Torn a ser divendres i ens proposem passar un cap de setmana ben saludable.
Ho farem amb el Felip Caudet. Felip, bona tarda.
Bona tarda, Nori. Bona tarda a tothom que ens escolta.
Saludable però sense sucre, sobretot.
Sí, sí, pot ser. Dols, dolç sí. Dols pot ser, però...
I és que l'altre dia vam començar a parlar del sucre.
I ens vam quedar mitges de tan dolent que era
que no vam acabar de dir lo dolent que arriba a ser el sucre.
Fem resum.
Haurem de puntualitzar. Fem un petit resum ràpid
perquè tothom es posi en el seu lloc.
I avui aclarirem una mica què vol dir aquesta introducció que fas
donant-li tanta mà a la fam al sucre
i també donant raons de pes per corroborar-ho, en certa manera.
L'altre dia vam explicar una mica
que hi havia molts tipus de manera, o moltes maneres d'endolcir.
La forma més típica del sucre, la forma química més típica,
és la glucosa.
La glucosa és el tipus de molècula que forma el que coneixem per sucre blanc.
Aquest sucre que fem servir normalment per ficar el cafè o per ficar-lo amb pastissos.
Recordem que vam dir que era un sucre que s'obtenia
de la canya de sucre o de la remolatxa sucrera,
mitjançant processos de refinat fins a obtenir aquests cristalls blanquinosos
i tan macos i tan brillants.
Per exemple, el problema estava en això, que eren tan brillants i tan macos.
D'acord? Perquè de tan refinal només serveix per endolcir.
Llavors perd totes les vitamines i perd tots els minerals.
I representa que al cos li representa un sobresforç al fet d'haver d'assimilar,
d'haver de canviar tot aquest sucre en energies, un sobresforç.
Més que un sobresforç per canviar l'energia,
és més aviat perquè per aprofitar-lo,
té que activar uns mecanismes metabòlics,
i a més a més el gran problema ja no és només l'esforç que fa,
sinó el gran problema és que aquest sucre, aquesta glucosa,
té una acció molt ràpida en el cos.
Llavors l'esforç ha de ser molt gran.
Per això dèiem l'altre dia, recomanàvem que es fessin servir sempre sucres
o substàncies per endolcir que fossin més aviat integrals.
D'acord? Per què? Perquè al cos li costés una mica més
i fos més progressiva.
Vam parlar sobretot que l'ideal era el famós sucre integral de canya.
No el sucre moreno, que vam dir també, que a veure la gent s'acofondrà.
El sucre moreno era una mica més dolent, no més dolent,
una mica més bo que el sucre blanc, d'acord?
Però no tan bo com l'integral, d'acord?
Perquè acabava sent un blanc però encara en processos que no...
o en rebutjos més aviat del procés de purificació del blanc.
Llavors per això no érem tan interessant.
I ens vam quedar l'altre dia, dit això, dit això,
només apuntar que el que ens ha de preocupar de l'endolcir
és que no pugi molt la quantitat de glucosa a la sang.
Perquè vam dir que si hi havia un excés de glucosa a la sang
podia haver danys en altres parts del cos.
Podia danyar òrgans i podia danyar fins i tot el sistema vascular,
sobretot, i el sistema nerviós.
Això ho vam apuntar.
I si et sembla, avui donarem raons.
I abans de les raons, potser,
volia comentar només
que ens faltaven dos endulcidors,
dues substàncies que endulceixen,
per comentar.
A l'altre dia jo hem parlat de la mel,
ja us ho he dit abans, del sucre integral, de la fructosa.
Doncs en falten dos.
Un, que aquest nom no l'havíem sentit mai,
que són els poliols.
Tu ho diràs.
Sí, no em sona.
No et sona a res, els poliols.
Però segur que n'has menjat de poliols.
Sí.
Els poliols és un sucre d'origen químic,
concretament extret des de la patata,
des del midó de la patata.
El problema dels poliols
és que en excés tenen un efecte laxant.
I a veure, necessitem efectes laxants
només quan tenim problemes d'estanyiment,
si no, no el necessitem.
Concretament té un efecte laxant
perquè aquest tipus de sucres
provoquen un excés de feina
a tota la flora que hi ha als intestins.
La flora que hi ha als intestins
són unes vellositats
i són uns petits microorganismes que hi viuen
que ens ajuden a digerir
tot el que mengem.
D'acord?
Això és molt important.
Avui en dia fan molta propaganda,
molts anuncis, no?
