Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que n'està escoltant.
Com es presenta el cap de setmana?
Bé, bé, home, ara ja estem
amb aquesta bona hora que acostuma a fer,
doncs, escolta, aprofitar fer coses fora de casa
i preparar la primavera
que ja és imminent.
Ventilar les cases, no allò d'obrir finestres
que passa l'aire...
Temps de pintar també les cases, renovar colors...
Sí, et recomanes això?
Sí, sí, sí.
Un dia podríem parlar de tota la influència del color, no?
En la nostra salut.
Sí, sí, i un dia parlarem de les cases, si et sembla, Núria.
Parlarem del que és la salut dels hàbitats.
Un dia en vam parlar una mica, però encara en farem 5 cèntims més que...
Com un dia? Res a veure amb el Feng Shui o...?
No, no, parlarem de termes de lògica,
de lògica plastant en la salut de les cases.
Molt bé. Coses que a vegades no tenim en compte,
però que és veritat que si t'hi poses a pensar són de lògica.
Però quin és el tema d'avui?
Però avui no et porto cases.
Ai, què farem?
Avui et porto una cosa molt dolceta, molt dolceta.
Xocolata?
No.
Avui et vinc a parlar de curar-nos, de guarir-nos, a través de les fruites.
Què et sembla?
Bé.
Home, ara comença a ser un temps de fruita fresca,
ja en deixem...
Anem deixant endarrere a l'hivern.
Per tant, ara és un bon moment d'aprofitar,
de gaudir-ne de les propietats que tenen les fruites,
que són moltes i bones, i moltes algunes desconegudes, també s'ha de dir.
Sempre s'ha dit això, que la fruita és bona, en general.
Això és veritat, no és un d'aquells tòpics que en sec llegirem a la premsa que no.
Aquells mites que cauen.
També hem de dir, haurem de fer uns apunts,
perquè el que és menjar fruita és molt sa,
i ara explicarem per què,
però té uns punts, uns punts a tenir en compte,
sobretot amb un tipus de malalties concretes,
o sigui, destinat a un tipus de persones molt concretes.
haurem de tindre una mesura a l'hora d'ingerir els tipus de fruita
i les quantitats de fruita.
Per això en parlarem.
Bé.
Hi ha alguna fruita que sigui,
ho dic per parlar així en general,
ara entrarem en detall,
alguna fruita que sigui la més bona de totes,
perquè serveixi per tot i no tingui en compte indicacions?
La més bona?
Home.
La fruita estrella.
Mira, n'hi ha una de molt interessant,
és que totes tenen sempre algun punt.
Tot el que tenen de bo, a vegades,
tenen algun punt que no acompanya a algú,
o que simplement és algun peró.
Per exemple, jo ara t'en diria una,
que a mi m'agrada en especial,
i que des d'aquest temps,
ara ja comencen a acabar,
que són les taronges.
Ah, les taronges són més aviat hivern, no?
Les taronges són boníssimes, sí.
És a temps d'hivern, d'acord?
Però és boníssima la taronja per què?
Perquè té vitamina C,
i la vitamina C és molt interessant
per tot el que és el sistema immunitari.
També per la sang,
també per altres teixits.
Així que la taronja és ideal.
També porta molta fibra.
És interessant per l'intestí.
Així que jo em quedaria amb...
La taronga.
Costa, costa, eh?
I no és el mateix taronja
que tots els altres cítris.
No és el mateix taronja,
mandarina, llimona,
o es trien des del mateix sac.
Podem fer grups de fruites?
Sí, sí, podem fer grups de fruites,
sobretot pel sabor que tenen.
Ah, no per les propietats.
No, per propietats no,
perquè el sabor va associat normalment
a un tipus de substàncies
que acompanyen
i que aporten aquestes propietats.
vull dir que les agrupem per sabors.
Doncs, entrem, Felip,
si vols tu,
en matèria.
Entrem-hi, entrem-hi.
Parlem-hi de per què les fruites
són tan fabuloses.
Va, perquè tenen vitamines.
Són potser dels aliments
que carreguen més vitamines?
Sí, però que tenen...
Què són les vitamines?
Ai, no ho sé,
són unes substàncies estupendes
que després el nostre cos
aprofita per fer coses.
Jo què sé.
Molt bé, molt bé.
Tu ho has dit molt bé,
perquè això se'n parla molt,
de les vitamines.
