Saludem ja Jordi i Bertran. Bon dia, Jordi.
Bon dia, bona hora.
Saludem i brindem, perquè ens acompanyi moltes setmanes.
Bé, és una frase feta perquè avui, curiosament,
el Jordi només en fa els titulars, no es pensin, eh?
Ell s'ho prepara, s'ho amaga, i aquí em deixa a mi
absolutament, com era allò, indefensa,
davant de dir quin tema tractarà avui.
M'han dit, tractarem de begudes del món.
De la terra.
De la terra.
Ah, no, clar, no és el mateix.
El món és un concepte més global,
la terra és més local, segurament.
Sí, parlarem del concepte de la nostra terra.
És a dir, del whisky, de la pinyacolada,
de la caipirinha, tot això no en parlarem.
Avui no en parlarem.
Veus, jo he dit que ara farem un programa tipus còctel, no?
No, no, no en parlarem.
Primer perquè quan es parla de begudes,
cal recordar que no només es parla de begudes amb alcohol.
Perquè tu ja t'has anat cap als combinats d'alcohol, eh?
Sí, però em penso que tu tampoc no vas molt desencaminat, eh?
Molt de la terra, però també hi ha drinking aquí, eh?
No, tocarem altres tipus de begudes.
Molt bé.
Per exemple...
Cal i motxa, diu el Lluís, també, aquest és d'un finet.
Ens ambientem amb una mica de música, et sembla?
Vinga, posem ordre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
I sabrà que tant ha xerrat ens ha permès firmar un tracte.
Ratafia!
La ratafia, ara em mataria si em diguessis on es produeix,
perquè jo l'he vist a molts punts de Catalunya.
La ratafia es produeix a molts llocs,
però si haguéssim de dir una zona de les més característiques és la Garrotxa.
Ah, efectivament.
Al voltant de la Vila d'Olot hi ha una gran producció de ratafies.
És una de iguardent.
Hi haurà gent que et trucarà aquí i et dirà
no, escolti, el licor de ratafia el fabrico a casa meva aquí a Tarragona.
Doncs sí, es pot fabricar, hi ha un gran llibre.
Què és amb les nous que es fa?
Les receptes, cadascú té els seus truquillos.
Hi ha un llibre que és el llibre de la ratafia
que, si no m'equivoco,
un dels llibres de la ratafia és del Jaume Fàbrega,
entre d'altres, i aquí podríem trobar moltes receptes.
Per tant, hi ha una sèrie de coses, d'ingredients,
que no intentarem desvetllar.
Intentarem explicar una mica per damunt algunes coses a les begudes,
però mai intentar donar fórmules,
perquè com en tots els arròssos i tots els plats,
cadascú té la seva...
A més, nosaltres no volem promoure
el consum d'alcohol excessiu,
al moderat i en determinats moments
cadascú que faci el que hagi de fer.
Aquest no és un programa, diguem-ne,
d'ètica del comportament,
és un programa de tradicions i cultura popular
i d'això en parlem, no?
I la nostra cultura està molt vinculada,
ens agradi molt o ens agradi poc o no ens agradi genys,
al consum de begudes alcohòliques,
i no alcohòliques, també.
No des d'ara, eh?
De tota la vida.
Realment nosaltres avui no pretenem fer aquí
un llibre de receptari, ni molt menys,
perquè no en sabem, tampoc, de pel·licors,
no som destil·ladors d'aquells.
Exacte, el que sí que és bo saber
que els processos de destil·lació a la nostra cultura,
doncs, per exemple,
hi ha un personatge medieval molt important
que va ser Ramon Llull,
que jo diria que era un savi més que un escriptor,
un senyor que va deixar molta literatura,
però de tot tipus,
és a dir, un coneixedor des de temes filosòfics
fins a temes de begudes, no?
I aquest personatge de l'edat mitjana catalana
doncs ja ens parla dels processos de destil·lació,
de l'elaboració d'aquests tipus de beguda,
dels graus alcohòlis que tenen les begudes,
i per tant, bueno,
és una llarga tradició, no?,
que tenim en aquest país
i que penso que és important comentar-ho.