Revitalitza.
Anima la flora intestinal.
Anima la flora intestinal.
Revitalitza.
Sí, bueno.
Sí, la flora intestinal a més
és molt sensible,
és molt fàcil d'erosionar,
de fer malbé, diguéssim,
però s'ha de cuidar.
Sense excessos, en principi,
la cuidarem.
I sense substàncies molt químiques
també la cuidarem.
Aquesta flora.
Llavors, els poliols el que fan això
és donar-los massa feina.
Doncs si tu diràs,
tu m'has dit,
no em sona amb això dels poliols.
Però n'he menjat, no?
N'he menjat.
En què s'apliquen?
Els poliols...
A part que deus un tipus de sucre
molt baratet i molt fàcil d'extreure.
Aquí, aquí.
Aquesta és la gran gràcia.
Sí, es fan servir els poliols
perquè,
pensa que a la natura n'hi ha,
se poden extreure
d'algunes plantes
de poliols,
però no són rentables,
és més fàcil fer-los químicament.
Aquests sucres.
Doncs aquests sucres,
els poliols,
són el que donen
aquella sensació de frescor
quan mengem xiclets.
Oh, ho diuen, eh?
els xiclets són...
Estic parlant del famós xilitol.
Sí.
No sé,
això potser ho has dit
en algun xiclet.
Xilitol.
Sí, tal, i tal, i tal.
Xilitol és un poliol.
I a més,
els xiclets ho diuen,
que són laxants.
Doncs, en excés.
En excés.
En excés.
Per això,
per la feina que ha de fer
tot el cos.
Llavors, ja ho sabeu,
no només n'hi posen,
atenció,
això és curiós,
no n'hi posen només els xiclets,
també n'hi posen
les pastes de dents.
Ah.
Ah, aquestes pastes de dents,
oh, sabor menta,
sabor hierbabuena.
I tots aquests caramels refrescats,
també.
No n'hi posen menta i hierbabuena,
Núria.
No.
Oh.
Que veus, ara.
Sí, sí, confia i tu,
que n'hi posin.
Són preparats químics
i en aquest grup
estan els poliols.
Un és aquest que ens quedava.
I només ens en queda un
de comentar
de molt comú.
Aquest és la famosa
sacarina.
I tant.
Aquesta s'ha fet famosa
molt ràpidament,
no sé si pel nom.
Bé, la sacarina.
Què passa amb la sacarina?
La sacarina,
per suposat,
és una substància
una substància
que endolceix,
no porta glucosa,
aquest és el gran
que de la sacarina,
és a dir,
per això a vegades diuen
la gent que són diabètics,
per exemple,
poden consumir sacarina
i no consumeixen
sucre blanc,
normalment.
Però el gran problema
de la sacarina
és que és un preparat
químic,
totalment.
Fins i tot té una E.
T'agrada?
Sí,
les ES,
les ES me fan por,
eh?
Aquesta és la E 954.
Les ES,
per qui ens està escoltant,
és quan mirem
els ingredients
d'un producte processat,
hi ha una llei
que diu que estan obligats
a explicar-nos
què hi porta,
d'acord?
I de vegades
ens ho posa
amb lletres molt clares,
que no vol dir
entenibles,
dic clares
perquè
si ha d'estar
a la vista,
teòricament,
obligats,
però
entenibles no.
Per què vol dir
entenibles no?
De vegades
ens posen
el nom químic
del producte.
Tetra no sé què,
de olfat
o de no sé què.
Tu te quedes
semblant,
saps que és una cosa
que és química
que no acaba de ser
una cosa natural.
I de vegades
ens posen
una lletra,
l'E,
normalment,
seguida d'un guionet
i un número.
Aquesta és la nomenclatura
que es fa servir
pels editius.
no n'hem parlat,
n'hem comentat alguna vegada,
amb els editius
penseu que són substàncies
que es posen als menjars,
doncs de vegades
per donar-li color,
de vegades
per donar-li sabor,
de vegades fins i tot
perquè es conservi millor.
Però
és una nomenclatura
més aviat internacional
perquè sapiguem tots,
ens posem unes llistes,
sapiguem una mica
què vol dir allò,
quines substàncies
estem posant.
D'acord?
Doncs penseu que
la sacarina
és una E
i a vegades
la trobarem
amb aquesta forma
sacarina
o a vegades
la trobarem amb la E.
Quin problema té la sacarina?
Bueno,
que és química
100%?
