logo

Arxiu/ARXIU 2007/MATI T.R 2007/


Transcribed podcasts: 558
Time transcribed: 10d 1h 14m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut amb el Francesc, que avui ens movem una miqueta més enllà
i visitem un territori que ens encanta, que són les Illes,
i repassem...
Ses Illes.
Ses Illes, ses Illes.
I repassem la cuina de Mallorca,
podríem repassar-ne la de Menorca, la d'Eivissa,
perquè, tot i que generalitzem i diem les Illes,
òbviament és com Catalunya,
no és la mateixa manera de cuinar que podem tenir aquí a la costa
com poden tenir a l'interior, en fi, és molt diferent,
i les Illes també.
Per tant, tu el que ens proposes avui és conèixer alguns plats
de la cuina mallorquina, a més, plats autèntics,
no de receptari, sinó de cuinera, cuinera de casa, no?
Sí, plats típics de cuina mallorquina.
Com sabeu, que algunes altres vegades potser ho hem comentat
per aquí per antena,
la cuina mallorquina està molt basada en el producte local,
perquè, bueno, sobretot la cuina tradicional, evidentment,
perquè, doncs, històricament, Mallorca és una illa, evidentment,
i llavors no hi ha una bona comunicació, o no hi havia una bona comunicació,
i llavors havien d'aprofitar el producte que tenien,
no podien, com en el cas de Catalunya,
doncs, que hi ha una certa comunicació habitual,
ja et poden portar habitualment, doncs, no ho sé,
vaque o bou o el que sigui,
allà no, allà, doncs, s'havia de tirar,
sobretot de la verdura, que treballaven ells,
i dels animals que tenien al corral,
i poca cosa més, els dies de festa potser arribava un barco,
amb alguna cosa més, però, si no, doncs, això.
Inclús, tradicionalment, la pesca no és que fos molt extesa,
a Mallorca tot dius en una illa, és cosa força curiosa.
Però no estava la dieta molt integrada.
Però no està perquè no hi ha molta tradició pesquera.
Evidentment, hi ha ports de pesca, hi ha pescadors,
però no és, per exemple, com a Tarragona,
com a Cambrils, com a la nostra costa,
que hi ha molta tradició pesquera.
És curiós, a mi això és una de les coses que més m'ha sorprès de les illes,
quan les he anat coneguent,
que hi ha quatre barquetes i pesca de supervivència,
però que se la menjan els pescadors i quatre amics,
vull dir, estem exigerant una mica,
però és ben bé així, o sigui que el peix ben poc
hi entra dintre de la cuina tradicional mallorquina.
Per tant, és una cuina de guisats,
és una cuina de verdures...
De verdures, d'espècies, d'aromes,
perquè també penseu que les illes conserven millor,
potser, les receptes més antigues,
i amb l'antiguitat, si tenim com a referència
altres programes que han fet dels romans,
penseu que les espècies tenien una importància molt marcada,
degut a que la conservació dels aliments en aquella època era difícil
i llavors s'havia d'amagar, s'havia de desinfectar amb aquestes espècies.
Doncs a la cuina mallorquina s'ha quedat molt això encara,
molt arrelat,
i sobretot la cuina de l'aprofitament.
S'aprofitava absolutament tot,
coses que aquí s'ha fet servir o no,
o es llançaven o s'ha fet servir pels animals,
o per exemple, hi ha un plat com és l'arròs brut,
o com és el frit,
que aprofiten les vísceres,
que aprofiten coses que normalment
no es fan servir dintre d'una cuina més peninsular,
peninsular, doncs diguem.
I li treuen molt de partit.
Li treuen molt de partit,
molt de partit,
s'ha d'aprofitar tot,
s'ha d'aprofitar tot.
Després també és curiós,
doncs,
alguns elements vegetals
que tenen molt de protagonisme,
com és el fonoll dintre de la cuina mallorquina,
és una verdura,
un bulb realment molt aromàtic,
però que és molt desconegut a fora de les illes.
Després tenen verdures
que es mengen precisament amb l'arròs brut,
que és una de les receptes que explicarem avui,
que només se fan igualment en un altre país com és Tailàndia,
o sigui,
imagineu-vos que curiós, no?
