En aquest cas parlem de la Fundació Enric d'Ozó,
una fundació que potser l'excusa que parlem amb ells,
que els coneguem avui, és que el programa o el cicle de tangos
que s'està realitzant cada diumenge a Caixa Tarragona
destina la recaptació que en facin amb aquesta fundació.
Per parlar-ne tenim una de les seves membres,
una de les seves components, la Rosa Maria Sambola.
Rosa Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé. Fantàstic.
contents almenys que hàgiu entrat en el projecte
de la Fundació Caixa Tarragona, no?
Home, encantats de la vida.
Encantats de la vida i, a més a més, vull afegir
i agredir, evidentment, que el director, en Xavier Bas,
des del primer dia que vam adreçar-nos amb ell
i sol·licitar-li la seva atenció i la de l'entitat,
tot la veritat és que ha sigut atenció, ha sigut amabilitat
i, bueno, vull dir, moltíssimes gràcies, això està claríssim
i la veritat, ja dic, és tot voler agrair
l'atenció personal i de l'entitat, eh?
Rosa Maria, apropa't una mica el micròfon,
que et sentirem millor.
Ara millor?
Perfò, i ara perfecte.
Vale, fantàstica.
Ara et sentiran des de...
Des de costa de Marfil et poden sentir.
Home, doncs aniria bé, aniria bé.
I és que la Fundació Enric Duzó té una base, doncs, pedagògica, no?
Esteu molt vinculats a el que és l'ensenyament.
De fet, la companyia Santa Teresa de Jesús, fundada per Enric Duzó,
Sant Enric Duzó, bàsicament, la seva trajectòria és a nivell d'ensenyament.
El que passa és que dins d'aquest camí també hi ha el camí de la missió,
és a dir, d'anar a llocs realment on feia falta
i veure quines necessitats hi havia lluny d'aquí,
a nivell d'Àfrica o Llatinoamèrica, bàsicament.
Diguéssim que tot va començar perquè hi havia el projecte aquest d'anar in situ,
d'anar a Àfrica o Llatinoamèrica a escolaritzar o a ensenyar d'alguna manera.
A l'arriba allí, doncs, evidentment, es va veure que no tan sols hi havia aquestes necessitats,
sinó que n'hi havia moltes altres, des de la bàsica, que és la nutrició,
fins a nivell sanitari,
i aleshores, diguem que el transmetre aquestes necessitats,
bàsicament va ser un col·legi a nivell de Pamplona,
que és la seu on va sorgir aquesta fundació,
doncs hi va haver un grup de pares que, doncs, molt animats i molt il·lusos,
van dir, vinga, va, tirem endavant això i intentem cobrir aquestes necessitats,
i arrel d'això es va crear la Fundació Enric Dussó allà.
A Pamplona.
A Pamplona.
Després hi va haver unes altres asseus, com ja comentàvem,
que és a Saragossa, n'hi ha un altre, a Astúries,
i nosaltres el que fem és recolzar des d'aquí a Tarragona
la delegació de Barcelona.
Molt bé. Per cobrir quines necessitats, per exemple?
Doncs, a veure, la Fundació Enric Dussó és una ONG compromesa
amb el desenvolupament i la promoció de la persona, no?
Aleshores, per exemple, el projecte que nosaltres ara estem recolzant
és aquest que hem dit de Costa de Marfil,
aquí, arrel del conflicte bèl·lic que fa ja anys que hi ha hagut
i que ara estan patint les conseqüències,
han quedat tot un grup de noies, diem,
que tenen la dificultat, per tradició,
que després de maltractaments, inclús de violacions
i d'embarassos, diguem, no desitjats,
no han sigut acollides per la família
i, doncs, es troben al carrer
o no tenen les possibilitats de poder accedir
a una vida digna, mínimament digna, no?
Això parlo d'unes 150 noies, aproximadament,
entre 12 anys, imagineu-vos, 12 anys i 22 anys, no?
Amb els seus, doncs, bebès, amb els seus...
Aleshores, el projecte de Costa de Marfil, bàsicament, ve a això.