Sí,
el problema és que és químic,
bàsicament.
A veure,
no ens hem d'espantar
amb la química,
a veure si
aquí tothom
algú s'ho prendrà malament.
Vol dir que
les coses que són químiques,
el cos
sempre ha de fer
un esforç una mica especial
per digerir-les.
De vegades
no només per digerir-les,
sinó per reconèixer-les.
La sacarina
té un poder
de sabor
molt gran.
És molt dolça,
la sacarina.
d'acord?
I això
és extremadament dolça.
No sé si
està al voltant
de les 200 vegades
més que el sucre.
És molt dolça.
D'acord?
Però només
és una qüestió
de sabor.
A nivell de glucosa
no pujarà,
hem dit,
no em porta,
però a nivell químic
representarà
tot un esforç
pel cos.
I moltes vegades
els efectes
són encara
una mica
desconeguts.
Pensa,
Núria,
que de vegades
hi ha additius
que s'autoritzen
i passat uns temps,
no es veu clar,
i es retiren.
Es retiren
perquè després s'ha vist
que potser podien ser
substàncies
que poguessin provocar
algun tipus
de malaltia
en el cos
o mal funcionament.
Per tant,
sempre,
no és que haguéssim
de desconfiar,
però si tenim
una opció
que és una cosa natural,
doncs molt millor.
Penseu que tot
el natural
pel cos
és més fàcil
d'identificar
i és més fàcil
de digerir.
Si fem
un petit apunt
ens trobarem
també amb un altre
producte,
això ja parlem
dels greixos,
que segurament
ho hem dit
alguna vegada,
que són els greixos
trans.
No sé si ho has dit
alguna etiqueta,
no, no, no.
Doncs són greixos
que estan modificats,
se'n serveix molt
amb bolleria industrial,
amb reposteria industrial,
però el cos
té un desordre.
Quan arriba aquest greix
dins el cos
no sap ben bé
si és una grassa saturada
o és polisaturada
o és insaturada,
no ho sap ben bé.
Llavors això provoca
alguns acumulacions
de colesterol
i acumulacions
d'altres substàncies.
Llavors és una mica
perillós.
Però són molt comuns
aquests,
perquè fan fàcils
els processos
de fabricació.
I també és un greix,
estem parlant
que el greix
és el que dona sabor,
el que ens atrau
en el sabor.
Els menjars,
Núria,
ens agraden molt.
El que dona sabor
als menjars
és la grassa,
és el greix,
ho he tingut greix.
Per això hi ha molta gent
addicta
a tot el que és
les coses grassoses,
ens atrauen molt.
Si et semblen
els inconvenients,
hem piques picats
tots aquests
possibilitats que tenim,
recordeu,
des del sucre convencional,
que potser no és
el més recomanable,
hasta el sucre integral,
passant per la mel,
que vam dir
que era molt interessant.
Anem als inconvenients.
Per què,
no és que tan malparlem,
però perquè
venim a parlar del sucre.
T'ho explico.
Primera raó.
el sucre blanc,
tal com ho coneixem,
el sucre refinat,
és un sucre que hem dit
que era glucosa,
per tant,
pot pujar molt
els índexs de glocemia
a la sang,
però,
com que no té
ni vitamines
ni minerals,
quan entra
al cos,
el cos ha de fer
un sobresforç
per aprofitar-ho.
I què vol dir
aquest sobresforç
concretament?
vol dir
que haurà de treure
altres minerals
o altres substàncies
per poder
digerir-ho,
per poder
aprofitar-ho.
per exemple,
un cas molt flagrant
és el que
el fet dels ossos,
el fet del calci,
perquè puguem
aprofitar
la glucosa
que posem dins el cos,
es necessita calci,
com que no emportarà
aquest sucre
al cos
d'un pentavències
que els treu.
Dels ossos.
Dels ossos,
ho vam dir l'altre dia.
I d'aquí tenim
problemes
com pot ser
l'osteoporosi,
com pot ser
la càries.
Més raons,
més raons.
el sucre
i les infeccions.
Mala relació.
Ah, sí.
I tant.
Per què?
Com més sucre
hi posem al cos,
més augmenta
o més proliferen
les bactèries,
els paràsits,
els llevats,
tots aquests microorganismes
que viuen amb nosaltres,
moltes vegades
en una relació
molt estreta,
molt estètica,
fàcil de trencar,
l'equilibri.
Un exemple és que si
consumim,
per exemple,
begudes molt
endolcides,
aquests refrescos
de verano,
coles,
limonades,
això,
ja és prou.