Per què hem fet aquest programa
dins de l'espai de cultura popular?
Malauradament perquè vivim en una època de globalització
i on és més fàcil de vegades
entrar en el consum d'aquests combinats
que tu deies abans,
tan internacionals i tan exòtics.
El combinat més horrible que he vist jo a la meva vida
és el famós San Francisco.
Però aquest és un parament de coses.
Però aquest és un clàssic, ja.
Aquest és un clàssic.
Jo recordo que a vegades allò,
i tan clàssic era jo petita
que algú ho demanava alguna vegada
en algun hotel o alguna cosa,
i escolta, ombreles, bengales...
Això és el que hauríem d'introduir
les nostres begudes tradicionals.
Mira, el que és cert
és que sense entrar en el San Francisco
ni aquest nivell de cocteleria,
que ja seria un altre món,
el que és evident
és que la gent normalment té un món, no?,
idíl·lic, podríem dir,
de precedència de les begudes.
I per tant, home, si tu li dius a la gent,
escolta, els whiskeys,
un país que n'hi ha bons whiskeys,
els diran, home, doncs mira,
aquests dies que...
Clasgow, Clasgow.
Exacte, que se't juga a Clasgow,
whiskeys d'Escòcia, no?
Els roms, doncs.
Per brindar.
Els roms, on ens anirem, no?
A l'Havana, no?
A Cuba, no?
Segur.
Els vodques, doncs els vodques russos, no?
Els tequil·les, on s'aniren?
Ah, a Mèxic.
Per tant, això penso que
la gran majoria de la gent,
doncs més o menys,
podria fer aquesta relació.
Està relat a la nostra cultura popular
i als tòpics, lògicament.
Sí, perquè evidentment,
de whiskeys hi ha en molts altres llocs,
de roms hi ha en molts altres llocs,
de vodques i en molts altres llocs
i de tequil·les i en molts altres llocs, segur.
Però, en tot cas,
hi ha una sèrie de llocs
que s'identifiquen i tal.
Per tant, una mica,
el que intentarem també
és veure aquesta procedència
de determinades begudes,
com la pregunta que tu em feies
de la ratafia,
que és un licor, no?
O un partall, no?
Intentarem fer una mica
de bosqueig.
Jo, així, per trencar el gel,
et diré algunes begudes
i a veure si tu ets capaç de...
D'entrada, no farem combinats, eh?
Només farem de...
És a dir, que em planteges un concurs?
Un concurs, un petit concurs.
Vols fer-me quedar malament
davant de l'audiència?
No, no, no.
No sé si ho aconseguiràs.
Però, per exemple,
si jo t'hi hagués
un licor d'herbes,
tu, en m'àmbit països catalans,
cap on d'aniries?
A veure si l'encertem.
Home, d'herbes,
jo em quedaria...
Chartrés?
No, no, no et dic...
Hi ha coses concretes.
Aromes de Montserrat?
Aigua del Carme?
Hi ha en molts llocs.
Però si...
Vèiem, per tant,
que està estès per tot arreu.
És un d'això.
Si agafem un territori
on, a més a més,
les herbes
es beuen
com a herbes,
és a dir,
sense necessitat
d'etiquetar
ja, doncs,
el chartrés
o els aromes,
doncs,
hi ha un territori
als països catalans
que encara succeeix
això habitualment
i tu demanes
unes herbes.
Unes herbes
que no són un te
ni és una camamilla,
sinó que és
un licor d'herbes
que pot ser
seques o dolces
i això succeix
amb la gran majoria
de bodegues
i bars de Mallorca.
Ah, clar, clar.
Un licor d'herbes
doncs...
Licor d'herbes, efectivament.
A sec.
Sí, sí, sí.
A sec és això.
No, no, no entrem
ja en unes herbes
específiques.
O tu dius
alguna iu-te'n
vol un licor d'herbes
i jo,
ai, serà molt dolç.
No, no,
hi ha més sec
i més de set.
Exacte.
En aquest cas
sempre és molt
o és bastant característic
en les herbes
mallorquines.
Ha posat música
de cocteleria,
el Lluís.
Jo no l'estic escoltant,
però bueno.
