Si les expliques també
te poden fer mal, eh?
Bueno,
però aquí hi ha
com una espècie de trajectòria
per arribar a un bon final.
És una història
d'una dona triomfadora
que en un moment determinat
de la vida
es trenca pel mig.
Però que remunta,
que remunta.
Bueno,
doncs aquest me'l compro, eh?
Molt bé.
Escolta, Maria del Carme,
si tens un ratet
així lliure al matí passa,
dona,
i així em dones a mi
una mica d'oportunitat
d'anar a fer quatre encàrrecs
i em substitueixes una estona.
Tens fusta, eh?
Et veig molt posada, eh?
Ai, no, gaire.
I tant que sí, dona.
Maria del Carme...
Això me passa a ratos, eh?
No et pensis tot el dia,
no, només a ratos.
Ah, dona,
doncs ja està bé.
Ara sóc estic folclòrica
i contenta,
clar que sí,
com tothom, eh?
Tenim estonetes de tot.
Doncs ens ha encantat
que ens hagis trucat
i esperem que t'agradi
aquest llibre
i petons de pluja
i la Núria te'l dedicarà,
d'acord?
D'acord, moltes gràcies.
Gràcies, Maria del Carme.
Molt bon dia.
Veus que bé?
Molt bé, estic molt contenta
perquè l'he vist molt interessada
i aquest llibre,
Tartúlia i cuina,
és un llibre que, esclar,
neix per captar l'atenció de la gent
en quant a les receptes de cuina
perquè la paraula,
les entrevistes,
són molt riques,
hi ha molta densitat
perquè hi ha des del capellà,
ho comentàvem abans,
a un pescador...
Una monja,
també.
Una monja, també.
Immigrants.
Immigrants,
el cap de la policia local,
el jove que troba la primera feina,
una noia que és fustera
i fa de fustera
en una fusteria.
O sigui,
hi ha gent molt interessant,
una mare de família
que té un nen invàlid
des que va a néixer
i després es queda viuda.
Són retalls de vida
com ens podien trobar
a l'escala de casa.
Llavors,
l'única gràcia que tenen
és que m'ho han explicat,
jo ho he publicat
primer en un diari
i després ho he recollit
en forma de llibre.
I és refrescant el llibre
per això,
perquè amb les receptes de cuina
doncs un diu
bueno,
avui què faig per dinar?
Doncs a veure,
aquesta persona magrebina
què m'aconsella?
A més,
a tu t'agrada la cuina
i t'agrada cuina per això.
A mi m'apassiona,
m'apassiona.
Un dia vam fer
un amus de xocolata
mano a mano.
No deixa tocar res, eh?
No toquis,
no reminis.
És que...
No,
és que si se'm fa mal bé
el plat,
Déu-n'hi-do, eh?
No, no,
perquè és que la cuina,
això m'entendran
totes les dones que cuinem.
És ben ser, eh?
Molesta molt
que vingui un
que ara que sigui
tan amiga com la Iolanda
i vulgui remenar
el meu amus de xocolata
a pobra de tu.
Faltaria més.
Per cert,
per cert,
la recepta del amus de xocolata
està en aquest llibre.
Jo n'hi he vist una,
però la fa un senyor.
És la meva,
és la teva?
Sí,
saps per què?
T'ho explico.
Vam enllevar la recepta
perquè ell no en tenia o què?
No,
és el capellà,
és el rector
i quan li vaig fer l'entrevista...
El capellà,
si et demana la recepta,
li has de donar.
Sí,
i a més,
és que quan li vaig fer l'entrevista
després tenia un enterrament,
no vam poder-la acabar
el tema de la recepta
i després ell em va dir,
mira,
ara ja estic molt desconnectat
de la recepta,
no cuino mai,
llavors jo,
bueno,
ell vaig dir,
dic el llibre posaré
que és la meva,
diu,
sí,
sí,
i tant.
Llavors és l'única recepta
que és la meva,
mous de xocolata.
Deliciós.
Hi ha Josefa Trinidad,
que és una monja,
fa un plat exquisit
i senzill,
que és bacallar
amb truita de carxofa.
