Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut, continuem parlant de les festes nadalenques.
D'alguna manera, nosaltres anem guiornint l'estudi cada dimarts
des d'aquest espai de cultura popular i tradicions,
que per cert, les fires de Nadal i tot plegat
comencen a funcionar bastant abans de Santa Llúcia.
Sí, sí.
Abans era pel 13, ara ja una setmana abans ja ha funcionat.
Després va ser per la immaculada Concepció i ara ja ha sigut abans.
Vull dir que anem avançant.
Nosaltres continuem abordant i parlant de qüestions relacionades
amb les festes de Nadal.
Per exemple, repassarem algunes coses que cal tenir en compte
i parlarem de pastorets.
El Jordi no sé què em deia, de pastorets ocupes.
En fi, coses seves ara ho sabrem de seguida.
I fins i tot afegirem un altre element gastronòmic, els canelons.
Per tant, farem com una mena de programa de varietats nadalenques.
Sí, sí, és el que estem fent aquests dies.
Molt rebeu.
I el que podríem fer és començar amb el que, sens dubte,
és el hit parell d'aquesta casa del Nadal,
que és aquest treball que ja ens presentava el Jordi l'altre dia
i que realment és magnífic i per això podríem començar justament
l'espai d'avui escoltant una de les Nadales tradicionals
versionades per aquestes noies que es fan dir de calaix.
amb noi de la mare.
que li darem que li sàpiga bo.
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.
Tampa, tampa, tampa, tampa, les figues són...
Aquesta és absolutament a capella.
Aquí no introdueix ni instruments.
La deixarem de fons, que soni una miqueta.
La setmana passada vam començar amb un tema a capella
perquè em sembla que és on es veu realment l'essència del grup
i a partir d'aquí li poden afegir altres coses.
És que això de la veu, Déu-n'hi-do, eh?
Sempre es diu que és l'instrument més complex,
l'instrument musical més complex,
si el vols tocar bé i amb condicions.
I aquestes noies realment tenen l'instrument afinadíssim, eh?
Afinadíssim, afinadíssim.
No es pot negar.
Però on comencem?
Doncs mira, avui una de les qüestions que portàvem
era una repassada al que alguns estudiosos
han anomenat el petit gran clàssic del teatre català,
que són els pastorets, no?
Els pastorets.
Aquesta és una frase del Ferran Baile.
Ferran Baile és un personatge que fa anys i anys
que estudia els pastorets.
De fet, ara està preparant un treball audiovisual
sobre aquest tema.
Jo avui, com ja has parlat de tema de fires,
si es vol enfirar, hi ha un llibre,
el millor llibre de pastorets es diu
Àngels, Diables i Pastorets.
I està escrit per aquest periodista, el Ferran Baile.
Tu has fet mai pastorets?
No, jo no he fet mai pastorets.
Jo tampoc, eh?
Sembla mentida.
Tant folclòrics que són tant tu com jo que no...
El que sí que n'he vist uns quants.
Home, jo he de veure també de tota la vida,
ja des de petita.
N'he vist uns quants, eh?
Molta mili aquí.
Ara, de Ferran, no, eh?
Ja veus...
No ho sembla, no?
Podríem fer uns pastorets a la ràdio,
que era l'any que ve.
Mira, algun dia l'hagués estret,
podria estar bé.
El cas és fer coses.
Alguna vegada hem posat algun tema musical
d'extret dels pastorets.
Recordo concretament els pastorets de Girona.
Bé, ja que parlem de música,
els pastorets hi ha moltes característiques
que són comunes,
però hi ha algunes que són variades, no?
Una és que hi ha molts pastorets
que tenen algunes dosis de música,
però hi ha alguns pastorets
que són especialment, especialment
importants pel que fa al tema musical, no?
Avui anirem donant així pinzellades, no?
Hi ha uns que són els més,
o uns dels gairebé més musicals,
que són els de Mataró.
Els pastorets de Mataró,
que duren quatre hores,
no és poca cosa...
Però musicals vol dir
amb músiques nadales,
música tradicional.
