Ara són dos quarts de déu del matí.
Estàvem parlant ja, comentant diferents qüestions
amb el Josep Maria Coll,
és el coordinador territorial d'Unió de Pagesos al Camp de Tarragona.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
De veritat, moltes gràcies per venir avui al Mercat Central.
De fet, parlar amb un representant del món agrari,
del món de la pagesia,
es pot fer en qualsevol moment de l'any,
però avui hem considerat que potser era un dels dies adients.
Parlar-ne aquí, més tenint en compte que el Josep Maria Coll,
dins del que és Unió de Pagesos,
està aportant molts temes relacionats amb els mercats.
Ara ens comentarà algun d'altres aspectes importants
pels propis pagesos, pels mercats, però també pels consumidors.
I quan sonava la sintonia,
estàvem parlant que a Europa, Déu-n'hi-do,
com s'està fent, sobretot a Alemanya,
que hi ha com una cultura important del producte natural,
bona part de les exportacions dels pagesos ecològics que hi ha aquí,
poc productes que d'aquí, gairebé tot se'n va cap allà.
Sí, sí, per descomptat.
Vull dir, la cultura que tenen aquella gent
sobre menjar de qualitat i amb una sanitat controlada,
doncs cada dia tira més amunt,
cosa que aquí, doncs, ho hem perdut una mica.
El món de la pagesia ha fet un canvi forçat a vegades en negatiu,
a vegades en positiu, i en els darrers anys estava sempre envoltat
de mobilitzacions i polèmica.
Perquè sempre que el tema d'Europa ho dic,
perquè justament aquests dies, que hi ha tot aquest enrenou dels tractats,
de Polònia, d'Anglaterra, de Gran Bretanya, que no es posen d'acord,
vull dir, potser no hi parem compte, els ciutadans,
en aquest cas de Catalunya, de tot el que passa a Europa.
No tenim Europa com a referent,
i Europa es decideix molt més del que creem.
Vosaltres sí que heu tingut en compte Europa,
i heu estat amatents al que fa Europa des de fa ja molts anys, no?
Sí, per descomptat.
El que passa que, a veure, els governs que han tingut aquí,
tant els que hi havia com els que hi ha,
amb el que han cregut menys és amb l'agricultura.
Vull dir, avui tenim un producte d'interior brut
que és la comercialització dels productes agraris,
siguin ramaders o siguin d'articol o el que sigui,
i això no s'ha tingut en compte, no s'hi ha pensat.
I a vegades que estem en un moment tan globalitzat
que el que estem en mans és de grans empreses d'exportació,
i aquests és el que ens fan la punyeta, no?
Vull dir, a veure, a vegades que el sector agrari diu
no, és que sempre són el carrer,
és que són els barrofets d'un dinar, no.
No, nosaltres estem fent un producte, crec,
amb una qualitat molt acceptable,
amb un gust prou acceptable també pel productor,
i pel consumidor, el que passa que a vegades
aquest producte ha de marxar fora perquè l'altre no el volen, no?
I el que ens estem menjant nosaltres és el que no volen els altres.
I el món global és el que té això, no?
Que doncs et menges les patates d'Israel,
que no tenen aigua,
si això és sostenibilitat, que algú m'ho digui,
i les d'aquí no es poden vendre, no?
I dius, a quin món vivim?
És una cosa que no acaba d'encaixar.
I tocant un clàssic,
vas a buscar l'Avellana
i no saps si és la turca o la del Baix Camp,
trec que portis les ulleres
i a les etiquetetes puguis llegir l'origen, no?
Es nota, es nota.
Home, es nota ja d'entrada a la mida.
Es nota.
Hi ha altres coses, clar.
Però dic el paquet tancat, eh?
Jo no et dic un cop el menges i tant.
El gust, vull dir, es nota.
El que passa és que és vergonyós
que quan marxes a mitja hora de cotxe del Camp de Tarragona,
vull dir, a vegades, que per el que et toca tombar per les nits i això,
no?
Hi ha algú que t'invita a sopar i li portes un paquet de vellanes
i dius, d'on te les has tret?
I dius, no, no.
És que aquí baix no en trobem, d'aquestes vellanes.
O aquí dalt no en trobem.
