Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria. I bon carnestoltes.
Sí, m'ho vens a parlar del carnestoltes avui.
No, avui no et vinc a parlar del carnestoltes, però bé,
li podíem arribar a trobar una relació, eh?
Si tu celebres, tu et disfresses.
Aquest any no, aquest any no.
A més jo m'anetxe que ho feia, i realment penso que és una cosa molt saludable.
Sí?
I tant, i tant. A nivell mental és una cosa fabulosa, eh?
Això d'eliminar inhibicions i una mica expandir-se, no?
Una mica fruir de poder dispersar-se.
Però és que d'aquest disfressaries, tu?
Recordes alguna disfressa d'altres anys?
Oi.
D'alga...
No, una vegada em vaig disfressar de...
No de crispeta.
De crispeta?
De moresc.
De moresc?
De moresc.
Però si t'he deia ser surrealista, ja s'entenia el que era.
I tant, i tant.
Bé, era tota una panotxa, sencera.
Ah, val, així és més fàcil pensar que era un granet.
Sí, sí, sí, no era un granet, no era un granet, sí.
Va ser divertit aquell any.
Devies passar molta calor, o no?
Una mica.
Una mica incòmode, te veig, eh?
Sí, era incòmode, perquè era d'aquestes fesses que portes...
Portes un bunt d'escuma, i de l'hambra, i de purpurina, però totes les pantes.
Era jovenet, era bastant jovenet, eh?
Però ho recordo, que va ser molt divertit.
Ho recordo un any divertit.
Bé, doncs no parlem d'això, eh?
Parlem de salut.
No.
Ai.
No parlem d'això.
Diga, és que és misteriós, el Felip sempre és un escàrrec.
El tema que toca a tothom, mira què et dic.
I quan dic a tothom, estic parlant, no parlo de tothom de Tarragona,
ni de tothom de Catalunya, ni de tothom d'Europa.
Parlo de tothom del món.
Però això normalment els teus temes ja ho tenen, que són molt universals, no?
Sí, però de vegades hi ha temes que, bueno, les característiques,
de vegades econòmiques dels països...
Ah, bueno, o climatològiques.
Sí, climatològiques, doncs fan que sigui més fàcil o no.
Però el tema d'avui no, el tema d'avui és pocs pobles, podríem dir.
I n'hem parlat alguna vegada, tu ho has dit,
ai, un dia podríem parlar, un dia podríem parlar dels biorritmes.
Ah, biorritmes!
Què et sembla, que és el que té molta il·lusió.
Segur que no tenen res a veure amb l'entorn.
Tenen alguna cosa a veure, però és una cosa que vivim,
tots els éssers d'aquest planeta ho vivim,
siguem animals, siguem humans, siguem...
Doncs explica'm això dels biorritmes, què és?
Perquè, a més, no sé si és un tema una miqueta místic,
o és un tema molt de tocar de peus a terra, que té...
No, no, no.
O té una base científica, fins i tot.
Té una base científica, el que anem a parlar avui, d'acord?
Per això ho portem aquí,
però també és cert que molts cops s'ha fet un enfoc
una mica místic, sí, la paraula és aquesta, potser.
D'acord?
Bàsicament perquè dona la sensació de tindre relació
amb alguna qüestió predictiva del que passarà,
però no té res a veure, jo us ho dic.
Què són els biorritmes?
Comencem pel començament, no?
Hem de saber què farem servir aquesta paraula avui.
Els biorritmes són cicles, cicles naturals,
i podríem dir que tenen una influència
sobre diversos aspectes del nostre cos,
des d'aspectes físics, aspectes emocionals,
i fins i tot aspectes intel·lectuals.
Llavors, a veure, Núria, si ens parem a pensar una mica,
tot, tot el que està viu en aquest planeta,
tot, tot, tot el que està viu està vinculat al moviment.
I, per tant, tot el que té moviment segueix una pauta,
una pauta de ritme.
Ah.
Qualsevol cosa.
Encara que ens sembli a vegades que hi ha ritmes
que ens semblen que no són endreçats,
que són més aviat caòtics a la natura,
doncs sempre, sempre, si ens mirem més en perspectiva,
descobrirem que sempre hi ha un ordre.
Encara que no ho sembli.
Dins el caos sempre hi ha un ordre.
No sé, n'anem per les banques,
que qui ens estarà sentint pensarà, eh,
què ens estan explicant avui, no?
