Tres minuts, un quart o dotze del migdia al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps d'iniciar una estona per parlar de temes relacionats
amb l'administració de justícia.
A vegades s'ha dit que el llenguatge de l'administració de justícia
és críptic, també s'ha parlat de la necessitat que ho sigui
d'alguna manera per crear aquest cert distanciament.
Sembla ser que necessari.
El que passa és que a vegades no és una qüestió de terminologia jurídica,
sinó alguna cosa tan simple com no entendre'ns
perquè literalment no parlem el mateix idioma
als diferents operadors jurídics i als ciutadans.
D'això parlem justament avui de la llengua, de la parla,
dels idiomes que s'utilitzen o no s'utilitzen a l'administració de justícia.
Saludem Laura Pico. Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Parlem del català però també, donada l'actual circumstància
dels tribunals de justícia, podem parlar d'altres idiomes
que s'utilitzen o que són necessaris.
Parlem d'intèrprets, de traductors i que no sempre s'hi troben
quan es necessiten.
Aquest és un dels aspectes, no el central que tractarem avui,
però també és un aspecte que podríem tractar.
Però on voleu que comencem?
Bé, jo abans de començar a parlar del català
i a fi de continuar amb una expressió que tu has utilitzat abans,
Iolanda, el tema distanciament, a veure, és cert que l'administració de justícia
per el que representa, que és impartir i valgui la redundància justícia
i fer-se valer, perquè si no es dona aquell lema molt utilitzat a vegades
de que la justícia és un catxondeo.
Però he de dir francament que el que també es pretén i em consta
és, evidentment, en certa manera, per aquest motiu que he expressat ara mateix,
guardar les distàncies, però s'intenta ser planer.
I en moltes ocasions veiem molts judicis que el que sempre es pretén
és que el justiciable, la persona que està assentada a la primera banqueta,
entengui el que s'està dient i en algunes ocasions,
doncs, per part, sobretot del jutge, que és el que una miqueta intervé
o dirigeix l'acte de judici, entengui i comprengui
doncs el que se li està imputant o el que s'està dient
o el que s'està parlant, en certa manera, i es fan els aclariments possibles.
Crec que s'ha de pretendre això, però, de tota manera,
guardant una miqueta les distàncies sense voler semblar
ni d'una altra classe diferent ni un ser estrany,
però, home, crec que es té que mantenir un mínim de rigor.
I dit això, precisament, per donar una miqueta l'entrada en el tema d'avui,
que una de les maneres de ser planer o entenidor
és utilitzar, tal com està permès amb la normativa actual,
doncs, una sèrie de llengües, bé siguin oficials o cooficials
en l'estat espanyol o bé siguin, perquè són dels teus països de procedència
o la teva llengua mare, doncs, que es poden o que s'han d'utilitzar
dintre d'un procediment judicial.
Tens un bonic tríptic, aquí, desplegable,
que diu unes coses després de la realitat, a vegades...
Mira, a la secció del Col·legi d'Advocats,
a la delegació que té el Palau de Justícia,
hi ha uns tríptics, a l'abast de tothom,
que diuen l'advocacia dóna acord al català,
que això ho hem...
Com es deia?
Sí, l'aqueta, l'aqueta.
Exacte.
I llavors explica una mica que...
I una mica en forma de les lleis que s'apliquen
en quant a aplicació per poder fer el català,
els formularis jurídics que es posen a l'abast dels advocats,
etcètera, etcètera.
Perquè els advocats s'anima un problema,
o com molts altres professionals,
i és que tenir molta feina,
molts s'anima molta feina.
Llavors el que passa és que,
simplement per comoditat,
o perquè, clar,
perquè per traduir els teus formularis
i les teves...
les coses que tens a l'ordinador en català,
necessites un temps i has d'emprar un temps
i és més.
Per molt bon nivell que tinguin alguns,
sempre farà serrades, etcètera.
En canvi, el castellà,
com que fa 20 anys que el fem servir,
ens és molt més còmode.
Llavors jo penso que hem de fer tots un esforç
per poder traduir els nostres escrits en català.