No, no, tenen una partitura...
Home, tradicional sí,
perquè està inserit des de l'espectacle,
però tenen una partitura inserida
dins de l'obra,
és a dir, que va lligada...
Quatre hores dura aquesta funció?
Quatre hores.
Home, t'ha d'agradar molt, eh,
el món pastorets?
Sí, però...
Coses com siguin, quatre hores.
És un musical,
podem dir que és un musical.
Jo destacaria, per exemple, aquest, no?
Però no sé,
jo aguantaria ni quatre hores a Broadway, eh,
amb un musical.
És que quatre hores, Jordi?
Doncs durant...
Això comencen ara
i estan fins a mitjans de febrer.
I ple.
I ple.
I dels pastorets més llars, sí.
I dels més històrics,
vull dir que...
I després hi ha un dels altres
que són els que també tenen
un gran nivell musical,
que són els de Girona, eh?
Tenen...
Que són més famosos, també.
Tenen una gran participació musical, no?
Cadascú s'ha anat fent
una miqueta
a la seva parleta
dins del món aquest dels pastorets, no?
Per exemple,
a Menorca,
començarem pels més lluny,
tenen les seves versions pròpies
i es diuen pastorells.
Els pastorells.
No els pastorets, no?
Que és, curiosament,
un pes molt important
en aquesta illa
i, en canvi,
gens habitual,
per exemple,
a la illa de Mallorca.
però basats en Folk y Torres, o...?
No, no.
No, no, no.
Les versions...
Les versions poden ser diverses.
Això del Folk y Torres...
No dic perquè és la més propera a nosaltres,
la més tradicional,
la més popular,
la més coneguda, en tot cas, però...
Sí, sí, sí,
és el gran clàssic, podríem dir.
Clar, però hi ha altres versions,
lògicament.
Moltíssimes.
Moltíssimes.
El Folk y Torres el que fa
és estandarditzar, podríem dir,
un text,
però de versions...
un text que no deixa de ser
una llegenda
de caràcter tradicional i religiós
i que han anat recollint
diferents autors, no?
Sí, sí, sí.
En principi arriba
fins al segle XXI
per via tradició popular
i cadascú li dona
la seva òptica,
podríem dir, no?
Però no només és
en territoris més o més propers
com poden ser a Menorca,
també se'n fan pastorets
a Mèxico, per exemple,
que reben el nom
de les pastorelles, no?
I va ser una miqueta el mateix?
La història ens explica...
Sí, sí, és exactament el mateix
en castellà,
però la història diu
que aquestes representacions
allà no tenen un origen,
podríem dir, medieval,
sinó que són influència
dels catalans
que van marxar a l'exili
amb motiu de la Guerra Civil, no?
Espanyola del 36 al 39.
Per tant, seria una readaptació moderna
d'això que van...
I també deuen tenir el seu lluquet
i el seu rovelló i tot això,
Ja saps que els noms
dels pastorets...
Ara no he entrat aquí,
no farem un monogràfic sobre Mèxico avui.
I a més tampoc farem un monogràfic
de pastorets,
que tenim altres coses per parlar-ne, no?
Però en tot cas,
els noms són molt variats,
perquè depèn de la població,
tu has dit lluquet, rovelló,
però poden ser
Garrofa i Pallanga,
Mataties i Jonàs,
Matatà i Jonàs,
Borrego i Bato,
o Borrego i Carquinyoli,
Martinet i Crostonet,
Toia i Sigrunet...
Això són alguns...
Home, jo deia el lluquet i el rovelló
perquè són aquests pastorets
de la salle de tota la vida
que havíem vist des que eren petits, no?
No sé, perquè a vegades és curiós, eh?
En funció dels autors,
dels autors cada...
Els personatges adopten un nom o l'altre.
Els personatges variaven, no?
I llavors, doncs,
hi ha poblacions que el lluquet i rovelló
els hi sonarà a xinus.
Clar, dirà, no, i aquí són aquests, no?
En canvi, dius això, doncs,
el Bato o el Borrego, no?
I clar, doncs, ja surten, no?
