Dos quarts i mig d'una.
En el moment, com fem cada divendres,
aproximadament a aquesta hora saludant Pep Calvet.
Pep, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Com cada divendres, excepte les dues últimes setmanes,
que vam donar merescudes vacances, podríem dir.
Sí, a més hi havia masses avens a Tarragona i Déu-n'hi-do.
Com va anar la teva Santa Tegla amb aquesta triatló,
suposo, com a plata estrella.
Molt bé, molt contents, molta gent.
O sigui, pensem que parlem de 170 participants.
El dia va acompanyar, també.
i molt sobtats de la gent de Barcelona i Rodalies que ha vingut.
O sigui, cada any va a més.
Sí, la cita aquesta cada vegada va agafant més a ressò.
Des del primer any, i aquest ja en portem 10,
va començar com una cosa així popular a nivell de Tarragona,
de la gent que vivim de les festes aquí,
i ja s'ha anat cada vegada més, més, més, i Déu-n'hi-do.
Suposo que és senyal que les coses s'estan fent ben fetes, no?
Sí, estem molt contents per això,
perquè, per almenys, no...
La gent que va a tot el que és els circuitets,
aquests de triatlons i duelons,
doncs, a veure, t'ho parlen, no?
I t'ho diuen, i molt bé.
Avui el Pep no ha vingut sol.
Deixa'm saludar ja el nostre convidat d'avui,
és l'Artur Aragonès.
Artur, què tal? Bon dia, bona hora.
Bon dia, molt bé.
De sobres conegut per tots els oients, és el pilot,
i ara d'aquí uns instants,
abans hem d'abordar el tema de la gent del cap de setmana,
però parlarem del procés del Dakar.
Abans ho comentàvem, el Dakar arrenca el mes de gener,
però, vaja, heu d'anar allà engreixant tota la maquinària, no, Artur?
Sí, és una feina de tot l'any, eh?
Venim al gener, descansem un mes i mig,
i al marge, a casa que estàs pensant en com organitzar el següent,
perquè la veritat és que és complicat.
Un somni permanent, podríem dir, no?
Sí.
Pep, avancem amb la gent del cap de setmana.
On ens portes avui?
Molt bé, una miqueta de tot.
En BTT tenim el Transmont Sec, a Lleida,
és la dotzena edició.
La poso aquí perquè m'agrada molt,
perquè és una...
Agafes el Mont Sec, els dos Monts Secs,
empalmes el des d'Àger i agafes el de Rubies, també,
i és molt interessant, no?
Llavors, és un desnivell aproximadament de 3.000 metres
i uns 100 quilòmetres,
o sigui, és per gent una miqueta preparadeta, no?
Llavors, també, a peu, tenim aquí, a prop nostre,
tenim la sisena marxa Trencacames, que és el Vendrell,
és per la serra del Montmell,
són 93 quilòmetres, aquests també piquen,
s'han de fer en menys de 24...
Però és que si tu us trencacames, Pep, no pots donar noció, no...
S'ha de fer en menys de 24 hores,
i, bueno, ho organitzen,
si es vulgui posar en contacte, doncs,
a l'Ajuntament del Vendrell.
Que els va a la marxa, eh?, aquesta gent.
I tant, aquests.
Com a raids podem apuntar el segon Open Ride del Garraf,
que ho organitza el Centre Excursionista Talaia,
i també és el dia 29, és a Vilanova i la Geltrú.
Com a orientació, doncs, tenim el curs d'orientació
de la Fira del Llibre, a Collsa Cabra,
i per entrar i saber com va,
és a la unió excursionista vic.org,
i els informaran de tot.
I la que tenim més a prop,
i la típica, és la vuitena caminada
massís a les muntanyes de Prades,
també és aquest cap de setmana, el dia 30.
Se surt des de Vilanova de Prades,
23 euros el que s'apunti ara,
i 25 allí mateix.
Això és com els concerts,
d'entrada anticipada i d'entrada taquina.
Sí, perquè l'Artur també d'això ja em pot dir
que el mateix dia valorar la gent
que es pot apuntar més abans,
després la gent se queda sense obsequis,
és el preu que s'ha de pagar.
Llavors, doncs, la sortida,
de 7 a 8 del matí,
i tens un temps aproximat per acabar
d'unes 12 hores.
