Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Es pot que m'han dit que avui hem de parlar de la Setmana Santa.
No, no.
Ja ha passat la Setmana Santa.
Com t'ha anat? Què tal?
Bé, vaja, vaja.
Jo esperava fer plans de platja.
Ui!
I la platja ja era el mateix lloc, eh?
El que passa que no acompanyava ni els núvols ni el sol,
però no hi era.
Clar.
Molta gent li haurà passat que haurà hagut de canviar plans
d'aquests de compartir més amb la natura, no?
Però bé, va ser un temps també per preparar ja quan arribi la primavera.
llavors han d'arçar una mica la casa, la roba...
Escolta, o fer-se una banyereta ben bonica amb aigua tevia.
Sí, bueno, jo no em faci res de banyera, sempre em dutxo.
Dic perquè hi ha maneres de relaxar-se també sense sortir de casa.
Llavors tens bona cara, no podem anar a la playuki, però escolta...
Sí.
Home, només cal que ens paréssim una mica a pensar, no?
I fins i tot ja no només cal que sigui ni parar a pensar.
Si parem, ja podem descansar a la casa, no?
Que habitualment la nostra ment sempre està donant-li voltes a les coses
i sempre hi ha aquella veueta que ens parla i que no para, que no para...
Pum!
Parar pot ser un mètode fabulós per descansar.
I aquí ho supleix fent treball mecànic.
Sí.
Allò de dir, prou treball intel·lectual, vaig a fer alguna cosa manual.
Sí, sí.
I així ja descans.
I en aquests treballs mecànics es pot entrar també en un estat de tranquil·litat.
Mecànics o físics, no?
Algo de...
Sí, sí, sí.
De retesania.
Sobretot les feines repetitives, fetes amb gust, clar, per suposat, no coses que ens toqui
laboralment fer una feina que sigui repetitiva, això és avorrit fins al límit.
Però si volem una mica esveïr-nos, una pràctica molt interessant pot ser això.
Fer coses manuals i que ens siguin repetitives.
I veurem que ens trobem en un estat que quasi, quasi podríem dir que és l'estat de meditació.
Un estat molt agradable, de descans i d'aquietud.
Vull venir a parlar d'una cosa...
Vinga, sí.
...que també és per descansar.
Vull parlar d'una cosa, més que d'una cosa, d'una...
D'una tècnica.
D'una tècnica que ve d'Orient.
Et dic això ja només.
Llavors a tu et causa ja sensació de descans, oi que sí, si et dic ve d'Orient?
Home, i tant, i tant.
I dic que sí, ha de ser relaxant, segur.
Ja tinc la música, la banda sonora posada.
Ah, aquí.
Et vinc a parlar avui del Shiatsu.
Que potser et sona això.
És que em sona molt i no sé de què ni per què.
Bueno.
Shiatsu.
El Shiatsu és una tècnica de massatge.
Concretament de massatge japonès.
Vé del Japó.
Una tècnica oriental.
I podríem dir que gairebé...
És força nova, també s'ha de dir, eh?
Perquè a veure que tothom que ens escolti pensarà, oh, si ve d'Orient, com que aquesta gent
ara només parlen de coses que fan segles i segles que van, fins i tot mil·lenis...
Doncs no, en aquest cas el Shiatsu com a tal, és una tècnica de massatge nòria que la van inventar entre els anys 20 i 30, del 1920-1930.
Vull dir que no és gaire antiga.
El que passa que és una evolució sobre una altra tècnica de massatge, que li deuen el AMA.
Jo et vinc a parlar d'aquesta tècnica per què?
Què ens ve a explicar avui, aquest baio dels japonèsos i això.
Et vinc a parlar d'això perquè és potser una de les tècniques de massatge que es poden considerar més preventives.
Sí, no és allò de massatge només relaxant o tal, sinó que té un efecte directe a la salut.
Sí, sí, sí, sí.
En qüestió de prevenció.
El que farà és harmonitzar el cos, estimular el cos i dispersar tot el que siguin situacions que en el cos podin arribar a portar alguna malaltia o algun problema.
