Francesc Lleudó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Jo no t'ho volia dir perquè et volia donar una sorpresa,
però t'ho diré ara, al començament de l'espai.
Vostès ja saben que el Francesc ja fa un quant temps
que no només té una formació des del punt de vista acadèmic,
professional, en el món de la cuina,
sinó que també ha adquirit una formació
des del món de l'anologia, des del món dels vins.
Formació acadèmica, però també formació amb molta experiència,
perquè aquest home s'ha llançat fa temps
a fer una aventura del vi periòdicament,
i se'n recorden en anteriors capítols.
Ens ha fet un recorregut magnífic pels vins andalusos.
Doncs bé, jo l'he preguntat al Francesc quan ha arribat,
dic, tu coneixes el Francesc cap a fons del celler,
cap a fons usó del Priorat?
I ell em diu, ja esclar que conec el Francesc.
I li hem dit, és que ha estat elegit
com un dels millors 100 cellers del món
per una de les revistes de més prestigi dels Estats Units,
que és el Wine Spectator.
i diu, doncs em quedo,
perquè tenim intenció de parlar amb ell d'aquí una estona.
Tu els coneixes i coneixes els seus vins, no?
Sí, sí, sí.
Fan Priorat i Montsant.
Fan els dos, sí.
Les dues de O's.
Sí, sí, fan un rosat meravellós, que es diu Rogenc,
i després tenen, és que tenen una línia molt àmplia,
tenen, em sembla que són dos vins del Priorat,
ara no m'ho digui, Carles, perquè podrien ser tres,
i tres del Montsant.
Vull dir que en total fan set vins,
i segur que me'n deixo algun a la butxaca, eh?
Però, doncs, des que van començar que han donat molta qualitat
i estan en una línia molt bona.
És una bodega familiar de tradició,
però que s'ha sabut, doncs, anar incorporant a totes les novetats
que s'han incorporant des del punt de vista del cultiu,
però també de l'elaboració dels vins.
Ja en parlarem, eh?
Ara, la proposta que ens fa el Francesc,
aquesta setmana també sorgeix d'una experiència personal i professional.
ha estat aquests dies a la Fira del Formatge Artesà del Pirineu.
Portes un catàleg...
No donen mostres?
Sí, i tant, i tant.
Perquè, clar, si només et donen el catàleg, dius, molt bé,
però això ho trobo a internet.
Sí, sí, el que passa és que les mostres no es poden prendre a casa
i col·leccionar-les, sinó que s'han de consumir in situ, no?
Molt bé.
A veure, ahir he aprofitat també les mostres que dius tu
per fer una carta de formatges.
Aquesta setmana, el restaurant,
bueno, per suposat, jo trobo que és increïble,
és una passada.
tinc 15 formatges artesans del Pirineu diferents.
15?
Sí.
Quasi tots de llet de cabra,
perquè jo trobo que és la gran desconeguda dintre dels formatges
i és un món apassionant el de la llet de cabra,
tot amb llet crua, tant els de cabra que tinc,
com els d'ovella, com els de vaca,
i he tingut l'occasió de conèixer els que els fan,
de parlar amb ells, que m'expliquin...
És que és un món de sentits.
Ara ens ho dius, però quan has esmentat el tema de la llet de cabra,
a vegades, clar, els grans consumidors ens queden allò,
sentim campanes i ens quedem a vegades, és un equívoc.
El formatge artesà de llet de cabra,
avui en dia és sinònim de qualitat, d'entrada.
Sí, bueno, sí.
Però, posem punt suspensió, no?
Un formatge que sigui bo, de cabra, que no hi hagi barreja de llets, no?
Bé, no té res a veure.
Per això és molt relatiu.
No té res a veure.
Jo també per això t'ho apunto,
perquè hi ha aquesta creença i potser cal posar les coses al seu lloc.
A veure, la creença no està mal encaminada,
perquè sempre les creences són per alguna cosa,
però no és pel fet que sigui llet de cabra.
O sigui, pot ser igual de bo un de llet de vaca,
un de llet d'ovella o un de barreja.
No té res a veure la qualitat amb la procedència de la llet,
amb l'animal, diguem-ne, que fa la llet.
Sí, amb la procedència.
El que passa és que de cabra n'hi ha poca
i llavors quasi tot el formatge de cabra que es fa,
entre cometes, té una qualitat bastant bona.
Així com de vaca, per exemple, hi ha molts excedents de llet,
allò on es fan invents de tota mena colors
i s'industrialitza molt.
Però doncs la cabra no dona tant com per poder-la industrialitzar tant.
i llavors en general, per aquest fet,
la qualitat dels formatges de llet de cabra és bastant bona.
Encara que es poden consumir, per exemple,
el producte més consumit en llet de cabra és el rulo,
que li diuen el rulo de cabra.
Sí, que aquest s'ha popularitzat molt.
Aquest s'ha popularitzat molt
i n'hi ha de genials i n'hi ha de molt dolents.
