Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Jo encara no m'he acabat de treure aquell tros de torró que encara tinc al sexó.
Doncs ho vas malament, eh?
Fatal, perquè ara comencen els àpats de carnaval i és el que parlarem avui.
Avui farem carnaval gastronòmic.
No dona temps, no dona temps de treure tot l'excés de pes de les festes de Nadal.
L'any que ve ho tindràs pitjor.
Perquè cau abans.
Cahu abans.
Vull dir que em sembla que l'any que ve és d'aquells anys terribles, eh?
Clar, i després deixarem el carnaval i bé, la Quaresma va callar, va callar,
però després també arriba la Setmana Santa i els dolços i tot plegat, no res, no farem res.
Podem fer un altre programa gastronòmic, així també ets més solidària amb la gent.
Diria que sí.
Perquè, clar, ara l'època del carnaval és l'època dels àpats forts, potents i comunitaris.
Sí, avui hem preparat una mica de repassada.
No estaves tu, estaves malalteta.
Estava malalta la grip.
Vam fer un viatge per carnavals, vam fer la diferència entre els carnavals europeus
i els carnavals americans i vam anar al segle XII, segle XIII per Europa, no?
I, evidentment, per Amèrica, temps més recent, amb una banda sonora d'aquestes que era molt variada, no?
Avui farem un viatge, però, més proper, només per sonar, sobretot Catalunya,
una mica països catalans, però sobretot Catalunya.
Per si la banda sonora és més propera, també.
Sí, mira, parlant de banda sonora, aniran sonant, doncs, una gent molt coneguda que dissabte actuen aquí.
Són com de la família, en el bon sentit de la paraula.
Són uns clàssics.
Són uns clàssics i estaran aquí pel carnaval.
Sí, sí, comencem...
Obriran el carnaval, d'alguna manera?
Sí, és la diada del xarró, que és aquesta sopa, aquesta escudella, no?
Més que la sopa, perquè la sopa a vegades és més clareta.
Aquesta escudella que el Pedrolo, el Joan Perugio, el Manuel Màzquez Montalbán,
havien elogiat en diferents escrits, no?
Tots aquests escriptors sempre tenien una faceta de bon vivant, no?
Una segona cara, no?, que sempre els portava a descobrir, doncs, plats característics, no?
El xarró és un plat que aquest escudella es va descobrir gràcies a aquests personatges
que la van recuperar amb receptaris d'aquestos mig literaris que es van crear, no?
I els quicos seran a la plaça del Mercat amenitzant aquesta diada gastronòmica del primer dissabte de carnaval.
En aquest cas, el xarró tarragoní és un exemple dels plats que es poden trobar arreu de Catalunya, no?
Avui parlarem de diferents plats, no?
En el cas aquest, l'escudella és una d'aquestes...
És una escudella com la que podem fer a les cases, normalment, o...?
Sí, el que passa és que normalment totes les escudelles de carnaval tenen alguna part de porc,
que això és evident, i a partir d'aquí cadascú li afegia...
No la farem vegetariana, si és carnaval.
No, però curiosament els que se dedica una mica a això de la gastronomia i de la dietètica
destacaven que aquest plat del xarró té un avantatge en quant a nutrients,
en el sentit que combina llegums i pasta, no?
Que és una bona combinació, sembla, i la destaquen per damunt d'altres escudelles
on a vegades hi ha els llegums i no hi ha la pasta, o a l'inrevés, no?
Llavors, en aquest cas, es veu que aquesta és una cosa que està bastant complertet
en quant a les característiques de nutrients que ha de tenir un plat d'aquest tipus.
Insisteixo que no és l'única, igual que a Tarragona hi ha d'altres poblacions que fan escudelles, no?
Hi ha moltes.
Farem una mica de recorregut per dates i anirem donant referències també
de com es fa el programa aquest espai de Tarragona Ràdio,
perquè moltes vegades la gent ha de pensar que aquí tenim una enciclopèdia o alguna cosa així.
Sí, bé, de 30 volums.
Ben bé no és així, sinó que normalment utilitzem fonts diverses, no?
Avui revelarem una mica els secrets i així també els oients poden saber on poden anar a buscar coses d'aquestes.
Sí, perquè si algú es pensa que tot es fa només amb el Google, està molt equivocat.
No.
El Google fa el seu joc i té el seu paper.
