Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui hi ha una jornada de vins,
una de les jornades de vins interessantíssima
aquí a Tarragona, organitzada per Caixa Tarragona.
Sí, sí, sí, va començar dijous passat
i avui segueix
amb la intervenció del Juli Soler,
que no sé exactament de què ens parlarà.
Avui li tindrem qüestió a preguntar-li.
Sí, perquè el tindrem d'aquí una estoneta, el trucarem.
A veure, tinc per qui el programa d'aquesta cicle
que es diu vins, així de clar.
Vé com a director i sommelier del Bulli,
també intervé l'Alfredo Arribas,
que és arquitecte i vinater,
i el Francesc Blanc, que és el president del celler de Capsanes.
Passió pel vi.
Home, el títol ja és...
Jo crec que aquesta passió en mena
el signarien moltes persones, no?
Sí, sí, sí.
Home, jo crec que, a veure,
el vist a la taula serà una conferència
que jo no em perdria per res del món.
Jo intentaré ser-hi,
el que passa és que els horaris van una miqueta justos,
en teories fins a les 9,
jo intentaré escapar-me un momentet.
La gent del sector ho teniu fatal per anar a aquests actes, eh?
Sí, sí, sí, el tenim una miqueta just,
i més sent entre setmana, no?
Però també és cert que ja està bé
que els pobres mortals ens vinguin a parlar a gent experta,
perquè vosaltres, els professionals,
cuiners i sommeliers,
teniu moltes oportunitats de participar
en aquest tipus de trobades professionals, en aquest cas.
Sí, sí, sí.
I està enfocat de cara al públic, no és de cara a nosaltres.
El que passa és que, evidentment,
nosaltres com a amants d'aquest tema
no ens ho perdríem si poguéssim per res del món,
una cosa d'aquestes.
Doncs d'aquí una estoneta truquem al director del Bulli
i ara què és el que farem avui?
Ni t'ho he preguntat, entusiasmats amb això del vi, eh?
Jo havia preparat avui...
Quina fama que agafarem,
sempre estem parlant de la passió pel vi i tot això,
què pensaran els nostres oients, no?
Doncs jo avui no estava pel vi,
sinó que estava per verdures d'hivern.
Ai, que bé, fantàstic.
Que, bueno, ja tenim bones carxofes al mercat.
Sí?
Sí, ja hi ha alguna cosa.
Jo me n'han arribat tot.
Jo les he vist una miqueta fosques i una miqueta obertes.
Bueno.
I una miqueta cares.
Cares, sí, això sí.
A 4 euros al quilo de carxofes encara està...
Però doncs ja tenim bròquils, ja tenim cols,
i bueno, ja és moment de parlar-ne,
perquè si no se'ns tirarà el Nadal damunt,
parlem d'altres coses i no parlarem d'aquest tipus de...
La col està en molt bon moment.
Sí, sí, sí.
I durarà, i durarà fins al passat, passat el Nadal,
gener, febrers, època de cols,
hi haurà carabasses també,
aquest tipus de coses que, bueno,
que ens alegren tota la tardor i l'hivern,
que en si és una miqueta, una miqueta trist.
Sí, però, mira, jo l'altre dia ho pensava
quan anava a comprar la fruita i la verdura.
Hem estat com a 15 dies entre el préssec i la taronja,
què dic jo?
Ara estem entre el préssec i la taronja,
que el préssec ni és molt bo perquè són els últims,
ni les taronjas són molt dolces perquè són les primeres.
Ja ho han superat.
Però hi ha la mandarina, entre mig,
que és una passada, i la clementina.
Efectivament.
I ara ja estem, ja estem en tot aquest període
de la tardor i hivern,
ja comencen a veure les pomes,
si fins ara només teníem la golden,
ara tenim com a 4-5 variades de pomes.
És un bon moment també per la fruita.
Olis, no n'oblidem, ja comença a haver oli nou.
Aquest cap de setmana hi ha la festa de l'oli aquí a Tarragona.
Sí, sí, ja hi ha l'oli nou.
Olives, els que sigueu aficionats a fer olives,
doncs també en podem parlar.
Ja hauran de tenir la salmó reposada, eh?
Sí, o no, també, a veure,
encara s'està collint oliva,
encara s'està collint,
i encara es pot començar a preparar olives.
Vull dir, bueno, tot el de cada any, no?
El de cada any.
Mireu, jo us l'he preparat...
Està molt bé que sigui el de cada any,
que no els falti.
Jo us l'he preparat 3 plats avui,
ben diferents,
i que em sembla que no els hem explicat mai,
per antena.
El primer són unes carxofes farcides,
és una sopa, eh?
És una sopa de carxofes farcides.
Després, un saltejat de bròquil i pernil.