D'acord?
Llavors,
això augmenta,
fa que en surtin més
que creixin
aquestes bactèries.
Llavors,
el cos
s'ha de defensar més.
El problema és que
seria coherent pensar,
no?
Seria,
si se creixen
i el cos
s'ha de defensar més,
doncs que fabriquin
més defenses.
No.
El problema és que
el sucre
debilitarà
les defenses.
Les defenses.
És a dir,
el sucre baixarà
el comportament
que té el sistema
immunitari,
el comportament
actiu
de defensa.
Així que jo sabeu,
la gent que està
refredats,
que està
en algun procés
infecciós,
que té
algun tipus
de llevat,
per exemple,
les senyores,
les senyores que
pateixen
de candidiacis,
també un problema
força comú.
Què és això?
La candidiacis
és la proliferació
d'un llevat
que diu
Candida albicans,
que viu a les mucoses,
a la boca,
als intestins,
al sistema respiratori,
a la vagina.
I aquest llevat
aprofita,
aquesta bactèria
aprofita
perquè
quan baixen
les defenses
es fa un espai
que es diu
i pum, pum, pum,
es comença a multiplicar.
El problema
de multiplicar-se,
que tinguem
força càndida,
és que, bueno,
provocarà
o donarà símptomes
com ara, per exemple,
una gran mucositat,
ja sigui respiratòria,
provocarà
problemes de digestió,
s'inflamarà
l'abdomen
després de menjar,
és més fàcil
que hi haguin
moltes ventositats,
i en el cas,
per exemple,
si s'hi haguin
la vagina,
doncs donar, per exemple,
molt de picor,
molta irritació.
És un problema,
la candidiacis,
per treure-se la de damunt
costa.
Així que les incopateis,
ja ho sabeu,
res,
o eviteu al màxim
el que són els sucres,
i més els sucres refinats.
Més coses,
més coses interessants
a saber del sucre,
eh?
Mira,
el sucre i els greixos,
una altra relació,
una mica
perillosa.
Què passa?
El sucre,
vam parlar el primer dia,
el que eren les calories,
no?
Les calories buides
i calories plenes.
Vam dir que les buides
eren aquelles calories,
eren les substàncies
que tenien
molta energia,
però que no alimentaven,
no nodrien,
simplement érem
purament energètiques.
Què passa?
Quan tenim un excés al cos,
la manera que té el cos,
el cos és molt intel·ligent.
la manera que té el cos
de gestionar-ho
és
agafar aquestes calories,
aquests sucres,
i convertir-los en greix,
així és com se fan
els mitjelins.
Aquesta, aquesta.
D'acord?
Llavors,
a més calories,
més greix.
I quan parlem de greix
no parlem només de mitjelins,
parlem també,
per exemple,
de colesterol.
Clar.
I a més colesterol,
així és una cadena,
a més colesterol,
més risc
de malalties
cardiovasculars.
És a dir,
que aquestes venetes,
d'aquestes arteris
que alimenten el cor,
doncs es vegin obstruïdes,
amb tot el que pot comportar.
Una altra raó.
Un munt de raons que tenim.
Ui, ui, ui.
I aquesta és molt important,
perquè aquesta és una de les claus
i té molta relació
amb la sisena raó.
Anem a parlar del sucre
i l'estat d'ànim.
Això és important.
Això és importantíssim.
Perquè molta gent, segurament,
haurà reparat
en què quan estan disgustats
o quan estan enfadats
o quan se senten malament,
doncs menjant alguna substància
que porti sucre,
exemple,
el xocolata.
Totes les xocolates amb llet,
aquest cantat de sucre
que porten
és ingent.
Ens animen una miqueta.
Mana?
Ens animen una miqueta.
Ens animen,
ens animen,
sí, però massa.
el problema és que
el sucre blanc,
hem dit que és un sucre
que s'absorbeix molt ràpidament.
D'acord?
És glucosa directament
per la sang.
Això fa el que provoca
el que es diu
una hiperglucemia,
un augment de sucre,
de glucosa,
perdó,
en la sang.
D'acord?
Què provoca
un augment d'hiperglucemia?
Quins símptomes té?
Té, per exemple,
l'excitació física
i psíquica,
eufòria,
sensació de benestar,
en els nens
acostuma a provocar
hiperactivitat,
fins i tot pot arribar
a nerviosismes
i un nen,
en els nens
hem de vigilar una mica
amb el sucre,
sobretot,
perquè pot alterar-los moltíssim.