Què hi ha? Doncs hi ha uns tallers de formació
i de formació tècnica específica
que treballa artísticament, és a dir, a nivell de confecció,
per exemple, de cuina, de perruqueria,
que és també un art molt tradicional africà
i que això els permeti, després, per elles mateixes,
inclús amb microcrèdits, anar, doncs,
superant aquesta situació, acceptant-se amb elles mateixes
la situació psicològica que els ha quedat, que és molt dura, en fi.
Una miqueta en aquest sentit, no?
És només un dels molts projectes en què col·labora
la Fundació Enric d'Ozó, no només aquí a Tarragona,
sinó, de fet, en les altres seus que tenen repartides per Espanya.
Comentaves que vosaltres fa un parell d'anys, potser,
que esteu aquí...
De fet, nosaltres, va ser l'any passat,
que va ser, doncs, una mica així.
Escolta'm, aquí a Tarragona no fem res,
i què us sembla si hi ha un grup de mames i beves?
Doncs vam dir, vinga, va, comencem.
I el febrer de l'any passat vam fer la primera reunió,
ens va fer una sèrie d'activitats, diem,
però, mica en mica ens anem organitzant,
estem fent un equip més sinèrgic,
estem fent un equip en què cadascú està agafant un paper important,
i crec que, a part que l'equip estem molt a gust
i treballem molt a gust,
doncs, bé, estem unint esforços, crec que molt acertadament,
perquè està donant molts resultats,
i estem molt contents de poder enviar tot això cap allà
i donar totes les possibilitats que siguin al nostre abast.
De fet, sorgiu, doncs, això de l'Associació de Pares i Mares
de l'AMPA del Col·legi de les Tarasianes, no?
Sí, sí, sí, n'hi ha que veure, n'hi ha que no veure.
Estem oberts, vull dir, no és un grup tancat, ni molt menys,
estem oberts a qualsevol iniciativa, qualsevol idea,
qualsevol persona que digui,
escolta'm, tinc dues hores a la setmana per treballar,
vine cap aquí, vinga, què vols fer, què t'animes?
Doncs estem encantadíssims de la vida,
perquè tot és enriquiment i, en definitiva,
el que volem és donar l'oportunitat que nosaltres tenim aquí
d'aquest nivell de vida, que a vegades, dius,
és que tenim tantes coses que això és també el que volem transmetre
als nostres fills, donar almenys la mínima dignitat
en aquests països, no?
I suposo que a vegades a vosaltres us deu haver influït
el fet de triar aquesta causa i no d'altres,
que n'hi ha un munt per tot el món,
però us deu haver influït el fet bé que són una miqueta del col·legi,
també, que esteu vinculats d'alguna manera,
ho dic perquè, per exemple, a nivell fins i tot anecdòtic,
què mou o què us ha mobilitzat a vosaltres a l'hora de fer això?
De triar la Fundació Enric d'Uzó per pagar un cop de mà?
O no? Perquè perfectament per dir alguna cosa,
que si has pogut dir, mira, tinc ganes de fer alguna cosa,
doncs vaig a Creu Roja per dir alguna cosa.
Sí, a veure, jo suposo que el grup que ens hem reunit
ja potser feia temps que es volia dedicar a algun voluntariat,
el que passa és que a vegades no t'adones que ho tens al costat de casa.
És evident que aquí hi ha moltes necessitats i hi ha gent,
però naturalment aquí potser l'excusa que tenim al no atendre necessitats,
i que són moltes i que són molt profundes,
d'aquí al costat de casa és que ja tenim institucions que realment,
si s'hi dediquen o s'hi haurien potser de dedicar,
potser no el que s'hi dediquen però s'hi haurien de dedicar,
i allà realment no hi ha res,
perquè a vegades són quatre germanes que bonament fan el que poden
i que a vegades reben inclús elles mateixes
el que en diem d'anys col·laterals, de bèl·lics,
a vegades ja sentim que han matat,
vull dir, realment situacions molt dures.
