Avui, al Ja Tardes, us convidem a una festa d'aniversari,
la que celebra el restaurant La NAP, situat al carrer Comte.
Tenim amb nosaltres la seva propietària, la Virginia Morcillo.
Virginia, buenas tardes.
Buenas tardes.
No acostumamos a hablar de restaurantes, a no ser que tengamos buena excusa.
Y la vuestra, yo creo que lo es, celebráis un año.
Exacto. Si vols, podem parlar en català.
Som-hi, doncs, vale?
Ah, si fas una mica de pràctiques del meu català.
Fixa't, ara fa un any que hem obert el restaurant La NAP,
en la part del casc antic de Tarragona, en el carrer Comte.
I per aquesta ocasió volem fer una cosa una mica especial,
per dues raones.
La primera és que, evidentment, per nosaltres és molt important,
perquè la gent no s'ha reconegut a Tarragona.
hem guanyat fa un mes el Premio Gastronia dels Gourmets
en la província de Tarragona.
Per nosaltres és molt important, és un reconegut de la qualitat
del nostre servei, del nostre restaurant.
I també és molt important perquè el restaurant és una mica emblemàtic,
és part del patrimoni de la humanitat, té part del fòrum romà
i té uns arcs medievals preciosos.
I tot això és una mica per nosaltres demostrar a tothom
que en un lloc d'història es pot fer una cosa molt moderna
i molt al servei de tothom.
És un plaer per la vista, per el gust, per tots els sentits.
Ara parlarem de les vostres especialitats
i de la filosofia del restaurant.
Explica'ns primer, però, com és...
Vaja, quina va ser la història de fundar el restaurant aquí a Tarragona
i al carrer Comte, concretament.
D'on ets tu, Virgínia?
Jo soc espanyola, però he nascut a França
i he viscut a França tota la meva vida.
Fa dos anys que estic aquí a Tarragona.
Això ha sigut un enamorament, puc dir.
Jo no treballava per res en l'hostaleria,
jo treballava en la informàtica
i treballava com a enginyer de negocis
i, doncs, una de la part de la meva feina
era de portar els meus clients a molt bones taules.
I d'ahí, doncs, m'he enamorat de la gran cuina i del bon vi.
O sigui, que tu feies els teus negocis amb els clients asseguda a taula?
Exacte.
Com a usuària de restaurants.
Exacte, he tingut aquesta gran sort.
i un dia, com tot en la vida, vols canviar una mica de vida, del xip.
I jo m'enamoré fa molts anys de Tarragona.
Quan era petitona, doncs, vinia aquí amb la meva família
a la platja larga i Tarragona, per mi, és un lloc idònyo.
i per això, doncs, buscant una mica, doncs, què podia fer, doncs, m'agrada el vi, m'agrada menjar
i m'agrada Tarragona.
Doncs tot això ha fet que m'he trobat amb el restaurant La Nap
i, doncs, hem partit per una aventura, una aventura gastronòmica
i que el dia d'avui, doncs, que realment és molt enriquedora
i que m'agrada moltíssim.
Però, escolta, això és un gran repte, perquè, és clar,
ficar-te en un negoci que, en principi, doncs, no t'era habitual, no era el teu,
t'has hagut d'assessorar, suposo, has hagut de buscar uns cuiners
que estiguin a l'alçada.
Exacte.
Tot això, jo penso que en la vida tens que tindre una mica de sort
i que, doncs, hi ha unes coses i una gent que passa al costat teu
i que s'ha d'aprofitar d'això.
El meu primer encontre ha sigut amb el Pep Escoda,
que és el nostre fotògrafo.
És passadista amb vins, també, el Pep.
Exacte, exacte, l'agrada molt.
I ell m'ha presentat el local de l'ANAP,
que està al costat del seu taller de fotografia.
I, a partir d'ahí, m'ha presentat altra gent per decorar aquest local
i per fer de l'ANAP una cosa que tingui un contrast
entre la història, el patrimoni d'història, i la part moderna.
El meu restaurant és de metacrilat dintre, en transparència.
El que deixa tot el protagonisme a la pedra.
I això l'ha fet la Francis de Mantequilla Negra.