Vull dir, això ja depèn...
Home, és com les mozzarella, no?
Tot és mozzarella, però no, no tot és mozzarella.
Exacte.
Què ens expliques d'aquesta filla?
Jo dir, sobretot, recomanar-la,
llàstima que no hi vaig pensar la setmana passada de recomanar-vos-la,
perquè, clar, recomanar-la a missas dites és molt poca recomanació, no?
És fins i tot una dolenteria, eh?
Sí, sí.
Però doncs de cara a l'any que ve intentaré recordar-vos-ho,
perquè ha sigut una experiència de veritat molt bonica.
A més, he tingut la sort que m'invitessin a anar al tas de formatges,
per poder participar en la selecció del millor formatge de la fira.
I, bueno, érem, doncs, quasi 40 persones que estàvem allí de jurat,
dividits en diferents taules, eh?
I que anàvem tastant els formatges presentats a concurs.
És a dir, que no només era mercat, exhibició i venda, sinó concurs de formatges.
Hi havia concurs de formatges, també.
Dos, tres, quatre, cinc, sis, set.
Estava comptant les categories que hi havia de formatges.
Hi havia set categories de formatges presentats a concurs.
I de cada categoria, doncs, hi havia un mínim de 12 formatges.
O sigui, que aneu comptant.
I, en concret, en la categoria de formatges d'ovella,
d'ovella, ho dic bé? Sí, d'ovella,
n'hi havia 22 o 24 formatges presentats.
Cada taula d'aquest set que se van formar
tenia un mínim de cinc jurats, eh?
I això vol dir, doncs, que com a mínim eren 35 persones
allí tastant formatges a tota pastilla.
Perquè això va començar a les deu i mitja,
doncs, fins a la una o les dues del migdia
vam estar tastant formatges.
Perdona, Francesc, el tast de formatge com es fa?
Allò, per no que el paladar, doncs, et torni una mica...
A veure, el tast professional, en aquest cas,
el que hi havia en una fitxa de tast, eh?
On es valorava l'aspecte exterior, l'aspecte interior.
O sigui, tu te donaven el formatge sencer, sense tallar,
i miraves quina pinta tenia per fora, es valorava.
Jo crec que és important, perquè és la part comercial del formatge.
L'aspecte interior, o sigui, un tall,
i miraves per dintre quina pinta tenia,
si era net, si era brut, si estava ben fet,
si la pasta era uniforme, si no ho era, també es valorava.
Després es valorava l'aroma del formatge,
es valorava el gust, es valorava la textura,
i ja està, em sembla.
I després la impressió general del formatge.
Això hi havia una escala de l'1 al 7,
i llavors t'anaves puntuant.
Val, a dir en tot cas que no només hi havia formatges
del Pirineu català, perquè veig que hi havia formatges
del País Basc, que hi havia formatges de França,
de l'Aragó, també, vull dir que hi havia
una varietat extraordinària.
Increïble, la de Navarra.
I tot el que és el Pirineu,
banda i banda, i cantó i cantó,
doncs tots els formatges que estan al voltant d'aquestes muntanyes.
Però dins del Pirineu hi ha també moltes diferències, no?
Moltes, moltes.
És a dir, un idiazàbal no és el mateix
que un formatge que puguin fer a Estarrida Neu.
Sí, però no només això, sinó dintre del mateix tipus de formatge.
Per exemple, jo vaig tenir la desgràcia,
és broma, d'estar a la taula de jurats del topí.
Espera't un moment, deixa'm explicar.
Això del topí, perquè veig que aquí hi ha
com una mena de receptari de cuina de formatge,
aquí veig croquetes de topí.
Això són els formatges que es posen dins de la cassola de test?
Sí, són aquells formatges que normalment
elaboren quasi totes les formatgeries
perquè s'elaboren amb el que s'obre,
amb el que no es ven, amb les restes.
Però no per això ha de ser un subproducte,
sinó que ha de ser un producte de molta qualitat,
si es vol, pot ser-ho.
I jo dic que per desgràcia, en broma,
perquè em va encantar,
perquè són molt forts.
És un producte molt potent
i, clar, imagineu-vos a les 10 i mitja, 11 del matí,
tastar 12, 14 topins,
doncs la veritat és que t'hi has de romengar.
Però haguessis agafat alguna ampolleta d'aquell vi dolcet
que ens vas parlant de l'ús la setmana passada,
que vas dir, els més dolcets són els que van bé amb formatges potents.
Una cosa és disfrutar del topí i l'altra és valorar el topí.
Llavors, si has de valorar el topí,
no et pots embrutar la boca amb vi.
Llavors, el que fem per ajudar-nos a canviar de formatge
i a tenir la boca el més preparada possible per rebre el següent,
és alternar amb aigua, pa i poma.
O sigui, la poma renta molt bé la boca amb els formatges
i t'ajuda molt a tirar avall.