Aleshores, clar, i aquesta situació dins del col·legi
ja hi havia una fundació,
dins que eren uns projectes que ens semblaven però correctes,
i dins que com a mares i pares sentim que quan nosaltres,
i això era precisament el primer projecte que vam fer
que va ser un sorteig, et posava la carta.
Mames i papes, recordeu que quan nosaltres tenim qualsevol problemet,
l'endemà es truca, cap problema, vas al pediatre,
tens els teus hospitals, tens les teves possibilitats,
i no pensem que això realment, unes coses tan bàsiques
com és aquesta anar a la farmàcia a comprar un antitèrmic,
això és una cosa inverosímil en aquests llocs.
Llavors, tot això et mou a reflexionar una mica
i a intentar, dins del teu àmbit,
que pot ser les 500 o 600 famílies que hi ha al col·legi,
i a poc a poc, dins de l'àmbit dels nostres,
dels amics i tal,
anar-ho fent patent, una mica tocar la fibra
i dir, escolteu, gràcies a Déu tenim tot,
però penseu que coses tan senzilles com puguin anar a comprar una aspirina,
això és una odissea en llocs d'aquestos.
Aleshores, suposo que han sigut tota una sèrie de temes
que s'han anat ajuntant i que potser, doncs...
A veure, a vegades a la vida no saps per què passen les coses, no?
Però s'ha donat així, un grup de mames i papes,
vinga, va, som-hi, som-hi, i aquí estem.
Quina dinàmica porteu, us reuniu a...
Sí, ens anem reunint de tant en tant,
i com he dit, hem tingut molta sort,
perquè penso que hem trobat un grup de gent,
per exemple, tenim una persona que està molt encarregada
amb el tema d'arxius,
de preparació de material per projectes,
per anar a veure empreses, tot això.
Després hi ha gent que potser és més de cara a fer relacions públiques,
a parlar amb la gent, a buscar, doncs,
si més no els regals que ens poden donar per fer el sorteig.
És a dir, penso que estem fent un equip amb cadascú
lliurement, agafat, aporta el que realment ell pot i pot ser.
Arrel d'això, doncs, estem molt a gust
i la cosa està funcionant.
Vull dir, recalquem encara que teniu les portes obertes,
que qualsevol persona que ens estigui escoltant
estigui no vinculada amb el col·legi, no?
I tant, i tant.
Que tingui ganes de col·laborar d'alguna manera o altra,
ja li trobareu feina, pot contactar amb vosaltres.
Exacte, a nivell d'empresa,
perquè també penseu que la Fundació té,
a part que nosaltres estem muntant activitats
per donar uns diners determinats,
hi ha diferents modalitats,
que són la de beques,
que són uns euros a l'any,
que cobreix el que és el tema d'escolarització.
Després hi ha l'apadrinament,
que potser és el que més popular ara és,
que això ho cobreix tot,
és a dir, tant el tema de nutrició,
d'atenció sanitària...
Això es tradueix també perquè hi ajuda,
també en una quantitat a l'any.
Exacte.
És un euro al dia,
per 165 euros l'any,
que es poden pagar a la vegada,
trimestralment,
vull dir,
totes les facilitats,
tu t'assignen un nen o una nena,
amb uns noms,
uns cognoms amb els que pots tenir.
Això és una modalitat que potser últimament
la gent coneix més,
però això de les beques
són 100 euros l'any
i potser no es coneix tant
i el que encara és més senzill
és ser amic de la Fundació,
que per una quantitat de 10 euros l'any
pot ser amic de la Fundació,
mínim,
mínim,
després pots donar el que vulguis.
O sigui,
que inclús una empresa
vol dir,
doncs mira,
jo vull ser amic de la Fundació
i faig una aportació
de X diners l'any
i com a empresa
sóc amic de la Fundació.
Vull dir,
a veure,
adreçant-se al col·legi,
estem allí preguntant per la Fundació,
vull dir que estem oberts
a qualsevol...
Vull dir que hi ha moltes possibilitats
de poder ser amic
i de poder portar
el granet de sorra,
diem,
per aquest tipus de projectes.