és deliciós.
A més,
la vaig fer i la vaig provar.
És de veritat,
és sensacional.
I també hi ha la recepta
de les truites de calçots,
que és un plat molt bo
per fer,
a lo millor,
t'ha sobrat quatre calçots
al migdia,
quan és l'època de calçotades,
doncs a la nit fas una truiteta
amb els calçots
i aquí explica com fer-ho.
I, bueno,
mira,
jo saps que tinc una anècdota
el dia de la presentació del llibre,
que va ser ara fa quatre dies,
ho vam fer a Torredambarra,
al passeig marítim davant del mar,
clar,
el Marc ja era molt maco,
no?
Doncs, bueno,
un pescador que també surt del llibre
i jo vam cuinar el seu plat,
el pop amb patates.
L'únic que en aquell moment
no vam trobar pop
i vam fer moixina,
o sigui que qui es compri el llibre
llegeixi la recepta del pop
que pensi que també es pot fer
amb altres peixos.
Bé,
doncs vam estar remenant la cassola
i vam donar de menjar
a 150 persones,
eh?
Doncs vau fer una bona cassola,
una bona cassola
de pop amb patates,
molt fàcil de fer,
ho vam fer allà davant de la gent
i molt bé, molt bé,
acompanyada d'un gotet de vi negre,
de veritat és que va estar deliciós.
A veure,
la vessant del llibre de cuina,
el que són les receptes,
és una estructura absolutament útil,
per tant,
és un llibre que té una part
d'allò,
de vivències personals,
però jo sospito
que és d'aquells llibres
que estacen una miqueta de greix
perquè el tens a la cuina,
que ja està bé, eh?
Ja està bé.
Que els llibres són per utilitzar-los
i no per...
I no per guardar-los a la llibreria.
Clar,
i jo és que estic,
mentre vaig parlant amb la Núria,
vaig mirant les receptes
i es poden fer perfectament, eh?
Vull dir que estan molt ben explicades.
Sí.
Allò,
molt per anar per casa, eh?
Per fer-les a casa.
Hi ha una amanida de llet,
per exemple,
que és una cosa molt original.
Hi ha l'arròs empicada a l'habanera,
que és una cosa d'Argentina,
però també tenim els calamars en tinta.
Ah,
i després una cosa molt interessant,
també,
i és que jo a la introducció,
esclar,
parlo d'una mica
del per què he fet aquest llibre,
i tothom en deia,
l'editorial en deia,
dona la teva recepta,
però, bueno,
la meva recepta està
al final de totes les receptes,
hi ha un comentari meu
que així la gent m'acaba de conèixer,
els gustos culinaris,
però el que sí que he fet
és recuperar per la història
la recepta capdalt
de la cuina de Torredembarra,
que és el bull,
que és l'estómac sec de tonyina,
que hi ha,
eh?,
una cosa,
o t'encanta i t'apassiona,
o et tomba d'esquena.
Jo alguna vegada
que he parlat amb els promotors
de la recuperació d'aquesta festa,
ho hem comparat amb l'Espineta
de Tarragona,
que és,
o t'agrada molt,
a mi m'agrada molt,
no sé si a tu t'agrada el bull,
no t'agrada el bull
tant com això,
doncs o t'agrada molt
o no t'agrada gens,
perquè, clar,
són salagons molt fortes.
Sí, el bull, clar,
pensa que a sobre de l'estómac aquest
hi ha com un,
tot el fang secat,
a més,
amb l'estómac, no?
Llavors, és clar,
allò s'ha de rascar molt bé
amb un raspall de ferro
i a vegades
queda una mica de frutó.
Si està molt ben cuinat
en una casa particular
o en un restaurant,
que ara torna a estar
la recepta
en molts restaurants
de Torredembarra,
doncs està bé.
El que passa és que
si no tens pràctica
de fer-los,
és una miqueta difícil.
Però a mi m'ha semblat
que no podia fer aquest llibre
sense posar la recepta
cap dalt de Torredembarra, no?
