Com cada dilluns, ens aturem uns minuts en aquest recop psicològic
en companyia de Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ja vam tancar la passada setmana aquesta sèrie de capítols
dedicats als temes relacionats amb els problemes, amb la sexualitat.
I avui obrim un capítol dedicat a una qüestió que afecta moltíssimes persones.
Parlem de l'ansietat.
Sí.
En majúscules, perquè, clar, és un tema amplíssim, no?
És molt àmpli.
I, a més a més, és un tema que en aquests moments es parla molt a la lleugera, no?
De fet, gairebé tothom passa per algun procés ansiós.
De fet, encara que l'ansietat sigui una paraula que, en aquest context,
ara mateix sembla que sigui negatiu, l'ansietat en si mateixa és positiva, no?
De fet, l'ansietat és una emoció que tots tenim alguna vegada
i que realment ens fa moure, no?
Nosaltres podem tenir ansietat, a vegades a més és positiva i a vegades és negativa.
Podem tenir ansietat davant d'una cita, davant d'un examen,
davant de qualsevol cosa que ens faci il·lusió
i davant de qualsevol cosa que ens generi una mica de por, no?
O per desconeixement o perquè ens genera...
Llavors, realment, l'ansietat és una emoció que ens fa moure
i té tres components, no?
L'ansietat, l'emoció, té un component que és més biològic,
que diríem que és totes aquestes sensacions que nosaltres tenim
quan estem ansiosos, que és el tremolor, el mareig, la taquicàrdia...
El nous a l'estómac...
Exacte, que són aquestes sensacions més físiques, no?
Hi ha qui diu que treballar millor una mica tensionat.
Això vol dir que aquest punt d'ansietat és bo
per determinades activitats i determinades coses que ens passen a la vida, no?
És que és necessari.
Si no tinguéssim aquest punt d'ansietat,
realment no ens generaríem moure'ns, no?
No tindríem la necessitat de moure'ns.
Per tant, per això ho he dit, no?
Que realment encara que tingui un concepte molt negatiu,
el que seria negatiu seria el trastorn d'angoixa.
Però no l'angoixa.
O sigui, o l'ansietat en si mateixa no és negativa.
Seria el trastorn, no?
I quan començaria a ser un trastorn?
Doncs quan realment interfereix molt en la quotidianitat de la persona.
Perquè si partim que l'ansietat té tres components, no?
Primer aquest, el biològic, que és aquestes sensacions més fisiològiques
que tots tenim quan tenim una mica d'angoixa.
El conductual, que és aquella tendència
que nosaltres davant d'una situació de perill
tendim a fugir o a evitar aquest perill.
Això és positiu també, doncs, eh?
Exacte.
Llavors, necessitem aquesta angoixa per poder fugir dels perills,
sobretot dels perills reals, eh?
El tema està aquí, eh?
En que nosaltres estem en una societat que sembla que tenim molts perills,
però que a l'hora de la veritat no són tan reals.
I després més la part més cognitiva,
que són aquelles valoracions,
aquelles creences que nosaltres fem de les situacions concretes.
Llavors, realment parlaríem d'ansietat
quan no està ben definit la por a la que tenim
o el que ens produeix ansietat,
diguem, el fet que ens produeix ansietat,
i parlaríem de por quan tenim molt ben definit
quin és el perill que tenim.
És a dir, nosaltres necessitem angoixa,
necessitem l'ansietat,
perquè realment si tenim una situació de perill real,
si veiem que un cotxe ve cap a nosaltres
i ens pot atropellar,
és una situació de perill real.
Hem de respondre,
doncs, clar,
biològicament ens pujarà el nous a l'estómac,
la taquicàrdia,
anirà tota la sang a parar a les parcentres del cos,
llavors, conductualment reaccionarem,
és a dir, marxarem del mig de la carretera,
i cognitivament pensarem,
ostres, m'he d'apartar,
perquè el cotxe em ve cap amunt.
Què passa? Això és una por ben definida.
i és objectiva, és real.
Clar, però llavors nosaltres reaccionem
i necessitem aquesta angoixa
per reaccionar davant d'aquest perill.
Què passa quan en la nostra vida quotidiana
reaccionem davant de moltes coses
com si realment fossin un perill,
però no són un perill real.
