Un divendres més diem allò de Felip Caudet. Bona tarda.
Bona tarda, Núria. Bona tarda a tothom que ens estàs escoltant.
Com estàs, Felip?
Bé.
Felip és una persona...
Digues, digues. M'interessa el que anaves a dir.
Una persona molt dolça.
És tan dolcet, el Felip.
Que bé que ha sonat, això, eh?
Tan ensucradet, no?
Oh, però les coses dolces, dolces, no són tan bones com semblen, eh?
Home, dolces naturals potser sí, no?
Sí, sí. Les dolces naturals són potser les que tenen una millor d'excepció.
Però precisament avui te vinc a parlar d'això.
Vinc a parlar de lo dolç, del sucre.
Del sucre.
Sí, sí, clar. Aquest amic tan popular.
Partim de la premissa que el sucre és dolent.
Bueno, li posarem uns límits en aquesta frase, així.
Ai.
Sí, home, i tant.
Tant com dolent, dolent.
El sucre és interessant en alguns sentits.
El problema del sucre és l'excés.
L'excés i la font d'on l'obtenim.
És a dir, el tipus de sucre que anem a fer servir.
Perquè l'excés de sucre, què vols dir?
La gent que es posa una cullerada al cafè quan se fa tot el cafè al dia?
No, això no és un excés de sucre.
El problema de l'excés de sucre és la gent que es posa una cullera al cafè, però a més a més ho acompanya d'algun tipus de pasta, on se li posa també sucres.
Que a més arriba a casa i menja, per exemple, patates fregides d'aquestes de bossa, que també porten sucre.
Porten sucre a les patates fregides de bossa, eh?
I tant, i tant.
Te'n faries, creus, la quantitat de productes processats, gairebé, gairebé, totes les productes processats porten, les pizzas mateixes porten sucre.
Per què?
Ai.
Que té el sucre de favorós.
Que té el sucre, que té el sucre.
Això t'ho tinc a descobrir avui. Quins són els secrets del sucre? Per què ens agrada tant? I per què ens pot fer tant de mal?
I per clar, perquè a més es causa adicció, eh? Que sí.
També parlem de l'addicció del sucre, tan popular i tan comuna avui en dia.
Mira, comencem pel començament, d'acord? Si et sembla.
Clar.
Quan diem sucre, acotarem una mica què vol dir això del sucre.
El sucre, tal com el coneixem, pertany a un grup de principis immediats, és a dir, un grup alimentari.
Concretament, a lo que es diuen els hidrats de carboni.
El sucre més popular és la glucosa, que és la forma química.
La glucosa.
Per què serveixen els hidrats de carboni?
Són indispensables per viure, perquè precisament els hidrats de carboni el que fan és donar-nos molta energia.
Així com, per exemple, els greixos donen energia, però és una energia de reserva, més aviat.
O les proteïnes donen material de construcció pel cos, per les cèl·lules.
Els hidrats de carboni donen, bàsicament, energia.
L'energia, quan es parla d'energia a nivell alimentari, es valora o es mesura amb calories.
Això ho haurem sentit alguna vegada, no, Núria?
Sí, i tant.
Doncs, parlem-ne una miqueta de les calories per entendre del que anem a parlar avui.
Les calories, hi ha una definició, que la caloria és la quantitat d'energia que es necessita per augmentar un grau, un litre d'aigua.
Ah, mira.
Això és la definició més aviat científica.
Però, bàsicament, el menjar, avui en dia, el valorem per això, per aquesta energia o aquesta capacitat que ens dona per fer o per desfer.
Llavors, el problema està en la qualitat d'aquestes calories.
A vegades ens obsessionem.
És que això té moltes calories, ho diem molt ràpid, eh?
Això té moltes calories.
O això en té poques.
O m'han fet una dieta que només té 2.000 calories o en té 1.800.
Això es diu molt.
Sí, clar.
El que ens ha de preocupar, una cosa és quan tinguem un problema de sobrepès,
un sobrepès o un problema que requereixi no augmentar aquestes necessitats energètiques,
el que ens ha de preocupar no és la quantitat només, si ens ha de preocupar la qualitat.
Què vol dir això?