És vergonyós que en un país tan petit, de 7 milions d'habitants,
que tenim una producció que crec que es podria menjar
o consumir tot aquí, o part es podria aquí,
i a més a més, comptant amb la franja turística que tenim,
que Déu ni do els turistes que ens visiten cada any,
doncs que molts turistes d'aquí marxin sense haver provat cap producte català.
Això crec que és vergonyós.
I escolta, vols dir que no caurem en el que menjar productes de casa nostra
sigui una cosa d'elit, de caprici, de dia, de festa.
Hi ha alguns que probablement sí,
però en general sembla que allò que menjar un producte d'aquí
sigui una cosa així com a especial.
No ho hauria de ser, hauria d'estar integrat perfectament a la nostra dieta, no?
Sí, però el que passa és que la nostra dieta ens l'han canviat tant.
Veiem tanta caixa tonta que això ens porta al que ens ha portat d'aquests anys,
de menjar productes d'una nova temporada
i no donar-hi la importància que té el producte de temporada
collit aquí i produït aquí, no?
A més a més, de mantenir el nostre entorn,
el que fa és que tot pots menjar collit de l'arbre.
Els pagesos, tu creus que la societat en conjunt
coneix, reconeix la situació del sector?
Encara hi ha tòpics que diuen
que els pagesos viuen molt bé perquè qui és l'amo de la terra,
ja saps tu què diuen, no?
Si té la terra, doncs ja, escolta, amb un tros de terra
la vida pots tirar endavant. Ja va haver-hi un moment
que evidentment el camp va passar per èpoques bones, pròsperes,
però la renda dels pagesos amb números a la taula
jo diria que ha baixat bastant, no?
Respecte a la renda de la població en general.
Bé, més has de veure una cosa,
quants jovens hi ha que s'incorporin a l'explotació familiar?
Tenim-t'ho tot.
Més has de veure això, vull dir...
Tens la terra, les eines, la sabidoria, el coneixement,
i no t'hi dediques?
I no s'hi dediquen la gent, no, no, perquè, bueno,
ens han enganyat masses vegades, vull dir,
no els governants que, com t'hi deia abans,
els governants que han passat per Catalunya,
o que han governat Catalunya, no han tingut ni idea
de fer un pla estratègic pel camp català.
Vull dir, no han sabut mai on volien anar.
Això és el mateix a la ràdio,
si tu no saps el programa que vols fer demà malament, no?
Quan l'hauràs decidit, ja s'ha de tancar.
Ja fa estar.
I això és el que els hi ha passat.
I han posat gent, doncs, que, bueno,
que estan a la cadira, i, bueno,
conservar el sou i anar passant, no?
I el sector agrari, doncs,
es n'hi ha a morir una mica a mica,
i ells estan a les ordres, doncs,
d'altres lobbies, no precisament de l'agrari.
Per tant, no tota la culpa és d'Europa.
No, no, no, no.
Perquè això és el que s'ha dit, sembla, no?
És que a Europa apreten, és que els tractats,
és que, clar, entren nous integrants
a la comunitat europea,
i, clar, d'aquí s'ha d'estirar,
s'ha d'arronsar, són negociacions molt dures,
per tant, la culpa no és tota d'Europa.
No és tota d'Europa, hem de recordar
que la Generalitat té plenes competències
en agricultura, podria fer més.
Si estem mirant la caixa tonta que és la televisió,
estarem veient que la meitat
d'esports publicitaris,
de producció integrada,
de producció ecològica,
són d'Andalusia, de la Rioja,
quants veiem de Catalunya?
I és a casa nostra, i és la nostra televisió, no?
Televisió pública,
que no fa esports
del sector agrari de Catalunya.
Deixo aquesta pregunta a l'aire.
Sí, ara estic pensant
quants es pot ser i visió
de productes d'aquí de casa.
M'hi estarem massa estona pensant.
No, no els trobaràs gaire.
Per trobar-los.
Escolta una cosa,
parlàvem que el camp ha fet una transformació
cap al camí que veiem,
però no sé, m'ho diràs tu,
perquè tu ets l'expert.
Jo tinc la sensació que ha fet
una transformació molt positiva
pel que fa al paper de la dona.