O sigui,
aquests rabes,
fan uns rabes gegants,
uns rabes que són més llargs que el meu braç,
si estàs passejades per un mercat,
vaig estar en un mercat a Mallorca
i van veure un rabe gran ja,
devia fer dos pams bons,
i em va dir que aquests són dels petits,
dic, carai, doncs com són els grans, no?
I es conreen allà.
Es conreen allà i es mengen allà,
perquè no serveixen per res més.
I només se poden menjar amb arroz brut,
pràcticament,
perquè són tenen un gust molt especial.
És una miqueta picants.
Una miqueta picants,
una miqueta bèsties de gust,
clar,
tan grossos,
i, clar,
es mengen amb l'arròs brut,
llavors amb l'arròset brut,
que és fortet,
el contrast del calent i espaciat de l'arròs
amb aquest rabes fresc a la boca que esclata
és realment boníssim, no?
Després en parlarem ara amb la recepta.
O sigui que és una illa molt particular
i amb una cuina jo trobo que genial.
Degut a tot això,
fa que sigui molt particular,
sigui molt especial
i, sobretot, aprofitar aquesta verdura,
no?, que està tan de moda.
El que passa, Francesc,
és que tenint en compte
com han canviat les illes
des d'aquella època
gairebé de supervivència,
de la que estàvem parlant,
que el turisme,
doncs,
va irrompre de la manera que ho va fer,
amb tot el conseqüent canvi
d'hàbits i de costums,
i sobretot dins de la gastronomia,
on el menjar ràpid
i l'anomenada cuina internacional,
cada cop impera més.
els plats que ens explicaràs avui
i oportunitats de tastar-los
en algun lloc
o hem d'anar a casa
de parents,
família o amics.
Doncs cada vegada més, sí.
Gràcies a Déu.
A més, de molt bona qualitat.
Això sí que m'ha anat sorprenent
i jo fa molts anys que hi vaig,
en aquestes illes,
perquè hi tinc família
i, doncs,
hi vaig molt regularment.
I recordo dels meus primers viatges,
doncs,
els meus 20-25 anys
fins ara
ha canviat molt.
Abans la cuina mallorquina
només la podies menjar a casa
o que et portessin
a un lloc
que ells sabien
que, doncs,
en llocs,
en restaurants tan típics
com a Caldimoni,
que abans era un restaurant
de camioners
i ara s'ha convertit
una miqueta
en tot un referent
dintre de la cuina
assequible,
perquè és un restaurant
molt assequible.
Però,
cada vegada,
gràcies a Déu,
s'estan recuperant
més les tradicions,
s'estan recuperant més
tot aquest tipus
de cuina tradicional
i s'hi troben realment
a tota la illa,
tant a Palma mateix
com els pobles,
restaurants que tenen
el frit,
que tenen les sopes,
que tenen el tombet,
que tenen el trampó,
que tenen l'arrasbrut,
tot això
ho pots trobar fàcilment
dintre de les cartes
de la cuina mallorquina
i, a més,
elaborat honrada
i honesta
i molt, molt,
molt encertadament,
no?
I això és molt, molt d'agrair.
Doncs expliques
algun d'aquests plats
a veure si ho podem fer
a casa,
que ens faria il·lusió.
Sí,
són plats
una miqueta elaborats,
no són plats
que es facin
en cinc minuts,
però sí que són plats
que us puc explicar
mirar-vos-t'aquí.
Compensa, no?
Sí, compensa.
El temps empregat.
I, a més, són plats
que podem fer
amb dos parts,
o sigui,
una prèvia de preparació
i després una a l'hora
de menjar, no?
I llavors,
ara ho explicarem.
Per exemple,
anem per les sopes,
hi ha sopes d'hivern
i sopes d'estiu
i després hi ha les sopes
de tanta gent
com les fa.
Penseu que són plats
tradicionals
i, com sempre dic jo,
hi ha tantes receptes
com gent que les fa.
Tantes variants
com vulgueu.
no perquè jo hagi dit això
o que a mi m'havien dit
doncs totes són bones, eh?
Mireu,
les sopes mallorquines
bàsicament,
perquè us feu una idea
de què va la sopa mallorquina
així a una vista global
quan us porten el plat
què veureu amb la sopa mallorquina?
