Ens curem en salut com cada dimecres aquí al matí de Tarragona Ràdio
i com cada dimecres saludem el doctor Joan Maria Etzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui també ens acompanya el doctor Manel González.
Doctor González, bon dia.
Hola, bon dia.
Es tenia una mica abandonats, feia temps que no venia
i ara com que ja hem trobat el saxonet aquell
i que ens ofeguem quan pugem les escales,
hem dit que allà que vingui ja ens doni quatre consells
que no serviran de res perquè teníem que haver començat fa temps,
però sempre s'és a temps, no?
Sí, hauria d'haver començat possiblement abans de Setmana Santa.
Al gener.
I no quan passa Setmana Santa, que és quan nosaltres tenim les intencions.
Després de les festes de Nadal, que tots tenim tendència a posar un quilet de més, no?
Correcte, i és quan posem les bones intencions de cara a l'any següent, sí.
Abans d'entrar a parlar del tema d'avui,
hi ha un parell o tres d'informacions que podríem sotmetre a comentari
des d'aquest espai dedicat a la salut,
que òbviament no es desvincula amb altres escenaris de la vida quotidiana.
Em comentava, doctor Atgerà, que troba falta,
sobretot per part dels periodistes, els polítics seria un altre món,
una miqueta en tot aquest tema de campanya i els contactes amb els mitjans,
la referència a l'àmbit sanitari, no?
Sí, jo estic sorprès i sorprès, diguem-ne, negatiu, no?
que tant el debat que va organitzar el Col·legi de Periodistes
a la Universitat de Rorí i Virgili, com el que es va fer, els grossos,
com el que es va fer a la nit a TV3, que va durar,
a mi se'n va fer tern, una hora llarga, quasi dues hores.
Ni una sola pregunta, ni una,
que almenys jo, si em vaig perdre alguna cosa, podria ser,
però la de TV3 la vaig veure tot,
referent a un àmbit social o sanitari.
Ni una sola pregunta.
Tots són temes estructurals, que a mi em semblen molt bé,
però com va dir un dels candidats,
que amb un altre endavant em sembla molt més important,
ho acabaran fent tots,
perquè decidir com va la façada marítima,
pot ser a la dreta o a l'esquerra,
però s'acabarà fent tothom.
Ara, el que avui surt al diari de Tarragona, per exemple,
que és el percentatge de places residencials del tarragonès
comparat amb la resta de Catalunya,
doncs jo, no és per fer propaganda al diari,
però m'agradaria que la gent s'ho mirés,
perquè veuria la infradotació tremenda
que té el tarragonès respecte a totes les comarques veïnes
i a la promissió de Catalunya.
Però és que allí posa el tarragonès,
però si parleixin de la ciutat de Tarragona,
que és del que teoricament hi ha en aquests debats,
està molt per sota, perquè clar,
al tarragonès hi ha les residències
que hi ha al voltant de la ciutat de Tarragona.
El tarragonès aquest sí que s'ha d'anar fora,
sentia jo parlar,
que si la gent ha d'anar a viure fora,
la gent, a lo millor o no,
perquè són joves i poden a lo millor treballar i cobrar,
però els avis d'avui segur que han d'anar a fora.
I no he sentit ni un sol comentari
al respecte a tota aquesta problemàtica.
I jo diria que amb no tanta intensitat,
però alguna coseta dins del món de la reestructuració,
d'aquests creixements poblacionals que hi ha
en funció dels centres de salut també,
doncs podria dir alguna cosa.
Simplement perquè, bueno,
cadascú quan mira del seu, no?
I es diu, home,
de lo mío què hi ha?
Doncs de lo mío no hi sento res,
en una hora,
i això doncs me frapa una mica.
No ens enganyem,
ens perden les infraestructures,
a l'hora d'informar i parlar.
Però és que jo crec que realment,
dit una vegada ja està,
i a més crec sincerament,
que aquestes coses que són,
depenen d'un conjunt d'administracions múltiple,
i que són tan evidents que més tard o més aviat,
en tot cas veurem on li poses el plomero,
no?
Però si es fa,
tots ho faran.
Clar.
Els altres problemes,
diguem-ne,
quina implicació en el tejit social i societari
de la ciutat i les seves necessitats,
tal com jo ho veig, eh?
Amb mancances importants,
i com se pensen o com se podrien resoldre
i fer una unió d'interessos
a lo que ens afecta les persones,
les persones,
les persones que tenim problemes i tenim avis
i que a més a més de tant en tant ens posem malalts,
doncs home,
no sé,
algú, no?