I estimular defenses, que això...
Sí, i tant, i tant.
Llavors per això és interessant aquesta tècnica.
A més, si algú de les persones que ens escolten ho ha experimentat, això no és difícil de trobar, eh?
A la nostra ciutat hi ha gent que en practica, i si no, doncs a Barcelona en tenim.
Vull dir que no és difícil de trobar algú que et pugui fer un siatxo.
A més, hem de dir que ens donaràs algun truc, alguna coseta per aplicar alguna d'aquestes...
Sí, d'això en parlarem més tard, perquè ara quan s'explica una mica com funciona això del siatxo,
doncs veurem que pot semblar una aparència fàcil.
Dic fàcil perquè els consells que al final donarem, aquells recursos que donem a vegades,
doncs en si ho són, però fer bé aquesta tècnica és força difícil, eh?
És cosa de professionals.
Sí.
Per què? I ara té la diferència.
Podríem dir que això del siatxo...
Bàsicament, si tenim aquesta...
Si ens ho podem imaginar...
Imaginem-se algú que ens fa pressió amb els dits en diferents punts del cos.
D'acord?
Així és com es va pensar primer, fent-ho amb el dit.
No, amb tota la mà seria la diferència amb un massatge convencional.
Correcte.
Només amb els dits, amb la qual cosa la superfície és menor i es fa més punció.
Sí, es fa més punció, però aquí hi ha el risc, i això és per la facilitat.
Hi ha un altre tipus de tècnica que s'assembla molt, que és la famosa acupressió.
Potser has sentit parlar d'això.
L'acupressió a vegades...
Això està més popular, hi ha llibres, als botigues de teràpies i coses,
d'aquesta sempre trobarem llibres.
Acupressió fàcil, que li diuen, no?
Doncs l'acupressió és un terme que ve més aviat de la Xina.
Els xinesos, en aquest sentit, són una miqueta més matossers.
Ells parlen de què?
Quan ells interpreten amb el dit, en un lloc,
el que es fa, bàsicament, és estimular l'energia vital del cos,
que circuli.
Els xinesos n'hi diuen el chi.
Sí.
El chi.
En canvi, els japonesos, amb el siatsu, n'hi diuen el qui.
D'acord?
Llavors, això que deia del dit.
En principi, el mestre japonès que va inventar aquesta tècnica,
ho va començar fent amb el dit.
Després van sortir altra gent que van dir que es podia fer amb la mà,
que es podia fer amb el puny...
I fent tot amb algun aparell?
No, no, no. Només amb les mans.
I fins i tot, avui en dia, ens arriben a alguna forma més exòtica,
però, bueno, que és més exòtica que no res,
que és amb els peus.
Potser ho has vist alguna vegada.
Sí.
Així, aquests massatges que veiem a les pel·lícules.
Jo les he vist, a les pel·lícules.
Sí, pots ben dir, a les pel·lícules.
Sí, sí.
Amb els peus és chiatsu.
Derivaria d'això.
Derivaria d'aquesta tècnica.
Però no és la tècnica ni més reconeguda que tots els peus, per res.
I tampoc ve a ser el mateix que fer-ho només amb el dit.
No, no, no, clar.
És molt diferent.
apretar amb el dit, perquè concretament es fa amb el dit polze,
amb el dit polze, que apretar amb tota la mà,
o que apretar amb el colze, o fins i tot amb el peu.
És completament diferent.
Per tant, és diferent, segons què utilitzis,
i a més el que està clar és que has de saber on apretar.
Això és superimportant.
Sí.
En això del chiatsu, segueix una espècie de mapes,
per fer-me una idea.
Segueix aquests circuits, que un cop n'hem parlat, dels meridians.
Recordem que els meridians eren les vies energètiques
per on circula l'energia del cos.
Imaginem, són unes vies de tren que van per tot el cos
i porten l'energia a totes parts.
Jo sé que aquí, quan parlem d'energia, la gent a vegades s'espanta.
