Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, com que flou.
No fa fred, però plou, diu, calla,
que parlarem d'algun plat una mica contundent,
perquè tenim el món de la carn,
en el sentit gastronòmic, una mica abandonat.
Una mica abandonat, sí, sí.
I per això avui el Francesc parlarà de carn,
anirà, surts a alguna qüestió,
imaginem, i a qui contesti correctament,
li regalarem aquest llibre de Cosetània Edicions
de la col·lecció El Cullerot,
suculents, rostits, guisats i estofats de carn,
i aviram.
Parlem de la carn en general avui,
d'alguna carn en particular?
No, el que vull parlar més que res
és d'una cocció que,
inclús jo tinc oblidada,
a vegades me l'han de recordar,
i en canvi és una cocció que és super sana,
tant o més sana que la planxa,
jo m'atreviria a dir que més sana que la planxa,
i que no la fem servir a casa,
no la fem servir mai,
i que ens serveix tant per carns com per peixos,
com per verdures, com per moltes i moltes coses,
que és la cocció a la sal.
Jo no l'he fet mai, perquè em fa por.
Doncs és una cocció que funciona molt bé,
que no porta gens de fenya,
i saludable al 200%,
perquè si la planxa és saludable,
que ho és molt,
perquè no fem servir cap tipus de greix ni res,
sinó simplement la carn,
però té un petit problema la planxa,
que és que, com tots sabeu,
quan cremem, quan torrem,
qualsevol producte,
el desnaturalitzem,
i li canviem els propietats,
i té petites,
o sigui, a veure,
tots els cremats,
torrats forts,
bueno...
Per això sempre es diu
que és més sana...
No són massa saludables.
La carn,
sobretot la vedella,
el punt,
el suc arrimada,
com la mengem el gos.
Sí, no,
i sobretot la part de fora,
aquesta cosa negra,
aquella costra negra,
tot allò d'això negre,
no és massa sap al cos.
Tampoc vull alarmar,
perquè diuen que inclús
té substàncies cancerígenes,
tota la part torrada,
torrada,
la part molt cremada.
Llavors,
aquest petit problema
que pot tenir la planxa,
en el cas de la sal,
no la té,
no la té en absolut,
és una cocció també sense greixos,
encara que se n'hi poden posar també,
però en general
és una cocció sense greixos,
amb escou,
amb els propis greixos de la peça,
fenya zero,
perquè es posar al forn
i oblidar-se'n,
i uns resultats gastronòmics
a nivell d'ofetius
i a nivell de gust
increïbles,
de veritat,
és una cocció molt i molt bona.
Tècnicament complicada,
perquè jo quan et deia,
home,
és que fa una mica de por,
sempre dius,
em passo,
em quedo curt,
quanta sal,
quanta estona,
com miro si està feta la peça,
perquè clar,
cada forn és un món...
Sí,
és molt fàcil,
no tant,
no tant,
a veure,
hi ha diverses maneres
de solucionar-ho,
sobretot amb les tecnologies
d'avui en dia,
però primer carrer voldria,
si em permets,
fer la pregunta del llibre,
que ja la tinc,
que és,
quin tipus de sal
hem de fer servir
per fer aquest tipus de coccions?
Bona pregunta,
per coure la sal,
quin tipus de sal
hem de fer servir?
I de pas,
si ens podeu dir
quants tipus de sal coneixeu,
doncs també.
Molt bé.
Si saben la resposta,
truquim,
ja,
quan vulguin,
al 977-244767,
amb això de la sal,
sempre passem d'una cosa a l'altra.
L'altre dia llegia
un reportatge
en una revista,
em vaig quedar bastant
espantada,
fins i tot,
perquè ara sembla
que entrem
en el món de la sal.
Sí.
I al món de la sal,
doncs pots trobar
un paquetet de sal
de 100 grams
que et pugui costar
40 o 50 euros.
Sí, sí.
No exagero
i dic,
home,
aquesta sal
diu ser la sal de la Tierra,
perquè si no,
no m'ho explico
com pot costar tant.
Amb les salts,
les salts...
Perquè són salts del mar,
de no sé què.
Sí,
és que està aquí la història,
no?