Veurem pa,
un pa generalment integral,
també pot ser blanc,
però generalment integral,
pa sec,
que ja venen inclús
als forns de pa
i el tenen talladet,
el tenen com per fer
les sopes de farigola
d'aquí tradicionals,
tallat finet,
però és un pa molt curiós
perquè és un pa fet
amb farina fluixa
i sense sal.
Llavors és un pa molt espès
i és un pa molt gustós
de gust
perquè al no tenir la sal
li surt tot el gust del pa,
tot el gust de la farina,
del llevat,
i tot això
li dona un gust molt especial.
Llavors aquest pa
el que fa és absorbir
el caldo de les sopes
que essencialment
són de verdures.
El principal protagonista
són verdures
tallades grosses,
senceres
i trobades dintre del plat.
Això es pot acompanyar
amb una miqueta de carn,
una miqueta de sobrassada,
el sofregit,
però bàsicament
són verdures i pa,
les sopes aquestes.
A veure,
anem a explicar-ne
un cas particular.
Doncs mira,
per començar
necessitaríem
cinc cebes tendres petites.
Sempre penseu
que es fa amb verdura
al moment,
verdura fresca,
llavors la ceba tendra
i posem alls tendres
a poder ser,
si no els podem posar secs,
però sempre millor
verdura fresca.
Julibert,
en aquest cas
agafarem per exemple
les cebes tallades petitones,
l'all tallat
amb quatre o cinc trossos
i el Julibert
desfullat
i farem,
ho sofregirem
amb una cassola de test.
La cassola de test
dona
unes propietats
i un gust especial
al menjar,
s'està perdent,
sobretot
perquè,
doncs,
amb la vidroceràmica,
amb les induccions
i perquè es trenca
i perquè no sabem cuidar-la
però,
doncs,
se pot substituir
perfectament
la cassola de test
per una cassola
de ferro massís
d'aquelles que pesen força
i,
si no,
doncs,
una cassola normal
no serà mai el mateix
perquè d'aquells gustos
que dona
és una miqueta especial
però s'assembla.
Són moltes les persones
que no cuinem
amb vitroceràmica
d'inducció
i que encara volem cuinar
amb el foc.
Hi ha diferència,
diguin el que diguin.
Molta diferència.
Hi ha diferència.
Molta diferència.
I, sobretot,
els recipients
són molt importants.
A mi m'intenten convèncer
però jo crec
que no és el mateix.
No és el mateix, no.
I, doncs,
amb una cassola de test
el que la vulgui provar
i no hi estic acostumat
i li faci por
el que va molt bé
és, sobretot,
si són noves
primer deixar-les amb remull
amb aigua
perquè no es trenquin.
Però com a 24 hores.
Sí,
s'ha de deixar
tot una nit
això,
24 hores
amb un plàstic
amb un recipient gran
cobert d'aigua
posant-li un pes de dintre
perquè estigui
completament submergit
que estigui ben empapada
d'aigua
i després posar-la
a foc suau.
No comencem
amb el foc
a tota pastilla
amb una cassola de test.
I mai passar-la
de la nevera al foc
perquè es trenca segur.
Contrastos de temperatura,
treure-la del foc
no deixar-la al món del taulell
sinó posar-la a la passota.
Hi ha una cosa
que jo no sé
si funciona o no funciona
però que per tradició
ja es fa molt
i és refregar
un all al cul
de la cassola
abans d'utilitzar-la
una vegada només.
És a dir,
24 hores en remull
ben rentadeta
ben deixar-la assecar
i quan està assecada
refregar un all al cul.
Un allet al cul
i això,
el foc
poquet a poquet
dolçament
i anar començant.
Sense pressa.
La cassola de test
és una eina
que no vol pressa
com la cuina tradicional
no volen pressa.
Proveu-ho
perquè realment
els gustos són molt diferents.
És una eina
molt tradicional
i que realment
val la pena provar-ho.
Doncs mira,
si ho feu
acalentem
un oli d'oliva bo
més o menys
hi posarem
uns 10 centímetres cúbics
d'oli d'oliva
bastant
i hi posarem
aquesta ceba
tallada petitona
els alls
i el julivert.
Ho ofegarem
perquè la cassola de test
no fregeix mai.
És una cassola
que no pot agafar
aquestes temperatures.