Llavors, amb una miqueta de pa també i l'aigua,
doncs vas netejant la boca per canviar de topí a topí
o de formatge a formatge, depenent del cas en què estiguessis.
Una cosa és fer una degustació
i en altres el que tu dius actuar de jurat és ben diferent.
És diferent, és diferent.
En el cas de la degustació, sí.
Aquí en el cas dels topins, doncs fantàstic,
una mistela d'aquestes de la Terra Alta
i jo crec que hi aniria de fàbula.
inclús, en aquest cas, un destil·lat, doncs un bon brandi.
Un brandi amb formatge.
Un bon whisky, sí, sí, sí.
Però un formatge de topí?
De topí, de topí.
De topí amb un brandi.
Sí, sí, sí.
O amb un whisky, dius, de quin tipus el whisky?
Home, un whisky potent, amb fusta, salat.
Jo aquí li posaria un isli, un lagabolín o un escapa,
un whisky d'aquests potents.
I no és que m'ho inventi, és que el topí en porta moltes vegades.
porten brandis o porten algun tipus d'aguardent.
Et confesso que no he fet mai aquest maridatge,
però sembla interessant, no?
És una passada, és una passada.
És que realment estem parlant d'un producte molt potent
amb un altre producte molt potent.
A més, l'elevat contingut alcohòlic del whisky o del brandi o del ron,
jo amb rons no me l'acabo de veure,
però amb un brandi o amb un whisky sí,
t'ajuda molt a netejar la boca.
Et fa de dissolvent i et dissol aquesta potència
i aquests greixos que tens a la boca.
Et deixa les papiles, és un estat d'excitació.
Després una miqueta d'aigua per netejar i tornem-hi.
Però jo crec que ha d'anar de fàbula, sí, sí.
Vinga, va, continuem.
Què més has vist, has tastat?
Bueno, per dir que el bonic de la fira, evidentment,
és poder tastar tota aquesta gama de formatges,
que després nosaltres també quan vam acabar la taula de topins
vam tastar totes les altres taules
i sobretot conèixer la gent, la gent que fa els formatges.
És una gent en general encantadora,
és una gent de camp, és una gent autèntica.
És una gent que viu a la muntanya.
Sí, que viu a la muntanya, que no té estrès,
que no té, bueno, tenen els seus problemes, evidentment, com tothom,
però transmeten una frescor i una manera de viure
realment envajables, no?, per als que vivim a ciutat.
A més que coneixen molt bé el seu producte, evidentment,
són gent apassionada pel que fan
i són gent que es poden dir el nom de la cabra
que ha sortit la llet d'aquell formatge, no?,
i això és genial, no?
És formatge familiar.
Sí, és formatge.
A veure, són produccions, jo he vist formatgeries
que estan fent, doncs, 200 litros en un dia
o estan fent 500 litros en un dia,
que això són produccions baixíssimes de llet, eh?,
de llet, no de formatge.
Com es, no sé si té molt d'interès pels oients,
ja em perdonaran, però em crida molt l'atenció,
com s'està situant el mercat del formatge artesà,
fet realment artesà,
o els processos industrials en els quals també,
per la de gran demanda que hi ha,
està entrant l'anomenat formatge artesà.
No tot el que trobem a les botigues,
sobretot en grans superfícies,
i que es ven com a formatge artesà,
ho és en el sentit estricte.
Tot i que hi ha tota una sèrie d'etiquetatges
i de control important.
Aquí, com amb tot, estem una miqueta encara lluitant
a veure què és un formatge artesà, no?
la descripció, no?
Fins ara va per litros de llet que es fan al dia,
però aquests litros de llet que s'estan legislant
com a formatge artesà són molts.
O sigui, m'assembla, i no em voldria equivocar ara,
però, doncs, per donar un exemple,
no vull dir que sigui la xifra,
però per donar un exemple,
doncs, a la millor,
el formatge artesà es considera
tots els que elaboren menys de 3.000 litres diaris de llet,
es diria un formatge artesà, no?
Però és una producció tremenda.
Sí, sí, sí.
Ara no sé el número exacte,
però vull dir que és un número molt elevat
que per mi no està dintre de...
O sigui, un formatge artesà per mi és una cosa
que el mames, que el cries,
que li poses nom a cada formatge,
que te'n recordes del dia que el vas fer.
Però això farà impossible, Francesc,
amb la gran demanda que hi ha.
No, no, això existeix, això existeix.
Existeix.
Això és formatge artesà.
Després hi pot haver formatge de qualitat molt bona,
però que potser li hauríem de donar un altre nom, no?
Potser li hauríem de dir,
doncs, un formatge de primera qualitat,
li podríem donar una demanació d'origen,
li podríem dir mil coses,
i podria ser igual o millor
que el que li podem dir artesà,
però l'artesà jo crec que s'hauria de reservar
aquesta paraula
per realment el que es fa amb les mans,
d'un amb un i diferent, d'acord?
