Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
Jo crec que els oients ja estan una miqueta tips que els hi diem
que s'ha engreixat, faci exercici, faci dieta...
Perquè, escolta, tots els mitjans van plens,
sembla que no tinguem altra cosa que dir a la gent.
És allò de la supervivència de l'espècie, no?
Nadal, fred, doncs carreguem energies.
El problema és que no ha fet fred el guany, eh?
I aquesta energia no la cremem, eh?
Els instints els conservem, sobretot si ens van bé.
Sí, que és veritat.
Tots ens hem engreixat, eh?
No té massa sentit, i això no.
Tots.
Tots, tots, però bueno...
Tots els que ens engreixem habitualment, si ens passem d'arròs,
que hi ha gent que ja saps tu, que menja el que vol i no...
Però té un origen cultural, i no és dolent.
Sí, també. I si no, de què parlaríem en determinats moments, eh?
Si no fos d'això.
Clar, no, i a veure, i si per culpa d'això
hem de deixar les escudelles, hem de deixar els canelons,
hem de deixar... Jo plego.
No, no, no, és que no, no cal deixar-ho.
No cal deixar-ho.
És com quan anem de vacances, jo ara, que d'aquí no gaire les faig,
jo m'engreixo 5 quilos, les meves vacances són 5 quilos.
Però...
Però què bons que són aquests 5 quilos.
Clar, és que això és felicitat, que se't posa el cos,
després els vas deixar anar a poc a poc.
Després caus en un profund sentiment de culpa,
però després, escolta, ja passarà.
Però s'ha de notar, o sigui, del canvi d'una persona,
de l'activitat normal del dia a dia,
a tenir més temps lliure,
a disfrutar d'uns àpats més diferents, més abundants,
evidentment s'ha de notar.
I tu menges a gust.
I no dius, ai, ai, no, no, tu menges a gust i dius,
escolta, ja farem una mica...
I mentalment jo crec que també que engreixa,
o sigui, però que engreixa cap al bo, doncs, diguem-ne.
Aquest caldo de Nadal, que quan es refreda
és com un bloc de ciment de contundent,
però què bo que és quan l'escalfes, per exemple, no?
No aquests calders vegetals que hi ha amb pollastret,
que aprenem així diàriament,
que és la verdureta i el pollastre i prou,
ni cap os de res, ni cap cosa,
clar, hi ha una gran diferència.
I aquell pollastre amb aquelles panses,
amb aquelles prunes, tot això dius.
De dues maneres, amb els consells que hem anat donant
i el que els nostres oients ja van sabent,
no és el mateix aquests últims Nadals
que podem fer coses per ajudar
que no siguin tan durs, no?
Per exemple, només desengreixant el caldo,
traient el greix del caldo,
el caldo és igual de bo, té exactament el mateix gust,
però engreixa la meitat.
Clar.
Només fent aquesta cosa,
allò que el deixem a refredar
i se'ns fa el greix de dalt i el traiem,
només fent això, ja guanyem moltíssim.
Anant aprenent truquillos d'aquests,
podem disfrutar de la nostra cuina molt més saludable.
I es pot fer una escudelleta només amb pollastre i verdures,
per exemple, i una miqueta de pernil,
no cal posar-hi allò tan bo de les botifarres,
de la cancel·lada,
això ho podem aparcar una temporada.
En fi, que cadascú és el salves a qui en pugui
i que cadascú faci el que pugui.
Tot això per què?
Perquè avui anem una miqueta de raça canadalenca, no?
Sí, avui volia comentar una miqueta
què hem de fer a partir d'ara,
descansar una miqueta,
descansar una miqueta de totes aquestes coses tan dures.
I moltes vegades el nostre problema és,
vale, sí, ja ho sé, ara m'he de portar bé,
però i què faig?
què és el que haig de menjar,
però on tiro, no?
Bé, jo, evidentment,
doncs coses que siguin lleugeres,
que tirin cap a la verdura,
que tirin cap al peix.
Cap al llegum, també.
Cap al llegum.
I la pasta, fins i tot.
Jo, per exemple, doncs,
havia pensat, doncs, amanides,
encara que amb vinagretes calentes,
perquè som a l'hivern,
encara que no fa fred,
però doncs sempre ve més de gust,
cremes de verdures,
de tot tipus.
Una sopeta de caldet vegetal d'aquest.
Sopes de caldo vegetal.
Molt bé, això per obrir boca.
abracejats de verdures,
o sigui, les verdures fetes al forn,
faves, ara és època de faves,
doncs atipem-se de faves.