Déu-n'hi-do,
vosaltres de fet ja heu buscat via
perquè val a dir
que el que feu bàsicament
és buscar finançament.
Sí, sí.
Aporteu el vostre granet de sorra
en forma econòmica,
no?
Exacte.
No és allò que feu una recollida,
per exemple,
em imagino,
de material escolar,
per exemple.
A veure,
també ho podem fer,
ara bàsicament
és a nivell econòmic.
Per què?
Per una raó molt senzilla
i és que
quan a una empresa
se li presenta això
a nivell d'experiència,
quan a una empresa
se li presenta
una factura
d'una necessitat física
com pot ser un tractor,
un jeep per anar
a un hospital
a 50 o 100 quilòmetres,
això és bastant senzill,
és a dir,
l'empresa ho veu bastant clar,
però quan hi ha tants serveis,
tipus
ajut de psicòlegs,
ajut d'assistents socials,
tot això ja és més difícil
de justificar
i aquí ja és molt més difícil
el trobar subvencions.
Aleshores és quan nosaltres
entrem aquí
a que hi ha uns gastos
que són reals
i que són molt necessaris
perquè realment
arrel de tots aquests conflictes
tota aquesta gent ho necessita,
és a dir,
potser a vegades necessita més
un assistent social
que el que és una bicicleta,
però és molt més difícil
de justificar.
Aleshores nosaltres
ens adrecem una mica més
cap a aquesta vessant.
i heu fet un pas
jo crec que molt endavant
amb això que dèiem
en aquest conveni
en què heu arribat
amb la Fundació Caixa Tarragona
que us destinaran
tota la recaptació
d'aquest cicle de tango.
això és evidentment
és un pas molt important
ja no diguem econòmic
sinó que és un reconeixement
i un recolzament
a nivell de Tarragona
i a nivell de província
per part de Caixa Tarragona.
És a dir,
endavant
i a més és una injecció
de moral per tots,
vull dir,
perquè aquest treball
a vegades
a vegades
n'hi ha
que no és reconegut,
vull dir,
fins i tot rebem
alguna queixa
alguna vegada
és que mira noia
evidentment
no ho fem perfecte
ni ho fem
el millor del món
però la il·lusió
ens porta
i a mida a mida
a miqueta a miqueta
anirem aprenent
a treballar.
No pretenem ser perfectes
però de l'experiència
s'aprèn
i evidentment
que una entitat
com Caixa Tarragona
ja amb la trajectòria
que té
i amb la Caixa
de casa nostra
que ens ajudi
d'aquesta manera
és un reconeixement
per nosaltres
fantàstic
perquè és
ja dic
és dir vinga
tirem endavant
que això val molt la pena.
Us ha estat fàcil
aconseguir
doncs aquest conveni
jo sé que
per cada
bé tots els cicles
que munta Caixa
la Fundació Caixa Tarragona
doncs van
això
destinats
a una o altra associació
d'associacions
a Tarragona
n'hi ha moltíssimes
heu hagut de seguir
molts passos
fins a quin punt
és amb molta burocràcia
per després arribar
a aquest final
us recomanaries
amb altres associacions
que ho intentin?