Però avui no hi ha res de Google.
Però avui no hi ha res de Google, paper, com abans, com en els vells temps.
Sí, sí, no hi ha res.
Comencem, ja que parlàvem d'aquest dissabte, que és dia 10,
doncs aquest cap de setmana tenim ja moltes festes d'aquest tipus que hi ha a tot arreu.
Però potser les que són d'Escudella hi ha moltes que es concentren entre el dilluns i el dimarts de Carnaval,
és a dir, el dia 19 i 20 de febrer.
Hi ha moltes i molt variades.
Per destacar-ne alguna, n'hem preparat dues de dues poblacions molt diferents.
Per una banda, Pons, a la Noguera, Catalunya ja cap a dalt, fan un ranxo.
Un ranxo és una escudella de pagès que es preparen a aquesta diada de Carnaval.
Hi ha 70 paroles, això és una cosa ja molt dimensionada.
Pensen que a Tarragona n'hi ha 3, en aquest cas estem parlant de 70 paroles.
Home, també depèn de les dimensions de la parola.
Sí, però només pel nombre de consumicions tindràs una idea molt clara.
A Tarragona, efectivament, amb 3 paroles se'n preparen 1.000 consumicions.
a Pons, se'n preparen en 77.000 consumicions.
Quantes dius?
7.000 consumicions?
Això és una festa no interrompuda mai,
fins i tot en èpoques complicades a nivell polític,
i té una tradicionalitat molt important.
En aquest cas és una escudella de les molt, molt, molt contundents.
No és que s'acabin només el dia 19 i 20,
perquè com totes les festes, el Carnaval també té cap buitada.
I normalment el cap de setmana següent és el diumenge de Pinyata,
perquè normalment es jugava i es trencava l'olla.
I l'altre dia em van parlar d'això, de la Pinyata,
quan parlàvem d'algun Carnaval de les Illes, podia ser?
No, quan vam parlar dels Oleiros de Galícia.
De Galícia, sí senyor, no era de les Illes, era de Galícia.
Els Oleiros que eren aquelles olles, que té el doble sentit de l'olla, del cercle, tot això.
Doncs bé, en aquest cas hi ha una altra població,
en aquest cas més propera, és a la Noia,
però també una comarca d'interior,
una petita població que es diu Montmàneu,
que en aquest cas el diumenge de Pinyata o el cap de setmana de Pinyata
fa una caldera, en aquest cas és la festa o la diada de la caldera,
que és una altra escudella també,
que es caracteritza també pels mateixos ingredients que us dèiem abans en general,
normalment com a base de porc i a partir d'aquí es van modificant.
En aquest cas hi ha una ambientació, diguéssim, fosc-arnestultenca d'una manera o altra,
perquè tot això s'ambienta amb el segle XVII
i hi ha com una mena de recreació d'uns hostals i de la vida dels hostalers del segle XVII.
En la Noia també hi ha una gran existència de l'afició pels cavalls
i és molt comú veure en aquesta festa la diligència d'Igualada, més que de la Noia,
que és una diligència d'aquestes molt característiques d'una altra època,
però que de quan en quan es pot veure en alguns tres toms i és molt bonica.
En aquest cas, aquesta caldera de Montmaneu és una festa, diguéssim, gastronòmica,
però amb una recreació temàtica del segle XVII i amb l'ambientació dels hostals,
que és on pròpiament aquests ranxos s'han servit durant molt de temps.
Aquests serien, no sé, per posar-ne aquest primer bloc, insisteixo que no és l'únic bloc,
no són les úniques poblacions,
però aquest bloc de sopes podria ser perfectament, o d'escudelles,
podria ser representat pel xerró de Tarragona, pel ranxo de Pons,
o per la caldera de Montmaneu, per posar-ne tres.
Si volen llegir molt més sobre això,
entre els llibres de lectura agraïda sobre aquest tema,
hi ha un del Javier Sust,
que és un dels col·laboradors habituals de la revista Descobri Catalunya,
en aquest cas un llibre que es diu Menjar gratis,
que avui no l'estem utilitzant, però és necessari referenciar-lo,
perquè ens explica com menjar pràcticament els 365 dies de l'any
anant de gorra...
Sense anar als casaments, eh?, de colat.
Però anant a festes gastronòmiques,
on, en tot cas, hi ha tíquets simbòlics o...
