Saludem ja Francesc Lleodó del Quim Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ara ho comentàvem, quina calor els fogons, no?
Aquests dies que ja comença a haver-hi aquesta xafogó.
Ens hem d'anar mentalitzant ja per passar calor.
Tenim bones ventilacions, però és inevitable superar els 30 graus
durant un servei.
Per una ventilació que tinguis, estàs damunt del foc.
I això, vulguis que no, és dura l'algunya del restaurador.
A veure, hi ha un termòmetre per anar mirant
a veure quan m'abullirà el cervell, però...
Jo hi he arribat a veure aquest termòmetre 42-43 graus.
Treballant, eh?
en dies així que no, no ho sé, que no córrer el bé,
jo que sé, dies raros, no és normal, eh?
Però probablement estem treballant a 33,
això en ple estiu, 34 graus.
Això, on hi ha el teròmetre, que està a la paret.
O sigui, si tu t'acostes més els focs, com és el meu cas,
bueno, una miqueta més.
Home, ja és caloreta, perquè a les cases que es cuinen
en un període de temps curt, no com al restaurant,
quan portes una estona allò fent l'arròs del diumenge,
dius, bo, que estàs ja, què dius?
Imagina't així.
Però allà, les planxes, els focs, el forn,
se va acumulant la calor i, bueno,
hi ha qui paga per fer saunes, nosaltres les fem gratis.
Veus? Feu una feina que us agrada,
teniu un horari fantàstic perquè esteu
tot el dia pel món, i a més a més
teniu sauna gratis, i després us queixeu,
quina barbaritat. En fi, perquè a vostès
no passi en calor, el francès
que pensa en tots nosaltres
i avui ens proposa fer creps.
Creps, sí, és una de les coses que fem,
allà el Quim Quima,
i jo crec que és un plat molt adient
per esmorzar,
i també de cara a l'estiu, a tota hora.
És un plat per fer berenars,
per fer dinars, primers plats,
inclús segons plats,
jo encara que, bueno, jo crec que,
sobretot a mi m'agraden molt de primer,
o per berenar, o per sopar,
un plat únic, eh?
I a més que té moltes veritats,
perquè els podem fer tan salats com dolços,
els podem fer, doncs això, per postres,
els podem fer molt sants, no?,
amb amanides, amb fruites,
o els podem fer molt golosos, no?
Amb xocolates, nates, nates,
botifarres negres, formatges, eh?
Vull dir que, és que, en definitiva,
és una manera de menjar,
és una miqueta com, doncs,
la filosofia de l'entrepà,
o la filosofia de la pizza.
De la coca.
O la de la coca, eh?
És una manera més de menjar,
en aquest cas, procedent de França, no?
I procedent de la cuina,
o sigui, és un plat que no procedeix
de la tradició popular històrica, diguem-ne,
sinó que procedeix de la cuina professional,
dels cuines.
Ah, sí, dels cuines, procedeix, no ho sabia.
És molt antiga, ve de molt antic,
però surt de la cuina professional.
Jo ho he intentat fer alguna vegada,
sí que surten,
però aquells creps que pots menjar a França,
per exemple, en els restaurants francesos,
les creparies, aquestes normals,
és que no té res a veure.
És que la crep és molt...
Aquí intentes fer una crep salada
i farcir-la, com dius tu,
i no t'acaba de sortir,
però allà t'ho posen,
que és un plat que t'atipa,
és a dir, que ho consideres com un plat, no?,
com un plat únic, fins i tot.
I aquí, escolta,
sembla que sigui una tonteria,
lògicament perquè no la sabem fer,
jo particularment,
em surten, però d'aquella manera una mica estranya.
A veure si avui aprenem.
És que la crep té tantes versions com gent la fa,
perquè és un plat molt senzill,
i llavors hi ha mil derivats,
o que la crep deriva de,
que més aviat és això,
però hi ha des de la cultura sud-americana,
amb les farines de Moresc i les tortites,
a la cultura americana,
amb els, com s'hi diu allò,
que fan unes creps molt dobles,
llevades,
que són petitones i rodones.
Els xapatis, això és indú?
No, el xapat indú bé, sí, això.
A mi a la dona li encanten.
Ara tinc els brownis al cap,
i no, no, no.
Bueno, és igual, ja em sortirà.
És una crep petitona,
aquestes que fan per esmorzar.
Sí, però és petitona, rodona,
i doble, molt doble,
perquè està llevada, porta llevadura.
i després la cultura francesa,
que fa la crep aquesta tradicional,
i després també cap a la part asiàtica,
veiem totes aquestes masses fines,
tipus guantung i tot això.
