Bé, de fet, aquesta és la pretensió, que sigui un quart,
però ja saben, ens perden les paraules
i sempre és un quart a més.
Avui em sento generosa, gens beligerant,
i val a dir que... No facis palmes, que encara no hem començat.
I val a dir que bona part d'aquest quart no se'l menja només l'Enric,
sinó servidor. Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Has plantat mai cap arbre?
Has publicat mai cap llibre?
Veus, va de pensar?
Sí.
Sí, què?
Més d'un arbre i més d'un llibre.
Quants arbres, quants llibres?
Els arbres i plantes no ho sé, molts.
No, plantes no val, eh? Un gelant i no val, arbres.
I llibres?
Llibres sí, no, no, no, crec que no hagis fet tants com per no recordar-te.
Dos, segur, i potser...
Dos segur.
Però com pot ser dos segur i potser un altre?
I una part d'una altra.
Perquè llibre col·lectiu i una part meva.
No, i de fet, sí.
Llibres propis, dos, i després que hi surtin coses meves,
tres o quatre més.
I dues criatures, i la teva joventut, oh, escolta, tens la vida ja plena d'auta.
Ja en puc morir, ja en puc morir.
No, home, no, no, tampoc és això.
No, no, jo no tenia cap intenció així lletja, eh?
Però si ja ho tinc tot fet, què pinto aquí?
No, home, no.
De moment fes un quart de català i després el que vulguis.
Informacions diverses, ràpides, perquè això ja en parlarem la propera setmana.
Una té a veure amb la presentació de voluntaris al vendrell,
l'altra la presentació d'un llibre.
Sí, les presentacions de voluntaris, doncs, dintre del tema del voluntari lingüístic,
aquesta tardor estem fent noves parelles.
Estem fent...
Se't posa veu de cupidor, quan dius això de noves parelles.
I si hem de fer cas de la campanya que apareix ara als mitjans de comunicació,
deixem-me abans el tema.
Enric, no deixem-ho.
Escolta, escolta, Enric, hi ha hagut alguna cosa que hagin passat de parella lingüística a parella més?
Sí.
Ah, sí?
Sí.
Ah, sí?
Sí.
Moltes?
No tenim estadístiques oficials, però n'hi ha.
Sí, quina gràcia.
Va, ja en parlarem.
De moment, el dia divendres passat, a Vendrell, van prendre l'alternativa,
diguem-ho així, en llenguatge de Tore.
Que no et queda gens bé, però en fi.
Hi ha una àmplia tradició de Tore, els catalans des del segle XVIII.
Oh, i tant, i bous i coses d'aquesta.
I èpoques en què les millors corredes...
Per això no fem mai un quart de català i fem 30 minuts, quan no toca.
Un espai de 30 minuts, un espai de 25-30 minuts en ràdio, és llarguíssim, es fa eterna, Enric, va.
A veure, a Vendrell, tenim 8 parelles noves.
Es van presentar divendres passat.
Ahir es van presentar 13 parelles noves a Salou i demà, sí, demà 22,
demà 22 se'n presentaran 6 més a Calafell.
Això sense tenir en compte a les 40, no sé quants, que vam presentar aquí a Tarragona, fa poc i tal.
Quin èxit, no?
Sí.
Molt bé.
I després, això són coses que ja estan fetes o seran aquesta setmana,
i després per la setmana que ve anticipo i avanço que hi haurà la presentació del llibre
Rastres de Sàndal d'Anna Soler, Pony, Aix, Miró,
que és una cosa que organitzem des del Centre de Normalització Lingüística
per a, diguem, des de l'àrea del voluntariat, eh, organitzat aquest acte.
De fet, és obert a tothom, eh?
Es fa a Caixa Fòrum, el Caixa Fòrum, allà a la Fundació de la Caixa de Colom,
però ja en parlarem una miqueta més la setmana que ve, perquè és dimecres que ve,
llavors ja dimecres que ve explicarem una miqueta més tot això.
Sí, i el contingut del llibre que és interessant.