Llavors no podem fregir mai
amb una cassola de test.
Sempre ho ofeguem.
Anem ofegant
que ens plori.
Quan ja ens hagi plorat
agafarem
quatre tomàquets
que poden ser
d'aquests en rama
d'aquests que van enganxadets
una miqueta secs
aquests tomàquets
que feien abans
que es penjaven.
Si no en trobem...
Tomàquet o tomàquet
tomàquet o tomacós
igual que estiguin-se aquests
d'aquests en rama
que són boníssims
per fer això.
Si no, doncs
tomàquets normals
ratlladets
així evitem
que ens hi entri la pell.
Després també
un pebrot verd
i una miqueta
de sobrassada
i un tallet
de cansalada.
Tot això
ho tirem a dintre
també
i li donem uns tomàquets
també
que s'ofegui
que s'ofregeixi
una miqueta.
Llavors
ens agafarem col
una col
sencera
a veure
si és molt gran
n'hi posem mitja
i quatre carxofetes.
D'acord?
Això també
ho tirem dintre
i ho anem
sofregint.
Llavors
hi afegim
quan ja ho tinguem
tot ofegadet
hi afegim
l'aigua
i rectifiquem
de sal i pebre.
Llavors
tastem
quan estigui bé
i tirarem
bròquil
coliflor
o pot ser
la morada
pot ser la blanca
pot ser la verda
pot ser
la que vulgueu
que ens farà una miqueta
de referent
de cocció
del plat.
el que farem
és deixar-ho bullir
tot
hasta que aquest bròquil
estigui al seu punt
que sigui cruixentet
les sopes
volen ser
una miqueta
cruixents
d'acord?
Si no queda una pasta
allà

Llavors
quan ja tinguem
això
al seu punt
l'aigua
haurà cobert
tota la verdura
evidentment
no us ho he dit
la quantitat d'aigua
doncs
tirarem l'aigua
hasta que cobreixi tot
i quan ja el tinguem
tot cuit
apaguem el foc
i tirarem el pa
a dintre
de la cassola
amb el foc apagat.
Per tant
no posem el pa al plat
que el fem aquí
a les sopes de pa
Es posen a la cassola
i llavors
es posen pel damunt
a més se'l posen
ben posadet
i només se veu el pa
quan t'aporten la sopa
a la taula
que es porta amb la mateixa cassola
només se veu pa
pa pel damunt
i llavors
vas trencant el pla
i és com un pastís
vas trencant amb el collerot
i et vas servint
i és un pastarot
literalment
o sigui tu poses al plat
un pastarot
o sigui de sopa
no en té res
és com un pastís
és com una cosa sòlida
però que realment
és boníssima
llavors aquí variants
les que vulgueu
sobretot la verdura
o sigui la reina de les sopes
és la verdura
i ara
quan n'hi hagi
hi podem posar faves
hi podem posar pèsols
hi podem posar
la fava amb la vaina
i podem posar
ens queda una escudella
molt vegetal
molt bona
i llavors
aquests tocs de sobressada
que ens podem estalviar
si voleu
poden ser només de verdures
el que hi tirem
el caldo
pot ser un caldo
en vez d'una aigua
pot ser un caldo de gallina
pot ser un caldo d'ànec
variants
les que vulgueu
però la gràcia és
aquestes verduretes
sofregidetes
amb aquest all i juliver
cuites amb aquesta aigüeta
i després
una vegada
fora del foc
posar-hi el pal damunt
i deixar
aquest pa
sí que és important
que sigui un pa sense sal
busqueu-lo
no costa res
tots els forns
fan pràcticament
i que sigui espès
que no siguin
aquests pans de disseny
d'avui en dia
tanta crosta
i poca molla
sinó
ha de ser un pa
de pagès
que sigui ben atapaït
que sigui atapaït
perquè quan absorbeixi
tingui molla
per absorbir
disfrutareu
veureu com disfrutareu
abans has esmentat un plat
que era el frit
ho has dit
el frit
el frit
què és exactament?