A veure.
Res a veure, però, amb energia, tot això, com estàs dient.
Sí, sí, també.
Una altra manera d'explicar-ho seria dir que els biorritmes,
una paraula composta, biorritmes, ritmes vitals,
tenen una vinculació directa amb això,
cicles naturals d'energia.
Cicles que coincideixen amb estats d'alta energia i de baixa energia.
Després explicarem què vol dir això.
D'on neix tot això?
Perquè, clar, aquesta paraula, segurament l'he fet servir moltes vegades,
això va néixer a Alemanya.
Hi havia un metge, el doctor Wilhelm Fleisch,
un metge berlinès,
que cap allà a finals del segle XIX,
imagina't, això ja fa temps que va, eh,
va descobrir que al llarg de la vida patíem constantment
una sèrie de cicles, concretament, de tipus,
ell va dir que eren només emocionals i físics,
que només afectaven a les emocions i a la qüestió corporal.
I, en canvi, uns anys després,
va haver un altre metge, també a la mà,
un senyor que es deia Alfred Tescher,
un senyor a la mà,
que aquest senyor va anar-se'n compte
que també hi havia un altre cicle al qual seguíem,
que era un cicle de tipus intel·lectual.
O sigui, la capacitat intel·lectual
també està controlada per cicles,
de màxima capacitat i de mínima capacitat.
El que passa és que aquests cicles no són regulars,
no és que pogués fer un estudi.
I tant.
Bé, però en el sentit que no a tothom ens afecta
amb el mateix cicle, amb el mateix període,
amb la mateixa freqüència.
No, perquè depèn d'una...
Cadascú va el seu ritme.
Sí, no, no, no.
O sigui, són estudiables completament.
Sí.
I després direm com se fa això.
Però el que tu estàs dient,
fas al·lusió justament,
la gran diferència entre tothom
és que els cicles aquests,
del que depenen realment,
és del moment en què neixem.
Clar.
Ah.
Tu comences a comptar des de zero
del moment que neixes.
D'acord?
Hi ha una discussió, eh?
Perquè hi ha qui parla
que els cicles comencen
en el moment que les mares donen a llum,
no?, del part.
I hi ha qui parla
que els cicles comencen
a partir d'engendrar el nou ser, no?
No, representa que ja està tot el moviment.
Teòricament ja hauria de començar en aquell moment, no?
Però vaja, això és una discussió
que tampoc hi entrarem a veure que...
Llavors, això dels biorritmes,
aquestes fluctuacions energètiques amunt i avall,
periòdiques,
es calculen des del moment que neixem.
Podríem dir que allí comencem en un punt zero.
I a partir d'aquest punt zero
comença a pujar el cicle,
comença a ser...
Fins a arribar en un punt màxim
i comença a baixar.
Ara, perquè tothom ens imaginem,
com parlem de biorritmes,
us explico una mica com es...
de quina manera es plasma això.
Imagineu-se un dibuix d'una ona.
D'una ona que puja, que baixa, que puja, que baixa,
que puja, que baixa, d'acord?
I feu una ratlla al mig,
una ratlla horitzontal, d'acord?
Que parteixi la ona pel mig.
Sí, ho tenim a la ment, això, Núria?
Sí.
D'acord?
Doncs aquesta ratlla sempre s'ha de passar al punt zero.
Si ens en donem compte,
comencem des de la ratlla,
comencem a pujar,
baixem la corba,
tornem a baixar,
creuem la línia aquesta
i fins arribem a un punt mínim
i tornem a pujar.
Fins a tornar a trobar-nos amb la ratlla.
Felip, però la pregunta és...
És predictible, això?
Sabrem?
Ho podem estudiar de manera que puguem
predir quan estem a dalt i quan estem a baix?
Sí.
Sí?
Sí, ja t'ho dic.
El càlcul es fa a partir del dia que neixem.
Clar, parlem de dalt i a baix i tot això.
Quan parlem de biorritmes,
estem parlant d'estat d'ànim?
És que ara anem a explicar-ho.
Clar, clar.
Es pot barrejar, però...
És fàcil voler córrer, però no correm, si et sembla.
No correm, no correm.
D'acord?
Llavors, una cosa, un concepte molt important,
perquè una cosa aquí és fàcil veure
o entenible per tothom,
que podem estar amunt d'aquesta ona
o a baix de tot d'aquesta ona.