Que moltes vegades,
és el que estic dient,
a vegades un formatge semiartesà,
diguem-ne,
d'aquest de la evolució més massiva,
pel fet de ser així,
pot donar més qualitat.
Per què?
Doncs perquè són gent més professional,
que en saben més,
i que tenen els controls...
I des del punt de vista sanitari molt millor.
I que tenen tots els controls molt més,
tenen la maquinària molt més adequada,
i pot ser molt millor.
De fet, a França està sent així moltes vegades, no?
Però aquest formatge artesà,
defensem-ho d'alguna manera,
sinó que a la gent se'ns en n'hi ha, no?
De veritat que és un panorama
que jo conec, per exemple,
el cas dels formatges que a mi m'apassionaven de sempre,
ja de quan jo tastava a Barcelona,
que era el Montsec.
Ah, ja, ja et conec.
Una vegada em van parlar
i tu vas dir que no et traguessin del Montsec.
Sí, a mi m'agradava molt.
Després li van canviar el nom per Cendrat,
i el fan uns formatgers que es diuen formageries Klua,
que aquest senyor, doncs fa...
aquest senyor potser 25 o 30 anys que fa formatges,
i allí està, vull dir,
tampoc no és que s'hagi...
Però quants formatges es pot fer ara?
Cada dia.
Aquest senyor està elaborant,
m'assembla que em va comentar,
al voltant dels 500 litres de llet diaris,
500-600 litres de llet diaris.
Clar, això ho compares amb una producció de 3.000,
i aquest és dels que n'elabora més,
dels que jo conec...
Però aquest senyor s'ha de guanyar la vida amb això, no?
Clar, aquí està la història, no?
Ja has de pagar uns treballadors,
unes instal·lacions...
Vull dir que aquest senyor ha arribat fins ara
fent formatges i segueix fent formatges,
vol dir que es guanya la vida, evidentment.
Però, per la feia que hi ha,
per tot, pel carinyo, pel prestigi que tenen i tot,
jo crec que potser se l'haurien de guanyar sense problemes,
doncs, diguem-ne,
sense estar patint de mà a veure què passarà, no?
I per això a mi m'agradaria defensar una miqueta
aquesta paraula artesans
com a alguna cosa més artesà, més petit,
més de viure-ho directament
de la persona que fa la història, no?
No per qualitats, eh?
Perquè les qualitats ni pot haver-hi
a estar en el formatge industrial.
Tu has fet mai un formatge?
Sí, sí, sí, sí.
Quan es triga en fer un formatge artesà d'aquest estil,
d'un estil Montse, quan es triga?
És a dir, quin és el procés...
Depèn del formatge, per exemple, per fer un mató...
Espera, no em facis el procés d'elaboració del formatge
perquè no en farem de formatge a casa,
però quan pot trigar?
Des que surt la llet de l'animal
fins que tens el formatge per menjar-te?
Mira, per fer un mató, per exemple,
jo aquest any hauré de donar una classe de formatges
i la meva idea és fer un mató davant dels alumnes.
O sigui que el procés poden ser tranquil·lament una hora.
Pot ser una hora fer un formatge, un mató,
un formatge fresc.
Això és collar la llet, escorre-la i ja està.
Vull dir, no té més.
Llavors, això és molt ràpid.
Si fos tan fàcil, tots farien formatges.
És que abans tothom feia formatges a casa.
És que, a veure, és que...
Aquest home vol que ho fem tot a casa, eh?
A tu te'n vas cap a la...
Jo crec que veu massa el programa aquest de la Masia, de TV3, eh?
No l'he vist mai i tinc ganes de veure-la.
Sí, sí, que és veritat.
No, però tu te'n vas cap a la zona sud, de Tarragona,
cap a Tortós i tot això,
i encara hi ha senyores que fan formatge a casa,
que es fan els seus brossats, els seus...
A més, recordem els famosos pastissets de brossat.
Aquests pastissets, l'origen és el formatge que feien a casa.
Pastissets de brossats, no sé què són.
Pastissets de formatge, són els pastissets aquests que el fan de Cabell d'Àngel.
Ah, sí, sí, sí, i tant, però amb formatge.
Amb formatge, és veritat, sí.
Que això ve ara, a l'hivern, venen aquests pastissets.
Doncs això ve de fer el formatge a casa.
És que el formatge a casa és agafar la llet de l'animal,
això sí, has de tenir l'animal, perquè si la compres la llet m'arrameu,
ha de ser llet fresca, bueno...
Jo passo perquè em facis fer un formatge un dia en plan gràcia
i comprar un litre de llet fresca.
Ara, comprar-me una cabra no me la penso cobrar.
No, però avui vas a buscar un litre de llet fresca, eh?
On la vaig a buscar, Francesc?
Bueno, hi ha una fanyada.
Hi ha una fanyada.
És que no estem en terra de producció, la xera.
A veure, jo conec uns quants pastors aquí a Tarragona,
però és anecdòtic pràcticament,
i...
Jo conec de vista, eh?