Hi ha més uniformitat amb el tema dels dimonis, eh?
Que, de fet, són els personatges que...
Tot, bueno, tot el pastorets...
Les fúries, d'una banda, el llucifer...
Sí, però els que pensen el llucifer, el satanàs, eh?
Vull dir, aquí hi ha més uniformitat.
Aquí hi ha classes, també, a l'inferno,
només faltaria.
Hi ha una jerarquia que cal contemplar.
Bé, anem a...
Algunes cosetes així més curioses,
també d'alguns altres llocs.
Per exemple, si haguéssim de triar
un text molt fidel als textos bíblics,
als originals bíblics,
hauríem d'anar a una colònia industrial
que és l'Ametlla de Marola, no?
Fa molt de fred, aquí, eh?
On està l'Ametlla de Marola?
L'Ametlla de Marola és Catalunya central
i realment fan uns pastores d'aquestos
que són autèntics, autèntics.
Jo crec que només hi ha un lloc
que els guanyin amb fred,
que són els de Calaf.
A Calaf fa molt de fred.
A Calaf sembla que ja és a Noia
i realment fa...
Fa rasca, fa rasca, així ja l'he dit,
tècnicament parlant, eh?
Passa que les de Calaf potser
són com més espectaculars
que l'Ametlla de Marola.
I per què dius que són tan autèntics?
Perquè estan en un àmbit fred
i nadalenc o el text?
No, no, en aquest cas
em referia al text,
no al fred.
El que passa és que m'ha vingut la imatge
d'una vegada veient aquests pastorets
que feia molt de fred
i, bueno, no dins,
però a les arribades, no?
Curiosament,
aquests de l'Ametlla de Marola
es fan des de l'any 1878
i en guany els han donat
la Creu de Sant Jordi,
que tothom en té moltes,
però, bueno,
no tots els pastorets.
Una altra cosa curiosa,
per exemple,
en aquest cas a la Garrotxa,
a Olot,
hi ha uns pastorets
en forma de sarsuela,
no és broma.
Ai, que bonic!
Ah, sí?
Sí, sí.
Actualment es fa en català,
tot i que també hi ha
alguna representació en castellà,
i va ser estrenada el 1880,
que és una autèntica peça de museu,
podríem dir, no?
Això deu agradar moltíssim,
que és el mateix Olot.
El mateix Olot.
El mateix Olot.
Després, per exemple,
hi ha un altre,
en aquest cas a la Bargadà,
capital de la Bargadà-Berga,
des del 1900,
allà representa la versió
d'en Pitarra.
Serafi Pitarra,
que és un gran clàssic,
en aquest cas,
un personatge d'aquestos
d'autèntic autor popular,
podríem dir.
En aquest cas,
hi ha un element molt interessant,
que són uns monòlegs,
que cada any es renoven,
que són com una mena de versots,
cantats més aviat,
bé, més que versots,
unes jotes d'aquestes,
podríem dir improvisades,
però que realment es preparen,
i que van sobre persones
i temes d'actualitat.
Tenen el nom d'un dels personatges,
es diuen Garrofes,
perquè precisament un dels personatges
d'aquí és Garrofa,
Garrofa i Pallanga,
doncs, en aquest cas...
Introdueixen coses d'actualitat,
una mica com farien aquí
els de la Golfa.
Exacte, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do,
aquí com que tenim les dues versions,
que ja va haver...
Aquesta és una de les altres qüestions
interessants també,
perquè hi ha tres poblacions
que tenen una dualitat
en les representacions,
com a mínim tres d'un cert nivell,
que són Sabadell, Terrassa i Tarragona.
En aquests dos casos
hi ha aquesta competència
entre companyies,
podríem dir.
i, per exemple,
a dins de Barcelona,
entre dos antics,
podríem dir municipis
dins de Barcelona,
Sarrià i Gràcia,
hi ha també una clara competència
per representar una de les versions
que es diu l'Estel de Nazaret
i amb dues són centenàries
i hi ha com un pic
entre aquestes dues companyies.