D'acord?
Sí?
Sí, sí, sí.
Però el tema complicat no està a dalt i a baix.
El problema està en aquests dies,
perquè això serà una correspondència amb els dies,
amb el viure habitual.
És el punt zero.
Els dies aquells que passem d'estar amunt a estar avall.
Els dies de transició?
Sí, allò que es diuen els dies crítics.
Per què?
Perquè són dies que normalment hi ha molt de moviment dins el cos,
dins la química del cos hi ha més rebombori.
Llavors són dies una mica complicats.
Tant si pujas com si baixes.
Perquè ens està escoltant, eh?
Tornem endarrere una mica.
Quan parlem de biorrimes parlem d'això.
D'aquests dies en què estem amunt,
que tenim aquella sensació que avui tot va bé,
em sento bé, em trobo bé, em veig capaç.
Física, mentalment, emocionalment, tot.
I dies d'aquells que, al contrari, sembla tot un desastre,
sembla que em trobi malament, que tot em faci mal,
que no em surti res bé, que no em pugui concentrar.
Aquesta és la manera en què tenim d'explicar els biorritmes.
Eh, Núria?
Llavors, per entrar en això que em preguntaves tu,
farem un comentari, un petit comentari,
del que són els ritmes a la natura.
D'acord?
És a dir, tot això que estem parlant,
que jo us he dit que a tot el món li passa,
i que passa a totes les parts del món,
doncs respon a ritmes que no són només de les persones,
sinó de la natura.
Per exemple, tenim el ritme aquest, potser l'has sentit, Núria,
el ritme circadià.
Et sona, aquest?
No.
Bé, el ritme circadià és el ritme que controla el dia i la nit.
Ah, val.
Després d'un del dia hi ha la nit,
després de la nit torna bé el dia,
després del dia torna bé la nit, val?
És un cicle, ho veiem?
Un cicle on estem amunt i avall, dia i nit.
Tenim un altre cicle, per exemple, que aquest potser el coneixes,
que és el cicle llunar.
La lluna pot estar en quart creixent,
pot estar amb el ple,
amb el quart minvant, pot estar nova.
Són fases.
Clar, de fet, tot això són fases de la natura
que tenen a veure amb el moviment, com deies.
Correcte, i llavors quan es fas en aquestes fases,
torna a començar.
Per tant, és un altre cicle.
Els cicles són repeticions de períodes de temps.
Per què fem una idea?
Més cicles.
Un de comú, el solar.
El cicle solar és curiós.
Aquest és comú perquè ara et pensaves que el racionem amb el dia i la nit.
I no, aquest és el circadià, que hem dit.
El ritme solar depèn molt de com funciona el sol.
El sol és una massa que constantment esclata.
i això té una influència sobre nosaltres perquè també té una relació directa
amb la temperatura del planeta moltes vegades.
Més cicles.
Doncs els cicles climàtics, aquest per exemple, són les estacions.
En principi...
Abans estava més marcat, aquest any no som gaire afortunats,
però n'hi haurien d'haver quatre.
Una cosa curiosa, Núria, els xinesos no diuen que hi ha quatre estacions,
diuen que n'hi ha cinc.
Què et sembla?
Bé.
Estupendo.
No, no, clar, clar.
Hi ha una estació d'intercanvi, de pas,
que està entre la primavera i l'estiu.
Ells parlen d'això.
Cosa curiosa, també.
Els xinesos, que és una cultura molt antiga,
que s'han observat sempre molt.
I això dels cicles ho han tingut molt en compte.
Per exemple, nosaltres dividim el dia en 24 cicles d'una hora.
Correcte?
Doncs els xinesos divideixen el dia en 12 cicles de dues hores.
Tu diràs això.
Per què?
Perquè ells s'hi van fixar molt i van veure què passava al cos.
Que cada dues hores, ells sí que parlen d'energia, ja ho saps,
quan hem parlat aquí, quan hem parlat d'acupuntura.
Ells han de fixar-se que cada dues hores l'energia s'expressava,
és a dir, es manifestava en diferents punts,
òrgans del cos, en màxima plenitud.
Per exemple, per nosaltres, per la nostra medicina, no té gaire sentit.
Però per la medicina xinesa en té molt.