Les salts,
en principi,
tenim,
en antros,
a casa són productors de sal,
no a casa meva,
sinó a casa Catalunya,
són productors de sal
de sobres coneguts
i Illes Balears,
que és formenter,
hi ha unes salines precioses,
són salts marines,
salts d'origen marí,
salts lliudades
i salts mediterrànies.
Però hi ha altres tipus de salts,
com poden ser,
per exemple,
les salts bretones,
les salts de l'Atlàntic,
però de l'Atlàntic nord,
de la costa de Bretanya,
que són salts atlàntiques,
salts amb molt de gust d'alga,
molt brutes,
unes salts grises.
Sí,
que és que a més dius
si estan així...
I que te les posa a la boca
i tenen aquell gust de mar.
Doncs és un altre tipus de sal.
Després,
la tecnologia ens ha portat
altres tipus de salts,
com la sal Maldon,
que és una sal amb uns cristalls plans,
que fan una textura
com d'escates.
És una sal d'escates.
És una sal amb una cristalització artificial
que aconsegueixen aquest tipus d'escates.
I després,
l'última revolució
en el món de les salts
ha sigut les salts aromàtiques.
Les salts aromatitzades
que ens permeten,
a casa,
sobretot,
aconseguir resultats més fàcils
sense complicar-nos massa la vida.
A veure,
ho vaig explicar.
Em permets, Francesc,
que donem pas a una trucada
i després ho expliquem?
Vinga,
donem pas a aquesta persona
que ja ens ha trucat.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Maria del Carme.
Què?
Maria del Carme,
què més?
Pinyol.
A veure,
Maria del Carme,
quina sal es fa servir
per fer coccions a la sal?
Bueno,
no ho sé,
penso que és la grossa, eh?
Sí,
molt bé.
És la grossa.
No era difícil, eh,
Maria del Carme.
No era difícil.
Però jo tampoc he fet res
encara amb sal,
perquè també m'ha fet una miqueta de coses.
No ho ha fet mai.
Avui ho intentarem.
M'ha fet l'efecte que no en sabré.
Doncs...
Ho intentarem
perquè perdin la por,
perquè de veritat
que és molt fàcil
i quan ho provin
veuran fenya zero
i resultats espectaculars.
O sigui que són una bona combinació
d'ingredients
i a més hi afegim la salut.
Doncs avui prendrem bona nota,
Maria del Carme,
a vostè,
altres oients i servidora
per fer coccions a la sal
i recordi que té aquí
aquest magnífic llibre
de Cosetània Edicions,
d'acord?
D'acord,
moltes gràcies.
A vostè per participar.
Bon dia.
Adéu-siau.
Ens havíem quedat
abans de saludar
la Maria del Carme.
Oi, avui estic com al dia jo, eh?
M'atrabanco
d'una manera increïble.
Francesc,
parlàvem de...
De les salts.
Les aromàtiques,
són les últimes salts
que s'han aportat.
Doncs, per exemple,
si a un menjar
li volem donar un toc de fum,
de fumat,
venen salts fumades.
Si a un menjar
li volem donar
una presentació diferent,
espectacular,
allò de donar-li un toc
de color al plat,
venen salts vermelles.
Venen salts...
Sals vermelles.
Sí, de diferents colors roses.
Si en un plat,
doncs,
hi ha salts
amb molts gustos,
amb herbes...
És l'últim que s'ha fet,
a part d'aquests orígens
de les salts.
Amb això,
de totes maneres,
passarà una mica
com als vinagres, no?
Que fa un temps
no els valoràvem a la cuina,
els valorem
i a una cuina normaleta
podem veure
dues o tres classes
de vinagres.
Sempre,
i majoritàriament,
són, diguem-ne,
imitacions.
el mòden
que pot haver-hi
a les cases,
normalment,
que comprem al supermercat
no és el mòden autèntic,
doncs,
amb les salts,
imagino que passarà el mateix.
Sí, sí.
Que s'aniran fent
més assequibles
altres marques
i altres produccions
de salts
no tan cares
i que també
les cases
comencen a utilitzar-se
d'una manera generalitzada.