Les vitamines,
com molt bé ha dit la Núria,
són unes substàncies
que el nostre cos
les aprofitarà.
I per què són interessants,
les vitamines?
Perquè les vitamines,
perquè us feu una idea,
seran la clau
que passin moltes coses.
És a dir,
hi haurà reaccions químiques
dins el nostre cos
que necessiten
de les vitamines
per poder ser possible.
D'acord?
Per això són imprescindibles.
Quan hi ha carències
d'aquestes vitamines,
llavors es devenen també malalties.
És gairebé obligat,
podríem dir,
o hem de procurar
que en la nostra dieta
sempre hi hagués
una presència important
de vitamines,
i sobretot ben variades.
Quantes vitamines diferents hi ha?
Sempre s'identifiquen per lletres,
no?
La vitamina A,
la B, la C...
N'hi ha moltíssimes o són...
O simplement...
I coneixem només les més habituals?
o són les que coneixem,
les que hi ha?
Com?
Sí, a veure,
jo si em preguntes fins
a quina lletra hi ha vitamines,
t'adiria que la vitamina
més enllà que conec
és la vitamina E.
Bueno,
encara n'hi ha més enllà.
Moltes més.
Ah, per exemple, eh?
Sí.
N'hi ha un bon grup,
i sobretot també hi ha un gran grup,
que són les provitamines.
Què és això?
D'acord?
Que són substàncies...
Està molt de moda, eh,
això en els productes làctics.
Sí, sí, sí.
Són substàncies que afavoriran
la fabricació de vitamines en el cos.
També s'ha de dir que hi ha vitamines
que les agafarem des de fora,
és a dir, directament,
estaran en presència de les fruites
o en algun tipus d'aliment,
i hi haurà vitamines
que són el nostre pròpia cos
que les fabricarà per poder-les fer servir.
Un exemple clàssic
és la vitamina D.
La del sol.
La del sol.
Que la fabriquem.
És una vitamina que la fabriquem
o la sintetitzem
gràcies a això,
a la radiació lumínica,
i que hi ha la presència també
de substàncies que puguin construir-la.
D'aquí que es recomani, per exemple,
beure llet.
Quan es recomana beure llet.
Bueno, anem-hi, anem-hi,
que ens n'hem anat.
Sí, sí, és que...
Per què són tan bones, les fruites?
Mira, per primer et podria dir
que un dels fets més interessants
que aporten les fruites
és que augmenten les defenses molt.
En general, eh?
Sí, sí, sí.
90%.
Hi ha un gran grup,
el grup, per exemple,
de les fruites que aporten vitamina C,
els cítrics,
que aquesta és molt marcada,
aquesta funció.
Però vaja,
podríem estendre-ho a veure bé totes.
Allò que diuen d'una taronjada
cada dia per no encostipar-te
és més que res perquè augmenta les defenses.
Sí, d'això en parlarem també,
perquè una taronjada vols dir un suc, no?
Sí, sí.
Millor una taronja sencera
que no pas un suc.
Sí.
Això en parlarem ara.
Ara en parlarem.
Això també és un gran,
un petit error a vegades conceptual.
Vitamina C,
els cítrics.
Sí.
Bé,
això augmenta les defenses.
Una altra cosa interessant de les fruites
és que la fruita
és molt pobra en grasses.
Clar.
En greixos.
D'acord?
Això serà ideal
en dietes de depuració,
fins i tot en dietes de primament,
en podrem parlar.
Són diurètiques.
N'hi hauran que sí,
n'hi hauran que per la seva gran quantitat d'aigua,
sobretot,
doncs afavoriran que s'eliminin els dipòsits d'aigua.
Ara ho has dit tu,
gran quantitat d'aigua també són hidratants.
Són hidratants.
És un producte ric en sucres,
això és interessant en uns sentits.
Dona energia.
Dona energia,
però, per exemple,
hi ha persones com els diabètics
que haurà de tindre molta cura
a l'hora de consumir-ho.
Precisament per això,
per aquesta riquesa en sucres,
podem dir que la fruita també és
una cosa energètica,
dona energia.
També una cosa interessant de la fruita.
És un producte, Núria,
que té una substància,
que és la fibra.
Has dit parlar de la fibra, no?
I tant.
I la fibra, el bo que té,
és que facilita el trànsit dels intestins.