Quan sentis la música
que t'ha posat de fons,
de film musical,
és de cocteleria.
Escolta, escolta.
Sí o no?
Comencem amb la Carrau,
amb aquesta tan tradicional
i tan bonica
de la ratafilla
i després...
I ara estem...
Bé,
les herbes
es poden vendre
en aquest tipus de local,
efectivament.
Sí, sí, perfectament.
Normalment es posa
un glaçó a dins
perquè llavors
es produeix
més bé
l'aromatització
d'aquest licor
i a més agafa...
I em ratlla una mica
aquesta música
que m'es cantint.
Lluís.
Bueno,
aquest seria...
Està bromista, avui.
Anem amb una altra,
per exemple,
a la zona del Coi,
tota la comarca
de l'Alcoyà,
tenen un licor
de cafè,
per exemple, no?
No sé com es diu.
És un licor
que es fa a base de cafè,
és un licor molt fort
que després veurem...
I té nom...
Café Licor, es diu.
Café Licor.
Café Licor.
Ells es diuen Café Licor
i això es barreja
amb altres coses.
Si anem, per exemple,
a la Catalunya Nord,
al Rosselló,
ells en tenen
un altre
de licor diferent
que és el Muscat,
no?
Que això és un tipus
de licor
que després també
ha arribat aquí
i que es pot trobar
en bodegues
fabricats
en altres zones.
Però són
begudes típiques
que existeixen
en zones
i que serien
certs tòpics.
És a dir,
si tu vas al Rosselló
trobaràs
amb facilitat
Muscat,
si vas a la Garrotxa
trobaràs
amb facilitat
Ratafia,
si vas a Mallorca
trobaràs
amb facilitat
les herbes
i si vas
al Coll
o al Cullà
trobaràs
amb facilitat
Café Licor.
Escolta,
el Paló
és d'Eivissa
o de Mallorca?
És de Mallorca.
De Mallorca també.
Però també
en pots trobar
amb els altres...
Perquè el Paló també
és un licor tradicional.
Ara em preguntes tu.
Vull dir,
efectivament,
hi ha altres tipus.
Aquí hem fet
una primera
aproximació.
Veurem
que hi ha altres tipus
de licor.
Jo he dit,
potser els més coneguts,
però veurem
que aquestes coses
es poden anar
a més a més
combinant.
El Paló
és un licor
molt fort,
podríem dir.
Molt espès.
Molt espès.
Que és molt característic
també a Mallorca
i que a més a més
veurem
que també és combinable.
És a dir,
totes aquestes licores
a més a més
es poden combinar
entre ells
i amb la qual cosa
són a vegades
especialment interessants.
Ara se li diu així,
interessant.
Sí, sí, sí.
De la combinació.
Sí, no, no,
perquè els gustos,
jo els recomano
que si mai fan
un tast
de licor d'aquest tipus,
si tenen l'oportunitat
que algú
els organitzi un tast,
sobretot
ho han de fer
amb unes quantitats
molt petites realment.
Tenen una graduació
molt alta.
Tenen una graduació
molt alta,
però a banda
per saber apreciar
el valor
realment
és com si fessin
una cata de vi.
És a dir,
no és una qüestió
d'accedir-se
perquè a banda
de per la graduació
realment
al final
se't barreja
en tots els gustos.
Més interessant,
molt petites dosis
i és una experiència
que si els condueix
algú
que en sap
una mica d'això
realment
és molt interessant
per veure
els diferents gustos
que tenen els licors
i per apreciar
que tots aquests licors,
els que estem parlant
aquí en el programa,
tenen una base natural.
És a dir,
evidentment
tenen processos de distil·lació,
no són aptes per menors
però tenen una base natural
i una qualitat molt alta
perquè precisament
no es fabriquen
en enormes quantitats
sinó que mantenen
aquest gran procés
encara
de l'elaboració.
N'hem dit algú.
De totes maneres,
això que dius
de l'elaboració
no direm
el lloc
ni el tipus
però sí que és cert
que hi ha determinats
aiguardents
sobretot
que tradicionalment
es fabricaven
de manera artesanal
i que per una qüestió
de normativa
diguem
que han desaparegut
del mercat
per fer d'altres
com a més manufacturats.
