Francesc Lleudon, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Gràcies per la paciència, perquè en lloc de dir
mira, doncs quasi que no fem l'espai, doncs em quedo.
I és una sort que s'hagi quedat perquè podem continuar
portant més receptes a la cuaresma i a més donar una notícia
per a tots els amants de la cuina.
No només de menjar-la, sinó de preparar-la i cuinar-la.
I primer que tot a mi m'agradaria que parlessis als oients,
ni que sigui breument, en tot cas sí que li ampliaríem la propera setmana,
que finalment t'has decidit i finalment faràs classes de cuina per a tothom.
Finalment, dedicades en aquest cas a les persones de casa,
a les persones normals i corrents, no de cuina professional,
que també en faig, però és una altra línia.
Doncs finalment he decidit començar-les.
Les començarem el primer dimecres després de Setmana Santa.
El 18 d'abril.
El 18 d'abril.
I, bueno, van...
Aquestes primeres sessions, diguem-ne, van dedicades a la cuina d'estiu.
Les preparem amb temps.
I del que es tracta és d'ensenyar, doncs, amb cinc sessions,
seran cinc sessions, cinc dimecres, el dematí,
de deu a una, seran tres hores per sessió.
Doncs amb aquestes cinc sessions ensenyar a cuinar un dia a la setmana,
per després, doncs, cada moment de menjar,
amb 10-20 minuts, poder dinar o poder sopar.
Són classes útils, absolutament útils.
Exacte, van molt enfocades, per això les diràs,
bueno, ara i per què classes d'estiu?
Doncs precisament perquè ens preparem aquest estiu, no?
A més, jo crec que l'estiu és una època de vacances,
és una època en què, doncs, és molt important la nutrició,
perquè fa calor, perquè estem fora de casa,
i llavors hem de cuidar el que mengem més que mai, no?
També, perquè no treballem,
amb el qual tendim a engreixar,
ens agrada estar més prims perquè hi ha l'estiu,
vull dir, és una època important.
I llavors jo crec que si ens agafem amb una miqueta de temps,
doncs la podem preparar bé, i és aquest el cas, no?
Llavors el que es tractarà és d'ensenyar,
durant aquestes tres hores, doncs, farem una hora i mitja
dues hores de preparació, o sigui, de coses, de bases
que es poden tenir preparades tant al congelador,
com a la nevera, com al rebost, eh?
I després ensenyar a acabar aquests plats,
doncs, com acabar un carpaccio, o com acabar una crema,
o com acabar una amanida, o com acabar, no ho sé,
molts plats d'estiu, gazpachos, ajoblancos,
bichissuars, coses d'aquestes, no?
Les places són limitades?
Sí, seran grups molt reduïts,
i jo encara no...
A veure, són les primeres classes que dono en aquest nivell,
llavors, doncs, em sembla que seran de 10-12 persones màxim,
i, en principi, fem un grup, eh?
Si aquest grup ja quasi està ple, ja quasi el tinc ple,
però, doncs, si hi ha més gent, doncs, buscarem altres horaris
i altres moments, també, un bon moment, jo crec que seria
dels dissabtes al dematí, també, de cara a la gent que, doncs...
Que treballa durant la setmana fora de casa.
Que el dissabte pogués assistir-hi, eh?
Si omplo una classe el dissabte al dematí, també la farem.
Déu-n'hi-do.
Doncs, què han de fer qui estigui interessat?
El Quim Quima, directament?
Sí, que truquin al Quim Quima per informar-se, eh?
I els direm, doncs, què és el que hi ha i com se poden apuntar
en aquestes classes, eh?
I, bueno, la meva idea és que això vagi a més
i que hi hagi una continuïtat
i que, doncs, me pugui dedicar força amb això,
que m'agrada molt la docència.
Doncs, és fantàstic.
Així n'aprendrem moltíssim més, encara.
Doncs, ja ho saben, si estan interessats,
es posen en contacte aquí amb Quima.
És que el dimecres no en va bé.