Hi ha molta gent que ve al despatx,
i això el Víctor sap perfectament,
que quan li diem...
Jo soc la primera que ho dic,
els ensenyo un escrit en castellà,
i em diuen...
I no ho podem fer en català?
I en és aquell moment,
quan jo se'm cau una mica la cara de vergonya,
i dic, sí, tens raó, i ho faig en català.
Però a tots ens costa això.
No és la majoria d'escrits que es presenta al jutjat,
la immensa majoria dels...
I això em torno a la meva culpa
des de part dels advocats, eh?
De fet, l'aplicació de la llei de normalització lingüística
en quant a reconeixement de les persones
a la utilització del català
en l'administració de justícia
és l'àmbit on hi ha una menor implicació
respecte als altres.
És a dir, no s'utilitza el català
respecte a altres administracions de l'Estat,
però és en baixíssima la utilització.
Pel que ens explica el nostre col·laborador
tècnic de normalització lingüística
els dimecres,
de tant en tant surten denúncies
de persones que volen, doncs,
que la seva sentència estigui en català,
que el jutge l'entengui quan parla en català.
Té l'afegitor de que ja sabeu vosaltres
que moltes vegades és complicat,
falten jutges,
venen d'altres llocs de l'Estat espanyol,
no ho entenen,
han d'esperar...
i a vegades és allò que dius,
estàs en una situació tan difícil
que moltes persones, a lo millor,
renuncien a aquest dret
perquè, escolta, jo no vull problemes,
el que vull és que resolgui la meva qüestió
el més aviat possible.
És aquesta la trampa.
I sota aquesta cosa,
doncs, dius,
en castellà, en català,
en arameu o en xinès.
Tant se val,
però que resolgui la meva situació.
No, aquesta situació,
diguem-ho de manera ben clara,
i de manera oficial,
oficialitzem-ho,
bilingüe,
provoca,
doncs,
o bé provocada,
millor dit,
per diversos aspectes.
Abans Laura comentava una cosa
que és ben certa
i suposo que faria el següent.
Molts dels advocats
que estem exercint
fa un temps,
òbviament hi ha hagut
noves generacions,
però,
ja no només
dintre de la carrera universitària,
sinó,
ens remuntem,
doncs,
anys previs,
hem estudiat en castellà,
bàsicament,
i jo francament
he de dir que
parlo el català
majoritàriament
dintre de la meva vida
quotidiana,
però a l'hora
d'expressar-me
i escriure
i manifestar
una sèrie de
fets
o de versions
o de redactat
i donant-li forma jurídica,
m'expreso
i ho intento expressar
molt millor
en castellà
que en català,
fins i tot
en un judici.
Aquest acostum
que hem anat adquirint,
potser en generacions
posteriors,
seria bo
potser haver convidat
amb algun company
que porti
menys anys
o que hagi acabat
la carrera
de manera més recent,
possiblement
ho hagi fet
tot en català,
però llavors
aleshores
es conjuga
un segon aspecte,
que és
ja no només
el que tu parlis,
el que tu sàpigues fer,
perquè jo francament
el traduir,
com dius tu,
escrit en català,
a vegades
les faltes
doncs,
no puc dir
que proliferin massa,
però bastant.
Però
el que és evident
és que el segon factor
és
l'administració
de justícia.
Mentre
l'administració
de justícia,
que això és difícil
d'entendre,
però amb el tema
de repartiment
de competències,
el que és el funcionariat
està gestionat
per la Generalitat,
però l'administració
en de justícia
és una competència
estatal,
sotmesa
en uns estaments,
en una organització
jeràrquica
d'àmbit estatal,
malgrat l'existència
del Tribunal Superior
de justícia,
etcètera,
però
no ens enganyem
que gran part
dels funcionaris
i dels jutges,
sobretot,
que són els que dirigeixen
l'oficina judicial,
provenen de segons
quines zones
de l'estat espanyol,
amb els quals,
òbviament,
el català ve
potser de sentida,
s'ha d'haver-ho vist,
escrit
amb l'articulat
de la Constitució
o de la llei
d'enjuïdament civil
o de qualsevol
altra normativa
com a llengua cooficial.