El fet que tu, per exemple, et despertis,
si tens un son alterat,
i que sempre et despertis entre les 3 i les 5 de la matinada.
Un cicle de dues hores.
Doncs per ells vol dir que hi ha una alteració en un òrgan concret.
I si és de les 5 a les 7, en un altre.
Aquesta gent havien observat molt bé això dels cicles.
Ho tenien molt en compte, eh?
I compten molt amb el temps com passa.
Llavors el que et deia,
això que els cicles que hem dit,
aquest el terrestre, el circadial, el llunar, el solar,
són el que diríem cicles externs a les persones.
Però ara anem als que t'interessen,
que ja has cara de...
Vinga, vinga.
Que són els ritmes interns.
Quins són aquests?
Un de comú, que aquests el sabreu tots,
és el ritme cardíac del cor.
I a més aquest deu manar molt sobre els altres, no?
Home, aquest mana molt.
Bueno, té la seva feina.
Té la seva feina, més que manar sobre els altres.
Ara veurem quin és el que mana més.
Ah.
Sí, que no és aquest, precisament.
El cardíac és un ritme normalment de 70 cicles per minut.
70 batecs per minut.
El cor es contrau i es relaxa, es contrau i es relaxa.
Després hi ha un altre cicle, el cicle respiratori.
Clar.
Que aquest aproximadament,
amb un estat de repòs, amb tranquil·litat,
hauria de ser d'uns 12 cicles per minut.
Això són 12 respiracions per minut.
Llavors que en tenim un munt de cicles en el cos.
Tenim, per exemple, un cicle muscular.
Muscular, que vol dir...
Oi, aquest cicle no l'has sentit.
I és aproximadament...
Hi ha uns períodes en què les cèl·lules del cos nostres
es desfant, es moren i neixen de noves.
Això no passa contínuament?
Passa amb una regularitat?
Sí, sí, passa contínuament,
però segueix una regularitat temporal.
Ah, mira.
Concretament, el cicle muscular són uns 33 dies.
No? Els músculs, com funcionen?
Després tenim un cicle digestiu.
El nostre sistema digestiu funciona,
però aquest és una cosa curiosa.
Aquest depèn molt directament dels hàbits que tinguem.
Clar, és que aquest el marquem nosaltres.
Hi ha cicles que els devem marcar nosaltres.
Sí, que els podem forçar nosaltres, més aviat.
Si nosaltres acostumem a menjar tres vegades al dia,
doncs aproximadament cap a aquelles hores
on regularment mengem,
el nostre sistema digestiu s'activa.
I si a més a més li donem menjar,
doncs encara fa les funcions.
Per això, per exemple,
sempre no ens sorprendrà saber
que normalment una persona regular
en l'hàbit defecatiu,
en l'hàbit d'anar de ventre,
doncs sempre ho fa a la mateixa hora.
Això és perquè bàsicament el cos
s'ha acostumat a augmentar
el seu moviment intestinal en aquella hora.
Aquest el digestiu és alterable,
el podem alterar, el podem canviar.
I aquí ve l'interessant,
el més interessant,
que aquest és el que amana a tots.
Ai, Déu meu.
És el cicle glandular
de les glàndules, de les hormones.
Ja ho deia jo.
De les hormones, ja ho deia jo.
Ho vam dir l'altre dia.
Jo estic per disfressar-me d'hormones, Felip,
aquest carnaval,
perquè a cada programa surten les hormones.
Però això no cal que et disfacis,
això ja es porta, eh?
Ja es porta.
Sí, sí, tots som ben bé un sac ple d'hormones, eh?
Podríem dir.
Cicle glandular.
Cicle glandular.
O sigui, les hormones també les generem,
allò en una constant.
Concretament, més que general, les hormones,
sinó que, en funció del que segreguem hormonalment,
marquem els cicles.
Ai?
O sigui, llavors, les secrecions hormonals
són el que manen damunt de tot el cos.
Les secrecions hormonals
tenen a veure amb el ritme cardíac,
tenen a veure amb el ritme respirató,
tenen a veure amb aquests cicles de renovació amb el cos.
Però, sobretot,
tenen a veure amb tres aspectes molt importants,
que són els famosos biorritmes,
que són l'aspecte físic,
el cos, ho hem dit,
l'aspecte mental,
en aquest sentit volem dir emocional,
i l'aspecte...
intel·lectual.
Que és la capacitat de raonament.