Vol dir que hi ha una gran diferència entre el que es diuen les calories plenes i les calories buides.
Diràs, quina diferència hi ha entre les calories?
Això sona una mica estrany.
Doncs la diferència és bàsicament que les calories plenes són fonts d'energia
que a més a més tenen, o una de les propietats que tenen,
és que es comparteixen en fonts d'energia que tenen un aport nutricional,
és a dir, que ens alimenten.
Les calories buides són aquestes fonts d'energia
que no aporten res a l'alimentació, a la nutrició del cos.
Llavors és energia sobrant.
Perquè ens fem una idea, això de les calories buides, per exemple,
parlem de la reposteria industrial, de la bolleria,
de les xutxeries, de les gourmanderies, dels xiclets,
tots aquests ensucrats, generalment, que no aporten res, que no alimenten,
només aporten una font de sucre.
I com a calories plenes, per exemple, inclouríem aquí la pasta,
perquè sé que la pasta sí que és potser...
La pasta ho podria ser, una caloria més interessant...
Perquè és molt energètica, no?
És energètica, el pa també ho té, té calories que es podrien considerar plenes,
la fruita, la carn, és a dir, tot el que siguin aliments com a tal,
podríem entendre que tenen calories plenes,
calories que alimenten, pròpiament.
A part d'una energia, alimenten.
Alimenten també perquè aquestes calories van associades, normalment,
altres productes que a vegades no tenim en compte.
I ho veurem avui amb el sucre, és un clar exemple.
Veurem que, més endavant, quan t'expliqui una mica què és el sucre,
veurem que el sucre només és això, una font de glucosa, un hidrat de carboni.
I quan els el prenem en forma de sucre refinat, és a dir, sucre blanc,
doncs és simplement això.
És una forma química pura d'hidrat de carboni.
Però veurem que tenim altres substàncies que també endolceixen,
que tenen, a part d'aquesta font,
doncs tenen minerals i tenen vitamines, un exemple seria la mel.
I avui, una mica, jo et porto aquest missatge.
Veurem quines són les diferències.
I així la gent que ens està escoltant
podrà escollir, doncs, endolcir la seva vida una mica
amb substàncies que puguin ser interessants
i, per tant, sanes,
o substàncies al contrari,
que segueixin malmetent el nostre cos.
Comencem pel començament.
A veure, ara, quan parlem de sucre com a tal,
quan es parla del sucre,
ens hem d'anar a fixar una mica a la Xina i a la Índia.
El sucre és d'origen oriental.
La paraula mateixa ho diu.
Originariamente, la primera paraula
que va denominar aquella substància
era el xarqura.
Això està en sànscrit,
en llenguatge indi.
I després es va transformar,
els àrabs,
i van passar a parlar de el sucre.
I aquí ve el sucre, en castellà,
i nosaltres, en català, sucre.
Per fer una idea de com ens va arribar una mica.
Pensa que, originàriament,
aquest sucre que es feia orient,
o aquesta forma d'endolcir que es feia orient,
estava reservada només per la gent de l'alta societat,
gent que tenia molts diners.
I, a més, es prenia en forma de medicina.
No s'entenia com un plaer gustatiu,
sinó s'entenia com una forma de medicina.
Després, més endavant,
amb la industrialització del món,
que hi havia d'Occident,
cap a mitjans del segle XIX,
és quan va començar,
es va començar a plantar massivament
el que era la remolatxa sucrera.
El sucre que avui en dia consumim,
bàsicament, té aquests dos orígens.
O la remolatxa sucrera,
o la canya de sucre.
Però aquí la gràcia estarà
en com es fa l'extracció,
i què es deixa allí i què no es deixa.
Clar, perquè, en principi,
això seria un origen natural,
vegetal natural,
que, en principi, no hauria de ser verjudicial.
Però dius que potser el problema està
en el tractament que se li dona després.
Sí, i després ja no és això només.
S'han anat desenvolupant altes substàncies
que no tenen un origen natural,
sinó que són realment pura química.
Un exemple és la sacarina, popular.
I que l'únic que fan
és augmentar molt la sensació gustativa.
