Gairebé tres quarts d'una.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara els volem parlar del misteri de la selva
perquè aquesta setmana tenen tres oportunitats
per veure aquesta representació tan tradicional.
Dues força properes geogràficament.
Demà, a partir de dos quarts d'onze de la nit
i dimecres, a partir de les vuit del vespre.
L'altra, segurament, que ja els agafa una miqueta més lluny
perquè se n'haurien d'anar dissabte fins a Jerusalem.
Núria Caballés, membre del patronat del misteri.
Núria, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Com van els nervis? Com estan aquests preparatius?
Bueno, estem tots ja en marxa.
Tenim el cor més enllà que no passa aquí, mare meva.
Tot a punt ja, tot a punt.
Parlem, si et sembla, primer, de les representacions tradicionals
i ara després parlarem d'aquesta aventura a Jerusalem.
Quanta gent us mobilitzeu
i quan comencen tots els assajos i tots els preparatius?
O sigui, és que hi ha algun moment en què comencen
perquè en aquests casos, moltes vegades, és un cicle de 365 dies.
Doncs mira, la veritat és que comencem des del dia 1 de juliol, podem dir,
els assajos per les representacions, doncs, el 14 i 15,
i bé, els personatges més importants, com per exemple la Mare de Déu,
al llarg de l'any, doncs, van fent classes de veu.
I, per altra banda, també s'ha de dir que hi ha un patronat, hi ha una junta,
que també ens reúnim periòdicament al llarg de l'any,
vol dir que no desconnectem mai.
I a partir d'ara suposo que ja queden els típics petits serrells, no?,
de les últimes hores.
Sí, ara ja està tot en marxa i ja està tot dat i beneït, es pot dir.
O sigui que grans canvis no n'hi pot haver, ja està tot a punt a punt
i, bé, només falta l'escenificació.
Ara, el Ministeri de la Selva és una representació, una escenificació
que ja fa molts anys que podem veure, que podem gaudir,
però pels oients de Tarragona Ràdio, per aquells ciutadans més espissats
que encara no us coneguin, com els explicaríem, Núria,
què es podrà veure aquestes dues nits?
Doncs mira, el que podreu veure, cal dir que podeu veure el mateix espectacle,
el dia 14 que el dia 15.
Representa exactament el mateix.
Llavors, es tracta senzillament de la posada en escena
dels moments previs a la mort de la Mare de Déu,
la dormició de la Mare de Déu i la pujada al cel en cos i ànima.
A veure, aquest tipus de representacions tenien una voluntat adoctrinant,
allò d'inculcar les idees a l'auditori.
I clar, ens poden resultar una miqueta feixucs, una miqueta pesats
i per això aquí venen els jueus i els dimonis, diguem, a portar una miqueta d'alegria.
Un to més a lleuger.
Exacte, a lleugerir una miqueta els jueus i els dimonis que es volen emportar els jueus
al cos de Maria per cremar-lo i els dimonis, lògicament, l'ànima per emportar-se'l a l'infern.
Però clar, no se'n surten, són els dolents de la pel·lícula i queden totalment ridiculitzats.
Són dos moments que potser són els més esperats, són els més divertits també,
perquè comencen a cridar, rebocant per terra, parlo dels dimonis,
els jueus tan agosarats no són, però Déu-n'hi-do també el paper que hi fan.
I també, lingüísticament, mira, són els moments més sucosos,
perquè és aquí on es veu la frescura del català de la segona meitat del segle XIV.
Utilitzen frases fetes i potser és el moment en què l'auditori,
si pot sentir, l'auditori del segle XIV, s'hi podia sentir més identificat.
El text del Ministeri de la Selva, els indicis d'aquesta representació
van a ser perduts durant molts anys, quan ara, després de la transició democràtica,
torneu a posar fil a l'agulla, suposo que la qüestió lingüística
va ser una de les que més us va fer ballar el cap, no?
Si mantenia el català original, si adaptar-lo,
quin havia de ser el grau d'adaptació, com vau resoldre aquesta qüestió?
Bueno, evidentment, el text ha de ser en català de la segona meitat del segle XIV,
vull dir, no tindria massa sentit actualitzar-lo.
Mira, l'important d'aquestes representacions,
com a teatre popular que és, com a teatre tradicional que és,
no és allò que es diu, allò que s'explica, perquè tothom ho sap.
Tu quan vas a veure una representació de pastorets,
quan vas a veure qualsevol tipus d'aquestes representacions, ja saps què passarà.
Sí, sí, veiem els pastorets cada any, però cada any i repetim això mateix.
Exacte. Doncs això ja se sap. Això no importa tant.
El que més importa és l'escenificació en si.
Per tant, lingüísticament, no vull dir que la llengua no sigui important.
I tant, senzillament és el fil conductor sobre el qual es munta tota la representació.
Per altra banda, clar, el text és rimat.
Llavors, si l'haguéssim d'actualitzar, ja em diràs tu com mantenim les rimes.
No té massa sentit actualitzar-lo.
Està bé fer una actualització, com de fet s'ha fet,
perquè la gent pugui més o menys seguir, pugui entendre,
pugui entendre el text i ja està.
Però allò primordial és l'escenificació.
És una representació molt plàstica, molt sensorial.
Per tant, tot ens entra pels sentits.
Ja tens fetes les maletes, Núria?
Com?
Sí, ja tens fetes les maletes.
Sí, sí, sí, sí.
Quatre coses queden, però ja està, eh?
Ja estan a punt d'aprendre ja, d'agafar el bol i tirar cap allà.
Tot a punt, tot a punt.
En total, unes 70 persones de tot l'equip que feu possible al Misteri de la Selva
us desplaceu per aquesta representació que fareu dissabte a Jerusalem,
a la muntanya de Sió.