No s'espanta ni ningú.
Si em diguessis venes, bé, nervis, bé.
Ara que l'energia...
No són ni venes ni nervis.
Aquí és una qüestió, això també és una qüestió molt curiosa,
que és el nostre pensament occidental.
Nosaltres sempre necessitem que les coses siguin palpables,
que es puguin veure.
En canvi, el pensament oriental, amb completa normalitat,
doncs parla de termes d'aquests.
I més que...
No és que no els posi en dubte,
com totes les tècniques es posen en dubte a tot el món,
però hi ha evidències, que són els resultats.
Jo sempre que em parlo d'això...
Però és el que diem, no et pot fer mal, per tant prova-ho
i ja veuràs el resultat.
Home, el mal fet sí que te'n faria, eh.
Malfet sí, no, no, clar.
Però vaja, en principi, en principi,
doncs la millor evidència és els resultats que s'obtenen.
Llavors aquest massatge es fa per tot el cos.
Parlem des de les plantes dels peus,
cames, esquena, cuixes, panxa,
braços, la cara, el cap...
Però té una particularitat, Núria, aquest massatge.
Que és que, com que això ve del Japó,
el massatge shiatsu, en origen,
es practicava vestits.
La gent es ficava un kimono,
que és una espècie de bata, de batint,
per fer una idea,
i s'estirava.
I es practicava el terra.
I es practica també el terra.
Doncs és un massatge que està pensat
o que en principi
no demana que la persona es despulli.
Per què ho feien així? Per pudor?
Sí, en origen és per pudor.
Però suposo que despullat deu fer més efecte, no?
Per pudor, una que es rau és aquesta.
I l'altra és que, com que es basa bàsicament en pressions,
doncs no requereix lliscar per damunt del cos.
Llavors no té cap sentit.
Bueno, no té cap sentit.
No és imprescindible estar despullat.
Aquí a Occident sí que es practica vestit,
i despullats, i no hi ha cap problema.
Escolta, així d'entrada,
t'ho pregunto que és un massatge que fa mal,
d'aquells que et veix adolorit.
No.
Atenció, també és una altra benefició,
cosa interessant que ens aporta aquest massatge.
No és un massatge que ens deixi un residu dolorós.
Fins i tot la seva execució, quan ens ho facin,
ens abordarà una sensació extremadament agradable,
de relaxació gairebé immediata.
Si caiem en mans d'un bon practicant, de shiatsu,
doncs ens abordarà molt ràpid
aquella sensació de deixadesa, de dir
puc respirar, em deixo anar, és molt agradable.
De vegades, quan es troba algun punt conflictiu,
alguna zona bloquejada, llavors allí molesta una mica,
però és un dolor que, posem-li unes cometes, eh?
Podríem dir que gairebé agradable.
Però dic agradable perquè allibera l'atenció.
No pensem en agradable per fruir-ne del dolor, per suposat.
Escolta, pel que dius que es fa per tot el cos,
quant de temps hauria de durar un bon massatge?
Un siatxo d'atenció.
Això també és una cosa interessant.
Alguna vegada ho hem parlat quan hem parlat de massatges.
Concretament, un siatxo podria durar
com a molt uns 40 minuts,
no gaire més.
I fins i tot una altra cosa, ara que parlem del temps,
quan parlem d'altres tipus de massatge,
dels massatges suecs o del massatge que estem acostumats aquí a Occident,
parlem que un massatge, realment,
més de 50 minuts no té cap sentit.
Per què?
Perquè el cos el podem massegar, el podem treballar,
però passar-se més de 50 minuts treballant una part del cos,
no portarà res més.
I arriba un punt que el propi cos ja no fa cap canvi.
D'acord?
A vegades la gent pensa, o valora els massatges en funció del temps.
Els massatges no s'han de valorar mai en funció del temps.
S'han de valorar en funció de la situació que tenim corporal.
