Felip Caudet, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria. Bona tarda a tothom que ens està escoltant.
Ja has menjat la teva ració de maduixes, avui?
Sí, sí, ja hem menjat les meves maduixes.
És que, a més, ara les maduixes estan...
Hi ha una sobreproducció de maduixes i les venen en caixes enormes,
que compros tot una caixa i et dura tres anys.
És bon temps.
Bé, s'han d'anar amb compte que les maduixes també es fan malbé, eh?
O sigui, tot el que es fruita sempre hem de procurar consumir-la
dins els terminis de frescura recomanats, eh?
I com més madureta, millor, no?
Ni, bueno, no ens passem, tampoc.
Ni massa verda.
Les fruites verdes acostumen a ser fruites que tenen tendència a l'estringència.
I, en canvi, la fruita madura, doncs el problema és que té massa sucres.
Llavors, clar, ni tanto ni tan poco.
Un equilibri, com sempre.
Hem de buscar un altre de mig.
Que em portes avui? Parlarem de dieta, de menjar, no?
No, que avui encara hem d'acabar-ho de l'altre dia.
Ai, Felip, sí.
Clar, l'altre dia ens vam quedar mitges amb el dolor.
És veritat, és veritat.
T'havia d'explicar quatre consells i quines són les teràpies ideals.
Faltava la part aquesta més casolana, no?
De coses que podem fer a casa.
Casolana i no, i més aviat resolutiva.
L'altre dia vam estar parlant, si recordeu, fem un petit recordatori,
de tots els tipus de dolor que hi havia.
i dels graus del dolor.
Vam parlar dels dolors aguts, dels dolors crònics,
dels dolors que tenien un origen més aviat psicològic,
d'aquells dolors que li dèiem complexos,
que no sabíem, no tenien bona resposta a la farmacologia
i s'havia de buscar altres solucions.
I també dels dolors aquells que vam anomenar-los hiatrogènics,
que eren els dolors aquests causats a causa d'un tipus d'intervenció mèdica.
Llavors, recordar que ens vam quedar una mica així,
penjats en el fet que, com a extra-extra,
et vaig dir que hi havia una substància que havien trobat
que era molt fabulosa perquè tenia una gran capacitat contra el dolor,
però que era molt difícil d'administrar,
per la dificultat que tenia.
Ah, sí, tenia...
Tenia a veure amb algun animal.
Tenia a veure amb algun animal.
Sí, sí, d'un cargol.
Un cargol de mar.
Normalment, quasi tots els medicaments, Núria,
en origen es troben amb productes naturals.
De vegades són bèsties, són animals,
i de vegades són vegetals.
I d'aquí, en funció de la facilitat amb què es pot produir,
o se segueix extraient des de productes naturals,
o amb aquesta capacitat que té l'indústria química
d'innovar i de provar,
són capaços de trobar el que es diu en sintètics,
que són substàncies d'origen químic,
però que tenen la mateixa funció que la natural.
Doncs ho vam deixar aquí.
I si et sembla, doncs reprenem-ho, reprenem-ho.
I per començar, ja avui plat fort, ja.
Avui et vinc a donar ja inicialment cinc consells
per a la gent que pateix dolor, d'alguna manera.
Som-hi, doncs.
Sigui el dolor que sigui.
El primer, aquest potser és el més filosòfic, d'acord?
Ho dic perquè sonarà a vegades una mica difícil de comprendre,
que és acceptar el dolor.
Què vol dir això?
Escolti, però a mi em fa mal,
que m'està dient vostè que accepti el dolor.
Bueno, acceptar el dolor vol dir més aviat
que hi posem una actitud amb allò que ens està passant,
una actitud més aviat positiva,
no de càstic.
Si constantment tenim un dolor, és cert,
com més voltes donem en aquell dolor,
és més fàcil que ens hi sentim adolorits,
perquè no ens desenganxem d'aquella idea.
I com més atenció li prestem, recordem,
ho vam dir el primer dia,
que el dolor era un mecanisme de vis del cos,
una petita alarma que hi havia.
