logo

Arxiu/ARXIU 2007/JA TARDES 2007/


Transcribed podcasts: 19
Time transcribed: 2d 12h 58m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Torna a ser divendres, per tant, Felip Caudet, bona tarda de nou.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Què tal?
Bé, bé, tu m'has dit, divendres.
Escoltes, ens enfila el cap de setmana i a més amb aquest temps que acompanya,
encara que no hauria d'acompanyar,
no hauria d'acompanyar i vull dir que hauria de fer una mica més de fred,
però vaja, amb ganes d'afruir-lo.
Suposo que és un temps ideal, com diem sempre, per fer activitats a l'aire lliure,
per començar a fer esport, bé, temps primaveral,
fins i tot per anar a la platja a caminar.
Ja estem entrant a la primavera, vull dir, bueno, falten uns 20 dies aproximadament.
Ara ens faltaria encara una setmaneta de fred intens, no?
Però sí.
Per quedants tranquils.
Aquesta última revisculada del fred seria interessant.
De què en parles avui, Felip?
I per la salut.
Ai, ai, ai.
Avui et porto una cosa curiosa, d'acord?
Perquè aquí n'hem parlat alguna vegada del que és el cos, no?
I del que és precisament l'esquena.
Sí.
Però avui et vinc a parlar des d'un enfoc completament diferent
i potser per molta gent que ens està escoltant i n'heu dit.
És a dir, no l'hauran sentit mai.
De l'esquena?
Sí.
Avui vinc a parlar-vos de la relació que hi ha entre la ment i l'esquena.
Ah, sí?
Què et sembla?
És nou, sí.
És nou i curiós.
No n'hem parlat mai des d'aquest punt de vista.
No, no, no.
Perquè la ment no està relacionada amb tot.
Està absolutament amb tot.
El que passa és que l'esquena,
bueno, així com moltes parts del cos,
però l'esquena completament és una estructura que la ment fa servir com a forma d'expressió.
I de vegades és una expressió que a vegades no ens agrada gaire,
perquè no és gaire agradable.
I avui veurem de què parlo.
fai referència al que són, per exemple, les contractures,
el que són la rigidesa, el que és el dolor.
Doncs moltes vegades no serà tot això fruit del que és les lesions traumàtiques,
el donar-se un cop, el dormir malament, el tenir una mala postura treballant,
sinó moltes vegades, insisteixo,
serà una forma d'expressió del que està passant pel nostre cap.
I avui et vinc a parlar d'això.
Bé, pinta interessant.
Doncs vinga, ja ho ja aprenem tots.
Mira, una cosa important a tenir en compte,
i això és molt bonic perquè des d'Orient ens arriba una concepció molt interessant,
i és el fet que la medicina oriental considera que la columna,
la columna vertebral,
que són aquests ossos que tenim al mig de l'esquena,
concretament 24, imagina't,
24 de petitets connectats entre si,
doncs de manera poètica es fa el símil dient
que hauria de comportar-se com si fos una canya de bambú.
N'has vist alguna vegada, Núria?
Sí, sí, sí, sí.
Les canys de bambú són...
A més tenen aquesta forma perquè també tenen entre nusos.
També tenen nusos, sí, sí, sí, sí.
Però el bonic, o el paral·lelisme es tanca,
hauria de ser tan flexible com una canya de bambú a la nostra esquena.
Des que neixem fins que ens fem grans,
l'esquena el que va fent és perdre aquesta flexibilitat.
Per què? Quin és el procés físic que es deteriora?
Bàsicament, sí que els ossos es van deteriorant una miqueta,
es deteriora l'espai que hi ha entre os i os,
que són els discos,
i després tot el que és elàstic,
que són els lligaments, sobretot,
i la musculatura,
va perdent aquesta capacitat elàstica.
Es deteriora més l'esquena
que altres juntures d'ossos que hi hagi al cos?
No, no, en especial no.
A veure, una gran articulació que se'ns deteriora
són els genolls, bàsicament,
i és pel fet de la càrrega,
perquè els genolls aguanten tot el pes del que hi ha al damunt.
I a l'esquena potser ho deu passar el mateix.
I a l'esquena li passa una cosa semblant,
però en l'esquena és una mica especial,
perquè no tota l'esquena es comporta igual.
És a dir, és molt diferent el que li passa a les cervicals,
que és una estructura que aguanta el cap
i que té molt de moviment,
té moviment gairebé circular,
és el que podem fer,
no vol dir que l'esquena estigui pensada per això,
que això és un altre tema.
A vegades, quan fem gimnàcia,
ens fan fer exercicis,
i que els puguem fer, insisteixo,
no vol dir que l'esquena estigui pensada per fer-los.
Sorprenentment, les cervicals tenen un disseny
que el que permet és el que es diu fer
la lateralització del cap,
vol dir acostar l'orella a l'espatlla.
Aquest seria el moviment
pel qual estan dissenyades les cervicals.