No tenen una repercussió
a nivell de la glucosa,
que ara veurem
per què és tan important
parlar de la glucosa,
i, per tant, no tenen uns riscos,
però tenen el risc
que és una substància química.
I, com substància química és,
química que és,
doncs tenen uns efectes en el cos
moltes vegades no desitjats.
Llavors, pensa que
la mitjana de consum de sucre
en aquest país
s'eleva aproximadament
als 29 quilos de sucre per any
i per persona.
Però això no vol dir
que es feguem
29 quilos de cullerades de sucre,
sinó vol dir
que consumim productes
que dins seu
porten sucre de per si.
Per exemple,
totes les begudes
refrescants,
aquestes que venen a l'estiu,
bomboletes
de llimona,
de taronja,
de cola,
tots aquests refrescos
porten una quantitat
ingent de sucre.
Clar, és que potser
la gent que ens escolta
està pensant,
home, si jo de sucre
no en consumeixo gaire
perquè és això,
l'únic just amb el cafè
amb llet i tal.
No, no, no.
No, no, no.
Hem de comptar tot el que porta sucre,
que és gairebé tot.
Sí, sí,
una persona que esmorzés això,
que se'n fiqués una culleradeta
al cafè
o al cafè amb llet
i que a més a més
es mengés una pasta
i que a mig matí
es mengés un entrepà.
Amb una Coca-Cola.
Amb una Coca-Cola,
per exemple,
estem parlant d'algú
que ja ha consumit sucre
al cafè,
a la pasta,
al pa,
molt possiblement
al pernil,
si se l'ha menjat
de pernil dolç,
doncs també,
i si la Coca-Cola
ja no ho diguem.
Imagina't si anem comptant
per dinar
que aquesta persona
n'és menjant.
Llavors,
sembla en una cantitat
molt gran
però és força més habitual
del que sembla.
Sí, sí.
Llavors,
quan parlem del sucre,
Núria,
el que dèiem
és que sempre ho entenem
com això,
com la substància
pròpiament blanca,
no?,
aquests granets blancs
en forma de cristall,
no?,
no només parlem d'això
perquè això seria
el sucre
pròpiament
que entendríem
que ve d'això
que hem dit abans,
de la canya de sucre,
de la canya sucrera
o de la remolatxa.
El sucre que s'obté
d'aquestes dues substàncies,
el nom químic
és sacarosa.
La sacarosa.
I la sacarosa,
atenció,
Núria,
és una suma,
és una suma
del que es diu
d'un tipus de sucre
que és la glucosa
i una altra
que es diu la fructosa.
Jo dic tot això
perquè sona una mica estrany.
La fructosa
deu ser bona,
que sí.
Ah,
té trampa,
la fructosa.
També?
Sí.
Un exercici
que podeu fer
molta gent,
la gent que ens esteu escoltant
és quan aneu al súper,
llegir-vos una mica
la composició
del que vos empreu.
Clar,
ho trobareu sobretot
amb productes processats.
Els productes naturals
no em porten de composició
perquè se suposa
que no porten afegits.
Però se'n faríeu creus.
Podríeu trobar sucre
en diferents maneres.
Glucosa,
ho trobareu a vegades
amb xarops,
sirope,
trobarem allí
que posarà sirope,
o de vegades
ho trobarem
amb això,
amb fructosa.
Llavors,
el que tu deies
de la fructosa,
si la fructosa
és sana
o no és sana.
La fructosa
el que té
és que
l'origen
d'aquest sucre
sí que és natural,
són les fruites,
però,
i per tant
es fa servir molt
amb tot el que és industrial,
amb la bolleria industrial,
bàsicament perquè
té l'avantatge
que no té glucosa.
Ja sé que aquest barreja de noms
a veure si barrejarà algú,
però bueno,
la fructosa
ja hem dit
ve de la fruita
i no porta glucosa,
per tant
no pujarà el sucre
de la sang.
La gent que sigui diabètica
no tindrà problemes
en consumir fructosa.
De fet,
avui en dia
és habitual
trobar ja fructosa.
Gelats de fructosa,
per exemple.
No, o fructosa
per cuinar,
o per,
bé,
com que utilitza el sucre,
doncs...
Però té trampa,
és el que et deia.
Tampoc és que sigui
molt aconsellable.