I que se'n recordi una miqueta,
el nàstic sí que el treuen.
Però,
ho dic amb el Manel,
que està aquí,
que el Manel González,
de la Unitat de Medicina a l'Esport,
doncs qui treballa moltíssim,
però de l'esport sí,
però de la resta de coses jo crec que...
Diguem-ne que estem en sintonia amb l'univers,
perquè és el que està passant a tot arreu.
Ja que esmentava els diaris
locals,
ahir també llegíem,
sortia una estadística,
un estudi sobre el nombre d'agressions
que presumptament,
perquè hi ha casos que fins i tot arriben al jutjat,
pateixen diferents professionals
de l'àmbit de la sanitat,
posaven l'exemple a un centre que pertany a la xarxa,
que és el centre del Vendrell.
Aquestes informacions
o aquests fets,
cal explicar-los, no?
I cal situar-los en un context,
sobretot per no desviar-nos.
tots plegats,
en un sentit o en un altre.
Jo, tancant el capítol anterior,
voldria dir que, com diu vostè, molt bé,
això ho trobo a faltar a Barcelona,
a la ràdio,
o sigui, no és la ciutat de Tarragona,
a tot el que jo he vist per ai,
he sentit per ai d'aquests dies de campanya,
està passant el mateix,
i per això em sembla trist,
o sigui, no ho voldria focalitzar,
a veure si m'agafaran mal d'ull els periodistes de Tarragona.
No, home, no.
Dit això, passo pàgina.
En el cas de les agressions,
de les dues que sortien ahir referència,
encara que el Col·legi de Metges,
avui el seu president,
fa també un article,
i ahir l'article estava molt ben tractat,
jo crec,
molt ben, correctament ben tractat,
tot el tema va estar molt ben tractat.
Jo ho voldria relativitzar,
o sigui, crec que, evidentment,
dels dos fets,
una va ser una anècdota,
que després es magnifica,
en aquest cas no calia magnificar-lo,
perquè no va produir pràcticament absolutament res,
que és el del vendrell,
va ser una empenta, un auxiliar,
això ja fot, deixa'm passar,
i no sé què,
una cosa que jo ho relativitzaria bastant,
l'anterior sí que va ser greu,
una persona malalta,
malalta de veritat,
que va voler sostreure unes receptàries
per fer-se, ella,
medicació,
diguem-ne,
d'aquesta que no pot,
antipsicòtics i coses d'aquest estil,
que és una persona malalta,
vull dir que llavors ens relativitzem tot
en el seu just d'allò,
i, doncs,
en els professionals,
evidentment estem intentant trobar sistemes
per donar suport i cobertura,
perquè dins d'un despatx,
la intimitat fa i obliga
que tu no pots haver-hi ningú més,
per tant,
has de poder estar tu
i la persona que els vi a visitar,
i per tant això és inevitable,
i és bo,
i és el normal,
i és el que ha de ser.
Realment,
és una anècdota,
aquí,
en el nostre entorn,
aquestes situacions,
però com que en altres llocs,
més conflictius,
des del punt de vista social,
diguem-ne,
d'estar passant amb més intensitat,
ja fa temps,
crec que sí que és bo
posar l'alerta pública,
encendre el semàforo àmbar,
dir,
preparant els professionals
de com s'han de fer,
que les organitzacions estiguin preparades
de com resoldre-ho
i anar assentant
aquesta opinió pública
que hi ha fronteres
que no es poden traspassar
perquè llavors,
a poc a poc,
ens n'anem
amb conseqüències greus.
S'admet el mal humor,
si fas esperar molt,
però també a vegades
tenim mal humor
quan hem d'esperar
en una botiga
o qualsevol altra cosa.
Ara,
d'aquell mal humor
que tu internament
pots experimentar,
manifestar-ho
d'una manera agressiva
o violenta,
hi ha una gran distància.
Hi ha una frontera
que hauríem de mirar
que no,
ni que sigui molt estricta,
perquè si com ens anem
molt més enllà,
llavors ja no hi ha fred.
Parlem de coses positives,
que és el nostre tarannà habitual.
Primer que tot,
Manel,
teniu una taula rodona.
Avui a la Universitat Rovira
i Mergill,
lògicament es farà a Reus
on està ubicada
la Facultat de Medicina,
una taula rodona
titulada Esport i Salut
amb personatges coneguts
del món de l'esport.
