Francesc Lladó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut a Obera.
Si avui com a mínim podem explicar una recepta,
perquè Déu-n'hi-do ja ho agraïm moltíssim.
Bé, no va ser cosa dels oients,
sinó que tant el Francesc com servidora, sobretot,
a vegades tenim incontinència verbal
i no podem completar els deures i les previsions.
Però, en fi, no es fan malbé aquestes receptes del Francesc
i, si no és una setmana, és una altra.
Se'n recorda, en vam començar a parlar dels ous.
Avui continuarem fent preparacions amb els ous,
ja que la part teòrica, podríem dir,
la vam fer la passada setmana.
Recordem que avui tenim un altre llibre magnífic de cuina
de Cossetània Edicions, de la col·lecció Cullerot.
Avui hem triat un llibre divulgatiu d'aquells que...
Bé, uns supervendes, perquè ja no sé per quina edició van,
però més de 16 o 17 edicions n'han fet.
Més de 50.000 exemplars s'han venut.
Estem parlant de la cuina de l'àvia Remei,
de la Remei Ribes, que te'n recordes?
Va estar aquí, entre nosaltres?
Sí, va estar aquí.
I bé, avui regalarem un exemplar
a la persona que contesti a la pregunta
que formularà el Francesc.
Parlem dels ous, perquè l'altre dia
ja vam parlar una miqueta de la diferència...
Vas fer la pregunta de la diferència...
Dels ous rossos i els blancs.
Entre els ous rossos i els blancs.
Avui no sé quina pregunta faràs tu mateix.
Jo en això no m'hi poso, que tu ets l'expert.
Me l'estic pensant.
Vull fer alguna pregunta referent a les claves i els rovells.
Doncs vinga.
Però encara no...
L'anirem pensant...
L'anirem pensant una miqueta.
Recordem que el telèfon és el 977-2447-67.
El Francesc ja farà la pregunta.
Vostè, si volen intervenir, tenim un llibre per regalar.
Ja veurem, el regalarem.
Ja sigui amb pregunta o intervenció.
Això ja ho decidirem sobre la marxa.
que tant se val.
L'important és entrar en aquest món de l'ou, aquest aliment modest, humil,
que moltes vegades no hi parem compte en ell fins que no en tenim a casa.
Diu, ai, que no tinc ous, no?
I és quan ens adonem de la importància.
I és quan s'enfonsa el món, no?
I a part que també jo el relaciono molt amb la Setmana Santa, no?
Les mones, els ous, tot això.
Tota la rebusteria.
A més, hi ha inclús el símbol, no?
Aquest ou de xocolata, l'ou, inclús a França...
Home, és un símbol de fertilitat, l'ou, no?
Sí, sí.
A França hi ha una tradició que s'amaguen els ous al jardí
i els has de buscar, eh?
Vull dir, és tot un...
Pintadets de colors.
Sí, pintats de colors.
Vull dir que és un símbol d'aquestes dates.
Per cert, jo és que no he tingut ocasió de tenir un foc davant,
però vas provar allò dels ous?
No l'ho he provat, però ho provarem, ho provarem.
Jo aquesta Setmana Santa, que intentarem fer alguna barbacoa,
provarem els ous que ens va explicar la mar.
per tastar-los.
Sí, sí.
Bueno, molt bé.
A veure, jo avui, per continuar,
doncs la setmana passada hem parlat dels ous poixer,
que no ens va donar temps de...
Sí, vam explicar una miqueta la tècnica, però poca cosa més.
I dir, doncs, recordar, si voleu, una miqueta ràpidament això dels ous poixer,
que els cuiem, recordeu, amb un plat fondu i posàvem un paper film,
llavors l'untàvem amb una matèria grassa
i posàvem l'ou cru a dintre, un aroma,
que podien ser, doncs, herbes, podien ser algun licor,
o el mateix amb mantequilla o oli aromatitzat amb alguna cosa,
tancavem el paper film, fèiem com un farcellet
i el posàvem a coure amb aigua calenta, bullint,
però a foc molt suau,
allò poixer, que es diu, que és la paraula,
perquè es cogués allà dintre però sense bullir.