Que curiós.
En canvi, nosaltres ens permetem fer,
per exemple, una circunferència.
S'ha de dir en això, s'ha de fer un petit apunt.
El moviment que més perjudica les cervicals
és tirar el cap enrere.
De fet, ja és el més incòmode, no?
Ja és el més incòmode.
Si el proveu, la gent que ens està escoltant dirà
ostres, doncs potser és el que més em molesta.
Ho dic per a qui fa gimnàcia,
doncs si té les cervicals adolorides
o les té una mica lesionades,
doncs que sigui moviment que l'eviti.
Després hi ha la part del mig,
que és la part dorsal.
Aquesta part, curiosament,
Núria, està pensada
per permetre els moviments de rotació.
És a dir, fer...
Allò amb mans a la cintura i cap...
Mirar cap un costat i cap a l'altre.
Com si velléssim una jota.
Sí, està pensat per aquesta part per això,
però nosaltres li fem fer de qualsevol cosa.
La flexionem,
la tirem cap endarrere...
Però el disseny és aquest.
I l'última part,
la part de baix, la part lombar,
que és la part més doble,
més estable, més forta,
perquè, clar,
ha d'aguantar tot el pes del que hi ha damunt.
Aquesta part, el seu disseny,
és bàsicament per tirar endavant i endarrere.
És a dir, fer la flexió i l'extensió.
Sí.
Què et sembla?
Que maltractem molt l'esquena, em sembla.
Bé, que la maltractem...
A veure, aquí hem de fer un apunt.
És a dir, que ningú es pensi ara
que només hem de fer aquests moviments
amb cada part.
Els podem fer tots, per suposat.
El problema és l'excés.
Els accessos sempre són el que ens perjudicarà.
Però mira, l'esquerra tant es pot deteriorar
per excés com per defecte.
Sí.
Per no fer-li...
Bueno, no guardar aquesta elasticitat,
fer-li fer una mica de moviment cada dia.
Correcte.
Correcte.
Podem tenir problemes, com molt ben dius,
perquè ens hem passat, ens hem excedit,
i problemes perquè, al contrari,
doncs no ens hem excedit gens.
i el que hem fet és estar massa temps en desús.
Llavors, la musculatura s'estoba,
perd força, es debilita,
i totes les estructures acostumen a,
en comptes de debilitar-se,
el que fan és guanyar rigidesa.
Parlàvem de...
Tornant enrere, eh,
sembla que ens hem desviat una mica.
Parlàvem de la canya de bambú, no?,
que hauria de tenir aquesta elasticitat.
Sí, hauria de poder,
quan el vent bufa,
doncs pugui moure's amb llibertat.
Això és molt poètic.
Això, encara que tinguem una bona salut,
arriba a una edat que, clar,
simplement per natura,
doncs...
Sí.
Se n'anirà agreujant.
Si no fem res, sí,
se n'anirà agreujant.
Però si l'anem cuidant,
amb algun tipus d'activitat física,
específica,
després en parlarem de què va,
de què és interessant,
doncs podem mantenir-la durant molts anys, eh?
No necessàriament el ser gran
és sinònim de tindre una mala esquena.
Ara parlaves,
no sé si et faig desviar també del tema,
però vaja, parlaves del que és
l'estructura central, no?
El que són les vèrtebres,
la canya de bambú, diguéssim.
Però suposo que tots els elements
que hi ha al voltant,
tots els músculs que envolten
aquesta estructura central
també hi tenen molt a dir.
I moltíssim.
A veure, s'ha de dir que les vèrtebres
el que fan és donar estructura.
és la part que aguanta,
que manté.
A veure, podríem dir
que és la que dona la postura,
que aguanta la postura,
que la manté.
Important aquest matís
que és el manteniment.
Per què?
Perquè la postura variarà
i s'adaptarà en funció
del que faci
el sistema muscular,
que és el que deies tu.
D'acord?
I precisament,
aquest sistema muscular
és molt reactiu,
és molt sensible.
I és aquesta part del cos
la que pot ser
la forma d'expressió
de situacions mentals.
Ah, aquí estem.
Per tant, allò que dius
que la ment afecta a l'esquena
estaríem parlant dels músculs.
Dels músculs.
Els músculs és una estructura
mòbil,
per si sola,
perquè es contrauen
i es relaxen.
I la seva contracció
i relaxació
afecta
a l'estructura
dels ossos.
Afecta més, doncs,
a tots aquests impulsos
que deuen crear, no?
Les nostres emocions
afecten més a la musculatura
de l'esquena
que a la musculatura
d'altres llocs.
Més del que ens pensem.
És a dir, tot el cos
és reactiu,
però l'esquena,
sobretot per la seva extensió,
és una bona manera
d'observar-ho, això.
O sigui, tenim,
pensa que les cames
també reaccionen.
Uns músculs
que també són molt proclives
a reaccionar
a estrès mental
són els bessons.