Són el que culturalment per nosaltres és el pa,
per aquestes cultures.
I inclús els àrabs,
ara que estan posant de moda,
tot el que són aquesta espècie de kebats,
les pites,
les pites sobretot,
que és la que van rotllada.
Això també és molt antic,
el tema de la pita.
Sí, sí, és que jo recordo...
Ens arriba versió franquícia aquí,
però la pita que s'ha fet
durant dècades que es feia la pita
i aquests països,
jo recordo el meu viatge al Líban,
que vaig aprendre moltes coses,
una de les coses que em va xocar més
era un restaurant a la vall de la BK,
que era preciós,
estava en un riu,
en unes cascades,
molt xulo,
i hi havia una senyora
al mig del restaurant,
enterrada de coixins,
era brutal,
era una muntanya de coixins
i dintre una senyora,
i aquesta senyora devia tenir,
per la pinta,
99 anys com a 9,
era una senyora d'aquelles arrugades,
assentada allí,
amb una espècie de forn,
de foc,
que era com una mitja pilota,
però gran,
i llavors anava fent,
anava tenint una massa
amb un cassó,
la tirava damunt d'aquest forn,
com si fos una crep,
i se li quedava tot enganxat,
i llavors feia un pal,
l'agafava amb les mans,
el girava,
i l'anava pilant aquí a l'esquerra,
i els camarers anaven passant per allí,
i anaven recollint aquest pa,
i l'anaven repartint per les taules,
i era això,
era una crep,
però amb llaadura,
era una crep amb massa de pa,
amb unes bombolles,
com si fos una miqueta l'afogatge
dels italians,
i era genial,
era boníssima,
també.
Hi ha a Algèria,
a Túnez,
al Marroquen penso que també fan allò del Bric,
també,
que és una massa molt més primeta,
a Grècia,
sobretot,
a Túnez també,
i a Algèria,
i fan la massa aquella que és molt semblant
a les empanadilles,
aquelles que es feien quan érem petits a casa,
molt primeta.
Ah, l'abric,
l'abric,
l'abric.
Ho posen com una bosseta,
i a dins hi pot anar un ou,
o pot anar carn,
o també...
És que jo estava pensant en la filó,
que és grega,
que és com l'abric,
però encara més fina,
que és com un paper d'aquests d'impressora,
un paper...
Efectivament,
molt més fina.
I l'abric és més semblant a la crep,
és una massa...
Entre la crep i l'empanadilla,
tradicional de castellana.
Sí, sí, està amb un gruix així,
per això que,
com veieu,
la varietat és molt àmplia,
i a més que avui en dia
es poden trobar totes al comerç,
aquestes masses.
Per cert,
Francesc,
un petit parent,
i si feies referència a l'Ivan,
quina llàstima.
Jo m'imagino que la gent
que heu estat allà
i que us vau enamorar,
perquè tothom que ha acabat l'Ivan
s'enamora...
Una passada.
Veient les notícies aquests dies,
que se't deu caure l'ànima als peus, no?
Sí, però com que quan jo hi vaig anar,
ja per desgràcia,
ja era allò de dir
ostres, això ho he vist per la tele, no?
I a més,
és que és inevitable,
és que arribes a la ciutat
i veus aquells gratacels
que semblen coladors,
tots foradats,
però foradats,
fins que veus les finestres
on tiri el francotirador,
perquè potser el gratacels
està bastant blanquet,
i hi ha una finestra
tota cribillada al voltant, no?
I veus aquelles places
que són places per força,
perquè és que hi han passat els bulldòfers,
és que no ha quedat res.
O sigui, veus esplanades
de 100 metres per 100 metres
que no hi ha absolutament res.
Doncs ja veus,
això que podria ser
com una mica museu de l'horror
s'ha actualitzat, eh?
Sí, i torna, i torna, i torna.
I què hi farem?
Anem cap a les creps.
Molt bé.
A veure, jo us donaré una massa, eh?
Com us he dit,
n'hi ha mil de masses.
Jo us en dono una que funciona
i que m'agrada molt
perquè queda fineta.
És fàcil de fer,
facilíssim de fer,
i com us he dit, funciona.
Llavors,
per fer entre 6 i 8 creps,
depèn de l'habilitat que tingueu,
i de la mida,
ja també ho dic per a les gruixudes,
més o menys necessitarem
uns 250 grams de farina.
Normal?
En aquest cas,
jo la posaré normal.
Jo us vaig a dir una crep
per fer-la avui a casa
quan arribeu.
Després hi ha moltes variants, eh?
250 grams de farina normal,
4 ous,
un mig litre de llet,
una miqueta de sal,
i ja està.