Aleshores,
què passa?
Doncs que si ve
un magistrat
de Badajoz,
fer, òbviament,
el que és...
Sí, perquè evidentment
per poder accedir
a la plaça
de tenir el nivell
de català,
qualsevol funcionari
en funció de la...
Però ja sabem
el que és estudiar,
a veure,
molta gent que pugui
estudiar qualsevol idioma
quan surts de l'escola,
si només surts
i comences
a utilitzar aquell idioma,
hi ha un temps
de reciclatge,
òbvi, no?
I, esclar,
i més en una qüestió
tan seriosa
com jugar-te,
potser,
el futur
d'una persona, no?
Possiblement,
el magistrat
o el funcionari,
doncs, clar,
digui,
escolta,
i miri,
jo per utilitzar
el català
d'una manera fluida
i per mantenir
les garanties
que té aquestes senyors
que estan
en el litigi,
doncs necessito
una mica de reciclatge,
no?
Aleshores,
es conjuguen
aquestes qüestions
i he intentat
analitzar-ho objectivament,
però és que després
hi ha el que es pretén,
no?
Doncs normalitzar-ho
i tal,
però per motius
obvis es produeixi això.
Però des del punt
de vista pràctic,
el que passa als jutjats
quan algú
vol declarar en català
és que declara en català
i la resta segueix
parlant en castellà
i se'l deixa
declarar en català
i si...
A vegades el jutge
o el fiscal
o algú ha demanat
la intervenció
d'algun intèrpret.
Sí,
però no se li fa canviar
el castellà,
que això ja és important.
De tota manera,
allò que dèiem
dels advocats,
enllaçant amb el que dèiem
al principi
que si parlem
d'una forma estranya
i que això no arriba bé
al justiciable,
el que passa és que
al començament d'un judici
d'una vista oral
sí que diem unes coses estranyes
entre uns i els altres
i de la paraula
i coses estranyes
però en quan ens dirigim tots
jo penso al justiciable
primer el jutge
i després les parts
parlem tots
de forma planera
de tal manera
que la persona que està allà
se n'assabenti
del que està passant
i si parla en català
i jo
i jo estic allà
li contestarem en català
després potser l'informa
i aquest és el problema
potser a l'hora d'informar
informarem en castellà
No teniu eines
a nivell de programes informàtics
de traducció simultània
aquest tipus de coses?
La comissió de llengües
del Consell de l'Advocacia Catalana
posa a l'abast dels advocats
formulari jurídic català
inclús un traductor automàtic
i després et dona
la publicació normativa
etc.
i segons el tripti
que he anat a buscar al col·legi
més de 6.000 advocats
i advocades
estan inscrites
en aquest programa
Home, però si agafem
els 100 advocats
que hi ha moltíssims
alguna vegada
ho hem comentat
que és Catalunya
i l'estat espanyol
és el país
que té més advocats
per metre quadrat
respecte a Europa
tampoc no són tants
no?
Què et sembla Laura?