Ah, sí?
Els bessons
o el que li diem
als isquiotibials,
que són la musculatura
que hi ha darrere
de les cuixes.
Ah.
Per què?
Són músculs
importantíssims
per mantenir-nos de peu.
Ah, és curiós.
Llavors, fàcilment
són músculs reactius.
Però, tornem a l'esquena,
que és el fet
que l'esquena
és prou gran
com per observar
diferents zones
amb diferents comportaments.
Cosa important a dir,
perquè aquí
això va més enlluny
del que es pensem.
Què vol dir, això?
Vol dir que
les sensacions que tenim,
les sensacions corporals,
la postura,
moltes vegades
és la font
de moltes expressions
lingüístiques
del nostre dia a dia.
Ah, eh?
Que ens aparecen
desapercebudes,
però que realment
tenen un origen
en sensacions corporals.
Exemple,
si algú diu
aquesta persona
es manté
pel seu propi peu.
Què vol dir,
Núria, això?
Què vol dir per tu?
Que es val
per ella mateixa.
Que es val
per ella mateixa.
Però si te'n dónes compte,
si jo dic
que aquesta persona
es manté
pel seu propi peu,
estic parlant
estrictament
del cos.
És com quan dic
el que has de fer
és treure pit.
Pit en fora.
El treure pit
és una actitud,
però realment
aquesta actitud
ve d'una postura corporal.
on tenim d'altres,
altres que tenen tela,
per exemple,
treure's un pes del sobre.
O aquesta
és així,
és a dir,
simbòlicament
vol dir
lliberar-nos
d'alguna qüestió,
però si ens
mirem
estrictament la frase
treure's un pes de sobre,
parlem que
tenim damunt
del cos
alguna cosa.
O per exemple,
una que aquesta
és perillosa,
és allò de carregar-se
alguna cosa a l'esquena.
Al contrari, no?
És al contrari.
Vull dir que
molt més
del que ens pensem,
dels que ens pensem,
perdó,
les reaccions
que té el nostre cos

una
una afectació
sobre la vida diària.
El llenguatge és una.
Anem
i anem-hi
a concentrar-nos
en el tema d'avui,
no?
Què és aquestes reaccions
que té l'esquena
i quin simbolisme?
Ho dic,
això és la part
que segurament
tothom ara revisarà.
Bé,
a mi què em passa?
Em passen problemes
a les cervicals,
a les dorsals,
a les lumbars...
Clar,
o si em fa mal
amb aquest múscul concret
és que tinc...
Ara parlem de què vol dir.
Important,
el matís que hem de fer.
tot el que direm
no vol dir
que tots els casos
siguin així,
d'acord?
Perquè si jo tinc
una mala postura
perquè sec malament
o perquè he dormit malament
o jo caic
i tinc un accident,
per exemple,
doncs aquests dolors
és obvi que no vindran
d'aquesta part mental,
d'acord?
Per tant,
avui que tothom
que escolti això
el que ha de fer és revisar
per què ho té
el seu problema,
és a dir,
d'on li pot vindre.
I a vegades
quan no trobem causes
és perquè més aviat
són qüestions
psíquiques,
mentals.
Mira,
l'esquena
per parlar d'això
la podem dividir
en tres parts.
Una part
són les cervicals
i les espatlles.
Aquesta és típica.
A més,
tu ara em fas cara
d'estar carregada.
A mi,
jo sempre.
Tu sempre,
sempre.
Però vaja,
és que això jo crec
que moltíssima gent
que ens està escoltant
i gent sobretot
que treballa seguda
amb despatxos,
amb la taula al davant,
és un lloc
que es carrega moltíssim.
Per exemple,
aquesta zona
té una relació
molt directa
amb el que són
els conflictes laborals.
sempre que tenim
problemes de feina
és aquesta zona
de l'esquena
la que s'expressa.
Normalment es carrega,
es contractura
i després veurem
què vol dir tot això.
Que es tensa,
que ens fa mal.
També per una raó
molt òbvia,
és amb les mans
que treballem normalment.
Sí.
D'acord?
Per tant,
tot el que farem
amb els braços,
també s'ha de dir
que amb les mans,
té una relació
amb les cervicals.
Clar.
Ja només
per la disposició anatòmica,
ja és òbvi.
D'acord?
una altra relació
important que té.
Té relació
amb tots els conflictes
que ens estan passant
en el moment,
és a dir,
del present,
amb el que estem vivint.
I també és pel fet
de la immediatesa,
que treballem amb les mans,
doncs és aquesta immediatesa.
i l'última cosa
que podem,
a tothom que vagi pensant,
si té qüestions d'aquestes
i per tant
pot tindre una relació.
I l'última
és també
que té a veure
molt aquesta zona,
les afeccions d'aquesta zona,
amb la capacitat
de verbalitzar
els problemes,
de parlar-los,
per una raó molt senzilla,
Núria,
si tu et fixes
que les cervicals
estan darrere,
què hi ha al davant?