Aquesta seria la base,
base, base, base,
que funciona,
que va molt bé.
Jo és el que faig servir.
Variants, moltes.
podem canviar la farina de blat
per farina d'ordi,
per farines integrals,
per farines de moresc,
no maicenes,
perquè la maicena
és una farina refinada
de moresc,
però hi ha farines de moresc
més,
que es poden treballar millor,
es poden fer
amb farina de qualsevol cereal.
Podem augmentar
la quantitat d'ous
i llavors baixar la de farina,
podem pujar la quantitat
de farina
i baixar la d'ous,
però quedaria més truita,
si hi posem més ous.
Exacte,
queden més tortites
o queden més
tipus
massa de pa,
o sigui,
el punt de l'ou...
Tipus taco.
Tipus taco,
exacte.
Canviant la proporció
d'ou i farina,
és xulo de fer-ho,
perquè a més surten igual,
però canvia el gust
i és interessant
de provar-ho.
Una altra variant
és posar-hi una miqueta
de sucre,
en el cas
de les creps dolces
hi va molt bé,
en el cas
de les salades també,
si n'hi posem molt poqueta,
li dona un toc
molt interessant,
i una altra variant
molt clàssica
i molt interessant
és posar-hi
mantega avellana,
o sigui,
afegir-la a la recepta
agafem una mica
de mantega,
per aquesta recepta,
per exemple,
hi posaríem
30 grams
de mantega
en una paella,
la deixem torrar
una mica,
o sigui,
enfosquir-la
fins a agafar el color
de l'avellana,
per això se'n diu
mantega avellana,
i quan ja tenim aquest color
la tirem dintre
de la massa de la crep.
Tot això
ho posem
tota l'hora
en un got
d'aquests
de batedora,
ho batem ben batut,
ben barrejat
i per anar bé,
perquè us quedin
molt bé les creps,
ha de reposar 30 minuts
aquesta massa,
o sigui,
recient feta,
les creps
no queden tan bé,
s'enganxen,
queden farinoses,
no queden tan bones.
Si el deixem reposar
aquesta massa 30 minuts,
l'èxit està
pràcticament assegurat.
L'altre
truquillo,
diguem-ne,
entre cometes,
seria
fer servir
una paella nova
a poder ser
antiadherent,
i en el meu cas
jo en tinc dues
que no són per això,
evidentment,
però a casa
doncs si no
podeu tenir problemes
i per no tenir-ne
llavors el que va bé
també és
untar aquesta paella
amb un tovalló de paper,
el soquem
amb una mica de mantega
i untem la paella
amb mantega.
No, en aquest cas
molt millor mantega.
Per tant,
la fórmula bàsica,
250 de farina,
4 ous,
mig llitre de llet,
225 de farina,
225 de farina,
4 ous,
mig llitre de llet,
un pessic de sucre,
si voleu,
un pessic de sal.
Això seria la forma...
Mini pímer,
i 30 minuts reposants.
30 minuts a la nevera.
A la nevera.
A l'hivern,
millor fora,
però a l'estiu
no us compliqueu la vida,
poseu la nevera.
I veureu que surten,
surten molt bé.
Una cosa,
la primera crep que feu
serà diferent de les altres.
Per què?
Doncs perquè la mantega
que posem a la paella
farà que quedi una miqueta oleosa
i la textura queda una miqueta diferent.
Si la paella és bona
i és nova,
veureu que a les altres
no s'hi ha de posar
més mantega.
I n'hi podeu fer hasta 40
en aquella mateixa paella
sense posar cap més mantega.
I no fumeix ni res, no?
Res.
És important agafar el punt del foc.
Com ha de ser el foc?
Aquí està la clau.
Ha de ser un foc mig-alt.
Ha de ser un foc mig-alt.
Si teniu un foc molt baix,
us enganxaran.
I si teniu un foc molt alt,
us cremaran
abans que se us puguin coure.
Llavors ha de ser un foc mig-alt,
ha de ser viu.
O sigui, penseu que una crep,
jo amb dues paelles,
i tinc pràctica,
tinc temps justet
de tirar la massa en una paella,
tira la massa a l'altra paella,
ja torno a l'altra i la giro,
ja torno a l'altra i la giro,
ja torno a l'altra i la trec,
ja torno a l'enclú.
Espàtula de fusta,
pot ser?
Sí,
pot ser espàtula de fusta
o amb els dits.
Jo la giro amb els dits.
Clar,
tenim els dits una miqueta curtits,
però es trenquen,
s'han d'anar una miqueta al tanto
perquè són molt fines.