Quan la fructosa
és d'origen vegetal,
és a dir,
si jo menjo una poma,
jo menjo un plàtan,
aquest sucre
estarà molt bé,
no hi haurà problemes,
el cos nostre
normalment,
com que a més a més
dins d'aquella fruita
hi haurà altres substàncies
que ajudaran a digerir
aquests sucres.
El problema és que
la indústria alimentària
ha vist
que la fructosa
era molt versàtil
i ha començat
a fabricar-la químicament.
Llavors,
moltes de les fructoses
que es fan,
quasi totes,
perquè és més rendable
fer-la químicament
que no pas natural,
doncs tenen aquest origen
no pas natural.
Llavors que no ens enreden,
perquè jo sé que hi ha gent
que compra fructosa
en vez de comprar sucre
pensant, bé,
això és més saludable.
Això si ets diabètic
és interessant
perquè no puja el sucre
de la sang,
però té la desvantatge
que és una qüestió química.
Llavors,
tot el saludable
que volíem per un costat
potser ho pedrem
en algun sentit
per un altre.
Llavors,
fructosa emporta la fruita,
però hi ha més sucres,
hi ha més hidrats de carboni.
Hi ha la lactosa,
que és el sucre
pròpiament que porta la llet.
O tenim, per exemple,
una de força comuna
que és el midó.
El midó
és el sucre
que té les patates,
per exemple,
i els cereals.
Això també es consideren sucres.
Són diferents.
Representa que
quan està integrat
en l'aliment
que ho porta,
clar,
és el propi aliment
que ha desenvolupat allò
i, per tant,
bé,
no ens ha de fer mal.
Quan ho porta l'aliment
heu de pensar
que si ho prenem
de forma natural,
els aliments
porten altres substàncies
que ajuden
a metabolitzar
el sucre aquell.
Després veurem
que és un dels desvantatges
de prendre sucre blanc,
precisament aquesta.
Que moltes vegades
prenem sucre blanc
i, clar,
com que necessitem
altres minerals
per digerir-ho,
per poder integrar-ho,
el cos que fa
s'espavila
i els treu d'un pot
i un lloc
que normalment treu
i justament un mineral
molt utilitzat
per la glucosa
és el calci.
Ah, clar,
els ossos.
El treu dels ossos.
Per tant,
en conseqüència,
consumir massa sucre blanc
porta a descalcificació d'òlcea.
Correcte.
Porta el que es diu
l'osteoporosi,
per exemple.
Doncs mira,
tot això que dius
és molt interessant
perquè, a veure,
algú pensarà bé,
em trec el sucre aquest blanc
i ja no en menjo més
i, ostres,
és que, clar,
necessitem sucre, sí.
Bé,
tots els aliments el porten.
El necessitem,
gairebé tots.
Però no us quedareu
sense consumir sucre.
Però hem de mirar
la manera en què el prenem.
Llavors,
ja us ho dic,
és molt diferent,
perquè facis una idea,
és molt diferent
prendre aquests sucres
de manera pura,
aquesta extracció,
la sacarosa pura,
que prendre-ho amb l'aliment.
Fins al punt,
mira,
per fer un comparatiu,
pensa que
la remolatxa sucreira aquesta,
de sucres dins seu,
com a fruita,
només té un 15%.
Perquè et facis una idea,
Núria,
si tu et menges
una tauleta de xocolata
de 250 grams
de xocolata,
xocolata normal,
d'aquest amb llet...
Xocolata normal,
no d'aquesta alta cacau.
Sí, no especial,
sinó xocolata normal,
que li feixen
una cantet de sucre
molt gran, també.
Penseu què?
Un quart de xocolata normal
equivaldria,
o hauríem de menjar,
un quilo i mig
de remolatges
per tindre la mateixa cantet de sucre.
És molt, eh?
Imagina't.
O sigui,
només un quart de xocolata
estem pagant
una pujada...
Una quantitat de sucre
immensa.
Anem pels sucres.
Se sembra,
anirem pels sucres
que la gent consumeix,
i els anirem allí
detallant una mica
i veiem quins beneficis
tenen i quins no.
