...
Formalment ara, Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut a Com Queda Dimarts.
És que això és una mica com allò que es feia abans del Dir Solicitat.
Una miqueta, jo, si volen, també m'he posat de portaveu de vostès,
perquè jo sé que els agrada molt el món dels Santets,
i el Jordi feia moltes setmanes, per no dir mesos,
que no ens parlava d'aquests drames i aquests martiris i aquestes coses dels Sants.
I com que li vam demanar, doncs és un home complidor,
i avui ens porta Santets i, a més, amb un cert acompanyament musical,
en alguns casos i tot, no?
I després et van de sonor a la vida dels Sants.
Bé, més que res, hi ha un Sant, que s'esdeveia aquesta setmana,
que té una banda sonora variada en funció d'allà on és patró.
Ah, sí.
I un dels llocs que és patró, doncs sona això.
M'estàs dient que anem a Escòcia?
Bé, sortim d'Escòcia, no anem a Escòcia.
Sortim, partim d'Escòcia.
Partim d'Escòcia.
Home, ja m'havia fet il·lusions, veus.
Terraona Ràdio patrocina un viatge per als col·laboradors i presentadors de la seva emissora.
Cap a Escòcia.
Cap problema.
Els tècnics també en diuen.
També ja no ho sabia, veus?
Partim d'Escòcia.
Partim d'Escòcia perquè tu volies que aquesta setmana parléssim de Sants.
Oh, jo volia, jo volia.
Els oients ho reclamaven també.
Ens tenies abandonats en aquest sentit.
Parlarem com a punt de partida d'un sant que és patró de diferents llocs, de Rússia, de Grècia i d'Escòcia, que és Sant Andreu.
I aquest santet...
Home, però aquest sant també és patró de molts llocs de Catalunya.
Ah, no em deixes acabar, eh?
Et deixo.
No penso parlar més.
Aquest sant ens portarà a fer un repàs pel mapa d'algunes de les festivitats del nostre país.
Pots treure la gaita, Lluís?
És que trobo que és bonica així d'entrada, però després, com dirien els jo, barratlla una mica, no?
Per això l'hem posat perquè...
Fluixeta, així.
Fluixeta, perfecte, gràcies, Lluís.
Després un altre tema que dura vuit minuts.
No és, eh?
Però fluixeta, sisplau.
Bé, la idea és que Sant Andreu...
Veus així, fluixeta, queda bé.
I tant.
És el 30 de novembre i, voltant a aquesta data, doncs, es produeixen tota una sèrie de fets, no?
A mi em venia bé aquest sant perquè, com estem amb la línia nadalenca, tu m'has dit això de comptar els llumets,
doncs, és un sant que ens enllaça amb el Nadal, no?
I de Sant Andreu a Nadal no hi ha un més que val.
O si anava per Sant Andreu, tot l'hivern neu.
No he apuntat cap refrany, me'ls he deixat a la taula.
2 a 0.
Jordi, que no tinc refrany, que me'ls he deixat a la taula, per favor.
Quan arriba, Sant Andreu, el vino vell, ja es pot dir vell, 3 a 0,
i per Sant Andreu, l'oliva, el trull, posareu 4 a 0.
4 a 0.
Hem fet els deures avui, eh?
Jo no.
M'he deixat els refrany a la taula.
No els he fet per...
Tant tinc el llibre aquell de refranys, me l'he deixat.
Sempre ho guanyes tu, un dia que ho guanyo jo.
Per primera vegada a la vida.
Jordi Bertran m'ha superat en el refranyer.
Bé, ja ho esmenarem, això.
Bé, és un sang que ens va molt bé, precisament per això, perquè ens enllaça amb el Nadal, no?
I precisament aquestes dites parlen algunes del temps, no hi ha ni un mes,
o el tema de la temperatura, si neva, és un altre indicatiu,
o això del vino vell, sabem que aquests dies s'estan celebrant festes del vino, no?
En diferents...
Mira, avui la Facultat d'Enologia presenta els vins de l'any.
Mira, avui hem pogut fer el programa des d'allà.