És un producte aconsellable
perquè no té caducitat,
és un producte
que no es fa molt bé
i que,
si comprem,
per exemple,
una salt fumada
i el tenim tres anys
a casa,
doncs,
no passa res.
Una salt fumada
deu ser bona.
És molt bona,
és molt bona.
Jo és de les que faig servir,
jo ja faig servir
poques salts
d'aquestes aromàtiques
però la salt fumada
és una d'aquelles
que donen resultats espectaculars.
Molt bé,
doncs provarem
la maldon
i la salt fumada.
La maldon
és més la textura
a la boca,
una textura com de vidres,
jo a vegades
inclús he tingut clients
que m'han dit
si en el plat
hi ha vidres,
no me'l pot canviar,
sisplau.
Vull dir,
clar,
llavors has d'anar
a explicar una miqueta.
I tu,
la meva il·lusió
de mostrar la sal maldon
no ha tingut éxit.
És una anècdota
de fa molts anys.
Doncs vinga,
anem a fer coccions
a la sal.
Anem a fer coccions
a la sal.
Norma bàsica
per fer coccions
a la sal,
dues.
La sal,
que sigui sal grossa
i aixuta,
que no sigui humida
perquè també hi ha...
Al revés, humida.
i si no ho és
la mullem una mica.
Cap problema.
Sal grossa
i la norma
de temps
que és molt senzilla,
que seria
una hora per quilo
de producte.
O sigui,
pensem,
un pollastre
normalment fan dos quilos,
són dues hores de cocció.
Si fem una canya de llom
que fa un quilo,
fem un trosset
de canya de llom
de quilo,
una hora de cocció.
És una norma bàsica
que funciona.
Amb el peix
passa el mateix
i amb tots els productes
en general.
Si són peces molt petites,
si estem parlant
de peces per sota del quilo,
baixar a menys
d'una hora de cocció
en la sal
no dona bons resultats
perquè hi ha
un temps inicial
d'inèrcia,
de calentar tota la sal.
Sempre el mínim
ha de ser una hora,
doncs.
Més o menys el mínim
està...
D'una hora
cap amunt
de la funció del pes.
Exacte.
Per exemple,
si volem fer un gall dindi
d'aquests de Nadal,
que es pot fer,
i pesa 3 quilos i mig,
doncs hem de pensar
que ens n'han d'anar
a 3 hores i mitja
de cocció mínim.
És una norma
que funciona,
o sigui,
si l'apliqueu,
ara,
després,
clar,
podríem entrar
amb matisos,
doncs,
per exemple,
els peixos
potser ens agraden
una miqueta més crus
i les carnes
potser ens agraden
una miqueta més cuites,
no?
Però,
doncs,
aquesta norma bàsica,
si la seguiu,
tindreu bons resultats.
Molt bé.
Quin tipus de carnes
o de peces
són més adients
per fer a la sal?
A veure,
tradicionalment,
per exemple,
el meu avi
feia els pollastres
l'enterreu amb sal grossa,
la mulleu per fora,
o sigui,
és molt important.
Anem a pams.
Quan dius l'enterrem,
què agafem una cocotera,
una safata?
Per anar bé
ha de ser un recipient
que s'adapti bastant
a la mida de la peça.
De parets altes.
De parets
amb una certa alçada.
És a dir,
que s'hi poden cobrir
la peça millor.
Sí,
a més que res
és per estalviar sal,
eh?
Vull dir,
no...
Podria ser amb bandeja
completament plana,
el que passa
necessitaríem
una muntanya de sal enorme.
O sigui,
que si el recipient té parets
ens permet
estalviar sal,
que és una miqueta...
Tampoc és cara,
però doncs,
bueno,
n'agastem menys,
no?
Aquest recipient
amb fred
damunt de la cuina,
d'acord?
Posem una base de sal
a baix del cul,
també,
és molt important
perquè si no,
no està embolicat amb sal,
sinó que té
una fuga de calor
per baix del cul
i llavors se'ns cremaria.