No, no
en proporció
en absolut
en els col·legiats
que hi ha
és poc
és més
d'aquests 6.000
potser no tots
aquests 6.000
estan en aquest programa
però potser no tots
apliquen el català igual
i no parlem
i no parlem de procuradors
no parlem de funcionaris
de l'administració
de justícia
que bé
doncs secretaris
en fi
fiscals
clar
és que imaginem
és que
anem a veure
imaginem
que
em poso l'exemple
insisteixo
intento fer
una anàlisi objectiva
òbviament el que jo
pretendria
és que s'utilitzés
força el català
o força més
però
imagino
jo m'imagino
que si anés
ja sé que em direu
que el basc
és una llengua molt difícil
però si demà
me'nés al País Basc
i arribés allà
i fes
dos anys
de basc
per poder accedir
a una plaça judicial
per molt que estudiï
fins que no portes
ja un temps allí
parlant en fluïdesa
jo no em veig
fent un judici en basc
poder
o potser el basc
és precisament
una llengua complicada
però bé
o a Galícia
encara que el galego
és
algo més fàcil
més senzill
pels catalans
però esclar
un judici
es té que portar
amb el major número
de garanties possible
i és possible
que qualsevol magistrat
i parlo de magistrat
que és el que dirigeix
el que té a impartir
aquella justícia
o dictar sentència
doncs esclar
porti poc temps aquí
i li sigui molt complicat
no
aleshores esclar
tots hem de lluitar
per intentar
i també tindria que dir
que en alguns casos
doncs
és
potser hi mancaria
per part de tothom
però una certa predisposició
no
doncs per aprendre'l
o això
perquè a vegades
es produeix
que un magistrat
està a Catalunya
sis mesos
i se'n torna a anar
un any
i se'n torna a anar
doncs
amb una altra
plaça
de tota manera
avui en dia
el que és evident
és que el català
és minoritari
amb la seva utilització
que jo l'altre dia
per exemple
al jutjat de Girona
vaig veure
que en general
s'utilitzava
molt més el català
és curiós
i ho vaig parlar
amb l'advocada
amb la qual
teníem el ple
i em deia
que allí
el català
dintre dels jutjats
és una plaça
semblant a Tarragona
estava molt més implantat
i a les places més petites
es parla més català
que a les places grans
depèn del jutge
que tinguis
però en general
es parla més català
que a les ciutats grans
de totes maneres
jo entenc
aquesta argumentació
del coneixement
o desconeixement
de la llengua
a veure
podem dir tot allò
que considerem
que és correcte dir
però hi ha una realitat
de persones
que
a l'administració
de justícia
jutges
jutgesses
fiscals
que porten
moltíssims anys
aquí
i que
a veure
no generen
aquesta pràctica
perquè probablement
els tribunals
haurien de ser
una miqueta impulsors
no?
dic jo no ho sé
sí però no ho són
haurien de ser
però no ho són
clar que
unilateralment
un advocat
en plan
Juana de Arco
i militància
doncs intenti
un dia
darrere l'altre
el judici
amb allò
imagino que és esgotador
la Maria Saneuja
ho utilitza sempre
el català
sí
sempre
i jo
trobo que
seria fàcil
hi ha una certa
militància
en això
sí
clar
la Maria Saneuja
ho dic perquè ho sàpiguen
els oïdors
és una
jutgessa
jo no li diré
mediàtica
va estar aquí a Tarragona
molt de temps
una jutgessa
també és molt apreciada
per tots
però és
la jutgessa
de Gana
de Barcelona
i és una
senyora
que ha tingut
molta veu
en tot aquest assunto
i molt valenta
i que ha sortit
bastant
dic mediàtica
i que em perdoni
no crec
que em senti a estar a Barcelona
perquè s'ha mullat
senzillament
no perquè evidentment
que no ho dic
que fida malament
al contrari
sinó que ha sortit bastant
als mitjans de comunicació
i precisament és una dona
emprenedora
en molts àmbits
i un d'ells és
aquest del català
però vosaltres diríeu
que objectivament
les eines
no només vosaltres
com a advocats
i a través del col·legi
d'advocats
en general
tots els operadors
que tenen a veure
amb l'administració
de justícia
tenen les eines
perquè la llei
és
lògicament
per tirar endavant
aquesta normalització
perquè hi ha
moltíssimes persones
que la seva primera llengua
la seva llengua habitual
és el català
i quan traspassen
les portes
del jutjat
de manera natural
ràpidament canvien
fins i tot
amb els funcionaris
que pot haver-hi a la porta
a l'hora d'adreçar-se
hi ha com una mena de
jo extrapolaria
això que hem dit
que els advocats
majoritàriament
fem els escrits en castellà
i en canvi
hem vist que tenim
formularis traductors
etcètera
per fer un català
i no ho fem
o extrapolaria
dintre el jutjat
passa exactament el mateix
fan cursos de català
inclús a vegades obligatoris
fan moltes coses
i a l'hora de l'abritrat
en general
els escrits
per suposat
inclús de forma verbal
parlem en castellà
doncs perquè els que manen
els jutges
són els jutges
i després els secretaris
amb la seva parcel·la
o els fiscals
i molts
la majoria
parlen en castellà
i nosaltres
la nostra feina
és defensar
bueno
una mica
sacrifiquem una cosa
per l'altra
pensem
potser
si parlo en català
posaré més traves
el que vull dir
i si parlo en castellà
no m'entenen
exactament el que vull dir
però clar
jo ara penso
a la inversa
a les noves generacions
d'advocats
que aniran a exercir
els tribunals de justícia
que tota la seva formació
fins i tot la terminologia jurídica
l'han après en català
davant de quins panorames
potser tenen dificultats
o no?