I, per últim, uns farcellets de perdiu amb xocolata,
perquè no oblidem també que és època de caceres,
s'ha aixecat la veda,
des de l'octubre que es va aixecar la veda,
i que hi ha molta gent aficionada en aquest esport
que, bueno, arriba a casa ple de peces
i després van al congelador
i moltes vegades allí s'hi queden, no?
I s'hi queden i al final, un any després,
quan tornes a anar a casar,
dius, calla, que trauré les peces a casa.
Que n'hi ha de fer d'això, no?
Llavors és quan truca als amics,
escolta, socorro, no?
Per cert, amb aquestes carxofes de vi,
ni parlar-ne.
La carxofa costa molt.
La cervesa, aquella que vas dir alguna vegada.
Cerveses, caves, eh?
La carxofa és punyetera, amb aquestes peces.
Carxofes, parra, aquí...
Ous, el rovell d'ou li costa molt,
i els vinagres.
Home, això sempre...
Els vinagres, que és l'antiví, no?
Doncs vinga, preparem la sopa de carxofes farcides.
No l'has explicat mai, aquestes novetats.
No, em sembla que no, em sembla que no.
Mireu, això del que es tracta
és de fer una espècie de pilotes, eh?
La idea és fer una sopa de pilota, més o menys.
El que passa és que n'hi ha en carxofes.
Llavors, el que necessitarem per quatre persones,
més o menys,
són uns 200 grams de carn picada,
que pot ser barrejada,
jo en aquest cas ho aconsellaria,
meitat porc, meitat vedella,
però, doncs, bueno,
els que siguin amants d'un ou de l'altre,
amb una sol també queda bé.
Però, en aquest cas, a mi m'agrada més barrejada.
I necessitarem també un ou,
una picadeta d'all i julivert,
uns pinyonets,
una miqueta de par ratllat,
com si féssim la pilota tradicional,
vuit carxofes i caldo.
El caldo, caldo, eh?
O sigui, d'aquest tipus Nadal, val?
Que hi hagi de tot.
No cal si voleu tan fort, però...
Fet prèviament, clar.
Sí, sí, sí, sí.
Un caldo, aquí hi haureu posat, doncs,
uns ossos de vedella,
una miqueta de gallina,
eh?
Hi podeu posar les pilotes per fer,
de carn de port,
per fer després,
per menjar després.
Llavors, amb aquest caldet,
aquí hi haurà una miqueta de tot,
és amb el que prepararem aquest plat.
És molt senzill de preparar, eh?
I té variants,
o sigui, la farsa aquesta de les carxofes,
que en realitat les carxofes van farcides,
que seria la carn, l'ou,
l'all i julivert,
i els pinyons i el par ratllat,
pot variar,
o sigui, en vez de, per exemple,
de l'all i julivert,
hi podem posar canyella,
que seria la variant aquella
que a mi m'agrada tant
de posar canyella a les pilotes.
Hi podem posar bolets,
ara que és època,
bolets secs,
o sigui, podríem barrejar
amb aquesta farsa,
en vez de l'all i julivert,
doncs uns ceps secs,
picats o fets amb pols,
unes trompetes,
qualsevol tipus de bolet sec,
moixernons,
amb cuidado,
que són molt forts,
però li donen un gust molt bo,
podríem fer la pilota
amb la variant
que us vingués de gust.
Llavors, simplement és
barrejar aquests ingredients,
la carn picada i l'ou,
remenar-ho bé,
amb una miqueta de sal i pebre,
i tirarem els pinyons,
l'all i julivert i el par,
fins que quedi amb una consistència
que es pugui treballar bé.
El pas per espacir,
per compensar aquest ou
que hem tirat.
Llavors, que ens quedi una consistència...
La pilota de sempre,
com que hi ha que dir.
La pilota de sempre.
Llavors, agafarem les carxofes,
li traurem la part de fora,
les pelarem,
i tallarem la part de dalt
per deixar els cors.
El cor és bo
que quedi una miqueta
el burxoc de baix,
no tallar-la arran,
sinó que quedi una miqueta
el burxoc net,
però que quedi el burxoc.
Llavors, amb una cullera,
abuidem una miqueta
els palets de dintre
de la carxofa.
Per fer aquest plat,
millor que siguin carxofes grosses,
i si són una miqueta obertes,
en aquest cas,
no passa res,
perquè en cap de buidar al centre,
no ens molestarà.
I llavors, agafarem aquesta carn picada
i l'embotirem dintre
d'aquest cor de carxofa.
La carxofa en cru o les hem estaldat?
En cru, en cru.
Ho farcirem amb això.
I llavors, les posarem
en una cassola,
totes dretetes,
ben mones, ben posades,
i ho cobrirem
amb el caldo que tenim preparat.