Primera notícia comentari de la setmana Català Oficial o no?
Sí, últimament anem recopilant dades i notícies sobre els temes d'oficialitat del català
en diferents àmbits administratius i polítics, eh?
I, per exemple, comencem, anirem de...
Vinga, vols que faci així rotllo test? Vinga.
Sí.
Català Oficial o no, a l'Aragó?
No ho serà.
No ho serà.
Per què? Doncs la famosa llei de llengües que fa anys que remenen
i no sé quantes temporades fa que remenem aquí a un quart de català,
sembla ser que ara ja té un redactat provisional
pendent d'entrar a les Corts Aragoneses d'aquí uns sis mesos, aproximadament,
i el gran tema, des del punt de vista lingüístic per nosaltres,
era saber si el català tindria caràcter de llengua oficial en algun lloc,
o, diguem-ho, per exemple, podia ser oficial a la zona
o de la franja de ponent, o oficial a tota l'administració, coses d'aquestes.
Doncs bé, sembla ser que, finalment, res de tot això.
La llei de llengües d'Aragó té un redactat final
en què hi ha, respecte al tema de l'oficialitat o no de les llengües
diferents del castellà a l'Aragó, que n'hi ha dues,
que són l'aragonès i el català, doncs...
L'aragonès, jo recordo que m'ho vas explicar una vegada,
però és que tinc tan mala memòria.
Sí, l'aragonès és una llengua romànica derivada del llatí.
I com és?
És el que ells en diuen la fabla.
Ah, d'acord.
I jo he sentit parlar...
Però no es parla?
Els pobles més...
Habitualment.
A la ciutat, no.
A la ciutat és difícil.
L'àmbit rural l'encada és molt bé.
Jo vaig estar fa uns anys per allà al Pirineu o aragonès
i la gent del poble parlava en aragonès.
S'entén bastant, perquè entre el que s'assembla al castellà
i el que s'assembla al català...
I que és romànica.
I que és romànica no és gaire complicat,
però es nota que tampoc és el mateix,
ni que el català ni que el castellà.
Bé, total, que aquestes llengües, la cosa...
Els tres articles que fan referència a això diuen
el dret dels ciutadans a conèixer i usar el català i l'aragonès.
Dret dels ciutadans a conèixer i usar.
Però no deure.
No.
També parla del foment del seu ús en aquelles zones
on hi hagi parlants d'aquestes llengües.
I també el tercer punt diu
que hi haurà garanties del seu aprenentatge
que serà regulat també en la futura llei d'educació aragonesa
de la propera aprovació.
Però el que no diu enlloc és que
tinguin caràcter oficial enlloc.
En cap administració ni en cap àmbit jurídic o administratiu
de la comunitat.
I, per tant, aquesta és la cosa que falla.
Bé, doncs.
I també diu que hi haurà això.
Bé.
No, no, no, que no.
Que no, ja és el que has dit, no?
Sí, no, clar.
Com que tindrà el dret d'usar la gent el català o l'aragonès,
doncs s'haurà de fer una regulació
de com s'ha de relacionar el ciutadà
que vulgui relacionar-se el català o l'aragonès
amb l'administració aragonesa,
tenint en compte que no serà oficial.
A l'Aragó no.
A Europa?
Tampoc.
Per què?
Doncs perquè no.
Perquè la...
Perquè no.
No, ja, ja.
A veure, això és un tema que s'ha parlat moltes vegades.
És el que t'anava a dir, justament.
El tema d'Europa...
Europa és molt curiós.
Europa és molt gran.
A mi em desorienta molt,
perquè a vegades he sentit,
però en els últims 4-5 anys,
per posar un límit que podria posar-la més, segurament,
ara sí, ara no.
Aquí sí, però allà no.
En l'àmbit del Parlament,
sempre i quan...
Sempre, sempre...
Hi ha un sí en punts suspensius, sempre.
Sí, condicional, sempre.
Exacte.
Per tant, jo ara per ara no sé com està el tema.