Davant de les cervicals,
el coll?
La gola.
Sí.
La gola és l'òrgan
de l'afonació.
Llavors,
nosaltres estem acostumats
a pensar que hi ha tensió
sempre en el sentit
posterior,
a les cervicals,
no em fa mal
el coll per darrere.
Però penseu que
quan hi ha tensió,
l'atenció només
no està darrere,
sinó molt més sovint
del que ens pensem,
l'atenció és davant.
Vols dir gent
que parla molt?
No,
gent al contrari.
Que no se pot expressar?
Que perquè hi ha
alguna qüestió
mental entre mig,
li costa verbalitzar.
Per exemple,
és típic
quan algú
s'ha enfadat amb algú
i no ho ha dit.
Aquella retenció...
Clar,
això crea molta tensió cervical.
I a la gola,
davant.
O quan hi ha
alguna tristor
que no ha sortit,
també.
Llavors pensem
que la zona cervical,
la zona de les espatlles,
és reactiva
en aquestes qüestions.
Conflictes laborals,
la capacitat
de verbalitzar,
de poder parlar
les coses,
i la relació
que tenim
amb el present.
Què et sembla?
Bé.
Bé.
Ara ho entenc tot més.
ara potser
tens resposta
per algunes qüestions
i la gent
que ens escolta
igual.
Una altra és
la segona zona
que és la zona
dorsal.
La del mig, diguéssim.
Sí, aquesta agafa-t'hi fora.
La que no és
la de baix de tots, eh?
No, la del mig.
La zona dorsal
té una relació
molt especial
amb el que és
el món
de les relacions
humanes.
Aquí parlem
de la parella
o parlem
dels amics,
parlem del fet
de relacionar
amb una altra persona.
Aquesta zona
és bastant
òbvia.
Penseu ara
la gent
que us fa mal
si és que tenim
algun conflicte
amb el vostre entorn.
Tota manera
potser és la zona
que no acostuma
a fer tant de mal,
no, Felip?
Bé, a tu.
Ah, no, no, no.
No, és força comuna.
És força comuna.
Aquesta zona...
Perquè normalment
la gent se queixa
de mal a la zona
dels ronyons
o de mal a les serricals.
No, aquestes...
Si es pareu a pensar,
si en algun moment
heu tingut
algun disgust important,
sobretot de parella
o amb alguna persona
que estimeu,
com alguna amistat,
se'n donareu compte
que molt sovint
fabricareu...
Fabricareu, perdó,
l'expressió no està ben feta.
És a dir,
provocareu contractures
en aquesta zona dorsal,
que és la zona
que hi ha entre les escàpules,
la zona del mig.
Recordeu,
mireu de pensar-hi.
També té una raó
molt senzilla aquesta,
també, eh, Núria?
Però és una raó
és una mica...
L'explicació és una mica
dins el món energètic,
però tampoc cal anar
molt enlluny.
I és el fet de què?
La part central del cos
que emmagatzema,
principalment.
Estaríem parlant
de la part que emmagatzema
pulmons i fins i tot ventre,
cor i cor.
Ah, aquí l'has dit.
El cor.
Ah, sí.
Per nosaltres,
què és el cor?
A part d'un òrgan
que bombeja.
És un òrgan
que té tota una simbologia
en el món relacional.
L'amor.
El que passa que físicament no...
L'amistat, no,
físicament no.
Per això et dic
que és una qüestió
més aviat energètica.
El que passa que
moltes vegades
es manifesta
dins el que és
la pròpia zona.
Segurament quan algú
ha tingut un desengany
amorós
ha sentit
aquella pressió
al pit.
Eh?
O al contrari,
quan ha estat molt nerviós
perquè està enamorat
precisament
aquells nervis
a l'estómac
a prop del cor.
Llavors,
què passa?
Tot això que ens passa
davant
també a la musculatura
de l'esquena
s'expressa
doncs augmentant
la seva tensió.
O sigui que zona dorsal,
zona relacional.
D'acord?
I la tercera zona
és aquesta,
la lombar,
la zona baixa.
A la zona lombar
no inclourem només
les lombars,
inclourem la lombar
i el que es diuen
els glutis,
el que és el cul.
D'acord?
Aquesta musculatura
moltes vegades
és un gran oblidat.
d'acord?
Sempre acostumem a queixar-nos.
Fins que tenen un massatge
aquí, Felip.
Quan te fan un massatge
notes de dir
ai, com ho podia fer tan mal.
Sí que ho tenia carregat,
no?
Sí que em fa tan de mal.
Clar, clar, clar,
és una gran zona
oblidada,
el cul.
I sort que el tenim.
Perquè ens permet asseure'ns
que moltíssima gent
de la que ens està escoltant
passa moltíssimes hores al dia
assegut
sense moure'ns.
Llavors penseu que
llavors tot el pes del cos
es concentra allí.