I ho deixarem coure
tot junt uns 15 minutets.
I ja està.
Veureu que us queda
una sopa, un caldet.
No se'ns desmunta?
No, no es desmunta.
L'oul s'enganxa,
fa que s'enganxi
i queda increïble.
Com ho emplatem, això?
Queda molt bo.
Doncs, com si fossin pilotes.
O sigui, posem les dues corxofetes al plat,
que inclús les podem tallar prèviament
amb quatre trossos
per escampar-les una miqueta.
O sigui, com si obríssim una...
grills, com si volguéssim uns grills
d'una poma o d'una tomaca,
i llavors hi tirem el caldo pel damunt.
I ja està.
Si voleu,
hi ha una variant
que és que aquestes pilotes
s'enfarinen
i es fregeixen lleument per fora,
i llavors queda el caldo
una miqueta lligadet.
Queda més tipus cremeta.
A mi jo prefereixo,
ja sabeu que a mi les farines
no m'agraden gaire,
llavors prefereixo, en aquest cas,
un caldo-caldo.
I no cal posar-hi un fregit,
ja que estem aquí amb els bullits.
I és un plat molt bo, molt bo,
i que és una manera
que, com sempre sabeu jo
amb el tema dels nens,
els nens mengin carxofes,
perquè amb la pilota i el caldo
de veritat que queda molt suau,
molt amorosida i molt interessant.
Molt bé, doncs un plat
que ja aplicarem a més,
plat d'hivern, eh?
Plat d'hivern, sí.
Sopeta, calenteta.
Molt bé.
En aquest caldo
hi podeu tirar una miqueta pebre vermell
si us ve de gust,
hi pot tirar una miqueta
de sofregit de tomaca,
també si us ve de gust.
Es poden fer moltes variants,
inclús hi ha gent
que hi posa una miqueta de sèmola.
En vez de la farina
que dèiem per lligar,
s'hi pot tirar una miqueta de sèmola
per donar-li una miqueta
de consistència.
I una sèmola de verdures.
També.
També, no?
Podria quedar...
Podria quedar...
Sí, sí, sí.
El que passa és que
les sèmoles de verdures
són molt gustoses.
I mataria la carxofa.
I mataria una miqueta
la carxofa i tot això, eh?
Però, doncs,
alguna coseta,
si li voleu donar més consistència,
a mi m'agraden les sopes,
llavors m'agrada molt líquid,
que podeu fer,
però imaginació el podera,
com sempre dic.
Clar que sí.
Fem un saltejat.
Un saltat de bròquil amb pernil.
Ara comencen els bròquils,
n'hi ha de molts tipus,
el bròquil, la coliflor,
aquí, amb el tema de noms,
sempre estem una miqueta...
Perquè hi ha el bròcoli,
el bròquil, la coliflor...
La coliflor és aquella peça
tan bonica, blanca, plena.
El bròcoli és aquell més estiradet,
és com un pomo.
És un que és petitó
i de color verd i molt...
I fosquet, un verd fosquet.
Molt fosc i com a brillant.
No és tan mate com les coliflors.
I el bròquil seria el verd claret.
El verd claret,
que també hi ha aquell que li diuen de Montserrat,
no sé què, aquest tan bonic,
que fa aquelles formacions quadradetes
que s'enfilen.
Saps que hi ha molts jardins
que hi ha els bròquils
i les coliflors ornamentals,
que no es mengen,
es podrien menjar però no es mengen,
i realment els jardins queden preciosos.
Dius, mira, quina gràcia, no?
A més, és una flor d'hivern
que aguanta molt
i que aguanta les gelades i tot això.
És que és una flor, la coliflor.
No estem parlant d'una verdura,
conceptualment és verdura,
però és una flor, en definitiva.
Sí, sí.
Doncs mireu,
jo vaig a fer també una manera poc comuna
de preparar-lo,
perquè hi ha dos variants també en aquest plat.
A mi m'agrada fer-lo amb la primera,
que és,
bueno, primer us dic els ingredients,
necessitaríem una peça de bròquil,
evidentment,
pernil,
un pernil endreçat,
no cal que sigui una pota negra
ni allò que ni diuen,
o un de guijola,
un jabú o una cosa d'aquestes.
Tendre o més aviat sec?
Més aviat tendre.
Un pernil,
home, d'aquells tan tendres,
però...
No, però que es pugui cuinar bé.
I sobretot que no faci pudor de mascle,
que sigui un pernil d'una certa qualitat.
No ho havia sentit mai,
aquesta expressió per parlar del pernil,
que faci olor de mascle.
Sí, sí,
n'hi ha forces,
n'hi ha forces.
Ah, no ho havia sentit bé.
Pernils de molt baixa qualitat fan olor.
Sí, fan olor.