I, si vols, te les explicaré
perquè així tothom que en sent
sàpigui i tingui en compte algunes coses.
Perquè els biorritmes, per què serveixen?
Si nosaltres sabem
que la nostra activitat física,
la nostra activitat emocional,
intel·lectual,
hi ha dies que està molt alta
i dies que està molt baixa,
ho podem fer servir al nostre benefici.
Però estaríem parlant de dies o d'hores?
Parlaríem de dies.
Perquè, a veure,
al llarg del dia tothom sap
que després de menjar, per exemple...
Dins del dia hi ha uns cicles.
Hi ha uns cicles.
Després de menjar,
estem de cap a caiguda.
Bé, hi ha uns cicles
perquè el cos ha de fer la digestió,
s'ha d'ocupar d'unes funcions.
D'acord?
Però tu parles de dies, ara.
Sí, ara mirarem a l'engròs.
Mirarem a l'engròs
i veurem períodes d'abundància
en aquest sentit hormonal
i períodes de mancança
en aquest sentit hormonal
i que provocaran uns desordres.
Comencem pel cos físic, si et sembla.
El cicle, el biorritme físic.
Aquest és un biorritme, Núria,
que dura 23 dies.
És un cicle que dura 23 dies.
23 dies els quals vol dir que
11 dies i mig
va de pujada,
es comencen a fabricar moltes hormones,
vol dir que hi ha molta energia
posada allí,
i durant 11 dies i mig
baixa.
Per què 23 dies?
23 dies.
Els estudis que han fet
de com funciona el cos
han evidenciat que eren...
Però estem parlant tot de mitjanes,
d'estadístiques...
Sí, el normal,
sempre en un estàndard...
Després, evidentment,
és que, clar,
m'atxoca perquè, clar,
aquí després a cadascú li deuen entrar
els factors
sense anar més lluny del gènere.
Home, dona, per exemple.
En aquest sentit no varia tant
per aquests biorritmes,
per aquestes secrecions.
Per altres qüestions, sí,
que hi ha una gran diferència.
I, a més, aquí
tenim altres inputs.
Tu ho estaves plantejant, no?
Vull dir,
les persones que, per exemple,
treballen a torns,
que aquests el que fan
és trencar tots els cicles,
és a dir,
descontrolar el cos completament,
doncs, en prou feina
es podran seguir aquests activitats,
aquests ritmes.
Per tant, recapitulo,
que sempre tallo, Felip Pobre.
11 dies de pujada,
11 dies de baixada.
Sí, 11 i mig, 11 i mig.
És important, el mig.
El cos físic vol dir
què controla aquest biorritme?
Controla la coordinació,
la força,
la resistència.
La resistència davant de les malalties.
Això és un detall curiós.
Què vol dir, això?
Per exemple,
de quin servei sapiguer
en quin moment d'aquest cicle,
d'aquest biorritme físic estem.
En quin lloc de l'ona, no?
En quin lloc de l'ona.
Per exemple,
si ens hem d'operar,
és ideal operar-nos
quan està l'ona pujant,
quan estem al principi del cicle,
en el cicle actiu,
en la part activa.
D'acord?
I és ideal operar-se en aquell moment,
si s'ha de fer cirurgia,
pel que sigui,
i sobretot en pic han passat
com a mínim dos dies
després d'aquell punt zero,
d'aquells dies crítics,
que hem dit que els dies crítics
eren els dies que canviava.
Sí.
D'estar actiu a estar inactiu.
Dies a vigilar.
què passa aquests dies?
Quan l'energia està amunt,
ens sentim, doncs,
amb una bona forma física, Núria,
ens sentim,
ens sentim i podem respondre
més òptimament a la força,
a la resistència,
i en canvi,
quan està la cosa baixa,
quan el biorritme del cos físic està baix,
es falten defenses.
Vol dir que ens sentim normalment
amb poca vitalitat,
dèbil,
el sistema immunològic se'n ressent,
normalment tenim la sensació de cansament.
Així que tenim un compte aquest dia.
Els dies físics,
el biorritme físic,
insisteixo,
ha de servir per...
Passa que estàs dient també una cosa perillosa.
Bueno,
es pot interpretar de manera perillosa
en el sentit de dir,
ostres,
avui m'aixeco i porto un dia
que estic molt cansada i tal,
estic baixa.