Si hi hagués prou demanda,
doncs, es farien altres grups
que es podrien fer, com deia el francès, dissabtes al matí,
que també és un bon moment
per a aquelles persones, com dèiem,
que treballen fora de casa.
18 d'abril comença aquest primer grup.
Per tant, si estan interessats,
facin via perquè les places són limitades.
Avui regalarem un llibre que es titula
Pan Tomàquer,
les receptes més senzilles i saboroses de la Mediterrània.
És un llibre de tot un conegut,
el Jaume Fàbrega,
historiador, crític d'art,
escriptor i assessor gastronòmic,
professor d'història d'art contemporani
i teoria de tècniques de l'art
a la Universitat de Barcelona.
Actualment,
professor de gastronomia
a l'Escola Universitària de Turisme
i Direcció Hotelera
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Llibre de pa amb tomàquet,
diran, home,
doncs, no sé quines receptes tindran.
Es farien creus la quantitat.
Des de pa amb tomàquet malters,
passant per pa amb tomàquet
amb truita de julivert a l'estil de Lí,
pa amb tomàquet amb trencadís vegetal,
pa amb tomàquet i amanida mixta,
pa amb tomàquet i bull,
el pa de Mallorca i les galetes d'Inca,
l'oli...
En fi,
és un llibre magnífic,
977-2447-67,
si el volen aconseguir,
hauran de respondre a la pregunta,
que ja li passem aquí la pilota,
al Francesc.
Avui parlem d'ous.
Avui parlem d'ous.
I la pregunta del llibre...
Què va ser primer,
l'ou o la gallina?
És aquesta?
No.
Quasi, quasi.
una cosa que jo espero ja que els oients ho sàpiguen,
però que, doncs,
m'agradaria plantejar que és
quina diferència hi ha entre els ous blancs i els rossos?
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
Un clàssic, eh?
Un clàssic que dius,
ho he sentit alguna vegada,
però no recordo què és el que ens passa a tots.
Diu el Lluís el color.
El color no.
El color això és pregunta
a Cavallo Blanco de Santiago del Lluís.
No, no.
No és pregunta en parany, eh?
és pregunta, diguem-ne,
que té una base científica, no?
Sí.
Bueno, científica.
Què diu científica?
Diu una explicació mínimament lògica.
Tenim ja una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Maria del Carme.
Què tal, Maria del Carme?
Vostè ha guanyat algun llibre ja?
Jo, què va.
Ah, doncs, aleshores, perfecte.
Però me semblen d'aquest tampoc, eh?
Molt bé.
Maria del Carme, què més, sisplau?
Pinyol.
Molt bé, Maria del Carme.
Me semblen d'aquest tampoc.
No, sí.
No sap la resposta.
No, perquè jo de cuina sóc un desastre.
Me vull apuntar, eh?
Ara, quan he sentit, m'ha entrat una alegria.
Sí.
Ostres, tu.
Doncs, Carme, s'ha d'animar.
Ja ho sap.
Ara, finalment, comencem a fer-ho i ja li dic, eh?
Espero que després que n'hi hagi un altre i si hi ha una cosa, continua, eh?
Sap la diferència per què uns ous són blancs i uns altres són rossos?
A veure, mira, és pel menjar que els hi donen.
No.
No?
No és per això.
No és per això.
Bé.
El que sí que es pot fer, que n'hem parlat potser alguna vegada, amb el menjar,
és canviar el color del rovell, però res més.
Però, en principi, no és aquesta la resposta perquè la part de fora de l'ou...
Maria del Carme, un altre dia.
Tenim molts llibres, eh?
D'acord.
Esperem que ens truqui.
Gràcies.
Adeu.
Adeu.
Adeu, bon dia.
Adeu.
En fi, aquesta primera trucada no hi ha hagut.
Fortuna, 977-24-47-67.
Jo et diré una cosa.
Ho vas explicar una vegada?
Serà que m'hi fixo més en les receptes, però d'això no me'n recordo.
Va venir inclús un expert a parlar-ne.
Un de Reus.
I, bueno, en vam estar parlant força temps.
A més, han desaparegut els ous blancs del mercat, quan abans era al revés.