Doncs un pernil normal i corrent,
endreçadet,
uns 100 grams,
més o menys,
tallats a deuets,
els deuets petits,
jo inclús a vegades el que faig
és tallar-lo a tires,
bastant dobletes,
però petites,
unes 6 dents d'all,
oli, sal i pebre,
aquest plat ens podrà servir també
com a acompanyament,
si voleu,
o com a plat principal.
Llavors,
el que faríem,
primer que res,
és escaldar el bròquil.
Agafaríem el bròquil,
el tallaríem
amb tots els brots petits,
o sigui, ben petit,
o sigui,
que el brot més gros
us fes, no ho sé,
com mig dit,
la meitat de la llargada d'un dit,
que fos el brot més gros
que tinguéssim,
o sigui,
és anar amb el ganivet,
amb el ganivet petit,
anaves fent totes les floretes,
totes les inflorescències que fa
i anar tallant ben petit.
Llavors,
un pic ho tinguem talladet,
ho escaldarem
entre 3 i 5 minuts,
o cap,
a mi m'agrada sense escaldar,
però,
doncs,
perquè sigui una miqueta més suau,
es pot escaldar fins a 5 minuts,
més no cal,
d'acord?
Com més l'escaldem,
més gust li traurem
d'aquest gust fort
que té el bròquil de col,
aquest gust de col que té,
doncs l'anirà perdent
i llavors ens quedarà més suau.
El que passa és que perdrem cruixentó,
a mi és un plat que m'agrada molt
que quedi cruixent,
d'acord?
De totes les meses,
fins a 5 minuts encara ens hi quedarà,
cruixent.
Llavors,
ens fem aquesta escaldada opcional,
l'escaldarem amb aigua,
sal,
una miqueta de llorer
i oli d'oliva,
d'acord?
Llavors,
un pic ho tinguem escaldat,
el traiem
i abans,
amb una paella,
hem posat
una miqueta d'oli d'oliva,
el pernil
i els alls tallats
a làmines finetes,
d'acord?
Un alls laminadets,
a foc suau,
no es tracta aquí
de refregir
ni els alls
ni el pernil,
sinó a foc suau
perquè el pernil plori,
deixi anar el seu greix
i els alls agafin un coloret
i es vagin cuient,
d'acord?
Llavors,
en pic tinguem això ja morosit,
que poden passar
uns 8-10 minuts,
d'acord?
Els allets diuen
o 5,
però a foc suau
passarà 8-10 minuts,
llavors el que farem
és tirar-hi el bròquil
i apujar el foc
a tota pastilla,
d'acord?
Pusem el foc al màxim
i el anirem
voltejant el bròquil
a poder ser,
si ho sabeu fer,
millor saltejar,
millor no posar cap pala dintre
perquè no se'ns trenqui
el bròquil,
si el remenem amb una pala
és més fàcil
que se'ns trenqui,
de totes maneres
si no tenim més remei
ho fem-ho,
evidentment que sí,
però doncs queda millor
si el salteges.
Es tracta de donar-li
una miqueta de color
i que se barregi
amb els gustos
i del pernil
i ja està,
aquest plat senzillament
a la taula
i a menjar.
Com deia,
aquest plat
ens pot servir
de moltes coses,
per exemple,
podríem fer
una pasta de lasanya
i farcir-la
amb aquest,
això,
fer-ho servir
com una farsa
que es podria combinar
molt bé
amb una salsa de tomàquet
o bé
amb una beixamel.
Després també podríem fer
per acompanyar
carns a la brasa
o per acompanyar
inclús suquets.
Això,
per exemple,
fem un flicandó
i posem una miqueta
aquest bròquil al costat
i s'avarreja força bé
i acompanya força bé
i si no,
tal qual de plat únic.
També és molt bo
per fer una amanida calenta.
Llavors,
el que faríem
és a l'últim moment
hi afegiríem
un raig de vinagre
amb aquest preparat
de bròquil
all i pernil
i hi tiraríem
un raig de vinagre
i això ho tiraríem
dintre d'un bol
on tindríem
tot tipus d'enciams,
una miqueta de tomàquet,
una miqueta de ceba
i ho faríem servir
de vinagreta.
Queda molt bo
també fet d'aquesta manera.
O sigui que ja veieu
que amb un plat
tenim moltes sortides.
Què t'anava a dir?
La coliflor,
recordem que
es pot menjar
amb amanida,
en cru,
que és boníssima
barrejada també
amb altres...
Molt bona en cru
o també si sou una miqueta
propensos
a que no us agradi,
doncs escaldadeta
perdrem una miqueta
aquest gust de la col.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
que Juli Soler,
director i sommelier
del Bulli,
juntament amb
l'arquitecte binater
Alfredo Arribas
i Francesc Blanca,
president del celler
de Cap Sanàs,
prendran part
aquesta tarda
en la segona sessió
d'aquest cicle magnífic
que ha organitzat
la Fundació Caixa Tarragona
Vins.