D'acord, eh?
O sigui que està farcidet aquest cap de setmana.
Tot el cap de setmana, feina, rai.
Parlar amb ara, Artur,
que el perú de la inscripció,
aquesta caminada per Prades,
són de 23-25 euros,
i inscriure's al Dacart quant costa?
Tres euros més.
Tres euros més.
No, aquest any,
el que és la inscripció,
que t'entra el que és l'assistència a metge,
el menjar i el transport amb avió,
d'una sèrie de recanvis que tu puguis portar,
i dos llantes val 14.500.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, és una gran empresa.
Una empresa gran.
Sí.
A veure, no deixa de ser un negoci,
el París de Car.
Home, l'empresa que fa el París de Car
organitza el Tour de França
i organitza grans eslams de tenis
i la Marató de París,
i, bueno...
Saben el que es fan?
Sí, és com una empresa amb el Pep,
però amb gran.
Amb gran, no?
Tu ets d'acord?
Organitzar el Dacart, Pep o no?
Home, se podia estudiar,
però necessitaries molts Arturs al costat
que te posessin les piles.
Home, jo, per la meva petita experiència,
que vaig també organitzar una cursa d'uns anys,
que ja ho sap,
jo et dic que és més difícil organitzar que anar a córrer,
però sense dubte.
Sí, sí.
Fer 10 anys com fa ell una cursa té molt mèrit,
perquè, vull dir,
acaba amb la paciència del més sant.
Sí, sí, has de tenir unes bones espatlles,
que dic jo, perquè...
A veure, a mi m'agraden molt les crítiques,
tant a favor com en contra, no?
Les de favor, doncs...
Però és que les de favor t'en arriben molt poques, eh, Pep?
Perquè normalment la gent...
Sí, normalment sempre hi ha algú que...
La gent sempre es manifesta quan queixa,
però molt poques vegades, doncs,
hi pensem en donar un copet a l'esquena
quan es que surt, també.
Sí, però normalment,
sobretot la gent que es queixa a vegades,
és la gent que no acaba la cursa,
la gent que...
A veure, la crítica ja dic,
que jo l'accepto tota,
sempre és bona, eh?
Tant si és a favor com si és en contra,
perquè si és en contra, doncs,
tens uns mètodes per poder millorar-ho per l'any que ve, no?
Quina és la rutina d'Artur Aragonès,
ara quan amb profeina es queden tres mesos,
una miqueta més per l'inici del Dakar,
quin és, quin serà aquestes setmanes del teu dia a dia?
Jo funciono una miqueta amb dos objectius importants a l'any.
El primer objectiu ja passat,
que era la Baja Aragón,
que es va fer al juriol,
i a partir d'allà, doncs,
el primer d'any és una miqueta, doncs,
el descans després del Dakar
i una miqueta continuar, doncs,
amb la preparació física de fons, no?,
que diem, una mica bici carretera,
una mica de gimnàs i fer la moto el que toca
per arribar allà l'estiu en condicions.
Després de la Baja, doncs,
bé vacances, bé l'agost,
però, bueno, jo aquest agost de vacances
em vaig anar a fer els Alps italians,
els Dolomides, amb una bici de carretera,
que m'ho vaig passar molt bé,
però vaig fer físic.
Una mica relaxat,
perquè tampoc t'aprens l'entrenament de la setmana.
I ara, doncs,
ara realment, al setembre, octubre, novembre,
realment sí que hi ha cinc dies d'entrenament
que jo bàsicament centro el meu entrenament
en dos dies de bici mountain bike
i dos dies de gimnàs.
I llavors la moto,
intento fer un dia d'enduro
i la cursa que toqui.
És tan important la condició física
per afrontar garanties del Dakar?
És el més important.
Després de tenir diners,
o tenir un esponsor,
és el més important, clar.
Tu has de tenir en compte
que si portes un entrenament exhaustiu
i estàs ben preparat físicament,
tot l'altre surt sol.
Després hi ha un tema, doncs,
de la motivació,
les ganes que tinguis.
La motivació fa molt,
però, clar,
arriba un moment, doncs,
que, bueno,
per molt motivat que estigui,
si et caus a terra
i et pots aixecar malament, no?
Clar.
Ara parlaves del tema de la motivació.