Sí, no, a veure, la dona...
Tradicionalment, el paper de la dona,
Déu-n'hi-do, al món del camp,
pencava molt, continua pencant-hi,
però com a mínim,
ara pren protagonisme i pren decisions.
I té el reconeixement.
No, sí, a veure,
la dona sempre, en el sector agrari,
sempre ha sigut molt important.
Vull dir, ha sigut el pal de paller.
Hi ha vegades que més tapada,
més encoberta...
Però no se li ha reconegut mal.
No se li ha reconegut.
Això estic completament d'acord.
Ara, sí, hi ha dones emprenedores,
vull dir, no fa massa dies,
que estava a la Universitat de Girona
i feien una xerrada sobre el porc ecològic.
I em va sorprendre
perquè de les 30 persones que hi havia,
potser érem 15 o 20 noies totes joves.
I tot això va bé.
Doncs sí.
El que passa és que el sector del porc
és una altra cosa,
és una altra...
Bé, és més tancat,
poder tenir més expectatives,
però no, a veure,
cada vegada hi ha més dones al món al camp.
El que passa és que hi ha vegades
que no volen donar la cara
o, bé, tenen altra fenya, els fills i...
Estan associades?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Nosaltres a Unió Pajas tenim el grup de dones de la Unió.
I en certs sentits són elles o...
No ho sé, també t'ho pregunto com l'anterior.
Són elles les que han tirat endavant
una miqueta aquesta alternativa
que ja en parlarem
de les cases de turisme rural,
d'aprofitar,
perquè aquí també hi ha hagut una miqueta
de joc estrany, no?
Sí.
És a dir, no tots els pagesos
han posat cases de turisme rural
per complentar la renda,
com diu la normativa,
sinó que aquí hi ha hagut una mica d'enrenou, no?
A veure, quan se fa una llei
sempre hi ha l'espavelat de torn
que se n'aprofita.
I això és el que...
Bueno, hi ha unes lleis
que s'haurien de fer complir.
El que passa que hi ha vegades
que si són petits els fan complir,
si són grossos no els fan complir,
o es passen per a...
Perquè els requisits
per poder, doncs,
entrar en aquest sector del turisme rural,
d'entrada,
havies de tenir una propietat
que una part de l'explotació
es dediqués justament al món rural,
un cert temps, doncs,
en visquent en aquella localitat,
i tant fi, ara no entrarem en normatives,
però moltes vegades
hi ha moltes persones noves de trinca
que no compleixen aquests requisits
i no volem dir
que hagin de fer a ningú fora, no?
Però no s'ha explicat bé, segurament.
Completament d'acord.
Vull dir, crec que
la casa de turisme rural
que hauria de donar a conèixer
és la cultura de pagès,
que anessis a la casa rural
i poguessis provar
els productes que fa aquell pagès
i no que vagis a la casa rural
i doncs trobis
algunes, bueno, no direm marques,
però doncs algunes marques,
ha pogut deixar-te refresc de cola
i coses així.
No, no, crec que la persona
que ha d'anar allí
doncs ha de trobar
el vi que fa aquell pagès
o el vi que fa la cooperativa
d'aquell poble
i menjar-se l'enciam
que acull el pagès al dematí, no?
I els ous de les gallines.
Jo crec que això
és tornar a fer cultura,
tornar a trobar el gust d'abans
i tornar a trobar
un gust que
el paladar ja no el tenim.
Però els clients segur
que busquen això,
però no sempre ho troben,
perquè probablement
els propietaris
d'aquell establiment
que ho fan molt bé
segur que sí
però no tenen
aquest contacte directe
amb la terra
per tant no poden oferir
aquests productes.
No, i a vegades
doncs, bueno,
aquesta és qüestió
que la comentàvem ahir, no?
Que hi ha molta gent
que quan va a una casa rural
doncs dius
ostres, els primers dies
doncs s'omple, no?
I després
en sec queda tallat
i parles amb algun
dels que han anat
perquè els trobes
i et diuen
no, és que esclar
anar allà
per no conèixer res
del sector agrari
o no poder viure
els crios
amb els animals
i això
doncs no
és el que nosaltres
buscàvem
i canvien d'allò.
I això
és una mica
l'altra cara, no?