És a dir, pot passar que dues persones que aparentment tinguin la mateixa dolència,
a nivell, per exemple, de les cervicals,
doncs una requereixi tan sols un quart d'hora de massatge
i una altra en requereixi, doncs això, 40 minuts.
Completament diferent. Per què?
Perquè cadascú reaccionem diferent.
I fins i tot les malalties que semblen iguales amb uns amb els altres
sempre tenen petits matisos.
Petits matisos que moltes vegades són per les postures que nosaltres agafem,
per la manera en què ens movem.
I això modifica lleugerament la molèstia i el dolor.
Per tant, a veure, el shiatsu no és un massatge per reconduir males postures
ni per treure tensions en el sentit de dir
oi, és que tinc l'esquena agarrotada.
Sí, sí, sí, sí, així ho podem entendre també.
I tant.
Seria per aquest tractament específic i també per bé,
com que es fa un massatge, doncs, en general per tot el cos,
per això d'alliberar la noia.
Com que és molt estimulant, és un massatge estimulant.
O sigui, te pregunto per quines persones estaria indicat fer-se un shiatsu
i no un altre tipus de massatge.
Correcte.
El shiatsu es podria fer des de nanos, des de nens,
petits, fins a 90, 100 anys, el que duri la persona.
És a dir, és un massatge pensat per totes les edats.
D'acord?
Perquè un bon practicant el que farà és adaptar el que està fent la persona.
Per tant, a tots ens farà bé.
Mira, et diré fins i tot, hi ha una llegenda d'aquestes que corren
al voltant de la creació d'aquest massatge,
que un dels mestres va desenvolupar-ho per poder cuidar la seva dona,
perquè se l'estimava tant que volia que visqués molts i molts anys.
Llavors, què feia?
Cada nit li feia un petit massatge de shiatsu.
Escolta, es veu que aquella dona va viure molts, molts anys.
I feliç de vida.
I feliç i contenta.
Sí, sí, sí.
El massatge, com totes les tècniques, el shiatsu, necessita una formació.
Avui en dia, com que és un massatge oriental, no és una tècnica del tot reconeguda.
D'acord?
Però si la gent que ens està escoltant decideix fer una formació,
que busqui llocs de qualitat.
Com sabrem que un lloc de qualitat?
He de pensar que una formació de shiatsu va per llarg, per fer-ho bé.
Parlem d'un any, fins i tot de dos anys.
D'acord?
O sigui, aquests minicursets que podem trobar per allà i no se n'enfiem gaire.
O sigui, una persona ens ve i ens diu
És que he estudiat això i he estudiat d'una setmana.
El tanto, eh?
El tanto.
Quines coses o quines contraindicacions té?
Perquè aquí que t'ho preguntaves, aquí no se li pot fer.
Doncs és, mira, més que aquí, és a on.
A on i com.
Què vol dir això?
Per exemple, el shiatsu no es fa mai damunt d'algú que tingui una ferida.
Per suposat.
Jo podria obrir la ferida i podria fer mal.
No es fa mai, tampoc, la gent que té molts de blaus, que té matomes, que li surten amb facilitat.
Aquí té un matís, eh?
Se li pot arribar a fer, però ja no es farà amb els dits, sinó es farà més aviat amb tota la mà.
I d'una manera molt més suau.
Tampoc es fa damunt de parts que estiguin molt, molt inflamades.
O sigui, problemes que ens acabem de fer.
I una altra, també, però, que se li posa aquí, és les bariús.
La gent que pateix de bariús, doncs el treball a les cames, doncs, ha de ser molt suau, s'ha d'evitar.
Aquests serien els petits, els petits grups de gent que no volien.
Embraçades.
Embraçades se'l poden fer.
Se'l poden fer amb l'excepció de treballar el que són la panxa, la tomen, per suposat,
i el que són les lumbars, la zona de darrere de l'esquena, la part baixa de l'esquena.
Però, en principi, al contrari, en una embarassada, un massatge d'aquest tipus li sentaria molt bé.
D'acord?
Perquè he de pensar que, quan esteu en nano, tot el cos es prepara i es predisposa,
però, clar, sempre és un esforç del cos que ha de fer.