És veritat, no n'hi ha de blancs.
Abans, tots els ous eren blancs i, de tant en tant, n'hi havia de rossos.
I ara és al revés, no?
Que fins i tot anaves a la botiga i et deien, blancs o rossos?
I tu ja, no ho sé, no ho sé.
Deixem-ho així, anem pel programa i a veure si ho sap la resposta.
Que ens truquin, parlem d'ous, vinga, va.
Bueno, els ous, un dels protagonistes de la Quaresma.
Ah, doncs tenim una altra trucada, ja sabia jo, que no es faria esperar gaire.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Dolors Espinoza.
Què tal, Dolors?
Bé.
A veure.
Ara no sé si ho sé, eh?
Bueno, però jo.
Jo em penso que els ous, les gallines blanques, els fan blancs.
I les rossos els treballen rossos.
Sí, sí, sí, essencialment és això.
Doncs sí.
O sigui, una miqueta és...
Quina diferència hi ha entre els ous blancs i els rossos?
La closca.
La closca, i que són una cosa més forta, també.
En realitat, de dintre, tal com els consumim avui en dia, són idèntics.
La càlcera poder...
És la closca el que canvia.
És el color de la closca degut a la raça de la gallina, evidentment.
O sigui, les gallines, com molt bé deia vostè, fosques fan ous foscos,
les blanques fan ous blancs, encara que no és ben bé així,
perquè hi ha gallines blanques que fan ous foscos, però bueno,
és la raça de la gallina, diguem-ne, això sí que és així.
El punt de partida és aquí.
La raça de la gallina és la que fa que un ou sigui blanc o sigui ross.
Però dintre, en pic, l'hem trencat i hem llençat la closca,
és idènticament igual, és exactament igual.
I com estem de cuina, Dolors?
Vostè cuina...
Està bé.
Ah, d'enhorabona, eh? Benvinguda al club.
Que jo que farà cuina el dissabte, si s'omple.
Doncs sí.
On que les faria?
Perdó?
On se fan?
El Quim Quima, allà al restaurant mateix es faria.
truca el Quim Quima i l'informaran, eh?
Sí, sí.
I els informarem, d'acord?
Doncs des de cada dia potser que treballo.
Oh, que de tots els dissabtes, a veure.
Hi ha molta gent, molta gent.
El que passa és que també m'he trobat que hi ha molta gent
que els dissabtes al matí té nens i llavors no poden també anar a classe.
Llavors, per això estic fent dos horaris, dos grups, eh?
Molt bé.
Molt bé, Dolors.
Doncs aquí té el llibre, eh?
Aquí, per Tarragona Ràdio?
Aquí a Tarragona Ràdio l'ha de venir a buscar.
L'ha de buscar les entrades, però ja ho recolliré avui tot.
Sortirà carregada, doncs.
D'acord, Dolors.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia, adéu.
I aleshores no hi ha nous blancs perquè les gallines fan caldo o què?
No, és un problema de races.
Ara no tenim aquesta rasa de gallina blanca.
Exacte.
I hi havia unes races originàries, races...
A veure, la gallina, n'hem parlat aquí alguna vegada,
és un animal que...
És una fàbrica d'ous.
Vull dir, d'animal no té ben poc, no?
És pura genètica i pura indústria.
Tu has tingut gallines a casa?
Sí, sí, forces.
A més d'aquest tipus, no?
Venim dels reus, del ram de l'agricultura.
Sí, per això que jo sé que tu veus del ram de la gallina.
A més, he estat treballant amb laboratoris de fàbriques de pinços,
vull dir que conec bastant bé tot el...
Sacsador de pollastres, també?
També he estat donant nous als sacsadors.
Jo, sacsar no, però treballar a les incubadores allí suant com un animal...
Déu-n'hi-do, és una feina duríssima, eh?
I alimentant els sacsadors que són uns rapidíssims...
Això és començar des de baix, que es diu, eh?
Sí, sí, sí, de veritat que sí.
Doncs, el que ha passat és que hi ha hagut un canvi a nivell mundial, eh?
De races de gallines.