Aquests es continuen
venent
però d'una manera
així com a més
entre amics.
Jo et diré
que això és un tòpic
perquè com a
tants altres llocs...
No sé,
no és el mateix
el que et venen ja fet
amb les etiquetes
d'aquests que es fa més.
Podem posar
alguns exemples
d'algunes
poblacions
encara
on es pot trobar
aquest tipus de licor
que tu has introduit ara
cosa que no estava preparada
però...
Agafarà una mania
al final
perquè només
faig que treure
totes que no estaven preparats.
Per exemple,
si van a una petita població
de l'Alacant
que es diu
Bocairen
van a la plaça
d'aquest poble
no cal que vagi més lluny
vostès
observin
com la gent
demana
un licor
d'herbes
en aquest cas
i treuen botelles
d'aquestes fabricades
artesanalment
amb les herbes dins
sense etiqueta
i serveixen
de manera normal
tant per al consum
del local
com per la venda.
Això encara es manté.
No només...
Hi ha llocs que no,
Jordi,
que costa molt de trobar.
Però mira,
per exemple,
a l'Alguer,
per dir-te
una altra ciutat,
en aquest cas
d'un territori
de parla catalana
que no hem tocat,
l'Alguer,
això funciona encara
amb el licor,
amb el que en diu
amurtra.
amurtra és una herba
aromàtica
de la qual també
se destila
i es fan licor.
Això es pot
veure també
aquesta herba,
per exemple,
a la ciutat de València
s'utilitza pel cor,
alguna vegada hem parlat
per aromatitzar
els carrers,
no?
Digues, digues,
digues,
que m'estàs llançant coses.
No ho penso dir.
Un altre,
el licor
de Tumanyí
d'Elx.
Tumanyí?
Tumanyí,
és una altra
herba.
L'herberet
de la Serra de Mariola,
que en aquest cas
és semblant
a aquest dia
de Bocairet.
La frigola,
que en diuen,
d'Eivissa.
Frigola,
en aquest cas,
semblant a la frigola.
És boníssim,
aquest licor.
Hi ha molts
d'aquests tipus
que encara funcionen
d'aquesta manera,
no?
I no,
normalment,
no es caracteritzen
per estar
embotellats
de manera industrial,
sinó per això.
Escolta, Jordi,
quantes persones
no van de turisme
a molts llocs d'aquests
i porten l'ampolleta
amb l'etiqueta
i amb tot això.
Per tant,
aquest altre,
diguem-ne,
més artesanal
l'has de buscar
a vegades
per altres canals.
Sí,
no, no,
evidentment,
aquests licors
també tenen
una dimensió turística.
Quan hem parlat
de Mallorca,
les herbes,
el palot,
tot això,
està comercialitzat,
clar.
Es combinen,
els que hem començat
a parlar
a l'inici del programa
tenen una dimensió,
jo diria,
més coneguda
i, per tant,
també s'han pogut
comercialitzar,
per sort,
perquè si no,
estaríem funcionant
allò a l'inframont,
no?
I no és el cas.
Amb l'Alambique
com a les pel·lícules
americanes,
no?
Aquí es podeix,
el que ara apuntàvem,
que és tot el tema
de la Terra Alta,
no?
A la Terra Alta
hi havia una sèrie
de prohibicions,
per exemple,
l'any passat,
aquí a Tarragona
vam tenir els amics
de Prat de Comte,
també en altres poblacions,
un aiguardent extraordinari,
dels aiguardents
de Prat de Comte
que tenen processos
de destil·lació
individualitzats
en segons quines cases,
i que realment
es fabriquen
encara artesanalment,
però que van tenir
un greu problema
de sobrevivència
precisament pel control
de la destil·lació.
Costa molt de trobar
un aiguardent
de la zona d'Horta
de Sant Joan,
d'aquests artesanals,
no diré que ho hagis
de buscar gairebé
de forma clandestina,
però quasi.
Sí, sí, sí.
Després hi ha
una altra dimensió,
i entraríem ja també
en el que serien
els combinats,
en aquestes begudes
sovint s'han utilitzat
i s'han identificat
també amb la festa,
no?