És a dir,
com més sucre tenim a la sang,
pensem sempre
amb simptomatologia
d'alteració
d'excitat.
D'acord?
El problema no és això.
Perquè aquí podríem dir,
bueno, mira,
si estàs desanimat,
si ens anima.
El problema no és això,
el problema és que
un cop ens sentim així,
excitats,
ens sentim en aquesta sensació
d'eufòria
que ens dona el sucre,
què passa?
Un cop
aquest sucre
s'ha consumit,
llavors el nivell
de sucre a la sang
baixa estrepitosament.
baixa no fins a la normalitat,
baixa provocant
el que es diu
una hipoglossèmia,
llavors estem
molt per sota
del nivell de sucre
que el cos necessitaria.
Passem a l'altre extrem.
I què tenim llavors?
Tenim depressió mental,
tenim esgotament,
tenim cansament
i fatiga,
i llavors què passa?
El segle és viciós.
El segle és viciós
i aquí entrem
en aquest sisè,
sisè,
sisè,
sisè a criticar
el sucre,
que és l'addicció.
El sucre és addicció.
Segurament hauràs sentit
o coneixeràs potser
alguno dia
que et diu
jo només bec Coca-Cola
tot el dia.
Sí, i tant.
D'acord?
Perquè es penseu
que només,
em perdó els de la Coca-Cola,
però qui diu Coca-Cola
et podria dir
qualsevol tipus de refresc
ensucrat, eh?
Perquè es penseu
que és addictiu
aquestes substàncies,
aquestes begudes.
Bàsicament,
per la quantitat
de sucre que porten.
Llavors,
què passa?
Partint d'un estat
d'ànima animat,
bevem aquella substància
o consumim
aquell sucre,
que el problema
és després,
ja ho he dit.
Quan fa la baixada
que ens trobem.
I necessitem
prendre una altra vegada
sucre
per poder tornar
a recuperar
aquell estat.
Llavors,
què passem?
Ens passem el dia
damunt,
avall,
amunt i avall
en quant a l'estat d'ànim.
L'estat d'ànim
i aquests símptomes
que estàvem dint.
Què recomanes,
doncs,
en cas d'haver
de pujar a l'ànim?
Clar.
Bé,
més que pujar a l'ànim,
o sigui,
no entenguem els sucres
com algú per pujar a l'ànim,
podria ser,
però ja en vèiem
el risc que té.
Però,
si som una mica mirats
i fem servir,
per exemple,
sucre integral,
que hem dit
que era un sucre
que no estava refinat,
que tenia vitamines,
que tenia minerals,
si fem servir aquest sucre,
el que passarà
i hipoglosèmia
és molt més suau.
No arriba
a tants extrems.
Fara més progrés.
Clar,
clar, clar.
Per rendir física
i psicològicament,
durant tot el dia
el que hauríem de mantenir
sempre és un cert nivell
de sucre a la sang.
Ni massa,
ni massa poc.
És molt sovint,
passa, no?
Segur que s'ho heu sentit.
L'esmorzar és la menjada
més important del dia.
Molta gent
no esmorza.
Se'n va a la feina
sense esmorzar,
o els nanos
se'n van a l'escola
sense esmorzar.
És importantíssim
que esmorzin.
Per què?
Perquè ja comencen el dia
després d'un munt d'hores
d'haver dormit
amb un nivell de glosèmia
molt baix,
molt baix.
Llavors,
normal que els costi
aixecar-se per anar a l'escola.
O normal que anem
irritats a la feina.
Per tant,
l'esmorzar
és potser un dels menjars
més sagrats.
Per començar el dia
amb un nivell.
Haurem de vigilar
que esmorzem.
També, eh?
No convé tampoc
abusar de sucres
per esmorzar.
Però, per exemple,
si n'hem de fer servir alguns,
fem servir els integrals.
Això donarà energia
i serà molt més progressiva
la pujada
i la baixada.
Per tant,
no tindrem aquests estats
d'alteració emocional.
Interessant.
Llavors,
també una altra opció,
a part d'aquest
d'aquest sucre integral,
és que
busquem també,
doncs,
busquem els sucres,
en aquest cas per l'esmorzar,
doncs,
en la fruita.
Però,
cosa important,
aquí també un detall important,
és molt diferent
beure's
un suc de fruita
que menjar-se
una peça de fruita.