Una mica
enganyar el client.
Vull dir,
crec que quan dius
casa rural
o casa de pagès
hauria de ser bé
que pogués
tornar a la cultura
i conèixer
els productes frescos.
Realment
existeix això
que s'ha vingut a dir
neo-rural
gent de ciutat
que no tenia cap vincle
amb el món del canvi
i la pagesia.
Ara penso
en el sector del vi
Déu-n'hi-do
la quantitat
de persones
que s'han introduït
en aquest món
que han fet
grans explotacions
que estan donant
molt de joc
i estan creant
un circuit econòmic
important també.
És un sector diferent
el del vi, eh?
Sí, sí.
més mediàtic
si vols.
que té més glamour
no ho sé.
El que passa
que el sector
agrari
hi cap tot
i cap els especuladors
i caben senyors
que fan calés
en un altre qüest
i els enterren
en el sector del vi
i aquí no passa res.
a veure, si un pagès
vol fer de dentista
vol fer de fer un acèutic
si no es treu la carrera
no el pot ser.
I això és una mica
també el que
oh, dius que no pots prohibir.
No, prohibir no
però sí que posar mesures
o que hi ha algunes ajudes
que van
que haurien d'anar al sector
que van aquests senyors
que no necessiten
i això és el que s'hauria
de posar
damunt de la taula.
És que totes aquestes coses
per això t'hem volgut
convidar avui
Josep Maria
si no ens l'explica ningú
nosaltres no hi podem
parar a compte
per tant
està bé
que entrem en el detall
en el dia a dia.
És el que tu deies
un dels problemes
al camp com a tot arreu
hi ha lloc per tothom
però hi ha gent
que ha de menjar cada dia
i que aquesta és la seva feina
i no diguem
no, un caprici
segurament et vas per aquí
en aquest sentit.
Sí, sí, sí
a veure
hi ha gent que
de tota la vida
perquè pagès
no es fa
si neix
això
per descomptat
com tots els oficis
vull dir
hi ha gent que
el faràs fer una cosa
i no serà bona
encara perquè no un altre sí
però pagès
si no ho portes
molt a la sang
la veritat
és una altra cultura
tant de l'estalvi
com del teu patrimoni
i això és el que t'estimes
és el que treballes
es trobem
molt d'intrusisme
el sector
el terreny
és el que és
el terreny
és el que és
i la gent
que no pot
engegar enlloc
hi ha vegades
s'estan comprant
finques
que els pagesos
no hi poden arribar
i en canvi
els senyors
que tenen
els negocis
en un altre plasto
aquests senyors
hi arriben
i bueno
és clar
el pagès
no pot comprar
i el sector
se'n va enfonsant
cada vegada
les votacions
no es poden engrandir
i aquí hi ha moltes coses
que s'haurien d'arreglar
això
el que poden fer
són els polítics
però els polítics
són que no estan
per la feina
si parlem
de formació
a les escoles
de capacitació agrària
no sé si es diu així ara
o d'horticultura
o aquest tipus de coses
generalment
es nodreixen
de fills
de pagesos
o diguem
de què compte
també les disciplines
que imparteixen
són vàries
des de guàrdies forestals
altre
paisatgisme
disseny de jardins
s'ha barrejat tot molt
molt
Josep Maria
hi ha molts que
vull dir
sí que estan a les escoles
aquestes
cada vegada menys
perquè
hi ha moltes
que poden tenir
dos o tres alumnes
per desgràcia
i el que sí
que hi ha
de jardiners
de jardiners
poden ser més que pagesos
inclús hi ha molta gent
que es dedicava a pagesi
i ara fa de jardiners
clar
no és fàcil com tu
bé deies
és una qüestió
que diu
s'ha de portar la sang
per raons
diguem de sentimentals
però també per aprenentatge
si no
mirin vostès
la típica gracieta
aquella de dir
plantaré una tomaquera
en una torreta
s'ha d'encanyar
s'ha de posar allò
és a dir
si no tens una tradició
o algú que t'ho expliqui
o estigui al costat
no és fàcil
tirar endavant
que la terra
sigui doncs
generosa
i ens doni allò
que esperem
a veure la terra
és molt més difícil
del que sembla
sí, no
la terra és com tot
ho has de mimar
ho has de cuidar
i ho has de vetllar
i ho has de viure
i això
vull dir
cadascú sap fer
el que sap fer
hi ha un concepte
molt bonic
que es diu sempre
quan es parla
del tema
de la pagesia
i s'intenta explicar
a la societat
i és que
més enllà
del que és
el tema econòmic
és dir
nosaltres
preservem
el territori
nosaltres som els
guardians
que vetllen