Llavors quedava un ou, com un ou passat per aigua,
perquè ens en tinguem, aquells ous.
Perquè el rovell no es faci dur, hem de controlar el temps,
com l'ou passat per aigua, no?
I hem de controlar el temps, exacte.
Perquè a vegades queda dur.
I el temps més o menys és el mateix com un ou passat per aigua,
uns tres minuts, aproximadament.
També depèn de com fort que estigui el foc i això,
però aproximadament són uns tres minuts.
O recitar un crec-en-déu.
Sí, també.
Que és l'altre sistema.
Els cinc para nostres.
Els cinc para nostres o un crec-en-déu.
Doncs això.
I ja està.
Llavors el traiem i el podem consumir o fred o calent.
A mi m'agrada més calent,
però el fred també queda força bo amb amanides i amb coses, no?
Allò que dèiem, el podeu posar, per exemple,
amb un caldo de gallina,
i el poseu al mig i el neu menjant junt amb la pasta.
És una bona manera de menjar-se'l.
Amb una crema, per exemple,
amb una crema de carabassa i botifar negre,
també posar-hi aquest ou poixer.
Ajuda el gustet de la botifarra negre,
amb el rovell i la crema de carabassa i queda molt bo.
També pot anar amb amanides, com dèiem,
amanides aquestes típiques amb crostons de pa,
amb una miqueta de bacon, amb vinagretes calentes.
Doncs un ou poixer també hi va força bé.
O també sol, amb una bona salsa.
Un ou poixer, per exemple, amb una salsa de ceps.
Per exemple, fem una salseta de ceps secs.
Els ceps els remullem amb llet.
Llavors els saltegem amb una miqueta de ceba
i tirem la llet que hem remullat i reduïm
i ens queda una salseta força bona amb gustet de ceps.
I això tirat per damunt de l'ou poixer,
doncs queda boníssim.
I aquest ou, inclús hi podem posar una torradeta a sota
i tenim un segon plat, sobretot per sopar a lleuger
i molt, molt gustós.
I tant.
I tota la imaginació que vulgueu, evidentment,
amb els ou poixer.
Inclús per esmorzar, en vez de l'ou típic o passar per aigua,
doncs un ou poixer és una alternativa molt i molt endreçada.
Després hi ha una altra manera de fer els ous molt, molt coneguda,
que és l'ou dur,
que jo crec que s'està perdent una mica.
Jo abans neveies molt amb bars de menús
i amb cuina tradicional a casa,
la típica salsa del que sigui, sobretot de peix,
però també de carn,
amb un ouet dur a dintre per...
Això no és pel tema sanitari, d'inspeccions i tot plegat,
perquè ja sabem que els ous en hostaleria no s'utilitza de...
Però sí, amb cuit no hi ha cap problema.
Amb cuit.
Amb cuit no hi ha cap problema.
O sigui, el problema, penseu que qualsevol tipus de bacteri,
entre cometes,
però tots els que ens preocupen,
o sigui, el que marca la sanitat,
és que els productes que consumim passin de 90 graus, aproximadament.
Amb un ou dur hem arribat al 100,
vull dir que no hi ha problema, està completament desinfectat.
El problema és quan fem servir els ous amb cru,
amb mayoneses i coses així,
o cremes, que no acabem d'arribar a aquestes temperatures,
que llavors sí que podem tenir problemes sanitaris.
Però en el cas de l'ou dur, cap ni un,
o sigui, sense cap problema.
El que passa és que, no ho sé,
ha anat desapareixent a poc a poc, l'acostum...
Disculpa, fins i tot allò de fer mitja dotzena d'ous d'ous
i posar-los a la nevera,
i anar tirant el que tu dius per acompanyar una sopa,
una crema, una amanida, també posar...
En plan restaurant de menú, no?,
els quatre trossets d'ou dur.
Sí, sí, jo recordo l'àvia,
un rap a la cassola, la catalana,
allà amb quatre pèsols,
i una miqueta d'ou dur.