el frit
és un plat
també molt típic mallorquí
també és un plat
de recurs
és un plat
essencialment
de verdures
oli
i
vísceres
menuts
el frit
hi ha molts tipus de frit
hi ha el frit de matança
hi ha el frit de gallina
hi ha el frit de corder
de xotet
que diuen allà
hi ha el frit
de moltes maneres
però la gràcia del frit
està una miqueta
amb la sang
el fetge
els pulmons
tot el que són
les vísceres
tot el que són
les vísceres
el fonoll
i verdures
o sigui
s'hi posen patates
que van fregides
a banda
amb un oli net
i llavors se posen
el plat net
i el demà
es tira tot el frit
o al revés
a vegades se posen
dalt de tot
i pebrots verts
que són els reis
de les illes
el pebrot verd
pebrots vermells
fonoll
sobretot el frit
jo recordo una mica
les calderetes aquestes
que fan a Navarra
sí però és completament sec
aquest és completament sec
aquí va tot fregit
per això es diu frit
aquí va tot fregit
per separat
s'afregeixen les vísceres
s'afregeix això
s'afregeix el fetge
s'afregeix tot per separat
i llavors amb una greixonera
o sigui amb una cassola de test
s'hi va tirant tot
però ben escorregut
o sigui
el vas fregint
i escorrem ben escorregut
amb un paper
que quedi ben sec tot
i vas afegint tot
amb una greixonera calenta
però sense que es cogui
o sigui no ho posarem al foc
però ho fregim allò
que quedi deuredet
cruxent no?
sí o sigui
per exemple
agafem els pulmons
ben tallats petitons
saltejadets amb un oli
i ben escorreguts
i a la greixonera
amb el mateix oli
una miqueta de costellet
per exemple
estem fent un frit
de
a veure
per exemple
de cordé
de xotet
que diuen allà
doncs això
els pulmons
bum
el fetge
ben fregit
bum
si tenim la sort
d'aconseguir la sang
una miqueta de sang
bum
allà dintre també
una miqueta de carn
dos costelletes de xai
una miqueta
tot allà fregit
també bum
cap dintre
doncs amb aquell mateix oli
que hem fregit tota la carn
eh
i fregim les verdures
uns pelbrutets verds
uns pelbrutets vermells
tot com si fessin una s'enfanya
tot per separat
i anant-ho ficant a la cassola
anant-ho ficant a la cassola
després
el fonoll
també
al final de tot
si hi posen el fonoll
carxofes
si voleu
verdura
tota la verdura que vulgueu
i anem afegint tota la cassola
ho remenem
i no se calenta
senzillament
se barreja
si hi posa una miqueta
de la remeta del fonoll
de la part de dalt
que fa aquells filets verds
es barreja tot
sal, pebre
i a menjar
o sigui
no és un plat
no és com a Sant Feina
que després hi fem una cocció
tota junta
sinó que
senzillament
barrejant les coses
fregides per separat
damunt d'unes patates fregides
és un plat
no ha de ser un plat
magnífic
una miqueta això del fregit
una miqueta
colesterol
i aquestes coses
però no és un plat
per menjar cada dia
per tant ens ho podem
permetre
però oli d'oliva
greixonera
vol dir fregir
sense massa temperatura
no us penseu
que és tan dolent
tampoc pel cos
l'arròs brut
l'arròs brut
l'arròs brut
també és un plat
molt tradicional d'allà
és un plat
de recurs
és bé ser
el que són els típics
putxeros
escudelles
tot això
de les altres cuines
però
adaptat a l'arròs
hi ha poques cuines
que tinguin aquest plat
amb arròs
o sigui
podríem parlar
per exemple
de la típica paella valenciana
o l'arròs a la cassola
català
perquè són arròssos
de recurs
també
encara que després
han derivat
cap a mariscades
i cap a altres coses
sí però que replegues
tot el que tens
però que originàriament
és això
és abuidar la nevera
i fer un arròs
doncs una miqueta
l'arròs brut
és això
també n'hi ha molts tipus
d'arròs brut
a mi el que més m'agrada
és el de colomí
és el més fi
és el més aromàtic
i també és un plat
on hi ha carn
i molta verdura
també
com amb tots
veieu que és una miqueta
la constant
d'aquesta cuina