pel territori
perquè estem allà
perquè estem
tocant la terra
cada dia
això és una frase
bonica
o realment
esteu allà
a veure
no
sí que estem allà
has de pensar
que el sector agrari
estem gestionant
el 70-80%
del territori
què passa
doncs que bueno
cada vegada
tenim més infraestructures
que ens l'estan
desquartarant
aquí
qui ha de posar
jo crec que a veure
no estem en contra
del
del progrés
perquè això
seria tirar pedres
en els mateixos
però sí que crec
que quan se fa una infraestructura
s'hauria de comptar
amb la gent
del territori
no és el mateix
fer una via
i una autopista
deixant 500 metres
entre una cosa i l'altra
o fent-les paral·leles
totes dues
a només deixant 5 metres
vull dir
el tros que descorteres
és menys
polígons industrials
no estem en contra
els polígons industrials
de cap manera
però fer-los mancomunats
i fer-los amb tots els serveis
carreteres
sí
però sempre mirant
com les fem
vull dir
hi ha vegades
que se poden
fer ampliacions
o es poden desdoblar
no cal fer-ne de noves
aquí sembla que
vull dir
que estem
a favor
de les grans constructores
que són les que porten el país
però vosaltres no voleu tornar
al segle passat
ni de bon tros
no volem tornar
perquè algú es pot pensar
mira estan en contra
del progrés
no, no, no
nosaltres no estem
en contra del progrés
però el progrés
s'ha de fer acurat
pensant en tots
i mirant
que els recursos que tenim
no són els que desitjaríem
per exemple
com l'aigua
vull dir que
esclar
volem créixer molt
el camp de Tarragona
volem créixer molt
per posar i què
o per viure de què
hem comptat la gent
que vindrà
si tindrem
però els recursos
com l'aigua
i llavors diuen
que els pagesos
són els que gasten l'aigua
la veritat
és que el pagès
en aquests anys
ha sigut de les persones
que s'han modernitzat més
amb el got a gota
i en fer
doncs bueno
la mica expressió
o el que sigui
perquè no gastés aigua
perquè el que passa
és que no li ve l'aigua gratis
clar
de poar
amb motors
o de gasolina
o elèctrics
o elèctrics
i això
l'elèctric
sabem que no està
per tirar cuecs
de totes maneres
Josep Maria
en els últims anys
vosaltres tampoc heu estat
aliens al fenomen urbanístic
i de fet
molts pobles
han vist com
al seu voltant
han crescut
les urbanitzacions
els adosats
a vegades
fins a cert puny
jo m'imagino
que ha estat positiu
perquè us ha portat
equipaments
i infraestructures
a determinats pobles
però altres vegades
potser no
a veure
això és
és que no ho sé
no no
aquí entraríem
en un tema
molt difícil
a veure
jo
això
no t'ho diré
com a Maria Pagèsos
sí que molts companys
compartim la mateixa
però t'ho diré
com a Josep Maria Pagès
jo crec que
a veure
el que ens està passant
als pobles
és que
no hi ha cap
percalde
que digui
que no vol construir més
vull dir
això és infinit
i quan
no ho sé
quan
fem un projecte
comptem per 5.000
i tenim els serveis
per 3.000
però
quan la posem
en pràctica
ja som 10.000
i només tenim
el projecte
per 5.000
i això
això és el
mai no acabano
jo crec que
algú hauria de posar
fre a això
els plans urbanístics
passen
per les mans
dels pagesos
vosaltres com ha ditat
esteu amatents
quan es fan els dissenys
dels plans urbanístics
dels petits pobles

quin tarragona volem
o quin camp de tarragona
volem
tenim la petroquímica
i ja la tenim
però a veure
hi ha altres coses
que encara podem conservar
i podrem
tindre el territori
ben apurat
i ben treballat
hi ha una cosa
que a mi em crida
molt l'atenció
quan vas a un poble
que conserva
doncs justament
aquesta manera
de ser
de la pagesia
tradicional
i tornes
després d'un any
doncs
d'uns anys
veus que
no el tema
de xalets
ni tot plegat
però que lògicament
aquell poble
doncs ara té
més equipaments
més serveis
i sense aquell comentari
de gent de ciutat
com dieu vosaltres
que diu
fixa't tan bonic
i tan pinturesc
que era abans
i dius
home els pagesos
també tenen dret
a tenir serveis
i equipaments
com tu a la ciutat
i encara aquesta cosa
si vols
però que ostres
i dius
i bueno
nosaltres també
necessitem tenir
escoles
instituts
centres d'assistència primària
no?