És el que jo t'anava a dir,
que abans sí, però avui dia has de pagar una petita quantitat,
una mòbica quantitat, un euro, dos euros...
O en molts casos hi ha vals de degustació
que repartiu als mitjans de comunicació, etcètera, etcètera.
Sempre on es pot buscar la vida per menjar gratis.
Aquest llibre és un llibre d'Ara Llibres,
un editorial que té alguns llibres sobre festes i altres celebracions,
i és una de les referències importants.
Una altra referència important que utilitzem en aquest programa
i que també poden consultar, per exemple,
en el mes aquest que estem, que és el mes de febrer,
és el Descobrir Catalunya,
aquesta revista de la qual també aquest autor és col·laborador,
que ens parla de diferents festes de tot aquest període
i que tenen, normalment, una dimensió prou variada
i prou complementària unes amb altres.
Bé, després de les escudelles hi ha altres menjars.
Una mica plats que no els classificaríem dins de cap grup concret,
però que aquest cap de setmana primer, el del 10-11, ja tenen lloc.
Per exemple, l'arròs té un pes importantíssim
en una població del Berguedà, que és Begà,
una població que hem parlat,
sobretot quan hem parlat de les festes de Nadal,
és d'aquelles festes recomanades on fan la fia faia,
que és una encesa d'atges d'herbes que baixen de la muntanya
i que es crema al centre de la plaça.
Doncs en aquesta població, a banda d'aquesta festa més coneguda de Nadal,
fan una festa de l'arròs, que és precisament aquest cap de setmana,
ja al voltant de les dates de Carnaval.
Té 700 anys de tradició, documentada de diferents maneres
i aquí, bàsicament, l'explicació d'aquest àpat,
que també coincideix amb molts dels àpats que hi ha
en les dates de Carnaval i fins i tot amb altres dates de l'any,
és una mica la idea dels àpats dels pobres, podríem dir.
Antigament, les institucions benèfiques o les institucions fins i tot civils,
els mateixos ajuntaments, organitzaven en determinades festes
uns actes que pretenien ser socialment democràtics.
I normalment la democràcia i la igualtat dels drets comença
perquè la gent pugui menjar, comença una de les coses importants.
Aquest està una mica la base de molts d'aquests menjars.
Per exemple, a Tarragona Ciutat, per Carnaval,
el consistori des de l'edat mitjana repartia gratuïtament vi.
Vi?
Vi, el motiu de les festes de Carnaval.
Ara no crec que ho fes.
Ara es munta la bota, que queda així més estètica, però...
Sí, sí, molt de cosa artística, però...
En el xerró hi ha una degustació de vi, però em sembla que la dimensió era una altra.
Bé, en el cas de Bagà repartien arròs, no?
I aquest és l'origen realment d'aquest menjar d'avui en dia, no?
Ara saps que em recordi, perdona que t'interrompeixi, Jordi,
allò de la sopa boba, que no té res a veure,
que era aquella sopa, aquella escudella que es donava als convents
amb tot el que sobrava a la gent pobra.
Ja des d'aquesta perspectiva caritativa dels monestirs,
aquesta doncs és més civil, no?
Sí, bé, jo en aquest cas és arròs, però jo m'imagino que els condiments
que es posaven en aquest arròs de Bagà, històricament,
doncs no devien ser els menjars més potents que tingués el consistori,
sinó que es devia posar una miqueta el que hi havia, no?
M'imagino.
Bé, en tot cas, el que sí que es feia,
avui tot això ha quedat una mica, doncs, més civilitzat, podríem dir,
l'organització de la festa recaptava per les cases, doncs,
els diferents ingredients, normalment a base de donatius,
i fins i tot la mateixa llenya, no?,
que servia perquè cremessin, doncs, les calderes,
bé, en aquest cas les paelles, per fer l'arròs, no?
És a dir, una mica, alguna vegada aquí hem parlat de les captes de Sant Blay,
les captes de llenya que tenen lloc als pobles de la Ribera, doncs...
Va ser dissabte, Sant Blay.
Sí, exacte. En guai no hem fet programa, Sant Blay.
Per això t'havies posat tu malament de la gola, perquè, clar,
és l'advocat de la gola...
No t'ho creuràs, però dissabte vaig dir
llàstima no tenir un panet beneït de Sant Blay,
que això guareix la gola i jo sense panet beneït de Sant Blay.