Demà m'aixeco,
porto un dia que estic molt cansada,
estic baixa.
I penso,
doncs encara he d'estar
10 dies més així.
Ja em vindrà la pujada.
Hauria de ser una manera
per cuidar-nos.
Els dies en què,
més que pensar en aquesta actitud
de ja vindrà la pujada,
l'acceptació està bé,
l'acceptació està bé,
perquè,
contra la biologia
i la bioquímica del cos,
no hi podem fer gaire cosa.
Però, bueno,
les poques coses que podem fer,
doncs és aquells dies,
doncs en el cos físic,
què vol dir?
Si estem
amb energia baixa,
doncs, bueno,
cuidem-se una miqueta més,
la salut.
Procurem no fer cap excés físic.
Si aquells dies fa fred,
doncs hauríem de ser bé,
per exemple.
Evitem suar-se a contrari
a l'estiu
i fa massa calor.
Vull dir que
no ha de servir
per deixar-se estar.
al contrari,
ha de servir
per cuidar-se
i per escollir,
si podem escollir,
escollir dies
en què hem de fer
algun esforç físic,
doncs escollim els dies
en què la cosa va de pujada.
Això és el físic,
el cicle físic,
23 dies.
El biorritme,
emocional.
Aquest dura,
Núria,
una mica més,
dura 28 dies.
I si és físic,
emocional o intel·lectual
dependrà del tipus
d'hormones
que intervinguin aquí,
del tipus de glàndules?
Correcte.
Hi haurà més aport
d'unes que d'unes altres.
Dura, perdona,
l'emocional 28 dies.
Això voldrà dir
14 dies de pujada
i 14 dies de baixada.
Això es va repetint
al llarg dels mesos
i de l'any,
al llarg de la nostra vida.
A més,
de veritat o menys.
Aquest cicle emocional
què controlarà?
Les nostres emocions,
això ja és obvi.
Controlarà també
com sentim
les emocions dels altres,
és a dir,
com les portem,
com som receptors
de les emocions dels altres.
Això té un nom, eh?
Això té un nom.
Té un nom.
Bé, el vas pensant.
El vaig pensant,
sí que hi ha ràbia.
També regularà
la relació entre l'amor
i l'odi,
usat,
té una relació emocional.
Regularà
coses com el pessimisme
i l'optimisme.
L'empatia.
O no és ben bé el mateix?
És una mica diferent.
L'empatia és una altra història.
D'acord.
No barregem.
No he dit empatia.
No, no,
te n'has apropat.
Això és una confusió,
però si vols fem l'apunt.
L'empatia normalment
és la capacitat
de posar-se,
de saber-se posar
en el lloc de l'altre.
Així,
d'aquesta manera,
entenem què li passa a l'altre.
És una cosa
que tots els professionals
de la salut
hauríem de tindre,
però no només la salut,
tothom.
Tu digues en el sentit
d'allò que dèiem
de la receptivitat
de les emocions dels altres.
Sí,
però per rebre-les
hem de saber
posar-nos en el lloc
de l'altre.
A vegades,
és tot un esforç
d'intentar,
no estic parlant
de posar-nos a plorar
si l'altre està plorant,
estic parlant d'intentar
veure el món
com l'està veient l'altre.
Això facilita
que acompanyem
els altres en les emocions.
Això és un altre tema
que un dia en parlarà.
Ai sí,
vam dir parlem de l'empatia.
Perfecte,
sí, sí, sí.
Regulararà més coses
com l'eufòria,
la sensació d'eufòria
o la sensació de depressió.
Això serà regulat
per aquest biorritme emocional.
Què passarà
els dies que estem així
de pujada,
aquests 14 dies primers?
Doncs, bueno,
estarem amorosos,
estarem sensibles,
sensibles en el sentit positiu,
estarem càlids,
ja hem dit receptius a l'altre,
el que li passa a l'altre.
Serà més fàcil
que les nostres relacions personals
funcionin,
almenys per part nostra,
ja ha hagut el seu biorritme.
Clar, és que després
aquí la dificultat
estan ajuntades.
Aquí està,
amb conviure amb el de biorritme.
Això és, bueno,
la perip.
El que passa és que dura
tants dies, Felip,
estem parlant de 14 dies,
per exemple,
que és molt fàcil
que en 3 o 4 dies
pogués coincidir
amb algú,
no amb tot el cicle,
però és molt fàcil.