A veure
jo des del meu punt de vista
qualsevol pas
és vàlid
vull dir que
jo faria
tots els passos possibles
si fos d'una associació
perquè
si un creu
en el seu projecte
i creu
que
la seva
diguem
que
la seva
el seu pas
o
el que ell
tira endavant
és
perfectament
vàlid
jo ho faria
el que passa
a veure
a nosaltres
ens ha estat fàcil
ja dic
perquè des del primer moment
hem tingut
una gran rebuda
en Xavier Basc
ens ha escoltat
ens ha atès
i hem presentat
el que ens han demanat
vull dir
una miqueta
del que és la fundació
una miqueta
de projecte
vull dir
a veure
nosaltres ho teníem preparat
però crec
que no ha sigut
massa difícil
el que passa
és que
vull dir
a veure
jo ja dic
que tot ha sigut
atenció
i la veritat
home
jo animaria
evidentment
a tothom
que fos
però
no us puc dir
això ja no
potser no us ho puc dir
si tothom
pot tenir la sort
que hem tingut
evidentment
l'hi desitjo
i sempre que sigui
una causa
d'aquesta manera
evidentment
tothom
ànim
però
doncs a veure
nosaltres
per la nostra part
no podem dir
que ha sigut
tot molt
molt
molt
fàcil
perquè és que
a veure
ens ho han posat
molt fàcil
ha sigut
molt agradable
sobretot
la paraula
potser seria
agradable
i una relació
molt bona
a part
d'ara
aquest germanament
amb Caixa Tarragona
per aquest cicle concret
de tango
no sé d'on
traieu també
subvencions
per exemple
parlaves abans
d'empreses
les empreses
d'aquí
responen bé
també
amb aquest tipus
de causes
sí
és un camp
que encara
no hem treballat
massa
ja dic
perquè
gairebé
vam començar
el febrer
de l'any passat
i les activitats
que hem fet
han sigut més
en base
a nivell
de col·legi
sorteig
tipus
coses així
però
ara
ja que ens
anem organitzant
i que
anem tenint
el projecte
més ja establert
i que tenim
totes les
les dades
i que ja ens anem
establint tots
més a cadascú
al seu lloc
doncs
ja comencem
a iniciar
aleshores
el que fem
és contactar
amb el gerent
o si ja és
una empresa
més petita
doncs
amb el director
de l'empresa
i a partir d'aquí
intentem tenir
una entrevista
i a partir d'aquí
doncs
ja presentar
la documentació
veure que ell
ja derivi
la persona adequada
derivi
a veure si
hi ha possibilitat
o no
derivi cap al departament
estem en contacte
amb diferents
empreses
de moment
però són les primeres
ja els explicarem
com va
doncs
aquí seria potser
d'on podeu treure
una aportació
més gran
econòmica
però de totes maneres
crec que és molt important
també l'estar en contacte
amb la comunitat
diguéssim
amb el que cadascú
sigui del col·legi
sigui a nivell personal
a títol personal
pugui aportar
el seu granet de sorra
i abans parlaves
d'unes menes
de subhastes
hem fet
hem fet
sí
vam fer un sorteig
però
per exemple
m'agradaria comentar-te
que va ser
va estar molt bonic
molt bonic
però molt bonic
vam fer com un stand
solidari
ara per Nadal
i
bueno
hi havia
hi havia uns punts
de llibre
hi havia uns calendaris
hi havia diferents
cosetes així petites
hi havia unes polsaretes
que ens van enviar
des del col·legi
de Ganduixer de Barcelona
que les havien fet
els nens
i les veníem
a un euro
però l'experiència
ens vam posar al carrer
la veritat és que jo penso
que vam agafar els 4 dies
més freds
de tot l'hivern
perquè no n'hi ha hagut
cap més
però bueno
també va ser molt
molt positiu
i fèiem
la campanya bàsica
va ser
d'un tros de coca
i un trosset de xocolata
a un euro
i aleshores
veies com la gent
s'acostava
i gest
així el fred
va jugar al vostre favor
sí
sí
no no no
la gent venia
agafant una coqueta
a més ens la va
la granja
quart d'hora
ens la va proporcionar
gratuïtament
i la xocolata
també ens la va proporcionar
i aleshores
veies que hi havia gent
que li deien
mira posa un trosset
de coca i xocolata
a un euro
i et donaven 5 euros
i deien
no no
queda't al canvi
o hi havia gent
i t'explicava coses
que realment deies
quin fred que fa