No personalment a un que creua normalment
a aquella carretera tan infame de la Cruïlla del Cementiri.
Sí, sí.
Que ja n'hi ha prou...
D'aquí, de Tarragona.
De Tarragona.
Hi ha un saroi i per allà de tant en tant passa un pastor.
Doncs mira, es costa de perseguir-lo.
Escolta, escolta...
Donim un litre de llet, sisplau, que he de fer formatges a casa.
Sí, el que passa és que també s'ha d'anar al tanto,
tot s'ha de dir.
Si no coneixes la procedència i el control sanitari
que hi ha sobre aquests animals,
consumir la llet crua és perillós, d'acord?
Aquesta gent està elaborant uns formatges excepcionals
amb aquest tipus de llet,
però perquè, ja et dic,
és que saben hasta el dia que van néixer el nom de l'animal, tot, d'acord?
I ho tenen ja un control sanitari bestial i molt rigorós.
Però, home, en general,
aquest control l'hauria de portar tothom, d'acord?
Però, doncs, millor sempre fer-los de llet pasteuritzada.
Llavors, millor pasteuritzar la llet abans de fer el formatge
per assegurar-nos que no passi res, eh?
Et sembla que deixem el Pirineu
i passant per aquí al Priorat,
ens n'anem cap als Estats Units?
No és només un honor,
sinó que realment té una gran utilitat
en quant a la promoció i la difusió del vi que fem aquí,
el fet de sortir a les revistes especialitzades.
I si parlem de les revistes americanes,
que n'hi ha dues fonamentals,
doncs comptar entre una de les 100 primeres posicions
els asseguro que és una de les millors coses
que li pot passar a un productor de vi.
És el cas del celler Capafons-Ussó del Priorat,
ha estat elegit com un dels millors 100 cellers del món
per aquesta revista que dèiem.
Avui tenim a l'altre costat del fil telefònic
el Francesc Capafons.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona no només pel fet de figurar en aquest rànquing,
podríem dir,
sinó que jo diria que l'enhorabona
s'ha de donar per la feina que feu dia a dia
i que ens dona la possibilitat de gaudir dels vostres vins.
També.
Més aviat, perquè escolta,
això us va bé a vosaltres,
però els consumidors us donem l'enhorabona
per fer bons vins, així d'entrada.
M'agradaria dir-te que tinc el Francesc Lledó
del Quim Quim aquí a la ràdio,
que és col·laborador habitual.
Tinc entès que us coneixeu.
Bon dia, Francesc.
Hola, Francesc.
Com anem?
Escolta, enhorabona per aquest premi.
Bé, que no és un premi, però és un premi, no que sí?
O sigui, sempre que algú que sap del que diu
i qui entén, doncs, te posa aquí,
amb un llistó tan alt,
doncs, és un orgull, no que sí?
Exacte, és un reconeixement,
és un orgull i un reconeixement,
doncs, a la feina que hem fet
durant tots aquests anys, jo.
Vosaltres fa anys que us dediqueu al vi,
sou a donar a bodega ja tradicional, familiar, no?
Mira, ja portem cinc generacions amb el meu fill.
El que passa és que, clar,
doncs, elaboraves vi a Granel
o després vam passar a la cooperativa, no?
I llavors, doncs,
fins que no es va veure una mica el fil
de com anaven les tendències,
doncs, vam decidir elaborar particularment.
Quan es produeix aquest moment
de fer el vi i de la cooperativa
a fer aquests vins tan treballats,
tan elaborats, tan bons, en definitiva.
Sí, sí.
Que els altres també eren bons,
però eren un altre estil.
Sí, el 91 vam començar a fer algo
i el 92 ja vam fer un vi...
ja vam agafar una mica més de força, no?
Va coincidir amb aquest canvi important
que es va donar a priorar a Terra Alta, etcètera, no?
Sí, sí, sí.
Escolta, Francesc,
explica'ns una miqueta els vins que fas, no?
Jo abans ja t'he fet propaganda del Rogenc.
El Rogenc.
Sí, bueno, el Monsant,
el·laborem el Rogenc,
que és un vi...
és un rosat molt especial, no?
Que ens ha ajudat bastant
a fer-vos famosos, no?
Perquè està fet amb sidà, no?
Sí, està fet amb sidà,
és un vi que té molta estructura,
diries que estàs provant un vi negre
i en canvi té la frescor
i les aromes d'un rosat, no?
És un vi que combina molt bé,
doncs, amb...
que diré, amb pan de tomàquet,
amb arrossos, amb pastes, no?
I en canvi també el pots
minjar, doncs, amb cars blanques.
Sí, sí.
O sigui,
si et tapes els ulls
diries que estàs provant un negre.
Què més tens aquí, el Monsant?
Què més feu?
Després, el vessant,
anem pujant,
és el negre que fem,
diguem-ho així...
El negre de celler,
el negre...
No?
De l'any...
és amb criança també
i és bastant representatiu de la zona.