Abans, més o menys, cada país tenia les seves races autòctones de gallines, eh?
I teníem, doncs aquí teníem l'ou ros, i l'ou blanc,
però aquí hi havia altres països que el tenien ros, però no passava res.
Aquí l'ou ros era molt raro, estem parlant dels anys 70, anys 80,
era molt raro l'ou ros.
Però, en canvi, hi ha hagut una globalització, com amb tot,
i en aquest cas de les races, sobretot americanes,
que són les indústries més fortes,
i de la zona europea...
La cosa multiècnic també en tracta en el món de la gallina, doncs, eh?
Sí, i a part que...
Hi ha un moment que és qüestió de rendiments, no?
O sigui, és que aquesta bullina produeix un 90% de posta,
l'altra està al 92%.
I la gallina rossa produeix més.
I en aquest cas, aquesta raça que tenim, doncs, tenia una producció més elevada.
Quina raça és? L'americana?
És, hi ha diferents races, però totes han derivat cap a roses.
També hi ha uns temes d'autosaxatge, perquè avui en dia els sexadors no existeixen, pràcticament hi ha.
Ho fan les màquines?
Ho fan, no, genètica.
Ah, ja les fan així directament.
Genèticament, o sigui, ara avui en dia, doncs, per exemple, en surt un pollet,
que té una pluma, és tot groc, i una pluma negra al mig del cap.
Si tenen la pluma negra, és femella, gallina.
Si no la té, és mascle.
O sigui, genèticament ja els separen, no?
Encara hi ha alguna cosa per sexar, però tot això...
Veus una feina tan emblemàtica que era de la sexadora de pollastre,
sempre dient, el Joan Manel Serrat era sexadora de pollastre.
Bueno, i la majoria és japonesos, eh?
Sí.
Hi havia molt pocs sexadors.
Per tant, ara ja directament, a través de genètica, ja li posen aquest tret distintiu al cap,
que vulguis que no és més ràpid i més...
Però que sigui visible, que no hagis d'estar allà...
I llavors no necessiten pagar una persona que, a més, cobraven molt bé per fer aquesta feina,
sinó que la fa la genètica.
Estan perdent llocs de treball, de francès.
Bé, doncs, ous o rossos, ous rossos, ous blancs, els ous són...
És un aliment imprescindible, és un aliment boníssim, econòmic,
que està a l'abast de gairebé totes les butxaques.
El que sí que hi ha molta diferència, i sense mirar la closca,
però mirant-ho de dins, és amb els ous de corral
o els ous industrials, diguem-ne.
Jo, per exemple, ja no en surten ous de dos robells, per sorpresa.
Els has d'anar a buscar expressament...
Sí, però això és més un problema de mercat
que no pas un problema que ja no es fa.
Però abans et sortien, diguem-ne, perquè sí, eh?
Sí, perquè...
Entra una dotzena d'ous normals, te'n sortia un de dos robells.
Perquè venien menys pesats, de pes, vull dir, eh?
Avui en dia, les màquines de classificar, de pesar els ous, pesen.
Doncs, de tants grams a tants grams, aquí,
de tants grams a tants grams, aquí...
I per això tens mides, com a les samarretes.
I per això tens mides, exacte.
I llavors, si tu te'n vas a la mida gran,
doncs te trobaràs els de dos ous.
El que passa és que la mida gran té problemes,
perquè, doncs, al fi del cap és un ou, eh?
I surt més barat, o sigui, dóna més diners dos ous
d'un robell que un ou de dos.
El de dos robells, avui en dia,
només ho he trobat amb els ous de granja
i que vas a comprar un lloc específic.
És difícil de trobar perquè són delicats, se trenquen,
els cartrons no hi caben bé,
són difícils de comercialitzar,
tenen problemes i avui en dia tot va
pel que es comercialitza.
El que es comercialitza és el que surt.
però no és que no es facin,
és que es dediquen a vegades a estar a la indústria
o es treu la gallina abans que tingui aquesta edat
per fer aquest tipus de...
Però no arriba al mercat.
És una vida molt dura, eh?