I abans que se m'oblidi,
pensem-hi,
jo m'apunto,
però pensem-hi
que m'has d'explicar
com és que tots els aliments
porten sucre.
Ve tots els aliments,
tots els preparats,
aquests que dius.
és que això
és sorpresa pel final,
però bueno,
te'n faig cinc cèntims ara.
Ah, no, no,
m'espero, m'espero, m'espero,
m'espera que no ens ens oblidi.
Sí?
Sí, vinga.
No se m'oblidarà.
Anem al sucre blanc.
Vinga.
El sucre blanc,
hem dit que eren aquests cristalls
de color blanquinós
que normalment afegim.
El sucre blanc
són molècules pures
de sacarosa.
Normalment el tenim
d'origen
de la canya sucrera
o de la remolatxa,
hem dit.
Però el gran què
i el gran problema
d'aquest sucre blanc,
el gran retret que se li fa,
és que no té
ni vitamines
ni minerals.
El procés d'extracció
d'aquesta substància
fa que perdin tot això.
Llavors, clar,
és una substància
que era el que hem dit abans
al principi,
seria una caloria
buida o plena, Núria?
Buida, segur.
Buida totalment.
Passa que és energia directa.
És energia directa.
Mira, mira,
ara és important,
és important.
Fem un apunt
de la de l'energia
perquè ens faci una idea.
Quan nosaltres mengem,
i té una relació
amb el que tu em preguntaves
i que em deies
per què, no?
Quan nosaltres mengem,
el nostre cos
ha d'aprofitar els aliments,
els ha de fer esmicolar petitets
perquè vagin a parar
a les diferents parts del cos
i ens alimentem.
Això passa al sistema digestiu.
Concretament amb els sucres,
amb la glucosa,
perquè la glucosa
s'aprofiti,
necessita d'una substància,
d'una hormona.
una hormona
que es diu insulina.
Això potser et sona.
I tant, sí.
La insulina
és una hormona
fabricada pel pàncreas,
un òrgan
que viu al costat del fetge,
que és vitalíssim,
és importantíssim,
perquè ajuda
no només per la insulina,
si per un conjunt
d'enzims,
és a dir,
de substàncies
que té
per poder fer la digestió.
Si no tinguéssim pàncreas,
ens moriríem.
Llavors,
la insulina.
La insulina
el que fa
és agafar aquest sucre
que està a la sang,
i llavors permet
que es pugui aprofitar
a nivell de les cèl·lules,
permet que el puguem gastar.
Si no hi ha insulina,
aquest sucre no es gasta
si no circula
només per la sang.
Això és el que li passa
a la gent que té diabetis.
Llavors,
el sucre,
altes concentracions
de sucre a la sang
provoquen una sèrie
de trastorns.
Poden fer malbé
el sistema circulatori,
poden fer malbé
el sistema nerviós
i tindran unes conseqüències,
podeu estar segurs,
fins i tot fatals.
Sí, sí, sí.
Llavors,
per això dic aquesta condició.
Per això és tan important
que vigilem
el nivell del sucre
que mengem.
També us he dit una cosa,
el pàncreas va treballant
però el que no podem fer
és maltractar-lo.
La gent que consumeix
molt de sucre,
molts de sucres,
sigui de manera directa
o de manera indirecta,
doncs el que fa
és sobreesforçar el pàncreas.
I vols dir que això
és el que passa
quan consumim massa sucre
d'aquest blanc
perquè és un sucre
que no és fàcil
aprofitament.
Com que és immediat,
és a dir,
passa en seguida la sang,
el cos corre ràpid,
ràpid, ràpid
a fer-lo servir
i el problema és que
necessita fabricar
grans quantitats
d'insulina
per fer-lo servir.
Val.
Val?
Això és un apunt important
que us volia fer.
Estressa del pàncreas
o si no,
no arribes,
el pàncreas no dona de més
i el sucre
no s'aprofita.
Després ara en parlarem
de quines desbensatges té.
Ja us ho dic,
pot fer lesions
al sistema circulatori,
vascular
o pot fer lesions
al sistema nerviós.
Sí.
Llavors,
seguim amb els sucres.
Era un apunt
que creia important
perquè tothom
que ens escolti
estigui alerta
de per què vigilem
o per què parlem
avui del sucre.