És un vi que no hi busquem massa cosa,
però, bueno,
és un vi que és fàcil de veure,
és aromàtic.
Molt afruitat, no?
Que sí.
És bastant afruitat, no?
i combina bé,
doncs,
amb el pa i tomàquet i ternil,
amb cars blanques,
si direm,
alguna car roja,
segons el tipus.
També va bé amb peix,
perquè és molt fres,
i passa bé amb plats de peix,
una mica elaborats.
I quin és el top?
I el top és el Masies Planes,
que és el nostre gran vi
de la Déu al Monsant,
entre els grans de la Déu al Monsant.
Sí, és un dels millors, per mi, sí.
I llavors vam fer també una prova l'any 2000,
vam treure un vi molt especial,
que vam fer només unes 600 ampolles,
que va ser d'Au al C,
no?
Que és un vi que només el fem o el farem
amb banyades molt especials.
Justament aquest vi que esmentàveu ara
el veiem reflectit en totes les revistes especialitzades,
crítics de suplements de Dominical,
com El País, etcètera.
Ja fa molt de temps que els vostres vins
tenen molta anomenada.
Jo et volia preguntar una cosa, Francesc,
d'un temps cap aquí,
els que bevem el vi però que no tenim ni idea,
han fet com una mena de fugida cap al Monsant.
Sembla que estem menys tenint aquest priorat
que ha estat tan nostre
i ens estem aficionant molt al Monsant.
Què està passant amb el Monsant,
que ens està entusiasment tantíssim
quan es continuen fent vins del priorat increïbles?
O som una miqueta snops?
O realment la cosa...
No, mira, al Monsant,
primera, tenim possibilitats
que arribem a molta més gent.
del Monsant se n'elaboren 10 milions de quilos.
I del priorat se n'elaboren 4,
però fa uns quants anys només se n'elaboraven 2.
Clar, tot això incideix que el vi del Monsant
el produïe més,
també s'escampi molt més,
tingui les possibilitats de tindre molts més preus
i del priorat està més centrat,
ara estava més centrat en vins cars.
Llavors, ara el priorat també estem sortint,
nosaltres tenim un vi del priorat
que està als preus dels vins del Monsant,
dels més cars del Monsant.
Per què?
Perquè a part que costa més de produir,
sempre serà més car produir el priorat que el Monsant,
i això també la gent ho ha de sapiguer,
que el vi del priorat
és molt més difícil de produir,
perquè són costers,
hi ha molta pedra,
és molt difícil de treballar,
el cep, per exemple,
un cep al Monsant,
a la millor amb 3 o 4 anys,
ja arrenca,
ja vegeta molt bé,
en canvi un cep al priorat
te costa moltíssim més,
és molt més secatiu,
La producció també és més baixa,
La producció és molt més baixa,
per exemple,
nosaltres estem produint amb aquest vi,
el circell,
que és el vi més de criança,
més,
diguem-ho així,
més econòmic,
més fàcil,
també li busquem un vi més entendible,
hem buscat,
perquè clar,
tampoc s'ha prestat a veure un priorat
on hi vols trobar moltes coses
per menjar-te un pantomàtic per nil,
o per menjar un arròs,
llavors,
agafo un circell i disfruto amb aquest vi.
Sí, sí.
El Monsant està tenint èxit a nivell d'exportació?
Sí, sí, sí,
vull dir que,
jo crec que tots tenen el seu mercat,
vull dir,
potser és més conegut el priorat,
tu vas als Estats Units
o vas a la Rússia,
oi,
és el priorat,
clar,
priorat pinta,
però quan proven els vins del Monsant,
jo que porto els dos cellers,
doncs la gent queda molt contenta
i caramba,
nosaltres produïm el doble del Monsant
que del priorat.
Tu saps bé del que parles
perquè viatges molt,
t'he trobat a totes les fires,
no que sí?
Sí, sí,
home,
jo volto moltíssim,
mira,
fa pocs dies era als Estats Units,
ara marxo cap a França aquesta setmana,
nosaltres a França tenim un bon mercat,
després a Alemanya,
vull dir.
I quina impressió tens
de la visió que es té del priorat
i del Monsant des de fora?
Què et diu la gent?
Et coneix?
No et coneixen?
No et pensis, eh?
Vull dir,
Europa sí,
però als Estats Units,
mira,
jo potser ara,
en un any,
ja he estat quatre vegades als Estats Units,
i no et coneixen massa encara,
sí,
han sentit parlar,
però hi ha molt que feina a fer, eh?
Sí, sí,
molt que feina a fer.
El francès Lledó,
no t'ho ens explicava,
va tornar de Nova York,
indignadíssim,
perquè en restaurants allò d'un cert nivell
no havia trobat cap di català.
Ni restaurants, ni supermercats,
te trobaves vins italians,
te trobaves vins francesos,
te trobaves vins sud-africans,
te trobaves vins argentins
i vins espanyols,
i ha dit que espanyols,
ni un, eh?