La de la gallina aponadora, poca broma, eh?
Sí, és vida.
No, no, estem fent risc, és vida, no és ni vida, això, és terrible.
Jo diria que és una màquina biològica, però bueno,
una altra cosa.
Molt bé, fem com a mínim una recepta,
perquè escolta, quina xerrameca avui, no?
Anem a cuinar-los.
A mi jo volia donar una recepta, encara que fos,
no tinc aquí moltes, però...
Podem continuar la setmana vinent, si ho trobes oportun.
Podem seguir la setmana vinent, si voleu, sí.
Però perquè aneu provant,
aquests dies que fa una miqueta de fresqueta,
doncs un ou poixe.
Jo crec que és un dels ous potser més desconeguts
dintre la nostra cultura,
i per mi un dels que m'agrada més.
És boníssim, només té moltes possibilitats.
Té moltes possibilitats,
i explicant un petit truquillo,
que diuen els castellans,
que us ho explicaré,
veureu que són fàcils de fer
i que agradaran a tothom.
El problema de l'ou poixe és que quan el cuiem
se'ns trinca, d'acord?
És el problema principal que té aquest tipus d'ou.
Però té una manera de fer-se que no es trinca.
Llavors aquí és la manera que podem explicar
perquè els pugueu fer,
siguin un èxit i us agradin,
i els introduïu, sí,
dintre del vostre repertori de cuina habitual.
Mireu, això no és un invent meu,
això jo, per exemple,
tampoc crec que sigui un invent d'ell,
però ho he sentit explicat al senyor Arzac,
al famós cuiner de Donosti,
a molta gent, a molts cuiners.
El que fem és, amb un plat fondu,
amb un plat fondu de cuina,
hi posem un paper film,
i aquest paper film l'adaptem al plat fondu,
que quedi en fús,
i l'untem amb mantega,
o un oli, un greix.
Oli d'oliva queda bé.
Oli d'oliva queda molt bé,
amb el que vulgueu.
La mantega, si és amb mantega,
pot ser aromatitzada.
Podem fer una mantega d'estragó,
una mantega d'olives negres,
una mantega de bolets,
el que vulgueu.
Amb tot això enriquim gustos a l'ou.
O pot ser un oli d'oliva
que ja ha buscat molt amarg,
perquè després ho combinarem,
per exemple, amb una amanida,
que pot anar molt bé.
O pot ser un oli d'oliva molt afruitat,
molt aromàtic,
un arbequip,
per combinar amb una altra cosa.
Sempre pensar una miqueta
que el gust que poseu
en aquesta mantega
o en aquest oli
serà molt protagonista
després a l'ou,
perquè queda tancat
i l'agafa molt bé.
Llavors, l'únic que hem de fer,
així,
el més senzill de tot,
seria posar aquesta mantega,
trenquem un ou
i el tirem aquí dintre,
sense trencar el rovell,
evidentment,
i posem sal.
Si us agrada,
una miqueta de pebre.
Si voleu,
alguna herbeta.
A mi m'agrada molt,
també, a vegades,
segons per què sigui,
doncs,
trossets de xistor retallades petitons,
una miqueta de bicontellat petitó,
una miqueta de pernidols.
Saps que he vist,
també, les boletes aquestes
del succedant i del caviar.
També,
ous d'aquests de...
D'aquests de trutxa
o de trutxa,
o de salmó o de...
Doncs, una miqueta també
com si fos sal,
posar-hi una mica
també és molt bo.
Qualsevol coseta,
que us hi lligui aquí amb l'aroma,
llavors agafem el paper film
per les vores del plat
i fem un farcell,
un farcell,
el lliguem a dalt,
jo hi poso una gulla
d'estem de roba
a la part de dalt,
i llavors,
amb un cassó
on hi haurà aigua bullint,
hi posem això dins.
En pic,
ho posem dins,
abaixem el foc al mínim,
no ha de bullir ja,
però s'ha de mantenir calent
aquella aigua,
s'ha de putxar.
La paraula putxar
vol dir
coure sense bullir,
però el lindar,
ha d'estar
al límit de bullir.
