Quatre minuts a tres quarts de dotze del migdia.
Canviem de tema i parlem d'alimentació.
L'alimentació ecològica.
El recinte Firal de Tarragona acollirà del 15 al 17 de juny
la primera edició de la Fira Ecoteca.
Es tracta, com dèiem, la primera Fira d'Alimentació Ecològica
que es fa a Catalunya i s'acaba de presentar.
Es presenta aquest matí al Palau de Congressos.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran.
I Josep Sonyer, bon dia.
Josep, bon dia.
Doncs sí, fa pocs minuts que s'ha presentat aquesta Fira Ecoteca,
la primera Fira d'Alimentació Ecològica de Catalunya.
És, de fet, l'única centrada en agricultura ecològica.
Se'n fan d'altres, n'hi ha, per exemple, a Barcelona, també a Lleida,
però aquesta de Tarragona serà la primera que es fa centrada,
com dèiem, en aquest món, en l'agricultura, concretament, ecològica.
És, de fet, una Fira que és l'evolució de la Fira Déu Catalunya,
una de les novetats de l'any passat aquí al Palau de Fires i Congressos.
Ara en volem parlar, com us deiem, fa pocs minuts que s'ha presentat
i ens acompanya el dient d'alcalde responsable de promoció i estratègia de la ciutat,
de senyor Francesc Ricomà. Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara, ho dèiem, que és la primera, se'n fan d'altres, a Barcelona.
Vostè parla també de Lleida, però aquesta d'aquí a Tarragona
és pionera en aquest sentit, no?
La primera que es fa, concretament, al voltant del món de l'agricultura ecològica.
Sí, de fet, n'hi ha un parell a Catalunya, una a Barcelona i una a Lleida,
com bé has dit, però tenen un abast més àmpli que la que fem a Tarragona.
Són fires que tracten tots els aspectes vinculats a l'ecologia i a la sostenibilitat.
Nosaltres volem encara especialitzar-nos més,
centrar-nos més en una qüestió que té molt de recorregut de futur,
en un aspecte que cada cop interessa més,
i en un sector com és el dels productes ecològics,
en el que, òbviament, no ens podem quedar endarrerits, no?
Per tant, nosaltres centrarem exclusivament en aquests tres dies de fira
en donar a conèixer el que són els productes ecològics,
a impulsar-los i, lògicament, com a conseqüència de tot això,
a fomentar el seu consum per part de la gent.
Vostè justament ha parlat en aquest sentit que s'ha de fer molta pedagogia
sobre aquesta qüestió i ha donat algunes dades de consum.
A nivell d'estat espanyol es parla de l'1%,
de consum de productes ecològics,
i estem al voltant d'un 13 o un 14% pel que fa al conjunt d'Europa,
o sigui que estem molt endarrerits en aquest sentit.
Estem bé i estem malament.
Estem bé des del moment en què Catalunya és la comunitat
que té un major nombre de productors ecològics
i que s'han pràcticament triplicat en els darrers cinc anys,
és a dir, que lliderem a nivell de l'estat aquest sector.
Concretament ara a Catalunya hi ha 386 productors,
més que, per exemple, Andalusia, que és la segona comunitat,
malgrat la seva gran extensió i malgrat el caire purament agrícola
que té Andalusia, que en té 351.
En aquest sentit estem bé, però estem malament, com has comentat,
perquè jo crec que hem de posar-nos al nivell dels països europeus,
i la Unió Europea de mitjana està en un consum del 13% de productes ecològics,
i Espanya en un 1%.
Tant aquí hi ha un dèficit que demostra la necessitat d'incentivar,
d'ajudar i d'impulsar aquest sector.
Això és un dels motius pel qual nosaltres hem cregut
que valia la pena obrir aquest aparador
i que Tarragona aporti el seu granet de sorra
a la normalització en relació a la resta de països europeus
i, sobretot, a la generalització d'una bona pràctica,
com és el consum de productes ecològics.
Aquests productes ecològics, bona part d'ells,
es produeixen aquí a Catalunya, però se'n van a països,
com comentava, veig, per exemple, Alemanya, Holanda, França, Regne Unit, no?
És a dir, què saben allà que no sabíem nosaltres,
que no coneguem encara d'aquests productes?
Bé, jo crec que aquí ens han preocupat més
per la fase inicial del procés, que és la producció,
mentre que allí han incentivat més la sensibilització,
que en definitiva sensibilitza el consum.
Allí fa més temps que fan campanyes,
són uns països que per no tenir massa producció
veuen com a joies preuades tot el tema agrari,
tot el tema agrícola,
i, lògicament, el volen utilitzar
amb les millors condicions, amb les millors garanties sanitàries, no?
I, òbviament, el producte ecològic és el que les reuneix, no?
Aquest efecte que porten més temps mentalitzant-se sobre això,
jo crec que és el que els fa estar per davant a nivell de consum.
Però bé, nosaltres tenim la producció, no?