Juli Soler,
bon dia.
Hola,
molt bon dia,
Iolanda.
Veniu a parlar
de la passió
pel vi.
I dic jo,
a una persona
que li agradi la pintura,
per posar un exemple,
si no té gaire idea
del que és la pintura,
passa igual que el vi.
I pot gaudir-ne
igual,
si jo no tinc ni idea
del vi,
però m'agrada el vi,
puc gaudir-lo
amb passió també?
O he de ser
una experta com vosaltres?
No, no,
t'asseguro que
la meravella
precisament del vi,
jo acabo de fer
aquesta setmana
i he fet una prova
precisament
amb la meva dona,
amb la Marta,
li portava
a la Borgonya,
hem estat trobant
420,
hem trobat
tots els 20
altres pis de bon
i no fa falta
ser un gran expert
per disfrutar,
o sigui,
per gaudir.
Tu ara estaves parlant
del bròquil
i a mi, doncs,
ja se m'estava fent
la boca a aigua.
Una de les coses
delicioses
que hi ha
quan les famílies,
la meitat de la família
o tota la família
juga una miqueta
amb els dinars
i els sopars
a preparar junts
a la cuina,
ajudar, doncs,
a preparar el dinar
o el sopar,
hi ha un punt,
doncs,
que si a més a més
hi tires les tres gotetes
de baixar
al graig,
a la bodega,
a l'armari
i agafar, doncs,
una ampolla de vi,
saps?
Sí, ui.
És molt divertit.
Ho estem visualitzant,
tot això, eh?
No, però és que jo sempre
aconsello que,
com a mínim,
que com a mínim,
durant tres o quatre
àpats per setmana,
doncs,
tinguis el detall,
és igual que sigui
el teu germà,
el teu home,
la teva nòvia,
el teu fill,
doncs,
de baixar,
s'agafa una ampolla
i una mica la cerimònia,
doncs,
mentre s'està parant la taula
i mentre s'estan preparant
aquestes receptes,
ja siguin de cuina tradicional
o de cuina més ràpida
o de cuina més moderna,
doncs,
és una cosa deliciosa,
doncs,
una mica la cerimònia
de preparar una miqueta
i al parar la taula,
doncs,
ja tenia el bé de punt
per gaudir d'aquell dinar
o sopar.
Completament d'acord amb tu,
cuinar...
Amb la família
i els amics,
i llavors...
No, no,
i cuinar un plat,
ni que sigui una cosa senzilla,
i la copa de via allà
al costat de la cuina,
el plat surt millor,
eh?
Sempre.
Sempre,
perquè ja vas predisposat,
eh?
Ja estàs en un ambient,
tu vas creant l'ambient
i el teu decorat.
Clar,
és que amb una piscina
hi t'hi quedaria aigua
i amb una taula
abans i t'hi quedaria vist.
perquè ja us coneixeu,
tot i que fa molt temps,
Francesc Lledó,
propietari del Mar Lòtera,
del Quim Quima,
d'aquí de Tarragona,
que és el nostre col·laborador habitual.
Jo sé que heu parlat alguna vegada,
eh?
Francesc,
pots saludar el Juli?
Hola, bon dia, Juli.
Molt bon dia.
Bon dia.
No, res,
mira,
estic molt content
que vinguis a Tarragona,
que te'n recordis...
Bé, tu sí,
però doncs que se'n recordin
una miqueta
les entitats
i tot de fer coses
aquí baix,
també, a Tarragona.
Està molt bé, clar.
Jo crec que és una cosa
molt interessant
i sobretot això,
que està adreçada
al públic en general,
que no hi ha tantes activitats
adreçades al públic en general,
no?
I amb un nivell com aquest,
no?
Que vinguis tu,
que vinguis...
És perquè la gent vegi
que al final
en el món del bit
tots sempre som uns aprenents.
Quan dic aprenents,
vull dir,
no vull dir que no en sapiguem molt,
és igual que siguis
un sommelier,
un enòleg
que un aficionat,
però el divertit
i el que és apassionant
és que sempre estàs aprenent.
Sí, sí.
A veure,
i amb una terra com la nostra,
que tenim tant de vinyo...
Però no hi descobrim.
Sí, sí, sí.
Clar,
dius que sempre s'està aprenent,
però és que mal vi
està passant absolutament
com tot ara
a la nostra societat,
com al món de les tecnologies,
fins i tot.
Acabem de descobrir
una deó
i resulta que al costat
neix una altra
que si no la supera
és igual de bona,
però que té un futur
i unes perspectives
realment extraordinàries, no?