El resum graciós i paradoxal
és que tu com a ciutadana
sí que et pots adreçar a la Unió Europea en català,
per escrit,
però en canvi un eurodiputat no.
Per escrit.
Sí, un eurodiputat no.
I això, i que tu puguis com a ciutadana
és un acord entre el govern espanyol i el govern espanyol.
Però un eurodiputat també és un ciutadà.
Sí, però quan exerceix d'eurodiputat
no té caràcter...
Fa d'eurodiputat, no de ciutadà.
Ja, ja, ja.
És igual, un regidor és...
Quan està a casa seva
és persona humana, ciutadà de la ciutat que sigui,
però quan està fent de regidor, és regidor
i s'ha de tenir el que li marca la...
Aquest capítol de Ràdio Sessam el vaig veure, eh?
Sí.
Doncs aquest, la cosa ara és que està així.
Fa poc es van reunir quatre eurodiputats catalans
amb el president del Parlament Europeu,
van parlar del tema i la cosa va ser
que tal com està ara la legislació
i la regulació de l'ús de les llengües oficials
a l'eurocàmera i tot això, no pot ser.
I a més a més el tema està tancat
i no es podrà tornar a abordar la qüestió aquesta
fins al 2009.
És a dir, que estarem com un any
sense parlar d'aquest tema, un quart de català.
Sí, un any i mig o dos.
Però en parlàvem molt.
Resumint, que els eurodiputats no poden usar...
El català no està reconegut oficialment
en les institucions europees.
Tercer àmbit, on el català és oficial o no?
Mira, perquè després hem d'obrir pel concurs,
però si no, obriria el telèfon.
Perquè és a l'administració de l'estat espanyol,
el català és oficial?
Què dirien vostès?
Doncs és que sí.
No ho és, però ho serà.
Ah, que ho serà.
Ho serà perquè el que ja s'ha aprovat,
i això es va aprovar al Jurel,
el que passa és que aquestes coses van per llarg,
es va aprovar un real decret de creació
del Consell de les Llengües Oficials
de l'Administració General de l'Estat
i l'Oficina per les Llengües Oficials.
Això és un real decret aprovat a l'estiu.
El temps que trigaran a les palaces
és qüestió de mesos,
i per tant encara no està massa, però ho serà.
I l'objectiu d'aquests dos organismes,
evidentment i lògicament,
serà el que els ciutadans de les comunitats autònomes
amb llengua oficial pròpia
puguin exercir de manera plena el seu dret
a dirigir-se a l'administració general de l'Estat
en aquesta llengua,
en els termes que estableixen les lleis.
Llavors, hi haurà,
amb aquest Consell de les Llengües Oficials,
hi haurà representants de tots els ministeris,
però també hi haurà representants
de les comunitats autònomes
que tenen llengües oficials diferents del castellà,
i també d'institucions com ara l'Institut Cervantes,
suposo que també hi podran incorporar
l'Institut Ramon Llull, per exemple.
Això està en fase de desplegament,
però doncs pròximament ja ens podrem adreçar,
com a mínim,
si serà oficial o no,
no ho sé,
però podràs adreçar-te oficialment
a l'administració de l'Estat en català
i no hi haurà problemes
com ara passa quan van a l'Audiència Nacional.
Sí, ahir a la nit ho vam veure.
L'administració,
policial espanyola?
Doncs també, també.
Ho és o ho serà?
Ho serà.
De fet, no,
de fet, aquí és una mica diferent el que passa,
és que ja hi ha ordres concretes
del director general de la Guàrdia Civil
i de la Policia Nacional,
que és el senyor Joan Mesquida,
el fet que es digui Joan Mesquida,
que és un cognom balear,
me fa pensar que alguna cosa
ja deu tenir a veure amb el que aquest senyor...
És possible, sí.
Deu ser català no parlant, potser.
Doncs hi ha instruccions concretes
que diu que totes les unitats de la Guàrdia Civil,
de les unitats que ho tinc en castellà,
això ho he tret d'una web
de l'Associación Independiente de la Guàrdia Civil,
que aquests estaven a favor d'això.