A baix del cul
dit,
dit i mig de sal
perquè quan posem la peça
i la belluguem
i això
se n'hi ha enterrant
i perdrem gruix,
doncs un dit i mig
de sal a baix del cul,
posem la peça,
si és una peça
com el pollastre,
tapem els forats
o bé cosint
o bé amb una llimona
o tapem els forats
perquè no ens penetri
la sal a dintre,
o sigui,
m'estic referint
al forat de baix del cul,
del pollastre,
doncs,
o li donem dues puntades
o hi posem una agulla
estent de roba
i posem una llimona.
Una llimona allò.
aneu al tanto
amb els aromes
perquè la cocció
és tipus papillot,
o sigui,
és una cocció
que concentra aromes,
d'acord?
Per tant,
el tema de la llimona
igualment ho podem posar.
Si pot posar,
no hi queda molt bona de més,
però a més,
mitja llimona
i ja està per tot un pollastre
que normalment
n'hi posaríem més,
inclús el suc,
aneu al tanto
amb els aromes
per això,
però hi van molt bé,
o sigui,
podem posar,
doncs,
inclús,
si voleu,
una miqueta de farigola,
unes fulletes de llorer,
una miqueta de pols de llorer,
quatre cosetes,
si voleu,
o res,
també queda molt bo
sense res.
Llavors,
si tenim una cocotera,
per exemple,
doncs,
agafem aquesta sal grossa
i la tirem pel damunt.
És important
que enterrem tot el pollastre
i que en lloc
que hi hagi menys gruix
hi hagi un dit
pel damunt,
o això vull dir
les ales,
que és la part que surt
una miqueta més,
per exemple,
del pollastre,
amb aquest tipus de bitxos
que són més difícils d'enterrar,
doncs,
haurem de gastar més sal,
però no passa res.
Vull dir,
si mirem els costos,
doncs,
no ens encarirà gaire el plat.
I és important,
com dèiem abans,
que la sal estigui humida,
perquè aquesta humitat
que porta inicialment la sal
ens ajudarà
a fer com un cristall
tota ella,
o sigui,
quan se vagi assecant
s'anirà cristal·litzant
i fa com un motllo,
de tal manera
que després
necessitem un martell
per trencar-la.
Per tant,
si no comprem la sal humida,
perquè la sal grossa,
la sal fina humida,
sí que la veus,
però sal grossa humida
costa més,
doncs,
costa més de trobar.
normal,
enterrem el bitxo
i llavors,
amb la mà a l'aixeta
o amb un bol
ple d'aigua,
posem la mà a dins
i anem esquitxant,
com si anéssim beneïnt.
Exacte.
Una cosa d'aquesta,
doncs,
anem beneïnt la sal del pollastre,
anem esquitxant-la pel damunt.
I anem apretant?
No,
no cal,
només cal esquitxar-la,
que agafi la humitat,
la sal,
ella ja l'agafarà,
ben esquitxadeta pel damunt
i el forn.
El forn,
la temperatura del forn
per fer una cocció d'aquest tipus
és al voltant dels 200 graus
i no cal que tingui ventilació.
Pot ser un forn,
però que tampoc ens gratini,
o sigui,
no podem posar la sal
tocant a dalt
amb un gratinador
perquè ens donaria
el calor massa directe,
sinó la peça
al mig del forn,
calor 200 graus
i sense ventilació,
sinó un forn normal
i corrent
com els de tota la vida.
El temps,
el que hem dit,
a hora per quilo,
més o menys,
i res més,
oblidar-se'n de tot,
seguir fent fenya,
seguir fent coses,
al cap d'aquest temps
sí que és molt aconsellable
que quan traguem la peça del forn
la consumim
o l'obrim de seguit.
I us vaig dir per què.
Si tu treus una peça,
un pollastre a la sal,
per exemple,
o un llom a la sal,
després parlem una miqueta
si ens dona temps
del que podem fer,
i el deixes fora del foc
un quart d'hora,
no passa res,
però mitja hora,
mitja hora llarga,
què passa?
Que les carns
s'avan relaxant
i deixen anar
una miqueta de suc.
Aquest suc
entrarà en contacte
amb la sal
i se'ns començarà
a fer salada la peça.
Per tant,
tan bon punt
acabi la cocció,
si podem fer-ho,
és aconsellable
trencar i menjar.