Se suposa que quan coneixes
l'altre,
doncs pots una mica
mirar de comprendre
si està en aquell punt
en què els biorrimes
se n'ha compassat.
Ai, tinc una pregunta
que no puc esperar
perquè me n'oblidaré.
Parlant d'això,
parlant d'això,
es poden sincronitzar
biorritmes
quan convius amb algú?
Sí, sí.
I arribar a tenir
els mateixos cicles?
Aquests no es poden
convaginar,
aquests no es poden
convaginar perquè
aquests depenen,
ja t'ho dit,
depenen de quan neixes.
I a partir d'aquí
fem un càlcul matemàtic
amb aquests cicles
de 23 dies,
28 dies
i el pròxim
que parlarem
i clar,
això és al llarg de la vida.
Aquests no els pots modificar gaire.
Però n'hi ha que sí.
Però n'hi ha que sí.
Per exemple,
hi ha un ritme
que aquest és molt habitual.
quan hi conviuen
per exemple
noies
sovint
en la mateixa casa
és molt fàcil
que per exemple
els cicles menstruals
es sincronitzin.
O per exemple
qualsevol persona
això podeu practicar-ho
en qualsevol moment.
És una experiència molt bonica.
Si s'abraceu en algú
i s'abraceu
durant una bona estona
els batecs
s'ajunen
a l'hora.
S'acompassen
i això és un cicle
que s'acompassa.
La respiració
és un batec
que s'acompassa.
Això passa també
quan feu un massatge.
Si li fas un massatge
en algú
doncs hi haurà un moment
que els dos ritmes respiratoris
s'igualaran.
De què serveix això?
Doncs per exemple
d'aquesta manera
podem ajudar
a força gent.
Si trobem algú
que està una mica nerviós
i nosaltres per sort
estem en un estat
de tranquil·litat
el fet del contacte físic
Una bona abraçada.
Allò de pagar-li
una bufetada
perquè se li invagi
la histèria
no, no?
No, no.
Una bona abraçada
i endavant.
I deixar-li temps
perquè la cosa és savi
en aquest sentit
i s'acompassa.
Però el que és
els biorritmes físics
emocionals i intel·lectuals
aquests són els que ens toquen
a d'alguna.
És una sort o no?
Doncs tornem-hi, perdona.
Tornem-hi, tornem-hi.
Com sempre estàvem
amb els...
Estàvem de pujada
amb els dies
aquests emocionals.
Doncs ja ho hem dit, eh?
Amor, sensibilitat
i confiança.
També són dies
en els que som més confiats.
Al bon s'ha dit també.
Sí, sí, sí.
En canvi
els dies que estem de baixada
els 14 dies de baixada
estarem irritables
estarem fins i tot
menys cooperadors, no?
No s'enfadi ningú
si ens demanen
col·laboració
i no l'adonem
perquè poca cosa
podrem fer aquells dies.
Més negatius,
desconfiats,
poc social, vaja.
Serien uns mals dies
per deixar de fumar.
S'ha dit, sí, sí, sí, sí.
Sí, atenció,
això és important.
Si volguéssim deixar de fumar
i tenim en compte
la teoria dels biorritmes,
això que estem parlant,
doncs l'ideal seria,
per exemple,
escollir dies
en què s'estessin convivint
doncs dies de pujada física
i dies de pujada emocional
perquè fumar
normalment alteraria
aquests dos aspectes
més que l'intel·lectual.
Llavors,
seria un bon moment
per dir
ara començo a deixar de fumar.
Perquè si ho decidim
quan estem de baixada,
fracàs segur.
I l'últim,
si et sembla,
ja quasi acabem,
és aquest biorritme intel·lectual.
El biorritme intel·lectual
dura una mica més encara,
dura 33 dies.
Passa el mes.
Sí.
33 dies.
Això vol dir
16 i mig de pujada
i 16 i mig de baixada.
Quins ítems
controlarà
aquest biorritme intel·lectual?
Doncs la memòria,
la velocitat d'aprenent,
o sigui,
aprendrem més ràpid o menys,
la capacitat de raonar
o la capacitat de calcular,
fins i tot,
es veu regulada
per aquest biorritme.