I de veritat estic molt agredit perquè l'ha fet molt, molt bé.
I després, clar, quan tens el lloc necessites el cuiner.
I el cuiner, doncs, jo buscava un cuiner entrevistat molt, molt de gent.
I un dia s'ha presentat el Juan Diego, Juan Diego Sanchez Luna,
que és un cuiner molt jove, té 29 anys,
però em sembla que té una genialitat perquè té una concepció de la cuina
que per ell és... la cuina ha de ser molt senzilla.
Senzilla és el que es presenta segons temporada,
cuina de mercat, de veritat, amb producte de molta qualitat,
però amb un toque especial que fa que tu vas a un restaurant
i que realment aprofites i no fas com a casa.
I tens una cosa més.
I aquesta bozeria, aquest toc una mica diferent,
jo crec que ho té Juan Diego.
Jo crec, i també me'l diuen els meus clients, els nostres clients.
Tens clients habituals, doncs, pel que dius.
Quin tipus de gent ve a dinar o a sopar a la NAP?
Fixa't, tenim dues coses.
La NAP ha volgut tindre una línia,
que és una línia de concepció de bona cuina.
No som restaurant gastronòmic.
Potser que un dia sí, però per el moment no.
però volem donar-li una altra altura.
I tenim un menú del dia que jo crec que està molt bé,
que és com sembla un menú degustació,
que és un menú degustació a massa-màs
i que es presenta amb tota la decoració
i amb tot l'amor del cuiner de la mateixa manera
que els plats de la carta o dels menús degustació
que fem per la nit i que és un menú que costa tot inclòs 18 euros.
I ja tens una altra sensació.
Jo estic molt agradablement sorpresa
perquè tinc de tot tipus de clients.
Tinc gent jove que l'agrada molt l'entorn, la tipa de cuina.
Tinc gent més gran.
Tinc gent de despatxos, de bufetes, de tot això.
I tinc gent del carrer.
I això per mi és molt important.
Per la nit és un altre ambient.
Tenim jocs de llums, tenim una altra ambientació
i la gent ve realment per degustar
alguns plats molt específics de Juan Diego
i també molt per fer els menús degustació.
Tenim dos menús degustacions.
Un més curtet per la nit i un una mica més llarg.
un us dieu conte per el carrer
i l'altre l'anap com el nom del restaurant.
Parlant del nom del restaurant,
què significa d'un deixo d'anap?
Ho heu fixat.
Això ha sigut una recerca
perquè jo volia una cosa
que fos relacionada amb la gastronomia
i amb la part d'història que tenim en el restaurant,
que és molt important per mi.
i la part d'història és més romana.
Jo he fet una recerca
i volia una paraula catalana
perquè em sembla que el bonic aquí
és donar-li aquesta connotació
i quedar-se en l'hàbito del casc antic de Tarragona
i donar-li aquest toque.
i ha sortit buscant coses sobre els romans,
la gastronomia,
la manera de veure dels romans,
ha sortit una paraula que es diu l'anap,
que realment és catalana eanap.
I un eanap és un recipient,
una copa, una vasija,
on els romans vivien el vi.
Aquella típica que veiem a les pel·lícules,
de venga más vino,
de venga andando.
Molt bé,
doncs mira,
no ho sabia.
I és que suposo que els vins
també tenen una funció important al restaurant,
més sent tu a l'especialista en vins,
diguéssim,
la que els tries.
Exacte.
Quin tipus de vins teniu?
Mira,
aquí el que diuen abans
és que jo tinc un sentiment molt fort
per aquesta terra.
em sembla que a més a més
de ser preciosa,
molt bonica,
que té un munt d'història,
doncs que la gent és,
per mi,
molt,
molt,
molt,
entrenable.
I,
i vinculant tot això
i parlant i treballant
amb les bodegues
d'aquí,
del Montsant,
del Priorat,
doncs,
amb el temps
et faig amics.
I la gent t'explica,
no t'explica,
únicament el vi,
el que és el vi,
perquè hi ha molts bons vi,
en França també boníssims,
i en tota Espanya,
perquè tenim el sol,
però aquí la gent t'explica
com ha crescut la vinya,
com la raïs,
ara la paraula catalana no em surt,
però...