És que és infinit,
és un món infinit,
però és deliciós.
Escolta una cosa,
agafant el fil de la comentari
que has fet així de passada
de los pis de bon,
jo és que m'ho havia apuntat,
Sapiana,
que avui parlaria amb tu,
he llegit que,
bueno,
que hi ha...
Com ha anat aquest any
los pis de bon?
Que hi ha unes tendències?
Com sempre, sí.
No, normalment sempre puja,
puja, puja,
ha pujat,
amb el total
ha pujat més d'un 32%
en vers l'any passat,
que ja vas que
he de fer molta pujada,
o sigui que cada any
puja, puja, puja, puja,
però al Juli,
saps què passa?
Que sempre li tiren
unes botetes des de dalt
i al final
sempre aconsegueixo
comprar les meves barriques
que venen de gust
i les vaig pagar
molt bé de preu.
Molt bé.
I a més a més
és una anyada
excepcional.
És que per la gent
que no ho sap
que ens escolten
pels neòfits,
els pis de bon
és la subhasta
de vins més important
del món.
És la més antiga
del món.
Més tradicional,
segurament, no?
Sí.
És molt important
perquè marca
tots els treus
de la Borgonya
i, bueno,
li tinc molt respecte
i m'ho passo molt bé.
I vosaltres,
com una cosa més,
un servei més al restaurant,
sempre teniu una bota,
no?
O diversos, no?
Sí, sí, sí.
Sempre tinc el cartó
en vergenés,
el compro jo des de fa anys
i a més a més
s'ha posat de moda.
per culpa meva.
Escolta, i...
Era una parcel·la
molt petita,
saps,
que gairebé
ningú coneixia.
Molt bé.
Escolta, i vosaltres...
Els grans experts
de vins, no?
Els grans, grans experts
de vins,
vull dir que els preguntes
tu saps
què és el cartó en vergenés?
I no ho saben.
És un blanc
d'una parcel·la
molt petita.
És que a Borgonya
és tot un miracle,
no?
Cada gra de raïm
quasi, quasi
que és un miracle.
Sí, senyor, sí.
Escolta'm,
i tu que estàs
en un gran restaurant,
la gent
realment
compra grans vins
i disfruta
d'aquests grans vins
amb els àpats
o és una cosa
una miqueta
de quedar bé o...?
Bé, no,
és que el vi,
clar,
és una cosa
tan infinita
i tan gran
que, a més a més,
jo els hi complico molt
perquè tinc una carta
amb 1.700 referències.
Ara ho estava mirant
a la plana web
i dic,
jo no sé,
però jo em perdria
directament,
ja si mirant
aviam qui mirés.
No, no,
no, perquè llavors
vull dir,
és una qüestió
de tendències,
o sigui,
si hi ha gent
de l'altra banda
de món,
doncs se'ls ha d'ensenyar,
o sigui,
nosaltres sempre
el que fem
és aconsellem,
no,
que volen consells,
però sobretot
el que fem
és oferir
un ventall
molt gran
de vins,
de vins diferents
de molts països
a
amb uns preus
assequibles,
o sigui,
que la gent
se'n dona compte
que,
ostres,
és com si tu passes
per davant d'un operador
i veus un abric
amb un preu
que dius,
és que me'l he de comprar
perquè és que aquest abric
no el trobo en lloc
i a més a més aquest preu
i llavors
el compres
i el disfrutes,
i llavors
és una miqueta
la postura nostra
amb la carta de vins
el bulli.
Juli,
el vi lògicament
és passió,
per sobre de tot
és negocis,
és cultura,
és història
i és moda,
no ho podem oblidar.
Bé,
tendències.
Tendències,
exacte.
Justament jo parla
de moda
per passar a tendències.
A veure,
què es porta a Catalunya
aquesta temporada
en qüestió de vins?
No,
no es porta
a la de sempre
perquè aquí,
insisteixo,
des de fa
des de fa
ja uns anys,
afortunadament,
doncs la gent
ha adquirit
una cultura
i una afició
que és el més important
és l'afició
i les ganes
de descobrir
i aprendre
i seguir tastant
i llavors
doncs
sabem
disfrutar molt bé
dels vins,
afortunadament
tenim respecte
per tots,
és igual
que un vi
sigui italià
de Tarragona
o de Jerez
o de Galícia,
però
tenim que saber,
o sigui,
precisament
disfrutar
consisteix en això,
no?,
en saber
on estàs
i tu doncs
bellugar-te
i traslladar-te
amb la ment
i amb el paladar.
de totes maneres
possiblement,
i això ho parlo
des de la més absoluta
ignorància
dins del que és el mar
que tenia marques
que denominacions d'origen
i marques,
agells,
que puguin estar
sobrevalorats
i altres més modestos
d'aquelles parceletes
que estan només
reservades
a aquells experts
al gran públic,
a vegades,
ja que parlàvem
de tendències,
aquí,
doncs,
ens agrada molt
parlar
de l'Adeo Montsant,
del Priorat,
de tot plegat,
i a vegades
dius,
home,
potser
amb aquesta mena
de xauvinisme
que tenim sovint
les persones
ens estem perdent
oportunitats
meravelloses
de tastar
altres vins,
no?