Així que quan parlem
d'aquesta zona
no només parlem
de les lombars
que és típica
a l'hora de parlar
amb el d'esquena
sinó que també la incloem.
Què penses
que es pesarà
aquesta zona, Núria?
Pensa-hi una miqueta.
Un tipus de problema,
no?
Seria?
Sí.
Quin tipus de problemes?
Hem parlat de problemes
de relació entre persones.
Hem parlat de problemes
amb la feina.
No ho sé, Felip.
Bé, vam anar
més enlluny a aquesta.
Aquesta hem de pensar
que és la part baixa
de l'esquena.
D'acord?
És el que considerem
la base de l'esquena.
Per tant,
és el fonament
vital.
Aquesta zona
sempre s'alterarà
quan tenim
algun tipus de
problema
o conflicte
amb el que nosaltres
considerem
com a principis
de la nostra vida.
Si tu
consideres
com a principi
el que pugui ser
doncs
tirar endavant,
tenir una feina,
tenir un sustento,
no?
Tenir un espai
per viure,
tenir els mínims
per sobreviure,
quan hi ha conflits
al voltant d'això,
doncs aquesta zona
és la que s'expressarà.
O sigui,
problemes bàsics
que per nosaltres
són bàsics.
Sí,
cadascú sabrà
i cadascú
definirà
el que considera
com a bàsic.
Home,
segons dius,
llavors ens poden fer mal
estupendament
tota l'esquena,
no?
Les tres zones,
alhora.
Bueno,
la gent que...
Perquè normalment
si tens problemes
a la feina,
segurament també
és una cosa important
i si amb les relacions
personals,
també.
i llavors...
Si ara preguntéssim
a la gent
que ens està escoltant,
la gent que realment
pateix atenció
a l'esquena,
que tothom
qui més qui menys,
doncs fàcilment
no descriuria
només una zona.
Potser una
seria la més destacada,
però si toquéssim
una miqueta
descobriríem
que tenim tensió
per altres espais.
L'última zona
també té una relació
curiosa
amb un altre aspecte
de la ment,
d'acord?
Que és l'aspecte
en quant a la repressió sexual.
La gent
que té normalment
una certa tendència
cap a la retracció
en aquest sentit,
acostuma a tenir
molta tensió
acumulada
en aquestes zones.
Lumbar
i glútex.
I això
afecta també
a la postura.
És d'algú
a tenir en compte?
No, no, i tant.
Aquestes són
les tres zones
de l'esquena.
Per tant,
són tres zones
a revisar.
Insisteixo
al que hem dit
al principi,
no tots els problemes
que tinguem
en aquestes zones
vol dir que vinguin
del que hem dit.
D'acord?
Hem dit,
ho apuntem,
perquè ja és molt comú
que això passi,
però no sempre,
sempre és així,
hem de pensar-ho.
Llavors, si et sembla,
anem a les expressions
concretament.
Sí.
Què podem trobar
en aquestes zones?
Per exemple,
un símptoma
molt habitual
o una expressió
d'element
molt habitual
en l'esquena
és el que es diuen
les contractures.
Aquest és popular.
Què és una contractura?
que això tothom
ho parla.
El múscul
que s'acarrota.
És un augment
de tensió
del múscul,
però que,
igual que augmentat tant,
és incapaç
de desfer-lo.
Llavors queda
com una massa dura.
Un nus.
Popularment es diu
a vegades
com un nus.
Descripcions n'hi ha
moltes, no?
Si ens toquem,
notarem que és una estructura
que està dura
i no ho hauria d'estar.
D'acord?
Ho dic perquè si toquem
un os és obvi
que està dur,
però un múscul
no ho ha d'estar.
Llavors,
les contractures,
què són les contractures?
Les contractures són
estancaments.
Quan alguna emoció,
quan algun conflicte
no el podem gestionar,
és a dir,
pel que sigui,
perquè potser
ens és més dolorós
del que ens pensem,
dolorós a nivell mental,
o a nivell emocional,
el que fem
és amagatzinar-lo
i fabricar
una contractura
d'aquestes.
I allí queda.
Llavors,
les contractures,
des del registre,
diguéssim,
gràfic,
podríem dir,
si mirem una esclena
a simple vista
sense tocar-la,
podríem dir,
aquí hi ha coses
que estan acumulades.
Per això,
a vegades pot passar
que quan algú
es va fer,
per exemple,
una teràpia manual,
un massatge,
i li treballin
una contractura,
en sec,
comenci a plorar.
Això és força habitual.
Ah, sí?
O al revés,
jo ho he experimentat
personalment,
però ho he vist també,
fer massatges
i que algú
trenqui a riure.
D'acord?
Com a manifestació
en contra
d'aquella contenció
que tenia,
d'aquell estancament
que hi havia.
Les contractures.
És tot sang,
no?
Com?
A veure,
quan es contrau un múscul,
és per qüestió sanguínia?