Com, li hem de fer cas, per suposat, eh?
Però com més cas en fem del soroll d'aquesta alarma,
doncs és més fàcil que la sentim
i més ens redombi dins el soroll,
dins les oïdes,
i per tant encara ens en sentim més.
Per què?
Perquè tota la nostra atenció corporal,
tota l'atenció la posem dirigida cap allí.
llavors s'incrementa.
Això especialment amb el que és el dolor crònic, no?
El dolor crònic i amb el dolor agut, eh?
Sí.
És independent, sí, sí, sí, sí.
El que vol dir això d'acceptar el dolor
vol dir ficar-hi una actitud de voler superar-lo,
d'anar endavant.
És a dir, d'acord, em fa mal alguna cosa,
però ara busquem solucions.
No ens hi quedem amb em fa mal alguna cosa.
Una actitud que moltes vegades també
es crea a partir d'aquesta situació
és l'em fa mal alguna cosa
i vull que tothom ho sàpigui.
Això funciona, bueno, funciona.
Hi ha molta gent que ho posa molt en pràctica.
Sí, però...
Perquè sembla que explicant-ho se n'en vagi més.
Sí, però realment no és que se n'en vagi,
realment es va reconfirmant.
I tant, i tant, i tant.
És inconscient que anem parlant-ho,
que a vegada ens posem més bé
en aquella cadira que és el dolor.
Sí, sí, sí.
No és tan maco com sembla això d'anar explicant-ho.
Això no vol dir que ens ho guardem.
Si hi ha aquesta necessitat alliberadora
de compartir-ho amb algú,
pot ser molt interessant.
Però d'aquí a que constantment hi estem
donant-li propaganda,
bombó i platillo, que n'hi diguen,
doncs no ens portarà a cap lloc.
Així que fem aquest petit esforç.
Això us pot ajudar, eh?
És un consell.
Un altre, aquest ja...
Aquest ja no és tan filosòfic,
és més aviat més físic.
I aquest alguna vegada n'hem parlat.
Aquest sí que va enfocat
més aviat cap als dolors de tipus crònic.
Aquests dolors que ens acompanyen
en una...
Llarga durada.
Llarga part del viatge.
I, per exemple, seria practicar
i en dos tipus d'activitat
que són ideals contra el dolor.
Un és el ioga,
que n'hem parlat alguna vegada.
Aquesta tècnica oriental
basada en unes postures
mitjançant les quals
doncs es fan tot un conjunt d'estiraments del cos,
se l'estifiquen les estructures,
es deixa que tot funcioni una miqueta millor.
I, de part,
també s'afavoreix el control del que és la ment,
una mica.
Per tant, podem estar més tranquils
davant d'allò que ens fa mal.
Un és el ioga
i un altre,
pels que siguin més,
més aviat més...
El ioga ve de la Índia.
Doncs, pels que siguin més orientalistes,
doncs tenim el tai chi.
El tai chi és més xinès, per tant.
Però també seria una manera
de gestionar
el que és el dolor.
Físicament parlant, eh?
Físicament parlant.
El tai chi té una gran diferència amb el ioga,
i és que el tai chi
té una pretensió
molt més energètica.
Podríem dir que el ioga
intenta ser molt més equilibrant
i el tai chi
pretén ser una mica més mobilitzador del cos.
Les dues maneres,
les dues maneres,
són dues bones maneres
d'acostar-nos al dolor.
La tercera,
i aquesta per la gent
que no siguin ja tan exòtics,
doncs és el fer esport.
Aquí estem a l'activitat física.
L'activitat física...
Però que el tai chi també acopla
una mica d'activitat física.
Sí, sí, sí,
però ara són uns termes diferents.
Ja t'expliqueré per què.
Quan parlem d'activitat física,
estem parlant del que entenem
per esport popularment.
Pot ser anar a córrer,
anar al gimnàs,
jugar a pàdel,
el que vulgueu.