Sí,
això ens ho vas explicar un dia.
Ja ho vam explicar un dia.
Torna,
torna-ho a dir.
Recordem-ho.
Si prenem un suc de fruita,
penseu que,
com que ja ho hem exprimit,
ja li hem tret
tota la fibra,
l'hem matxacat bé,
el cos
no n'ha de fer d'esforços,
inicialment,
per digerir.
L'esforç
l'haurà de fer
immediatament,
perquè la pujada del sucre
serà molt gran.
En canvi,
si nosaltres donem
en comptes d'un suc de taronja
una taronja,
el cos
s'ha d'entretenir
primer a digerir-ho,
a desfer-ho,
i a poc a poc
ho anirà absorbint.
Per tant,
si posem fruita
en l'esmorzar,
recordeu
que sigui fruita,
peces de fruita,
més que sucs de fruita.
Que si no,
el cos,
concretament el pàncreas,
vam explicar,
havia de fer un sobre
d'esforç
que no li convenia
gens.
Què et sembla,
quin munt de coses,
eh,
el sucre?
Molt bé.
Jo penso que si la gent
que ens escolta
segueix amb el sucre,
serà perquè vol,
eh,
perquè...
Perquè,
a més,
tenen l'altra opció,
no?,
que és el sucre,
com deies,
moreno de canya,
o la mel,
la mel de...
Això,
el sucre integral,
diguem-ho bé,
o la mel de flors.
La mel de flors també és interessant.
La mel de la flor del taronger.
Llavors cal recordar
dues coses
per tindre una salut
al voltant,
al voltant
del que és la relació
amb els sucres.
una és,
hem de pensar
la...
la...
la glucemia,
és a dir,
quanta glucosa hi posem a la sang.
Hem de pensar en això.
I això hem de pensar que
dependrà de si és un sucre
molt refinat
o un sucre integral.
Això és una cosa,
d'acord?
Un altre factor
a tenir en compte
és la forma d'obtenció.
Aquí n'hem parlat
de molts sucres.
És molt diferent servir,
fer servir mel,
que fer servir,
per exemple,
d'extrosa
o sacarina,
que són d'origen químic.
Per tant,
ja són dues coses
a tenir en compte.
Com pot pujar
el sucre a la sang
i fins i tot
d'on està obtingut
a l'hora de consumir.
I l'última,
sobretot,
i la gran regla d'or
en quant als sucres,
és la quantitat.
Siguem mesurats.
Ja està molt bé
prendre coses dolces,
no està malament,
però sense excessos.
Els excessos
en els que porten
a que el cos
hagi de fer
molts esforços
i un dia,
per desgràcia,
en un d'aquests esforços
el cos ja no funciona tan bé.
I així és com al final
acabem malalts.
Per tant,
cuidem-lo.
Felip,
ja me'n vaig
de cap de setmana
una mica més,
més tranquil·la
i més conscienciada.
Sí,
no et posaràs suc al cafè,
oi que no?
Bueno,
no res.
Si te'n poses mitja culleradeta
encara.
Ja ho vam dir l'altre dia
que el problema
no és la mitja culleradeta
del cafè,
el problema és després
que gairebé tots els productes
prefabricats
que comprem,
incloses les pizzas
o el pa,
tot porta sucre.
Bueno,
amb aquests és important.
Mira,
ara que fas aquest apunt,
et feia un apunt amb això.
És a dir,
aquí tothom que ens escolta
només potser en té en ment
bàsicament
aquests afeixits
que li posem,
però és cert
que molts aliments
em porten de sucre,
eh?
Quasi tots els aliments
em porten.
Llavors,
una altra norma
que podem adquirir
a la nostra vida
per tindre salut
al respecte d'això
és consumir productes
integrals.
Tot el que siguin
farines
integrals,
eh?
De pitxes avui en dia
en fan d'integrals.
Sí,
sí, sí.
O de pa
en podem comprar integral.
Doncs aquests
integrals,
o fins i tot
d'espaguetis,
macarrons,
tot el que és pasta
també ho podem comprar
integral.
Ah.
i l'arròs
el podem trobar
fàcilment integral.
No és una cosa
ja difícil
de trobar
avui en dia.
D'acord?
Doncs l'avantatge
és que seran sucres
que s'assimilaran
poquet a poquet
per part del cos
i per tant
l'impacte
no és tan fort.
És una manera.
Doncs ens quedem
amb tots aquells consells
com sempre.
Felip,
fins la setmana que ve.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.