No, no, no, no.
És per qüestió
estrictament del múscul,
de les fibres,
de la cara.
No té res a veure
amb el fet
que hi arribi
més sang,
menys sang?
No, no,
a fruit
que es contrauen
aquestes fibres musculars
i arribarà
menys sang al múscul.
Això seria la conseqüència.
Sí, seria la conseqüència,
però no l'origen.
Un altre símptoma
que veurem
és la rigidesa,
quan ens quedem rígids,
popularment dit tiesos.
Bueno,
com quan tens molta por
que no et pots moure, no?
Ah, mira,
tu ho acabes de dir.
Sí, clar,
això és típic.
La rigidesa
és un símbol
de la pèrdua
de la flexibilitat
davant del que vivim.
D'acord?
Normalment,
si algun procés
o algun conflicte
el podem mastegar,
el podem digerir,
el podem superar,
doncs no quedarà
registrat en el nostre cos
i a part
no provocarà
un estancament
i no provocarà
aquesta rigidesa.
Llavors,
la rigidesa
l'hem d'interpretar
com una falta
de flexibilitat
davant del que està passant
en alguna d'aquestes zones
que hem dit abans.
També,
la rigidesa
també és una manifestació
de la negació.
És a dir,
quan el cos
o la ment
no es vol enfrontar
a alguna cosa
que li està passant.
No, no,
a mi no em passa
i la manera que és,
pam,
els posem rígids
com a defensa.
Rigidesa.
Un altre,
un altre de clàssic,
que és el dolor.
Aquest té una dimensió
molt gran.
i ara faré un petit,
petit, petit, petit, petit, petit,
resum molt escuet,
d'acord?
Perquè el dolor
té molt de simbolisme.
Un dia en parlarem
de tot el que vol dir
que ens faci mal.
Perquè que ens faci mal
no només és una qüestió física,
és una qüestió psíquica
i és una qüestió emocional.
I d'aquí
veurem actitud...
Bé,
en parlarem un altre dia,
no s'emboliquem.
Podem considerar
el símptoma del dolor
a l'esquena
com una alarma.
És a dir,
alguna cosa ens està passant
o alguna cosa estem vivint
i potser el que està passant
és que no li dediquem
prou atenció
al que estem vivint.
Llavors el cos es manifesta.
O que no podem solucionar.
Fa mal, fa mal.
Que no solucionem adequadament.
Correcte.
A veure,
sempre que hi haurà contracció
hi haurà dolor, no?
No.
No?
No té per què.
I pot haver dolor
també sense contracció.
Sí, i tant.
Això sí que podem trobar.
Llavors, quan te fa mal
a l'hora que et facin un massatge
i et diuen
no si no et trobo res.
Com?
No t'he entès.
Ai, sí.
T'ha fa mal l'esquena
base que et facin un massatge
perquè el primer que penses
quan et fa mal l'esquena
és que et facin un massatge
i que no et trobin.
I diguin, escolti,
vostè no té una esquena,
força bé, no, no, no.
Pot passar perfectament.
I al contrari,
allò de la tensió,
les contractures sense dolor
és molt habitual.
Perquè, clar,
què passa?
Què en fem de tot això?
Clar,
la vida no pot parar,
la vida ha de continuar.
Llavors,
el que fem és baixar
sobretot la sensibilitat
respecte a tot això que ens passa.
Clar.
I ens acostumem.
És allò de dir,
m'he acostumat a que em faci mal
o m'he acostumat a l'atenció.
Ja no ho notem.
I ja no ho notem.
I arriba un punt
que és que ja no notem
absolutament res.
A no ser que
anem a fer-se alguna teràpia,
alguns ho toquen
i ens fa un mal.
Per què?
Perquè ens ha ficat una mica
el dit a la llaga
de qüestions
que havíem amagatzemat
i que no havíem pogut superar.
En principi,
tot el que se supera
no queda registrat.
I com hi pot haver dolor?
Si hi ha dolor
és que hi ha alguna reacció química,
alguna inflamació?
Sí, una qüestió és...
A veure,
això és una altra qüestió
que avui no estem parlant
precisament d'això
però sempre que hi ha dolor
hi ha un alliberament químic.
Això són les reaccions
que té el propi cos.
Però avui,
ja t'ho dic, Núria,
avui el que us portava
és parlar-ne
d'aquest aspecte psicològic
d'aquests dolors
o d'aquests símptomes.
L'últim,
l'últim aspecte
o l'última expressió
que podem veure a l'esquena
és el que es diu
la pèrdua de funcionalitat.
És a dir,
alguna part
no la podem fer servir
perquè hi ha rigidesa,
perquè hi ha dolor...
I normalment
aquesta pèrdua de funcionalitat
del que està parlant
és de la incapacitat
de superar
el que se'ns ha estancat.
No pot funcionar,
l'esquena no pot funcionar
amb normalitat
perquè davant del que hem viscut,
davant d'aquell conflicte emocional,
doncs no hem pogut
superar-ho.