Podríem haver fet el programa Mas dels Flares.
O bé l'oliva, el trull, que també ens en agafa amb aquest temps,
precisament en què es van a plegar olives, no?
I aquest cap de setmana s'ha fet la fira de l'oli,
i l'altre dia parlàvem amb el Josep Baiges,
que és el president del Consell Regulador del DEO Ciurana.
El vam trucar i, fixa't, la pagesia ha evolucionat, lògicament.
Ens parlava des del tros,
mentre colléu olives.
Molt bé.
Per tant, diu que encara estan en plena collita.
Sí, sí, encara.
I, de fet, hi ha fires que tindran lloc els propers dies, també.
Bé, en tot cas, Salandreu,
que ha estat tradicionalment conegut per ser el patró dels pescadors petits,
podíem dir, d'aquells d'art de canya, no?
De l'art menor, o els que pesquen rius i llacs, perdó.
I, a diferència de Sant Pere,
que, doncs, era el pescador dels grans peixos, podríem dir,
o de les grans embarcacions.
I d'ànimes, d'ànimes, Jordi, d'ànimes.
Més coses, més coses.
Bé, en tot cas, el que està clar és que Andreu és un personatge que neix a Galilea,
al sí d'una família pescadora, que és fill de Jonàs i germà de Simó.
I aquest germà, aquest Simó, és el que posteriorment esdevé Sant Pere, no?
Sant Andreu és el primer deixeble de Sant Joan Baptista
i és un dels personatges que més convençut va estar dels ensenyaments de Jesucrist, no?
I va convèncer a Simó, el seu germà, perquè esdevingués Sant Pere, no?
Perdona, ara li veig la relació Sant Andreu de la Barca.
Vé per... on no té res a veure.
Deu vindre per aquí, n'hi ha bastants, eh?
He portat un enllistat de coses, no ho sé, la toponímia aquí ja no hi arribo,
però, en tot cas, és un personatge que va tenir un pes molt important
a la zona, doncs, de l'Àsia Menor, a la zona de Grècia,
i va morir ancià, martiritzat, un 30 novembre del segle IV,
en forma d'X, és a dir, la seva creu és aquesta creu que dona nom,
precisament la creu de Sant Andreu, és una creu que no és la creu de Jesucrist,
és una creu en forma d'aspa, no?, que és molt característica
i que també apareix en diferents temes d'heràldica, no?,
i molt importants, no?
Al voltant d'aquesta devoció, com nosaltres sortíem d'Escòcia,
però, com bé deies, doncs, hi ha hagut un seguit de celebracions en tot el país, no?
Aquest cap de setmana, doncs, vinent, cap de setmana vinent,
per exemple, doncs, es fa la fira de Sant Andreu a Manresa, per exemple, no?,
el dia 2 de desembre, és una fira, doncs, de llarga tradició.
Aquesta fira de Sant Andreu denoten la importància, per exemple,
aquesta està celebrada per privilegi del rei Jaume II l'any 1311.
Aquest rei va ser un rei molt important,
entre altres coses va ser el que va encarregar que vinguessin les reliquis de Santa Tecla aquí a Tarragona,
vull dir, és un personatge que això d'instaurar festes, fires i tot això com a element, doncs, d'identitat,
de crear una dimensió simbòlica del país, que és per allà on se comença sovint a construir un país, no?
A banda del poder polític és també crear aquesta dimensió simbòlica, no?, que és molt important.
Doncs va instaurar aquesta fira de Manresa,
on hi ha uns convidats que ens anuncien el proper cicle, que vindrà després Nadal,
que són els gegants del Carnaval de Solsona,
que estan convidats a aquesta fira.
O, per exemple, una altra datada encara anterior, del segle XII, en aquest cas,
a Organyà.
Organyà és un poble de l'Alt Urgell que es conegut...
Per les homilies.
Sí, anava a dir mundialment, no?
Però prou conegut.
Mundialment, no?
Com a mínim, els que estudien català o fan per treure el títol de català
han de conèixer les homilies d'Organyà.
Sí, un dels textos en català més antics, no?, que es van escriure, no?