Utilitzant el mateix exemple del cotxe,
aquella persona que no vol sortir al carrer
perquè té por que l'atropelli un cotxe,
per exemple, exagerant.
És on pot acabar.
és un dels tipus que pot acabar, no?,
quan tenim...
O que no creu en una carretera
perquè té por que l'atropelli un cotxe
ni que no passi cap.
Clar, però això ja seria...
Aleshores sí que parlem de trastorns.
Clar, és on podem acabar, no?,
en algun tipus de trastorn.
Llavors, clar, hem de tenir en compte
que estem en una societat
que veiem molts perills,
actuem, el nostre cos reacciona
com si fossin perills reals,
i el que passa és que estem molt temps en alerta
perquè, clar, el nostre cos està preparat
per posar-se en alerta,
però després descarregar
i llavors tornar a la seva normalitat.
Llavors no hi ha problemes.
Però quan estem en alerta constantment
produïm una sèrie de trastorns
perquè el cos no està preparat
per estar tant de temps en alerta.
Llavors és quan entraria en el que són
els trastorns d'angoixa,
que és quan nosaltres estem més temps
del necessari en estat d'alerta
i llavors ens interromp
tota la nostra quotidianitat.
És a dir, ens interfereix
en el funcionament de la nostra quotidianitat.
Començaves l'espai d'avui
dient que s'utilitzava molt alegrament
el terme d'ansietat i angoixa.
Jo cooperaria, Sònia,
en una època, encara s'utilitza,
però va haver-hi una època
que tothom tenia depressió,
un estat puntual de baixa moral
i era depressió, tot era depressió.
Avui en dia també tot és un estat d'angoixa,
tot és una crisi d'ansietat.
I a vegades aquesta valoració social
que fem alegrament és negativa
perquè desvirtua realment
la problemàtica de persones
que la pateixen de forma real
i d'altres que s'atribueixen
un diagnòstic molt casolà,
molt fet per ells mateixos.
Per tant, val la pena
de no jugar alegrament amb aquests termes
com en el seu dia s'ha jugat molt
amb el tema depressió.
Bé, jo diria com es continua.
Que es continua, clar.
És a dir, que les dues coses...
La gent més que d'angoixa
directament parla d'estrès
i volen parlar d'això.
I estrès no és tenir molta feina.
L'estrès és un quadre
molt ben marcat
i molt ben dissenyat
que l'especialista
sap identificar.
Clar, però l'estrès
és un quadre d'angoixa
elevadíssim,
d'alguna manera.
I l'estrès es pot tenir
precisament
perquè un treballa molt
pot ser una de les caures,
però també pot ser
perquè un no treballa.
Vull dir,
perquè l'estrès depèn...
Ho dic perquè
tenim associat estrès
a molt de treball.
I el treball,
perquè a vegades,
jo per exemple,
l'altre dia parlàvem
de persones
que tenen
diferents tipus
de malalties cròniques
amb molt de dolor.
El dolor continuat
també genera estrès.
És a dir,
que l'estrès
no només l'hem de relacionar
amb el món laboral,
segurament.
No, no, en absolut.
Però per això ho dic,
perquè les paraules estrès
i angoixa,
o sigui,
el trastorn d'angoixa
i l'estrès
realment són paraules
que estan molt...
són similars.
Sí.
D'acord?
Llavors,
les persones del carrer
difícilment parlen
de
jo tinc molta angoixa,
però sí que parlen
que tinc estrès.
O sigui,
utilitzant la paraula estrès
quan volen parlar
de trastorn d'angoixa
i utilitzant la paraula
depressió
quan volen,
de fet,
moltes vegades
els límits
entre un trastorn d'angoixa
i una depressió
són ben difícils
de diagnosticar,
no?
Fer un diagnòstic diferencial
entre un trastorn d'angoixa...
Tot i que poden ser
coses diferents,
perfectament.
Són coses diferents?
No, no.
Són coses diferents,
però realment
tenen molta sintomatologia
similar.
Què pot confondre?
Per això
hi ha moltes depressions
diagnosticades
de trastorns d'angoixa,
molts trastorns d'angoixa
diagnosticats com a depressió,
és a dir,
que a més a més
hi ha un factor
que hi ha uns diagnòstics
que són difícils de fer,
que moltes vegades
es fan molt ràpidament,
d'una manera molt llogera,
amb visites molt curtes
i que hem de tenir
molt de cuidado.