Felip,
estic veient que ara m'hauràs de parlar
de remeis, eh?
Perquè tenim l'esquena fatal.
Val.
A veure,
remeis n'hi ha molts,
d'acord?
Per treballar aquests aspectes
i n'hi ha de més específics,
per suposat.
Però,
quina és la màxima
que ha de buscar
algú que vol treballar aquests aspectes?
És a dir,
que la teràpia que es colli
ha de ser una teràpia
que provoqui
un diàleg,
atenció al que vaig a dir,
un diàleg profund
i intern,
entre el cos i la ment.
és a dir,
les teràpies que escollim
han de servir,
eh?
Per què?
Ens fem conscients
que al nostre cos
li passa alguna cosa
i que potser
dins el nostre cap
també està passant
alguna cosa
que no estem afrontant
o que no podem afrontar,
que som incapaços.
atenció al descobrir
les incapacitats
ha de servir
per proposar-se
anar endavant
i dir,
bueno,
doncs,
si no puc fer sol,
busco ajuda.
L'ajuda pot ser,
doncs,
tal,
que parlem ara
d'algun tipus de professional.
Perquè això estaríem parlant
tot de,
a veure,
com t'ho diria jo,
de problemes,
doncs,
molt sobtats
i molt greus
o fins i tot
de petits problemes
que es van acumulant
del dia a dia
que no els hi fem cas
i els deixem que s'acumulen.
Aquí hi ha dos aspectes.
l'agut,
o sigui,
pot passar en un moment donat,
típic,
aquest,
per exemple,
tu n'has descrit
un de molt curiós,
quan tenim por.
Quan tenim por,
el que fem
és una contracció
molt forta
de tota l'esquena
i quedem encongits.
Això és un agut.
D'acord?
Però,
per exemple,
quan tens,
per exemple,
un problema de parella,
no és una qüestió
d'un dia,
ni de dos,
ni de tres,
i a poc a poc
es va acumulant
i, clar,
un bon dia,
doncs,
es fa una bona contractura
a l'esquena
que va augmentant,
que va augmentant,
que va augmentant
i que pot passar
dues coses,
que despertem el respecte
i intentem treballar-la
o que,
al contrari,
ens insensibilitzem
i ens acostumem.
Si dius
que el millor remei
és trobar aquest consens
entre el cos
i la ment,
estàs parlant
que les úniques teràpies
són teràpies,
doncs,
naturals.
Les naturals
és interessant
perquè
el natural
sempre ha abugat
per aquest diàleg,
per aquesta concepció
holística,
vol dir de tota la vegada.
En el món de la psicologia,
perquè aquí hi ha
dues maneres
de fer-ho,
o podem marxar
cap al món
de la psicologia
amb les diferents
especialitats.
Una de molt interessant
és el que es diu
la psicomotricitat.
Això existeix?
Sí, i tant, i tant.
Això es treballa
moltíssim
amb nanos.
A través del moviment
s'elaboren
processos mentals.
Aquest és molt interessant.
I aquí a Tarragona
tenim un parell de centres
que s'hi dediquen.
Per exemple,
que em sembla la idea
de com són aquestes sessions.
Sí,
amb els nanos,
per exemple,
juguen molt
amb moviments
controlats.
Per exemple,
agafen algun tipus
de rulos
o de coixins.
Sí.
D'acord?
I l'exposar-lo
segons quin tipus
d'activitat
al cos del nano,
el que fa és que el nano
enfronti equips
o fins i tot
que el nano
es pugui expressar
respecte a allò.
està enfocat
com que és amb nanos
al treball,
doncs més aviat
dins del món del joc.
D'acord?
Sí, sí, sí.
Però requereix molta habilitat
en trobar
un bon professional
de la psicologia
perquè
tingui uns bons efectes.
Una altra,
hi ha una branca
de la psicologia
bastant desconeguda,
aquesta és la una mica
desconeguda,
que és el món
de la psicologia
bioenergètica.
El nom és una mica estrany,
estem acostumats.
D'acord?
I en aquesta també
es té molt en compte
les postures.
igual que es treballa
verbalment
amb la persona
per elaborar
l'inconscient,
doncs se l'exposen
unes postures
que el que fan
és alliberar
els tancaments.
Potser et posen
en un tipus
de cadire especial
que tenen
que el que fa és
que per exemple
quan hi ha
alguna emoció
continguda
doncs ajuda
que surti,
al millor surt
en forma d'un crit.
D'acord?
És un altre aspecte,
és bastant desconeguda
la bioenergètica,
a les nostres comptades
és més difícil.
I després tenim coses
més comunes.
Núria,
i aquí ja sortim
del terreny
de la psicologia
per entrar
al terreny
de les teràpies corporals.
Una de molt comuna
i molt de moda
és el ioga.
El ioga
és un mètode
de conscienciació corporal.