I pesols.
I pèsols.
Les faves, sabeu que les podem bullir.
A més, bullidetes amb un raig d'oli d'oliva
ja estan boníssimes.
Si en aquest oli d'oliva hi posem,
per exemple,
una miqueta de menta,
unes gotetes de nís,
i si voleu,
dos granets de mostassa,
d'aquesta d'engrà,
remenem bé,
i això ho tirem per a un de les faves,
ja no són unes faves amb oli,
saps que els hi podem afegir fins i tot
una miqueta de seva molt trinxadeta,
però feta al micro-ona,
sense oli ni res.
Sí, sí, així com a bullideta,
com a escaldada.
I barrejar-la amb les faves.
Després també queda molt bé,
i també és de règim,
pernil, pernil bo,
que no porti greix,
pernil salat,
tallat molt finet,
i barrejat també amb les faves,
ja sense fregir,
amb cru,
les faves bullides,
el pernil amb cru,
i llavors l'oliet,
i trobes tropezones,
i també hi ha una cosa...
Té una altra alegria.
Una altra alegria, no?
que me queda molt bo.
Inclús, si ho voleu fer cuit,
amb carn blanca,
doncs amb pollastre,
amb gall dindi,
amb aquest tipus de...
que ara som carns amb poc greix,
i que ens ajudaran a,
si voleu,
si sou dels que necessiteu gra fort,
doncs ajudar una miqueta
a complementar aquestes faves, no?
Qui diu faves diu pèsols,
amb els pèsols el mateix, eh?
Després,
amb els pèsols els podem fer
bullits, evidentment, també,
els podem fer al forn, eh?
També amb una miqueta de pernilet.
El que passa és que el pernil,
sempre que el treballem en cru,
ens ajudarà, eh?
Ara, si el cuiem,
ja creem acreolines,
ja creem productes que ja no...
dietèticament parlant,
no són tan bons.
O sigui, el pernil,
sempre millor treballar-lo en cru, eh?
De dues maneres,
aprofitar,
ara que és època de faves i pèsols,
recordem d'altres anys
que hem fet programes monogràfics sobre això,
però recordar que al mercat
on comencem a veure
que val la pena consumir-los frescos,
que tenen un gust excepcional,
eh?
i que si els comprem
i els volem consumir frescos,
fem-ho comprats i menjats,
no els guardem una setmana a la nevera
perquè val la pena disfrutar-los, no?
I a més, fer com una festa,
dir, ostres, vinga, va, avui faves, no?
I, escolta,
allò que els traiem de la tabella,
els posem en un recipient
i a la nevera ja paladets,
això quasi que no, tampoc, no?
Millor que no,
millor que, doncs, per exemple,
si els han pelat,
almenys escaldats,
aigua bullint, eh?
I una escaldada,
perquè no se'ns oxidin.
I consumir-los el més aviat possible.
Per què?
perquè així els disfrutarem,
és que si no,
comprem-los congelats,
que ja són bons.
Clar, ja està bé.
Però si els tenim frescos
i els comprem frescos,
consumim-los de seguida,
disfrutem-los,
fem una festa,
és el que estava dient, eh?
Allò, ostres,
fa fa feres que creuria cada dia,
doncs, vinga,
bullim-la,
no ho sé,
saltegem-la,
estufem-la,
fem-les a la catalana,
si ho voleu,
us explico,
ara,
ràpidament com les fem a la catalana
i disfrutem-les en el moment, eh?
Si les guardem a la nevera,
pelades i tal,
i estan cinc dies,
sis dies,
se comencen a oxidar.
Al final les fan negres i...
I al final són millors descongelades
que aquelles, no?
Però si ho fem,
fem-ho bé i disfrutem-ho.
El pèsol,
pelat i menjat,
és una delícia,
és una delícia.
Un, simplement,
els pèsols bullits,
un arròs bullit amb pèsols,
amb pèsol fresc,
dos granets d'all,
i si voleu,
mitja ceba
i un bon oli d'oliva,
ara, de la collita,
un oli verge fresc.
Sí, l'arròs,
els pèsols i ja està,
i l'all.
perquè aquí l'aigua
porta molta calç
i es nota molt,
jo trobo que es nota molt,
aigua,
hi tirarem una miqueta de sal,
a veure,
per quatre persones parlem,
aigua,
llavors per quatre persones
fem un litre d'aigua
i tirem una mica de sal,
per quatre persones
podem tirar dos grans d'all,
mitja ceba
i un bon raig.