Llavors hi ha
una sèrie
de poblacions
que han aconseguit,
diguéssim,
identificar-se,
no?
o tenir una marca
amb begudes concretes
a base
de combinats
d'herbes,
no?
I lògicament
hi ha moltes
i n'utilitzarem
només algunes
d'aquestes,
no?
Te disculpa, Jordi,
la recuperació
de les festes
populars
han fet molt
perquè
hagin sortit
en les últimes dècades
novament aquests licors
fent combinacions,
com per exemple
el nostre xartrés
amb el gran set de limona.
Aquest seria un cas...
una miqueta
arrossegat
per la cosa
de la festa popular,
de la festa major,
no?
Sí,
de totes formes
s'han fet molts invents
també a banda
de recuperacions,
vull dir,
perquè per exemple
la mamadeta
no deixa de ser
doncs un invent.
Gairebé tots
deuen ser invents
més moderns,
no?
No,
hi ha alguns que no,
parlarem d'alguns
per exemple
que no són
tan moderns,
per exemple
si anem a l'apatum
de Berga
hi ha dos barreges,
en aquest cas
sí que els diré
els ingredients exactes
perquè són ingredients
que són estandarditzats,
és a dir,
sinó que la mamadeta
saben perfectament
que és granitzat
de llimona,
xar 3,
groc i verd barrejat
i a partir d'aquí
poden fer el que vulguin,
no?
Combinacions de les que vulguin
però són uns productes
que estan estandarditzats.
A l'apatum de Berga
hi ha la barreja
i el mau,
mau.
La barreja
en el fons
és una beguda
que existia a tot arreu
i existeix encara
demana una barreja
en un bar
o en una taverna
doncs pot ser
de diferents tipus,
no?
És a dir,
pot ser la seca
o la dolça
però per exemple
en aquest cas
que estem parlant
a l'apatum
doncs normalment
la barreja
que s'estila
és la dolça
i és molt dolça
perquè és el mosquetell
i l'anís barrejat.
Uf!
És només mosquetell
i l'anís.
Sí, sí,
això és barreja
i es ven
en els bars
embotellat
amb botelles de plàstic.
I pots parlar?
No se't queda la boca
als llavis enganxats
de tanta dolça?
També hi ha tot
un món
al voltant d'això.
Després hi ha una altra
que normalment
de barreja
és per agafar pistonada
diuen
i després hi ha una
per acabar la festa
que és el maumau.
El maumau
és una barreja
de coca-cola
i vermut.
Això deu ser
més modern,
clar.
Ai,
perdó,
vermut i gaseosa,
perdó.
Ah,
perquè de coca-cola ja.
Ara modernament
hi posen també.
Alguna vegada
també hi ha posat
algú coca-cola
però això ja és
una altra variada.
Com els vermuts
que es feia
allà a la sisqueta.
Exacte,
però en el fons
el vermut
i aquí sí que caldria
una reflexió
i vostès pensin
que moltes vegades
la gent no demana
ni un vermut,
demana un martini.
Demanem la marca
i no passa el producte.
Vivim en un país
que per sorte
encara amb molts bons vermuts
fabricats d'una manera
molt semblant
a la que pot ser
el procés d'elaboració
del vi
o del cava,
per exemple,
i que hi ha realment,
tu parlaves abans
de la zona de la Terra Alta,
és una molt bona zona
de vermuts
però en qualsevol zona
vinícola
d'aquest país
doncs hi ha.
Altres barreges,
per exemple,
de begudes,
tenim per exemple
el Plisplai,
el Plisplai
d'on és?
És la barreja
de moros i cristians
i en aquest cas
doncs aquí
sempre es combinen
els licors
de cafè
que dèiem abans,
el licor aquest,
amb altres coses.
El Plisplai
normalment
és amb
Coca-Cola
però també hi ha
una altra
que és la mentideta
que és amb
llimonada,
que s'assembla més
a la mamadeta.
El licor cafè
amb llimonada?
Sí,
amb granitzat
normalment,
és a dir,
depèn,
això hi ha moltes variacions
però normalment
és en aquest cas
de dir aquesta versió
més moderna
de la Coca-Cola.