Com que sabeu mal temps,
com que no ho hem de mirar,
a veure si està,
si no està.
De totes maneres,
deu quedar com a blanca
la carne,
deu quedar rostidet.
Queda rostit,
durat,
queda preciós.
Sí, sí, sí.
Perquè penseu que la temperatura,
aquests 200 graus del forn
es transmeten
a través de la sal
i com si planxessin
tota la carn
per fora.
I queda rostit,
queda, de veritat,
queda espectacular.
La millor manera
de servir-ho,
el que sí que queda
és
com si féssim a la planxa,
no hi ha res,
no hi hem posat res.
Llavors,
la millor manera
de servir-ho
és acompanyat
de guarnicions
força generoses
de líquids,
d'aigües
o un bon raig
d'un bon oli d'oliva.
És la millor manera
de servir-ho
i amb un bon pebre
pel damunt.
és com menjàvem
nosaltres sempre
el pollastre.
En el cas del pollastre,
per exemple,
es treu la pell
que a mi m'encanta,
perquè estava saladeta
però boníssima.
Sí, però és on hi ha
el pitjor del pollastre.
Però és on hi ha
el pitjor del pollastre.
Llavors, es treu la pell
i et queda un pollastre
de veritat que espectacular.
Com dèiem,
a part del pollastre
hi podem fer
canya de llom,
no hi ha cap problema.
Canya de llom sencera,
un filet,
el filet de vedella
queda increïble
en la sal.
En el cas del filet,
jo baixaria el temps
de cocció
perquè m'agrada
que sigui un tipus
rosbif,
cruets de dintre.
Per exemple,
si estem parlant
d'un filet sencer,
que seria el més aconsellable,
els filets sencers
estan quasi
ratllen els dos quilos.
Jo li deixaria
només una hora,
una hora i quart.
Al forn,
si és un filet
que estem parlant
de quasi dos quilos.
Si és un filet
més petit,
llavors,
al voltant de l'hora,
perquè hem dit
que per sota de l'hora
no acaben de funcionar.
i un altre clàssic
de la cocció de la sal
és el foie,
que això és molt típic
a França,
aquí és bastant desconegut,
però un foie
d'ànec o d'oca
enterrat amb sal
i fet a la sal
està espectacular.
El tema de les vísceres,
per exemple,
ara penso,
un fetge
es podria fer?
Un foie,
un fetge, sí.
Un foie,
un fetge per un fetge
de cordé,
per exemple,
també ho podríem fer.
També es pot fer.
I el resultat fora bo.
Sí.
És que clar,
el pollastre,
com que té la pell,
et dona la sensació
amb la canya de llom.
En el cas del peix
també té la pell,
llavors també...
El que passa és que el peix,
per exemple,
ni que el coguis
amb el cap i tot,
no entrarà la sal
dins per la part...
No, no, no.
Penseu que per això
fem servir sal grossa,
perquè la sal grossa
no es propaga,
no s'escampa.
En canvi,
si fos sal fina,
sí que tindríem problemes.
Digue'm,
preguntona,
que tindràs tota la raó,
però, per exemple,
un salmó d'aquests enormes,
tot sencer,
al forn el fas.
Si fessis la meitat
del salmó,
què faries amb el tall?
El tall paper de plata.
Paper de plata.
Paper d'alumini.
El tall hi posem una...
Però només el tall,
no tapem tot el salmó
amb paper d'alumini,
que es pot fer, eh?
Però, doncs,
millor, només el tall,
com els formatges
a les botigues,
si s'hi fixeu,
les botigues bona,
com s'hauria de fer
és filmar només el tall.
Doncs en el cas del salmó
el mateix
i qualsevol peça.
Filmem.
I si no voleu filmar,
tampoc passa res.
Ens haurem de llançar
el primer trosset.
Però no penetraria.
Però no penetraria a dintre
perquè estem parlant
de sal grossa
i de seguida humida.
Si fos sal grossa seca,
sí que penetraria
perquè la humitat del peix
xuparia la sal.
Però com que li estem afegint
nosaltres la humitat,
aquesta humitat farà
que amb la calor
cristal·litzi
i ja ho veureu,
martell, eh?