Sencera la ceba.
Eh, perdona?
Sencera la ceba.
Mitja, mitja.
Però la posem no picadeta.
Ah, no, no picada,
no, no, sencera, sencera.
i un bon raig d'oli d'oliva.
Un bon raig
que vol dir, doncs,
una cullerada sopera
o dos, eh,
d'oli d'oliva,
perquè el que volem en aquest cas,
i oli molt bo, eh,
oli d'enguany,
aquí sí que el millor que tinguem,
perquè el que busquem en aquest oli,
en aquest plat,
és el gust, eh,
perquè serà l'únic producte,
a part de l'all
i de la ceba,
que ens donarà gust a l'aigua,
no hi ha res més.
Llavors això ho fem bullir,
res,
un, dos, tres minuts,
que arrenqui el bull,
foc suau,
i llavors ja hi tirem l'arròs
i els pèsols frescos,
eh,
i quan estigui l'arròs al seu punt,
els pèsols també estaran
i veureu que,
a més,
és superbo pel cos,
perquè l'all i la ceba
netegen molt,
són uns productes
que són superbons,
superdiurètics
i superdietètics pel cos,
i veureu que
té un gust increïble.
L'arròs,
que sigui bo,
que sigui un bon arròs,
no se'l pàxerà de cocció,
deixeu-lo una miqueta cru
i amb arròs integral
us moriríeu ja,
de bo.
El que passa és que amb arròs integral
el que cal de fer és primer tirar l'arròs.
I quanta aigua hem de tirar?
Bastant més, no?
Amb l'arròs integral
s'hi ha de tirar bastanta més aigua.
El doble o el triple?
Sí,
la cocció d'arròs integral
acostumen a ser
tres quarts d'hora, quasi.
Llavors,
d'aigua,
més o menys el doble,
però també si ho fem a foc molt suau,
ella va fent
i no absorbeix tant,
i tapadet, d'acord?
Per tant,
amb dos litres d'aigua
ja n'hi ha prou.
Sí, sí.
I els pèsols,
tira'ls els últims cinc minuts,
perquè si el pèsol és fresc,
en cinc minuts el teniu cuit.
A més, està bo que sigui una miqueta cruixent,
una miqueta verd,
i amb arròs integral,
de veritat que li acaba de donar gust
i queda increïble.
I és un producte que es coneix molt poc.
Què més?
Les faves de la catalana,
tothom ho sap,
repassem un ròpig molt ràpid,
sofregidet de ceba,
porc,
doncs,
botifarra negra,
qui vulgui botifarra blanca,
cançalada,
pernil,
tot això,
sofregidet,
si voleu una miqueta de picadeta,
una picadeta...
I aquí li tira una punteta de sobrassada,
també.
Una punteta de sobrassada,
o xoriço,
o alguna cosa que porti pebre vermell dolç,
si voleu una picadeta d'amèlies i ballanes,
i menta,
és molt important,
una miqueta de menta,
ho tireu tot,
sofregiu primer la ceba,
evidentment...
I l'anís.
Sí,
primer sofregim la ceba,
després tots els embotits,
dos tombs,
després hi tirem la picada,
dos tombs,
amb la menta,
i després hi tirem l'anís.
L'anís el reduïm una miqueta
i mullem amb aigua.
Cobrim del tot,
esperem que arrenqui el bull.
Si us agraden molt potents,
el deixarem bullir primer l'aigua
amb tot el resto,
doncs uns 10 minutets,
perquè ens agafi gust,
i allò ens hi tirarem les faves.
Si us agraden més suaus,
ho tirarem tot alhora,
l'aigua i les faves.
D'acord?
Jo,
a mi cada vegada,
com que m'agraden molt les faves,
cada vegada m'agrada
amb menys tocino,
o sigui,
només amb una punteta
de botifarra negra,
que ja li dóna molt de gust,
i si voleu una punteta de pernil,
per trencar la monotonia
del que seria un plat sense res,
queden molt bones ja.
Inclús sense res,
queden molt bones.
Aquí la gràcia està
la picadeta,
la menta
i l'anís.
Això fa que la fava
t'aquedi rodona,
brodada.
Per tant,
podríem prescindir
dels greixos.
Podríem prescindir
pràcticament
totalment dels greixos,
menys l'oli del sofregidet,
que és bastant important.
Home,
per es posar poquet i ja està.
Es posar poquet oli,
que sigui un oli d'oliva,
i ens afectarà
el mínim possible.
D'aigua,
posar-ne poqueta
i tapat.