I hi ha d'altres, per exemple, la fira de Torroia de Montgrí,
que és de l'any 1393,
o, per exemple, també, més a les nostres comarques,
la fira de Falset, no?, el Priorat, no?
És a dir, al voltant d'aquesta data,
doncs, tenen una prèdica molt important
a aquestes fires de Sant Andreu.
Hi ha d'altres que potser no porten el Sant,
però, en el seu nom,
però també se celebren al voltant d'aquesta data,
com, per exemple, la fira de Nadal de Caldes de Montbuí,
que comença, precisament, en aquesta data,
i, igual que en la resta de fires,
se combina una mica el que seria, doncs,
l'arrel més rural del país
amb els motius nadalencs
o amb d'altres elements, no?
Per exemple, hi ha una que també comença
al voltant d'aquesta data,
que és la fira d'Espinelves, no?
En aquest cas, una fira de Betts, no?,
també molt coneguda, fa 27 anys que se celebra.
En aquest cas, és una fira nova,
a diferència de les altres, no?
Però, d'una manera o altra,
aquestes fires de Sant Andreu
tenen a veure molt, molt,
amb la celebració del Nadal.
Et puc dir un refrany?
Digues, digues.
Anem al 4-1.
El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.
Molt bé, perquè, a més a més,
això és una cosa que no hem dit,
però, precisament, aquests dies s'hi han mirat el temps.
Precisament, el vent, no a Catalunya,
però sí a la illa de Mallorca,
és molt conegut, que al voltant de Sant Andreu,
si no s'ha esdevingut immediatament abans,
ahir, per exemple, a l'illa de Mallorca
feia molta tramuntana,
doncs sempre està molt vinculat amb això, no?,
amb aquesta...
I diu, lluna roja de novembre,
s'endú tota la sembra.
L'olivera plantada per Sant Martí
és la que fa l'oli més fi.
Que bé, bueno, Sant Martí...
Sant Martí, que ja ha passat.
És l'estiuet aquest que precedeix, diguéssim,
aquest temps. Teòricament són dos Sants
més aviat oposats, eh?
Tinc més de Sant Andreu, ja en porto dos.
Si faig els tres, ja guanyo jo, avui.
És que tens un equip de producció aquí a la ràdio.
Home, ràpid, ràpid.
Fas així, clic, amb els dits,
i de tots Sants, a Sant Andreu,
aigua ens doni deu, que no ens n'ha donat.
No massa, no massa.
De tots Sants, a Sant Andreu,
vent o pluja, fred o neu.
Una cosa que haurà de fer.
Aquest és un refrany elàstic, que dic jo, no?
Que ho diu tot, totes les possibilitats.
I si no t'equivoques.
No t'equivoques.
I l'últim, per realment que caiguis derrotat davant meu,
em falta un.
Ah, sí, de Sant Martí a Sant Andreu,
un altre l'estic, que en 20 dies hi comptareu.
Molt bé, molt bé.
Doncs saps que hi ha un refrany
que diu allò del que relaciona, bàsicament.
No, no, no, no, no.
Passa que tu saps que l'hem dit sovint en castellà, no?
Quin és?
Allò que a cada puerco...
La hiaga és o Sant Martí.
Bueno, doncs...
M'arribarà a mi.
El porc aquest, que jo he fet en castellà per ser més dolent...
Prepara't que tinc uns quants més, eh?
No podràs amb mi.
Aquest Sant Martí té molt a veure amb Sant Andreu.
Quin, el del porc?
El del porc.
Perquè, tot i que realment la vinculació del porc i de Sant Martí és evident,
perquè precisament aquest refrany també té el seu origen en el fet que els porcs
doncs es comencen a matar al voltant que arriba el temps fred, no?
Per això també al voltant de Sant Martí, doncs que ja és una època que es diu estiuet
perquè es pot dir que és una miqueta allò l'intermig, no?, la pausa entre el fred d'inici
de tardor i el fred més hivernal que comença a arribar per Sant Andreu.
Això segons els calendars d'aquestos antics.