Per tant,
a la de ventre,
ens serà molt més fàcil
si consumim fruites.
També s'ha de dir que,
precisament,
el fet de tenir un hàbit intestinal regulat,
bé,
que no hi hagi retenció,
que no anem en restrenyiment,
doncs farà que les fruites també siguin
un aliment interessant
per prevenir tot el que són càncers,
tumoracions a nivell intestinal.
Perquè facilitaran que no s'acumuli res.
I una última gran funció
de les fruites,
Núria,
que també en molts últims anys
s'ha posat molt de moda,
ens arriba molt dels Estats Units,
perquè aquesta gent estava molt preocupada,
que és la funció antioxidant.
Això segur que m'has sentit parlar.
Sí,
perquè ho posen a totes les cremes
de bellesa per no envellir-te.
Sí, sí, sí.
Antioxidant vol dir,
precisament,
són substàncies que afavoreixen
que l'envelliment del cos
sigui més lent.
retarden una miqueta.
Però vaja,
els antioxidants ho trobarem
a tot el que és la fruita fresca,
però també ho trobarem
a les verdures fresques.
Gairebé tot el que és fresc
porta a antioxidants.
Clar,
perquè ara has dit una altra cosa.
Normalment,
moltes vegades
associem fruita amb verdura.
No és el mateix.
La fruita és la fruita.
La gran diferència
entre un i l'altre
podríem dir
que és aquests continguts de sucre.
Aquest concepte és interessant
perquè, a veure,
tant fruita com verdura
comparteixen fibra.
I vitamines, també.
Perdó?
I vitamines.
I vitamines.
Sí.
D'acord?
Llavors,
la gran diferència
és els sucres.
Molt bé.
D'acord?
Al tanto,
això que dèiem abans
que hauríem de tindre cuidado.
Tindre cuidado
la gent que són diabètics,
perquè no els interessa
tampoc aquests pujades
de sucre fortes.
I aquí vinc a explicar
allò que abans t'he dit
del suc o de la fruita.
Sí,
que dèiem
suc de taronja
cada dia al matí
per no agafar constipats.
Força extesa.
És molt interessant
el fet d'ingerir
la vitamina C
que ve per la taronja
per prevenir
aquests constipats,
per prevenir
les infeccions.
Però què passa?
Si nosaltres
ens bevem un suc,
d'acord?
El suc,
hem de pensar
que els sucres
de les fruites,
això també és
un altre comentari
important,
els sucres
que tenen les fruites
són el que es diuen
hidrats de carboni
senzills.
I què vol dir això?
Vol dir que
l'estómac
poca cosa
tindrà que dir
en aquest sentit,
sinó que serà
a l'intestís,
quan ja ha passat l'estómac,
el lloc on s'absorbirà
aquests sucres.
Què vol dir això?
Vol dir que
si hem de valorar
què fem,
ens prenem un suc
o ens prenem
una taronja,
una peça de taronja,
és molt més interessant
prendre's
una taronja
que un suc.
Per què?
Perquè el suc,
hem dit que
com que són sucres
senzills,
són molt ràpids
d'absorbir-los.
Això provocarà
que pugi
molt ràpidament
el sucre
a la sang.
Què passa?
Això si hem de fer
un exercici físic
està molt bé,
però estem parlant
del mateix moment,
després de prendre's-ho.
Però això va molt bé,
per exemple,
per la gent
que té la tensió baixa,
la pressió baixa,
i al matí,
doncs en vez de fer el cafè,
allò per dir
vinga va,
pugem la pressió,
es prenen un suc de taronja,
això sí que els pot anar bé
a gent amb pressió baixa.
El risc,
el problema,
bueno,
amb la pressió,
amb la pressió poca intervenció,
hi haurà en aquest sentit.
Ah, val, val, val.
D'acord?
El problema més visitat
és amb el sucre.
Què passa?
Si nosaltres ens beiem un suc,
doncs això és el suc que es deia,
puja molt el sucre a la sang,
llavors el cos necessita fabricar
molta insulina,
que és una substància que fabrica el pàncreas,
perquè pugui aprofitar aquests sucres.
Llavors,
què estem fent realment amb el suc?
Estem apretant una mica aquest pàncreas,
l'estem fent treballar molt.