A Martorell van més enllà
i cada any canvien el text complet.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Ara tots,
disculpa un moment,
parlaves abans
d'aquells pastorets de quatre hores,
ho dic perquè aquí a Tarragona
també va passar
amb els que feia la Salle,
que al llarg del temps
sí que hi ha hagut un esforç
per part de tots aquests pastorets
d'anar escurçant el text,
de fer-ho més breu.
Bé, els de Mataró
no tenen ni atenció.
No tenen cap interès.
Ei, que jo tampoc,
no tinc cap interès
en què ho escorcin,
però vaja,
em crida l'atenció.
No, no, no.
Hi ha de tot,
però hi ha alguns
que són realment llargs.
Bé, en tot cas,
hi ha tantes versions
com podem dir
com poblacions busquis.
I coses així modernetes,
musiquetes i...
Hi ha hagut,
podríem dir,
intents de renovació del gènere.
Algunes de les coses
que hem esmentat,
com per exemple
a la de Girona,
és una clara renovació,
és un espectacle molt actualitzat,
amb un acabat tècnic perfecte,
molt gros.
o, per exemple,
altres coses
com comentàvem
aquestes sarsueles d'Olot,
en el fons,
això és una renovació
que es va produir
en el segle XIX.
Home, això en el seu dia,
en el seu dia,
en ple segle XIX,
no sé,
és com va fer
el Jesucristo Superstar
quan es va fer la pel·lícula,
no?
Ara què hauríem de fer?
Uns pastorets hip-hoperos
o de raperos,
alguna cosa així?
Bé, la cosa ha anat per aquí,
perquè hi ha diferents versions,
hi ha uns que són famosos
que són els pastorets rock,
pastorets superestel,
pastorets rock,
que va escriure
i preparar Ricard Raguant.
Ricard Raguant
és un personatge
que s'ha dedicat...
Home, important
en el món del teatre.
Sobretot en el teatre musical,
no?
Després hi ha
un altre curiós
que són els pescadorets
d'Enric Pérez,
que és el trasllat
dels pastorets
amb un ambient
de pescadors.
Mariners.
Jo sento aquest títol
i jo no sóc conscient
que vaig a veure allò
la remuneració
de quan va néixer
Nostre Senyor
i tot plegat, eh?
Bé, doncs te n'oblides
d'una cosa important,
perquè entre els apòstols
ja en van parlar
fa pocs dies...
Per favor, Sant Pere.
No, no,
és veritat.
Sant Pere i Sant Andreu
van parlar.
I Sant Andreu, efectivament.
Hi havia uns quants
de pescadors.
O, per exemple,
després,
hi ha hagut
altres casos
com això que us deia
que Martorell
canvia en el text,
però també hi ha hagut
altres poblacions
que han seguit
aquest canvi de Martorell,
no?
Per exemple,
a Cardona
també, doncs,
ho actualitzen,
però, a més a més,
hi afegeixen
aquesta connexió
molt amb el que ha passat
aquell any, no?
Tot esquitxat
d'actualitat, no?
Això succeeix, avui en dia,
a diferència d'aquestos
que et deia del Raguán
o, per exemple,
d'aquest de l'Enric Pérez,
que són
moments concrets.
Hi ha una versió encara,
o dos versions,
una miqueta
més heavies,
podríem dir,
una,
que són els Pastorets Ocupa.
Què són els Pastorets Ocupa?
Ocupa és un text
que està pensat
des de l'òptica
que, en el fons,
Jesús i Maria
eren uns Ocupes.
Uns Ocupes, d'acord,
que va ser una establia,
no una gran casa,
però eren Ocupes,
eren Ocupes,
estaven ocupant
una propietat privada.
Exacte,
és aquest punt de vista,
és a dir,
rellegir
les històries sagrades
d'aquest punt de vista.
No donem idees,
no donem idees
al moviment Ocupa
que encara...
I després hi ha
una altra versió
que ell mateix
s'autodenomina així,
que és el Pau Riba
i amb els seus Pastorets
i Riberens
que és la versió galàctica,
és una mica com la del Cisne.