Si en algun moment
hem de fer algun treball,
això els estudiants,
hem de preparar
alguna exposició
i doncs, bueno,
podem escollir la data,
que això a vegades es dona,
doncs escolliu moments
en què els vostres biorritmes
intel·lectuals
estiguin de pujada,
no els agafeu de baixada,
sinó allò serà un desastre.
Aquests típics dies
que sembla que les paraules
no em surtin,
sembla que em talli,
d'acord?
Doncs escolliu uns bons dies.
Què passa quan estem...
Penseu que l'intel·lectual,
aquest biorritme intel·lectual,
si l'haguessim de resumir,
controla la creativitat també,
la creativitat i l'aprenentatge.
O sigui, tinc dels artistes
també que ho tinguin en compte,
que també ho poden fer servir.
Dies de pujada
en comptes dels dies de baixada.
Els dies de pujada
estarem creatius,
estarem oberts i receptius
a noves idees
i tindrem una facilitat
més gran per aprendre.
En canvi, els dies de baixada,
s'ho podeu imaginar, Núria,
serà difícil aprendre,
serà difícil concentrar-nos
i fins i tot serà molt difícil
que noves idees i nous conceptes
els integrem, els acceptem.
Per tant, si hem de demanar
algun tipus de proposta
al nostre jefe,
al nostre cap,
més val que l'enganxem
amb el seu biorritme de pujada.
Sí, o no.
O fins i tot que...
No, no, de l'altre serà més difícil,
no sapiguem, no?
Però el nostre sí.
Per tant, si hem de demanar això,
un augment de sou,
val la pena que escollim,
per exemple, un dia en què...
Puguem defensar...
En què físicament,
perquè això és una estesa,
a veure si es poden compaginar
aquests tres.
el físic, l'emocional i l'intel·lectual.
Clar, la gràcia també d'això
és el compaginar-los tots tres,
que és quan realment
ens sentim en plenitud, no?
Que tots tres coincideixin
en època de pujada.
Això és veure-ho.
Però això passa molt sovint,
tenint en compte tots aquests cicles,
deu passar bastant sovint,
perquè hi ha molts dies de...
Normalment sempre hi ha alguna coincidència.
Sempre.
Al llarg de l'any, per exemple.
Però penseu que...
Sí, sí, sí,
en qüestió de...
gairebé normalment
tres o quatre mesos
coincideixen una etapa
de coincidència plena,
força sovint.
Cada tres o quatre mesos, més o menys.
Sí, aproximadament.
Com se saben, això,
dels biorritmes que estem parlant tant?
Oh, clar, aquí està la gràcia.
Com sabem quins biorritmes tenim?
Doncs això dels biorritmes
hem dit que era un càlcul matemàtic.
Per tant, això,
necessitem una calculadora gran.
Càlcul matemàtic
basat en mil estudis
que es deben haver fet
i en mil estadístiques que s'han tret.
Correcte, sí, sí, sí.
Ho dic perquè se sàpiga
que tot això té una base científica darrere.
D'aquesta manera
s'han trobat aquests dies,
els 23 dies pel cos físic,
que els 28 pel cos emocional
i els 33 pel cos intel·lectual.
Bé, calculadora.
No, no la traieu, la calculadora.
Atenció.
Perquè això són càlculs bastant elaborats.
Però la manera fàcil,
i avui en dia,
com que tenim això de l'internet,
és facilíssim,
podem trobar infinitat de pàgines,
no és clar que poseu qualsevol cercador biorritmes,
trobareu centenars de pàgines
on les que només posen la vostra data de naixement
us faran les gràfiques aquestes
que us toquen ara, per aquestes dates.
Això és gratuït, eh?
Tu ho has provat de fer.
Jo ho he provat de fer.
I és veritat.
I te coincideix.
Em coincideix.
Això és la gràcia.
Ho he experimentat.
A veure, això és la gràcia, per exemple,
fer-ho al final de mes
i mirar-s'ho.
Clar.
I llavors veus el que has passat
i pots valorar.
Com em trobo, no?
Si em trobo anímicament alt,
si em trobo anímicament baix,
si em trobo físicament fort o fluix.
I ho confirmareu,
us ho puc ben assegurar.
Ah, mira, és curiós.
Felip Caudet, moltes gràcies.
Li vam demanar la setmana passada
parlem de viurritmes i vam.
Aquesta setmana viurritmes.
A la carta.
Ets un sol.
Moltes gràcies, Felip.
Gràcies a vosaltres.