Clar,
perquè després del diagnòstic
ve el tractament
i si és erroni,
doncs...
El tractament és erroni.
Clar.
i moltes vegades
el tractament
doncs és
únic
i exclusivament
farmacològic
i llavors
a vegades
doncs realment
no obtens
uns resultats
beneficiosos
no perquè no serveixi
sinó perquè
no estem atacant
exactament
el que
s'ha de tractar,
no?
Llavors,
doncs aquí
s'utilitza molt
i a més a més
la gent s'autodiagnostica.
Això és el pitjor
de tot que fem,
no?
L'autodiagnosticar-nos.
Clar, llavors
doncs bueno...
Amb la referència
del veí,
a més a més,
no?
Bé, amb la referència
del que ens han dit
que són els símptomes.
Ja.
Moltes vegades
i del que per suposat
ens diu el veí,
l'amic,
el company
i el que li ha passat
a l'un i a l'altre
i a mi això també em passa.
Clar,
ens sentim identificats
molt ràpidament.
Això és una cosa
molt humana,
no?
Molt natural.
Sí, sí, sí.
Tots hem caigut
alguna vegada, no?
I llavors
ens sentim identificats
amb tots
tenim aquesta vessant
una miqueta
hipocondríaca
moltes vegades
i ens sentim
doncs si
aquell té
aquells símptomes
diagnosticats
d'agorafòbia
doncs segurament
jo també ho tindré
o l'hem diagnosticat
de depressió
doncs segurament
jo també ho tindré, no?
Sí, una miqueta
que amb això
anem amb molta cura.
Doncs hem explicat
una miqueta
doncs què és l'ansietat,
què és l'angoixa,
els diferents,
els tres components
que la defineixen
en el sentit
positiu.
Ara entraríem ja a parlar
en allò
que és més negatiu, no?
D'aquest tipus
d'emocions
o de dispositius
que té
el nostre organisme
i el nostre cervell.
En tot cas,
per què apareixen
aquestes
diguem-ne
anomalies
dins del que és
la nostra
actuació normal, no?
A veure,
l'angoixa en si mateixa
apareix
per això
que hem explicat
quan el cervell
percep
un perill, no?
Llavors,
quan el cervell
percep un perill,
el perill ja pot ser real
o pot ser imaginari, eh?
Clar,
quan és imaginari
ens interfereix
d'una forma molt contínua.
Llavors,
posa en marxa
tot un sistema
d'alerta
a nivell interior, no?
Llavors,
què fa el cos?
El cos allibera
adrenalina i noradrenalina
que produeixen
tota aquesta sensació
de nerviosisme
i d'inquietud
que tenim, no?
Augmenta
la freqüència
cardíaca
perquè així
els muscos
disposen
de més sang
i elimines
millor
les toxines
i perventilem
és a dir,
respirem
amb més quantitat
d'aire
i més de pressa
així també
ens preparem
per la fugida
o per l'atac
moltes vegades, no?
La sang
es concentra
en les àrees del cos
on poden ser més necessàries
tot el cor
per exemple
tota la zona abdominal
llavors
queda molta menys sang
a totes les zones
per exemple
a les extremitats
concentrem molt
per exemple
les extremitats
inferiors
o les cames
per si hem de córrer
però deixem
tot el que són
els braços
i les mans
moltes vegades
amb aquesta sensació
de formigueig
perquè no ens està arribant
bé la sang
i al cap
ens passa el mateix
per això a vegades
tenim aquesta sensació
de mareig
de pèrdua d'equilibri
perquè evidentment
no està arribant la sang
perquè no és prioritari
que arribi la sang
en aquesta zona
si hi ha un perill real
les pupilases dilaten
llavors totes aquestes sensacions
si el perill és real
nosaltres estem actuant
d'una manera correcta
quan passi aquest perill
nosaltres ens tranquilitzarem
i continuarem la nostra vida
quan el perill no és real
nosaltres estarem
en aquesta sensació
és a dir
en aquests canvis
a nivell de l'organisme
durant molt de temps
moltes vegades
ens passem mesos
i mesos
i mesos
amb aquest estat d'alerta
per tant no interrompem
tota aquesta simptomatologia
sinó que
és el nostre estat natural
quan estem en aquesta període
és que si tenim
un perill real
hem d'actuar així
per tant no desactivem
tot això
que passa al nostre organisme
quan tenim
aquestes crisis