Bueno,
Són dues coses
diferents,
però m'agradaria
comentar-les.
No, no,
jo crec que no,
jo crec que ha passat
a la història,
ha passat a la història
que molts consumidors
que tenien
tres marques al cap
i no es bellugaven
d'allà.
Afortunadament
s'han donat compte
i el vi
és una de les coses
que està guanyant
a la cuina
des del punt de vista
que la gastronomia
en aquest país
i a tot el món,
doncs la gent
té un defecte
que és que té
el discos ratllat,
o sigui,
a casa teva
doncs cada setmana
hi ha el mateix
a la nevera
i la gastronomia
precisament
és tan àmplia
i gràcies
a la globalització
i a la facilitat
que tenim
de tenir aliments
de tot el món,
doncs hauríem
que s'ha pogut
jugar
una miqueta més
i provar coses
i canviar
de menús
i llavors
amb el vi
afortunadament
degut a la facilitat
que hi ha
d'adquisició
però és igual
que parlem
d'una regió,
d'una denominació
d'origen
o del món mundial,
eh?
Perquè esclar,
vull dir,
tu pots estar
sense la llogarda
del Montsan
o sense la llogarda
del Priorat
que m'has dit
o sense la llogarda
de la denominació
del que vulguis
i hi ha moltíssima gent
que abans tenia
el disco molt ratllat
que es llogava d'allò
i sempre aprenia allò
com si fos un medicament
i actualment la gent
doncs sap gaudir
i sap disfrutar
de la varietat
i diu
avui vaig obrir això,
vaig aprovar allò,
aquest m'ha agradat més,
tal, tal, tal
i s'entra en aquest joc.
Per tant,
no es pot sentir passió
pel vi
sense curiositat
i sobretot
acostar-se al vi
sense perjudicis
de cap mena, no?
No, no,
per descomptat.
M'agrada molt
que hagis dit això,
el de la passió
és veritat
i el que m'agrada molt
és el que diguis
això dels perjudicis
de cap mena
perquè
quan estàs a davant,
o sigui,
el que és molt important
quan estàs prenent vi
és amb qui
l'estàs prenent,
o sigui,
no té cap sentit,
ja ho sabem,
com moltes altres coses
d'aquesta vida,
obrir una botella
de vi sol
però en canvi,
doncs,
el que és molt important
és amb qui
l'estàs obrint
perquè
si estàs,
com tu has dit,
obert,
estàs obert
a disfrutar
d'alguna
o desconegut,
pots gaudir
i pots disfrutar
i pots apreciar
coses que inclús,
segons amb qui
trobaràs
que és un defecte,
o sigui,
si estàs amb algun expert
i t'explica bé
el que estàs prenent
ho disfrutaràs.
Li deixo el francès
si vol fer-te
una darrera pregunta.
Sí,
no,
més que res,
com que tu ets una persona
que viatja molt
i que coneixes molta gent,
més que res,
volia sentir
o confirmar
a veure
quina impressió té
el món
de Catalunya
a nivell
d'astronomia,
evidentment,
amb altres ho heu fet
moltíssim
i gent com vosaltres,
però a nivell
de vins també.
I el món del vi
també és respectat
en el món mundial
i,
doncs,
gràcies a
sempre...
O sigui,
estem al mapa,
vaja.
No,
no,
sí,
sí,
estem al mapa
però a més a més
amb molta serietat
i molt respectats.
O sigui,
estem molt respectats
i a més a més
això és lo divertit,
que la gent
vinguin aquí
i els cau la vaga
per poder provar
els vins d'aquí
perquè saben,
els coneixen
i gràcies a la cultura
i a tota la història mediàtica
que tenim amb el vi
i amb totes les cultures,
eh,
vull dir,
és igual,
amb tot.
Afortunadament,
avui dia,
gràcies a l'internet
i gràcies a tot,
a tota la cosa mediàtica,
doncs,
a tot el món,
és igual que siguis
millonari que no,
que pots tenir
els mateixos coneixements,
o sigui,
no fa falta
que vinguis
d'una cultura
d'un estatus,
no?
Sí, sí.