Llavors,
insisteixo,
no estem dient que no es begui,
que no es mengi,
que no es begui, perdó,
que no es consumeixi el taronja,
però que,
si podem,
la mengem amb la fruita,
amb la peça de fruita,
en comptes amb el suc.
Perquè així la digerirem a l'estomac.
Perquè llavors,
a l'estomac haurà de treballar
i l'absorció d'aquest suc
serà una mica més lenta.
I per tant,
no hi haurà una pujada tan forta.
Això passa en general
amb totes les fruites,
que més val la fruita sencera
que no només el suc?
Sí,
això seria extensible
a gairebé totes les fruites.
I d'aquí passem a grans preguntes.
La fruita,
amb pell o sense pell?
Per exemple.
Sí,
la pell diuen que té tantes propietats.
Això se'n parla molt.
Si estàs en bones condicions.
La pell és molt interessant
perquè és un espai,
és una part de la fruita,
que emmagatzema moltes vitamines.
Llavors,
per exemple,
la taronja,
quan tu menges la taronja, Núria,
saps aquella pell blanca
que hi ha entre la pell,
taronja, taronja i la pell?
Allò que fa tanta ràbia.
Sí,
aquells filets que si te la mires a treure.
Són com amargants,
fins i tot.
Doncs allí precisament
és on hi ha més quantitat
de vitamina C.
Encara que nosaltres
tenim el costum de treure-ho,
però què passa avui amb les fruites?
Un,
és el tema dels pesticides.
Clar,
avui en dia
per produir tanta fruita
i tan bonica
i tan maca,
doncs,
la indústria agrícola
fa servir molts de pesticides.
I on s'acumula la pesticida?
Doncs majoritàriament a la pell.
Llavors, clar,
o hauríem de rentar
molt bé,
molt bé,
molt bé les fruites,
que això es fa poc.
Hi ha alguna manera
de rentar-les molt bé?
O simplement aigua
i fregant i tal?
No hi ha cap truc, eh?
El clàssic de l'aigua
i fregant,
aquest està bé,
però s'ha de dir
una cosa important.
Si només fem allò,
passar-lo per sota del xorro,
per sota de la llixeta,
poca cosa fem.
O sigui,
les hem de rentar
ben rentades,
si ens volguéssim menjar la pell.
o sapiguer d'on ve
aquella fruita.
Sapiguer que no se n'ha fet servir
de pesticides,
però vaja,
això també trobaríem,
per exemple,
les fruites de cultiu ecològic.
En aquest sentit,
sí que les trobaríem.
Però vaja,
el rentat així està bé.
Ara hi ha alguns productes
que es posen,
però vaja,
jo tampoc ho veig molt clar.
L'altra opció és pelar-les,
però per tant,
aquí ja perdem la pell.
Mira,
amb la taronja,
per exemple,
ens has donat un entremig
que és treure la part més dura
i deixar la part blanquinosa.
La part blanquinosa
seria aprofitar-la més.
Mira,
la taronja és un exemple,
atenció,
és una altra cosa interessant a dir.
La taronja és un tipus de fruit
que pateix un procés de preparació.
Les taronges que ens mengem,
que les comprem al super,
que són tan boniques i tan maques,
tan lluentes,
saps per què són tan lluentes?
Són molt lluentes
perquè els hi posen una capa de cera.
Va,
què em dius ara?
Sí,
i tant.
En sèrio.
Home,
és un clàssic això.
Li passa la taronja
i li passa la llimona
i dona aquest aspecte brillant.
M'has deixat morta.
Llavors,
la pell de la taronja.
Si sabem que són taronges
que són de cultiu ecològic
i no li hem posat res,
doncs sí que podem aprofitar les pells.
Perquè, bueno,
aquí hem dit
de no menjar-se-les o menjar-se-les.
Però,
si tinguéssim taronges
que no tinguessin
ni pesticides
ni li posessin aquestes ceres,
doncs la pell la podríem utilitzar,
per exemple,
per fer infusions.
I tant.
És ben bona, eh?
Relaxants.
O per pastissos,
per aromatitzar pastissos.
O per aromatitzar,
però clar,
no és el cas.
Hem de buscar molt bé
d'on venia aquesta fruita.
A més, els diabètics,
vigileu amb això
el consum de fruita,
s'ha de controlar molt bé,
adequar-ho a la dieta
i a la insulina
que s'han de posar.