Un altre clàssic
en aquest cas
i molt antic
és el que en diuen
Pumada a Menorca
que és embotellada
també però que
si van a bars antics
veuran que s'agafen
uns gotets molt petits
i per mi és la mira ideal
i que explica realment
el sentit d'això.
Són els gotets
de Ginet
de Ginet
de Ginet
és la Ginebra
Menorca
com saben
és una illa
El Chint
que diuen
també
amb un llarg
període de dominació
anglesa
britànica
i per tant
va generar
un...
És una de les icones
menorquines
de la Ginebra
el Chintxurig
que és aquelles botelles
tan boniques
que tenen
el molí de vent
a l'etiqueta
en aquest cas
es barreja
i és una
festa
una beguda típica
de festa
I és el Gin amb què?
Amb llimona
en aquest cas
amb llimona
Deixa de ser
un Gin Lemon
que diríem
i aquí li diem
pomadeta
sempre és
molt petit
molt suau
sense gel
amb un got
d'aquestos
que podíem dir
de Xupito
que ja existien abans
abans que existissin
els Xupitos
de mides més petites
i el sistema tradicional
de fer-ho
és posar el Gin
i després
les persones més grans
agafen una llimona
i l'expremen
directament en el got
una altra beguda
també refrescant
que també malauradament
va desapareixent
des del nostre paisatge
són aquells
Xifons emblemàtics
aquella botella
de Xifó
que caracteritzava
No els que ha ressuscitat
el Ferran Adrià
per fer aquests menjars
no, no
el Xifó
amb el folro
de plàstic
perdona
però encara
a les bodegues de Tarragona
podem anar a canviar
el Xifó
encara en vénen
per tant
si volen recuperar
allò del vermut
amb Xifó
del diumenge
que els hi recomanem
des d'aquí
sense gel
sense gel
amb el Xifó
i si el tenen
el Xifó
a la nevera
molt millor
donem tantes explicacions
perquè potser
hi ha alguna generació
molt jove
que això del Xifó
no ho té present
jo he intentat
fer una cosa
que no parlem
de la prehistòria
parlem de coses
molt
i després
per exemple
això
seguint
sense estar
dins dels
alcohols
parlàvem de refrescos
sobretot
però també hi ha
l'altra part important
que són els cafès
és a dir
tu te'n vas
al País Valencià
per exemple
també aquí
però és molt típic
de les comarques del sud
i demanes un bombó
què és un bombó?
jo ja ho sé
això
no és llet condensada
amb el cafè
tallada amb la llet condensada
concretament
o per exemple
aquí fem una
gairebé un crit
del suport lingüístic
escolti
vostè quan vagi a un bar
demaneu un cafè
no un cafè sol
sinó un cafè
un cafè
és un cafè
i és un cafè
sense res més
la paraula
s'ha de mantenir
la fórmula
s'ha de mantenir
això
és important
perquè a vegades
es perden aquests
tics
o aquestes coses
i després aquí
hi ha una cosa
que a mi sempre m'agrada
explicar
que és això
del carajillo
d'entrada
el carajillo
és un cafè
combinat
amb un grau
d'alcohol
com a molt
castigat
i perseguit
pels filòlegs
jo ho soc
i jo els recomano
que mantinguin
la paraula
carajillo
però vols dir
que no hi ha
aquí alguna
sisió
alguna divisió
d'opinions
perquè jo he sentit
filòlegs
que quan senten
carajillo
es desintegren
hi ha altres
que diuen
no no
l'hem d'assimilar
com hem assimilat
altres paraules
ara veurem
també una de les fórmules
però el que és cert
és que si hi ha
determinades persones
d'altres edats
més grans
que poden perfectament
distingir
diferents coses
i els haurien
d'explicar
la diferència
entre un carajillo
un cigaló
un perfumat
és a dir
tot són
diferents maneres
de combinar
el cafè
amb els
diferents
licors
i a més a més
el grau
de licor
que s'hi posi
o la quantitat
de licor
també té molt a veure
amb el nom
això aquí hi hauria
tot una llarga
els cafeteros
de veritat
això ho sabien
i ho saben bé