que en penseu?
parlen en castellà
parlen en castellà
han de fer l'exercici
a la inversa
a veure si se m'entén
i ho puc explicar bé
l'advocacia és una feina
que com que
no sé si
que ningú se m'enfadi
la gent va per feina
llavors si tu
has de guanyar en ple
i has de guanyar
10 milions
per aquell client
doncs
ho fas com ho fas
i ho sacrifices
que no està bé això
no està bé jo
ja heu dit abans
que em torna la meva culpa
d'entrada el teu codi identològic
diu que s'ha de defensar
el teu client
per sobre de tot
i vol dir que si no ho facem
en català
no ho faríem igual de bé
és que a vegades
no ho interioritzem
a l'escola
probablement tu sí
o l'advocat sí
perquè s'ho prepararia
a consciència
ara no saps
com ho pot percebre
el receptor
o els receptors
aquí està la dificultat
que tu t'agafis
els funcionaris
els formularis
perdó
i tot això
i els traductors
i facis un informe impecable
en català
això ningú dubta
però després
com es rep
tot això
dins dels diferents
operadors jurídics
de tota manera
us doneu compte
crec que per part
dels tres que estem aquí
que és un cercle viciós
és a dir
a veure
ho fa i no ho fa
i bé
com s'entrar
és el que diu Laura
de més
el que pretens
és el bé del client
i treballar
de la millor manera possible
amb molta dedicació
però d'una manera
doncs
per una banda mercantilista
és a dir
d'una manera
ràpida
però efectiva
òbviament
amb el temps
que tinguem
que esmerçar
perquè tampoc vull dir
aquí que les coses
es facin de manera
barruera
i després
òbviament
que el client
surti
el millor patat possible
perquè no ens enganyem
si sabem
que aquell jutge
té alguna dificultat
en entendre el català
doncs tampoc
li anirem allí
a parlar en català
perquè el que pretens
és que aquell senyor
entengui ben bé
els teus arguments
i òbviament
ho tingui en consideració
a l'hora de guanyar un plet
aleshores
clar
potser som egoistes
a l'hora d'utilitzar la llengua
des d'aquest punt de vista
i fem primar
l'interès del client
que és el més
dintre del bademècum
ho tenim en el punt número 1
com aquell qui diu
i deixem la llengua
en un segon pla
que és correcte
o que és adequat
o no és adequat
a veure
és el que dèiem
doncs
tu tens un ordre de prioritats
el que passa
és que també és veritat
que si ve un client
i en un judici
es té que expressar en català
doncs
perquè és un senyor
no ho sé
doncs
que és un pagès
que ha viscut en un poble
i no ha tingut gaire contacte
en castellà
i ve aquí a la capital
que en diuen ells
i té que fer
o veure sentat
en una banqueta
al banquillo
de
bueno
dintre d'aquell procediment
si demana
expressar-se en català
crec que normalment
se li permet
home
és que en principi
no és que se li permeti
és que té dret
la llei l'empara
sí
però quan parlo de permís
no parlo des del punt de vista
que hi hagi una negativa
sinó que es fa l'esforç
d'entendre-ho
i d'entendre'm aquella persona
i de fer-ho
es fa
crec que això sí que és veritat
de totes maneres
aviam
una cosa
és la llei
que defensa el dret
d'expressar-se
i treballar
en l'administració de justícia
en les dues llengües oficials
i una altra cosa
realment
hi ha molts observatoris
molts estudis
que diuen
l'utilització del català
de la justícia
el que potser
encara no s'ha fet
aquella enquesta
o aquell estudi
que diu
realment
dins d'aquesta feina
per allò que deies tu
Laura
els advocats
estan per la labor
utilitzant el castellà
de fer servir el català
és a dir
escolta
hi ha altres prioritats
no estem ara
però la resposta és no
per això t'ho dic
que potser aquí
hi ha quatre persones