Així,
amb menys aigua,
aconseguirem coure-ho
i que quedin espacetes.
Foc lent, no?
Sí,
foc molt suau
i a mi m'agraden crues,
o sigui,
m'agraden res,
5-10 minuts de cocció.
Aquella fava
que es desprèn la pell
i que es desfà no...
No,
allò ja està molt cuit
i ara que és l'època...
Però hi ha molta mania
de fer-ho així.
Ara que hi ha les primeres...
Bueno,
és que saps què passa?
Que més tard,
d'aquí un mes,
les faves seran molt pellufes
i llavors sí que s'han de coure molt.
Però són petitetes i tendres,
lògicament.
Però ara és que crues,
crues són boníssimes.
Doncs només escaldar de 5 minutets,
amb pèsols podeu fer exactament el mateix.
Què més?
Llegums.
No oblidem els llegums.
A l'hivern,
molt bones,
van molt bé pels hidrats de carbó,
no porten gens de greix
i en canvi porten proteïna,
porten ferro,
porten moltes coses.
I un cop a la setmana com a mínim.
Mínim.
I com a màxim.
Diuen que un cop a la setmana
el que és...
Si mengem pèsols i faves,
que també són...
Un dia podem menjar faves i pèsols
i un altre dia llenties, cigrons...
I no oblidem que la llentia
o el cigró o el fesol
menys fregida,
que a mi, vaja,
perdem totes les propietats d'aquest...
No perdem.
Però no guanyem d'altres
que no ens interessen.
Però, per exemple,
uns cigrons
que s'està perdent molt
amb romesco.
Uns cigrons amb romesco
és un plat
amb un pernilet cru
sense fregir
i un romesco senzillament
i inclús una miqueta calent
estan boníssims.
I amb espinacs.
Amb espinacs.
Uns cigrons amb espinacs
amb una miqueta de sobrassada també.
Els fesols.
Els fesols amb bacallà freds.
Això més de cara a l'estiu,
però ara també estan molt bons.
Amb espinacs,
els fesols també bullits.
Bullim els espinacs
i els fesols també
evidentment ja els tenim bullits.
I ho barregem tot
amb un bon raig d'oli d'oliva.
També queden boníssims.
Inclús amb un allet picat,
si us hi agrada.
I, bueno,
si no heu de fer gran cosa aquell dia,
perquè tots sabem els problemes de l'all.
Però l'all és molt saludable
consumir-te així.
Les amanides de llenties.
Les llenties amb amanides.
Són les reines.
Inclús amb calent.
Són boníssimes.
Les sopes,
les cremes de llenties
i de fesols i de cigrons,
que això no es coneix gaire.
I, escolta,
allò de les llenties amb arròs
que es feia quan eren petits
i que ara ja no se'n fa gaire.
També queda molt bo.
I la carabassa,
que també és una fruita d'hivern.
Les carabasses bullides amb llenties
també es feien molt bones.
Les carabasses fetes amb arròs i bolets,
per exemple,
que també estava boníssima.
Són productes que també s'estan perdent
i que hem de recuperar.
Hem de recuperar
si volem recuperar també
una miqueta la nostra salut.
A més,
aquells que són de menjar molt
poden menjar-ne amb més quantitat
que no pas altres coses
sense que els engreixi més del compte
i no els faci mal, no?
Sí, sí.
Home,
fesols més aviat no, eh?
Però la carabassa,
totes aquestes coses que diuen.
I després,
per mi,
per mi això ja és personal,
la reina de les llegums d'hivern,
que és la carxofa.
La carxofa,
a mi és un producte que m'encanta.
Tu les has vist maques,
en guany?
Jo és que no he vist maques,
d'aquelles,
molt obertes,
com a molt no...
Ara comença,
és que no fa fred.
Saps aquelles carxofes tan boniques,
tan rodones,
tan apretades,
en guany estan com a...
N'hi ha hagut,
n'hi ha hagut,
saps aquell fred que va fer abans de Nadal?
Sí, sí, sí.
Doncs al cap de 15 dies n'hi va bé,
és que es nota, eh?
I llavors ha parat de fer fred
i s'han tornat a fer lletges les carxofes.
Tornen a ser lletges, sí.
Esperem que torni el fred
i tornin a ser boniques,
però és igual,
són tan bones
que les podem aprofitar
de qualsevol manera.
M'agradaria dir
algunes maneres de preparar-les,
les carxofes,
perquè no s'avorriu
preparant-les
i no caure en la típica carxofa fregida.