Treballant una mica més forçat, la circulació de la sang,
l'estat dels músculs també hi ha molta més tensió.
Per tant, aquest tipus de massatge seria ideal.
Només amb aquestes precaucions,
que no treballar la panxa i no treballar l'esquena.
Sobretot, això.
Mira, no ho hem dit al principi, no ho hem dit,
però aquesta paraula, perquè ens fem una idea, fins i tot,
per recordar una mica de què volia dir,
ai, què volia dir, d'acabar aquest massatge,
hem de pensar que shiatsu vol dir pressió amb el dit.
Tal qual.
Sí, xi vol dir dit.
dit, en japonès.
Quina gràcia.
I atsu?
I atsu seria pressió.
Vinga, doncs ja tenim.
Pressió amb el dit.
Vale, vale.
I aquí té un sistema molt curiós de diagnòstic, de treball,
perquè una part del cos que els orientals donen molta,
molta, molta importància,
és el que nosaltres diem la panxa, l'abdomen.
El que va per sota del melic.
No la panxa, no l'estómac, eh?
No estem parlant de l'estómac.
Parlem del que hi ha per sota del melic.
Bé, per sota del melic i al voltant del melic.
Siguem sincers.
Llavors, veurem que si ens anem a fer un shiatsu,
i ens ho fan bé,
primer ens tocaran la panxa.
O primer o al final, eh?
Primer ens la tocaran i miraran a veure l'estat que es mirarà,
l'estat dels òrgans,
del cos.
Això és un sistema.
No és desagradable.
Es basa bàsicament en dos principis.
En trobar zones que estan plenes,
que els japonesos n'hi diuen les zones jitsu,
són això,
i les zones que estan més aviat buides,
carens d'energia.
D'energia, sempre parlen.
que són zones que es diuen kio.
I es tracta que al final estigui tot distribuït bé.
Clar, que tot estigui equilibrat, bàsicament.
Les zones que estan plenes,
doncs les relaxarem,
les hi farem circular l'energia,
perquè estàs tancada possiblement,
i les zones que estan buides
intentarem fer maneres que n'hi arribi.
Bàsicament, ens pot quedar la idea
que el shiatsu és un tipus de massatge
per equilibrar,
per reequilibrar el cos.
El cos se'ns desequilibra constantment
amb la vida que portem avui dia.
És inevitable,
quan veiem a la televisor,
quan anem pel carrer,
que costant tenim estímuls i estímuls,
estímuls que ens pugen emocionalment
i ens baixen emocionalment tot el dia.
Mireu quin sotrac.
Llavors, de tant en tant,
necessitem alguna cosa que ens faci parar,
que dèiem al principi.
Que aquest parar ens donarà felicitat, segur.
Més coses del shiatsu.
Això és tot un món, això del shiatsu.
Ja ho veig, ja ho veig.
Aquí, a les nostres contrades,
és poc conegut,
és poc conegut perquè ve d'Orient,
però pensa que l'Orient està molt desenvolupat.
I un altre país on està molt desenvolupat
és els Estats Units.
Perquè què van fer els primers mestres?
Quan van veure que allò era tan interessant,
se'n van anar, van viatjar als Estats Units
i van començar a escampar-ho per allí
i fundar unes escoles.
I llavors, imagina't,
d'això hi ha moltíssimes branques.
Hi ha el shiatsu més tradicional de tots,
que li donen el zen shiatsu.
Aquest és el que es basa en això que et deia del jitsu i el kiyo,
aquest, del buit i el ple.
Després n'hi ha un altre que li diuen el jinshiu.
Ostres!
El jinshiu és un tipus de shiatsu que combina,
a part del shiatsu,
combina exercicis respiratoris
i, a més, meditació.
És encara més complet, aquest.
Després n'hi ha un que t'agradarà a tu,
que és el du-in.
en una altra escola.
Per què?
Per què m'ha de gana?
El du-in perquè és l'auto-shiatsu.