Els putxeros aquests de Setmana Santa de bacallà,
també em porten, ous d'ous.
Exacte, els ous d'ous.
És que, per tot arreu,
i això que dius tu,
nantos encara ho fem moltes vegades,
el de tenir els ous d'ous bullits a casa,
a la nevera, que s'aguanten molt bé,
i que és una solució ràpida
per treure't d'un apuro.
Bueno, dit això de l'ou dur,
recordar també que ratlladet,
tant el rovell com la clara,
doncs donen textures i gustos molt interessants.
I el rovell per fer vinagretes, no?
Per fer vinagretes, per lligar-les.
Desfer-los amb les vinagretes i lligar-les,
queda molt bé.
Tant en cru com en cuit.
En cru també.
Sí, en cru,
per exemple,
la vinagreta bàsica, bàsica, bàsica,
o la maionesa bàsica,
es fa amb un rovell i vinagre,
i llavors anem muntant amb oli,
això seria la típica maionesa, no?
Però doncs amb vinagreta,
si no el muntes tan bé i deixes que es talli una mica,
te surten unes vinagretes lligades amb rovell
que també queden molt bé.
Hi ha una vinagreta que deu ser un clàssic,
el que passa que és allò que no saps.
Si tu has inventat, si tu han ensenyat,
ho has après,
que és el rovell de l'ou dur
amb una palet de mostassa,
com a base,
i després tot el que vulguis,
vinagre, pebre...
Però l'ou dur i la mostassa en una vinagreta
pot ser de Dijon o d'aquella més marronosa...
Granulades.
A mi m'agraden molt les granulades per les vinagretes
perquè donen una textura molt interessant
i una vista molt bonica, no?
Dins dels ous durs s'ha perdut moltíssim
i abans feia molta gràcia,
sobretot a la canalla,
que eren els ous farcits.
Sí, sí, sí.
Els ous farcits amb tonyina,
tot això es feia molt,
i avui en dia no es fa tampoc, no?
No, no sé per què,
i són solucions molt bones per l'estiu.
Jo crec que també s'ha passat...
És mandra.
No, jo crec que també es passa d'un extrem a l'altre,
a vegades amb la cultura gastronòmica
i amb les informacions que rebem,
tant de fama del colesterol,
jo crec que se n'ha parlat massa
i crec que s'han vetat una miqueta els ous, no?
Però, Francesc,
això nosaltres que fem l'espai de cuina
i estem molt atents, ho veiem.
Quantes vegades no s'ha dit que...
Fa molts anys,
l'oli d'oliva estava proscrit,
tothom en parlava malament de l'oli d'oliva.
Ara no es pot concebre una dieta saludable
sense una ració d'oli d'oliva diari.
Els ous hi va haver un temps
que se'n menjaven cada dia,
va haver un temps
que no es podien menjar-ne
més de dues a la setmana
perquè t'havies de morir de colesterol.
Ara diuen que no,
que segons l'edat
se'n poden menjar fins a un ou diari.
Vull dir, al final,
des del punt de vista dietètic,
ja no saps de quina font orientar-te, no?
És com tot.
A veure,
si tu tens una dieta equilibrada,
pots menjar un i dos ous diaris
i no et passarà absolutament res.
Ara,
si tu tens una dieta ricca en colesterol
i a damunt i afegeixes dos ous diaris,
te moriràs de colesterol, no?
Això és com tot.
De totes maneres,
pensem que l'ou ens ha fet grans a tots,
jo sempre ho he dit, no?
Nantros,
ara estem als anys,
ja al segle XXI, no?
Però, doncs,
als anys 70s i 60s...
Oh, les cases no hi havia tant com hi ha ara.
Aquí a Espanya encara hi havia el franco,
encara es passaven moments difícils,
encara no era tot alegries...
Anàvem justets, no?
Anàvem justets.
Ens han fet grans a tots els ous,
vull dir que...
Amb ous ferrats,
amb llenties,
amb patates...
I el rovellet d'ou amb sucre per baranar
i els ous durs i els ous passats per aigua.