O sigui,
ni el típic Rioja, eh?
Tenim molta feina a fer.
Molta, molta, molta,
molta.
Jo crec que estem...
A Barcelona, ja.
És que no cal que anem als Estats Units.
A Barcelona mateix,
és terrible,
és que truco
i truques amb algun hotel
que t'envien.
N'altres tenim visites al Celler,
sobretot d'americans o de gent,
i què passen pels grans hotels de Barcelona.
Llavors te truquen de l'hotel
i diuen,
escolta, mira,
aquest senyor me demana per fer una visita.
No?
Perquè coneixen,
han llegit una revista als Estats Units
que parla de l'altre.
I volen venir a veure així.
I els hi preguntes,
ha estat vostè el priorat?
No, no, no.
Cap on cau exactament d'això?
Això, gent que són directors
d'hotels importants de Barcelona.
I queda al·lucida.
Home, doncs, potser a través del Consell
podríem organitzar una visita
de directors d'hotels.
Però us diré una cosa,
més enllà d'aquests nivells,
diguem-ne, professionals,
a nivell de consumidor,
hi ha alguns establiments a Tarragona,
entre els quals,
si compta el del francès Lledó,
que fan una autèntica militància
com la militància
la tenim els que ens agrada el vi d'aquí.
I és que quantes vegades
no vas a un restaurant
i a la seva carta de vins tenen
los riberes del Duero
típics i tòpics als Riojas,
però no pots trobar un vi
ni tan sols de la Deo Tarragona.
Ja no parlo de Montsant i Priorat,
que el Priorat encara el trobem.
Home, és que encara és més difícil.
És més difícil,
però estem parlant de la ciutat de Tarragona,
no estem parlant de qualsevol altra ciutat,
fins i tot propera.
Vull dir que
no has de fer patriotisme,
barat,
però si t'agrada aquell vi,
home, doncs una miqueta
d'anar-ho demanant als llocs,
potser les cartes també s'obriran
als consumidors d'aquí.
L'associació de sommeliers
i de, exactament,
no ha sigut de l'associació,
l'associació de la Poia,
no sé exactament ara,
ara no voldria quedar malament,
qui l'organitza,
sé que ve de la zona del Penedès,
que hi ha un concurs
de cartes de restaurants
i el que es promocionarà,
el que es valorarà
és que hi hagi un 40%
com a mínim de vins catalans.
Home, alguna cosa és alguna cosa, no?
Sí, no, exacte.
I el fet també
que les càmeres de comerç
estan totes d'acord
amb un projecte únic
venent a Tarragona.
Clar, clar.
Això, arribar aquí,
jo crec que és importantíssim.
Clar, clar.
Perquè era impensable
que una iniciativa
de la Càmera de Comerç de Reus
la secundin
totes les càmeres de comerç,
sobretot la de Tarragona.
Home, i pensem que...
Això és molt bo.
A Tarragona,
ara no em voldria equivocar,
però sembla que tenim
9 denominacions d'origen
al dintre de la província.
Vull dir que...
Sí, sí.
Bé, la majoria de les 10
són a la província de Tarragona.
Sí, sí, sí.
I escolteu, a veure,
no és per fer, insisteixo,
allò de parlar de marca exclusivament,
sinó que en definitiva
no estem parlant només de Déu,
sinó que estem parlant
d'un bon producte.
És a dir,
que no estem venent nom
ni estem venent sentimentalisme,
sinó que venem
un producte bo i competitiu.
I això ho saben els americans, eh?
Que mira com t'han posat
a la llista del 100.
Francesc, jo no ho voldria...
I ells ho diuen ben clar,
o sigui, que, doncs,
els productes d'aquí
són extraordinaris,
perquè això és un reconeixement
que els d'aquí no t'ho creus
fins que no t'ho diuen els de fora.
Sí.
Escolta, Francesc,
no em voldria despedir de tu
fins que ens parlessis
del Mas de Masos
i de l'enllaç, sobretot,
que és un vi que em té enamorat.
Sí.
Bé, el Mas de Masos
és la joia de la corona de casa, no?
És la nineta dels nostres ulls
amb el tema del vi.
És un vi que sí que hi ha posat...
Priorat, no?
Sí, és priorat, aquest, no?
És priorat, sí, sí, sí.
I hi han posat...
És un vi que crec
que l'estem millorant cada dia.
És un vi que,
durant quatre hores després d'obril,
està donant sensacions noves.
Poc vins al món n'hi ha
que puguis rebre tantes sensacions.
Home, és una característica
dels nostres priorats, no?
Això els grans priorats ho fan, eh?
Sí, però no els donen.
S'acaben.
Mas de Masos
està donant quatre hores
sensacions noves.
O sigui, això sí que ho puc dir
amb tota la...
A més, tenir una política d'anyades...
Amb la lleu ben alta, no?
Sí, i tant, i tant.