O sigui,
els fregits són bons,
però n'han de fugir una miqueta,
en general.
A la planxa,
la mina de la planxa és boníssima.
A la planxa,
boníssima, eh?
El forn,
senzillament,
hi traiem la coeta de baix,
la posem de cara per avall
damunt d'una fusta,
li donem un cop pel cul
per escarxar-la,
l'hem d'escarxar literalment,
la carxofa,
llavors la posem boca amunt
i la posem en una safata de forn,
i tirem a dintre
una miqueta de pebre vermell dolç,
una miqueta de pebre,
una miqueta de sal,
i això en totes,
i després un bon rajolet
d'oli d'oliva i vinagre,
i el forn, tal qual.
Veureu que el forn
hauria d'estar a veure,
més o menys hauria d'estar
a uns 200 graus,
i el temps de cocció és llarguet,
és una mitja hora o així.
Hi ha una alternativa,
perdona,
acaba acabant.
Anava a dir,
i si voleu,
abaix el culet de la safata,
s'hi pot tirar
o bé un raig de vi blanc,
o bé una miqueta d'aigua,
això ajudarà
que les facin toves,
i ja està,
i allò,
allò típic,
anant desfollant
i anant escurant,
boníssimes.
És el microones,
fetes així també
queden fantàstiques,
escarxar-les,
posar-hi el mateix
i en 8-10 minuts
estan fetes.
I l'ol express també,
el mateix,
l'ol express,
el mateix sistema,
també queden molt bé.
He de posar una miqueta
més d'aigua o de vi,
potser a l'ol express o no?
A veure,
jo l'ol express
els he fet
amb una miqueta de vinagre
i un raig de vi blanc
i ja n'hi ha prou,
com que l'ol express no vapora,
amb poca cosa
és com una papillot,
no?
Les humitats
s'aconserven molt a dintre
i queden molt bé.
De les tres maneres
queden fantàsticament bé.
A més,
super sanes.
Això sí que no...
Les calories,
vaja,
les podrien comptar
amb els dits de la mà.
Sí, sí, sí.
Què més?
Amanides.
Les podem menjar...
Aquí sí que necessitem
una carxofa allà de més qualitat,
aquí sí que hem de buscar
una carxofa tancadeta,
maca i fresca.
No la comprem avui
i preparem l'amanida
d'aquí quatre dies.
No, no, no.
La carxofa,
quan l'hem de consumir crua,
com anirem a preparar-la ara,
fresca,
recient comprada,
tallada i menjada.
I a disfrutar-la,
perquè de veritat
que és per disfrutar-la,
molt.
Com ho farem, això?
Doncs el primer que necessitarem
serà llimones
per evitar que se'ns oxidi
la carxofa
quan l'anem tallant
i tot això.
Si no tenim llimones
se'ns tornaran negres
i de gust seran bones,
ens amargaran una miqueta,
però seran molt lletges
a la vista, no?
I sabem tots
que les amanides
han d'entrar molt bé
també per la vista.
Llavors, primer,
una fusta per tallar,
un bon ganivet
i una llimona
partida per la meitat
damunt de la fusta,
amb la que haurem ja
fregat la fusta
i el ganivet
i les mans
del que anirem a treballar.
Si no us agrada
el gust de la llimona
a les mans,
us poseu guants, eh?
Agafem un embol
i posem aigua
i també suc de llimona.
I llavors agafem
les carxofes
i anem a buscar el cor.
Anem traient
totes les fulles
i tallem la cueta
però llarga,
la cua és molt bona,
el que passa
és que hem de tallar
el tros que no és bo
però doncs ha de quedar
una cua ben bé
com el dit petit, eh?
Potser...
Sí, com si paléssim un plàtan.
Exacte.
I llavors,
quan tinguem el cor
tallat molt finet,
laminada, eh?
Sempre mirant
que el cor a dintre,
com que tots sabem
que la carxofa
és una flor,
no és un fruit,
és una flor,
la flor a dintre
porta els estambres
i els pistilos
i aquestes coses, no?
Que és la part sexual
de la flor.
Doncs aquesta part sexual
quan ha fet calor
o quan no estan
en perfectes condicions
s'ha desenvolupat molt
i s'ha de treure
perquè molesta molt, d'acord?
Llavors,
amb una cullera, eh?
Sobretot si és una cullera dolenta,
una cullera d'aquestes primetes
d'acèria inoxidable,
d'aquestes que es dobleguen...
Aquelles que estan ja tan gastades, no?
Sí.