L'aigua, en realitat,
teòricament,
ha d'estar al voltant
dels 95 graus.
Però tanquem el foc.
O sigui,
el tanquem o el baixem al mínim,
depèn una miqueta
de si tenim una lluita ceràmica,
doncs el posem a l'1.
I tapem l'olla?
No cal,
no cal,
no cal.
Perdona, Francesc,
tenim una trucada
i em sabria greu
que s'hagués d'esperar.
Bon dia.
Hola, Iolanda,
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Marc.
Ai, Mari,
no t'hem regalat el llibre.
Escolta,
bueno, no passa res.
Mira,
us ho he trucat
perquè estava parlant
de gallines i d'ous,
sí,
i te volia dir
una recepta molt senzilla,
ja que estem a...
ja que estem de receptes,
no sé si ho he menjat
a l'ou,
a la brassa.
Ah, jo no.
No.
Doncs proveu-lo.
A la brassa?
A la brassa, sí.
Valtros va fer un ou,
embolicar un paper de plata.
Com si fos un espadet al caliu.
Molt bé,
i ho poseu a les brasses.
Però amb la closca i totes,
clar.
Clar, clar.
Com fem les patates.
És que et trenqui, eh?
Sí.
Home, clar.
La gràcia és que no es trenqui l'ou.
Sí.
Bé,
doncs ho poseu
com si poseu les patates al caliu
o un cap d'all al caliu.
Sí, sí, sí.
I quan peta,
perquè fa plof,
no és perquè se rebenti, eh?
Sí.
Quan peta és que ja està,
perquè si no te queda
com el líquid per dintre.
Ai, que curiós,
no ho havia sentit mai, Marc.
Sí, tampoc.
Doncs sí, està boníssim.
I, bueno,
després,
quan ja està,
ho traieu el paper de la plata,
del bal,
el que sigui.
Ara deixem paper de plata, eh?
Sí.
Llavors,
amb cuidados no cremar-vos,
traieu la pell,
i, bueno,
ho traieu per la meitat
i treu una miqueta de sal
i ja està.
Està boníssim.
Ah, doncs la propera calçutada...
Escolta,
la propera calçutada,
ous.
I ho tirem directament a les brasses
com les patates.
Com les patates.
Sí, sí, sí.
Amb tranquil·litat, eh?
Però sobretot no ho teniu
que treure abans d'hora
perquè si no queda
com a líquid per dintre,
l'entens?
I, Marc,
més o menys el temps,
tot i que cada brassa
té el seu ritme,
però més o menys el temps,
t'ho dir,
perquè, clar,
podem estar pendents del pop,
però què pot estar?
Un quart d'hora?
Deu minuts?
No,
què va?
Un quart d'hora?
Menys,
un quart d'hora.
Quinze minutets.
Quinze minutets?
Sí, sí, sí,
més o menys, eh?
Ah, doncs...
Jo provaré.
Doncs mira, Marc,
perfecte.
I jo crec que la Marc
es mereix
que fem un extra,
que fem un esforç
i li regalem un llibre, eh?
No pot ser que cada setmana
ens doni aquestes idees
tan magnífiques
i que no tingui un llibre
de la col·lecció
al Cullerot.
Bé,
no he trucat pel llibre,
eh?
Jo ja ho sé.
Per això justament, Marc,
per això t'ho mereixes, dona,
que cada setmana
ens fas aportacions,
a més,
molt maques.
I te volia dir una altra cosa,
Jordana,
això que heu dit
dels rovells d'ou,
jo tinc una,
bueno,
tenim gallines a casa
i en tinc una
que em fa un rovell
de tres ous.
De tres?
De tres rovells.
És rècord, això és rècord.
Ala!
Doncs amb un ou d'aquests
mengeu tota la família, eh?
Aquesta gallina
deu ser bastant gran.
No, no,
és normal,
igual que les altres.
No, d'edat, vull dir.
Ah, sí, és vella, és vella.
Ah, quan més vella,
més.
Les gallines s'anarà renovant
perquè quan ja són molt velles
ja no en posen tant d'ou.