Sí, sí
no, no
per despuntat
el que passa
que doncs
ben controlats
i ben raonats
i a vegades
doncs
que aquests senyors
que venen de fora
són els que s'integren
menys al pompe
La gent de ciutat
té una visió romàntica
del camp encara?
Home jo crec
que hi ha alguns
que sí
d'altres
poso un dubte
val a dir que el Josep Maria
Acoll
com dèiem a l'inici
és coordinadicto territorial
d'Unió de Pagesos
però en aquests temps
s'està ocupant molt
del tema dels mercats
i estàs fent un recorregut
gairebé exhaustiu
pels mercats de Barcelona
i el motiu
no és un altre
sinó que esteu apostant
per fer un producte d'aquí
per poder-ho vendre
directament al consumidor
que sigui un producte
amb garanties
jo no sé en quin moment
esteu en aquest procés
ens recordàvem
que els pescadors
també de determinats llocs
han intentat fer-ho
alguns s'han sortint
més o menys
però han tingut
molta problemàtica
quin és el punt de partida
d'aquesta iniciativa
d'Unió de Pagesos?
A veure
aquesta partida
va ser arran
de fa dos anys
de les crisis
que hi va haver
amb els sectors
citrícoles
i de fruita
no?
Bueno
vam tindre una primera reunió
amb el president
de mercats de Barcelona
i el conseller
Huguet
amb l'altra legislatura
i bueno
vam començar a treballar
ha sigut una mica així
una feina de forniguetes
de cada dia
cada dia
i vam presentar
fa un mes
aquesta associació
ara estem pendents
de fer la marca
i esperem
que setembre
o octubre
els mercats municipals
de Barcelona
puguin tindre
aquest producte
Vull dir
és un producte català
vull dir
de moment
començarem
amb si fruita
i verdures
fruita dolça
fruita dolça
i verdures
i doncs
el que volem
és que
amb el
temps òptim
es colli
i amb
el millor
amb el
més poc temps
pugui arribar
al ciutadà
que sigui un producte fresc
de debò
que no només tingui
la denominació d'origen
podríem dir
o marca d'aquí
sinó que sigui fresc
la denominació d'origen
la podria tindre igual
però sota el paraigua aquest
vull dir
creiem que la gent
al paladar
ja no se'n recorda
del gust de la fruita
perquè a vegades
és que la veritat
compra fruita
i no té el gust
que volia tindre
i un altre
bueno
apostem
per aquí
no serà la solució
però sí que pot ser
una vàlvula
per molt de producte
hi ha gent
que encara està disposada
a poder apostar
una mica més
per un producte
de més qualitat
i el circuit
que seria
del pagès
que acull la producció
i a partir d'aquí
directament al mercat
aniria
amb un bagatzem
a Mercabarna
i allí
doncs
els que comprarien
serien els mercats municipals
i els petits
comerços
del ram
vull dir
no aniria a la gran distribució
perquè entenem
que si va a la gran distribució
amb tots els respectes
vull dir
no pot anar en pelots
ha d'anar
i el que no volem
és que es constitueixi la marca
home
això és una bona cosa
a banda de per vosaltres
pel consumidor
que exigeix també
una certa qualitat
un consum de fruita i verdura
que va en augment
cada cop més
com que hem d'estar
tan saludables
i tan prims
doncs tots mengem
afortunadament
fruita i verdura
en principi
la iniciativa
partirà a l'àrea
metropolitana
de Barcelona
a la resta
de demarcacions
de Catalunya
podria arribar-hi
en un futur
Sí, sí
no
a veure
nosaltres això
ho vam fer
doncs
sense
no és empany
d'ànim de lucre
vull dir
nosaltres
és una associació
sense ànim de lucre
i el que
hem proposat
doncs
és els mercats municipals
perquè
van ser els que
entre ells
i nosaltres
hem tret la idea
però no descartem
ni a Lleida
ni a Tarragona
ni a Girona
quan això estigui en marxa
el que passa
que volem caminar
de mica en mica
i no fer dos passos
i que n'hagin de tirar
tres enrere
preferem
que tots els que tirem
els tirem endavant
Aquest producte
en quin preu
arribaria al consumidor?