Per què?
Perquè bàsicament l'activitat física
d'aquests tipus
són activitats
que augmenten la resistència del cos.
Doten les fibres musculars
de més condicions,
fan que el nostre còrrin,
els nostres pulmons
funcionin amb una fluidesa,
que hi hagi un bon intercanvi de gasos.
I això, igual que fa
augmentar la resistència física,
també augmenta la resistència psíquica.
Per tant,
davant d'un dolor,
encara estarem...
tindrem més eines
per no patir tant.
si anem una mica més endins
d'això que us estic proposant ara
de fer exercici físic
contra el dolor,
anirem a veure el mecanisme
què passa.
Quan jo faig,
i això és una cosa molt curiosa,
Núria,
el cervell té una glàndula
que s'encarrega
de fabricar
unes substàncies,
unes substàncies
que són substàncies analgèsiques.
analgèsiques.
El propi cos
ja fabrica els seus medicaments
dins el cervell.
I són unes substàncies,
unes hormones,
concretament,
que es diuen endorfines.
Això no hem parlat alguna vegada aquí.
Ah, són hormones del ple.
Oh, re, molt bé.
Quina malgrà.
Són les més populars,
nomes que són molt conegudes.
Molt bé.
Doncs aquestes substàncies
les fabriquem
tant en situacions
de benestar absolut,
és a dir,
coses que ens agrada fer
i que són agradables per nosaltres,
generen endorfines,
com en situacions de risc
i de perill.
Per què?
Situacions d'alerta,
però en aquest cas,
en les situacions d'alerta
i de risc i de perill,
és una manera
que té el cos
de defensar-se.
Fabrica aquesta substància
una mica
per evitar que ens,
posem unes cometes,
ens inflamem tots.
Llavors,
en els dos moments
es fabriquen endorfines,
però clar,
siguem útils.
Més val que fem alguna cosa
que sigui agradable
i que ens fabriqui endorfines
i no busquem res
que ens faci
patir o posar-nos
en perill.
Quart consell.
Quart consell.
Aquest és un consell
que directament
té una al·lusió física,
que ningú pensi
en qüestions estètiques.
I és,
perquè estem parlant
del dolor,
estem parlant
d'aquesta relació
amb el dolor,
és el baixar de pes.
Si tenim sobrepes,
clar.
Ah, d'aturar a l'estudi.
Es va fer un estudi,
farà cosa
d'un any i mig,
aproximadament,
es va fer un estudi
i es va veure que,
sobretot amb dones,
es va veure això.
dones que superaven
un 30%
el seu pes ideal
eren dones
que
tenien més facilitat
per sentir el dolor.
El dolor intens
el notaven molt més ràpid,
i més intens, perdó.
Es pot deure
a qüestions hormonals,
en aquest cas,
a qüestions de què?
El cos prioritza.
Prioritza
i quan no funciona
com ha de funcionar,
perquè en el cas del sobrepes
no està funcionant,
doncs és molt fàcil
que en aquestes prioritats
estigui la sensibilitat.
Així que tinguem-ho en compte
i baixar una miqueta de pes
pot ajudar.
També aquí va el missatge
per la gent que pateix,
per exemple,
malalties articulars.
Sobretot en genolls,
per exemple,
o en tormells
o les caderes.
Si tenen sobrepes,
per suposat,
al baixar una miqueta de pes,
farà que aquestes articulacions
pateixin menys.
I si pateixen menys,
per tant,
s'erritaran menys.
I si s'erriten menys,
és una cadena.
Fa menys dolor.
Felip,
tenim més remeis,
no més consells d'aquests
per donar.
Sí,
ens en falta només un últim.
Digues.
Bueno, un últim,
no podríem fer molts, eh?
No podríem fer molts,
però aquest és un dia ideal,
que és una dieta antiinflamatòria.
Això és molt senzill.
Quina és la gran norma
per recordar
com es fa una dieta antiinflamatòria?