Comentàvem,
abans d'entrar en directe,
que l'organització del París de Carre
ja ha fet una primera criba.
En un primer moment
s'havien preinscrit, doncs,
prop de 350 participants
i que n'hi ha hagut vora
d'un centenar
que ja han caigut
de la primera llista
i l'organització feia servir
criteris, doncs,
tan ateris,
podríem dir,
com la il·lusió.
Sí, perquè ells han intentat
aquest any, doncs,
una miqueta
que el tema d'inscripció
no sigui només ingressar
uns diners.
Ens han fet fer un dossier,
un dossier fins i tot,
a veure,
tots tenim ja
el nostre abast,
els CDs,
tenim un PowerPoint,
podem treballar
amb aquest tipus de...
de material
i noves tecnologies,
doncs,
que realment,
si tu
pots demostrar allà
amb aquest treball
el que fas
i el que pots arribar a fer
i quina és la teva repercussió
mediàtica
al lloc on ets.
Llavors, ells també
el que fan una miqueta
és dir, doncs,
per països, no?
Doncs a cada país
hi donarem unes certes places.
Nosaltres, els catalans,
sempre som dels més inscrits
a tot el món.
A Catalunya fa por de benzina,
això fa molts anys
que el sabeu.
Sí, exacte.
Llavors,
hi ha els francesos
que són els que més hi van,
però, clar,
els francesos
va ser els primers anys
que eren
el 75 o el 80%
dels inscrits.
Ara ja no són
ni el 50,
són el 40
i els catges inscrits.
Llavors, clar,
el segon país
és Espanya
i nosaltres
hi tenim molt a veure.
Llavors, doncs,
tenim, doncs,
allà un punt important
i després, doncs,
això, doncs,
que tu diguis,
doncs, escolta,
doncs, jo
tinc aquest currículum,
he fet tants de cars,
he guanyat un caminat d'Espanya
o he fet aquestes curses
i amb aquests
veremos, doncs,
suposo que ells
també s'asseguren
una miqueta, doncs,
que la cursa funcioni millor
perquè jo entenc
que si hi ha una etapa
molt dura
i se retiren 70 pilots
com va passar un any
l'any 2004...
Això per qualsevol
organització no és bo.
Clar, això és un desastre,
i això ha passat
perquè també
jo el primer de cara
el 2003
també em vaig adonar
que hi havia
una sèrie de pilots
que dius,
bueno, aquest
perquè està aquí, no?
Vull dir, potser
no li toca
estar en aquesta cursa.
Hi ha moltes curses,
amb uns altres durades,
una altra dificultat,
però clar,
el Dakar crida molt
i el Dakar
té 351 inscrits
en moto
que és
increïble.
És una barbaritat.
És una cursa
que val molts diners.
Clar, i hi ha moltes
altres categories
perquè moto i cotxe
són les que
acabaran més
atenció mediàtica
però després
hi ha camions
i hi ha moltíssimes
altres coses, o sigui...
O sigui,
el que hi ha en motos
o en cotxes
també penso
que en poden córrer
180
però és que també
se n'inscriuen
200 i pico
i en camió
no sé si són
60 o 70
que poden córrer.
I una de les coses
que sempre m'ha
pres així
l'atenció
és
córrer amb la moto
a sac
com correu
al costat d'un camión.
Bueno, això
vol dir que el camión
corre molt
si va al costat d'una moto.
Sí, sí, no, no, no.
Està clar.
La qual cosa
te la fa preocupant
encara molt més.
No, però, ostres...
Sí, sí, sí.
Una mica...
Home, jo
ara per sort
no em passa, no?
Perquè l'experiència
una miqueta
ja tens un domini
millor del desert
i de la navegació
i pots estar, doncs,
si jo puc estar
dels 30 als 50
doncs ja estàs bé, no?
Però el primer de cara
que anava de la cua
doncs realment
els camions t'avancen.
Sí, sí.
I cada vegada
que passa un camió
ja no és el
el perill
que es comporta
o la nosa
que et pugui fer
o les pedres que et pugui...
És el cop dur
que s'ho posa, no?
No, és el forat
que deixi a terra.
Cada vegada
que passa un camió
realment
el terreny
s'enfonsa més, oi?
I, clar,
si...