Home, com a punt de partida
i això ens convida
a parlar del que és
el fet d'aquest tipus
de crònica personal
de petits municipis
que afortunadament
en els últims anys
comença a sovintejar
en alguns dels pobles
i parlem del Tarragonès
o podríem agafar
qualsevol altra zona, no?
d'aquell paper
que fa l'escriptor
de cronista local
no a través
dels grans esdeveniments
sinó a través
de les vides quotidianes
de les persones.
Sortosament aquest gènere
s'està recuperant
a nivell local.
Jo és que el trobo apassionant.
Jo en tinc quatre
de llibres
de crònica real, no?
És el comerç, no?
El comerç, el turisme
les iniciatives
i ara la cuina
i la tertúlia, no?
Perquè, clar
em sembla que
explicar el que passa
cada dia
això ho podem fer
a través d'un diari
evidentment que sí
però s'escapen moltes coses
perquè jo confio molt
i crec molt
en el tu a tu
amb les persones, no?
Que m'expliquin
què hi ha darrere
d'una cara maca
o què hi ha darrere
d'aquella feina
que tots fem, no?
I això és el que realment
ajuda a deixar
la història escrita
perquè el que és important
no és escriure la història
és ser una protagonista
i els protagonistes
són els que surten al llibre
jo l'únic que faig
és
presto la meva mà
perquè vagin escrivint
la seva vida
Això té un punt
a vegades
un pèl complex
perquè
els personatges
són persones
en principi anònimes
però que adquireixen
categoria de personatges
des del moment
que estan al llibre
els personatges
se senten identificats
amb allò que han llegit
perquè clar
sempre hi ha la tendència
lògicament
quan escrius sobre algú
aquests nivells
destaca
sobretot allò positiu
i que tu has percebut
no poses mai malament
aquestes persones
perquè justament
les tries
perquè penses
que no tenen
doncs arestes
que són persones vàlides
es veuen identificats
i no m'havia vist
i així mai
jo sempre tinc una mirada
benevolent
sobre les persones
perquè penso
que les coses dolentes
ells les sabran
les tindran a la consciència
per tant
això no m'interessa
m'interessa destacar
és el seu dia a dia
i en un dia a dia
de les persones
sempre pesa més
el boc el dolent
el que passa
és que tampoc
no he reinventat res
és a dir
jo visc a Torre d'en Barra
des de fa moltíssims anys
gens serà que ja són 25
i jo conec aquesta gent
jo els veig cada dia
pel carrer
jo sé el que fan
a la seva vida
llavors l'únic que he fet
és escoltar
i recrear
allò que també he vist jo
a les seves vides
i penso que és un exercici
molt sa
això d'escriure la història
mano a mano
el protagonista
i l'escriptor
és un exercici molt sa
i que deixa
jo què sé
una mica més de caliu
entre la gent
i ara qualsevol
que vulgui
d'aquí no sé quants anys
escriure la història global
d'aquests pobles
haurà de tenir en compte
aquesta gent
que són anònima
fins que els poses
en un llibre
Sí, perquè Torre d'Embarra
jo ja sé que és un tòpic
però com alguns municipis
encara de la costa
que també és turístic
que també doncs
viu aquesta expansió urbanística
continua mantenint
aquell cor de poble
es continua mantenint
moltes persones
opten per viure
a Torre d'Embarra
tot l'any
no només
perquè han creat
el seu lloc de treball allà
hi ha una comunitat
immigrada molt important
també
vull dir
continua mantenint
aquest esperit
de proximitat
és que
a Torre d'Embarra
en aquest moment
som 14.000 habitants
pensa que fa
20-25 anys
quan jo vaig anar
a viure allà
érem 3.000
i escaig
llavors clar
aquest creixement
ens podria haver menjat
com a poble
però no
perquè s'ha mantingut
un rovell de l'ou
un grupet
de 250 persones
300
que bàsicament
són les que belluguen
tot l'associacionisme
i que participen
activament
en moltes coses
pel carrer principal
no pots caminar
un dia
a qualsevol hora