en aquest cas
anem a fer-ne un
de senzill i econòmic
ho podeu substituir
per exemple
jo en aquest cas
hi poso 4 guatlles
evidentment
en vez de guatlles
hi posem colomí
molt més bo
però doncs
per fer-lo a casa
i començar
a provar
a veure què és això
podem començar per aquí
llavors agafaríem
3 guatlles
mitja costelleta de porc
i mig conill
això ho tallarem petitó
ben petit
penseu que fem un arròs
no una paella
sinó un arròs caldós
llavors ho hem de tallar
tot molt petit
i amb una greixonera
amb una cassola de test
ho daurarem
a poc a poc
veureu que la cassola de test
no vol molt de foc
ho hem explicat abans
sinó temps
hasta que agafi coloret
quan ja tingui coloret
agafarem una ceba
un parell de cebes
o una ceba grossa
o dos cebes tendres
i un all o dos
tallat petitó també
i ho tirarem a dintre
primer la carn
i després la ceba i l'all
ho daurarem tot a dintre
quan ja el tinguem dauradet
hi afegirem 3 tomàquets ratllats
i també li donarem
dos tons
a dintre
i aquí podem posar
en aquest cas també
una punteta de sobreassada
jo en aquest cas
no l'hi poso
però si voleu
hi queda força bé
llavors
quan ja tinguem
amb la tomàqueta
dos tomàquets també
ja hi afegirem l'aigua
en l'aigua hi posarem
sal, pebre
i una miqueta
les espècies
les espècies
és bastant la gràcia
d'aquest plat
a Mallorca
evidentment
hi ha botigues
tradicionals
que les venen preparades
i llavors fan les seves barreges
i una miqueta
la gràcia de la res bruta
és on compres les espècies
la barreja d'espècies
per fer-lo
de dues maneres
per fer-les a casa
i provar-ho
queda molt bo
si hi posem
una miqueta de canyella
una miqueta
no s'ha de notar
i una miqueta de clau
de clau aromàtic
amb aquestes dues espècies
hi queden molt bé
llavors això
ho deixem coure
fins que
la carn
i això ens deixin anar
uns 10 minuts
un quart d'hora
i llavors en aquest cas
ho podem reservar
fins que el vulguem acabar l'arròs
o sigui
això ho podem fer
un dia de la setmana
i llavors
guardar-ho pel dia
que vulguem menjar
això ho podem fer el dissabte
el dimenys que tenim més temps
i fer l'arròs brut dimarts
dimecres
això ho guardem a la nevera
quan vulguem fer l'arròs
brut
llavors acalentem tot això
si no ho teníem ja calent
hi posarem uns pèsols
unes faves
i unes carxofes
farem arrencar el bull
i quan estigui
allò
res
que li quedin
10 minutets
de cocció
o 5
i tirem l'arròs
unes 4 tacetes d'arròs
si som 4 persones
penseu que és un arròs caldós
no és un arròs espès
i ho deixem coure
com que ho estem fent
amb una cassola de test
l'arròs l'hem de treure molt cru
perquè la inèrcia
de la mateixa cassola
l'acabarà de coure
ja està
senzillament això
a l'últim moment
se prepara una picada
que hi posarem dos alls
una mica de safrà torrat
sabeu tots que el safrà
per fer-lo servir
perquè així deixin a tot el seu gust
i tot el seu aroma
el que s'ha de fer
és posar-lo dintre
d'un paper d'alumini
o amb una cullera
però el que fa millor
és un paper d'alumini
i torrar-lo damunt del foc
amb compte
perquè no es cremi
però passar-lo per damunt del foc
fins que veureu
que deixa anar un aroma
que canvia de color
i treu totes les seves propietats
llavors posem el safrà
els dos alls
una mica de julivert
amb un morter
ho piquem ben picadet
i això ho tirem
per damunt de l'arròs
al servir-ho
l'arròs el traiem
amb la cassola de test
tirem la picada pel damunt
i el posem al mig de la taula
aquest arròs el servim
a cadascú
i aquest arròs s'acompanya
amb aquells rabes
que havíem dit
aquells rabes gegants
doncs amb els rabes
amanits o tal qual
tal qual
normalment se posa
en un plat al costat
un tros de pebrot vermell
ai de pebrot verd
però no verd pel color
sinó verd de maduració
és un pebrot
que l'han agafat