I, com a tal, jo crec que un cop ho incorporem
dintre dels nostres hàbits, no tan sols ens posarem a nivell
i equilibrarem producció amb consum,
sinó que podrem ser també un dels països capdavanters
en aquesta qüestió.
És aquesta producció la que es podrà veure en 60 expositors.
No hem dit que és del 15 al 17 de juny,
no sé si he fet referència al començament,
però en qualsevol cas que quedi clar,
serà el proper mes de juny.
Del 15 al 17 són tres dies.
Imaginem que amb moltíssimes activitats en parlem,
a més a més, de l'estat pur i dur.
Sí, sí.
Marcant filosofia, no?,
que és el que ha vingut definint les fires que hem celebrat al Palau,
creiem que el caire pedagògic i participatiu no es pot perdre.
La gent que vingui aquí no tan sols ha de veure
uns estats molt macos amb unes productes que llueixen molt,
sinó que els ha d'entendre i s'hi ha de familiaritzar,
i per això hem de fer activitats.
Si estem parlant d'agricultura, d'alimentació,
moltes activitats aniran lligades a la cata.
Per tant, hi haurà un espai de restauració
en què es podrà esmorzar, baranar i dinar productes ecològics,
tindrem exhibicions de cuina elaborada,
feta amb productes ecològics,
i després, en l'àmbit pedagògic,
farem dues coses importants.
Plantarem un hort dintre del Palau
en què s'ensenyarà a la gent més jove,
a la canalla,
ja no quin és el tractament que es donen aquests productes,
sinó fins i tot quina planta és la que dona tal producte.
Perquè és curiós, però veiem que això és desconegut,
per molta gent, atès que som urbans.
I després, dintre també de l'àmbit pedagògic,
el que farem són unes xerrades adreçades a potenciar
a donar a conèixer tot el vinculat amb l'alimentació ecològica.
També és important ressenyar que els productors que hi haurà aquí,
concretament els que tinguin el Consell,
la denominació del Consell Català de la Producció Agrària i Ecològica,
aquests seran subvencionats un 50% per part de la Generalitat.
És a dir, que organitza l'Ajuntament, també la Diputació,
però la Generalitat qui posa aquest seu gra de sorra.
Sí, estem parlant d'un sector que fuig dels processos industrials,
pel propi concepte.
Són petits productors que intenten posar els seus productes
a l'abast dels consumidors,
com a petits productors que són els recursos dels que disposen
per les tasques de comercialització dels seus productes,
són escassos.
Clar, si volem incentivar el producte ecològic,
hem d'ajudar que el responsable de produir-los
tingui accés amb aquests operadors que representen les fires.
En aquest sentit, valorem positivament la col·laboració de la Generalitat,
que ens ha dit que es fa càrrec del 50% de tots els estants.
És a dir, que el pagès, el productor que vingui a mostrar els seus productes,
sap que l'estant li costarà només la meitat de preu
del que li costa a qualsevol persona que exhibeix productes en altres fires.
La previsió que tenen en aquests tres dies de fira,
insistim en aquesta primera fira d'alimentació ecològica de Catalunya,
que es farà aquí a Tarragona, a Ecoteca,
que per ser serà l'anexa del Palau de Congressos,
és a dir, al costat de la Renfa, és a dir, al costat mateix.
Quina és la previsió que tenen de visitants?
Doncs ens bellugarem entorn als 12-15.000,
que és la persona que representa la mitjana de visites
que tenim en les diferents fires que fem.
Portem quatre anys llargs amb una política molt concreta de fires
i estem veient com la xifra de visitants es belluga sobre aquesta xifra,
sobre aquestes dades que acaben en conseqüència.
Al tractar-se d'una primera edició, jo crec que el repte és intentar
que es mantingui en aquests nivells d'acceptació
que estan tenint les diferents fires que fem.
Vostè fa referència fa uns minuts a la roda de premsa
en què serà la darrera fira en què vostè tindrà la responsabilitat
de la gestió del Palau, fet una mica de balanç d'aquesta aposta clara
per fer un perfil determinat d'oferta en aquest Palau de Congressos,
també creient la feina a l'hora de les persones que hi han col·laborat
i que van entendre perfectament la idea que es tenia en un principi.
És a dir, en aquest sentit, fent aquest balanç,
com està la situació que deixa vostè com el capdavant
d'aquest Palau de Fires i Congressos?
Bé, jo estic satisfet.
Lògicament tot es pot fer millor, no en tinc cap dubte,
i si volguéssim trobar crítiques segur que en trobaríem,
i les hem d'acceptar perquè segur que hi ha motius.
Però en general estic satisfet perquè hem aconseguit
un canvi qualitatiu importantíssim.
A Tarragona no hi havia mentalitat firal
i tot es limitava a passejar per la Rambla a vegades
i trobar-se el gabinet que talla tot tipus de productes
o la liquadora o el pernil que és més bo que el del veí.
Jo crec que això no era allò apropiat per una ciutat com Tarragona,
que ha de ser bandera de tot el que fa en la línia de fer-ho bé.