El rovell d'ou amb llet i sucre.
A vegades era tota la proteïna
que rebíem en aquell dia
i molts de les vitamines i minerals
que rebíem en aquell dia
eren gràcies a aquell ou,
perquè el rest era arròs bullit
i era el que es podia en aquell moment.
No diem que passessin gana aquí a Espanya,
perquè en aquests anys que diem dels anys 70s i 80s
ja potser no...
No, que no, caprici.
Però no hi havia l'aportació que hi ha avui
excessiva per a mi de carns i de peixos.
Jo l'últim que he sentit des del punt de vista dietètic dels ous
és que una persona sense cap tipus de problema de salut,
una persona sana i amb una dieta equilibrada
pot consumir perfectament de 4 a 5 ous a la setmana.
A la setmana, però segur, eh?
Però perfectament.
A veure, jo recordo...
I em sembla raonat.
De la meva generació, i jo particularment,
jo m'he fet gran amb dos ous diaris de promig, segur.
T'ha tomat dos ous cada dia, Déu no.
Dos ous diaris de promig, perquè a més a casa ens dedicàvem a això
i és el que hi havia.
Oh, clar.
La meva dona, el mateix, perquè també es dedicaven a això
i també és el que hi havia a casa.
I ens han fet grans, i t'asseguro, jo que no tinc de moment,
gràcies a Déu, problemes de colesterol.
És el que et dic, és depèn.
Ara, si tu botifarra negra, salxitxes, no sé què,
i damunt els ous...
Cancelada, i ous...
Te moriràs.
El que no val és menjar-los ferrats, amb patates fregides i cancelada.
Això sí que és val.
Bueno, això val el diumenge, però el resto de la setmana t'has de portar bé.
A veure, ja tenim l'alternativa d'up o txec.
Quines més alternatives tenim?
Vinga, doncs, seguim.
A mi, de les maneres que més m'agraden és remenats.
Jo crec que és de les maneres, a més, més versàtils
i que aquí n'hem parlat en diferents programes, no?
A més, dintre dels remenats hi ha moltes maneres de fer remenats
i totes són bones.
Fixe't si hi ha verduretes, pobres, ells tenen.
Però hi ha no només això, sinó que, a més, tècniques diferents de remenats.
O sigui, després ja entenem els ingredients,
però hi ha remenats secs, per exemple.
Hi ha remenats sucosos.
Aquests dos ja són molt diferents.
Tu bats l'ou per fer els remenats?
Es pot fer de moltes maneres.
Es pot batre, es pot tirar directe, depèn.
Per exemple, per fer un remenat sec,
jo a mi m'agrada més tirar directament damunt de...
Per exemple, doncs, fes un remenat d'espàrrec,
un remenat sec d'espàrrecs i gambes, per exemple,
doncs tu t'agafes els teus espàrrecs i les teves gambes paladetes
a la paella, dos tomets,
i llavors hi tires l'ou trencat damunt d'aquí, directament.
Dos toms i fora.
Això seria una manera.
Si el mateix remenat, els mateixos ingredients,
per exemple, anem a l'altre extrem,
anem a buscar un remenat sucós
i encara us ho explicaré d'una tercera manera.
Doncs anem a buscar un remenat sucós,
agafaríem, per exemple, els espàrrecs.
No, jo començaria per les gambes,
les saltejaria i les trauria.
Després agafaria els espàrrecs, els saltejaria
i tiraria pel damunt l'ou batut
amb una miqueta de nata
i les gambes a dins de l'ou.
Tot remenat a dintre
i llavors tirat tot damunt dels espàrrecs
i tot remenat allà dintre.
Us quedaria un remenat sucós d'espàrrecs.
I encara més, encara n'hi ha un tercer remenat
que a mi m'agrada molt,
el que passa és que sempre fa mandra de fer-lo,
però es pot fer de dues maneres diferents.
Una és amb la típica màquina de Thermomix
o amb una màquina que pugui batre i coure a la vegada
i l'altra és fer-ho damunt d'un bany maria.