Sí,
tenim una taula rodona
que va en aquesta línia
de promoció a la salut
i especialment
a la Facultat de Medicina.
Pensem que els metges
són els més implicats
en promoció a la salut
i l'activitat física
de l'esport.
Pensem que en el futur
serà una de les eines primordials,
no solament en persones
teòricament sanes,
sinó que a més a més
en persones amb patologies.
Estem a punt
ja d'estar en imprenta
a una guia
de prescripció d'exercici
que fa dos o tres anys
que tenim pendent,
però que avui la tornem a insistir.
I avui, bàsicament,
parlem d'aquest tema
i volem una mica
desmitificar un binomi,
contraposar
què podria ser
el que és
l'esportista d'elit
amb la salut,
l'esport salut,
una mica,
en el sentit que moltes vegades
s'entén que l'esport
no és salut,
que és una activitat,
és una professió
i moltes vegades
no es correspon.
Però nosaltres tenim,
per sort,
molts esportistes d'elit
que a més a més
són persones amb molta salut
i a més a més
amb uns criteris de salut
dintre i fora
de la seva pròpia
activitat esportiva.
Amb tot això,
nosaltres tenim esportistes
d'aquí de nostres,
com pot ser
la Berca Bestany,
campeu del món
de trial,
el Pinilla,
el nostre emblema
dintre del nàstic,
el jugador emblemàtic,
i a més a més tenim
el David Meca,
que també està moltes vegades
campió del món de natació
i és una mica
l'estandard,
una mica de persona
que s'ha fet a si mateix.
Ella va començar
a fer natació
per problemes de salut,
precisament,
i ha arribat a ser
possiblement el millor nadador
que encara tenim en actiu
de llarga distància
de tots els temps.
És l'home peix directament.
És l'home peix directament
que és capaç de fer
qualsevol tipus de travessia
entre qualsevol lloc.
Aquest és una mica el tema.
És un acte obert a tothom,
no?
Al públic en general,
no és per especialistes.
És un acte obert a tothom,
especialment per la...
per tota la gent
de la Rovira Virgili,
però està obert a tothom
i en principi
es farà l'aula magna
de la Facultat de Medicina de Reus
i a més a més,
hi haurà dos metges importants
que són metges de l'esport
i lligats al futbol,
lligats a molts ambients,
com podria ser
algun dels metges del Barça,
el Gil Rodas,
i el Javier Peirau,
que és el metge de Lleida,
però que a més a més
està posat com a responsable
en tot el tema
de línies de salut
dintre de la licenciatura
d'Educació Física.
Una mica és el responsable
de tota aquesta línia.
Molt bé.
La salut dels esportistes d'elit.
Sovint es deu haver notícia
ja que parlaven
del món periodístic.
Què li passa al Ronaldinho?
Avui no parlarem del tema,
però són coses interessants.
Ho he sortit avui per mitjans
que el Ronaldinho
no anirà a la Copa Amèrica,
no?
I això m'ha deixat
molt bocapatat,
no n'hi hauria de fer res
que no vagi a la Copa Amèrica,
però crida l'atenció
que si estava molt cansat
això té pinta
o que no ha anat bé
o que està malalt,
no?
Tu què opines?
A veure,
jo no puc dir
massa coses
perquè no tinc les proves
d'iagnòstiques,
no sé qual metge del Barça,
però aquesta tarda
pot ser una bona ocasió
per preguntar
al doctor Gil Rodas,
que és el metge del Barça
per preguntar-li.
Suposo que ens dirà
el que es pugui dir.
Home,
jo sí que puc dir
que a nivell públic
es va dir
que si podia tenir
alguna malaltia
de tipus infecciós,
monoclesos infecciós
en aquest cas,
que és una malaltia
que baixa una mica
el rendiment físic
de l'esportista
des de setmanes
a diversos mesos,
però no es va...
Bueno,
almenys
semblava que no era això,
no tinc més informació
al respecte,
jo no podria dir més coses.
Però és que em va cridar
l'atenció
que manifestessin
al final de la Lliga,
no?
Que estava molt cansat
i que no podria anar...
Per tant,
això té l'aire,
no sé,
la sensació
d'acabar per aquí.
El veig aquesta tarda
a l'aula magna
de la Facultat de Medicina,
doctor Atzerà.
De totes formes,
jo faré aquesta pregunta
especialment
al càrrec del doctor Atzerà.
En nom del doctor Atzerà,
va dir-te al doctor Atzerà
que li pregunti.