A veure,
el que m'encanta
és si el que estàs dient
és una part de l'espectacle
que es va poder veure
al Teatre al Magatzem
l'any passat aquí a Tarragona,
la cantada de Nadal
que fan i tot plegat.
Sí, però hi ha un que és
només monogràfic.
Ah, sí, sí.
Vull dir que és bastant brillo.
I després,
doncs, bueno,
amb l'altre extrem,
doncs,
una versió
per Llarg d'Infant,
no?
Un autor,
Joan Salvador,
que va fer uns pastorets
que estan especialment pensats
pels més petits de tots,
no?
És a dir,
fins i tot per aquells nens
que encara es perden
amb el Folk i Torres,
no?
Per tant,
hi ha molts tipus,
no?
Evidentment,
no els hem llegit tots,
abans els he dit
aquest llibre
del Ferran Baile,
però si tenen a prop
doncs un ordinador
hi ha una pàgina
de la Coordinadora
de Pastorets de Catalunya,
les tres dobles ves,
punt pastorets de Catalunya,
tot seguit,
punt cat,
on estan doncs
tots aquests pastorets
i, bueno,
es poden trobar
tota la informació,
no?
Escolta,
no farem cap cosa
per lligar el tema,
senzillament...
És que hi ha lliga de mena,
perquè una de les coses...
No, dic que si vols
intentem lligar pastorets
amb canelons
i si no directament
parlem de canelons
que als oients
hi ha confiança.
Té un lligat molt clar.
Sí?
Una de les característiques
que es troba...
Ah, ja sé per on vas.
Que es troba
el dia de Sant Esteve...
Ui, has estat molt àvia.
Ai, m'has guanyat.
És que algú,
sobretot els actors
que es troba
als pastorets
encara tenen els canelons
a la gola,
podríem dir.
És veritat.
Però vaja,
en tot cas,
els canelons...
És que és curiós.
L'altre dia
vam fer un repàs
així a unes quantes poblacions,
no?
Que feien fires
i feien àpats,
no?
Vam parlar
des del Mandongo
de les matances
de porc
a d'altres...
al blat de moros
caïrat, no?
I en canvi,
curiosament,
no sé per què,
no han fet aquest repàs
els canelons així
amb profunditat.
Mai hem parlat.
Mira, hem parlat de...
Però fixa't
que al llarg de tants anys
s'han de fer aquest espai
sempre renovat, eh?
No ens repetim
gràcies al jardí.
No, no, no.
No ho fem a l'ocupa, eh?
Però fixa't,
hi hem parlat de torrons,
hem parlat de neules,
però els canelons,
que és alguna cosa
tan típica,
no n'havíem parlat mai.
És curiós, no ho sé.
Bueno, en fi...
Què expliquem dels canelons?
No, a veure,
els canelons,
d'entrada,
com la mateixa pasta en si,
clar,
d'entrada,
hi ha allò dels orígens remots
que hi ha en tota tradició,
no?
I...
Els que siguin amants de la pasta,
doncs,
potser hauran sentit explicar
que a Xina,
doncs,
ja fa més de 2.000 anys
que sembla que ja tenien la pasta,
no?
Alguns no se'n van tant allà
i es queden a Roma
a tres segles abans
de naixement d'Eclis.
És a dir,
que els canelons
són abans dels pastorets.
Ja, ja, ja m'ho penso, eh?
Sí, és això.
Com a mínim,
la base de la pasta, no?
Ara bé,
si estem,
si hi hem d'anar,
doncs,
ja,
el plat específic
del caneló,
no?,
en què és un tros de pasta
que s'enrotlla
i dins es farneix...
Cuina d'aprofitament,
descarat.
Això,
les primeres notícies
sembla que venen
dels italians
i són els caneloni
del segle XVI,
no?
Ara bé,
per què els identifiquem
tant amb Sant Esteve?
Clar,
per què es menja
l'endemà de Nadal?