Doncs són dietes
que tinguin,
sobretot,
poca,
poca proteïna.
Recordar que la proteïna
era el que tenia,
bàsicament,
el principal component de la carn.
Quan parlem de la carn,
també parlem del peix.
Fins i tot,
parlem de vegetals,
hi ha alguns vegetals
com són els llagums,
que també en tenen,
de proteïnes.
Llavors,
una dieta antiinflamatòria,
com menys vegetals tingui,
ai, perdó,
disculpeu, eh?
Com menys proteïna tingui,
doncs millor.
Per què?
Perquè la proteïna
sempre,
sempre,
sempre és un sobresfòs pel cos.
Sempre el cos necessita,
necessita més feina
per desfer-la
i per aprofitar-la.
Per tant,
quan algú està patint
ni quan té dolor,
no li donem més feina al cos
ni més sobrecàrrega.
A més,
també la proteïna
té molta tendència,
Núria,
a acumular-se,
a acumular toxines.
Per tant,
si volem fer un plantejament
de fer una dieta antiinflamatòria,
doncs procurem
que tingui poca proteïna.
Ideal,
doncs,
tot el que sigui,
fruites,
les fruites molt ideals
i com més aguoses siguin,
millor.
D'acord?
Perquè facilitarem netejar
el cos de toxines.
Caldos vegetals,
també són molt interessants.
la ceba,
l'api,
i també podem entrar
en aliments
rics en àcids grassos.
Això se'n parla molt,
allò dels omega-3.
S'han dit parlar alguna vegada,
no?
Doncs els omega-3
són antiinflamatoris.
I què té omega-3?
Recordem-ho.
Aquí em direu,
abans has dit que no.
Podem fer una excepció.
Omega-3 en té el peix blau.
I aquí,
te'n recordo,
en tenim de molt bo.
en tenen les nous.
En té la soja famosa.
I fins i tot en té
les llavors del lli.
Això diria,
llavors del lli,
això segur,
avui en dia,
esforç és molt comú,
tindre pa
que té afegit llavors del lli.
Així que d'aquesta manera
podem fer una dieta
que faci que el dolor
marxi més ràpidament del cos.
El notem una miqueta menys.
Quan el notem una miqueta menys
vaja perquè desapareix,
no pas perquè treballem la sensibilitat.
Què et sembla
aquests consells?
Bé,
com sempre trobem molts remeis
en el menjar,
això està clar.
Clar,
sempre,
sempre és un recurs.
Anem a més remeis
que podem donar.
Si entrem,
per exemple,
en les plantes.
El que sigui aficionat,
les plantes,
doncs tenim tota una dimensió.
Una de molt comuna
pel dolor,
pel dolor més aviat
de tipus físic,
pels cops,
pels esguinços,
és l'àrnica.
L'àrnica és una bona planta
en aquest sentit,
de la qual podem trobar
ja hasta cremes preparades.
Si aneu en algun arbolari
o en una botiga dietètica,
és fàcil que en trobeu.
Després hi ha plantes
com l'harpagofit,
l'olmària,
la regalèsia,
o plantes ja que tenen
una varietat
o una tendència a ser sedants,
com la valeriana.
Això ens pot ajudar també
a la gent que té dolor.
Evitar
tot el que siguin excitants,
el cafè,
el que siguin tòxics
com el tabac,
doncs no ajudaran gens
a la gent que pateix dolor.
I anem a les teràpies,
Núria,
i acabem,
si et sembla,
avui.
Directament,
sí, sí.
Sí, sí, sí.
A veure,
teràpies en podem escollir
moltes,
però n'hi ha algunes
que està mostrada
clarament la seva eficàcia
al voltant del dolor.
Una, per exemple,
és l'acupuntura.
Aquí n'hem parlat
de l'acupuntura
força vegades,
encara segueix sent
una gran desconeguda,
però es té de dir alguna cosa.