També la gent
que té la digestió
molt lenta,
la gent que fa
les digestions aquelles
que els costa
i que estan hores per perir
i que els agiomfla la panxa.
Aquesta gent també
se'ls recomana que la fruita
no és el millor.
Sobretot,
sobretot,
associada als menjars.
Clar.
Això és el que ens vas dir una vegada.
La fruita més val menjar-la
abans de la dinada
que no pas després de postres
tal com estem acostumats.
O abans de la dinada
o entre hores,
entre menjades grans.
Explica'ns una altra vegada
per què, Felip,
que m'ho vas explicar
aquella vegada molt bé.
Sí.
A veure,
normalment,
normalment,
nosaltres consumim la fruita crua.
D'acord?
i hem dit que la fruita
és una gran font
de sucres,
de sucres senzills,
de sucres que ràpidament
el cos aprofita.
Què passa?
Nosaltres,
les nostres costums dietètiques
és dinar un primer plat,
un vermut,
ara parlem-hi d'un dinar.
Diumenge.
Diumenge.
Diumenge.
Un vermut o un primer plat,
un segon plat,
que acostuma a ser
un plat de proteïna,
un plat pesat,
no?
Sigui carn,
sigui peix,
siguin llegums.
I de posta,
una fruita.
Què passa en aquest ordre?
Sí,
si ara hi penseu una miqueta,
nosaltres anirem posant menjar a dins,
l'estómac començarà a treballar,
d'acord?
I l'últim que ja remetem
és posar-li una fruita,
que és una cosa crua.
Les coses crues
es fan malbé més ràpid
que no pas les coses cuites.
Això sempre.
Aguanten una mica més de dies
les coses que són,
hi ha una miqueta cuites
que no pas crues.
Però això amb el menjar
va ser igual.
Quan posem menjar
que l'hem cuit,
el cos va digerint.
L'últim que hem posat,
com que és fruita crua,
està molta més estona
fins que li toca el torn
de ser digerit.
I què passa?
Amb tota aquesta estona
aquesta fruita es comença a podrir,
es comença a fer malbé
dins el cos.
I d'aquí ve,
per exemple,
la facilitat en què fem gasos,
aquí ve aquella sensació
d'inflamació de la panxa,
aquella vella sensació
de pesadesa,
molt bé associada.
Jo,
aquí la gent que m'està escoltant
diran,
ai,
vols dir,
què diu aquest noi,
no?
Jo només us recomano
que la gent que quan acabeu de menjar,
teniu un hàbit normal de menjar
amb fruita al final,
doncs teniu pesadesa,
proveu algun dia
d'estar-vos-en de menjar
la fruita al final.
I veureu un canvi.
També s'ha de dir una altra cosa,
tot això,
que són,
també hi ha fruites i fruites.
Per exemple,
la pitjor fruita
per menjar
després de dinar
és la taronja,
precisament,
el que són els cítrics,
perquè porten un àcid
i el problema
de l'àcid aquest
és que neutralitzarà
els àcids propis
de l'estómac.
O sigui,
encara posarà més difícil
que el propi estómac
digereixi
aquella peça.
Llavors,
important,
perquè ningú
posi crit al cel,
fruita
s'ha de menjar,
d'acord?
La fruita és molt sana
i molt,
molt,
molt bona,
d'acord?
Però hem de procurar
posar-la en les menjades
o en la manera
que sigui més intel·ligent
de menjar,
perquè ens faci més profit.
Per obrir un dinar?
Per obrir pot ser,
per exemple,
podem integrar les fruites
en les amanides.
És una molt bona idea.
D'aquesta manera,
també,
l'estómac es prepara
o entre menjades.
Que, a més,
ja mates el coquet de la gana
i menges alguna cosa
que et fa servir.
I al matí podem menjar,
però recordeu,
molt millor que sigui una peça
que no pas un suc.
Una peça o dues,
del tipus de fruita
que mengem.
Més grans preguntes.
Més grans preguntes.
Mira, crues o cuites?
Sí,
perquè avui en dia
la fruita és això
tradicionalment crua,
però avui en dia
hi ha plats
en què ja la integrem.
Clar,
i escolta,
jo recordo quan era petitet,
i ara encara em fa la meva mare,
quan hi vaig,
doncs fa pomes al forn.
Ai tant.