No vam fer el programa que tocava, Iolanda.
Per això, eh? Veus que...
Havíem hagut que fer un programa de santets que els tenim oblidats a vegades.
En fi, la llenya, vam anar a collir la llenya de Sant Blay
per fer aquests apres.
En tot cas, aquest sistema de funcionament és molt habitual per semblar
i, doncs, normalment, moltes poblacions ni tan sols es fa un àpat,
sinó que senzillament serveix per calentar-se.
En aquest cas, a Begà, a Begà, també són a nord de Catalunya,
la llenya té doble funció, evidentment, doncs, escalfa,
però també serveix, doncs, per preparar l'àpat comunitari, no?
També en aquest primer cap de setmana
hi ha una festa que no té 600 anys.
Intentem combinar una mica les coses antigues i les modernes, aquí, eh?
El quart any de la seva edició, a Flix, té lloc la festa de la clotxa.
Oh, i tant, la festa de la clotxa, que també ha plegat moltíssima gent.
Sí, la clotxa d'entrada, a diferència, suposo,
que d'aquest arròs multitudinari de Begà,
pensin que la poden menjar durant tot l'any a molts llocs, no?
Això és una de bocata.
Allò d'anar de plat fons, dius, vas de bocata, com a què els hi dius.
Sí, és una dimensió més de bocata, realment, la clotxa, no?
Però és un dels menjars més característics...
Tu l'has tastat mai, la clotxa?
Sí, sí, sí.
Jo no.
No, doncs, és una cosa bastant potent, eh?
La clotxa, vull dir...
No, no, diuen que és boníssima.
Bàsicament, és un pa replet de diferents condiments.
Depèn del lloc, clar.
Aquí l'afegeix una cosa, depèn qui d'altra, no?
N'hi ha alguns...
Parrodó, generalment.
Sí, buit, de la part d'interior en part,
per posar la, doncs, la xitxa, diguéssim, aquí, del que convingui.
I hi ha gent, doncs, que carrega més o menys, no?
Clar, hi ha alguns que són molt potents, no?
Si els hi cau una clotxa, doncs, amarengada,
amb anchoves i amb una mica de bacallà,
doncs, preparin-se un bon trago de vi,
també, d'aquest dels que repartien...
I tres garrafes d'aigua parlat fa la tarda.
Perquè la cosa té tela, no?
Però, vaja, que n'hi ha moltes versions variades,
hi ha gent que l'hi afegeix també a Lleoli,
hi ha gent que no l'hi afegeix,
hi ha moltes qüestions, no?
En tot cas, a Flix,
té lloc, doncs, aquesta quarta jornada de la clotxa,
que, en aquest cas, és un dels plats més característics de la Ribera d'Ebre.
Aquí hi ha, de quan a quan, a aquestes festes,
apareixen personatges curiosos, no?
En aquest cas, el dia 11 diumenge,
doncs, hi ha una de les persones que segurament faria millor aquest programa
que la Yolanda i jo junts, que és l'àvia Remei,
que és una d'aquesta senyores, doncs, autora de diferents llibres.
Que també ha vingut al matí de Tarragona Ràdio, eh?
L'àvia Remei.
Prou mediàtic, doncs, i prou conegut.
I escolta, si vols, la truquem la setmana que ve, eh?
Cap problema.
Mira, millor li pots preguntar uns quants àpats d'aquestos,
així, també populars.
Bé, en tot cas, en aquest cas,
està més en la gama dels,
tu has dit, dels entrepans, no?,
dels bocates, seria un bocata rudimentari,
però, per contra, doncs, té aquests sabors,
per exemple, doncs, l'arangada, evidentment,
molt potent i fort, no?
Aprofitem, també, aquí, en quant a recomanacions
i no es perdin l'especial que té la web de Tinet,
tinet.org, penjada aquests dies sobre el carnaval,
perquè, a banda que parli, per exemple,
d'aquesta festa de la clotxa de Flix d'aquest diumenge,
doncs, hi ha molta informació sobre els principals carnavals
de les comarques de Tarragona, Reus, Tarragona,
el Baix Penedès, també algun de les Terres de l'Ebre,
i està molt ben documentat
i crec que és un dels treballs més seriosos
que s'ha fet darrerament sobre el carnaval en aquestes zones, no?