Aquesta massa és per fer creps
molt fines,
queden molt finetes.
La millor eina
per fer les creps
és la màquina de fer creps.
Hi ha una maquineta
que és com una espècie
de barret de capellà,
una cosa així també,
com allò que dèiem,
que en aquell form que parlàvem
del Líban,
doncs així,
en petitó,
i llavors...
Ah, mira,
és curiós,
no ho sabia.
Sí,
va de meravella això.
És elèctrica.
Sí,
com una raqueta de tenis,
però amb aquesta forma.
Llavors agafes això
i poses la massa de crepa
en un plat
i suques la màquina
a dintre del plat
i llavors la poses
damunt de la taula.
La màquina s'enganxarà
només al que necessiti.
És magnífic això,
superfina,
superràpid,
superfàcil.
Ah,
si ho pots tenir a la taula
i anar fent?
Sí,
sí,
mentre vas menjant.
Sí,
si ho pots tenir a la taula.
És com una raqueta de tenis,
elèctrica.
Clar,
com totes aquestes coses
així com a més,
diguem-ne,
de caprici,
deu tenir un preu...
No,
és econòmic,
és electrodomèstic d'aquest domèstic.
No ho sé què val,
no en tinc ni idea,
però és electrodomèstic
com pot ser una sanguïtxera...
O una fondi...
O com pot ser...
No,
més barat o una fondi,
crec jo.
Crec jo,
eh?
Crec jo,
que una fondi elèctrica...
Bueno,
no ho sé,
no ho sé,
la veritat és...
No ho sé,
però està dintre de la gamma
i dintre del sector
de l'electrodomèstic,
d'aquest petit,
eh?
Home,
doncs és molt pràctica,
algú que li agrada molt
el tema de la crep.
Sí.
A més,
no és antissaludable,
diguem-ne,
no és una gran,
gran,
però és farina,
ous i llet,
vull dir que no...
greixos pocs,
molt pocs,
eh?
Serà més sosu,
però bueno...
Llavors,
amb una bona eina,
amb una bona paella,
amb aquesta màquina,
ens evitem la mantega
i llavors ja molt bé.
I això que ens permet?
Doncs com ens ho mengem,
això?
Primer,
com ho conservem?
Perquè si no tenim la màquina
i ho fem a la manera que tothom...
Mira,
les creps s'aguanten perfectament
a la nevera
quatre o cinc dies,
eh?
El que hem de fer
és posar entre crep i crep
un paper,
val?
Però un paper adequat,
eh?
Ha de ser un paper sulfuritzat
o un paper d'aquests tipus.
No, paper film,
no.
Està trobant molt bé
aquests papers al mercat.
Sí,
paper film no,
perquè queden hermètiques
i s'ofeguen,
queden toves,
eh?
Ha de ser un paper sulfuritzat,
un paper d'aquests antiadherents
i anar posant
capa de crep,
capa de paper,
capa de crep i capa de paper.
Mentre siguin calentes,
les deixem així apilades
damunt del taulell de la cuina
i quan estiguin fredes,
les filmarem,
eh?
Totes en conjunt
o tapades amb un paper d'alumini
i les posarem a la nevera.
Eh?
I se'ns aguantaran perfectament
quatre o cinc dies.
El que passa és que
quan les haguem de fer servir
les haurem de recalentar una miqueta
o passar-les per la paella
o pel forn,
eh?
O pel microones.
O sigui,
si per exemple
se les han de fer salades
amb xocolata i això,
amb un cop de microones
i li tiram la xocolata
i a menjar.
Si les volem fer salades,
les acabem
i llavors els donem
un cop de forn
per donar-li cruixentó,
eh?
Molt bé.
Però no tenen més,
o sigui que podem adelantar la feina.
Llavors,
com ens les mengem?
Doncs mira,
la manera més senzilla
és en plan,
doncs,
allò que dèiem dels kebabs,
no,
com se diu l'altre,
el falafel o...
Allò amb verdura,
eh?
Amb verdura i...
No,
l'un dels àrabs.
La pita?
La pita.
La pita.
És igual,
allò que havien enrotllat,
eh?
Doncs amb aquest estil,
però amb massa de crep.
A dintre,
enciams,
amb imaginació.
Salmó fumat,
enxoves,
tonyina,
bacallà fumat,
tonyina,
arroz bif,
el pollastre aquell del diumenge
que ha sobrat,
doncs aquí barrejadet
amb una miqueta d'enciam,
indicades a les maioneses
i tot tipus de salses derivades
de les maioneses,
vinagretes,
si voleu,
eh?
