Saludem ja Jordi Tinyena, és el temps del punt de lectura.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
És allò com una illeta, no?, en un dia tan intens
en quant a l'actualitat política, l'actualitat municipal,
doncs aturar-nos un moment al punt del migdia i parlar.
Això té mèrit i jo m'imagino que és una persona
que al Jordi li deu tenir un apressi i un respecte
perquè el Jordi avui parla d'un poeta
i no perquè el Jordi estigui en contra dels poetes,
però la poesia no és precisament el seu gènere,
diguem-ne, més fort, no, Jordi?
I per tant, que avui parlis de Francesc Parcerissas
té el seu mèrit, des d'aquest punt de vista.
Home, el Francesc Parcerissas jo em sembla que el respecta
i se l'estima de tothom que està relacionat amb el món de la literatura.
A part, és escaient parlar-ne
perquè s'està celebrant ara el Dia Mundial de la Poesia.
S'escaia ahir, sí?
Sí, ahir, precisament.
I per tant, sembla el moment adequat per parlar-ne.
De fet, no fa gaire, va ser aquí...
No sé si va presentar el seu darrer llibre.
Va ser aquí per la inauguració de l'Escola de Lletres.
I va aprofitar per presentar el seu darrer llibre,
no com a novetat editorial, però per fer un curs.
Quan es va inaugurar, el local de l'Escola de Lletres
era, diguem-ne, el convidat especial d'aquella sessió.
Sí, sí, efectivament.
I és un home més molt afable, no?
Molt agradable.
Molt poeta, molt poeta en aquest sentit.
És molt poc epotent, que dirien els francesos, no?
No és del tipus de persona que pel fet de ser poeta va provocant a ningú.
És discret.
És molt discret, és una persona ben normal.
Això és una virtut.
Sí, passaríeu pel carrer, si el coneixeríeu el saludaríeu,
i si no, doncs ni us hi fixaríeu.
És a dir, que no l'evita, no?
Quan va caminant pel centre de la ciutat.
Ha demostrat que es pot ser un gran poeta sense ser estrany i estrafolari.
Sí, sí, està molt bé, això.
I pretensions.
Ja només des d'aquest punt de vista és un referent,
però des del punt de vista literari, lògicament, també.
Generacionalment, on el situem, Jordi?
Generacionalment, en això, que parlant de generacions,
ja sabeu que en el món de la literatura
aquesta manera d'etiquetar autors i períodes
està molt discutida, no?
Però bé, continua tenint validesa parlar de generacions.
i si l'acceptem,
doncs ell formaria part de la generació dels 70,
és a dir, de la gent que va començar a escriure,
es va fent madura en la literatura,
just a l'entorn d'aquesta dècada, no?
I va començar a escriure un pèl abans.
I ja em sembla que el primer llibre és del 66,
és el primer premi almenys des de l'any 66.
Només amb 22 anys, molt jove.
Va començar a escriure molt jove.
I, per tant, té una obra extensa pel que són els poetes,
que segur que els poetes bons acostumen a escriure a poc, en general.
Sí.
Doncs ell té una obra, pel que és,
després ho veurem,
em sembla que són un 13 o una cosa així,
llibres de poemes,
que és una obra extensa per a un poeta.
És poeta i traductor, també.
És poeta i traductor, sí.
Ell professionalment va començar en el...
Ell és llicenciat en filosofia,
per ser exactes,
però quan va començar a treballar,
va començar fent classes de llengua catalana
als instituts de batxillerat,
llavors de batxillerat.
Va ser durant uns anys catedràtic de batxillerat.
Devia ser dels primers catedràtics que van sortir,
dels primers professors que van entrar a l'ensenyament,
quan es va permetre,
l'any 70 i pocs,
o bastants,
vaja, l'any 70 i bastants.
Sí, ja era del 80, no?
I va estar-hi una bona pila d'anys fent de professor.
Després ho va deixar i va passar.
Ara està...
Continua sent professor, eh?
Però ara és professor de traducció
a l'Universitat Autònoma de Barcelona.
Jo sempre he pensat que els traductors,
afortunadament,
se'ls comença a reconèixer la seva feina,
perquè fins fa pocs anys
eren com un dels actors invisibles
del fenomen literari, no?
Sí, aquí hem parlat algun...
Hem dedicat algun programa a traductors.
Un, em sembla que només n'hem fet un,
però en vam dedicar un.