Arrel, arrel.
Arrel,
gràcies.
és una cosa molt important
i quan parlo amb aquesta gent,
jo visc el vi,
visc el vi en totes les formes
de produir-lo.
A més a més,
el Pep Escoda justament
ha fet uns reportages
sobre el Priorat
que són absolutament preciosos
i tens un visual,
tens un sabor,
tens un líquid
que realment,
doncs,
no sé,
et fa,
a mi,
per mi,
em fa viajar molt.
Jo no soc un especialista
de l'hostaleria,
ni soc sommelier,
jo sé que m'agrada el bon vi
i aquí hi ha un molt bon vi,
que sigui Cap Sanes,
el Priorat,
tenim el coster
del domini de la cartotxa
amb un vi
que és absolutament increïble,
el Galena,
Clos Galena.
El de vi de la casa,
diguéssim,
què teniu com a vi allò
una mica estrella?
Mira,
tenim un vi
que és un vi de Cap Sanes
i que realment
li gusta a la gent
perquè és un vi
que és un vi tot terreny.
Em sembla que
pots acompanyar-lo
en un bon menú del dia
i també en un menú degustació.
Això la gent l'agrada.
Doncs això,
pel que fa a la part gastronòmica,
bé,
encara no t'he preguntat
quins són les especialitats
gastronòmiques
que teniu,
què és el que li surt millor
al Juan Diego
a l'hora de cuinar.
Esteu especialitzats
en carn,
en peix,
en productes de temporada,
pel que dius.
Sí,
fixa't,
puc,
puc parecer una mica
pretensiós de la meva part,
però com jo no cuino,
no tinc problema
en dir això.
Jo crec que
que Juan Diego
té geni
i tot el que fa
lo fa realment
molt bé,
amb amor.
i jo no em recordo
d'haver testat
un plat
que no
que no m'agradarà.
Hi ha coses
que t'agraden
i coses que t'agraden
més o menys,
però
en aquest cas
la veritat
és que
té mans d'or
i la veritat
que lo fa tot
molt bé.
Ara,
tenim
tres plats
que són
les esteles
del restaurant.
la veritat
és que la gent
lo repite
molt,
molt,
que és
l'amanida
de sardina
marinada
amb
olivada
i
tenim també
el milfull
d'espàrrecs
de marge
amb
unes escames
de poma
i
foie
fresc,
poelé
i
una cosa
increïble
que és
el garrí.
El garrí
a la forma
de Juan Diego
que és un garrí
que cuina,
que confita
en oli d'oliva,
lo passa
al forn
al vapor
durant
quatre hores
i
lo deshuesa
completament
i després
lo recompone
i
el suc
és el propi suc
del garrí
i a aquest plat
la gent
ve al restaurant
dient
jo vull
testar
el garrí
de la NAP.
Déu-n'hi-do!
A nivell
de postres?
És
molt
senzill.
Tenim
un
guignon
d'ojo
en la NAP.
El concepte
era,
diu,
hi ha un
ingredient
en la cuina
que va
a tot arreu.
L'ingredient
que tenim
en la NAP,
tant en visual,
lo tenim
en foto,
lo tenim
físicament,
lo usem
per cuinar,
lo usa
per decorar,
és l'ou.
i l'ou
lo tens
per fer
el suc,
les salses,
els postres,
el plat
mateix
i
Juan Di
fa un postre
molt divertit,
molt divertit,
de postre
que és
els ous
fresits
i és una coseta
amb iogurt
i una
boleta
de gelat
de
mango
o mandarina.
Esto es
por el guinyon,
pero
el postre
que la gent
sempre,
sempre
nos demana
es evidentemente
el
culant de
chocolate.
És que això
triomfa molt,
a més si està
ben fet
ja és
una meravella.
Està molt
ben fet.
Déu-n'hi-do,
per si la part
gastronòmica
no us heu convençut,
que jo crec que sí,
anem a parlar
d'aquesta part
històrica
que té
el restaurant
La Nap,
perquè com deies
forma part
fins i tot
del conjunt
de patrimoni
de la humanitat
de Tarragona.