No és broma que hi ha fires de Sant Andreu, com per exemple la llacuna, la noia,
en què un dels elements essencials és la matança del porc.
Actualment es fa l'escolxador i el que s'elabora més en directe és la confecció
de tots els productes que es deriven del porc, no?
I no només el nostre país té a veure perquè, per exemple,
entre les coses interessants del món, no?,
trobem que la matança del porc, per exemple, és un ritus molt important,
un sacrifici anual que té lloc per celebrar el nou any lunar a Xina, no?
Ah, sí, a la Xina també fan matances del porc.
Jo n'he vist embotits xinos.
Doncs mira, els porquets són una miqueta més blanquets que aquí,
però també és una de les coses característiques.
En aquest cas, té molt a veure amb el calendari lunar i és molt característic.
I escolta, Jordi, tu que has recorregut tant de món.
Has anat mai a una matança del porc?
És igual, crec.
Sí, he anat a una matança del porc, sí.
Bé, em sembla una cosa d'un cert...
No cal que opinis així de militància.
No, no, no.
Què tal?
Però és curiós o...?
Sí, es fa a primera hora del matí, normalment quan fa molt de fred i com a inici d'una jornada que és molt llarga.
I molt dura, molta feina.
Molt dura, molta feina.
Depèn del nombre de gent que hi treballi, doncs s'allarga molt.
Ara veurem un exemple d'un lloc que es fan matances, s'esmatances,
que també he portat una mica de banda sonora i...
Amb una banda sonora d'una matança del porc no serà el xis que el que fa l'animal.
No, no, ja veuràs que no.
A més a més, a la lletra, pròpiament, és una lletra nadalenca perquè anuncia el Nadal.
És a dir, és una mica aquesta vinculació, no?
Mira, mira, mira, diu...
Per Martí, matalguerrí per Nadal, tant si està magre com si està gràcia.
Ho veus.
Vinga.
Aquest és el del Martí.
És una versió catalana del...
Sí, del Andreu.
En tot cas, la part final del programa d'avui anava de matances, no?
I anava a parlar d'una festa, d'una illa, que té les matances del porc al voltant de Sant Andreu
d'una manera molt important i que té aquesta banda sonora que sona prou, prou singular.
Sant Gói principal de Nadal.
Sant Gói principal de Nadal.
Sant Gói principal de Nadal.
Obrim el telèfon aviam si algú ens orienta o anem justets de temps.
Un altre dia.
Un altre dia farem concurs.
No posis aquests programes tan difícils.
No és difícil, és allò per interactuar amb els oients i...
Sant Gói principal que has anat el fill de Déu.
Humana espiritual.
Qui en vol avui?
Sant Gói principal que has anat el fill de Déu.
Això és una cançó de la illa d'Ibissa.
És a dir, jo visualitzo.
Pacha Ibiza, lo comia Ibiza.
I visualitzo aquesta ritualitat a l'hora de fer la matança del porc i dius, hi ha moltes Ibizes, eh?
Sí, sí, sí.
I aquesta probablement és la més ignorada.
Aquesta és la Ibiza més ignorada i la festa d'avui, que diguéssim, arriba aquí per gentilesa d'un treball d'investigació d'una web que és sempre recomanable, que és festes.org,
que precisament aquesta setmana hi ha un article que ens deixa molt bé alguna de les coses que es fa en aquesta ciutat amb els nens,
amb treball en Cultura Popular amb els nens, amb els nens de les escoles.
I s'ha de dir quan es critiquen les coses, també s'han de dir quan s'apel·laren, no?
Sí, en comparació.
Doncs a Ibiza, també a Formentera, als Balears, al voltant d'aquesta data, també, no pensin que les matances del porc tenen sempre un centural que s'ha de fer aquell dia concret, no.
També hi ha una certa possibilitat de variació en què, antigament, les condicions climatològiques tenien molt a veure, és a dir, és bo que facin un cert fred per poder fer aquesta feina.