Per tant, necessitàvem primer un espai firal, que el tenim,
i després necessitàvem una filosofia concreta de fires.
I la filosofia eren fires especialitzades, fires participatives,
fires pedagògiques i fires sobre temes que generin interès
i que tinguin projecció de futur.
Avui en dia ja tenim un calendari tancat de sis fires anuals
que s'organitzen des del propi Ajuntament
que responen amb aquests criteris.
i avui en dia la gent ja sap que té fires a Tarragona,
que s'ha de desplaçar al Palau de Congressos,
que així ho demanda i que en respon positivament.
Per tant, jo crec que el tema firal va partir del zero
i avui en dia estem ja ubicats com a segona capital firal de Catalunya
després de Barcelona, clarament.
I en l'àmbit dels congressos, que ens podríem allargar molt més,
doncs jo crec que estem fora de les capitals congressuals de l'Estat,
Barcelona, Madrid, València, estem dintre del segon grup,
amb un nivell d'ocupació d'aquest Palau de Congressos impressionant,
que puja any darrere any.
I el que és més important, anem consolidant la plaça,
la gent que ve aquí queda satisfeta,
i ara ja comencem a tenir gent que ens demana venir a fer congressos aquí,
de manera que la comercialització ens està sent més fàcil,
de tenir d'anar a presentar-nos, picant portes,
bon dia, som Tarragona, acabem d'obrir un Palau a final,
ara ja ha corregut la veu,
i hi ha la gent que fa congressos ens té a dintre del seu circuit
i compta amb Tarragona.
Això jo crec que és important i dona una tranquil·litat de futur
sobre aquesta instal·lació i sobre la repercussió
que el fet congressual i final té per la ciutat.
Vostè s'ho mirarà des de la seva responsabilitat
al Congrés dels Diputats a Madrid,
més enllà de la propera fita electoral,
però des d'aquesta òptica, des de Madrid,
des de la seva responsabilitat al futur,
com creu que hauria de ser el repte de futur del Palau de Congressos?
Què creu que hauria de passar aquí al Palau de Congressos?
Quina ha de ser encara la clau de volta que falta en aquest Palau de Congressos
de cara a les futures persones que portin la gestió?
Jo penso que no poden abandonar la tasca comercial i promocional.
Tarragona és superatractiva perquè combina perfectament
una instal·lació de primera magnitud amb una oferta complementària lúdica
a la ciutat de primer nivell.
La gent que ve a fer congressos aquí sap que estarà còmodament instal·lada
amb les millors condicions per treballar,
però que després, a cinc minuts d'on fa el Congrés,
té un ventall de benestar, de qualitat de vida,
d'activitats importantíssims, i això s'ha de seguir venent.
Caldria anar adequant l'entorn per donar prestància al Palau,
Palau que va ser un encert fel urbà, on està fet,
però que ja hem avançat, hem fet un edifici en exa,
però caldrà millorar-lo.
Hi ha un projecte que veurà la llum a finals d'any,
com és el de les escales mecàniques,
que si tot va bé la setmana que ve ja presentarem
perquè està a punt d'adjudicar-se,
que ja, sense que mena de dubte, millorarà l'entorn.
I, lògicament, el que caldrà és fixar-se reptes un cop consolidat l'edifici
en quant a promoure congressos,
que l'Ajuntament tingui capacitat també de promoure congressos sobre temes.
Ja ho hem començat, hem fet el tema del futbol importantíssim,
hem fet el tema de la democràcia participativa amb les noves tecnologies,
ho hem fet amb congressos de pesca,
però jo crec que l'Ajuntament té l'obligació de promoure activitat,
i els dies que el Palau no està sol·licitat per agents externs que ens allòguen,
jo crec que els hem de saber cobrir amb activitat nascuda del propi Ajuntament.
Feina n'hi haurà molta i la propera persona que hi hagi al davant
tindrà l'avantatge que hi ha recorregut per fer
i la comoditat de saber que el més difícil, que és el néixer,
és una prova que està superada.
Senyor Franja de Ricoma, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I recordi, imprengui-me la nota, el proper dia 15,
és a dir, el 15 al 17 del mes que ve, el mes de juny,
aquesta primera fira d'alimentació ecològica de Catalunya,
Ecoteca, tindrà lloc aquí a l'anexa del Palau de Congressos.
Això és tot des d'aquí, fa pocs minuts que s'ha presentat,
i ho hem volgut explicar d'aquesta manera.
Fins ara, bon dia.
Fins ara, gràcies a en Josep Sunyer,
amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
De fet, el Palau de Congressos serà com ara sentíem.
L'escenari d'aquesta fira encara queda un mes,
però demà mateix centenars d'especialistes
en anatomia patològica, concretament 600,
es reuniran en el marc d'un congrés
que també es farà al Palau de Congressos
d'aquesta branca de la medicina.
En parlarem en la següent hora del matí,
perquè ara, camí de les 12 del migdia,
és el moment de donar pas al futbolí.