L'administració policial
t'estàs referint a totes les forces
i cossos de seguretat de l'Estat,
Guàrdia Civil, Policia Nacional, etcètera.
Sí, bé, de moment la cosa va concretament
per la Guàrdia Civil,
però tenint en compte
que el senyor Joan Mesquida
és director general de Guàrdia Civil
i Policia Nacional,
això també haurà d'apancar a la Policia Nacional.
Sí, jo també n'he tingut problemes
amb la Policia Nacional,
me van dir que no m'entenia.
No diguis que tu has tingut problemes
amb la Policia,
pensarà la gent que col·labora
un delinqüent al programa.
Jo vaig anar fent amb el carnet d'identitat,
una cosa que cada 10 anys has de fer,
doncs jo hi vaig anar
i jo vaig preguntar una cosa en català
i la gent me va dir que no m'entenia.
Ah, doncs a mi no m'ha passat mai, eh?
Aquest estiu, eh?
Doncs a mi no m'ha passat mai.
Doncs a mi sí.
I he anat a fer papers també.
Ja ho he denunciat.
No, no, cadascú ha d'explicar la seva.
Ja ho he denunciat.
Està feta la denúncia.
Està feta la denúncia?
Bé, total.
La directriu del senyor Masquida
diu que a les casarnes de Bàrrega Civil
s'ha d'aprendre català,
per tant ha ordenat els jefes de Bàrrega Civil
que promoguin,
que parlin amb els organismes autonòmics,
per exemple,
el Consorci per la Nodemolització Lingüística,
perquè els organitgin cursos
per aprendre català.
I en les altres comunitats,
a la Galícia, a la Gallec,
al País Basc, etcètera.
Després també...
Tindreu al centre
que ja no se'n posareu els alumnes, eh?
De moment encara no ens han trucat,
però estem a l'expectativa.
També que a les centraletes telefòniques
els missatges de contestadors
surtin en castellà
i la llengua oficial de la comunitat autònoma català.
Si vol que li contestem en català,
premi l'1.
Si vol que li contestem en castellà,
premi el 2.
Si és una denúncia per assassinat, 3.
El 3.
Si és un robatori, 4.
Si l'han segrestat,
no pot trucar.
Els documents que expadés de Bàrrega Civil
també hauran de ser bilingües en castellà
i, per exemple,
els reglaments d'armes i explosius,
això ho regula la Bàrrega Civil,
doncs tot això també hauran de tenir en català.
Per tant,
tenim dos a dos avui.
Sí, no, no, no està malament.
Tenim un empat dos a dos.
Jo espero que hagin parat atenció.
Costa, eh?
Costa concentrar-se,
perquè la pregunta anirà per aquí.
Breument,
les administracions es posen al punt que
raonable,
lògic...
Quines?
Les catalanoparlants.
Clar.
Les altres, no.
Dues coses.
Una, i també, curiosament,
les dues es van produir ahir,
20 de novembre,
tant a Catalunya com a les Balears.
A Catalunya el govern ha aprovat ja
unificar totes les webs amb el .cat,
que això ja estava fent-se,
i la novetat és també
les adreces de correu electrònic.
i tot això,
abans del 31 de gener...
Nosaltres ja ho tenim, això,
a la ràdio,
tots tenim el cat.
El que passa és que
aquí a la ràdio
sou 20 o 30 o 40
i l'administració...
No, no, no li treguis mèrit,
no li treguis mèrit, eh?
No li trec, no li trec.
Que hi ha altres que són 10 o 12
i no ho han fet encara.
El que vull exposar
és que a la Generalitat
tenen 71.500 adreces de correu.
Costa una miqueta més.
Sí, home, mira.
Informàticament,
s'ha de compaginar,
s'ha de...
Total, durant un any
conviuran les adreces
punt net i punt cat.
Però passat aquest any
ja s'acabarà el punt net
i només funcionarà el punt cat.