Teniu unes voltes,
explica'ns una mica
la part històrica,
o la història
que tenia
fins i tot
el local
abans,
no sé si
la coneixes.
Fixat,
la Nap
era la taverna
de Pau del Blau.
Hi ha un
escritor
d'aquí de Tarragona,
que és el
Xavi Carreras,
que ha explicat
en el seu llibre
que ha sortit
ara,
ha fet
una
una
relació
una mica
de
tota la província
de Tarragona,
a partir d'un
bandolet.
I el llibre
es diu
Sepultura
de Bandolet
i explica
que l'héroe
viatja una mica
per tot arreu.
I a un momento
d'au de la història
arriba la
taverna
de Pau del Blau,
que és el lloc
on s'encontrava
tota la gent
per fer tertúlies
o per explicar
el que passava
en aquesta època.
I la taverna
de Pau del Blau
ha sigut
o ha continuat
en ser
una taverna
una mica
millorada
perquè ara
és el restaurant
a la Nap.
I el que dius
sí,
tenim la part
de la muralla
del fòrum
de Tarragona
i és el patrimoni
i després tenim
unes voltes
precioses
medievals,
gòtiques
i tot això
com he dit abans
en un ambient
així una mica
de metacrilat,
de modern,
de transparent
per deixar
que la gent
estigui bé,
estigui bé
en la seva història
passada
i en la seva
història
present.
Clar,
això sempre
m'he preguntat
els que teniu
locals
a centres
comercials
que estan
integrats
en la part
patrimonial,
heu tingut
un al teu cas?
Has tingut
problemes
a l'hora
de dir
que vull
muntar
un restaurant
aquí?
Com t'has trobat
tota aquesta part
més històrica?
Estava bé
conservada?
Has hagut
de reconstruir-la
una mica
des de l'Ajuntament?
Marquen
alguna
directoriu
de dir
sí,
muntar
el local
aquí
però
tingues
en compte
això.
Això
és molt difícil
per mi
contestar
perquè
jo
he pres
el local
quan estava
tot acabat.
La decoració
és la decoració
que nosaltres
hem posat
però
la decoració
el que
hem fet
és
tindre
com un fil
conductor
d'història
de coses
que a nosaltres
ens agrada
quan
hem obert
el restaurant
hem fet
una cosa
alrededor
d'un pintor
que era
Velázquez
perquè
semblava
que podíem
encontrar
un fil
conductor
amb el
Velázquez
i la
vieja
dels
huevos
fritos.
Aquest
any
hem canviat
això
i
invitem
un altre
artista
que
és d'aquí
de
Catalunya
que
és el
Dalí.
i aprofito
una mica
per passar
a la segona
part
del que
jo
volia explicar
avui
que
l'aniversari
que fem
aquesta nit
és
realment
per donar
color,
bogeria,
delícies,
delirants
que és
que és el tema
una mica
de la festa
a tothom.
Tenim aquí
un tesoro
a la part
alt
que
tenim
que
conservar.
Volem
festejar
amb vosaltres
la festa
del
paladar.
Volem
que el carrer
estic
alegre,
estic
bonic,
que la gent
pugui visitar
Tarragona
i visitar
centres com el nostre.
I tot això
ho fem
acompanyat una mica
de Dalí
aquesta nit,
de Gala,
de Mandalir,
de Mae West
i volem
cantar
amb eso
perquè també
tindrem
una soprano,
tindrem
uns quadros...
Ui,
espera,
posem ordre amb això,
anem a fer el programa d'actes.
A veure,
de fet ens estàs
confirmant una idea
que ja teníem,
que és que la Paralta
té un nucli gremial,
no?
Esteu com a molt associats,
tota la gent que feu coses
a la Paralta,
ara parlaves del Pep Escoda,
l'altre dia també venia,
no recordo com es diu,
em sembla que és la Montse
que porta la T-Shop.
Sí.
Sí, Montse es diu?
Sí, sí, Montse.
Vull dir,
esteu tots com a gremi
i això és fantàstic
i suposo que una mica
la festa d'aquesta nit
també serà una festa
per tota la Paralta,
no?
Per tot el carrer.
Home,
és una mena
de fer alguna cosa
conjunta.