En tot cas, el sopar que tanca la cerimònia familiar de la matança del porc, una cerimònia, per tant, privada que té lloc en els massos, en les finques d'Eivissa i Formentera,
és una mena, doncs, d'inici d'aquesta teoria que va sostenir, sobretot, el Julio Caro Baroja, que a vegades aquí n'hem parlat en relació amb altres personatges,
que és aquesta teoria de la inversió de papers que ja es dona en el cicle prena de l'enquina de l'enquina de l'enquina i que després ens pregona al carnaval, no.
Realment, el ritus de matar el porc a l'interior de les cases de pagès, i, doncs, és una cosa molt habitual, no només a les Illes Balears,
aquí el que ens hem destacat és aquest sopar especial, perquè és un sopar teatralitzat, no és broma.
La festa es diu, en dialecte, doncs, Ibixen o Formentera, desfressats de matances, disfressats de matances.
Desfressats de matances, eh? Com és la desfressa de matances?
Desfressa de matances és una desfressa estrafolària, podríem dir,
que fan grups d'homes, només, que es formen de manera esporàdica per a aquesta celebració.
Al sopar només hi van homes, en aquest cas?
No, no, no, en el grup d'actors, que ara veurem com a ritual, són homes, però en el sopar hi va tota la família,
perquè la família, en la matança del porc, té un pes molt important.
És madobra.
Tothom fa una feina, des del nen més petit, podríem dir, fins a l'avi.
Tothom té una especialització, homes i dones sense distinció, no?
És una festa, en aquest sentit, molt familiar i molt integradora, no?
Ja en aquest àpat, concretament a l'Ella de Mallorca,
doncs hi ha alguns plats característics, com per exemple l'arròs de matances,
que és un arròs específic que es fa aprofitant precisament part del porc,
l'arròs amb ciurons i frit del porc,
és a dir, aquells que s'acaben de matar el porc,
i hi ha una part que s'ha de consumir directament,
i llavors es fa amb aquest fritz, no?
O bé, per exemple, uns bunyols de farina i sucre extraordinaris.
Quan tu estàs en ple sopar, o bé,
depèn del lloc, perquè depèn dels grups, doncs s'arriba en una hora o en una altra, no?
Aquests grups de disfressats són entre dues i deu persones
que arriben, van repartint-se per les cases, no?
Truquen a la porta, tots van disfressats i amb la cara tapada,
i hi ha una condició prèvia, que és un ritual important,
i veurem per què, que és que hi ha un dels membres que es destapa la cara
i demana permís per iniciar la festa.
Això té un doble sentit.
Una, evidentment tu entres en una casa privada,
això antigament, doncs, per exemple, en el llevant de taula,
que es feia les tardes de festa major,
doncs, en bona part dels països catalans,
els balladors anaven a ballar a les cases, a les portes,
a les entrades o davant de les cases,
i en alguns casos, en les cases més importants,
entraven a dins d'aquestes cases, no?
I sempre hi havia un ritual de demanar permís,
és a dir, una no invasió, sinó una sol·licitud per entrar-hi, no?
I alhora també, doncs clar, evidentment, si algú es descontrola,
hi ha un responsable, no?
Perquè aquestes actuacions són prou descontrolades
en quant a que es fa escarni de situacions concretes,
sovint en clau personal o en política local,
se satiritzen diversos aspectes, doncs,
tant de la vida social com de la vida, doncs, institucional,
hi ha gent que fa, doncs, versos improvisats,
hi ha gent que té una representació teatral pautada amb un guió,
sempre amb una clau irònica, no?
O crítica, no?
Alguns dels temes, doncs, divertits,
un tema històric en aquesta illa són els nàufrags, no?
en riure-se'n dels nàufrags que arriben a la illa, no?
Això és un tema, com bé sabeu, encara d'actualitat, no?
Perquè avui en dia els nàufrags, doncs, arriben a bastants llocs, no?
O, per exemple, en rient-se de la mateixa festa, no?
L'inspector de Sanitat que ve a inspeccionar el porc
a veure com s'ha matat, no?
Aquestes les mesures sanitàries.
Exacte, la inversió de papers, home, dona, és molt habitual aquesta, no?
I, bueno, a partir d'aquí, doncs, com més habitual els jocs picants,
l'erotisme, doncs, formen part d'una miqueta d'això.