I efectivament el traductor
és el parent pobre de la literatura.
Tan important que és,
perquè efectivament tu quan t'afrontes
amb un text que ha estat traduït
sempre estàs llegint el traductor.
En el fons sempre estàs llegint el traductor, no?
Allò que deien de traditore, traductor, traditore, no?
Traductor, tradidor.
Doncs, home, si és veritat
et pot desgraciar una lectura.
O tot el contrari.
Si ets un lector habitual,
el primer que mires d'un autor
que no sigui de la teva llengua
és el nom del traductor i la traductora,
perquè et comencen a ser familiars
i segons qui sigui ja ni l'agafes, eh?
Si ho coneixes...
No el vull llegir.
Si ho coneixes, val la pena dir
ei, jo vull aquesta traducció.
Perquè et poden desgraciar un text
igual que el poden fer magnífic, no?
Hi ha molts escriptors que es dediquen a traduir.
Sí.
És bo que els escriptors es dediquin a traduir.
És molt bo.
Per exemple, l'altre dia parlant del Jordi Puntí
tradueix el Paul Auster, per exemple.
Hi ha molts exemples d'autors coneguts aquí
i actius que, a més a més, fan traducció, no?
Sí.
Home, el que es va guanyar la vida traduint
gairebé sempre va ser el Jesús Moncada,
que era la seva activitat professional principal, no?
És bo, dic que és molt bo que els literats
es dediquin a la traducció,
perquè això garanteix un acostament
al fet literari des de la mateixa literatura.
Clar, el que és la paraestètica,
doncs controlant moltíssim més.
I més hi parlem de poesia, no?
El Parcelisses, a més a més, ha traduït de tot, eh?
No només ha traduït poesia, que també...
Ah, pensava que només havia traduït poesia.
No, no, no.
Ha traduït...
Bueno, o sigui, com...
Mira, és que...
Ha traduït narrativa,
però dic alguns noms de narrativa que ha traduït
perquè, a més, és el pes d'aquesta gent, no?
Dentre la narrativa ha traduït el Josef Conrad,
el César E. Pavese,
la Susan Sontag...
Esclar, estem parlant de noms majúsculs
de literatura internacional, no?
O Edgar Allan Poe, per exemple, no?
O la Dolors Lessing,
Premi Nobel, també, és a dir, clar.
Després ha traduït...
Bueno, i m'oblido del Tolkien.
També l'ha traduït ell?
Sí, el Senyor dels Anells la va traduir ell, el català.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí.
Després ha traduït també Assaig.
I també tornem a una galeria de noms il·lustres
d'aquests del Panté Universal, eh?
Per exemple, Rainbow, McLuhan,
Marquius, el Russell...
Clar, és una bateria.
Inicialment has llicenciat en filosofia.
Filosofia, aquesta branca de l'Essach i de la filosofia...
Sí, aquests els toca, aquests els toca de prop.
Ell es va llicenciar en filosofia
i es va doctorar a l'Universitat Autònoma en traducció.
I ja va orientar-se a l'hora de fer el doctorat cap a la traducció.
Parlem d'un home brillant, doncs.
Sí, i tant.
I en poesia, per acabar aquest passeig,
doncs un gran poeta, que és el T.C. Eliott, per exemple.
Els grans, és el que tu dius.
Els grans de la literatura internacional
han passat per les mans de Francesc Parcerissa.
Els grans, els grans.
Parlem d'ell mateix, eh?
Bé, deia que ell havia publicat una tretzena de llibres
que, insisteixo, que són bastants per a un poeta.
I ha guanyat, com era d'esperar amb aquest perfil
que li estem dibuixant,
els premis més importants que es poden guanyar en literatura.
I de ben aviat.
Deia abans que amb 22 anys havia publicat el primer llibre,
que era de l'any 1966,
que era 20 poemes civils,
amb un títol que ja marca quin és el primer impuls poètic,
aquest de la civilitat, no?
És molt propi de l'època, també, a finals dels 70,
aquesta voluntat de reflexionar sobre el món que t'envolta,
vestit de civilitat, és bastant normal.
Doncs amb aquest premi va guanyar el primer Joan Salvat Papasset,
només amb 22 anys.
A partir d'aquí s'han anat acumulant
amb una cadència bastant ràpida,
amb algun salt, però vaja, cada 4 o 5 anys
algun llibre publicat.
I ha guanyat, doncs, per exemple, el Carles Riba,
que el va guanyar amb homes que es banyen.