Hi podem posar pernil,
inclús,
hi podem barrejar amb l'enciam,
sol d'arròs no ho faria,
però barrejar amb l'enciam pasta i arròs
també queden molt bones,
eh?
Després...
Gambes també podria anar-ho bé,
no?
Amb gambes, sí,
qualsevol cosa amb l'enciam,
qualsevol amanida que fem,
ens la podem menjar.
Això seria el recipient de l'amanida,
eh?
Seria una amanida portàtil,
eh?
Allò de dir,
anar a no sé on i mai he de fer una amanida
i no vull prendre un tàper,
doncs mira,
se la poseu aquí n'interessa.
A França els fan,
utilitzen molt les salses aquestes
de crema de llet amb xampinyons
i coses d'aquestes
per agonar-li,
aquest ja són més consistents,
no?
Més consistents,
seria la segona gama ja,
perquè aquestes ja serien més calents,
més...
Sí.
També els podem fer
amb pernil formatge,
eh?
Que serien els clàssics,
també.
Rotllo biquini.
Rotllo biquini,
eh?
Rotllo biquini.
Els formatges adequats
seria la mozzarella,
jo crec que és una de les més adequades
i sempre la mozzarella,
per mi, eh?
M'agrada barrejar-la
amb un formatge potent,
tipus parmaçà,
mental o rocafort,
d'acord?
Aquests altres formatges sols,
en aquest cas,
no m'agraden tant,
perquè la mozzarella
li dona molta cremositat,
eh?
I llavors la mozzarella
com a base,
com a textura,
com a gust,
també,
a la boca
i després complementar
aquest gust
amb un formatge potentet
o puntual
o que doni un gust interessant.
Això barrejat,
doncs,
amb pernil dolç,
boníssim.
Podem barrejar amb olives,
amb olives farcides
que són molt bones,
també,
amb, no ho sé,
amb endívies,
per exemple.
Amb endívies,
olivada,
per exemple,
tot picadet.
Sí,
amb unes endivietes de dintre,
amb unes gueta de rocaforti.
Quatre tonteries d'alcabiar
aquest barato.
Sí, sí, sí.
No, no,
i en aquest cas jo l'endívia
estic dient calent.
En calent, dius.
L'endívia calenta és molt bona.
Cuita el forn
amb la crep i el formatge
queda boníssima.
Després,
l'altra variant,
l'altra solució
i llavors aquí
podem fer unes verdures
amb beixamel,
podem fer inclús
una pasta amb beixamel,
podem posar aquell pollastre
una altra vegada
a l'as de diumenge
amb la beixamel
a dintre de la crep.
Podem acabar de...
Això que dius del pollastre
és perillós,
perquè en s'obri
segons quines cases
n'has de comprar dos o tres,
perquè si no,
no en s'obre.
Sí, sí,
però a vegades
allò d'acabes d'esparar els ossos,
els passes,
els desmicoles una miqueta,
els barreges
i fas bunyols
o fas moltes coses.
Bé,
com veieu
no deixa de ser
un entrepà,
un entrepà
amb un pa finet.
Aquest pa finet
li podem donar
textura cruixent
posant-lo al forn
una vegada preparat
o li podem donar
una textura suau
i tove
recalentant-lo
a la paella
donant-li un tomet
o al microones.
Què més?
Com els podem presentar
aquests creps?
Doncs,
senzillament
doblegades per la meitat,
tipus pita,
diguem-ne,
les podem enrotllar
com si fos
un caneló,
en podem fer capes
que això és molt interessant
de cara a un diumenge,
un plat fred
de diumenge,
doncs agafem
en un plat,
posem una crep
i llavors hi posem
enciams,
una miqueta de,
per exemple,
anem a fer una concreta,
doncs posem enciams,
posem unes olives farcides,
dos filets d'anxova,
una miqueta
de salmó picadet
i una salsa
tàrtara,
sí,
una salsa tàrtara.
El maillon és
amb els cucumbrets.
Amb els cucumbrets
i tot això.
Tornem a posar un entrecrep
i tornem a repetir l'operació
amb els enciams,
la salseta,
tot això.
Tornem a posar un entrecrep
i tornem a repetir l'operació
i anem fent com un mil fulls,
dalt de tot,
decorem amb una miqueta
de tàrtara
i de gos olives
i ho deixem reposar
a la nevera,
aquests pastissos va bé
que reposin
en un parell d'horetes,
filmats,
perquè ens agafin consistència
per avançar-los una mica,
que quedi un milió de plancedets
i substituiria
aquell pastís
de pa de motlla
que es fa moltes vegades.
O el de patata també, no?
O el de patata.
Doncs el faríem així.