No rigueu,
que necessitareu un martell
per trencar aquesta sal.
Jo quan ho deia
dic que està exagerant, eh?
Però no, no, no.
I s'han de posar, eh?
Vull dir,
jo us asseguro
que amb un ganivet
no ho fareu
i amb una massa de morter,
doncs, bueno,
fenya-rai, eh?
Fenya-rai.
Si la mullem bé
i queda bé
veureu que es posa
molt i molt dura.
La cocció de 200 graus
és per tot tipus de productes?
Per tots.
Carn i peix?
Per tots.
Per tots els productes.
El que podríem fer,
per exemple,
si la peça és molt petita,
en el cas d'aquest
que hem parlat
de per sota de l'hora,
d'un filet petit,
d'un filet d'un tros petit
o de filets d'aquests
de porc,
els filetets de porc,
el que podem fer
és apujar la temperatura
i així aconseguim
que s'acalenti abans la sal
i aconseguim resultats
millors per peces petites.
Llavors, aquí sí que
podríem començar a complir
el tema de temperatures
i de pes.
O sigui, per exemple,
els filetets de porc
pesen 350-400 grams,
són molt petits.
Si us volem fer la sal,
la cocció serien
més o menys
tres quarts d'hora
i el forn
apujar-lo
a 220-230 graus.
Amb això aconseguirem
uns resultats molt millors,
una crosta molt més ben feta
per fora
i que el filet
quedi gustós
i quedi bo.
Déu-n'hi-do.
Per acompanyar,
jo aconsellaria
compotes de fruites
perquè són líquides
com he explicat
coses sucoses
per acompanyar.
Compotes de fruites,
poma, pera,
escalibades,
semfaines,
porers,
porers de patata
i patates en general
perquè també podem aprofitar
aquest forn
que el tenim engegat
per fer alguna cosa
per acompanyar el forn.
L'ideal,
patata al caliu.
La patata al caliu
que la podem fer
de moltes maneres.
A mi m'agrada molt
amb una cullera petitona
fer-li un petit pessic
al centre
pels dos cantons.
L'estellem per la meitat, no?
L'estellem per la meitat primer,
sí, perdó.
I traiem una avellana
de cada cantó
perquè quan la tornem a tancar
quedi un forat al mig
i aquesta avellana
la farcim
d'una mantega
o d'un greix
aromatitzat
que pot ser,
per exemple,
mantega
amb una miqueta
que d'això
no ho faig servir mai
però en aquest cas
m'agrada
que és la pastilla
de caldo concentrat
de carn
en aquest cas
de pollastre
tu barreges
una caldo de carn
de pollastre
amb mantega
fas una pasta
la deixes refredar
a la nevera
si vols
i llavors
aquesta mantega
la poses dintre
de la patata
i l'emboliques
amb paper d'alumini
i la poses al forn
veureu que té uns resultats
espectaculars
aquesta mantega
la pots aromatitzar
amb allà de julivert
amb cibolet
una boníssima
i proveu
us ho aconsello
amb xocolata
agafeu mantega
la deixem empomada
al microones
durant uns 15-20 minuts
ai 20 segons
15-20 segons
que quedi tobeta
però que no es fongui
agafem xocolata
el mateix
la fonem
molt a poc a poc
amb tandes de 20 segons
al microones
que es fongui
però que no se calenti
en excés
i les barregem les dues
la mantega
i la xocolata
ben barrejades
xocolata negra
xocolata negra
sí
més o menys
ho podeu fer
a parts iguales
tant de xocolata
com de mantega
hi tirarem
una miqueta
de sal grossa
sal maldo
no sal
molt granada
i un aroma
si voleu
si voleu
no cal res més
però si voleu
una miqueta de pebre
i va fantàstic
una miqueta de cardamomo
una miqueta de clau
amb xocolata
m'has deixat
molt parada
això
ho deixeu refredar
a la nevera
i us quedarà pres
doncs això
el mateix
fem una vellana
d'això
amb una cullera
i la posem dintre
de la patata
tanquem
i el que li veureu
queda boníssim
la patata amb xocolata
de xocolata
queden molt i molt bones
després
podem fer el mateix
en vez de mantega
fer servir greixos
d'animals