Bé,
això és una qüestió,
diguéssim,
de la segona meitat
del segle XIX,
és a dir,
no fa tants anys,
que succeeix
especialment
a Barcelona,
però també
a Palma,
bé,
a Mallorca,
a les cases benestars
de Mallorca,
també,
i és en aquest moment
quan s'esdevé
doncs,
un plat
típicament català.
Per què?
Doncs perquè en el segle XIX,
especialment a Barcelona,
doncs,
hi ha
la confluència
de diferents elements,
no?,
que ens porten aquí.
Per una banda,
hi ha una cuina,
podríem dir,
burgesa,
no?,
tu parlaves de la cuina
del reprofitament,
cert,
és evident,
però això no està renyit
amb la cuina burgesa
i ara veurem per què,
no?
ells,
per una banda,
tenien aquestes,
no sé,
aquestes relacions,
diguéssim,
internacionals,
no?,
que ens podrien connectar
amb els Cannelloni,
no?,
italians,
però per altra banda
també
es va donar
la influència
d'un altre plat
característic
del moment,
no?,
hi ha alguns llibres
de cuina del segle XIX
que són molt útils
per explicar aquesta tradició,
vull dir,
hi ha un llibre magnífic
de la cuina de Barcelona,
de Barcelona,
la ciutat,
en el segle XIX,
i lliga això,
no?,
que són els farcellets,
no?,
els farcellets,
és un plat d'origen rural
que s'elaborava
a tot Catalunya
i que consistia
en embolicar
les picades de carn
dins de fulles
de diferents vegetals,
de cols,
l'encià,
les bledes,
etc.,
això,
els farcellets,
que encara es poden...
Sí, sí, sí,
ja es fan i tant,
és un plat normal.
Què passa,
com es produeix això,
aquest lligam?
Doncs,
per una banda,
podríem dir que la pasta
era la cuina culta,
que ens arriba
o que es practica
en el món burgès
barceloní del segle XIX
i, per altra banda,
aquests farcellets
són la cuina
més popular
de les pageses
que eren contractades
per les famílies
benestants
burgesses de Barcelona
per cuineres
i que aporten
en aquell moment
a la gastronomia
local barcelonina
tota aquesta saviesa
que havien practicat
a casa seva, no?
Ja veus,
aquests cuiners de disseny
que tenim ara,
que es pensen
que ho han descobert tot,
això ja es feia abans,
això d'agafar la tradició culinària
i donar-li aquesta forma
més renovada i moderna.
Sí, sí, sí, sí.
Home,
ja què dius,
doncs,
uns dels cuiners
que avui en dia
serveixen
més canelons
és el Joan Roca,
el xef del celler de Can Roca,
dos estrelles Michelin.
Sí.
Una xifra curiosa,
no?
Canelons que serveix
per Sant Esteve
o tot l'any?
Bé,
tinc la xifra
de tot l'any
i els de Sant Esteve.
Ai, ai, ai,
per què hem triat aquest restaurant?
No exactament
només per lo de les guies Michelin,
sinó pel fet
que és un restaurant
que va ser fundat
l'any 1800.
Ai,
que continua mantenint
el menjar més tradicional,
no?
Això és important,
no?
En aquest restaurant,
cada setmana
estan al voltant
de 900
rotllos
de canelons,
i 900 canelons
que...
900 canelons
a la setmana.
A la setmana,
que són uns quants canelons.
Jo imagino visualitzar-los
així estirats
i dic...
Són molts.
És com,
no sé,
haurem de fer el càlcul
que és una quarta part
d'un camp de futbol,
no sé tant,
potser no,
però adeu a ser això, eh?
Però,
alerta,
perquè
en el mes
de Nadal,
és i durant l'Avent,
podríem dir,
aquests
900 canelons
arriben a prop
de 3.000
canelons
cada setmana.
Per tant,
tens el càlcul
de quants canelons
d'espatx
enroca l'any?
No, no,
però si són 3.000
durant l'Avent
i 900
cada setmana
la resta de l'any...
Bueno,
per Nadal,
o sigui,
podem dir que al voltant
de Nadal,
en aquest restaurant
s'assumeixen uns 12.000
canelons,
que són molts canelons.