També ho podríem fer,
com jo ben dius,
amb el de patata,
podríem farcir-lo
amb puré de patata
i s'enfaina.
Podríem fer una barreja
i també llavors
alternar-hi capes
de carn de petxugues
de pollastre
o alguna cosa
i també fer un pastís.
S'enfaina
i tunyina fresca
fineta.
També, també.
S'enfaina i tunyina
i anar fent capes.
També boníssim,
molt bo.
No ho sé,
el que vulgueu,
però és una altra manera
de presentar-lo.
Clar, dins de la cosa
de la cuina de l'aprofitament
és com que farines,
ous i llets
sempre hi ha a les cases.
Doncs vinga,
aquí tinc la farina,
ous i llet,
a veure què tinc a la nevera,
a veure què tinc al rebost
i vinga,
va, pim-pam,
amb un sopar
per l'estiu.
Sí, sí, sí.
I aquest ja és plat plat,
vull dir,
depèn de l'alçada
que li dugeu,
no podem menjar
de quatre a vuit persones.
Això, mira,
un gazpatxo,
això i una fruita
saludable
i ja tenim un sopar.
Un sopar,
un molt bon sopar.
Anem per les dolces.
Vinga,
ui,
això sí que té perill,
eh?
Les dolces,
pinzellades,
nata,
xocolata,
mantega i sucre.
La de mantega i sucre
és aconsellable
passar-la pel microones,
no cal que us compliqueu
la vida amb el form.
un teu la crepa amb mantega
i tireu sucre,
la plegueu
per la meitat
i després per la meitat,
eh?
Us quedarà un triangle
cop de microones.
Boníssima.
Deixa'm preguntar-te una cosa.
A tothom recordes del pijama?
Sí.
Que ja no se'n fan, no?
I tant.
Però era un clàssic.
Jo m'he fet gran
menjant pijamas
als restaurants.
Els restaurants,
tota la canalla
sempre demanàvem
el pijama.
Què era?
El gelat.
Flam.
Gelat.
Préssec amb almíbar.
Pinya amb almíbar.
Pinya o préssec, sí.
Pinya o préssec.
i després la neula.
La neula, sí.
La neula o en alguns casos
la galeta a maginet.
Sí, sí, sí.
Tots n'hem menjat pijames
que ja no se'n mengen,
ja no se'n fan
perquè l'amnaderia aquella
que tot engreixa molt...
Sí.
No, i el pijama
era aquell postre
d'aquell nen
que a mi m'ho he dit mil vegades
te compraré abans un traig
que t'admitarem a dinar.
Doncs aquell era el típic nen
que menjava pijames de postre
que era jo.
Els canelons,
el restaurant i el pijama.
T'ho deia
perquè jo recordo una vegada
i a mi em va quedar
doncs allò
una crep
d'allò de petits
que era diguem-ne
una versió pijama en crep
però encara més ple allò.
No es podia aguantar allò.
Era massa ja.
I hi posaven
boles de xocolata,
de gelat,
de gelat de xocolata,
boles de nata,
el préssec en el míbar,
la nata i el flam
tot a dins d'una crep.
Però jo el que no entenc
és com no ens moríem
menjant aquestes coses, no?
I avui dia...
Tampoc no menjàvem cada dia
i llavors tot s'aguanta una vegada
la vida quan és jove més.
T'ho dic perquè posats a farcir una crep...
El que vulgueu,
de veritat que la nocilla
queda boníssima.
La nocilla amb la crep
d'entrada.
Les marmelades,
les marmelades de cos o de cos.
A mi m'agrada molt
la xocolata calenta amb la crep.
A mi també.
El gelat amb xocolata calenta.
I m'agradaria explicar-vos
una crep clàssica, clàssica, clàssica,
dolça, boníssima i pecadora.
Serà la crep Soset.
La famosa que hi ha
a les cartes dels restaurants.
Sí, la famosa crep Soset
amb variants.
Perquè ja per començar
el licor a tirar-hi
ja ens marcarà la personalitat.
Què era el Cointró?
Es pot tirar Gran Marnier,
es pot tirar Cointró
o Chartres.
Ah, clar.
Estem aquí a la terra del Chartres.
O sigui, ja tenim tres variants
de la mateixa...
A mi la que més m'agrada
és amb Gran Marnier
i us vaig a dir per què.
Perquè m'agrada dintre posar-hi
una miqueta de marmelada de taronja.
Amarga.
Amarga.
De pell de taronja.
perquè si no és una crep molt dolça
i així la compensem una miqueta.
Entra molt millor.
Llavors jo tinc una...