Ah, que te'l pots fer tu mateix.
És un mètode
que és perquè cadascú es pugui anar fent cosetes,
pugui relaxar-se,
però, clar, com que t'ho faci algú,
no hi ha res, també s'ha de dir.
Si et sembla, dono, fem-ho.
Això no està molt ben fet, el que farem ara,
perquè és donar això dels consells.
Sí, més que res, diguem, Felip,
hi ha alguns punts,
perquè hem dit que la pressió era molt important,
suposo, la força de la pressió que fas,
i, a més, els punts concrets on ho fas,
hi ha alguns punts que siguin claus.
Això està molt bé que ho diguis,
perquè això, més que punts claus,
és important el concepte de la pressió.
Mireu, si ens fan,
el que dèiem abans que fan els xinesos,
de l'acupressió,
normalment l'acupressió és bastant molesta.
Què m'havies dit que era l'acupressió?
Deixa per tard-te'm el dit.
Atenció, hi vaig fer un matís.
No ho he explicat, això.
l'acupressió normalment acostuma a ser molesta,
perquè es fa amb força.
en canvi, el siatzo també és pressió amb el dit,
però en comptes de fer-ho amb força,
el que fan és acompanyar.
Això és un matís que,
explicar et costa una mica,
s'ha d'experimentar, s'ha de viure.
Perquè facis una idea.
Si tu,
si tu ara, per exemple,
t'apretes la mà amb l'altra mà
i apretes fort,
fa mal,
oi que sí?
Sí.
però tu ara posa't al cap
i intenta,
per uns instants,
en comptes d'apretar-te-la,
fent força,
intenta acompanyar que la mà es tanqui.
Tancaràs també la mà.
Fes una força progressiva, potser.
Sí, és una forma progressiva
i, a més,
pensa que els que fan siatzo,
la gent que practica siatzo,
el que fan és,
en comptes de fer força,
fan pes, que es diu.
És a dir,
una persona que fa siatzo
és capaç de posar-te
tot el seu pes damunt,
concentrat en un punt gairebé,
i que no et faci mal.
En canvi,
si un fa acopressió
i fa amb força,
doncs això és molt molest,
és desagradable totalment.
Tot i que no hi ha moviment en el siatzo,
no és allò de faig pressió amb el dit
i llavors moc el dit a fer-lo.
No, no, només fa pressió.
Només fa pressió.
que acompanya dins el cos.
Llavors, per això és molt agradable
que te'l facin.
El que dèiem abans, no?
Que no quedes xafadot,
al contrari,
quedes extremadament relaxat.
Llavors,
els petits consells
que et portava jo avui,
són, clar,
són consells que
la gent,
quan els escolti
i els vulgui portar a casa,
provar-los,
doncs jo comprenc
que el terme d'acompanyar
que et costa molt
de fer entendre,
perquè se n'ha d'aprendre
per fer això.
direm un succedani.
Sí, parlarem d'apretar-se una miqueta.
Perquè pugueu experimentar una mica,
però l'ideal
és que us ho faci
un bon professional.
Sí, correcte, correcte.
Ja no només
pel professional,
pel fet que és el difícil.
Diferenciareu un professional
d'un altre
perquè quan us apreta
us fa mal
o quan us apreta
us sentiu molt bé.
És molt diferent.
Llavors,
si ja m'adonarem,
no res,
3, 4 punts així
de recurs fàcil
que podeu fer servir
que podeu fer servir
quan teniu algunes dolències.
Per exemple,
quan hi ha
nàusees i marejos.
He anat de viatge amb el cotxe
i...
Allò,
saps?
Aquella sensació de marej
que apareix.
O fins i tot,
doncs,
no cal que sigui
de viatge.
A vegades,
sensació de nàusea
la tenim molt habitualment.
Doncs mira,
tenim un punt
que serveix
una mica
per esveir
aquestes nàusees.
No em diguis
que és a la mà.
És a prop de la mà.
Ai, ai.
Mireu.