Un altre tipus
de sucres
que es fan servir
són les malasses.
Potser has sentit
parlar d'això?
Sí, però no t'ho sé relacionar.
Les malasses
podríem dir
que és el rebuig,
els residus
que s'obren
de fabricar
el sucre blanc.
El problema
de les malasses
les malasses
tenen la virtut
que s'han quedat
aquelles vitamines
i aquests minerals
que el sucre blanc
no s'ha quedat.
Ah, mira.
Això està bé
en aquest sentit.
El problema
de la malassa
i per això
podem trobar malasses
de qualitat
però el problema
de la malassa
és que moltes vegades
també es queden
les substàncies
químiques
que s'han fet servir
per poder
refinar l'altre sucre.
Quin aspecte
tenen les malasses?
La malassa
té un aspecte
més fosquet.
Però també
ve presentat
així en granulat?
No,
la trobarem
normalment
amb una substància
més aviat viscosa.
Quan agafa humitat
té un aspecte
més pastós.
Ah, sí.
Després hi ha
un altre clàssic,
el famós sucre moreno.
Això ho ha sentit
parlar.
Aquí hi ha confusió.
Té més bona premsa
que no pas l'altra.
Aquí hi ha confusió
ahir,
perquè això que dius
de la bona premsa.
El sucre moreno
seria
una barreja
del sucre blanc
i les malasses.
D'acord?
Llavors,
té les convenients
i les inconvenients
dels dos,
imagina't.
Té tot.
Té tot aquest.
Sí.
Podríem dir que
el sucre moreno
és un sucre
que no s'ha netejat bé,
que no s'ha refinat bé.
Per tant,
és molt poc aconsellable.
Molt bé.
Ara anem a parlar
del que tu creus
que és bona premsa,
que és el sucre integral
o de canya
o fins i tot
trobarem un altre nom
que és el sucre de rapadura,
li diuen també.
Mira.
Aquest és el sucre
més ideal de tots,
el millor podríem dir,
perquè aquest
és,
s'obté de la canya
de sucre,
el que es fa
és el suc,
o sigui,
després d'haver prensat
aquestes canyes,
doncs s'escalfa
una miqueta,
d'acord?
i el que s'evapora
després de tornar-se
a fer més aviat
sòlid,
líquid,
líquid sòlid
que està a mig camí,
és el que és
el sucre integral de canya.
Torna'm-ho a dir,
a veure,
s'escalfen les canyes?
No, el suc.
El suc de la canya?
Esprimeixen les canyes,
el suc per evaporació,
el calenten,
llavors per evaporació
allí se separen coses,
i aquest el que s'ha evaporat
ho torna a líquuar
i ho torna a fer sòlid
i allò és el sucre
que nosaltres coneixem
com a sucre integral.
O sigui,
és una extracció
en principi natural.
Sí, podríem dir
que és l'extracció
més sana.
Més sana, sí.
Per què?
Perquè a més conserva
vitamines i minerals.
Felip, però llavors
com extreuen?
A veure,
el sucre blanc,
m'he perdut,
el sucre blanc
és sintètic ja?
No.
Com l'extreuen?
Seria com això,
però a més a més
li fem processos
de més refinat
perquè tingui
aquest aspecte blanc
i aquest aspecte
tan sorrenc.
Volguem dir
que el sucre de canya
i el sucre blanc
parteixen del mateix
procés d'extracció
que seria
l'evaporació
que és el que passa
inicialment.
Però pensem
que el sucre de canya
integral,
important dir això,
seria l'extracció
més pura,
més interessant,
més sana.
D'acord?
La que pateix
menys processos
de refinat.
Si el problema
bàsicament
del sucre blanc
és aquest
que està massa refinat
i per tant
no té
ni vitamines
ni minerals.
I a l'estat
tan, tan refinat
i no tindrà això
en les vitamines
i els minerals,
quan entra el cos,
el cos necessita
fer un gran esforç
perquè li entra
molt ràpid.
D'aquí que sempre
es recomana
a la gent diabètica
i no només
els diabètics,
de tothom,
el consum
de productes integrals.