Això és un clàssic
de la cuina catalana.
Que diuen que va també
per l'estómac.
Boníssima la fruita,
la poma.
Si se les mengem crues,
les fruites,
sempre tindran
més propietats.
Més propietats,
parlem de les vitamines
que hem dit abans.
D'acord?
És a dir,
les vitamines
és un dels principis
alimentaris
més fràgils
que hi ha.
Es fan molt bé
en seguida.
Per exemple,
quan tallem
un enciam,
quan trenquem
un enciam
per fer l'amanida,
allí,
amb el fet
de l'oxigen
que toca
al lloc
on hem trencat
l'enciam,
allí es fan
molt bé
vitamines.
Quan nosaltres
posem a remullar
l'enciam,
ja es fan
molt bé
vitamines.
Quan pelem
una fruita,
ja es comencen
a fer molt bé.
Per això,
sempre que la fruita
que hem de consumir,
com més aviat
la mengem,
millor.
Allò de fer
la idade,
d'aquí una estona
se la menjarem?
Malament.
El sabor no canviarà.
Poder canviarà
una mica
l'aspecte físic,
veurem que es fa
una mica més fosc
perquè s'oxida,
però a nivell
salutífer
o a nivell
de propietats,
l'espedraï
molt ràpid.
Ens quedaran els sucres,
ens quedarà la fibra,
però les vitamines
s'aniran perdent.
Per tant,
quan volem menjar fruita
l'hem de menjar
al mateix moment,
que l'hem pelat
o que l'hem preparat.
I una altra cosa,
una altra gran pregunta,
aquesta és molt habitual
i això la gent
més llèpola
que ho fa.
Les fruites
els hi posem
a afegir sucre
o no els hi afegim sucre?
Allò,
les típiques maduixes
amb sucre,
no?
Jo no ho he menjat tots.
O la taronja mateix,
no?
O la taronja amb sucre.
Totes aquestes fruites
que tenen un punt àcid.
O ja no parlem
dels almíbers,
que allò ja és terrible.
L'almíber,
per la gent que ens escolta,
és la fruita
més un afegidor
de sucre i aigua.
Com a mètode de conservació
és important
perquè,
bueno,
el sucre
protegeix
de la degradació
de les substàncies,
però,
imagineu-se,
les fruites
ja tenen
els seus propis sucres.
quan nosaltres
se les mengem
més verdes,
d'acord,
tenen menys sucres.
D'acord?
Perquè s'han anat,
com que no s'han fet malbé encara,
no s'han anat degenerant,
doncs encara no tenen
aquell sabor dolç.
En canvi,
com més temps passa,
com més madures són,
més presència de sucre tenen.
Val la pena,
doncs,
agafar la fruita
quan encara està una miqueta verda,
menjar-la
com a més verda millor?
Agafar-la,
quan has dit agafar-la,
vol dir fugir-la de l'arbre.
No, no, no,
volia dir menjar-la.
Ah,
tant de bo,
tant de bo.
Això seria ja un luxe avui en dia.
És millor menjar-les una miqueta més verdes?
Allò saps que anem a comprar pomes
i sempre triem les més maduretes?
No,
no les hem d'evitar el verd.
Ah,
d'acord?
Ha de ser el punt just.
Sí, sí, sí,
això és difícil,
no sempre les trobem,
o ara tothom vol el mateix,
i això és una mica preocupant,
perquè el tothom voler
la demanda ser la mateixa,
la fabricació de fruita,
de la fabricació.
La producció de fruita
és també adequada en aquests sistemes.
I què vol dir això?
Vol dir que, per exemple,
ara estem menjant fruites
tot l'any,
fruites que no són de l'època.
Per què?
Perquè les conreen en altres països
i amb càmeres de fred
les porten aquí.
I nosaltres les mengem amb un plàtan
que potser fa mesos que està collit,
o setmanes.
Acaben de madurar a la botiga.
Clar,
o acaben de madurar a la botiga
o maduren molt ràpidament a casa.
si la gent que tingui arbres,
que tingui fruiters,
o que ara amb la seva vida
hagués pogut menjar fruita
directament de l'arbre,
o que les hagués collit,
haurà vist que la fruita collida
de l'arbre,
doncs,
normalment,
no degenerarà tan ràpid
com les que avui en dia comprem.
Les que avui en dia comprem,
normalment,
què passa?