abans que fos madur
i aquests rabes
estan tan enormes
dos talls de rabes
llavors veus
la gent que és curiós
el arròs calent
fumejant
i això fred al costat
i tu vas combinant
i crac, crac
el cruixent del rabes
i del pebrot
aquests gustos tan bèsties
tan salvatges
tan naturals
junt amb el calor
i els gustos de la carn
de l'arròs
és una combinació genial
i és un plat molt bo
i molt tradicional d'allà també
Déu-n'hi-do
ens hem tipat
jo anava a dir
després un postre
però no sé
jo després d'això
perquè també
tenen una rebosteria
molt bona
tenen una rebosteria
molt interessant també
en podem parlar
amb altres programes
doncs anirem fent incursions
de tan en tan
sesilles
perquè conèixer
la seva cuina
que sembla mentida
és bastant diferent
a la nostra

sí que és diferent
per això
sobretot aquest caràcter insular
fa que
com l'idioma
com les coses
tinguin un origen
evidentment comú
les verdures
la cuina mediterrània
si si fixeu
és tot molt cuina mediterrània
però
doncs a l'estar tan tancats
són molt personals
són molt especials
i tenen coses
doncs que a mi m'encanten
que no n'hem parlat
com el pa amb oli
que és aquest pa
aprofitant aquest pa de cereals
que fan integral
espès
sense sal
imagineu-se
amb molt de gust
de farina
de llevats
amb uns tomàquets
d'aquests
de rame
tallats finets
pel damunt
unes tapres
una miqueta de fonoll marí
i poca cosa més
tot és verdura
el damunt boníssim
després tenen plats
com el trampó
que és aquell tomàquet
i el pobrot verd
tallats petitons
amb una miqueta d'all
macerats
amb oli d'oliva
i acompanyat
per exemple
amb unes arangades
queda molt bo
amb un plat
amb un pa d'aquests
d'integrals
posar una arangada
que l'hem fregit
l'hem assecat
amb paper secant
i llavors
la deixem a refredar
l'esmiculem damunt del pa
i al damunt
hi posem el trampó
aquesta miqueta
és tomàquet natural
tomàquet madur
puga ser tomàquet
tomàquets amb molta carn
i poca aigua
allò peladet
i sense les llavors
es peles
no
amb les llavors
i l'aigua
només és pelat
i llavors tallat
molt petitó
però tallat
no ratllat
sinó talladet
que es trobi
pebrot verd
aquest italià
tallat molt petitó
all picat
molt petitó
sal
pebre
i oli
i això es deixa
amb maceració
això no és un plat
típic dels pescadors
això penseu que les dones
del pescador
ho preparaven la nit abans
perquè el pescador
ho prengués
de matinada
a pescar
llavors els pescadors
normalment esmorzaven
cap allà a les 9
o a les 10 del matí
llavors això porta
macerança
tota la nit
i a la barca
evidentment
no hi havia
neveres
i llavors
aquella solana
ja del matí
de les 8
fins a les 10
l'acaba de recoure
una miqueta
el confita
llavors quan obres
aquell pot
surten mil aromes
jo ho recordo
i això ho mengen
amb el pa
i això ho mengen
amb tot
el meu primer trampó
va ser així
va ser pescant
amb el Nadal
un pescador
de cala ratjada
i el va preparar
la seva dona
i la primera vegada
que em vaig menjar
va ser així
amb un pa
senzillament
vam agafar un pa d'aquests
una miqueta de trampó
pel damunt
allò pa amb trampó
boníssim
ara penso
per acompanyar
per acompanyar
un peix a la planxa
increïble
peix a la planxa
per acompanyar
una carn a la planxa
qualsevol tipus
de coses
molt senzilles
uns calamars
a la planxa
qualsevol cosa
feta així
molt senzilleta
amb una miqueta
de trampó
una passada
Déu-n'hi-do
Francesc
moltíssimes gràcies
de veritat
que valorem
moltíssim
aquesta aportació
tot això
està a l'abast
de tothom
ho provarem
jo
el trampó
aquest
ja el posaré
a la pràctica
de sempre tenir
un putet
a la nevera
és d'aquelles coses
que no es fan molt bé
i que com més dies
passen més bo estar
moltíssimes gràcies
Francesc Lledó
del Quim Quima
per acompanyar-nos
fins al proper programa
fins al proper programa