Dins d'aquesta desconeixença
i dins que és una medicina oriental,
que no és la que convencionalment
hem practicat aquí,
doncs pensa que l'OMS,
l'Organització Mundial de la Salut,
li té reconegudes,
té reconegudes unes accions
marcades i bones
en quant al dolor.
L'OMS diu que l'acupuntura serveix molt
per tot el que són lumbàlgies,
mals de cap,
tot el que és relacionat
més aviat amb el dolor,
sigui d'origen musculoesquelètic
o sigui d'origen nerviós.
Una és l'acupuntura.
Després en tenim una altra
que aquesta ens ve de la mània,
però que aquí, vull dir,
ja es comença a practicar,
que és el que es diu
la teràpia neural.
La teràpia neural
és una teràpia que consisteix
en què?
En uns punts de dolor del cos,
s'inoculen petites quantitats,
molt petites quantitats d'anestèsics.
I d'aquesta manera,
a part de deixar de percebre tant el dolor,
el que es fa és deixar de descansar
aquestes cèl·lules
que estan emetent el missatge dolorós.
Recordem que el dolor,
ja ho hem dit,
i ens semblarem reiteratius,
però el dolor és un sistema d'alarma
al qual li hem de fer cas
perquè alguna cosa passa.
Però penseu,
no ho hem dit fins ara,
que pel cos és un esforç
dir que alguna cosa fa mal.
Llavors,
aquesta teràpia neural
va molt bé en aquest sentit,
fa descansar aquestes cèl·lules.
I s'aplica en el lloc concret.
Sí,
en els punts,
en els punts concrets.
Després tenim
un mecanisme
que ens ofereix
la medicina convencional
d'abans de la fisioteràpia,
que són tots els aparells
d'electroteràpia,
el que es diu el TENS,
que és l'estimulació sensitiva,
bueno,
transcutània.
Servei,
bàsicament,
és un aparell,
que donen els corrents
i el que fa és una mica
enganyar el cos.
Donant aquestes corrents,
donant unes corrents
que normalment són
com un formigueig,
notareu,
doncs el que es fa
és una mica enganyar el cervell
dient-li
que ara hi ha una nova sensació
que no és la de dolor
i que per tant
pot començar
a solucionar
el que allò estigui...
no funciona una mica
sota el mateix principi
que l'acupuntura,
doncs,
pel que dius.
Allò d'esviar...
No, no,
ben bé no.
És a dir,
aquí es posen les mans al cap
els que en coneguin
una mica més l'acupuntura,
no?
Ai, perdoneu, eh?
que una gran hem parlat
de l'acupuntura
com un mecanisme de sensació,
el fet de la punxada,
en aquest sentit
sí que seria una cosa semblant,
però no amb totes
els altres mecanismes
que activa l'acupuntura,
per suposat.
Una altra opció
són els massatges.
Els massatges...
Ja ho sabia jo, eh?
Dic que els massatges
van bé per tot,
i ho van dir.
Això sempre ho diem.
Bueno, van bé per tot
en funció de la mesura
en què es donen.
O sigui,
cada moment
o cada situació
del cos
o de dolor
o de malaltia
requereix
un tipus de massatge
o una manera de fer,
de procedir.
El massatge
és la manera més instintiva
que tenim, Núria.
És el reflex
davant del dolor.
Si un cop tothom
el primer que fa
és fregar-s'hi.
Fregar-s'hi una miqueta.
Això ja és una manera
primitiva del massatge.
Però clar,
és important
la dosificació
quan parlem de massatge
pel dolor.
Podem trobar algú
que ens digui
jo et faré un massatge
que et farà marxar el dolor
i doncs que no sigui
gaire destra
en aquest sentit
i que al contrari
ens incrementi el dolor.
per això és molt important
que quan parlem
de massatges
per solucionar
el dolor
puguem trobar
la justa mida.
I com es fa això
a la gent que ens escolta?
Doncs quan aneu
a fer-se un massatge
la manera de trobar
la justa mida
és dialogar
amb el professional
que us ho farà.
Explicar-li
què és el que es fa mal
i demanar-li
què és el que us va fer
i com.