Això també és un gran secret
quan parlem de sucres.
Els productes integrals,
el gran què
que tenen
és que
la pujada de sucres
que es produeix
dins el cos
no és ni tan forta
i és més a la llarga.
Ah, és progressiu.
Llavors, clar,
el cos no necessita
fer tants esforços.
Clar.
Aquest és el gran què.
D'acord?
És a dir,
sotracs no em vol el cos
i amb això del sucre
encara menys,
sobretot pel que hem dit abans,
perquè el pàncreas
ha de fabricar insulina.
Seguim amb la fructosa
que tu deies.
Pot ser sana
i jo us he fet un apunt abans.
La fructosa,
l'origen natural
és de la fruita.
El que passa
de la fructosa
és que
li afegeixen coses.
com que químicament
és més fàcil fabricar-la
que no pas
fer l'extracció natural,
doncs acabem tenint
un sucre blanc
que té una mica d'enzims
i química.
Enzims són substàncies
que faciliten digestió,
però que tenen
unes funcions
metabòliques,
i llavors tenim
la fructosa industrial,
que és molt més barata.
La fructosa què passa?
Que no té ni vitamines
ni minerals aquesta,
perquè hem recordat
hem dit que és sucre blanc
més els enzims
i química.
A més,
el bo que té,
si es podria dir com a bo,
ho hem dit abans també,
és que no puja
la glucosa en sang
perquè no té glucosa,
és fructosa,
és un altre tipus de sucre.
La fructosa
és un gran recurs
en la bolleria industrial,
en els làctics també,
tots aquests iogurts
que mengem sabor fresa,
sabor pinya,
doncs,
cuidado,
cuidado,
compte.
I també hem de dir
que el sucre,
anomenat fructosa,
el cos el necessita
transformar,
per aprofitar-lo,
el transformar-lo
en glucosa.
I això ho fa el fetge.
És una funció
encarregada
que té el cos
en el fetge.
Llavors,
què passa?
Com més fructosa
el donem,
també el fetge
ha de fer més esforços
per poder reconvertir
aquesta fructosa
en glucosa.
així que ja veieu
que no és tan meravellosa
com diuen.
Déu-n'hi-do.
Anem a una altra,
aquesta és molt comuna,
el nom no ho sonarà gens,
però ben segur
que la gent que ens escolta
n'ha menjat alguna vegada.
Que és la
dextrosa.
sona,
com dius tu,
a veure-ho en etiquetes
de productes.
Això sí que ho has vist.
La dextrosa
és química
i s'obté
s'obté
d'almidó,
de la patata.
on trobem
textrosa normalment?
a les xutxeries.
Ah, sí.
A les nuves,
a les regalèsies,
tot això
porta textrosa.
I tot això també
és el que dóna
el sabor dolç.
Clar, clar,
tot això té gust
dolç en príncipe.
Aquí està.
Una altra,
mira,
aquest és poc conegut.
Ah, bueno,
i fatal, no?
Fatal, fatalíssim.
Bàsicament perquè és químic.
Un que poc desconegut,
però fa uns anys
es va trobar,
és l'estèvia.
Això sona una mica estrany.
Estèvia,
no estem acostumats.
Però algun producte
trobarem que ho porta.
Un producte de dietètica
ho trobarem més habitualment.
L'estèvia
és el que podríem dir
un adolcorant natural.
És gairebé,
té una potència
a nivell d'endolciment
com la sacarina.
Unes 300 vegades
més que el sucre.
Però,
no té la desvantatge
de la sacarina
que és química.
L'estèvia
prové d'una planta
del Paraguay,
una planta que es va trobar,
de les seves fulles,
concretament,
i el bo que té l'estèvia
és que el tipus de sucre
que té
no és ben bé glucosa
i arriba a tindre
un efecte al revés,
hipoglucemian,
és a dir,
baixa la glucosa en sang.
Per uns processos químics,
no és la baixa.
Quina propietat?
I on ho trobem?
En què s'aplica?
L'estèvia ho trobarem
amb productes de dietètica.
Fins i tot
la podem trobar
per afegir-ho al cafè,
igual que fem...
De fet,
té el punt medicinal
per aquella gent
que pedeix un excés de sucre.