Jo recordo
una etapa
a Líbia
de nit
que vaig fer
150 quilòmetres
en segona
amb els peus fora
dintre d'una rodera
d'un camió
perquè em vaig quedar...
Se'm va fer de nit
a...
doncs això
a 150 quilòmetres
d'arribada
i ja passaven
tots els camions
i aquell dia
vaig arribar
no sé,
a quarts de dues
de la matinada
perquè sortiu
amb timings diferents
o sigui...
Sortim amb timings diferents
Cada categoria
surt en un moment diferent
Les motos surten primer
i si això
em va passar una vegada
però si em passa
l'endemà
ja no puc fer-ho
saps?
Passa que l'endemà
no ho sé
potser era més pla
o vaig dormir bé
aquelles quatre hores
o t'espavilar
i ara no m'agafen
i vaig poder acabar
però
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
els camions
és espectacular
Ja coneixeu
els recorreguts
d'aquesta edició 2008?
Sí, sí, sí
Aquest any
ens fan
una petita
mala jugada
i no ens
i no tenim gaire
Àfrica Negra
i això
és un hàndicap
perquè
fanem molta més
Mauritània
i Mauritània
és tot sorra
realment
és molt molòton
i molt dur
perquè no hi ha
descans
de conducció
perquè vas
tota l'estona
clavat a la sorra
i fent dunes
o fent camins de sorra
i després
doncs que
és molt
molt avorrit
perquè
és la mateixa
el mateix arbre
o el mateix arbust
el mateix camí
la mateixa sorra
el mateix color
el mateix sempre
tota l'estona
el mateix
hi ha molt poca població
és
realment
Mauritània
és on es decideix
la cursa
en aquestes etapes
suposo que
la mentalització
és el més important
moltes vegades
la preparació física
influeix
els calés
els esponsors
la qualitat
de la moto
influeix moltíssim
però suposo
que
la força física
per estar concentrat
per estar atent
al tema
de la navegació
per no abandonar
el més mínim impediment
això de ser vital
en aquestes
espai
pot tenir 600 quilòmetres
de sorra
per endavant
exacte
a Mauritània
sempre acostuma a haver
tres dies molt complicats
que són els tres dies
que realment
has d'evitar
que et passi res
que et passi res
podríem dir
en planera
i ràpidament
que no pots parar
ni a pixar
perquè llavors
ja estàs perdent
un temps
que és molt important
i aquests són els dies
que tu
quan ja tens
una mica d'experiència
i ja saps
que el recorregut
més o menys
per on anirà
ni que hi hagi tramos nous
a veure
el país és el que és
i si has anat quatre vegades
doncs més o menys
has passat
per molts camins
que repetiràs
a partir d'aquí
doncs has de saber
que aquell dia
tot perfecte
i el dia abans
evidentment
ja has de conservar
una miqueta la moto
perquè el mecànic
la tingui en condicions
feu tot nou
i normalment
això
aquests tres dies
estan
dos dies
són abans
de la tapa de descans
que per això
doncs bueno
aquell dia
fem
una mica
de kitkat
i un dia després
l'etapa de descans
perquè el que ja ha quedat
tocat d'abans
doncs hi ha el remat
el remat
que s'ha viscut
a la primera part
després
treu el cap
i la punza
la moto
com és
la moto
que portarà
Artur a Ràgones
aquest 2008
doncs
el 2008
farem servir
la moto
igual com el 2007
que realment
va ser
una bona opció
jo crec que
vaig acertar molt
perquè
vam fer una moto
molt més petita
el nivell
del que s'està fent
últimament
és una moto
derivada
d'una moto
d'enduro
una 525
una KTM 525
i aquesta moto
amb una adaptació
de dipòsits
i d'uns kits
que fabrica
un fabricant francès
que està molt
el cas
de tot això
fins i tot
l'any passat
jo vaig anar
amb ells
que és el MecaSystem
doncs
fas una moto
amb gairebé
40 quilos
menys pesada
que la que havia portat
els altres anys
tens gairebé
les mateixes prestacions
i potser tens
una mica menys
de velocitat punta
però
jo tal com veig
el ratll
l'any que ve
l'important
no és la velocitat punta
i menys
per mi
que no vaig
guanyar la cursa
jo vaig estar
en un lloc
digne
però
no tinc cap pretensió
de guanyar res
i amb aquesta moto
doncs
bueno
tinc la base
perquè
tot el que és
el kit de dipòsit
i tot això
poder aprofitar-ho
però amb una moto nova
d'aquest sentit
doncs jo crec que farem
intentarem millorar-lo
l'any passat
a Tarragona Ràdio
ja hem tingut
afortunadament
l'oportunitat
de copar-se
en d'altres ocasions
amb l'Artur Aragonès
hem parlat
més estrictament
dels aspectes
més competitius