Això a la Generalitat
i després hi ha una sèrie de mesures
sobre l'accessibilitat als punt cat
i tot això des de la web
de la Generalitat
i paral·lelament i al mateix dia
a les Balears
feien una cosa semblant,
ells van una miqueta més endarrere,
el que han acordat ells
és que totes les webs
de l'administració Balear
s'integraran al domini punt cat també.
Molt bé, Enric.
I això també pròximament
ja estarà en marxa.
Fins ara hi ha hagut
un relatiu bon rotllo
esperem que continuï,
prenem un respiro,
una pausa molt breu
perquè continuï
aquesta germanò
que tenim avui
a un quart de català.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar aquell programa
informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis!
Envia un missatge
a egarriga
arroba
cpnl
punt cat
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis!
Un quart de català
et respon.
Enric,
truca molta gent.
No.
I també
hi ha moltes preguntes.
Tampoc.
Potser és perquè
li dirà a el Joan Maria
que canviï la falca
que digui al centre
et contestarà
no l'Enric Garriga.
Potser els hi poses
una mica de respecte.
Jo ja et vaig dir
que personalitzar la falca
podia
mimbar una miqueta.
És igual.
No, no, no, Enric, no.
No, home, no.
Intentes trencar la pau
que tenim avui?
És una broma.
No té importància.
Fas la qüestió,
la pregunta que regalem.
La motxilla
amb tots els
paraments
de la queta?
Buf,
clauer,
adhesius,
quetes saltadores
de dos en dos
perquè puguin fer carreres,
punts de llibre.
El buf ja l'he dit, sí.
I la motxilla...
Però si vols posar
dos bufs, jo crec que...
La motxilla,
última motxilla
de la remesa
de l'estiu.
Que estàs preparant novetats?
Sí.
La setmana que ve
estarem format de motxilla
espectacular.
Ja d'hivern,
com entrem temporada d'hivern.
Sí, sí.
De pell.
No, no, tant no.
Tant no.
Les d'ara eren beijos o carabassa,
les noves són negre i vermell.
Més fosquetes, clar.
Negre i vermell.
Negre i vermell.
Com deuen ser anarquistes, potser.
Ai, què dius, ara?
Per favor.
Curiosament, o falangistes,
no ho sé,
perquè són els mateixos colors.
Fem la pregunta, va.
Ai, no s'acabarà mai.
Fai la pregunta.
Fes la pregunta?
Fem la pregunta, va.
Truquin-lo, sisplau,
és que si no, serà terrible.
Fàcil, la pregunta és fàcil.
Digues una administració pública
on el català es pot usar oficialment
i una altra on no.
I una de sí i una de no.
Nosaltres n'hem dit dues de sí,
dues de no.
És fàcil, fàcil.
D'acord.
977-24-47-67.
Si no la saben és igual,
truquin, ja els ajudarem.
Però truquin a l'Enric,
perquè ell ho prepara
i prepara les preguntes.
Que truquin aquí
i que es guanyin
un lot de truces.
Mentre tenim una cançoneta
d'un veterà,
d'aquells macos,
perquè sí, eh?
Un històric.
Un històric, sí senyor.
Que si fos negre i de Mississipi
seria famós mundialment.
No s'ha dit mai,
això d'en Quico Pí de la Serra.
Però com que és català
i és blanquet,
doncs no és prou famós.
Quico Pí de la Serra
actua aquest dissabte
aquí a Tarragona.
A qui actuarà?
I tant.
A l'Auditori Caixa de Tarragona.
Què dius ara?
Dintre del cicle pop d'autor 07.
Entrada,
baratíssima,
dos euros i mig
per allò del donatiu i tal.
Per tant,
una ocasió única,
perquè tampoc és que es prodigui massa
l'home.
No, no, no.
Acaba de treure un disc
que es diu tot,
deurà venir a presentar-lo,
però com que no el tenim home,
posarem una cançó famosíssima,
clàssica,
antiga,
de les de sempre,
que a més a més és molt apropiada,
que és la M'agrada el blues.