Això podrien utilitzar-ho.
És un desconegut.
És molt dolç,
també s'ha de dir, eh?
S'ha de dir.
No té el mal efecte
que tenen
les glucoses
dins el cos.
dos últims
que te'ls comento
perquè en tenim aquí
un grapadet.
Aquests són els dos últims.
Val,
anava a dir
perquè ens estem quedant
fora de temps
i jo preferiria
un segon capítol, eh?
Acabem amb això,
si et sembla.
Va,
te'n dic un altre
i ho deixem.
I continuem la setmana que ve
perquè és molt interessant
tot això.
I el pròxim dia
parlem precisament
de tots els perills.
Avui us estem preparant.
Ai, Déu meu.
Que no s'espanti, no?
Però les raons...
Ens donaràs alternatives bones,
també.
Sí, donaràs raons.
I alternatives, sí.
Una altra és la mel.
Núria, aquest sí,
aquest molt interessant.
La mel és glucosa
més fructosa.
I aquesta fructosa,
direu, d'on ve?
Si la mel ve de les abelles, no?
La digereixen,
és un producte digerit
per les abelles.
Doncs la fructosa aquesta de la mel
ve de les flors
que les abelles fan servir
per fer la mel.
És a dir, del pòlen
que extrauen.
Cosa important,
en funció de la flor
que fan servir les abelles,
hi ha més fructosa o menys.
Sí.
Per exemple,
la mel...
La de jasmí,
és habitual,
perquè a vegades
hi ha mel d'aquestes
que t'especificen.
La mel més interessant,
en aquest sentit,
que no sigui glucosa,
però és fructosa,
natural,
portant la punta natural,
seria la mel de sar,
que aproximadament
porta un 70%
del sucre,
és fructosa.
La flor del taronger.
a més,
té minerals,
té vitamines,
té enzymes,
s'ha de dir
que té menys minerals
que el sucre integral,
en aquest sentit,
no hi competeix,
però té altres propietats,
també altres substàncies,
com per exemple,
la mel ja ho hem parlat una vegada,
és desinfectant,
és antissèptica,
o és cicatritzant,
com un cop ho hem parlat,
també.
Si tenim un tallet,
doncs una miqueta de mel
i el tancareu enseguida.
De tota manera,
val a dir que ja ho hem dit
en algun programa,
que a veure,
la mel com més natural
i com millor sàpiga
amb l'origen,
perfecta.
Perquè les mels aquestes
industrials també,
que podem trobar als supermercats,
que se'n fabriquen
en grans quantitats,
segurament tenen
un procés de refinació
al darrere que...
Aquestes només en serviran
bàsicament per endolcir,
no per convertir-se
en un element nutritiu.
Doncs mira.
Perquè la gran diferència,
per a tothom que va comprar mel,
el que ha de mirar
és que com més sòlida
sigui aquesta mel,
com menys líquida sigui,
millor.
És més bon senyal.
Perquè heu de pensar
que perquè sigui líquida
i es mantingui líquida,
les sotmeten
en un procés d'ebullició.
Les calfen molt.
Ai, aquí va perdent tot.
I aquí, clar,
aquí es destrueixen
quantitat de vitamines,
quantitat de principis terapèutics,
les capacitats antisèptiques
les perd totalment.
Així que vigileu,
busqueu mels
que siguin mels dures,
que siguin mels pesants
i de flors millor que res.
De flors,
com la flora del taronger,
doncs el més interessant, potser.
Si et sembla,
deixarem aquí, Núria,
perquè no voldria...
No, perquè jo prefereixo
amb el tema d'on ha prou de sí
i la setmana que ve tranquil·lament
l'acabem.
Perfecte.
Perquè crec que és un tema
molt interessant.
De moment ja ens has convençut
aquest cap de setmana
i jo sé que més d'un
ja no es tirarà
la cullerada de sucre al cafè.
Anirà a comprar mel.
O si no,
que se'n tira la meitat.
O cullerada de sucre,
però ens estalviem la pasta
que acompanya el cafè.
Sí, o si no,
posem sucre interal de canya
que seria l'ideal.
Doncs ja està.
Felip Caudet,
gràcies.
Fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.