Jo crec que
en el carrer Conté
hi ha gent
que realment
es mueve
per fer
que s'aprecia més
la Paralta,
que es cuida més la Paralta.
Està el Pep Escoda,
està el Xavi Alusa,
estem nosaltres,
està després
tot el carrer Masó,
que necessitem,
necessitem que
que tothom
es posi
a fer coses
perquè,
en primer lloc,
la gent de Tarragona
pugui aprofitar-se
i, en segon lloc,
que la gent de fora,
el turista,
pugui aprofitar-se també.
jo volia dir que
tenim al costat
de la carrer Conté,
el carrer Cavaller,
on està el Museu d'Història
i que la gent
del Museu d'Història,
Maria Mercè,
Martorell
i molta més gent,
també ens ajuden
perquè necessitem
que la gent
vingui a nosaltres,
que pugui veure
una mica
que estem ahí,
que ho fem bé
i que ho fem
perquè Tarragona
i la part alt
tingui aquesta vidilla
que necessitem tots.
A quina hora començarà
la vidilla?
La festa?
Avui?
Ara, si fem una mica
de repàs del que serà
la festa,
així en plan.
Programa d'actes.
A partir de les 8
i serà un còctel,
ja hi haurà actors,
hi haurà...
Però això,
ocupareu del carrer,
eh?
Tancareu el carrer,
no?
Serà festa al carrer.
Tanquem el carrer
i posem un tapis vermell
en el carrer.
Hi ha actors,
hi haurà,
com he dit avant,
soprano,
quadros vivos
de Dalí.
Hi ha més artistes
que han fet coses
dalinesques,
autors,
com el Xavi Carreras,
que ha escrit textos
de l'Iñescos.
Va ser una festa
on molta gent
ha contribuït
per fer una cosa.
D'on heu tret tot això?
Perquè, clar,
com us ho heu fet?
Heu hagut de contactar
amb actors?
Amb la soprano aquesta,
tothom hi ha portat
el seu granet de sorra?
Exacte.
No, però fixa't,
aquí en Tarragona
em sembla que tenim
gent de gran valor.
i hi ha artistes,
hi ha gent
que fa coses
increïbles,
moltes vegades
amb mis anys
que és una mica difícil,
però en aquest cas
hi ha gent
molt professional.
I l'empresa
que ha muntat
tot això,
amb tota aquesta movidilla,
es diu
De Bon Rolló
i és
i és la Glòria
que
li mando un petonet
perquè de veritat
ha fet
un gran labor
per aquesta nit
i que
realment,
com diria,
moltes artistes,
el Pep Escota
m'ha fet
un pòster
de la Mae West
impressionant,
el Xavi Alusa
també n'ha participat,
la Glòria,
un munt de gent,
un munt de gent,
el Xavi Carreras
amb els textes,
un munt de gent
que
estan enamorats
de la seva ciutat
com nosaltres.
Tot això serà
aquesta nit
a partir de les 8
em comentes
i fins quina hora
durarà la festa?
Fins que s'acabi.
Sí, no hi ha problema.
No hi ha problema.
Convidem a tothom,
no?
Tothom convidat al carrer
i comentaves
que ho acompanyarem
amb un còctel.
Un còctel.
Invitarem
una copita de cava
i bé.
Sopar no en servireu, eh?
No,
impossible aquest dia
perquè
la meva capacitat
de restaurant
són 50 persones.
No crec que
que puguem...
Doncs,
Virgínia,
ja que estem així,
dóna'ns el telèfon
home de la NAP
perquè pel que dius
s'ha de reservar.
Sí.
Si algú diu
mira,
va,
anem a fer un sopar especial.
Molt bé.
Sí,
el telèfon de la NAP
és el 977
977
25
38
25
25
977
25
38
25
reserveu per aquestes 50 places.
Virgínia Morcillo,
ha sigut un plaer.
Moltes gràcies,
jo et diria,
en nom de...
Jo crec que de tots els ciutadans
de Tarragona
per contribuir
amb aquest granet de sorra
que és fer que la Peralta
tingui moviment
i felicitats per l'aniversari.
Moltes gràcies.
Gràcies.