però que maco
que bé que ens ho passem
i
i
i
i el contacte
directe amb la gent
també és molt important
perquè veus que la gent
se'n va donant
de tot això
aleshores aquesta gent
deia
no no mira
jo que també estic fent coses
i llavors ens parlaves
una mica
de l'intercanvi
del que et semblava
que podies fer de més
de menys
són experiències molt maques
és a dir
evidentment que
el fet d'anar a empreses
t'ajuda
que potser
doncs
puguis arribar
més d'hora
a la culminació
del projecte
en termes econòmics
però el contacte
amb la gent
això sí que no
t'ho pots perdre
això és fantàstic
i més amb els nens
no va vinga
un trosset de coca
i una xocolata
pels nens d'allà
vinga va
i això és molt maco
és molt maco
anima molt
realment
fins a quin punt
aneu fent el seguiment
de com està el projecte
allà a Costa de Marfil
dèiem ara
sí
i esteu en contacte
esteu més en contacte
amb Pamplona
per exemple
no
estem en contacte
amb Barcelona
molt bé
amb Barcelona
que és la delegació
del col·legi
en concret
en Ganduxer
estem en contacte
jo diria que
setmanal
llavors ens anem
enviant
post mails
i ens anem contactant
perquè en realitat
el projecte
està dividit
en com a tres
subprojectes
és a dir
el projecte aquest que deies
per ajudar
a dones
aquest té un cost de
gairebé 19.000 euros
no és que sigui una xifra
massa alta
però no us podeu imaginar
un euro d'aquí
que gairebé ens prenem un tallat
o diria que prenem
ja gairebé ni això
el que arriba
a estirar allà
aleshores
clar
el projecte
està dividit
ja dic
en com a tres parts
i aleshores
hi ha la part
doncs dedicada
a tot el gasto
dels tallers
d'artesania
després hi ha
la part
de recursos humans
que hi ha
diguem
el departament
de coordinació
el departament
purament educatiu
i després auxiliar
de que sigui un vigilant
i tal
i està dividit
en diferents parts
llavors tot això
es va coordinant
és a dir
quan ja s'arriba
a dir
mira
hem arribat
amb aquest import
doncs mira
cobrirem aquesta part
cobrirem aquesta
tot això
es coordina
setmanalment
aleshores
hi ha una noia
que es diu Maria
que és la que porta
és el que deia
que com a equip
a poc
jo em penso que cadascú
va agafar el seu bé
sí sí
doncs
ella se n'encarrega
més de tenir aquest contacte
amb Barcelona
i amb
diguem
anar
coordinant
tot aquest tema
és gairebé setmanal
el que passa és que és un no parar
perquè ara engegueu aquest projecte
com dèiem
per ajudar
les dones
en aquest cas
més desfavorides
el que passa és que un cop
estigui engegat
que ja costa prou
d'engegar
després això ha de continuar
a veure no podeu estar
un parell d'anys
i tancar
a barbaca
precisament resulta
que aquest projecte
primer
va ser assumit
per UNICEF
fins al
desembre de 2004
va estar assumit
per UNICEF
després
hi va haver
un grup de jesuïtes
que el van financiar
fins al 2005
i ara
l'ha assumit
diguem
la companyia
teresiana
ah per tant
engegat i està
engegat i està
el que passa és que
clar
els projectes
el que passa és que
si
la ONG
o la corporació
que fins ara
l'adulta a terme
considera que no hi ha
una altra de més urgent
o que aquest ja funciona
i tal
a vegades
diguem que
es porten entre dues
o més d'una
ONG
però hi ha vegades
que una
pel que sigui
per la raó que sigui
es retira
aleshores
això ho intenta
assumir una altra
i aleshores
això és el que fem nosaltres
és a dir
continuar aquesta tasca
que diguem
que ja estava iniciada
però que necessita
perquè clar
això és cíclic
aquestes noies
estan entre dos i tres anys
però
hi ha moltíssima feina
perquè que després
hi ha la reïnció
indirectament
clar
que ho reben les noies
però clar
indirectament
estan involucrades
les famílies
la comunitat
diguem
el poblat
clar
és tota una sèrie
de lligams
que no es poden deixar
així com així
no sé
realment
al final
te n'acabes adonant
que la feina
sense desmereixer
però la feina