Perquè demà sense falta
he de saber
què li passa a la notícia.
I va dir-te al qualsevol
en la notícia,
intuïm que hi ha alguna cosa.
No dubtis que avui
l'hi pregunto.
A veure,
què hem de fer esport,
què hem de menjar bé
equilibradament?
Jo diria que ningú pot dir
que no tenim
la informació necessària.
Avui en dia,
absolutament tots,
jo diria que tenim
aquesta informació.
El que passa
és que l'accés d'informació
a vegades no vol dir
que sigui la informació adient.
Tipus d'activitat física
que hem de triar.
Avui dia amb internet
podem trobar programes personals.
Un entrenador personal d'internet
sorgeixen diferents pràctiques
des de...
Ara,
quan ho han descobert
com la sopa d'allà
el pilates,
quan no és el pilates
sempre hi ha alguna novetat.
Que arriba un moment
que com a tots altres àmbits
de la nostra vida
estem una mica desorientats.
I sí que tens els professionals
que t'informen,
però en principi
tu t'has de crear
el teu criteri
per saber què vols.
No hi ha massa oferta,
no hi ha una mica
de confusió en general.
Això passa en internet.
Tu entres en internet
a buscar qualsevol tema
i pots trobar
225 milions
de pàgines
o de links
i d'alguna manera
el problema que tens
és infiltrar
i buscar exactament
la informació
que sigui la més coherent
i la que s'adapta
una mica
a les teves criteris.
Això només es pot fer
des de l'àmbit professional
i en qualsevol cas
n'hi haurà
moltes vegades
que aspectes
o consells generals
es poden donar
a la població en general,
però precisament
les persones amb problemes
com podia ser, per exemple,
el tema de l'obesitat
que és un dels problemes més greus
i que precisament
la gent és la que es planteja
fer alguna cosa
de cara a l'estiu
per lluir una mica
el tipus.
No hi som a temps, eh?
Aquest és un problema greu.
Ja us ho sé
que no hi som a temps,
però és un problema greu
en el sentit
que cadascú
tenim una distorsió
de lo que pensen
que hauria de ser
una alimentació correcta
o una activitat correcta.
I clar,
nosaltres l'única cosa
que fem els metges
o els metges de l'esport
o els metges
o els nutricionistes
els que ens dediquem a això
és una mica
traslladar
la idea
una mica
que té cadascú
de lo que està fent
en el que pensem nosaltres
que hauria de fer
per ser una persona
teòricament normal,
no?
Una mica
no fem res més.
Però el problema
és aquest
que les distorsions
cada vegada
són més grans
i la majoria
de les persones
teòricament
no té molt clar
quines coses
són les que ha de menjar,
quins tipus d'activitat
ha de fer
i el resultat
és que cada vegada més
en aquest moment
en 10 anys hem passat
per exemple
en el cas dels homes
del 7-8
al 17% d'obesitat
en persones adultes
en persones adultes
homes.
Les dones
esteu igual
esteu en un 15%
però parlem d'obesitat
no parlem d'un sobrepès
per tant
és un problema greu
si parléssim
d'un sobrepès
40%
ja és una
allò de l'índex
de massa muscular
tota aquella cosa
que és un paràmetre
que s'utilitza
en aquest sentit
el nostre cos
decidim que vinc avant
i que no estigui a temps
començo a fer exercici
persona de mitjana edat
posem per cas
els joves
és un altre tema
perquè els joves
a partir de l'escola
doncs vulguis
que no ja tenen
una activitat
o haurien de tenir
si més no
ja en parlaríem
un altre dia
una persona
d'una edat mitjana
que tingui un excés
de pes
obesitat
també m'imagino
que ha d'anar
molt marcada
per el metge
com s'ha d'introduir
en el món
de l'esport
perquè està allò
d'aquella dita
castellana
que diu
arrenc de cavall
o parada de burro
vinga va
i corro 30 quilòmetres
l'endemà no em puc mor
i ja s'ha acabat
ja s'ha acabat
la meva vida
esportista
si una persona
que no fa absolutament res
i de cop
vol fer moltes coses
el que pot tenir
són problemes
lesions
i això
fa un cercle viciós