a l'estiu
no vull
que m'hi lleven
exacte
però
esclar
això pot ser
de gent
que no sigui
de Torre d'Embarra
que va de compres
que passeja
que gasta
a Torre d'Embarra
però el que és
el nucli històric
el que manté
una mica
les arrels vives
penso que
s'ha mantingut
fort en el seu lloc
no han deixat
trepitjar
la cultura
és més
hem agafat
cultures
d'altres llocs
com jo
en aquest llibre
que hi ha
des d'una
australiana
gent magrebina
o gent d'Argentina
però que el nucli
principal
és la gent
de tota la vida
per mantenir
una mica
les arrels
es van integrant
aquests nous veïns
perfectament
perquè els interessa
Torre d'Embarra
fixa't
no és la ciutat
més maca del món
perquè ja no és un poble
i és una ciutat
no és la ciutat
més maca del món
però sí
és la que
et sents molt ben acollit
té un microclima
molt important
la gent
és
jo què sé
com
acollidora
ja heu dit la paraula
que de seguida
t'integra
les seves coses
i bueno
aquesta gent
no ha tingut cap dificultat
per fer-se una casa
o comprar-se un pis
i fer-hi estada
i fer-hi arrels
en definitiva
el que he fet jo
jo també venia de Barcelona
sempre venim d'algun lloc tots
si vaig triar
a Torre d'Embarra
quan es porta la cigonya
de París
o alguna cosa
és el tragicto
de la nostra vida
Núria
hi haurà un segon llibre
de cuina
de tertúlia
ho dic
en el sentit
que són articles
periodístics
són entrevistes
prèvies
has posat
totes les d'aquesta etapa
en tens algunes
per fer un segon volum
o diríem
que n'hauries de fer
entrevistes noves
o continuar amb algun altre
tipus de col·laboració
és una pregunta molt interessant
perquè realment
veig que això
una miqueta
és el que està
tothom interessat
en saber
ja he començat
una nova entrevista
per un segon llibre
el que passa
és que no es dirà
tertúlia i cuina
Torre d'Embarra 2
sinó que es dirà
d'una altra manera
però evidentment
aquest gènere
de l'entrevista
i a més
una mica
conèixer
com compartim
les estovalles
perquè això també
és molt interessant
és una cosa
que tindrà continuïtat
perquè m'ho han demanat
moltes persones
el que passa és que
serà amb una vessant
una mica diferent
però arriben
a la mateixa
conclusió final
de paraula i cuina
i les persones
posteriorment personatges
no se t'acaben
a Torre d'Embarra
no?
no, si són 14.000
imagina't
fins a 14.000 receptes
que podries fer
si comptes la canalla
que també hi ha alguns
que...
sí, els nadons
no sé
si a part del pit
i el biberó
no em sabrien dir res més
bé, en aquest
hi ha 52 receptes
no està mal
per començar
no està gens malament
la majoria de receptes
per cert
bona part d'elles
són receptes
marineres
són receptes
amb ingredients
i de maneres
de fer
i productes
que es poden trobar
per aquí
alguns potser
tenen un punt exòtic
perquè pertany
a receptes
de nous veïns
però vaja
en conjunt
és un llibre
entretingut
perquè t'acostes
a diferents personatges
de Torre d'Embarra
i útil
perquè ens ajuda
per allò
a l'estima
més a més
què faig avui per dinar
doncs agafes el llibre
calla
mira
això que fa
la germana Josefa
o el que fa
la noia aquesta
que és fostera
o aquesta senyora
que no sé exactament
què és
perquè he obert
el llibre
una senyora gran
un segle de vida
per això m'ha cridat
l'atenció
vull dir que
ja per tots els gustos
molt bé
doncs
Núria Gómez
moltíssimes gràcies
per venir avui
gràcies a vosaltres
per l'interès
aquí és a casa meva
m'hi sento molt còmode
al teu costat
i a aquesta emissora
pots tornar quan vulguis
ja ho saps
i bé
i dir-li a la Maria del Carme
que quan vulgui
que vingui
que sempre tindrà un micròfon
aquí a punt
i jo li dedico el llibre
ara mateix
i ara li dedica el llibre
i el pot venir a buscar
a la ràdio
Núria
moltes gràcies
bon estiu
gràcies igualment
adeu-siau