que estan fent cabòries
i quan baixes a peu de carrer
ara m'estic sentit molt culpable
perquè a més jo tinc el nivell C
no, no, no
jo no crec que t'hagis de sentir culpable
però realment
bueno
parlant
ens assabentem
de les coses
i penso que
el que no es pot dir
és sempre el políticament correcte
Laura
perquè l'espai aquest d'avui
no serviria de res
és el que hem dit
és una mica mostrar la realitat
perquè afortunadament
la majoria de persones
que ens escolten
probablement
no hagin trepitjat mai
un tribunal de justícia
i llegeixen els diaris
i les estadístiques
i els estudis
i potser és interessant
donar la visió
del dia a dia
als jutjats
que és una mica
l'aportació
que feu vosaltres
hauríem de començar
cadascú per un mateix
això com tot
és molt fàcil
donar consells
jo a l'hora de la veritat
jo mateixa
no ho faig
o sigui que
prometo que posaré
sí, però jo aquest fervor
defensant el client
t'asseguro que el signo
independentment
de la llengua que utilitzis
clar, però és que
bé
amb un judici oral
per exemple
crec que si el jutge
parla castellà
em postarà molt
per la català
perquè és allò
que deia el Víctor
perquè és una cosa directa
i la comunicació
és directa
a menys que sigui una persona
que entengui perfectament
en català
i jo hagi parlat amb ella
molts idiomes
però això no passa
en els escrit
jo crec que hem de fer
un esforç
per escriure en català
no, i en un judici
és que
a veure
potser estem personalitzant
massa amb la figura
del jutge
no, perquè diu el jutge
diu el secretari
o la secretària fiscal
perquè hi ha un fiscal
o hi ha un company
advocat que pot parlar
també en castellà
hi ha molts advocats
amb els quals
normalment t'expresses
en castellà
i ara em ve al cap
per exemple
un judici que va ser
fa poc
la jutgessa
parlava en català
ens vam dirigir
amb els clients
en català
i hi havia
un fiscal
i un advocat
castellans
diguéssim
de l'acusació
què passa?
doncs que jo
sobre la marxa
anava preguntant
en català
però a l'hora
de fer l'informe
que informes
després de les acusacions
doncs em va sortir
en castellà
i per què?
i no ho tenia escrit
també ho tinc que confessar
però
a l'expressar-me
i insisteixo
encara que aquí
estem acostumats
a enraonar en català
en l'emissora
i és la nostra
en concret
Laura també
la nostra llengua
utilitzada
amb normalitat
en un judici
doncs
per equis circumstàncies
et veus en allí
i com estàs programat
per defensar el client
i tirar el judici endavant
i en aquell moment
no et preocupes
de pensar
si el català
i el castellà
són més usats
vaig llegir
l'altre dia
un article
que
la premsa
que deia
que l'any 2006
s'havien dictat
el 8 o el 10%
menys de sentències
en català
que el 2005
bé
tampoc crec
que sigui una dada
potser el 2007
s'incrementa
una altra vegada
aquesta xifra
però bé
torno a dir-ho
crec que
aquest cercle viciós
es tenen que agafar
les tisores
i tallar-lo
però que
responsabilitat
en tenim tots
i seria també
molt egoista
dir
escolti
no
són els magistrats
o són els secretaris
no
nosaltres som els primers
que hablamos en castellà
el que passa és que hi ha
una dificultat afegida
i és allò que dèiem
al començament
moltes causes
tenen a veure
amb persones estrangeres
que algunes d'elles
probablement
no entenguin
o no coneguin
el català
i fins i tot
en molts casos
el castellà
clar
això és una dificultat
afegida
jo no sé com està
el tema
de traductors
però tots
alguna vegada
si hem tingut
algun conegut
o coneguda
que treballa
en col·labora
amb la justícia
amb el tema
de la traducció
ofici molt dur