Doncs, ben fàcil, Tinet.org, i ja està.
Fàcil, fàcil de trobar, no?
És un dels altres elements característics
que hi ha en aquest programa,
que, de quan en quan, s'utilitzem, no?,
pel carnaval, doncs, molt especialment, no?
I després, mentre continuem sentint els quicos,
que ens acompanyaran també aquí a Tarragona,
jo crec que s'imposa, doncs, acabar aquest recorregut
amb un dels plats com molt característics,
ja més de la zona penedesenca,
podríem dir que és el xató, no?, en aquest cas.
Veus l'interrogant que em surt així al cap, com els tebeos?
Vinga, diga, interrogant.
A veure, si el xató el considerem un plat tradicional,
propi d'aquestes dates,
tot i que el podem menjar fins pràcticament la primavera,
als restaurants i a tot arreu.
És com els calçots, ja.
Veus, justament.
La calçotada també la podríem considerar
un apat comunitari de carnaval?
Bé, considerar podem fer el que vulguem, però...
Pregunta.
Pregunta.
T'he deig l'interrogant en Cés.
Veus, veus?
Quina és la diferència?
Evidentment, les calçotades potser són,
m'atreviria a dir,
un dels plats que més s'han internacionalitzat darrerament,
els darrers 20 anys,
i es poden menjar a molts llocs.
Si vostès al mes d'agost tenen un compromís
d'un australià que els ve al Camp de Tarragona,
doncs pot trobar el calçot congelat i menjarà.
De fet, em consta que sense l'ADO,
perquè això està afortunadament molt regularitzat i molt etiquetat,
un dels grans productors de calçots en aquests moments és Almeria.
Doncs mira, jo no ho sabia.
Doncs sí, senyor.
Almeria és un dels grans productors,
perquè té aquella característica d'assecar
i aquella característica també propera a la línia de la costa.
Hi ha moltes zones que s'estan fent.
Aviam, arriben aquí i lògicament venen amb la seva D.O.
I la denominació d'origen calçot d'aquí de les comarques de Tarragona
està tot molt...
Però pensa que sí, que hi ha molta importació de...
Ho he de fer un programa sobre Almeria.
Doncs dels hivernacles,
i es veu que es fan aquests hivernacles estupendos,
i que sí, sí, es fa el calçot Almeria.
Bé, te respon la teva pregunta,
el teu interrogant, que continua en Cés.
El xató, a diferència del calçot,
d'entrada el calçot era un àpat absolutament familiar.
Fixa-vos que molts dels àpats que hem parlat avui
encara tenen aquesta dimensió comunitària.
La calçotada, en el seu origen,
tenia una dimensió absolutament privada,
és a dir, em refereixo a l'àmbit privat,
que podia ser, evidentment,
més o menys ampli que d'àmbit privat,
és a dir, evidentment, una família podia tenir molts membres
i era més gran,
però era una cosa que es feia normalment al mas,
no es menjava mai en restaurants,
no es menjava mai a mostals,
i molt menys es posava al centre de la ciutat o de la vila.
A diferència d'alguns d'aquests plats
que hem destacat avui,
i que hem parlat d'escudèies de fa 600 anys,
doncs, per tant, la diferència és important.
Després, hi ha una segona qüestió essencial.
El xató és un plat de carnaval
perquè, no ara, sinó històricament,
les societats de dues poblacions,
que són històricament barallades,
que són Vilanova i la Geltrú i Sitges,
avui en dia la ruta aquesta del xató,
ja fa dies que va,
agafa Vilafranca, Sant Pere de Ribes,
aquest cap de setmana, aquest diumenge,
si no m'equivoco, és a Canyelles,
el dia 11,
és una petita població...
No, perdó, Covelles,
Covelles, a Canyelles també es fa,
però a Covelles és.
Per tant, relativament a prop d'aquí.
També agafa altres poblacions com Cunit,
Calafell, el Vendrell,
algunes ja s'han fet,
altres es faran.
Bé, en tot cas,
tant a Vilanova com a Sitges,
les societats, les entitats de carnaval,
sempre, històricament,
el dijous de carnaval,
i també algun altre dia,
però els dijous grans,
sopaven i sopen,
igual que els quicos diuen,
es cantava, es canta i es cantarà,
doncs sopaven i sopen xató.
Llavors, és una...