El que pugui estar pagant
del producte d'importació
o qualsevol altre producte
del que...
A veure
a veure si em dius
de...
No, aviam que em diguis
serà més car
que qualsevol producte
que puguis comprar aquí
o a qualsevol botiga
del voltant
o igual?
A veure
serà un producte
que el que sí que
mantindrà el preu
doncs
poder una mica més elevat
ara
no tindrà res a veure
amb l'altre producte
que venguis al costat
les mateixes botigues
vendran tot el producte
vull dir
i haurà de ser
el consumidor
que decideixi
quin producte vol comprar
Clar, però és que
no només perquè aquest matí
no hem tingut gaire ocasió
en algun moment
mentre anaven als esports
de mirar les parades
però allò al cop d'ull
però com que comprem
cada dia
doncs sabem
com està la plaça
i a veure
una coliflor
se te'n va els dos euros
estem parlant d'una coliflor
eh
quan us paguen a vosaltres
per una coliflor
i qui diu una coliflor
si vols canviem de verdura
si ho tens més present
No, no, no
vull dir jo
Soc de dos euros
una coliflor
dius callar
Però jo l'altre dia
estava parlant amb un company
que fa producte ecològic
que li paguen a 4 euros
A 4 euros
A 3 euros i pico
a la coliflor
De cultiu ecològic
Ecològic, sí
Bueno, però és ecològic
Els que no fan ecològic
Però quan l'ha de comprar
el que la compra
I me les trec dels dits
Esclar, però en botigues
Especialitzades
Esclar, per desgràcia
no tothom pot
pot fer aquest desdrufar-lo
No desdrufar-lo
Un enciam
una família normal
es menja un enciam
com a mínim al dia
I escolta
jo m'he fixat
que això de la fruita i la verdua
és com la borsa
com l'índex Nikkei
i tot això
Un dia tens l'enciam
a 0,60
i l'endemà
a 2,10
Sí, però
A què es deu això?
No ho sé
Aquestes fluctuacions
no sé com ja se deuen
però el que sí
m'estic donant
que s'hi deixo marcats
que potser la gent
no compra un meló
que val 2 euros
o no sé com val
El meló ara estava
a 2 euros
2 euros i es catja el tiró
Més o menys
Però és aviat encara
Bueno, sí
Sí, però en canvi
et comprarà
la terrina aquesta
de plàstic
que a mi em val 3 o 4
Sí
i només hi ha
una part d'un meló
Doncs sí
i dius
Aquí alguna cosa està canviant
A veure, les famílies
no és com abans
ja que
les senyores
estaven a casa
el marit treballava
Hi ha vegades
que estem treballant
2 o 3 a la casa
quan arribes
a les 10 d'olves
per la veritat
no tens ganes de fer res
I bueno
Però jo en això
sempre he discrepat
i embarallo
amb els convidats
embarallo en algun sentit
No, no, no
No hi ha una olla express
que hi poses una verdura
No hi ha una planxa
No hi ha una fruita fresca
Bueno, això
Una amanida
Sí, sí
I quan arribes
doncs no costa gaire
de fer això
Però jo
el que estic veient
és que cada vegada més
als matrimonis joves
ens passa això
Jo vaig veure l'altre dia
un anunci
ja que parlaves de publicitat
que em vaig quedar parada
no em vaig escandalitzar
només faltaria
però em vaig quedar parada
perquè feien
i no dic la marca
no per res
sinó perquè no me'n recordo
feien la fesomia
com d'una fruita
i aquesta fruita
es transformava
en un putet
en el que hipotèticament
hi havia una poma
un pressac
una pera
la teva presa
de fruita
la teva ració
de fruita diària
Sí, sí, sí
I se suposa
que allò
tu ho bevies
i és com menjar-te la fruita
Això és com la llet
que et diu