Sí que la gent
va fer ioga
per relaxar-se
que diuen
relaxar-me
i sí.
Però si ens prenguéssim
el ioga
tal com està concebut
en essència
veuríem
que és un descobriment
del cos.
És una oportunitat
per saber
que tenim parts
del cos
que tenen uns moviments
que moltes vegades
ni els fem servir.
Si ara la gent
que ens escolta
es pensa una miqueta
gent que no faci
cap tipus d'activitat
penseu per exemple
en el vostre genoll.
El vostre genoll
el dia a dia
si pugeu escales
és un genoll
que prou feines
es doblega
uns 40 graus
molt poquet
40, 50
o molt estirar 60
si fem una vida normal.
Us sorprendríeu
i us podeu sorprendre
vosaltres mateixos
si agafeu ara
i doblegueu
el vostre genoll
tot el que pugueu
i veureu
que és molt més
del que el feu servir
normalment.
Això és un exemple
molt burt
però passa
amb quantitat
d'estructures del cos.
És a dir,
les persones
com que ens acostumem a rutines
rutines diàries
mentals
també tenim rutines físiques
i llavors
només movem
certes parts del cos
i d'una manera concreta
i llavors
perdem el que es diu
atenció
la capacitat
proprioceptiva
que és una capacitat
que té el cervell
d'informar constantment

d'informar-se
en ell mateix
d'acord
de com estem posats
de quina postura tenim
de com estan disposades
les nostres parts del cos
si jo ara tinc els peus
al terra
si els tinc de puntetes
si tinc la cama doblegada
doncs això
ho anem perdent
ens anem insensibilitzant
llavors el que fem
amb teràpies d'aquesta
del que estem parlant avui
precisament
és tornar la consciència
i això farà que
descobrim a la nostra esquena
doncs llocs on hi ha conflicte
on hi ha mal
llocs potser on
carreguem més
que un altre
llavors pot ser tot un descobriment
i això farà connectar
que és el que dèiem
el diàleg entre ment i cos
Felip
no ens queda gaire temps
de fet ja hem exaurit el temps
m'agradaria si no tens res més
ja per acabar
que ens diguessis
alguna cosa que podem fer
per exemple aquest cap de setmana
alguna cosa a nivell
doncs més casual
potser ja m'ho imagino
doncs alguna mena
d'estirament muscular
sí, podem fer alguna cosa
també hi ha altres
dos teràpies més
si em permets
que una són els massatges sensitius
hi ha un tipus de massatges
que permeten descobrir
una mica més el cos
i algunes tècniques
com el que es diu
tècnica més iers
que són tècniques
de recol·locació postural
llavors una cosa que podem fer
aquesta no ve des del terreny
psíquic
perquè el terreny psíquic
requerirà
molt més de la supervisió
d'algú
però
jo la suggerència que et porto
és des del terreny
més físic
tot i que a nivell psíquic
a veure, és el que hem dit sempre
vull dir
una banyera d'aigua calenta
amb les seves salts
i la seva aromateràpia
i tot el que tu vulguis
vull dir
un parar
i pensar una miqueta en nosaltres
seria potser
l'hàbit que hauríem d'agafar
de tant en tant
sí, això aniria bé
a nivell global
però
i de previsió
quan volem treballar aspectes concrets
que és el que
seria interessant
perquè globalment
ja de tant en tant
fem algun descans
bueno, no tothom
però algú el fa
però l'interessant de conèixer
de conèixer la pròpia esquena
és fer treballs concrets
te'n proposo una
molt senzilla
i molt ràpid
que pot fer tothom
d'acord?
aquest és un treball
de consciència corporal
que es diu
necessiteu
una piloteta
una piloteta
les ideals
són aquestes
no, més petites
d'aquestes
d'aquestes de jugar a la platja
no, d'aquestes del pàdel
allò de del pàdel
del front tenis
d'aquestes de goma
d'aquestes que juguem a la platja
que no sigui
ni molt tova
ni molt dura
important
i simplement
la posem al terra
i el que podem fer
és estirar-nos
a sobre
d'acord?
i descansar la nostra esquena
damunt de la pilota
descansar què?
no descansem
els ossos
perquè els ossos fan mal
d'acord?
descansem aquestes parts musculars
i el que hem d'anar fent
és movent-nos el terra
una miqueta
i anar movent
aquesta pilota de lloc
i anirem notant
podrem percebre
que tenim zones
amb molta tensió
zones on ens farà mal
zones on no ens en farà gens
zones on ens costa una mica
moure la piloteta
d'acord?
aquest és un treball molt senzill
però que ens pot donar
o ens pot aproximar
una mica més
al que és el nostre cos
un gran oblidat
vinga
doncs ara
ara vaig a buscar la meva piloteta
tu ja en tens?
sí, ja en tinc
i tant
molt bé
Felip Caudet
que passis molt bon cap de setmana
gràcies
de nou i fes la setmana que ve
gràcies