perquè automàticament
li porta a pensar
que fer aquesta activitat
és dolent
i amb la qual
no ha de fer res
s'hauria d'anar
molt a poc a poc
inicialment
i ha de pensar
que bàsicament
ha de fer dues coses
no es pot oblidar
el tema alimentari
hauria de tenir molt clar
quines coses
hauria de menjar
reduint la quantitat
de calories
i potser incorporant
altres coses
que habitualment
s'estan perdent
com pot ser
la dieta mediterrània
fruites i verdures
bàsicament
i pensar per exemple
que pot menjar fruites
durant tot el dia
quan un té gana
pot anar menjant fruites
moltes vegades
com a alternativa
doncs a les patates
als croissants
a totes aquelles coses
que quan tenim gana
doncs bueno
ara tenim a l'abast
la cantonada
sempre tenim la possibilitat
de comprar
el que nosaltres volem
i no hi ha
l'oferta
sempre supera una mica
el que volem
i l'altre seria
fer una activitat
tenint en compte
que hi ha activitats
que sí que poden aprimar
i hi ha activitats
que no aprimen
haurien de ser activitats
de tipus aeròbic
utilitzant grans articulacions
com pot ser caminar
com pot ser anar en bici
com pot ser nedar
no cal anar molt ràpid
simplement és anar
amb un ritme suficient
que tu encara puguis
doncs d'alguna manera
esbufar
o parlar amb algun company
i bàsicament
la idea és que això
s'ha de fer dia sí
dia també
si pot ser
o almenys dies alternatius
i a mínim de 10 minuts
és una mica difícil
els resultats
idealment
hauria de ser
entre 30 i 45 minuts
i bàsicament
una cosa
que també s'hauria de fer
seria monitoritzar
el pes
veure realment
si tu estàs baixant
100-150 grams
no més
no s'hauria de baixar
més a la setmana
i pensar només
de pesar-se
com a molt
una vegada a la setmana
per tenir la monitorització
que realment
estàs fent una cosa
no passar-se cada dia
que hi ha qui ho fa
això de pesar-se cada dia
per tant
per aprimar
caminar
el més simple
el més econòmic
caminar allò
rotllo miro aparadors
o caminar
amb un ritme marcat
ininterrompudament
durant els 30-45 minuts
ja sé que són coses
molt bàsiques
però no està de més recordar-les
mínim de 10 minuts
inclús nosaltres tenim
cada vegada més
proposem que la gent
vagi amb una cosa
que es diu podòmetre
que és un aparate
que es posa aquí a la cintura
i que va mesurant les passes
i per exemple
n'hi ha podòmetres
que diuen
que a partir dels 10 minuts
són passes aeròbiques
per entendre'ns
les primeres són
menys de 10 minuts
no comences a posar en marxa
tot l'aparell
cardiorespiratori
una mica
d'alguna manera
comences a cremar
greixos
o comences a cremar
les substàncies
que a tu realment
t'interessen reduir
i bàsicament
la idea seria fer
com a mínim
caminades de 10 minuts
doncs parar
tornar a fer 10 minuts
i així fins 30-40 minuts
no necessàriament
els d'anar 40 minuts de cop
però com a mínim
són 10 minuteig
si ho fas 40 minuts
perfecte
però hi haurà persones
molt desacondicionades
que inicialment
potser hauran d'anar
fent parades
i a mesura
elles veuran
que a mesura
que estan més ben físicament
podran cada vegada
anar 15 minuts
20 minuts
i un bon dia
al cap de poc temps
veuran que són capaços
d'estar 30-40-50 minuts
una hora i mitja
sense parar
però ells mateixos
això ho veuran
que han millorat
la condició física
i això aprima
i això aprima
poquet
i sempre i quan
portem una dieta
i amb un ritme
de 4-5 km per hora
però això pot aprimar
de 200 a 300 calories
l'hora
això ho veus al gimnàs
quan fas la cinta
dius
ah, porto 200 calories
dic
si porto una hora
aquí
donant passes a l'hoton
tu que no em porten enlloc
i només 200 calories
és molt trist
sí, és un croissant
és el que dic
un croissant
aproximadament
després
després ha de ser fruita
per no recuperar-lo
caminar i córrer
produeix el mateix efecte
sobre el pes i la salut?