Les emportem a casa
i ens duren
quatre o cinc dies.
I se'ns fan molt bé ja.
i és perquè,
clar,
les han sotmes
a processos de refredament.
Quan ja han perdut aquest refredament,
doncs,
enseguida es fan molt bé.
Així que haurem de vigilar,
haurem de vigilar
amb el que comprem.
I aquest punt,
doncs,
ho hauria d'estar entre mig,
ni massa verdes,
ni massa madures.
D'acord?
Però, per tant,
tornant a la pregunta,
sucres,
evitem,
evitem afegir-ne.
La fruita ja en té,
de sucres.
Si les gempsen una miqueta més llèpols,
doncs esperem una miqueta
que estiguin una mica més madurs.
seria molt ideal
i sa
que ens acostuméssim a menjar
la fruita pròpia del temps.
D'acord?
I ja sé que les fruiteries
avui dia trobem de tot,
però el que serà molt més sa pel cos
és el que és adequat a l'època.
Clar.
Les necessitats
metabòliques i energètiques del cos
són diferents
durant tot l'any,
en funció de la temperatura que fa,
en funció de la climatologia,
en funció dels hàbits que tenim.
per tant, procurem.
Si podem,
menjar el que sigui del temps.
Núria,
jo et porto avui un recull de fruites.
Vinga,
ordenadetes per propietat.
Sí, sí, sí, sí,
perquè veiem
què fan,
coses miraculoses,
les fruites.
Doncs som-hi som-hi,
que no ens queda gaire temps, Felip.
T'han dit que algunes
i potser l'haurem de deixar
per un pròxim dia.
Sí, tenim prou matèria
per un altre dia.
Sí, mira,
un clàssic
que no és d'aquí,
però s'ha convertit
en una fruita força comuna,
que és la pinya.
Sí.
La pinya ve de llocs càlids.
Abans venia
de Sud-amèrica exclusivament,
però, per exemple,
a Canàries també en fan,
llocs tropicals,
llocs amb calor.
La pinya és interessant
per les dietes
d'aprimament,
la gent que vol aprimar-se una mica,
o fins i tot la gent
que té problemes digestius.
Per què?
Perquè la pinya
té una substància,
concretament un enzim,
que es diu la bromelina,
d'acord?
I quin enzim,
quina gràcia té?
Doncs que aquesta substància
facilita molt
la digestió
de les proteïnes.
Les proteïnes
són el més difícil
de digerir.
Quan diem proteïnes,
parlem de la carn,
parlem del peix,
parlem dels llaguns.
És el que el cos
ha de fer més esforç.
Així que la pinya
és interessant.
També és interessant
perquè la pinya
afavoreix
la curació
de les ferides.
I la cicatrizació.
No vol dir posar-se pinya
damunt de les ferides.
Estem parlant
de menjar-ne.
També un efecte
força desconegut
de la pinya.
Si la pinya
està al seu punt
òptim,
és a dir,
que no està
ni massa verda
ni massa madura,
té el que es diu
un efecte aspirina,
Núria.
O sigui,
és una fruita
que té accions
contra el dolor
i contra la febre.
Mira que interessant.
Molt bé.
Sempre parlem
de pinya fresca, eh?
Sí, sí, sí.
Que ningú
havent pot de pinya
amb la pinya
amb el níbar, eh?
Insisteixo.
Tots els almíbars
poden tenir el sabor
que us sembla
atractiu
que vulgueu,
però saludables
no ho són,
per suposat.
Allò de dir,
no, és que jo
ja menjo de fruita
i la menjo amb l'almíbar,
doncs,
no és gaire bo.
Que valent, no?
La veritat.
Que no se'n fan
els fabricants
de l'almíbar,
però fruita fresca,
si possible.
A més,
al nostre país
la nostra climatologia
ens ho permet,
per tant,
aprofitem-ho.
Afecta aspirina, doncs.
Afecta aspirina
de la pinya.
I a més,
també protegeix
les parets de l'estómac,
què et sembla?
Genial.
És fabulosa,
la pinya, eh?
La pinya és una fruita
ideal
per afegir-la
a les amanides,
per començar a menjar.
Sí, queda bé.
Seria interessantíssim.
Una altra,
una altra de coneguda.
Els plàtans.
Què et sembla,
els plàtans?