però aprofitant avui
aquest gaire més
distès
que ens proporciona
aquest espai
d'en Pep Calvet
a mi m'agradaria saber
com és el dia a dia
en el que es coneix
com la caravana
del Dakar
arribeu
a l'hora que sigui
a les 10
les 11
les 9 de la nit
o les 2 de la matinada
com el dia aquest
que comentaves
i a partir d'aquí
què és el que us trobes
on dormiu
com mengeu
com és el dia a dia
aquestes coses
que no surten normalment
als mitjans de comunicació
clar
això és
és la part bonica
també
perquè és la vivència
que tens
perquè anar amb moto
doncs bueno
jo saps
el que és anar amb moto
és l'aventura total
és exacte
allà
mira
si les coses van bé
en principi
comences l'espacial
vol dir
comences la terra
quan surt el sol
que això és
a les 8 del matí
llavors
ve donat
el tram d'enllaç
d'asfalt
ve donat
per l'hora d'arribada
a les 8
on comença la terra
vol dir
nosaltres dormim
o en un aeroport
o en un campament militar
que hi hagi pista d'aterratge
llavors com que
aquests llocs estan on estan
i el camí està on està
doncs bueno
si hi ha 200 quilòmetres d'asfalt
sortiràs a les 6
per fer aquests 200
i el primer sortirà a les 8
que es fa de dia
perquè sempre fem l'espacial de dia
perquè els helicòpters volen
i perquè els helicòpters són
els que agafen les imatges
i la vostra supervivència
són la nostra seguretat
en cas de caiguda
a partir d'aquí
l'enllaç de nit
això ja és indiferent
ja depèn una miqueta
del timing de la cursa
però si tot va bé
hauríem d'arribar
o jo intento arribar
entre les 2
i les 3 del migdia
sortint a les 6 del matí
ja
Déu n'hi ha
ja n'hi ha prou
però teca
llavors arribes al campament
i jo t'he de dir
que des del 2003 fins al 2007
el salt ha sigut increïble
vull dir
el que és
amb el tema de càtering
de menjar
i d'infraestructura
del campament
ha donat un salt
de qualitat
del 300%
dormiu en tendes?
cadascú dorm
tens 3 opcions
pots dormir
amb la tenda de campanya
que t'hagis portat tu
o que t'amunti el teu equip
pots dormir
al costat
del teu camió d'assistència
o pots dormir
a la zona
del menjador
que hi ha unes jaimes
amb una forma d'U
en la part curta
hi ha el càtering
i en les dues parts llargues
és el lloc on s'esmorza
i s'assopa
i s'adorm
aquesta última opció
és la que he optat
aquest últim any
perquè
amb una colxoneta
i un sac de dormir
ho tens tot allà
arribes
t'estàs tranquil
te treus la roba
arribes a diners
i amb el que et deia
de la millor infraestructura
doncs
aquests últims anys
hem tingut
el càtering
i hem tingut
uns quartos de bany
i unes dutxes
allà a la vora
llavors
si a més a més
d'arribar d'hora
clar
després d'estar 8 hores
8-9 hores
a la carretera
suant a 35 graus
exacte
pots usar-te
aquesta dutxa
deu ser glòria
és màgic
és màgic
perquè
és quan dius
demà torno a sortir
i d'anem
tot s'està repensant
però dius
això així
clar
perquè llavors et refàs
llavors tens temps de dinar
tens temps de fer-te una siesta
tens temps de veure el mecànic
tens temps de mirar bé la moto
tens temps de sopar
de preparar l'etapa de demà
i de dormir 8 hores
i a la tarda
és un procés de preparació
a la tarda
és un procés
de parlar amb el mecànic
de arreglar la moto
de mirar què és el que s'ha de fer
i de preparar l'etapa del demà
amb el roadbook
que et donen
quan arribes al campament
clar
perquè vosaltres ara
us han donat
una informació bàsica
però suposo que és
quan arribeu
al final de l'etapa anterior
que us donen tot el detall
molt bé
tu tens un detall
de l'etapa del cada dia
amb un rotllo de paper
que és un roadbook
que funciona amb un mecanisme elèctric
que el fas anar amb la mà
que va passant les vinyetes
els punts quilòmetrics
i les referències
i les referències
clar
això ho instal·les a la moto
i a més a més
tens un codi del GPS
que l'organització
t'alloga
i amb aquell codi
desbloqueixes el dia següent
llavors tu
el que has de fer
és coordinar
el GPS
amb el roadbook
i amb el teu trip
que un trip
és un quant de quilòmetres
i
bueno
i això se li diu navegar
però
clar
ara així
sembla molt senzill
però
cada dia
bueno
cada any
podem escutar notícia
que aquest pilot
s'ha perdut
s'ha desviat de la ruta
tot plegat
quan passa això
a què es produeix?