No, no en posen
i a més a les coses
que comencen a tornar a toves.
Això mateix.
I és que aquest és el problema
perquè no hi ha ous
de dos rovells
al mercat, no?
Aquesta és una dita
que jo no sé si és certa o no,
però si una gallina
posa un ou
el dia de divendres sant,
ara que estem en
setmana santa,
en portes de setmana santa,
si tu agafes un ou
acabat de posar
la nit de divendres sant,
d'acord?
Sí.
I el deixes
un any, dos anys,
tres anys
i el trenques
mai se'n fa mal bé.
Ah?
Curiós, sí, sí.
És a dir, que el mantens...
Jo l'he trobat, eh?
I no és una leyenda urbana, eh?
Però te l'has menjat i tot.
La nit,
que el nostre senyor,
doncs...
Sí, sí, sí, sí.
Home, és com la farigola
i com tantes coses, no?
Que diuen que aquella nit...
Has d'estar a l'ull,
clar, que no hi hagi cap ou
del dia anterior,
vull dir que no hi hagi cap ou a...
Has de batllar la gallina,
pràcticament,
com aquell que hi diu, no?
Has de estar controlant,
treure tots els ous per la nit
i controlar
i llavors el primer ou
que posa de divendres sant,
treu-li-li
i et dic
el tens dos o tres anys
i no se fa mal bé.
És curiós, eh?
O sigui, imagines...
I després...
Ets un pou de sabidoria, eh?
Una altra cosa per acabar...
Una, ho acabat de posar de la gallina,
porta molt bona vista,
o sigui,
te'l passes pels ulls
i diuen que fa bona vista.
Ara està calent,
o sigui,
acabat de treure.
Has acabat de treure,
te'l passes pels ulls...
Molt bé,
i això fa molt bona vista.
Molt bé.
Doncs jo, és clar,
al final em compraré una gallina, eh?
Et diré una cosa,
em compraré una gallina
ni que sigui per provar
totes aquestes coses, eh?
Jo ja et dic,
jo tinc un ou fa sis anys
de rendreçant
i no se fa mal.
I encara el tens allà?
El tinc a guardar, sí.
Això ja són creències, eh,
també, Iolanda?
No, no, però fa gràcia,
són tradicions d'aquelles maques
que val la pena
que es transmetin
ni que sigui oralment.
D'acord?
Mar, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, Mar.
I passa per la ràdio
que estarem encantats
i de veritat
que ens agradarà molt
obsequiar-te amb un llibre.
Ja t'hi diré,
però això de l'ou a la brassa
proveu-lo, que està?
I tant.
Ui, tant, que ho provarem.
Gràcies, Marc.
Un sabor de brassa.
Molt bon dia.
Gràcies.
Això de l'ou a la brassa
ho provarem, eh?
Curiós, molt curiós.
Ja aquest cap de set...
Mira, ja estic nerviosa
per provar-ho.
Acabem fer de l'ou potxer
i la setmana vint en contínua.
En tenim 45 segons.
Bé, doncs així dir,
en què el podem fer servir
aquest ou potxer?
Doncs, per exemple,
si el que fem és trufar-lo,
posem unes laminetes
de tòfon a dins
amb una sopa
i l'ou potxer per acompanyar.
Si el que fem
és posar una miqueta
de botifarra negra,
podem fer una crema
de carabassa
amb l'ou potxer
amb botifarra negra.
Que hi posem
una miqueta de mantega
d'estragó
amb una amanida.
Que hi posem,
per exemple,
una salseta feta amb ceps,
doncs sol,
un ou potxer
i una salseta de ceps
pel damunt.
Moltes maneres
de prendre sol.
En fi,
els ous han estat protagonistes,
però sobretot
la mare dels ous,
la gallina,
en parlarem
la propera setmana,
continuarem en companyia
del francès llador
Quim Quima.
Gràcies, Francesc.
comencen l'an 18 d'abril,
dimecres,
cal que facin via
perquè les places
són limitades.
Fins la propera setmana.
Fins la setmana que ve.