Doncs aquella,
amb la punta de la cullera,
si fem així,
si la clavem
just a la base
dels estambres,
veureu que us surt tot net,
eh?
I aprofitem completament
l'interior de la carxofa,
d'acord?
La tallem laminadeta
i la posem a l'aigua.
Llavors,
ens preparem una bona amanida,
eh?
En aquesta amanida
hi queda molt bé
que hi hagi
enciams variats,
evidentment,
enciams amargs,
eh?
Doncs escarola,
que és una molt bona amanida
d'art d'hivern,
fulles d'aquestes,
doncs,
tipus...
no ho sé,
fulla de mostassa,
eh?
Que sigui una miqueta variadeta.
Després hi va molt bé
que hi hagi herbes aromàtiques,
hi va molt bé l'àpid,
eh?
Àpid tant al tronxo
tallat finet
com a les fulles grogues,
juliver,
anet fresc,
eh?
Tot herbes així aromàtiques
fresques,
d'acord?
Hi pot haver cil·landre,
també el que vulgueu.
I també molt bé
xampinyons,
d'acord?
I els xampinyons farem el mateix,
també els tractarem igual que la carxofa
perquè també s'oxiden molt,
no?
Els netegem
i els laminem molt finets
també amb la llimona
i tot això.
Llavors,
els posem junts
amb la carxofa,
els xampinyons,
ho escorrem bé,
eh?
I ja tenim un bol
amb tots els enciams
i les herbes aromàtiques
i llavors,
eh?
En aquest bol
hi tirem
la carxofa
i el xampinyó
ben escorregut,
eh?
Els enciams
els hem rentat abans,
evidentment,
i els hem escorregut bé,
eh?
ben escorregut els enciams,
sinó aquelles bols d'amanida
amb aquell xarco d'aigua
baix al cul
és bastant desagradable
i ja està.
Llavors,
aquí al damunt
una vinagreta de tomàquet.
Agafem tomàquets,
puga ser tomàquet,
que ara és època molt bona
del tomàquet,
el tomàquet madur allargat.
El ratllem,
dic tomàquet
perquè té molta carn
i llavors el podem ratllar molt bé
i aprofitem molt
la carn del tomàquet.
Ratlladet,
finet,
amb un ratllador normal
i corrent,
eh?
i llavors amb un plat,
fondo,
o l'omplim de tomàquet
fresca,
ratllada.
L'amanim,
sal, pebre,
oli i vinagre
i la tirem per damunt
de l'amanida.
Ja està.
Tenim una amanida
d'herbes,
enciams,
carxofes i xampinyons.
Veureu que està boníssima
i calories pràcticament zero.
Només l'oli
que hi haguem tirat
amanint aquell tomàquet.
Què més amb les carxofes?
Una crema
o un puré.
El millor crema
o puré de carxofes
que he tastat a la meva vida
porta una miqueta de fenya,
però, per exemple,
si l'heu de fer
com una guarnició,
que no necessiteu poquet,
val la pena provar-ho.
Per tant,
seria un puré més aviat espès.
És un puré espès.
No seria una crema,
un puré puré.
És un puré espès
i si no,
si voleu aclarir,
doncs amb una miqueta
de caldo de gallina.
Jo en aquest cas,
aquí a les llets
no m'hi agraden gaire
amb la carxofa,
però un bon caldo de gallina
per allargar aquest puré
i fer una crema,
boníssim.
Veureu que porta una mica de fenya,
però m'encanta.
Jo us ho explico
i traiem les quatre fulles de fora,
li arreglem una miqueta la cua,
que no sigui tan llarga,
i les posem a bullir
amb aigua,
sal i una miqueta de farina.
A l'aigua hi tirem
una miqueta de farina,
sal i unes gotes de vinagre,
no massa,
unes gotetes.
Les fem bullir,
més o menys han de bullir
10-15 minuts,
que estiguin tubetes.
I llavors,
aquí és on ve la fenya,
traiem les carxofes
i amb una cullera
anem arrencant fulla per fulla
i li anem passant la cullera
per la base de la fulla,
perquè és on hi ha tota la carn.
Amb això,
què aconseguirem?
Deixar tota la fibra a la fulla
i tota la carn a la cullera.
Llavors,
agafem la fulla
i passem la cullera,
llancem la fulla
i el que ha quedat a la cullera
amb un plat.
Una altra fulla, cullera,
i així anem rentant
tota la base de la carxofa
fins a arribar al cor,
el cor que ja està tot d'ell,
tot junt amb l'altre.