Com ha sorgit la possibilitat de fer aquesta representació en aquest indret?
Mira, tot s'ha de dir que en un principi ens ho vam plantejar
fins i tot com una cosa graciosa i xocant, no?
Vam tornar de Roma.
Jo recordo que després d'haver escenificat el Misteri a Santa Maria
i a Intrastebre i a Roma amb motiu del jubileu, això va ser l'any 2000,
quan vam arribar tots cansats i, tot i que cansats, satisfets,
recordo que algú va deixar anar ara la propera Jerusalem i tots vam riure, no?
Allò, sí home, sí home.
Exacte, sí home.
I què més, no?
Cansats que estem.
I, bueno, comentaris d'aquells que fas, però de vegades els paraules,
doncs, és veritat que tenen força.
I mira si tenen força que ara, diguem que s'han donat les condicions idònies
i hem pogut acabar de coronar aquest In Crescendo que va començar en Montserrat, eh?
La primera representació, no recordo ben bé si és la primera fora vila,
però diguem que una de les més importants va ser Montserrat.
Després vam anar una miqueta més enllà i vam buscar un segon lloc important per al cristianisme
fora de casa i aquest va ser Roma.
i ara ja ve la culminació que és Jerusalem i que serà el dia 18,
a l'Englésia de l'Adormició de la Mare de Déu, justament, no?
On expliquem.
És l'escenari, vaja, l'endret idoni per explicar què és això.
Sí, l'escenari perfecte, eh?
Serà la mateixa representació que podem veure aquí
o hi heu de fer algun tipus de canvis obligats per la distància?
Bé, sí que hem fet canvis.
Hem suprimit l'escena dels dimonis i, lògicament, hem suprimit l'escena dels jueus, eh?
Però, diguem que no queda tallat el misteri de cap manera.
Quedarà una cosa més solemne, podríem dir.
Sí, sí, es pot dir així, exacte.
Sí, més solemne, potser amb un ritme més lent, més pausat,
però jo crec que n'hi ha prou per fer un bon tast
i que es facin una idea del que és aquest misteri, eh?
És l'única... les úniques variacions que hi ha,
l'escena dels jueus i l'escena dels dimonis.
Òbviament es manté el català, per tant.
I tant, sí, sí, sí, és en català i el text és el mateix
i no hi ha cap altra variació.
El que sí que hem fet és un fulletó explicatiu
amb els moments escènics perquè, doncs, la gent que hi vagi
pugui entendre de què va a cada escena,
que és el mateix que repartim aquí, aquí a la selva,
quan fem el misteri el 14 i 15.
I hem fet una traducció a l'anglès, eh?
Això sí, hem fet una traducció a l'anglès.
Serà una representació, doncs, solemne, ara mateix ho comentàvem.
Tindreu una representació, estareu acompanyats
de l'Arcabisbe de Tarragona, d'en Jaume Pujol,
també diferents autoritats de l'Ambaixada de l'Estat espanyol,
la Israel, doncs, també hi seran presents.
Com creieu que pot ser rebuda aquesta representació
precisament a Jerusalem, en el lloc dels fets?
Doncs, mira, s'ha de dir que algunes invitacions
que ja hem fet córrer per allà
han tingut una bona resposta, eh?
Llavors, hem d'entendre que es mantindrà aquesta línia
de bona acceptació i esperem que, tal com va passar a Roma,
que la gent quedi amb la boca oberta.
I també com passa aquí, quan la gent veu per primera vegada
el misteri amb la boca oberta.
Això esperem, eh? Això esperem.
La gent que feu el misteri de la Selva,
no us canseu de repetir que és la representació
sumpcionista més antiga d'Europa.
Teniu consència, però, que s'hagin pogut adonar a terme
altres representacions similars a la mateixa muntanya de Sió i Jerusalem?
Doncs, no en tinc ni idea.
Personalment, no en tinc ni idea.
El que sí que he de dir és que, com a teatre popular i tradicional que és,
les representacions de l'assumpció, de representacions de l'assumpció,
n'hi havia, d'acord?
El que passa que, doncs, clar, és que és una representació
on queda constància d'una representació.
No n'hi ha, no hi ha una càmera que filmi, d'acord?
Llavors, segurament se'n representaven per tot arreu.
Ara bé, l'única que ens ha quedat sencera,
amb una llengua romànica i que resulta que és la més antiga d'Europa,
és la nostra, d'acord?
Bé, després també tenim el misteri d'Elt.
Després també sabem que n'hi havia una valència, que ja no es fa.
Bé, de representacions d'aquestes, com que són, senzillament,
és la manera plàstica d'ensenyar unes determinades idees,
unes determinades creences a l'auditori,
doncs hem d'entendre que n'hi havia i moltes.
Aquestes perquè són del cicle assumpcionista,
però del cicle de Nadal també n'hi ha.
del cicle de la passió també n'hi ha.
Són representacions tradicionals, hem de creure que sí, que n'hi havia.
Ara, representades allà, doncs home, jo ja no m'arriscaria tant.
Núria Caballé, moltes gràcies per acompanyar-nos avui
per compartir aquests minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Que vagin molt bé aquestes representacions més properes,
que el públic que ha vist ja el misteri de Salva
tingui l'oportunitat de repetir-lo,
i aquell que encara no l'hagi descobert,
doncs que el gaudeixi per primera vegada,
i sobretot que vagi molt bé aquest viatge a Jerusalem, d'acord?
Molt bé, doncs moltes gràcies per tot.
Doncs molt bé, moltíssimes gràcies de rebre, molt bon dia.
Gràcies, un altre cap a Déu.
Adéu-dió.