doncs pot ser
el llarg de porc
que donen resultats
molt coneguts
pollastre l'ast
perquè us situeu
si s'obre
d'algun rostit
olis de rostit
olis d'aquests
que els deixem
a refredar
que quallin
i llavors
si és de rostit
hi ha totes les aromes
quedaran
unes pataques
espectaculars
però doncs
per exemple
si no tenim res
l'han de fer
una miqueta llarg de porc
amb un pernil
de gla
o puntetes
d'allò de l'os
d'aquell de Nadal
que no sé
que ja deu estar
més tieso
ja no deu quedar
hem fet caldus
doncs
si no
anem a buscar
una miqueta de pernil
barrejat amb llarg de porc
que és una bona manera
de farcir les patates
també
o
una variant
del que dèiem abans
de les patates tradicionals
de l'avi
aquelles amb pebre vermell
que deia sal
i això obertes
doncs
el mateix
però fet
amb una miqueta de llarg de porc
barregem pebre vermell
sal i pebre
i farcim
també la patata
i la tampem
i també la fem al forn
també es pot barrejar
el llarg de porc
amb la pastilla de caldo
concentrat
com dèiem
de pollastre
o de vedella
sobretot a mi m'agraden pollastre
i també donen resultats
molt i molt bons
evidentment
totes les combinacions
d'aquest tipus de patates
que vulgueu
no sé per què intueixo
que les existències de sal
de les botigues de Tarragona
aniran una miqueta minces
encara aquest cap de setmana
perquè segur que
en l'amend
de molts oients
doncs
mira
doncs jo faré això
faré allò
proveu
no tingueu por
si no us voleu
si no
si no s'atreviu
feu amb un pollastre
que no val res
de totes maneres
jo sempre aconsello
que si ho fem
amb un pollastre
anem a buscar un pollastre
amb aquest endrecedet
anem a buscar un pollastre
de corral
anem a buscar
sí perquè hi ha qui ho fem
hi ha qui ho fem
i serà això sol
perquè no hi ha res més
doncs bueno
tingui un cert gust
i una certa gràcia
si la propera setmana
si ho proven de fer
i surti com surti
i volen participar
estarem encantats
que ens expliquin l'experiència
jo ja t'aviso
que ho faré
no sé amb quina peça
encara
però ho faré
i com trobem
que és fàcil
doncs mira
una altra incorporació
senzilla
còmoda i saludable
a la cuina de casa
com està el tema
dels cursos?
doncs mira
dimecres començo
dimecres i dissabte
al final faig els dos cursos
hi ha prou gent per fer-los
no tens cap plaça lliure?
sí
encara en queda
alguna en els dos dies
encara en queda
alguna en els dos dies
sí perquè he aconseguit
nivellar una miqueta
els dos cursos
el de dimecres hi havia
molta gent
el de dissabte poca
i tinc places
encara els dos cursos
recordem serà dimecres
que ve dia 18
a partir de les 10 del matí
de 10 a 1
són 3 hores
i que en aquest temps
intentarem explicar
com organitzar-se
a la cuina d'aquest estiu
o sigui
com preparar
doncs durant
un dia a la setmana
un parell d'hores
doncs fer olis aromàtics
fer carpatxos
bases de carpatxos
fer bases d'amanides
fer bases de coses
i que després
a l'hora de menjar
doncs només traien
un oliat d'aquí
un carpatxo d'allà
i no sé què
doncs farem uns raviolis
farem uns canelons
farem unes amanides
farem coses
a partir d'una feia
feta només una vegada
per setmana
una miqueta l'organització
i receptes també
per tant començaran dimecres
vinent
si algú està interessat
encara és a temps
que truqui al Quim Quima
o que passi per allà
quin horari feu
recordem-ho
a veure
nantros a horari
de cara al públic
doncs obrim a la una
ara al migdia
doncs fins als 3 i mitja
i al vespre de 8
a 11 i mitja
o així
estem sempre per allà
molt bé
Francesc Lledó
del Quim Quima
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana
fins de setmana que ve
adeu-siau