Llavors,
mirar també
que no hi hagi
el centre de la flor,
allò que dèiem,
els estambres aquells
que són peluts,
allò també treure-ho amb la cullera.
I tot això ha passat
per un passapurés.
Veureu que us queda
un puré de carxofes
super fi,
gens amarg.
Però primer el bullim
sense res.
Sí,
no, l'hem bullit ja,
la carxofa ja estava bullida.
Exacte, un cop bullida.
No cal posar-hi res més.
Res més.
Així tal qual.
Llavors,
això per acompanyar
un filet a la planxa
o per,
jo què sé,
pel que vulgueu inclús,
després desfet
amb una miqueta
de caldo de gallina
allargat
i tenim una crema
de carxofes
boníssima
i molt fina.
Fibra, zero,
no em porta,
perquè l'hem deixat tot
a les fudes.
Però el paladar
té una textura increïble.
És un gust molt particular,
no?
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Què més amb els carxofes?
Bullides.
El carpaccio.
Bé,
el carpaccio
vindria a ser
l'amanida,
que m'ha explicat,
de carxofes,
però amb una safata
doncs posar-hi
tot de carxofes,
les carxofes fetes igual,
tallades amb la fusta,
amb la llimona,
amb l'aigua i tot igual,
escampadetes damunt
d'una safata plana,
eh?
I tirarem
una miqueta de sal
perquè ens plorin una mica
i unes gotetes de vinagre
i un raixonet d'oli d'oliva
i les deixarem
amb un paper film
al damunt filmades
durant 4-5 hores
perquè plorin una miqueta
i se macerin amb això,
no?
I després,
senzillament,
a mi m'agrada posar-hi
una miqueta de pernil bo,
un pernil tallat finet
sense greix,
bo,
pel damunt
i aquella vinagreta de tomàquet
també pel damunt.
Es pot alternar amb xampinyons
que també queda molt bo,
carxofes i xampinyons
i tenim un carpaccio de carxofes
o en el cas
un carpaccio de carxofes
i xampinyons.
Doncs ens apuntem
a la dieta saludable,
no hi ha dubte,
és que no estem parlant
de la verdura bullida
de tota la vida,
estem parlant
de maneres de preparar
productes a més
que estan a l'abast de tothom,
que són assequibles
i pel que fa a la fruita
mengem taronges i mandarines
que en guany són boníssimes.
Era l'últim apartat
que em quedava,
que són les fruites d'hivern.
Les fruites d'hivern
pensem en pomes,
taronges,
mandarines,
peres,
com se diu això,
la carabassa,
encara que no la considerem fruita,
és fruita,
és el fruit de la carabassera.
Com?
Doncs recordar
que n'hem parlat
d'aquí alguna vegada,
doncs la poma
i la pera
amb compota,
no oblideu,
una compota de poma
de pera
és el més fàcil
del món de preparar
i el més nutritiu,
acalòric
i ho té tot.
Com?
Doncs molt fàcil,
agafem les pomes
senceres,
no cal ni pelar-les,
només cal traure-hi el cor,
això sí,
hi traiem el cor
amb un aparell
d'aquests de traure el cor
o si voleu
les partim per la meitat
i els hi traiem el cor.
La poma,
quatre talls,
no cal ni tallar-la
en quatre trossos,
o sigui,
oberta dalt i baix
per la meitat
i per la meitat,
un bol de vidre
o un bol de plàstic,
omplim aquest bol,
el filmem hermètic
amb un paper film
i el microones,
eh?
Sense res,
només la poma
amb la pell i tot
i sense el cor,
d'acord?
Això filmat,
el microones,
15-20 minuts,
ja està,
ho traiem,
ho passem per un bon triturador,
eh?
Que sigui potent,
li deixem un ratet,
si és una termomix,
jo li deixo
cinc minutets,
queda d'una finura increïble,
porta totes les vitamines
de la pell,
la fibra de la pell
i no té res,
o sigui,
és poma bullida,
està boníssim
per acompanyar.
Escolta una cosa,
Francesc,
per aquells que no tenen
aquests problemes
de sobrepes,
ni res,
és que abans se'n feien molt
a les cases
i jo fa molt de temps
que no veig que es facin
ni que se'n parli
les clàssiques pomes al ford,
que eren boníssimes.
Sí, sí, sí.
Jo és que ni me'n recordo
com es feien.
Hi ha moltes maneres.
A veure,
la més fàcil,
la més fàcil de totes
és
treure-li el cor
a la poma,
eh?