d'ansietat
i quan tenim aquest problema
d'angoixa
quan entrem
en què constantment
estem en aquest estat d'alerta
amb aquesta simptomatologia
que estem comentant
vol dir
clar
si nosaltres passem
molts mesos
el cos
està generant
una sèrie
d'hormones
que no les ha de generar
i no està generant
unes altres
és a dir
clar
el cos no està funcionant
de la manera adequada
doncs imagina't
que el cos
està alliberant
aquesta adrenalina
i aquesta no adrenalina
d'una manera
més habitual
del que ho ha de fer
no està arribant
la sang al cap
com hauria de fer
però això d'una manera continuada
on no està arribant
a les mans
pot tenir unes conseqüències greus
clar
tenim el cor accelerat
amb taquicàrdia
d'una manera constant
clar
això
en moments
tan concrets
és bo
és necessari
el gran problema
és quan això
perquè a més a més
què ens passa
que com que ens trobem
malament físicament
com que el component
fisiològic
o biològic
ens està afectant
la nostra part
de les creences
comença a preocupar-se
perquè ens passa alguna cosa
estem malalts
estem tenint simptomatologia
que ens està preocupant
i llavors
anem fent
encara ens preocupem
encara ens angoixem més
i llavors
encara ens preocupem més
és a dir
és un cercle viciós
en el que entrem
que tot el component
biològic
cognitiu
i emocional
no
estan
en continu
en continu
moviment
no
realment
el fet que jo
tingui aquestes
aquestes
sensacions
fa que
la meva percepció
que estic malalt
sigui més gran
i aquesta percepció
em crea
més sentiments
i més sensacions
d'angoixa
i és el cercle viciós
en el que
s'entra
quan entrem
en un trastorn d'angoixa
en aquests temes
no hi ha
respostes
per a tot
que més voldríem
tots plegats
però sí que
afortunadament
se saben
algunes coses
hi ha persones
que puguin tenir
una certa predisposició
a aquests quadres
a aquest estat
que no pas altres
sí
i ja
quan es diu
el component
hereditari
és veritat
que
hi ha
persones
que quan venen
de famílies
amb trastorns
d'angoixa
tenen
una més alta
probabilitat
que realment
pateixin
trastorns d'angoixa
el que no està
tan clar
és si és
una cosa més
biològica
o és un tema
aprés
un patró
de conducta
no ha après
perquè clar
evidentment
estan aprenent
moltes vegades
i rebent
estímuls
de la família
d'altres persones
de la família
que tenen por
i si jo
per exemple
tinc por
a entrar
en un túnel
per exemple
i llavors
jo
això
ho transmeto
a la meva parella
o als meus fills
perquè jo
ho passo fatal
ells també
poden aprendre
llavors
el que no està tan clar
és
la pare hereditària
si és més
genètica
o és més
apresa
més comportamental
però sí que és veritat
que les famílies
que tenen
trastorns d'angoixa
tendeixen
a tenir
més al nivell
es va reproduint
a les altres generacions
o a les persones
que conviuen
en el mateix
marc familiar
exacte
Sònia
si et sembla
clar
quan parlem
d'ansietat
o d'angoixa
hem de parlar
en plural
ansietats
o angoixes
o diferents tipus
són
aspectes
que precisen
del seu temps
i que en tot cas
detallaríem
en els següents
programes
d'acord?
Molt bé
Doncs moltíssimes gràcies
Sònia Navarro
psicòloga clínica
potser la via
del correu electrònic
és una via
que a vostès
els sembli freda
però també
doncs crea
aquesta complicitat
amb la nostra psicòloga
per tant
si vostès
volen fer
qualsevol consulta
qualsevol pregunta
o comentari
al voltant
del tema
que tractem
o d'altre
que tingui a veure
amb el món
de la psicologia
clínica
ens poden
fer arribar
les seves preguntes
consultes
o suggeriments
a través
de l'adreça
del programa
almatí
arroba
tarragonaradio.com
i Sònia Navarro
els contestarà
amb molt de gust
en aquest mateix programa
no a través del correu
sinó públicament
a través de la ràdio
Sònia
moltíssimes gràcies
i fins al proper dilluns
Molt bé
fins al proper dilluns