caminar i córrer
a veure, córrer
teòricament cremes més calories
pots cremar fins a 400 calories
i el que passa
és que no tothom pot córrer
però en persones
com hem dit abans
ciclacions
podria anar caminant
seguir caminant ràpid
i a la llarga
més que córrer
fer una cosa molt senzilla
que és entre caminar i córrer
que és el jogging
és anar ratos caminant
ratos una mica trotant
suavet
i res més
però si pot córrer
perquè no té problemes de genoll
perquè ja està més bé
físicament
doncs córrer
és una activitat
que inclús a nivell coordinatiu
i a nivell d'altres històries
com pot ser
la capacitat muscular
doncs podria ser molt interessant
fer-la com a mínim
tres coses per setmana
córrer
jo voldria afegir
amb tot el que s'ha dit
des del punt de vista
d'aprimar-se
i estem parlant
d'aquest grup d'edat
en el qual
doncs
té aquest efecte
però aquest grup d'edat
té un altre valor
afegit molt important
al fet
com a mínim
aquest nivell d'esforç físic
un que és el manteniment
sobretot de la paret
cardiorrespiratori
per tant aquest cor
no s'adorm
i segueix treballant bé
que hi ha que mimar-lo
recordo que ho
parlàvem al programa anterior
m'assembla
sobre aquest tema
i després una altra
que cada cop més
s'està demostrant
i hi ha cada cop més
documentació clínica
que és el manteniment
neuronal
o sigui
l'exercici físic
avui
probablement sigui
perquè tot el que hi ha
en medicació
és molt fràgil
bastant incert
sigui l'únic tractament
real
real
conegut
que aconsegueix
mantindre
els nivells cognitius
per tant
retrasa
l'envelliment
neuronal
per tant
amb el deteriorament
del sistema nerviocentral
del cervell
que es fa vell
que es fa gran
i que comencem
amb la demència senil
i tots aquests processos
un des de l'Alzheimer
però tots aquests processos
de deteriorament cognitiu
de la memòria
de les habilitats
de la rapidesa
de l'agilitat
en el pensament
que ja no és
estar
diguem-ne
desconnectat
de l'agilitat
sinó
les habilitats
de cada dia
de
s'ha fet vell
això
es retrasa
amb l'exercici físic
això és molt important
i ho dic
i ho reitero
perquè
totes les pastilles
del món
estan en qüestió
són assajos
intents
provem
no està demostrat
i entre altres coses
han de passar molts anys
per poder demostrar res
l'únic demostrat
que hi ha avui
és això
ara que parlava
del cor
llegia
no en una revista
no em mirin malament
que a vegades
sobretot els homes
diuen
no, no
jo estic prim
només tinc la panxa
i la panxa
pot ser realment
també
un símptoma
o pot donar
la dimensió
d'algun problema cardíac
en funció de la seva dimensió
no?
Sí
inclús en aquest moment
a nivell cardiològic
ja està
acceptat
i demostrat
i una de les coses
que fem
és a part de mesurar
els plecs
els diàmetres
els perímetres
és mesurar
el diàmetre
de la circunferència
abdominal
en el sentit
que l'acúmul
de greix
a nivell abdominal
està relacionat
també
amb l'acúmul
de greix
en altres llocs
com podien ser
les artèries coronàries
i per exemple
en el cas dels homes
més de 102
de centímetre
de cintura abdominal
està relacionat
amb l'increment
important
de malalties
cardiovasculars
88
88
88
i cada vegada més
el que fem nosaltres
és potser
pesar
medir
i agafar
una cintura
i mirar
el perímetre abdominal
és un signe
Digat amb això, nosaltres sí, la Unitat de Medicina i l'Esport té una consulta només dedicada a això
Hi ha una consulta dedicada al balanç nutricional, a l'anàlegis antropomètric
de tothom que vulgui iniciar alguna d'aquestes activitats
simplement valorar a nivell en què està i que pugui tindre tant un consell dietètic
com estàvem apuntant ara, com un consell de quina és la intensitat de l'activitat física
que on pot arribar el recomanable per fer totes aquestes qüestions
Jo ho dic perquè, compte que tot això que estem dient, l'ideal és que ho condueixi un professional
i fer aventures d'aquestes que es veuen de tant en tant ara aquests dies
i comences a veure els caps de setmana i pels passejos i a vegades per les carreteres
doncs es garrifa, no? Veig molt sovint gent amb bicicleta, que apuntava el Manuel González
que realment només quan els veus penses pobre bicicleta, però dius
algú li ha aconsellat també aquest senyor d'aquestes característiques que faci això?
que s'ho miri, eh?
I moltes vegades en xàndals, en substàncies impermeables perquè pensen que així perdran més pes
i el que fan és possiblement cops de calor i altres problemes perquè no poden respirar
és un problema de desinformació, eh?