Allà al restaurant tinc marmelada
de taronja amarga
i sempre n'hi poso una llapada
per damunt de la crep.
Necessitarem nata
i necessitarem sucre i mantega.
I ja està.
És bastant senzilla de fer.
Necessita una mica de pràctica.
Però, eh?
O sigui, primer feu-se la per a altres.
Disfruteu-la perquè...
No convideu a ningú
fins que no la domineu.
Sí, perquè com que s'ha de coure
amb sucre, s'ha de caramelitzar,
doncs s'ha d'agafar el punt,
la velocitat perquè no et pots distreure.
O sigui, o es fa, o es crema,
o es queda crua.
No és difícil, no se m'espanteu.
Proveu perquè, a més,
quedi com quedi, és boníssima.
El que passa que si inviteu a algú
doncs millor que hagueu practicat una miqueta.
Tan senzill com una paella
calenteta, ben calenta,
i tirarem sucre pel damunt
i hi posarem la crep.
La massa o la crep ja feta?
La crep ja feta.
Ja feta.
Llavors, al damunt d'aquest crep
ja hi haurem muntat, si voleu,
si voleu l'opció aquesta de la marmelada de taronja,
aquesta marmelada de taronja.
Perquè, si no, després dintre la paella
hi ha una fanyada a untar.
O sigui, farem una crep crua, freda,
li untarem la marmelada de taronja,
molt suau,
ha de ser, per mi,
molt amarga.
Pintar-la, pràcticament.
Molt amarga, molt forta, d'amargor.
Llavors, posar-n'hi molt poca.
I la posarem amb la marmelada
cara amunt, damunt de la sucre
de la paella,
per la crep.
l'açucre, més o menys,
com si fos...
Bueno, omplir el cul blanc,
deixar-lo blanquet,
però no es pesa.
O sigui, com si fos salt d'una planxa.
Més o menys, un palet més.
Llavors,
deixem que es caramelitzi,
anem aixecant així,
anem vigilant.
Quan ja ho tens ja ho saps,
però anem vigilant
que se'ns caramelitzi l'açucre de sota,
que agafi aquell color de caramel,
de flam.
Si voleu, no massa fosc,
però amb color avellana sí,
no ha de ser negre,
però avellana sí.
Llavors, quan ja hi tinguem aquest punt,
agafem un esprai de nata,
o tenim nata bona muntada,
i n'hi posem pel damunt de la crep.
I llavors la pleguem amb quatre.
Pam i pam.
O sigui, primer per la meitat
i després per la meitat
del que et quedava.
I et quedarà un triangle.
Aquest triangle et corrarà
per damunt de la paella
perquè el caramel
el farà lliscar lleugerament.
Llavors, aquí és quan ve el bateig.
El bategem,
sigui amb gran marnia,
en aquest cas per la taronja m'hi agrada,
amb quantró.
Si el feu amb quantró a dintre
hi podeu posar trossets de plàtan,
queda boníssim,
i si no, el chart 3.
El chart 3 combina molt bé
amb la xocolata.
Llavors, a dintre hi podríem posar
en lloc de la taronja
una miqueta de xocolata.
Hi ha una xocolata tipus nocilla
o una xocolata calenta
fusa a dintre de la crep.
Home, i una xocolata negra
amb el contrast del chart 3,
més bo encara, no?
Sí, boníssim.
I amb la nata.
Llavors, flambegem
i el plat.
I ja està.
Jo el veig més complicadillo, aquest.
És una miqueta,
però pràctic és boníssim.
No, no, i és el que diu,
si d'aspecte no queda bé de gust,
segur que sí, tu menges i ja està.
Llavors, el que també es pot fer
és, perquè a vegades sap greu
aquella paelleta,
aquell gustet que ha quedat allí,
doncs si tira un xorret de nata,
de nata líquida.
A la paella.
A la paella,
i es recull tots els caramels
que han quedat allí,
llavors això es tira
per damunt de la crep
per acabar-la d'arrodonir,
amb una miqueta de sucre en pols
i, bueno, a posar-se les botes.
Aquest cap de setmana creps, eh?
Ja és el que comprovem,
que a les cases aquest cap de setmana
algú farà creps.
Si tinc temps, encara en tinc una altra.
Doncs vinga, sí, tant que tens temps.
Amb això que estàs explicant...
Mira, una de més light,
més saludable.
Aquesta jo l'havia fet
quan estàvem al marlot
perquè agradava molt,
sobretot de cara a l'estiu,
encara que sigui un postre calent,
és un postre refrescant, eh?
Mireu, és un farcellet de fruites,
és una crep fent un farcellet de fruites.