per què pot passar?
bueno
el que passa
que últimament
la navegació
per
l'organització
va optar
fa dos anys
a donar
molts menys pistes
a navegació
amb el GPS
perquè no fos
una cursa en línia
i que amb un puntero
una fletxa
et digués
però tota l'estona
per on has d'anar
perquè llavors
es converteix
en una cursa de velocitat
llavors
el risc és molt més alt
la velocitat
és més alta
i ningú mira
amb les referències
del roadbook
d'aquest
d'aquest rotllo
de paper
que jo t'explico
ningú mira els perills
perquè ja no només
és un tema de perdres
és un tema
dels forats
que te trobes
d'aquí ja sota una duna
per exemple
o el que sota
clar
hi ha una duna tallada
o quan el Pep marca un ratlli
sap que hi ha llocs de perill
que s'ha de dir-li als pilots
doncs vigileu
que aquí hi ha un barranc
o aquí el que sigui
i ells
per això
no van en línia recta
perquè clar
si passa un riu
o en aquell moment
l'acantil·lat
és de 10 metres
més gent amb una moto
o sigui
allí que van a sac
volarien tots
doncs aquest és el tema
el tema és que tu has de navegar
per no perdre't
però per no caure't
o per no tenir un accident
llavors
el que s'ha fet
aquests dos anys
que jo ho trobo bé
és limitar el puntero
i tu
només et donen graus
graus vol dir
del 0 al 360
llavors tu
el roadbook et diu
has d'anar al cap 20
durant tants quilòmetres
però tens uns punts
de referència
que no et donen
cap més pista
llavors has d'anar mirant
que vagis pel cap 20
vull dir
no et serveix
mirar una fletxa
que t'indica perfectament
llavors això
disminueix la velocitat
però també augmenta
el risc de pèrdua
perquè si et perds
estàs molt perdut
perquè no hi ha cap fletxa
que et digui
cap on has d'anar
no hi ha una senyora
que diu
caravana París
a carca per l'esquerra
no
has de tornar enrere
fins a l'altre punt
on et trobaves
i tornem-hi
no
ens queda només un minutet
Artur
malauradament també
en els últims anys
el París de Carca
s'ha estat notícia
per les morts
per les morts
de pilots
i també
doncs
pels ferits
pels danys
que s'ocasiona
a la població
als espectadors
en moltes ocasions
del París de Carca
tu com a pilot
com vius
aquesta situació?
Últimament
ha hagut més morts pilots
que no pas espectadors
nosaltres tenim
un límit de quilometratge
de 30 per hora
i de 50 per hora
controlat per radar
quan passeu en nuclis
per passar per les poblacions
i si no
respecte d'aquesta velocitat
pagues amb efectiu
multes
de fins a 1.000 euros
i si no
no surts a l'endemà
o sigui
això està molt controlat
Artur Aragonès
ja ens tindrem
per continuar a parlar
perquè encara queden 3 mesos
que vagi bé
la preparació
i en tornarem a parlar
de ben segur
Pep
moltíssimes gràcies
i tornarem amb ell
i ens explicarà
la part
més
l'última hora
més avient
de dins
de la cursa
i
el companyerisme
gràcies Pep
arriben les notícies
de la bona
fins ara
i