Els plàtans són molt pràctics
perquè, mira,
moltes vegades,
a veure,
digueu-me el que vulgueu,
però segur que qui m'està escoltant
pensa el mateix que jo.
Fa mandra pelar la fruita,
Felip.
Fa mandra.
És veritat.
I els plàtans...
No,
és una opinió generalitzada.
I els plàtans
es pelen molt ràpid.
És la típica fruita de més
amb un punt dolcet
que agrada a tothom.
Sí,
però has tocat un tema delicat,
aquest,
del de pelar la fruita.
És veritat,
molta gent no menja fruita
perquè li fa mandra pelar-la.
És terrible
que et faci mandra
pelar una poma.
Però passa.
Ja ho sé que és comú,
però és una excusa dolenta.
D'acord?
Això, precisament,
el pelar la fruita,
hauria de ser
un dels hàbits alimentaris
que s'haurien d'aprendre de nano.
Ja, sí.
Hi ha molt de costum de
ja li pelo jo la fruita al xiquet,
no?
Ja li,
la taronxa tranquil,
porta-la,
en vez d'educar
en el que és pelar la fruita.
Hi havia un anunci molt bon,
Núria.
Jo penso que potser
és de les campanyes
més bones que ha fet l'Estat.
Que era aquell de,
ho diuen en castellà
perquè, bueno,
o en català era,
era donar-li una,
no una gominola,
com li diu això?
Ah, sí,
una xutxeria, no?
Com ho deien?
Una gourmanderia,
bueno,
en català sona.
D'acord?
D'acord?
I el que precaritzava l'anunci
era que els nanos
menjessin fruita.
Com qui menja caramelets
o gominoles,
doncs no,
un trobo una pesa.
Boníssim,
seria ideal.
Si aquest hàbit
el poguéssim aconseguir,
pensa que tindríem
un munt de nens
molt més sants,
sense problemes de càries,
sense problemes d'obesitats,
amb un millor rendiment
a les escoles,
perquè heu de pensar
que l'abús de sucres
industrials,
doncs el que fa
és entrevolir
la ment.
D'acord?
Llavors,
tindríem nanos
que anirien
més bé de ventre,
que també regula
molts hàbits.
Nanos que acumularien
menys porqueria
al seu cos.
Per tant,
la fruita,
penseu que és meravellosa.
Si ens acostuméssim
a educar
des de petits
en el consum
i això també inclou
el que és la preparació,
que és pelar la fruita
en comptes de caure en el...
Com que al nano
li costa molt pelar-la,
doncs que no la peli,
ja li fa la mama, no?
Llavors,
què passa?
Quan el nano és un adult,
doncs diu
ah, doncs em fa mandra.
Aquí estem.
Anem a menjar un plàtan,
va, que és fàcil.
Anem a menjar un plàtan.
Què passa amb els plàtans?
Ja és l'última fruita
de la que parlarem.
Sí, sí, perquè tenim temps, eh?
El plàtan,
el bo que té
és que té molt de potassi,
i per les rampes musculars,
si això ho heu sentit, no?
Ah, no, no, no.
Sí, també es recomana,
perquè a vegades
hi ha un tipus de rampes musculars
que poden vindre
per falta de potassi,
algun tipus, eh?
Qui fa poca activitat
no és només falta de potassi,
és que fa poca activitat, eh?
Atenció.
Llavors,
el plàtan és un perill,
és bo,
però és perillós
perquè també té sucres
molt ràpids.
Ah.
Molt ràpids,
i doncs dona molta energia.
El podríem fer servir
en casos de depressió,
en casos de cansament,
d'astènia,
d'acord?
I aquí un detall important
per acabar,
dels plàtans.
Si ens els mengem,
més aviat verds,
seran interessants
contra l'estranyiment,
perquè llavors
tindran un contingut
molt alt en fibra,
d'acord?
I si ens els mengem medus,
al contrari,
tallaran la diarrea.
Ah.
Perquè ja serà una qüestió
que hi haurà l'oxidació
d'algun tipus de substàncies
de les que porta,
d'acord?
Que estringiran.
Ah, mira,
fas bé de dir-ho, això.
Està molt ben pensat.
Ens queden un munt de fruites, eh?
Ens queden moltes, moltes fruites
i fruites molt interessants.
Doncs la setmana que ve
continuem.
Felip, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.