El que farem és,
agafarem fruites,
doncs en aquest cas a mi m'agrada la poma,
el plàtan i la maduixa com a base.
Llavors, a partir d'aquí
podeu posar el que vulgueu,
però sempre hi va haver
una fruita blanca,
una fruita vermella
i el plàtan.
El plàtan jo crec que és bastant important
en aquest postre.
D'acord?
Llavors, el que farem és tallar-les a daus,
a daus més o menys
de la mida de l'ongla del dit gros,
grossets, eh?
I llavors, amb una paella,
hi posarem una miqueta de mantega
i saltejarem la fruita en aquesta paella.
La paella ben calenta,
però ben calenta
quan ja hi tinguem la fruita,
perquè si acalentem molt amb la mantega
se'ns cremarà la mantega,
o sigui, fonem la mantega
i tirem la fruita
i apugem el foc,
i que ens agafi
una miqueta de color
aquesta fruita.
No es tracta de fer-la tova,
al revés,
ha de quedar dura,
però amb una mica de color.
Llavors, hi tirarem
una miqueta de sucre
o de mel
i caramelitzarem
tota aquesta fruita
amb aquest sucre o mel.
Hi tirarem després,
quan ja tinguem caramelitzat,
un vinagre.
En aquest cas,
a mi m'agrada molt
el vinagre de gerç,
fer un vinagre de gerç,
que no és més
que agafar un vinagre blanc,
tirar-hi gerç
i deixar-lo reposar
un parell de mesos,
allò que m'ha explicat
a vegades per fer vinagres,
doncs ens agafa
un aroma de gerç
increïble,
doncs desglacejar
amb una miqueta
de vinagre de gerç,
reduir,
i llavors ja
treure-ho del foc.
Llavors agafem
amb un plat,
fondo,
posem la crep
i tirem
una o dues cullerades
d'aquest preparat
i el tanquem per dalt,
l'agafem
a les puntes de la crep
i la tanquem
o bé ho lliguem
amb una pasta fil
o amb una vaina de vainilla
o com vulgueu,
ho podeu lligar
de moltes maneres,
però el més fàcil
és posar-hi un escuradents
i aquest crep
prèviament
l'havíem pintat
amb una barreja
de mantega i sucre,
la posem al forn,
a tota pastilla,
el forn a 250 graus
durant 5 minuts.
Es quedarà cruixent?
Es quedarà cruixenteta,
més que cruixent
queda una cosa molt agradable,
queda un punt interessant,
és un postre
contundent,
però molt sa
i molt agradable,
és un postre de diumenge
per acabar després
acompanyar-lo
amb un bon vi dolç
d'aquests afruitats,
amb una garnatxa
d'aquestes d'aquí,
doncs un ètim
o amb un vi d'aquests
així afruitadets,
o amb un bon cava rosat
també aniria molt bé.
Jo crec que m'atreviré
a intentar un altre cop
les creps,
després del que has explicat,
m'ha omplert d'optimisme
cara a preparar
aquestes creps
que realment
són boníssimes
i molt adient
per aquesta època que ve ara,
perquè pot solucionar
és important
que tingueu la paella calenta
quan hi tireu la massa
perquè no se us enganxi
i feu proves de temperatura,
de cocció,
però la cocció
no és tan important,
us poden sortir
més o menys boles,
però no passa res,
seran bones igual.
L'important és
que la paella calenta
quan hi tingueu
hi tireu
i si la paella
que sigui bona
i tireu-hi mantega
només la primera vegada.
Si la paella
és suficientment bona
jo arribo a fer 30 creps
sense tornar-hi a apagir.
No caldrà,
però si tirem mantega
al final ens quedarà
una cosa molt oleosa.
A més la primera
veureu que us queda oleosa
i que no queda tan bona
com les altres
que ja no hi heu tirat a la mantega.
Proveu-ho.
Molt bé, doncs Francesc
moltíssimes gràcies
per ser el diumenge
tanqueu el Quim Quima.
Sí, diumenge i dilluns.
T'agradaria ser actor
o participar d'extra
en alguna pel·li?
T'ho dic perquè hi ha un càsting
aquest cap de setmana
a més a la sala Trono
al barri.
Ja ho he sentit,
que ho dius abans
ja ho he sentit.
Bé, tu queda't una estoneta
escolta si t'interessa
encara estàs en l'edat
perquè és fins a 50 anys
i tu encara et queda molt.
Vull dir que entraries
dins del perfil
dels extras
del darrer curtmetratge
de José Luis Montes
i nos en parlem
després de la publicitat.
Gràcies, Francesc.
Bon dia.
Bon dia a tothom.