Hi ha una excepció, quan hi ha una casa en què durant l'any ha mort
alguna persona, els desfressats no hi van,
i és com una mena també de pauta que tenen.
I, després, una altra pauta final és que, un cop acaba una representació,
doncs, s'hi ha agradat, s'aplaudeix i tal,
i són convidats a sopar, no?
O com a mínim, el ressopor, podríem dir.
Festa residual o festa que es conserva en un estat de salut bastant bé?
Festa ben conservada en aquesta àrea,
dins d'evidentment un entorn rural
que no és precisament multitudinari.
No, precisament no.
Tu ja has posat la banda sonora del Patxal, no?
Clar, és que penso el Patxal, això, els apartaments i tal,
i dius, on en cabim, doncs, aquesta pràctica.
Fortunadament encara queda molt...
Encara ens queden matances i saps matances a la illa de Mallorca,
a la illa d'Eivissa, Formentera, a Mallorca, són molt importants,
i precisament aquests dies, avui hem destacat aquesta illa
que normalment tenim bastant oblidada,
perquè a Eivissa normalment no la toquem massa,
però... i Formentera menys.
Doncs hauríem de tocar una mica Formentera algun dia,
que segur que trobem coses.
Soc imbatible.
Has entrat un pèl sobradet, i perdona que t'ho digui,
amb aquest 4-0, 4 refrancs, vinga, començat, hem de nedar.
A veure, Jordi, jo no et vull humiliar, mai ho faria,
et prento com un símbol d'amistat,
com un regal que et faig d'uns quants refranyets
que tenen a veure en part del Santoral del mes de novembre
i del mes de desembre, i amb allò que t'agrada tant,
com és el món agrícola.
Per Sant Saber, per Etllaç, pel gat masquer,
per Santa Caterina, per la Feixina,
per Sant Andreu, per la Guineu,
i per la Concepció, pel Peixó.
Per Sant Simó, se sembra de ronyó,
per Sant Martí, se sembra de masquí,
per Sant Tomàs, se sembreu,
per Sant Andreu, no ho feu.
Golejada final.
La setmana vinent, vols la revanxa?
La setmana vinent haurem de veure ja desembre, no?
No ens havies de dir alguna cosa de les llumetes?
Han de ser una.
Una mica més i se'ns oblida.
Sí, sí.
S'ha de felicitar a la comunitat xinesa.
D'on? D'aquí?
D'aquí.
Vostès saben que els últims anys s'ha posat molt de moda
posar paranuels que pugen per les escales...
No els suporto.
La comunitat xinesa, suposo que, entre altres coses,
escoltant les múltiples queixes d'aquest país,
entre d'altres les d'aquest programa,
ha introduït un nou model important,
que és que hi ha tres reis mags ja que pugen individualment
o col·lectivament per les escales.
Siguin paranuels o reis.
És un mal menor.
En aquest cas, hem de felicitar els massards,
els tots els xinesos,
perquè han introduït aquest producte...
Tenen vista comercial.
No hi ha dubte.
Per tant, felicitem la comunitat xinesa,
treien els paranuels...
A veure, si vostè va comprar un cos que és bastant lamentable...
Ara el pot canviar.
No, no, ho sento.
En aquest programa som bona gent, però som sincers.
Doncs canviïl, com a mínim.
No el vulgui aprofitar.
Sí, sí.
És que fa molt mal rotllo.
I amb el tema dels robatoris i tot això,
escolta, mal rotllo.
Molt bé, doncs escolta, molt original.
Això no ho sabíem.
Sí, sí, sí.
És nou, és nou.
És nou d'avui mateix, notícia de darrera hora?
Avui mateix no, però sí.
Gràcies, Jordi.
Digues, digues alguna cosa més.
Altres anys ens havíem queixat, avui tocava per citar.
Ja buscaré motiu de queixa.
No pateixis, que sempre en trobarem algun.
Gràcies, Jordi Bertran.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
I extra 밤à.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja Juniors dannet- Harmonia.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.
Adiós ja.