Però el que és important
és que els vins d'aquí
estan molt reconeguts
i la gent
els sap venir
i a disfrutar,
eh,
i no tenim
que oblidar
que és el que és,
o sigui,
el reconeixement
i la seriositat,
o sigui,
el respecte
que jo explico sempre
del món del vi
és que hem arribat
a unes fites
molt altes
a tot el país,
a totes les denominacions
que hi ha d'Espanya,
a totes,
gràcies
gràcies al mimetisme,
gràcies al mimetisme,
eh,
tu ja ho saps,
o sigui,
és igual
que estiguem parlant
de bufar
i fer ampolles,
de cultivar
i fer
i fer un vi,
de construir una bodega,
o sigui,
però tot això es fa gràcies
a un mimetisme
que hem tingut
durant anys
i anys
i anys
i anys
amb altres països
del món.
Sí, sí,
hem après la tècnica
d'ells
que evidentment
feia molts anys
que l'experimentaven,
no?
i no ens n'anem d'amagar
d'això,
no?
No, no, no,
no, no,
és una qüestió de serietat,
o sigui,
és una qüestió,
no, perdó,
és una qüestió de respecte,
o sigui,
nosaltres hem respectat
en el,
per la part que ens toca nostra
des del punt de vista gastronòmic
de la cuina,
doncs des de fa 30 anys
has intentat ensenyar a tothom
el que hauria de respectar
i apreciar
a totes les cuines
de tot l'univers
i, doncs,
respectar sempre els francesos
i per això
som íntims amics.
Juli Soler,
director i sommelier del Bulli,
gràcies per atendre
la nostra trucada
aquest vespre
a les 8
a l'Auditori de Caixa Tarragona
i jo estic segura
que es desataran passions
amb tot això que explicareu,
no?
A la taula rodona.
Bé, jo sobretot
estic segur
que aprendré moltes coses.
Moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia.
A tu, molt bon dia a tots.
Gràcies, Juli.
Adéu.
Doncs no res,
jo crec que, Francesc,
haurem d'organitzar-nos
i en aquest vespre
aquesta trobada,
perquè estem parlant
del Juli Soler
però també parlem
de l'Alfredo Arribas
que és arquitecte
però últimament
jo crec que és més vineter
que arquitecte
perquè hi ha professionals
que quan entren
al món del vi
i del celler
sembla que obliden
una miqueta
el que era la seva vocació
primera.
A més, si t'hi fixes,
el món del vi
és art,
és com la cuina,
és com tot això
i tota la gent
que hi està implicada
moltes vegades
tenen alguna cosa a veure,
o sigui,
hi ha cantants,
hi ha pintors,
hi ha arquitectes,
són artistes en general.
A veure,
també hi ha gent
que només li agrada el vi
i ja està.
Bueno, sí,
però vull dir,
la gent que ve d'altres
de fora...
No, no, tens raó,
tens raó,
sempre hi ha una certa sensibilitat.
Perquè sí que és una inversió
també,
però bueno,
la inversió va molt
a segon o tercer terme.
Perquè aquí lògicament
hem parlat
d'aquesta vessant
apassionada,
emocional,
sentimental,
cultural,
però per sobre de tot
o no,
és un negoci
i una gran indústria.
D'això no hi ha
cap mena de dubtar.
Que bé que hagis vingut
i que tornis
la propera setmana,
Francesc.
Molt bé.
Per cert,
el Quim Quima,
horari,
tot normal,
alguna novetat?
Recordem els horaris
i allò per fer les reserves?
Res,
només dic que hem estrenat
la carta de vins nova,
que ja la tenim en marxa.
Ah, molt bé.
T'he posat...
Pots comentar alguna coseta?
Tenim uns 80 vins ara a la carta.
Molt bé.
Quina és la joia de la corona?
Uf,
això és difícil.
Quina pregunta.
Tu prepares la setmana vinent
els odiosos?
És impossible
perquè és que n'hi ha
molts de vins bons.
Però també toquem vins
de tota Espanya,
amb d'os poc conegudes,
d'os molt conegudes
i vins de quasi tot el món.
Molts vins de fora,
hi ha argentins,
hi ha francesos,
evidentment,
hi ha italians,
estem tocant a Austràlia,
estem tocant moltes tecles
i vins que m'he vasquejat
de buscar-los
perquè siguin econòmiques.
O sigui,
que no és allò de dir
ostres,
és que tastarem un polinyi
amb un traixet de francès
que ens costarà
doncs 50 euros,
que també el tinc.
Però també n'hi ha
de més econòmics
i podeu tastar coses de fora
sense deixar-vos la butxaca.
Home, no cal tenir,
com ara deia el Juli,
un estatus i una butxaca
generosa
per gaudir del vi.
Amb un preu raonable
també es pot gaudir
i si no ho fas cada dia,
doncs cada tres dies.
Sí,
costa més de trobar
però sempre hi és.
Francesc,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.