Ens hem de mirar
el canell
per la part del palmell.
Mireu-se la mà.
Dretes esquerres, igual.
Tant fa.
Podem escollir la mà
que vulgueu.
Ens mirem la mà, eh?
Ens mirem
el palmell de la mà.
Sí.
Mireu-se-la, eh?
Llavors veiem
que hi ha la línia
que fa el canell,
oi que sí?
On podem doblegar la mà.
On hi ha les venes, sí.
Sí?
Correcte?
Doncs aproximadament
calculem uns 3 centímetres
pel mig,
just pel mig,
poses el dit
al mig del canell,
i baixes 3 centímetres
cap al braç.
Ho entens, Núria?
Aquí hi haurà
dos tendons grossos,
tocaràs.
Jo no controlo
els 3 centímetres,
però sí.
Més o menys,
més o menys,
és aproximat.
Doncs el que farem
amb el dit pols
de l'altra mà
és fer una mica
de pressió.
Apretem.
I apretarem
i aguantarem,
atenció,
aguantarem fins
comptar a 10.
llavors deixeu anar
i torneu-hi
una altra vegada.
S'ha de fer
uns 3 o 4 vegades.
I veurem que si tenim
una sensació de nàusea
això marxarà una miqueta.
Té alguna explicació, Felip?
A nivell energètic, sí.
Ah, però a nivell físic, no.
Perquè a vegades va lligat.
A vegades el que uns
en diuen energia
i els altres
ho poden explicar físicament.
No, no, mira,
això també és una...
Bé, no en parlàvem d'això,
però això és un error
bastant comú,
pensar això.
És a dir,
moltes vegades
tot el que ens arriba d'Orient,
com que per nosaltres
els occidentals
és difícil d'entendre,
ho intentem traspassar, no?
Intentem
suplir-ho
explicant d'aquesta manera, no?
I això és un error.
Perquè quan es parla,
per exemple,
de conceptes energètics,
parlem de conceptes energètics.
I quan parlem de nervis
i parlem de venes
o d'artèries,
parlem d'això,
són dues coses molt diferents.
I a la nostra ment
ens costa una mica,
perquè aquí a Occident
quan sentim
parlar d'energia
pensem que és
alguna cosa màgic
o esotèric.
I simplement és que
aquesta paraula
en la nostra cultura
només està reservada
pel món de la física,
concretament,
o pel món esotèric.
Però hi ha altres cultures
com és la xinesa
o la japonesa
en què aquesta paraula
està reservada
per gairebé
tots els àmbits de la vida.
i llavors per això
ens és estrany.
3 centímetres
per sota del canell,
doncs apartem això.
Uns 10 segons.
3-4 cops.
Quan tenim nàusies.
A veure,
una altra interessant.
Per a la gent
que li costa
fer la digestió.
La gent que li fa allò
que diu
oh, xiquet,
quina panxa més plena.
Saps?
La digestió.
O fins i tot
va bé per l'estranyiment
aquest punt.
Aquest és senzill.
Aquest,
atenció,
aquest és una mica
més difícil de trobar,
però
ens anem cap a les cames.
Sí,
hem de anar a les cames
i això ja.
S'ha de posar la mà
damunt del genoll.
Esteu asseguts,
doncs poseu-se la mà
damunt,
descanseu-la.
Dret o esquerra,
és igual,
jo sempre t'ho pregunto.
Dret o esquerra,
aquí podeu escollir,
el cos funciona
pels dos costats
en aquest sentit.
La mà damunt del genoll.
Sí?
Sí.
D'acord.
Damunt del genoll
notarem que hi ha
una peça quadrada
que es diu la ròtula.
D'acord?
Una peça dura.
D'acord?
Ah.
Doncs vale.
Busquem aquesta peça,
quan la tingueu,
mireu que
per la part
que
pel costat
que toca més aviat
cap al peu,
o sigui,
la part de baix
d'aquesta ròtula,
sí,
ho entenem?
Sí.
Sí?
La part de baix.
Sí.
Sí.