D'en Me,
ja el tenim.
Aquí està.
Això que dius,
què que hem dit de si fos negra
i del Mississippi,
estaria...
Sí, sí,
però a més,
jo et diré una...
És allò,
tota la gent que és guitarrera,
i jo no toco la guitarra,
tu sí,
però tota la gent que és guitarrera
sempre diuen
és que el Quico Pia de la Serra
és un guitarrista de primera,
i és veritat,
l'anirem a veure,
eh, Enric?
I com a cantant de blues,
ves-li al darrere,
també.
I tant, i tant.
És famós per el guitarrista,
però com a cantant de blues,
deixa-la anar també.
No cal que fem temps,
que tenim una trucada.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Roser Santamaria.
Doncs no res,
la deixo amb l'Enric
i que no li passi res.
A veure.
No et mossego,
no et mossego.
Només que me diguis això,
una administració
on es pugui usar el català,
que la reconegui oficialment o no,
i una altra, on no?
Al Parlament Europeu, sí.
I a la policia, no.
Ai.
Penso que...
A veure,
tornem a repetir-ho, això, Roser.
Em sembla que ho has dit al revés.
Sobta, però és així.
És al revés, eh?
Doncs al Parlament Europeu no
i a la policia sí.
Exacte.
Què fas, li dones o no?
Home.
A veure,
al Parlament Europeu,
com a ciutadana pots,
però si fossis eurodiputada,
no podries.
Pots estar...
Per tant,
no reconeix oficialment el català,
el Parlament Europeu.
T'ho donem per bona.
I al cas de la policia,
sí, clar,
a la policia tu pots parlar
i la novetat és que ara
la policia té ordres concretes
de què?
no et poden dir
que no t'entenen
i no et poden
fer allò que fan sempre,
que comentem aquí casos sovint,
que problemes a la policia
amb una persona
que ara no l'han volgut atendre
perquè parlava en català.
Doncs això s'ha acabat.
A la Guàrdia Civil,
ara tu pots anar
i no només
t'han d'atendre,
sinó que t'adonaran
els papers en català,
que si truques
al contestat automàtic
també s'ho tindran en català
i que aviat tindrem
la Guàrdia Civil
d'aprenent català
als centres de manualització lingüística.
Molt bé, Roser,
has pres apunts
perquè no sé
què t'acaba d'explicar l'Enric,
però això es pot resumir
dient que tens el regal
i el premi aquí a la ràdio.
El que passa
és que m'he liat
amb el de...
com a eurodiputat
o com a...
És que ens compliquen
molt la vida, eh, Roser?
Ens compliquen molt la vida.
Reconec que la cosa
no era fàcil,
i per això
queda adjudicat.
Queda adjudicada
aquesta motxilla
a la darrera de la temporada
a estiu tardor, eh?
Sí, la setmana que ve
model de tardor.
Per tant,
si voleu continuar participant
tu a la resta d'aigua
ja saps que ho pots fer.
Gràcies, Roser,
per trucar.
Bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Veus la Roser,
que maca,
t'ha trucat
perquè li puguis dir que sí
i li regalis la motxilla.
Acabem ja,
Enric,
que hem fet més d'un quart,
com pots veure el rellotge.
Novetats editorials informàtiques
que has portat avui.
Avui una novetat
en paper gruixuda
perquè té 1.632 pàgines
i estem parlant
del diccionari
àrab-català.
Quantes milers de pàgines?
1.632.
S'acaba d'editar,
això fa cosa de setmanes,
o de fet,
aquest mes mateix,
ha sortit a les botigues.
Jo l'he vist a l'aparador
de la botiga de la Generalitat,
de la Generalitat Alcalde Major,
l'aparador el tenen ja.
És d'en siglo V de catalana,
per tant l'estètica
és molt reconeixible,
a més el tenen
al costat del català-sànscrit,
que també va sortir,
no sànscrit català,
també va sortir,
en vam parlar aquí
abans de l'estiu,
em sembla.