És més fàcil
una mossegada
una poma
que obrir
totalment d'acord
totalment d'acord
el que passa
que a veure
això
hem de començar
li dic
que els pagesos
sempre podem reivindicar
molt
i hem fet poca pedagogia
i a vegades
doncs que sempre
el pagès se morirà
i no ho haverà pres tot
dius
omega
si vols beure llet
porta molta omega
i si vols omega
es agafa peix
és més fàcil
i amb això
t'hi trobes
en moltes coses
i la veritat
és que comença
a ser preocupant
que dins d'una terrina
així
tu netegis tot
i tinguis tant
no sé
bacilos
el que és preocupant
és que ens ho creiem
això és el més preocupant
perquè ells
per vendre
poden dir el que vulguin
hi ha alguns que s'ho creuen
hi ha d'altres que no
exactament
a veure
jo no fa masses dies
amb un company
que és restaurador
de Terrassa
em deia
em explicava una anècdota
diu
mira
va vindre aquí
un matrimoni
amb 3 filles
adolescents
entre 15 i 17
o 17 anys
diu
i nosaltres tenim
l'acostum
que mentre llegeixen la carta
una copa de cava
no
les meves filles
no beuen
diu que aquelles nenes
es van veure
mentre es dinaven
3 ampolles de cola
diu
no sé què els va fer més mal
vull dir
a veure
els pares
també tenim molta culpa
del que està passant
doncs sí
sí sí
a més
i vull dir
no ho sé
et poden dir
que ets antic
o que ets d'això
però vull dir
per el que estic veient
és que
cada dia et trobes
en coses noves
i dius
és problemàtic
clar
a vegades és que es fa
una interpretació
possiblement errònia
d'identificar
el llou antic
o la modernitat
amb el consum
de determinats productes
la qual cosa
si parem compte
és tot el contrari
el més modern
i el més vanguardista
si parlem en aquests termes
és justament
buscar allò que ens convé més
al nostre organisme
i aquí entra el producte fresc
sí
allò sí que és una mica
de plan Mr. Marshall
del pelargon
tot en pots
tot així
és que
ens han enganyat tant
vull dir
jo
ara tinc 51 anys
no 52
jo no me'n recordo
51
és que el camp fa això
no?
que dius
no hi comptes
no passa el temps
per vosaltres
no
però dels 16 anys
que feia de pagès
i de cursos
de reciclatge
dos o tres cada any
i quan els primers que anava
de 17 o 17 anys
mon avi
em deia
nen
hi ha tres coses
que no és
això
que s'han fet
són rocades
després de 30 anys
de fer cursos
aquell home tenia raó
el que
determinades coses
no
exacte
tenia raó
i em deia
tractem això
no és que anem
per collir més
no no
hem d'anar a collir millor
tots els productes
que abans
per mi
havien d'anar
doncs sistèmics
i coses així
doncs ara no
ara tornem a anar
amb els productes
que gastàvem fa 40 anys
ostres
aquell home
sense tindre
gràcies d'estudis
era més intel·ligent
que els que
donaven les directrius
segur que sabia
que la terra
és generosa
amb nosaltres
però nosaltres
també hem de ser
generosos
amb la terra
és un intercanvi
i no passa
anem enllevant
constantment
tot allò
que ens dona
Josep Maria
Coll
coordinador territorial
d'Unió de Pagesos
al Camp de Tarragona
ens ha passat el temps volant
aquí al Mercat Central
de Tarragona
són les 10
arriben les notícies
moltíssimes gràcies
per desplaçar-te
fins aquí avui
i esperem que
que no sigui
ni de bon tros
l'última vegada
que vinguis
anava a dir a la ràdio
però en aquest cas
som al Mercat
gràcies
bon cap de setmana
gràcies a vosaltres
Gràcies