Són molts canelons, eh?
Són molts canelons, eh?
I
caldria fer tot el càlcul
de tot l'any, no?
Però
és curiós,
perquè,
bueno,
deu tenir gent treballant
al restaurant
només fent canelons.
Suposo que sí.
Segurament.
Home,
s'ha de dir
que aquest restaurant
és un dels que ha contribuït
també
a dos processos.
Un,
a la diversificació
dels canelons.
Aquí
s'assumeixen canelons
que estan,
doncs,
plens de verdures,
que estan
plens de foie,
de trufes,
de peix,
de marisc.
És a dir,
hi ha hagut una diversificació
de l'origen del caneló,
que sempre,
històricament,
era,
quan tu deies
el de l'aprofitament,
de la cuina d'aprofitament,
en el seu origen,
la carn que s'aprofita
és la carn sobrera
del dia de Nadal.
Del capó,
de gall d'ingui,
de l'escorregut,
del caldo de Nadal.
Exacte.
Llavors,
això no ho hem explicat
però sí que és així.
En canvi,
aquí en aquest restaurant
el que es fa
és multiplicar les versions.
I per altra banda,
també és curiós
que en aquest restaurant
ha tingut encàrrecs internacionals,
de manera que
ha servit canelons
en països,
doncs,
com França i Anglaterra,
com a mostra
de la cuina aquesta,
diguéssim,
a l'hora tradicional
i a l'hora d'autor.
És a dir,
perquè és un restaurant,
podríem dir,
d'autor
que es basa en la tradició.
Exacte.
Escoltem,
jo doncs trobo que
m'ha cridat molt l'atenció
això de la xifra
del caneló,
és...
És important,
aquesta xifra.
És impressionant.
Jo quan penso
que els que,
quan ens juntem
molta colla
per Sant Esteve,
a les cases,
que podem ser
una família allò
una mica extensa,
25 persones com a molt.
És molt extens.
I has de fer canelons
per tanta tropa,
imagina't aquest home,
bé,
però si guanya la vida,
no té res a veure en tot cas.
però vaja,
a molts llocs
no es deu de passar
dels 50 canelons,
que ja són uns quants, eh?
Clar,
d'això als 3.000...
En el cas que digues tu,
pots anar a 100,
però...
Sí,
i més,
i més, eh?
Pots posar
quasi a 200.
Bueno,
hi ha gent que menja molt,
doncs encara.
Hi ha gent de molta vida,
hi ha gent de molta vida,
ja ho saps.
En el seier aquest de Can Roca
no crec que tinguin
tanta abundància
en els plats, eh?
Molt bé,
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies.
Oi que ens has portat
un altre regalet,
una altra peça
de les de Calaix,
aquesta és la Nadala
de les Nadales, no?
Sí,
i com realment
els pastorets
i els canelons,
malgrat que haguem parlat
de pastorets o cupa
i de canelons
de disseny,
hi ha una Nadala
que és la més clàssica,
no?
O una de les més clàssiques,
te diria, no?
Que és el fum, fum, fum,
tot i que també
amb una versió ben revelada.
Doncs escoltem a veure
com la treuen
aquestes magnífiques de Calaix.
Gràcies, Jordi.
Vinga,
segui.
Soc negri i també soc blanc,
ningú a mi em pot agafar.
S'ofega qui entre mi es fica,
ves, si rumiant una mica
em podràs endevinar.
Nadales, Nadales,
a l'escudella,
Nadales, Nadales,
a l'escudella,
Nadales, Nadales, Nadales.
A 25 de desembre,
fum, fum, fum.
A 25 de desembre,
fum, fum, fum.
Han nascut un немножко
ros i blanquet,
ros i blanquet.
Vi de la Wendy Maria
anés nata en una establia.
Fum, fum, fum.
Han nascut un manyonès,
ros i blanquet,
ros i blanquet.
Vi de la DJ Maria
anés nata en una establia.
Fum, fum, fum.
Nadales, Nadales,
nadales,
Bona nit!
Fum, fum, fum.
Fum, fum, fum.