Els dos queden boníssims,
porta una miqueta de feina però són espectaculars.
Jo us l'aconsello.
I en aquest cas el que faríem és
agafaríem, per exemple,
per tindre la mateixa recepta,
espàrrecs i gambes, per exemple,
per donar un exemple en comú,
agafaríem l'espàrrec,
deixaríem les iemes de dalt una miqueta llarguetes,
res, de dos centímetres,
i tot el rest a rodànxes petitones
i els saltejaríem,
ben saltejadets i ben rossets
i els trauríem.
Agafaríem les gambes,
faríem el mateix,
saltejadets i rossets i tretes.
I llavors,
amb un bol,
si no tenim la Thermomix,
doncs amb un bol,
agafaríem nata,
una miqueta de mantega,
l'ou i les gambes i els espàrrecs
i ho batríem,
sense parar,
damunt d'una olla amb aigua bullint
i dintre del bol,
perquè es vagi cuillent
a mesura que anem batent.
I amb això aconseguirem
un remenat molt remenat,
molt espumós,
amb molt d'aire,
que després el poses al plat
i queda com una crema,
com un puré,
que queda de veritat espectacular.
Tenim una trucada,
bon dia.
Hola, Iolanda, bon dia.
Hola, Mar, bon dia.
Escolta, això dels ous va pleta
tota d'Aragona, eh?
Sí?
Ui,
l'ho veig tu m'ho veig.
L'ho veig tu m'ho veig.
Els ous a la brasa, home.
Sí, sí, al Caliu, sí, sí.
És que fa lleig dir-ho,
però ens escolta molta gent
aquí a Tarragona.
Escolta,
ja que esteu dient això
de remenats,
i a mi com m'encanta tant,
us vull dir una receta molt ràpid
per no tallar-te el programa.
I ara?
Ho vaig provar a Sevilla
quan vaig anar l'any passat
a la Setmana Santa
a un poble de les afores de Sevilla,
que era a Escalibada,
pabrot, uvergínia,
carabassó,
tot així a Daus.
El títol era
revuelto de virutas de jamón ibérico
con huevos fritos.
Sí.
Llavors,
te'ls servien així,
a trossos de uvergínia,
per a tot això escalibat,
llavors hi veies el pernil ibéric
per damunt,
amb viruta,
llavors els ous fregits,
la gràcia d'aquest plat
és que els ous fregits
te'ls portaven a banda,
i la gràcia era
posar-los al damunt
i amb molt de gràcia i cerebro,
com tenen allà baix d'Andalusia,
amb la forquia
i el gabinet,
tallaven a trossos,
llavors els ous
es desfeien
damunt del revueltillo,
llavors ho remenaves tot remenat
i cap a dintre.
Oi, que bo, no?
Jo hi he provat a casa,
ja està.
Ah, doncs sí que ho farem,
perquè a més és fàcil de fer.
I com posaven l'escalibada?
A tires com nosaltres?
No, no, no,
tot a Daus.
A Daus.
Com un pisto, no?
Però com un pisto.
Jo això hi he provat,
també a Sevilla,
si no recordo malament,
un poble que es diu Marchena.
Marchena, sí.
La tortilla campera.
Sí, senyora.
Que és una truita,
com un pam de gruixuda
i porta totes les verdures
que et puguis imaginar.
De les truites més bones
que he tastat mai a la vida.
Doncs, ja et dic,
la gràcia és que l'ou estigui,
que no te se quedi...
A veure, perquè l'ou fregui...
Que quedi sucós.
Ah, exacte.
Però ja et dic,
la gràcia que tenen allà baix
és quan ho tallen.
És una manera molt interessant
de consumir els ous, eh?
Recordeu els ous aquests,
com li diuen?
Els ous escarxats.
Aquests que es fan amb patates fregides,
que també fan patates fregides,
normals i corrents,
i al damunt hi posen dos ous aferrats
i els trenquen.
Allí ho posen a tot arreu.
És espectacular, això.
Aquesta manera de consumir els ous de parats...
A vegades hi posen també
els pebrots fregits,
les patates i els ous.