Bé,
la més fàcil
és no fer-hi res,
la més fàcil
és agafar la poma
al forn
i llestos,
queden bones ja.
Després,
saps com són boníssimes,
però és un crim
amb llet condensada a dins,
on li treus el cor
i poses un rajolinet
de llet condensada
i al forn
i allò és increïble.
Queden boníssimes.
Bueno,
el que anava a dir
jo és semblant,
agafes,
li treus el cor
i hi poses
una miqueta de sucre
i una miqueta de mantega,
eh?
Tornes a tapar
i que els coguin,
queden boníssimes.
També queden molt bones
amb el cor fora
i una miqueta de mel
a dintre,
boníssimes.
Sucre moreno?
Amb sucre moreno.
Després queden boníssimes
també posades al forn
amb una safata fonda
i una mica de canyella
que ells n'hi podem posar.
I també se n'hi pot posar,
eh?
Inclús a la compota
aquella amb el microones
també.
Hi ha una manera molt bona
que és posar-les al forn
amb vi blanc,
o sigui,
es posa
amb una safata fonda,
una miqueta de vi blanc
a baix del cul.
Vi blanc sec,
dolç,
sec, normal.
Normal, normal.
I llavors s'hi treu el cor
i s'hi posa
la miqueta de sucre
i una miqueta de mantega,
d'acord?
I llavors se coguen al forn
amb aquest vi blanc.
Veureu que queda increïble.
El vi blanc s'asseca
quasi tot,
desapareix quasi tot,
l'absorbeix la poma
i la poma deixa anar
els seus caramels
i els seus sucs
i es fa un bono.
Queden,
de veritat,
que queden increïbles, eh?
Veus?
Ui,
hem obert la caixa dels trons
amb això de les pomes
perquè no crec
que ens conformem
amb la miqueta de llimona
i ja està, eh?
Després no oblideu també
que també en vam parlar
aquí una vegada
de menjar la fruita a la planxa
per acompanyar carns o peixos.
Queda boníssima.
Una poma feta a la planxa
queda boníssima,
ho sorprendrà,
proveu.
És senzillament
una planxa ben calenta
on t'hi posarem
una base de sal i pebre,
si us agrada el pebre,
damunt de la planxa
i la poma tallada
al tros més gran que pugueu,
o sigui, el millor és partir-la
per la meitat,
treure-li el cor
i amb la meitat sencera,
pum,
damunt de la planxa,
ben calenta.
Que caramelitzi,
la gireu,
que caramelitzi
i fora el plat, eh?
Això per acompanyar
doncs un rap a la planxa,
un llobarro a la planxa,
una aurada a la sal,
per acompanyar
un entrecot inclús
per ajudar a tirar avall,
eh?
Veureu que us sorprendrà,
sobretot si la poma és àcida.
Aquí en aquest cas
una poma golden
no m'hi agrada tant
com una cosa àcida, eh?
Per contrarrestar
la sucre caramelitzada
amb l'acidesa
i ajudar a tirar avall
doncs aquest plat
més important.
I escolta,
pomes, peres i taronges
a l'amanida també?
A l'amanida també.
A l'amanida es poden fer cremes,
es poden fer sopes,
la sopa de taronga
està boníssima,
eh?
Si voleu,
no podem parlar
la setmana que ve
de tractar més les coses,
la fruita així amb calent.
Podem parlar
de la carabassa,
de les taronges
i de la poma amb calent,
de fer-ne sopes
i de fer-ne coses així.
Doncs, assignatura pendent.
I una recomanació,
si algú va tenir la paciència
i les ganes,
cosa que estaria molt bé
de fer al Codunyat,
que teòricament
la vam fer a l'octubre,
a les amanides...
També.
Boníssim.
Molt bo, molt bo.
I amb vinagreta.
La vinagreta de Codunyat
està boníssima.
I l'all i oli de Codunyat.
Sí, això ho has comentat
alguna vegada
que és propi
de les comarques
més aviat del nord de Catalunya,
de la zona de la selva.
Sí, sí, sí.
L'all i oli de Codunyat.
L'all i oli de Codunyat.
L'all i oli de Codunyat.
I la vinagreta de Codunyat també.
I la vinagreta també de Codunyat, sí.
Ens ho deixen per la setmana vinent
perquè crec que són receptes
amb prou entitat
com per dedicar-hi tot un programa.
Francesc Lledó,
del Quim i Quima,
moltíssimes gràcies.
Els nostres dies restrictius
en la dieta seran
molt més agradables
després d'avui.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.