Ja sabeu que el Carles Riba és el premi estrella del Sant Jordi,
dedicat a la poesia.
Ha guanyat el premi Joan Alcubé, també,
a la crítica de la poesia catalana,
per un llibre que segurament és el que ha estat més valorat
i el que encara avui representa el cim
de l'obra poètica de Parcerissas,
que és l'edat d'or.
Aquest va ser premiat per la crítica
i va ser premiat també per la Generalitat de Catalunya, directament.
Després té, bueno, el Ciutat de Barcelona,
el Premi Lletra d'Or, en fi.
I després té dos premis també de traducció,
que això també està bé,
això també està bé que es valori l'esforç traductor.
Entre ells, un premi que aquí n'hem parlat alguna vegada
i que és molt apreciat, que és el de Crítica de Serra d'Or.
Hem dit moltes vegades que el fet que els crítics
valori un llibre al qual no et presentes,
no que ho decideixen ells,
és un fet a destacar.
I l'altre, el Premi Cavall Verde de Rafael Jaume,
que també és de traducció poètica.
Déu-n'hi-do.
Un perfil molt destacat,
perquè, esclar, aquests premis,
estem parlant d'un primer que va de l'en 1966
a un últim fins ara que va el 2001.
És sostingut,
és un esforç sostingut a un nivell altíssim.
Hi ha un gran canvi
d'aquells primers llibres de poesia fins a aquests últims.
Sempre hi ha canvis, però...
Lògicament evolucionen els autors,
però...
És que, clar, el tema que deies de generació,
sí que és veritat que es presta molt a l'equívoc,
però tens una empremta
que marca la teva circumstància i el teu món,
que això et vincula amb altres autors
i autores contemporanis,
i et diferencia dels que són més joves, no?
Sí, amb les primeres.
Fins i tot el fet d'haver començat a treballar
com a professor de llengua i literatura català
als instituts.
Jo, que també soc de les mateixes fornades,
d'incorporació a l'ensenyament,
sé que les primeres promocions
que es van incorporar a l'ensenyament
d'alguna manera
eren promocions militants
en defensa de la llengua i de la cultura,
que veien en la seva professió
no només una manera de guanyar-se la vida,
sinó també una manera de contribuir a recuperar
i a posar a nivell el país, no?
Bé, això s'ha passat, és obvi,
que tampoc no cal, segurament,
però a les primeres generacions sí,
que és el cas del Parcerisses, no?
A més a més, professionalment,
ell ha estat vinculat després,
a més a més de ser professor,
ha estat vinculat a les entitats oficials o privades.
Per exemple, ha estat president
de la Societat d'Escriptors de l'EU Catalana
durant un període
i després va ser també director,
em sembla que es diu director,
de la Institució de les Lletres Catalanes,
que és un organisme oficial
del qual n'hem parlat aquí
en un programa també
de promoció de literatura catalana.
Com és la poesia en general?
És difícil, això, d'explicar-ho,
però com diries tu?
No ho sé, els entesos parlen
de diferents èpoques,
del Parcerisses una mica
evolucions una de les altres, no?
Segons això, hauria començat
amb aquest tipus de poesia civil
i hauria acabat amb el cim,
aquest que dèiem ara de l'edat d'or,
en la poesia de l'experiència,
el que s'anomena la poesia de l'experiència.
Que, de fet, són etiquetes
que representen dues èpoques
clarament diferents.
No només en la poesia,
sinó també en la filosofia
i en tots els moviments culturals, no?
Bé, sembla que ara mateix
se l'inclou, doncs,
o se el caracteritza
dintre d'això que anomenem
la poesia de l'experiència, no?
Que, esclar, és molt difícil de definir,
però ell ha definit.
I com que l'ha definit ell,
doncs segurament val més que el...
Que ho diguem amb les seves paraules, no?
Que el deixem que ho digui.
Diu,
Molts dels meus poemes
són cases fetes
a partir d'un mateix patró.
Hi ha un escenari,
molt sovint visual,
que crea una complicitat
de connotació cultural amb el lector.
Parteixo d'escenes assumibles
per qualsevol persona
amb facilitat.
Quan llegim poemes,
reconeixem experiències
que tots hem viscut personalment
o que sabem que existeixen
i que se'ns plantegen
d'una manera visible
per nosaltres
en tant que l'actors.
Una poesia propera, doncs.