També, també, també.
I foie, a vegades,
que amb foie és boníssim.
Això ja és la suficiència.
Això ja és més glamorós, eh?
Poyatà era simplement això.
Simplement no.
Moltíssimes gràcies, Marc,
perquè farem setmana santa d'ous, eh?
Perquè en Déu-n'hi-do-si tenim receptes.
i t'asseguro que no passa aquesta setmana santa
sense que jo tasti els teus ous a la brasa, eh?
Molt bé.
Perquè em va semblar increïble,
no ho havia sentit mai.
Gràcies, Marc.
Molt amable.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-n'hi-do, eh?
Tenim alguna recepta més?
Bé, en tenim moltes.
De totes maneres,
no hem fet la pregunta,
l'has pensat perquè, si no,
jo m'he buscat una pel meu compte.
Digues, digues, digues.
Tenim avui per regalar
la cuina de l'àvia Remei, d'acord?
De Cosetània Edicions,
de la col·lecció El Cullerot.
I dic, com que no se'ns acut una pregunta
allò que tingui, doncs, la seva cosa,
hem buscat a l'índex,
l'índex té receptes mirint.
Amanides i entrants, pastes, verdures,
sopes i escudelles, peixos, postres,
cars i ous.
Dins de les receptes d'ous, per exemple,
he vist moltes truites de carxofa,
catalana, de dijous llarder,
truita d'escarola, truita de faves,
de patates, de pèsols
i truita amb trampa.
Com es fa la truita amb trampa?
N'hem parlat aquí.
Sembla bé la pregunta?
Doncs vinga, qui ens truqui al 977-2447-67,
però ha de ser ja com aquell qui diu,
i ens expliqui els ingredients bàsics
de la truita amb trampa,
no val dir ous, té alguna coseta més.
I, a més, hi ha dues versions de truita amb trampa.
Sí, exactament.
No cal que sigui la que ens dona l'àvia remei,
la de l'àvia remei la direm.
Hi ha dues possibilitats, com a mínim.
Però ens poden dir la truita amb trampa.
Què és la truita amb trampa?
De què és aquesta truita?
Quina trampa hi fem?
Quina trampa hi fem perquè la truita sigui bona?
Doncs ens truquen i els regalem
l'exemplar d'aquest llibre.
Em penso que ja tenim una primera trucada.
Esperem que sigui l'última en el sentit
que li podrem regalar el llibre,
si encerta la pregunta.
A veure, aquí a l'altre costat del fil telefònic,
bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Dolors Espinosa.
Què tal, Dolors?
Bé.
Ui, s'ho ha pensat, eh?
S'ho ha pensat, eh?
Sí, no, s'ho ha pensat a la ràdio, estic.
Molt bé, Dolors.
Expliqui'ns què és això de la truita amb trampa.
La truita amb trampa, em penso que és amb farina.
Molt bé.
Posa amb farina i ou.
Molt bé, sí, senyora.
Doncs sí, senyora.
Segons l'àvia Remei, ous, llet o aigua.
No ho he sentit mai, eh?
Jo tampoc, eh?
Però l'he sentit.
Doncs és molt bona, eh?
Ous, llet o aigua, farina, juliver i sal.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
L'alternativa, el temps d'abans que es passava més gana.
Clar.
Sí, sí, no, i a més era una truita que, bueno, això, atipava més i que, com que l'alternativa
a la farina, que és com se feia originàriament la truita amb trampa, perquè abans farina
era part d'un luxe, llavors se feia amb pa, amb pa sec, eh?
S'aprofitava el pa sec a més de la farina, sí.
I es feia una espècie de puding però amb truita i quedava molt bo també.
El pa, si l'asseques i el ratlles una mica, se converteix quasi, quasi en una farina, eh?
I llavors, amb això feien les truites amb trampa també.
I normalment se consumien amb suc, eh?
Que és una de les coses que també vull explicar avui sobre els ous.
Molt bé, doncs, en Dolors aquí té el seu llibre, per cert, que ara he vist que té
una recepta, aquest llibre molt curiosa.