que feu vosaltres
que és moltíssima
de recollir diners
o sigui
és res
una desena part
comparat amb tota la feina
que han de fer
els que estan allà
home
els que estan allà
penseu
que a part de la feina
que pugui haver física
la feina psíquica
ha de ser
realment
per gent molt forta
però molt forta
vull dir
que has de
clar
el que passa
és que també
després compensa
ha de compensar
veure
com una noia
d'aquestes
a partir dels 12 anys
que podria estar
pel carrer
de qualsevol manera
inclús amb bebès
tenim nenes
amb 15 anys
amb 14 anys
que ja tenen el seu bebè
que s'accepten
elles mateixes
que lluiten
per realment
per poder tenir
una vida digna
per ella
i pels seus fills
i que poden mirar
amb la cara alta
cap endavant
amb una certa esperança
de tenir una vida
ja dic
amb una certa
dignitat
i poder
inclús tenir
una professió
que després
els permeti
ser autònomes
cosa que també
és difícil
això ha d'encoratjar
molt
i ha de ser
molt positiu
vull dir que
des d'aquí
fem una mica
la feina de suport
però estallar
jo sincerament
a vegades
m'agafa el coquet
i si no tingués
tres nens aquí
diria
m'hi vaig
perquè realment
pica
el coquet
pica
però bueno
pensem que des d'aquí
també estem fent molt
i això també ens il·lusiona
i ens fa tirar endavant
doncs per molts anys
Rosa Maria Sambola
per molts anys
que continuem amb la Fundació
Enric Duzó
podeu demanar més informació
adreçant-vos al col·legi
que està a Rambla
Tarragona
i teniu mil maneres
de col·laborar
amb la Fundació
Enric Duzó
ens ho deia la Rosa
fent-vos amics
de la Fundació
amb una petita quantitat
d'aportació econòmica
apadrinant un nen
o no ho sé
col·laborant
de qualsevol manera
fins i tot
amb temps
dius mira jo diners no
però tinc
algunes hores a la setmana
doncs
i tant
exacte
vull dir
qualsevol tipus
de col·laboració
és benvinguda
d'experiència
d'idees
vull dir
i a més
és un equip
pensem que és un equip
molt obert
i fantàstic
estem agraït a tots
volia donar-vos les gràcies
a vosaltres
evidentment
ja veus
és una manera de passar
la tarda del dimarts
descobrir coses noves
també a veure
el recolzament mediàtic
que sigui
una petita nota al diari
sigui de la manera
que ho feu així
també és molt d'agrair
perquè
no tan sols
és una cosa
a veure
a vegades
les fundacions
i les NGs
han tingut
potser
no massa bona premsa
de dir
oh
després els diners
qui sap
és que saps què passa
el gran problema
jo crec que el gran problema
que fa que molta gent
s'hi repensi
i estiri enrere
és això
que és que
no saps realment
quin camí seguiran
llavors si la fundació
és propera
si està a prop de casa
si és gent de confiança
si veus que a més
hi ha un projecte
concret al darrere
ja és una altra
exacte
vull dir
a veure
aquestes coses
són importants
perquè a vegades
pateixes una miqueta
aquesta diguem
aquesta cosa
que hi ha hagut
suposo que és per això
que van també
els apadrinaments
els apadrinaments
clar
perquè hi ha una persona física
a l'altre costat
amb qui tu pots contactar
també en fotografies
i pots
més o menys
carteixar-te
exacte
però de totes maneres
la fundació
sí que és una cosa
bàsica
és una cosa
per la qual
tots estem treballant
i jo suposo
que si no fos així
no sé si potser
és el que dius
i hi estaria
és que
tots els diners
que es recullen
íntegrament
van adreçats
on es diu
si aquest any
és el projecte
de la regió de Man
és el projecte
de la regió de Man
no hi ha cap tipus
d'entremig
no s'escampen diners
si hi ha
10.000 euros
que s'han recollit
entre Barcelona
i Tarragona
posem
que es puguin recollir
van
aquests 10.000 euros
van allà
vull dir que no hi ha
intermediàries
això és directe
aleshores clar
això també tenim
a dir
fins l'últim euro
saps que
estarà ben aprofitat
doncs com et deia
Rosa Maria
moltes felicitats
i a seguir endavant
moltíssimes gràcies
a vosaltres
com no
ja