Jo digui'm cutre i perdonin l'expressió, jo en algun gimnàs i vigent em vull cansar en plàstic
sota la roba
Absolutament
Cosa que m'he quedat molt parada
Absolutament
Pilates, batuca, aeròbic, tots els X del món, tot aquest tipus de pràctiques
on les posaríem dins de la pràctica esport salut?
I en quins nivells, i en quins moments, i amb quina intensitat?
Home, jo diria que últimament aquestes activitats solen ser
per persones que no tenen aparentment patologia important
són recomanables en la majoria de la gent
no sé, poden ser aplicables a molta gent
però moltes vegades el que s'hauria de fer és veure una mica els condicionants personals
en el sentit de dir, a vegades un problema de genolls no pot fer, per exemple
no t'hauria de permetre fer step, per exemple
o en el cas de Pilates en alguns problemes d'esquena
s'hauria de fer una valoració prèvia
o pel metge de capçalera o per un metge especial, el metge de l'esport
o per qui fos, però hauria de tenir una mica uns condicionants
per poder fer una activitat d'aquest tipus
Ara bé, sí que és veritat que a part del que hem dit abans
de la millora de la resistència cardiorespiratòria
que podia ser caminant, corrent, anant en bici
cada vegada més
hi ha dos components més que cada vegada insistim molt
que és el tema de la força muscular
cada vegada a nivell muscular
inclús a nivell de salut era un tema que estava deixat
i ara cada vegada més
la idea és que dos o tres vegades per setmana
doncs la gent gran inclús incrementi la seva massa muscular
i l'altre seria la coordinació
i la flexibilitat una mica de cara
sobretot que cada vegada vivim més anys
i la gent gran el tema de la coordinació i la flexibilitat
i d'alguna manera la dependència és molt important
perquè d'alguna manera moltes vegades el problema que tens són
caigudes, cops, fractures
que ens tocarà
i aquest és un dels objectius
són tres objectius molt senzillets
però aquesta moda d'anar als gimnasos i fer-ho
globalment no està malament
i els professionals cada vegada s'hauran de millorar
però idealment hauríem de passar
una valoració prèvia mèdica
possiblement
però en general
pot ser molt útil
per tant
sense desmereixer res
perquè a més és un divertiment
per a moltes persones
i hi ha moltes persones que els agrada
com a activitat d'esbarjo
ja sabem que no és apassionant
que no ens portarà cap a l'aventura
però en principi és el més inofensiu
i el que trobarem més bon resultat
podríem passar en aquest sentit
d'aquestes últimes qüestions
que apuntaves Manel
passa el que era la tradicional gimnàstica sueca
amb els seus abdominals
els seus estiraments
aquest tipus de coses
per complementar el caminar
sí, sí
i no hi ha cap problema
inclús a veure
moltes coses
es poden fer senzillament
en una colxoneta a casa
amb unes gomes
que nosaltres utilitzem
a nivell de rehabilitació
o d'activitat física
que és el TeraBans
unes gomes elàstiques
i simplement una espatllera
o quatre ganxos a casa
es poden fer moltes coses
i es poden fer perfectament a casa
però ja dic
el tema del gimnàstic a sueca
en aquest moment
els gimnasos
no és una cosa
que ara es vengui
però va per modes
però és perfectament
podria ser perfectament
equiparable
l'una a l'altra
cal per exemple
si treballem
en temes de musculació
des d'aquest punt de vista
sempre salut
aquí ja no parlem
de coses particulars
ho fem amb pes
o sense pes?
hem de fer moviments
les nostres articulacions
amb algun tipus de pes
per augmentar la massa muscular
per endurir?
es pot fer amb peses
es pot fer amb peses
però sempre que es facin peses
s'ha de tenir
sota l'orientació
d'un professional
però es pot suplir
per exemple
amb gomes
amb gomes elàstiques
més recomanable
perquè la força
la poses
la fas tu
no tens cap problema
inclús de cara
a la rehabilitació
de per exemple
atròfies musculars
o de patologies
o simplement
això que vulguis muscular
pots jugar
amb diferents tipus
d'intensitats de gomes
i això ho pots fer a casa
perfectament
i a més a més
pots suplir perfectament
el tema de les mancuernes
o d'altres tipus de peses
ara bé
quan arribes a cert nivell
i vols muscular
i vols canviar una mica
i modelar el cos
possiblement has de passar
les peses
és que no hi ha més
i per això
a partir dels 50
i a partir dels 50
ja està la cosa perduda
en aquest sentit
no?