És el de l'àvia Remei?
És el de l'àvia Remei.
Molt bé.
Que és ous a les 12.15.
I fixi's que porta set ous, un quilo de patates, 250 grams de mongetes, dos pebrots
de morro de bou, 6 cogombres, 50 grams de pernil, dolç, pastanagues, pebre blanc, vinagre
i salsa maionesa.
Me passo que molta feina, no?
Jo li deixaré el llibre, és per vostè, i si fa la recepta ja ens ho dirà, d'acord?
No, sí, però, no, sí.
Me passo que molta feina passaré.
N'hi ha d'altres més senzilletes, ella li dic ara.
Dolors, enhorabona i gràcies per trucar.
Vale, en dius.
Adéu, bon dia.
Jo no he fet mai això de la truita amb trampa, em penso que ho provarem de fer a casa.
Amb suc, amb suc.
Això és una truita que s'ha de consumir perquè això després queda molt seca.
Això va ser molt...
Però amb suc, a mi m'encanta, és de les coses que es feien a casa.
Jo crec que ens dona temps de fer una, com a mínim, una com a màxim, millor dit.
A veure, jo volia acabar amb els remenats perquè dir, bueno, ja els tenim fets i ara com ens els mengem?
Doncs també hi ha moltes maneres de menjar-se'ls.
Directament al plat, nou remenat i punto, damunt d'unes torradetes, quan són ben sucosets,
els podem posar damunt d'unes torradetes i queden molt bons també,
inclús amb una migrata de juliver o amb alguna herbeta, com una crema.
Això en el cas d'aquests remenats que us he explicat, ben batuts, ben batuts, ben batuts,
inclús se poden servir amb una copa i amb uns tropezones sòlids o cruixents.
Per exemple, jo feia, recordo, un remenat de ceps amb gambes, que estava boníssim,
i llavors posar un remenat molt remenat amb ceps i doncs unes gambetes cruixents al damunt quedava molt bo,
directament com si fos una crema.
Com una salsa, aquests remenats, si els alleugerim amb nata, que no quedin molt lligats,
queden textura de salsa, llavors els podem fer servir, per exemple, per acompanyar un peix,
un llenguado, per exemple, un llenguado fet amb un caldo curt.
Un dia en podem parlar d'això dels caldos curts.
És una cocció amb llet i tal, allò, un potxer, i al damunt una salsa d'ou remenat boníssima.
i també poden servir com una base per gratinar.
O sigui, aquests remenats, si els posem damunt, doncs, per exemple, agafem un bròquil,
el bullim ben al dente, i al damunt hi posem un remenat de ceps,
com si fos una beixamel, i ho posem al forn a gratinar, veureu que també gratina,
i també queda molt bo.
Vull dir, són moltes maneres de menjar els remenats fora del que estem acostumats a fer-ho nosaltres.
Podem allargar en els propers dies el capítol dels ous.
De totes maneres, dijous vinent tenim preparat...
Ja comença a ser un costum, en aquesta casa, a Tarragona Ràdio,
una mica per celebrar aquesta primavera, ni que sigui tardana,
i perquè moltes persones inicien vacances, venen turistes a la ciutat.
Fa un quant temps que els dijous sant anem a fer el programa a la plaça del Rei.
Ho tornarem a fer i tornarem a comptar amb la companyia del Francesc Llorda del Quim Quima.
Estarem més a prop de casa seva.
I també tindrem una companyia que també de tant en tant bé a la ràdio,
que és l'Eduard, de la pastisseria Rebassó.
Per tant, jo intueixo que podem acabar el tema dels ous
i podem fer orelletes, torretes a Santa Teresa.
A veure, amb què ens deleterà l'Eduard, amb la seva sabidoria i tradició.
Li pots dir de part meva que no penso intentar la pasta això com cada any.
Ja li pots dir que no s'entesti.
Em fixarà el dijous vinent allà, a la plaça del Rei,
que ens retrobarem amb el Francesc i amb tots vostès si ho desitgen.
Francesc, gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.