I això passa que moltes vegades
a les cates,
al vi,
com que no tenen temps
de poder perdre tant...
de poder estar
cantant-lo tant temps,
doncs moltes vegades
la cata dels vins nostres
dona més puntuació
a vins
que tenen un nivell inferior
que no pas al Masos
degut amb això, no?
Explica'ns una miqueta també
la política
aquesta d'anyades
que seguim amb el Masos,
perquè
a mi m'agrada molt,
jo
veneu un vi
amb anyades velles,
amb anyades que es poden consumir,
bueno,
amb unes
amb unes particularitats
increïbles
que no es troba al mercat,
no?
Amb altres bodegues.
Exacte.
Llavors
traiem el vi al mercat
fins que el vi,
quan considerem
que el vi
està ja
ve a la seva plenitud,
no?
Bé,
quasi en la seva plenitud,
no?
Que almenys el puguis compartir
amb un bon àpid.
Perquè, clar,
el vi,
imagina't que,
t'explico,
el vi que ell necessita
tres anys amb ampolla
fins que estigui bé.
Clar,
si tu el treus abans,
què passa?
Aquest vi va
en condicions
que no sempre són
les més òptimes
al mercat.
Està en restaurants
o en bestanteries
o en botigues
que no és
amb la perfecció
d'humitat
i de temperatura
que nosaltres tenim
al nostre cèl·lel.
No em diré
que un temps
que n'hi estigui,
però en general
molta part d'aquest vi
està en males condicions.
Llavors,
la gent,
el que interessa
és treure.
Ai,
ha sortit l'anyanada,
vinga,
prova'l.
Resulta que aquell vi
no està adequat
per mirar
en aquell moment.
La gent
se troba
en que aquell vi
no...
És el típic.
Aquest vi
serà bo,
s'ha de guardar.
Serà bo,
home,
però cony,
però ara me l'he fotut
amb el dinar.
Sí, sí, sí.
Resulta que aquell vi
no he disfrutat.
El vi no s'ha de guardar,
s'ha de veure.
Exacte, sí.
Llavors,
resulta que
he compartit aquell vi,
no he vingut
mitja ampolla,
no he disfrutat.
Sí,
mal record,
no em compro més.
Clar, clar.
Llavors,
això no és bo.
No.
No és bo
ni pel adó,
o sigui,
ni pel priorat,
ni pel productor,
ni pel consumidor.
Francesc,
per últim,
és que se'ns acaba el temps.
Però del tot,
també és el més.
l'enllaç,
un vi blanc del priorat,
quina cosa més rara, no?
Quina cosa original,
o, bueno,
graças a Déu ja no ho és,
però...
Sí,
l'enllaç és una...
Bé,
nosaltres vam plantar
en plan experimental
una partida
de bionier.
I llavors
combinàvem el bionier
amb la garnatxa.
L'enllaç és fruit
de l'enllaç
de dos vins
i també va sortir
el nom
d'un casament
d'un fill nostre,
que van dir,
bueno,
doncs,
posem-hi ten nom.
Molt bé.
I d'aquí ve el nom
d'enllaç.
Aquest és blanc,
no?
És blanc,
és increïble.
Llavors,
està fermentat
en barrica
i criat.
Primer van començar
amb sis mesos,
ara ja estem fent
una criança de deu.
Molt bé,
molt bé.
i una de les sorpreses
de l'enllaç
és que
és un vi
que té llarga vida.
Molt bé.
Francesc,
enhorabona una altra vegada.
Gràcies.
I enhorabona
i ha estat un plaer
compartir aquesta estona
de conversa
que esperem
que es repeteixi
entre viatge i viatge
que podem tornar
a parlar un altre dia
si et sembla,
Francesc.
I tant,
quan vulgueu
estic a la vostra disposició
i moltes gràcies per tot.
Enhorabona
per la feina feta,
per aquest reconeixement
i molts altres
que van arribant.
Recordem que és
el Francesc Capafons,
responsable del celler
Capafons-Ussó
de la Priorat.
Molt bon dia,
fins la propera.
Gràcies,
igualment.
Adéu-siau.
Avui,
complert,
formatges,
bons,
artesans,
vins d'una categoria
increïble
com són els dels cellers
Capafons-Ussó.
Aquest de l'enllaç
jo l'he tastat una vegada
són vins d'aquells
que ens porta el Francesc
per Nadal,
que no són vins que...
No,
és un vi que dius
mira...
Home,
ja ho ha explicat ell,
és un vi especial.
I és un vi que és el que
fem cada any,
te'n recordes?
Que tu ens elabores
un dius,
calla,
per Nadal,
tres cosetes especials
ni que ens estirem
una mica més.
La setmana que ve
continuem.
Fem alguna cosa
amb formatges,
de cuinar,
perquè avui hem estat
una miqueta de xerrameca,
però la setmana que ve
cuinem,
et sembla?
Molt bé.
Francesc Lledó,
del Quim Quima,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres,
fins la setmana que ve.
Adeu,
bon dia.