d'altra banda
moltes vegades
no tenen ningú
i truquen algú
però està ocupat
o aquella persona
no hi és
complexa
o ara ha canviat
això
abans era una mica així
jo me'n recordo
que feia guàrdia de Salou
a l'estiu
i pots imaginar
un munt de problemes
i o tardaven molt
en venir els interpreters
o venia l'amiga
i traduïa
això no passa ara
hi ha traductors oficials
els has d'esperar
que vinguin
igual que han d'esperar
d'advocat de guàrdia
i estan ateses
per exemple
jo hi vaig tenir una noia
magravina
que tenia que declarar
mantenia perfectament
el castellà
però per si de cas
va demanar un traductor
i vaig dir
que perfecte
a l'hora de veritat
vam parlar en castellà
davant del jutge
però ella volia un traductor
perquè si alguna paraula
jo no en tenia
que no s'interpretés malament
i ella tenia tot el dret
igual que tens dret
a un advocat
igual que tens altres drets
tens dret a que es cridi un intèrpret
i diguem que està
de ser integrat perfectament
dins d'aquesta rutina
d'advocat d'ofici
sí, sí, absolutament
hi ha llistes
igual que és advocat d'ofici
etcètera
i tenen les seves guàrdies
i les seves coses
sí, bastant àgil
bastant àgil
però
i no és una crítica
contra
precisament
unes empreses
que em sembla que tenen
diguem la concessió
sí
d'aquest fet
i bueno
són a vegades canviants
però
crec
que
per part de l'administració
que al cap i a la fi
és la interessada
es té que cuidar
una miqueta
aquest aspecte
perquè alguna vegada
ens hem trobat
jo fa poc
amb una guàrdia
un diumenge
doncs
un senyor
que parlava
no recordo
Útu
em sembla que era
un senyor senegalès
crec que era Útu
no sé
una llengua d'aquestes
no minoritàries
de les dues o tres
perquè
aquell senyor
també parlava francès
però deia que s'expressava millor
en aquella llengua
doncs clar
aquell dia
a aquella hora
no es va trobar
o no es trobava cap intèrpret
és a dir
en cultures que tenen
formes dialectals
al xinès
no hi ha un xinès
hi ha el xinès cantonès
al xinès mandari
i òbviament
a veure
és molt difícil
és molt difícil
de cobrir
però que es té
que utilitzar mitjans
perquè esclar
si partim de la base
que una garantia
constitucional
és que aquella persona
declari
o pugui declarar
amb la seva llengua
amb la llengua
que millor s'entengui
o la que es culli
s'han de posar
més mitjans
i potser utilitzo
aquests micròfons
per reivindicar aquest fet
perquè alguna vegada
no trobes un intèrpret
i es diu
bueno parla una mica
el francès
s'acompleixen les garanties
no vull frivolitzar
però parla una miqueta
el francès
doncs amb un intèrpret
en francès
intentarem entendre'ns
parlem de coses
molt serioses
i no hi ha més remei
perquè és que
és o allò
o res
però intentar
insisteixo
dedicar més mitjans
a que es posin
intèrprets
com a mínim
potser de llengües
l'utu aquest
és el que està parlat
amb bastanta part
no sé si de Senegal
on ha estat així
doncs sí
ja parlant la mateixa llengua
a vegades costa molt entendre's
jo no el parlo
a tu
parlant llengües diferents
en Déu-n'hi-do
en fi
només s'ha volgut constatar
una realitat
partint de l'experiència
de dos advocats
en actiu
la situació de la llengua
del català
als tribunals de justícia
les llums i les ombres
que de tot hi ha una mica
d'aquell dia
que diu l'advocat o advocada
avui ho faré tot en català
però les circumstàncies
es mengen
aquesta voluntat
perquè al final
al cap i a la fi
l'interès central
estan d'ofensar
el client
Laura Picó
Víctor Roca
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i ens retrobem
en el següent capítol
adeu
adeu
bon dia