I d'aquesta manera
trobar un terme
intermig.
Intermig per dir
bueno, doncs jo
no vull que em faci mal
i no vull que arribi
segons quines maniobres.
Per això és important
el diàleg
en aquest sentit.
Massatges
aquí queden.
Una altra opció
també
que s'està posant
molt de moda
que és la relaxació.
Les tècniques
de relaxació
o la meditació
també
que va
al mateix sentit.
La relaxació
de maneres
n'hi ha moltes
i aquí una vegada
n'hem fet alguna en directe.
Te'n recordes, Núria?
I tant,
encara em dura l'efecte.
n'hem fet algunes
de molt maques aquí.
Però la relaxació
cadascú pot trobar
una forma de relaxació
fins i tot.
És a dir,
és saber trobar
l'espai
el moment
i aquest espai
i aquest moment
donar-li condicions.
Doncs si algú
és capaç
i li agrada molt
la música
doncs potser
a través de la música
pot trobar
una bona manera
de relaxar-se.
Si algú
és aficionat
a passejar
doncs pot ser
una manera
també
de relaxar-se.
Tot el que sigui
afavorir
que aquest sistema
de tensió
baixi
això seria la relaxació
doncs serà un bon camí.
És vàlid.
I ara dos que estan així
que són bastant desconegudes
una per
una per exòtica
gairebé
perquè té tota una
una llegenda al voltant
que és la hipnosis
que sempre ens ha sonat
més en un número de circ
però no, és una realitat.
Penseu que hi ha unitats
del dolor
que incorporen
professionals
normalment està això
en mans dels psiquiatres
que practiquen
tècniques d'hipnosis
i la hipnosis
seria una manera
de reprogramar
una mica el cos
la ment
que requereix
requereix serietat
requereix
trobar un professional
correcte
i un espai
si no recordo malament
aquí a Tarragona
hi ha algun hospital
que ho practica
sí, sí, sí
que hi ha un professional
que s'hi dedica
i pot ser una manera
però, a veure, no penseu
no penseu en allò
dels números de circ
o en les pel·lícules
en allò que se't posen davant
i tant, que els uns
i estàs dormit
si no ben bé
no és això
perquè el que es fa
també és educar
la persona
en què ell mateix
pugui realitzar
una sèrie d'exercicis
a casa
i quan entri
en aquesta situació
de dolor
del que sigui
doncs
pugui enfrontar-se
i pugui
portar-ho molt millor
i l'última una
que està ara també
en els últims anys
en boga
és la musicoterapia
en aquest cas
també són uns professionals
que els que fan
és una tria
jugant amb els sons
i amb el tipus de música
per aconseguir uns estats
a la consciència
i per tant
poder treballar també
el dolor
i disminuir-lo
què et sembla
tots aquests consells
no hauríem donat
avui no hem donat un grapat
home, Déu-n'hi-do
sí, un dia de consells
a part que era un tema
que teníem pendent
tractar el dolor
i des dels diferents àmbits
i està molt bé
però dir el més gran de tots
mira, no l'hem dit
aquest és extraponable
per qualsevol problema
que tinguem
i és
ser responsables
amb nosaltres mateixos
què vol dir?
el cos
de cos només en tenim un
i cadascú té el seu
com que només en tenim un
si s'espatlla
si ens avisa
el cas del dolor
ens està avisant
n'hem de fer una mica de cas
tampoc
no ens hem d'embolicar
a amargar-nos
però n'hem de fer cas
i hem de ser capaços nosaltres
de voler
emprendre
un camí de solució
davant del que tenim
no esperem
que siguin els altres
els que ens ho solucionin
ni que sigui tan sols
anar parlant-ho
amb tothom
adoptar postures
de victimisme
així que
responsabilitat
amb un mateix
que el cos és de cada un
és important aquest
ens quedem amb aquesta màxima
per anar-hi pensant
tot el cap de setmana
Felip, moltes gràcies
gràcies a vosaltres