ni molt menys
si necessitats gimnasos
precisament és a partir dels 50
i es posen a fer peses
i déu-n'hi-do
i es pot modelar el múscul
però moltes hores
i molt d'esforç
a les 6 del matí
està fent peses
i a les 6 de la tarda
a vegades dos vegades
al dia
ara demanarem permís
al director
per peses al matí
però jo m'apunto
a més en això
de poder caminar
caminar
a xerrar
tranquil·lament
i ara que diem de campanya
a veure quants senders
ens posen
com arreglen
per poder passejar
per anar a la ciutat esportiva
a caminar
algunes rutes
d'aquestes
pel riu
que avui pensàvem
que les persones grans
que els agrada
anar a veure les obres
deuen estar estressades
a Tarragona
si les han de visitar
totes
i tant
també és cert
dieta
el tema de les calories
és tan important
com sembla
absolutament
o és més important
el que mengem
a veure
hi ha moltes dietes
que són restrictives
d'aliments
d'hidrats de carboni
de greixos
però que donen via lliure
a fruites
llegums
amb verdures
tot i que sobrepassi
allò de les 1.500 calories
de la dieta
per aprimar-se
a veure
jo simplement
he de dir
que l'informe
que hi ha a Catalunya
des de fa dos anys
comparat amb fa 10 anys
en quant a la quantitat
de calories
del català
teòricament
no s'ha incrementat
el número de calories
des de fa 10 anys
el problema que tenim
és dos
un que s'ha reduït
l'activitat física
realment seria així
però el que sí que s'ha canviat
és la qualitat
cada vegada
se'n mengen més coses
a nivell
per exemple
d'absorció ràpida
i aquests sí que van directament
al no utilitzar-los
van al greix
a la despensa
de greixos
i que s'ha canviat
i és qüestió
d'agafar
menjar les calories
menjar les mateixes calories
no cal reduir
tampoc les calories
però sí que s'ha de canviar
primera
la quantitat de menjars
s'ha de reduir
s'ha de multiplicar
o s'ha de dispersar
o s'ha de fer 5 menjars al dia
allò de 2 o 3
i també
d'alguna manera
s'hauria de canviar
el tipus d'alimentació
menjar per exemple
hidrats de carboni
que no siguin d'absorció ràpida
o sigui que no siguin dolços
els cereals de tota la vida
i frutats i verdures
com a complementaris
clar però en aquest sentit
abans les dietes
aquestes de primar
seran 200 grams
de peix blanc
i ara
hi ha tendències a dir
peix
el que vulguis
la quantitat que vulguis
sí sí
a més a més
tenim una societat
que a més a més
cadascú té uns seus condicionants
i
uns treballen al matí
altres treballen a les tardes
altres treballen fent tors
altres no treballen
altres no treballen
i és absolutament impossible
a veure
nosaltres quan intentem modificar
el comportament dietètic
o alimentari
d'un individu
el que fem és intentar adaptar-nos
primer amb ell
no al revés
no podem dir
li mengi vostè tal dia
és que és impossible
hi ha molta gent
que menja fora de casa
hi ha molta gent que
l'única cosa
que ha de tenir molt clar
són quatre conceptes bàsics
i adaptar-los
en aquest sentit
que ell quan pugui triar
no agafi sempre
doncs els macarrons
les coses una mica
que les patates
les coses
que podem menjar
de forma ràpida
sinó que s'acostumi a menjar
les altres coses
que hem estat parlant
ja no tenim gaire bé temps
jo el comprometria
si li sembla doctor
a Zara que tornés un altre
i fins i tot
que obríssim el telèfon
per si algú vol fer
alguna pregunta concreta
no de casos particulars
particulars
sinó concretes allí
en la línia
potser de les preguntes
que hem plantejat avui
al programa
què et sembla Manel?
a mi jo he encantat
quan vulgueu vosaltres
cap problema
perquè hem de deixar coses
com l'exposició al sol
perquè amb la radiació
d'aquest proper cap de setmana
que la gent vagi al tanto
perquè ja n'he vist
per la platja
moltes barbaritats
i molts nens
menors d'un any
i sense cobrir el cap
molts nens
i gent gran
i compte que a partir de ja
d'aquesta setmana
passada
la radiació solar
és molt potent
i això fa mal
doncs continuarem parlant
amb propers programes
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Atgerà
doctor González
i bé
intentarem posar en pràctica
tot això que hem parlat avui
platicarem amb l'exemple
gràcies
bon dia
gràcies