Doncs bé,
això acaba de sortir,
és fruit del treball
durant 10 anys
de dues traductores
i professores
d'àrab i castellà
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
una i de la Universitat
de Barcelona a l'altra.
Margarida Castells
és la de la Universitat
de Barcelona
i Dolors Cinca
era la de la Universitat
Autònoma de Barcelona
d'Iquera
perquè va morir
l'any 99
i per tant
no ha pogut arribar
al final del treball,
però és una cosa
que van començant
entre les dues
i que finalment
ha acabat
Margarida Castells.
És un diccionari
d'àrab estàndard,
que...
Les formes dialectals
no les contempla...
L'àrab estàndard
és el que s'utilitza
en els mitjans de comunicació
i justament
en els últims anys
amb l'embranzida
que ha agafat
la televisió per satèl·litat
al Jazeera
ha fet que això,
l'àrab estàndard
que no estava
prou difós socialment
i en cada país
ara
no parlava en el seu
i tal,
doncs ara gràcies
a la televisió
al Jazeera
s'ha unificat una mica
i com a mínim
amb el món
de la comunicació
és el que s'utilitza més,
per tant,
aquest diccionari
parla d'això.
Conté 9.000 arrels,
41.000 paraules,
67.000 excepcions,
114.000 sentits,
23.000 exemples,
4.000 noms propis,
neurologismes tècnics,
científics i periodístics,
localismes de tot el món àrab,
vocalització de tots els mots àrabes,
perquè això és una
de les nostres dificultats,
plurals i regulars,
recimbrevals,
compendi de gramàtica àrab
en català,
perquè ho puguem entendre.
I aleshores,
doncs,
l'autora,
la Margarida Castells,
explica diferents motius
pels quals és important
en aquest diccionari.
Entre altres coses,
també era l'única
de les sis llengües
obligades de l'ONU
que encara no tenia
diccionari
d'equivalència al català,
era l'única,
ara ja hi és,
i llavors ella
dona uns quants motius.
Primer motiu,
perquè cada vegada
hi ha més traduccions
de literatura àrab al català.
Un altre motiu és
perquè entre nosaltres
hi ha població d'origen àrab
interessada en el català.
I que està parlant ja català.
I que està parlant,
i per tant aquest diccionari
amb ells els facilita,
els que parlen àrab
els facilita
adaptar-se a la nostra llengua.
cada vegada més
per estudiar àrab des d'aquí.
I un altre motiu seria
que la contrapartida,
el món àrab,
coneix l'existència del català
perquè ara hi ha un diccionari
que els hi posa
al davant els ulls
que existeix
de la llengua catalana.
I també important
pel tema
de les traduccions jurídiques.
El llenguatge jurídic
doncs aquí també està molt present
i està molt solucionat.
Tot el que era necessari,
no hi ha cap mena de dubte.
Enric Garriga,
moltíssimes gràcies.
Tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona.
Em convides a anar a veure
al Pi de la Serra?
Sí? Doncs vinga.
Gràcies, fins dimecres.
Dimecres, més no, fins dissabte.
M'agrada el blues
Com un cavall
al galop negre de nus
Vé de lluny
i el tinc a prop
M'agrada el blues
M'agrada el blues
M'agrada el blues
I no em demaneu
perquè és com un fosc
Ha de poder rodar bé
M'agrada el blues
M'agrada el blues
El blues
El blues ha foragitat
Amb la seva filigrana
Fent del meu cor un vedat
De sardana americana
Big Bill Bruns
Big Bill Bruns
M'agrada el blues
I malposar
A la meva trajectòria
I on havia de fer un
Com una dedicatòria
M'agrada el blues
Som amics des de fa temps
Així em fa just
Com que fer llen
N'em encens
M'agrada el blues
M'agrada el blues
M'agrada el blues
Swing, trempera, film, plau
Precioso bus
Sigui brusc o sigui suau
M'agrada el blues
M'agrada el blues
M'agrada el blues