Doncs aquí haurem de baixar
uns 5 centímetres,
aquí hem d'anar una mica més.
4 dits.
Baixeu 4 dits.
4 dits.
4 dits.
Com el final mateix
de tot el genoll,
diguéssim.
Sí,
ja ha passat el genoll,
eh?
Ja ha passat el genoll.
4 dits per sota de la ròtula.
Sí?
I si toqueu,
aquí trobareu
el que popularment
li diem l'espinilla,
que fa mal,
això,
si tu toques.
D'acord?
D'acord.
Doncs aquest punt està
simplement
2 centímetres
cap a la part de fora.
Oh, Déu meu.
Jo entenc que per la ràdio
costa d'explicar això, eh?
Una miqueta que per la ràdio.
Si ho toquem,
està tou,
està tou,
perquè hi ha múscul aquí.
Clar.
D'acord?
Doncs aquest punt
és fabulós.
Fabulós per l'estanyiment,
per les indigestions.
És un dels punts
de més energia del cos.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Que raro.
Si estem, per exemple,
així, cançadots,
ens ho podem estimular
una estoneta.
I si ens estimulem
els dos a l'hora,
les dues cames a l'hora?
Més val que fem
primer una cama
i després l'altra.
Aquest, què et sembla?
Pel mal de cap.
Vinga, avui, això és molt típic.
Aquest l'hem parlat alguna vegada.
D'acord?
Aquest està entre
el dit polsa
i el dit índex
de la mà.
Si els ajuntem,
veiem que es fa una línia
que acaba normalment
en una muntanyeta.
D'acord?
Doncs apartem-se aquí.
Aquest molesta
quan se l'apartem.
Eh?
A veure.
D'acord?
Normalment aquest s'aprem
com si fos una pinça.
Agafem,
o sigui,
posem l'altra mà
pel mig
i apretem una miqueta.
Aquest és un punt
que acostuma a fer mal.
Però pel mal de cap
és fabulós.
Baixa el mal de cap, Núria.
Molt bé.
També uns 10 segons
i parem i torrem.
Sí, sí, sí, sí.
Ah, i dir una altra cosa.
Aquest que hem dit
d'aquell genoll,
quatre dits per sota
de la ròtula
i un o dos dits
cap a fora,
aquest va molt bé
també per la gent
que té còlics menstruals.
I quan hi ha la menstruació,
que a vegades hi ha
síndromes premenstruals,
seria abans que vingui la menstruació.
Fa molt de mal,
l'obari, la panxa...
Doncs aquest punt és fabulós.
També baixarà aquests dolors.
Ah, doncs mira.
Jo sé que això és difícil
per la ràdio,
perquè és una cosa
que explicada,
vista,
és molt més fàcil
que no pas explicada.
Mira, jo convido a tothom
que hagi provat mai el shiatsu
o que el provi,
que ens truqui
i ens expliqui l'experiència.
Ah, serà fabulós,
serà fabulós.
Algú que hagi anat
amb un professional
que li hagi fet
i que ens ho expliqui.
I jo et puc dir,
si et sembla,
si et sembla,
la primera trucada sóc jo.
Vinga, va.
Hola, com et dius?
Hola, em dic Felip, sí.
Mira, trucava perquè
una vegada,
no, la primera vegada
que em van fer un massatge
de shiatsu,
el primer cop,
jo encara no em coneixia
res d'això,
vaig tenir una de les sensacions físiques
més planeres
planeres que he tingut mai.
O sigui,
vaig quedar,
vaig quedar
en un altre estat,
et podria dir gairebé,
de relaxació
física i mental.
O sigui,
va ser
increïble.
I allò recordo
que em va marcar molt,
aquella sensació.
I ara,
la mínima que puc,
doncs me'n faig.
Molt bé.
Felip Gaudet,
moltíssimes gràcies,
ho practiquarem aquest cap de setmana.
Practiqueu
i busqueu també
algú que us ho pugui fer.
Fins la setmana que ve, Felip.
Fins la setmana que ve.