en tot cas
la paraula
carajillo
no és
una de les expressions
que s'ha donat
sovint
i que no seria estrany
que fos possible
és la paraula
la suma
de dos paraules
que vindria
a sumar
una expressió
potser no molt
coneguda
en aquests moments
i no molt viva
però que
és l'expressió
guillar
moltes vegades
amb una barra
es podria
haver reproduït
històricament
una frase
que diu
que deia
fes-me un cafè ràpid
perquè marxo
és a dir
perquè tinc presa
això es podria dir
en altres èpoques
perquè ara guillo
fes-me un ràpid
que marxo
aquí hi ha
molta gent
que es posa
liegar forticària
quan senten
això dels illos
i les illes
jo suposo que
la paraula
illa
és molt catalana
i no hi ha cap problema
ho dic perquè
moltes vegades
aquí hi ha
mitjans catalans
per exemple
quan surt temes
de pirotècnia
els liegar forticària
i tradueixen
la paraula
carretilla
que és aquest
artefacte pirotècnic
que utilitzen els diables
i els dracs
i que gira
i carretilla
està reconeguda
com a paraula correcta
és molt antiga
i vol dir
aquest producte pirotècnic
i no passa res
és a dir
els acabaments
amb illo
o illa
poden ser tan correctes
com d'altres
no són castellanisme
sinó que
estan perfectament
l'exemple principal
és la paraula
illa
per tant
ara guillo
fes-me el cafè ràpid
cara guillo
oh mira
quina greixa
cara guillo
cara guillo
cara guillo
és a dir
de cara guillo
que ara me'n vaig
quedaria la suma
de cara guillo
per tant
les coses
no són fortuites
a vegades
i altres vegades
sí que ho són
i en aquest cas
podríem dir
que la suma
d'una sèrie
de coincidències
hauria portat
en aquest
aquest
aús
és una versió
i en tot cas
segur que n'hi ha
moltes més
el que vulguin demanar
d'un sigaló
poden trobar-se
que si van
amb alguns determinats
bars
d'aquests
que encara mantenen
la distinció
que els hi posarien
pot ser que no els hi posin
el que vostès demanin
és a dir
hi ha poblacions
jo aquí em perdó
però hi ha poblacions
que una cosa
és un carají
i un altre
és un sigaló
i un perfumat
el perfumat
no té per què ser
tampoc
pot ser
amb unes gotes
és a dir
hi ha altres llocs
que
es diu allò
del tacat
el menjado
quan taquen
un cafè amb llet
doncs
seria un tacat
doncs aquest cas
amb traducció
clarament del castellà
en aquest cas
però
quan hi posem
una miqueta
una miqueta
només de licor
és el perfumat
en determinats cafés
per tant això ja és un altre
bé
hi ha tot un
hi ha el suau
aquest és un clàssic
sense alcohol
aquest és un
utilitzant
quin producte?
la gasosa
o el sifó
exacte
en principi el sifó
és el tallat
amb el sifó
exacte
hi ha moltes
de coses d'aquest tipus
si
per fer una
una ràpeda
passada així
d'alguns altres noms
perquè suposo
que ja hem d'anar acabat
anem justets
doncs
no ho sé
a mi m'agradaria
per exemple
que pensin
que es pot combinar
qualsevol anís
per exemple
amb aigua
i això depèn
de quins llocs vagin
li diuen
novolet
palometa
palometa
novolet no
però palometa sí
sí
perquè dona aquesta sensació
que els deia de les héroes abans
que quan tu poses
que l'anís tradicionalment
era beguda de senyores
i els licorets aquests
més finets
aquí també hi ha com allò
del xar 3 groc al verd
que el verd era d'homes
i el groc és el que no era
però vaja
que hi ha moltes possibilitats
d'aquestes
de combinar-ho
i després
doncs
poden trobar
des de coses
absolutament
encara delicioses
prendrem un sifonet
amb unes gotetes
de vermut
perquè no diguin
que nosaltres
potenciem
exacte
que ja prou tonteria
arrosseguem
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
bon vermut
per aquells que ho puguin fer
esclar