Sí, propera.
De fets viscuts,
de fets observats,
de fets quotidians
que estan molt a prop nostre.
Generosa des d'aquest punt de vista, no?
Allò de dir no...
Vistosa a partir.
Clar, per exemple,
hi ha algun llibre
en el qual es mira les coses
a través dels ulls renovats
a través de la infància.
Una mena de llibre
sobre la paternitat, en definitiva.
que, esclar,
permet veure a través dels ulls
del teu fill,
veure poèticament
a través dels ulls del teu fill
les coses
que tu ja deixes de donar-te
que tens davant, no?
I d'una banda,
veure-les de nou
i recordar també
com les veies.
Bé,
aquest en concret,
el de l'edat d'hora,
és un llibre bellíssim.
I a Conselles General
és un llibre molt bonic.
Ens recomanes aquest, per exemple,
per trobar-nos
o retrobar-nos en parcerissas?
Aquest, per suposat.
aquest és per suposat.
Per començar, aquest estaria bé.
Sí, sí, sí.
Aquest és exactament això.
És un tipus d'obra
que reflecteix sobre
i que reflexiona
sobre objectes quotidians,
petits fets de la vida
cada dia,
la recreació
i també la recreació
d'universos literaris
d'altres autors.
Clar, una persona
que ha llegit tantíssim
i que,
encara que només sigui
per traduir-los,
tot i que és per molt més,
també incorpora aquest univers
que ha deixat dintre d'ell
les lectures d'altres poemes.
Dins de l'experiència vital,
doncs, justament,
estan aquestes lectures
i aquestes experiències alienes
que poc o molt
les interioritza, no?,
quan treballa tantes hores
per fer la traducció
d'aquests autors.
Sí, sí.
Hi haurà altra llibre,
per exemple,
que es diu
Natura morta amb nens,
en el qual pel títol
ja es veu
quins són els dos personatges,
la mort i els nens,
evidentment.
I hi ha un poema
que segurament,
si no és el més ambiciós,
segons la crítica,
doncs és un dels més ambiciosos
que ha escrit mai.
És un poema
que es titula La mort,
que és l'últim poema del llibre,
i que és una llarguíssima,
com no ho diríem...
Una lletania?
No, no,
una llarguíssima visió,
una conversa,
radiografia,
jo què sé com dir-ho,
dels morts propers,
dels seus morts propers.
Bé, es tracta d'un poema impressionant.
Molt bé.
Ens has donat unes pistes
per realment,
diguem-ne,
crear la necessitat
d'acostar-nos a aquest poeta
que ha vingut a Tarragona,
que segur que continuarà
mantenint lligams
amb aquesta ciutat
a través d'Escola de Lletres
i altres autors.
És un poeta,
d'altra banda,
dels llibres
dels quals es poden trobar
amb flexibilitat,
i que, a més a més,
és molt llegible.
És a dir,
allò que molta gent
té por d'acostar-se
a la poesia,
perquè és difícil,
de vegades ho és,
aquí n'hem parlat d'alguns
que són realment molt difícils.
No és el cas
del Parcerí,
és que té
un tipus de poesia
molt més pròxim.
i no és Martí Pol,
però tampoc és aquella poesia
tan elevada
i tan complicada.
A més a més,
per voluntat.
És a dir,
ell no ho ha dit moltes vegades
que no subjecta la poesia
a cap cànon,
d'una banda,
i d'altra banda,
que el que li importa
de la poesia
és el ritme de la lectura.
Diu,
tots tenim un ritme de lectura,
jo tampoc no...
Quan escric no vull comptar,
ni síl·laves ni res,
no vull comptar.
Jo em deixo portar
pel meu ritme de creatiu.
L'hauran criticat una miqueta
alguns també per això,
no?
No, avui dia no.
O tot va a l'ample.
Sí,
avui dia ningú no demana
que se sigui fidel
a un determinat cànon.
Doncs mira,
afortunadament.
Afortunadament
és el que t'anava a dir.
Jordi,
alguna cosa més per acabar?
Segur que sí,
però en principi...
No,
molt engrescadament.
Recomanarem la lectura,
si no es tracta de posar deures,
però si algú
té aquesta inquietud
o li interessa,
si ens vol trucar
en propers capítols,
encara tindrem un detallet
amb aquests oients
que vulguin fer deures.
Jordi Tignena,
gràcies.
Fins la propera setmana.
Deu-siau.