A les salaons, també,
el fet que no sigui car,
que siguin els bacallars,
les enxobes,
aquest tipus de coses,
no ho sé.
Coincideix, per exemple,
això d'aquests productes
coincideix amb el de la clotxa,
té un punt de contacte.
Però el que és cert
és que aquesta gent
menjava el xató
amb les seves múltiples variants,
recordo que anàvem fer un programa
explicant les diferències
si portaven oliors arbequines negres
o d'un altre tipus.
Si deixaven coure l'escarola,
no la deixaven coure.
Exacte,
hi ha moltes varietats,
però sempre ha estat
i és un àpat de carnaval
que té lloc,
a banda d'aquestes festes multitudinàries
que tenen lloc
en diferents poblacions,
el dijous gras
encara es pot menjar,
a la subexemple,
a Vilanova,
totes les societats importants
mengen aquest plat.
Per tant,
en el seu origen
és un plat vinculat al carnaval.
D'on ve aquesta vinculació?
Hi ha moltes teories,
però una de les més clàssiques
és que aquest dijous gras
sempre tenia un protagonisme
molt important,
la cerimònia d'aixatonar la bota,
la bota de vi,
aquesta bota que parlàvem
d'aquí a Tarragona,
aixatonar vol dir obrir,
foradar la bota
perquè caigui el vi.
Aquesta cerimònia
sembla que,
evidentment,
la gent no bevia vi,
doncs només vi,
sinó que qui tenia i podia,
i més si estava
en un context festiu,
procurava acompanyar-se
d'un àpat més o menys
raonable.
Avui en dia
el bacallà és molt car,
i algun altre
d'aquests productes també,
però pensin que
en les èpoques
que se generen
aquestes festes,
el bacallà és,
no diré l'únic,
però un dels pocs peixos
que la gent pot conservar
d'una manera raonable.
Sempre es deia
que era menjar dels pobres.
Per tant,
aquest bacallà,
en el seu origen,
era l'ideal
per fer aquest àpat comunitari
perquè bàsicament
era l'únic que tenien.
diguéssim.
A més a més,
són dues poblacions marineres,
en aquest sentit,
no dic que es pesqui
amb bacallars
a Sitges i Vilanova,
però vull dir que
una mica...
Amb el canvi climàtic
aquest que diuen,
vols dir que arribarien
d'Islàndia
els bacallars també.
Però precisament
era un plat diferent,
no?,
a la pesca diària
que es podia pescar,
o que es pot pescar
en aquestes poblacions
i per tant
tenia una certa gràcia.
Ah,
però el saïtó sí que es faria.
Sí,
no,
que és un plat de carnaval,
que és una de les versions
que es dona,
no?
És a dir,
el que està clar
és que sí que és un plat
de carnaval
i que la calçotada,
doncs,
més que ser un...
La dimensió
és de festa privada
que és d'haver popular
més que de festa popular
d'entrada,
no?
Avui en dia,
doncs,
com tot es barreja,
doncs,
podríem dir...
Mira,
veus s'ha apagat
la llumeta de l'interrogant?
La dono per bona.
Donem per bona.
Donem per bona.
En fi,
avui hem parlat
d'aquest carnaval gastronòmic,
hem fet una mena
de visita d'itinerari...
No ho hem tocat tot, eh?
Ara en trucaran
els circuiters i dient
no hem parlat
de la botifarra d'ou.
Ja en parlarem
i la tastarem
també quan toqui.
Si tenim dies i programes,
no només des d'aquest
de Cultura Popular,
sinó des del matí
de Tarragona Ràdio,
que seguint la tradició
en diferents moments
de la nostra programació
ens farem en ressò
d'aquests aspectes
més locals
del carnaval
aquí a la ciutat de Tarragona.
Jordi Bertran,
gràcies.
Aquest dissabte,
doncs,
els Quicos...
Els Quicos,
a la Balsal Mercat,
a Balxaró,
Tarragoni...
A partir de les 11,
a quasi 12.
Bona hora.
I l'última recomanació,
els divendres,
normalment el diari El Punt
també emet un suplement
que és el Punt de Festa,
que està també molt bé
i segur que aquest cap de setmana
poden llegir moltes més coses
sobre aquests àpats
i d'altres.
Gràcies, Jordi.
Vinga,
adeu.
Fins la primera setmana.