Francesc Lleudó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
No et fa res que t'hagi dit cirereta.
Abans que deia, i la cirereta del pastís serà el Francesc Lleudó.
Després he pensat, home, no sé jo si et fa justícia.
Més aviat un préssec, una cosa més grossa.
Veus, jo no ho deia en aquest sentit ni de bon tros,
sinó com aquella cosa esperada, no?
Aquella cosa que és el puntet entre tanta actualitat,
tanta notícia i tanta política, per què no dir-ho,
doncs trobar aquesta estona que podem aprofitar
per parlar de productes.
Avui parlem d'un producte assequible,
saludable i que té més possibilitats
de les que sembla, no?
A veure, jo crec que és el producte mediterrani
per excel·lència, aquest i potser els cigrons.
I dic mediterrani
quan me refereixo a tot el Mediterrani,
o sigui, per allò poc que he viatjat,
però per allò que he llegit i he vist,
doncs tant els països àrabs
com la part nord del Mediterrani,
Itàlia, Grècia, Turquia,
doncs la reina de tot això,
són les obergínies,
i els cigrons, però sobretot les obergínies.
Amb els cigrons és com el que es fa a l'humús?
Sí.
És que ara no estava segura.
I a més, amb l'aubergínia es fa una crema molt semblant també
i que acompanya moltes coses.
Allà la fan servir molt,
a més en quasi tots els plats,
en quasi tots els moments,
de tot arreu, és que és una verdura,
per mi no és gens fàcil de treballar,
per mi, per mi,
a veure, gens fàcil de treballar dietèticament parlant,
o sigui, a veure si m'explico.
L'aubergínia,
començant una miqueta per les seves característiques,
és una verdura,
una hortalissa,
que té un altíssim contingut d'aigua,
o sigui, és quasi tota aigua,
no porta quasi res de fibra,
però és que tampoc porta quasi res de res.
Vull dir, com a molt,
porta potassi
i pràcticament res més.
Vull dir, sí,
porta miquetes de calci,
miquetes de...
però ni hidrats de carboni,
no porta pràcticament res.
Perfecte per una dieta de primament.
Perfecte per una dieta de primament.
L'única miqueta de fibra que porta
és a la pell i a les llavors,
però clar, les llavors no les mengem
i la pell sí que és molt aconsellable menjar-la.
És molt bona, a més a més.
És molt bona,
també és ben cruixenteta.
Llavors, què passa?
Seria ideal, no?
Llavors, per fer...
Però té un problema,
que és que normalment
quan cuinem l'aubergínia,
toca l'oli,
la posem a la paella,
per començar quasi totes les receptes d'aubergínia.
Si fem senfaina,
si la fem fregida,
si fem...
Escalibada és la manera que...
És l'única manera molt saludable que hi ha.
Llavors, què passa amb l'aubergínia?
Que quan toca l'oli,
l'aubergínia és una esponja
i xupa tot l'oli que pot.
I no el desprengues.
I no el deixes anar.
Ja li pots posar tot el paper que vulguis.
Ja li pots posar papers,
ja li pots posar el que vulguis,
inclús premsada,
però no el deixes anar.
I llavors passa de ser
un producte super dietètic i super sa
a ser un producte gens dietètic i gens sa, no?
I llavors, doncs, bueno,
no per això l'hem de discriminar,
aquesta via,
perquè és genial
i té uns gustos increïbles,
però, doncs,
potser hauríem de mirar
de fer-la d'altres maneres, eh?
I que no és fàcil, eh?
Ja us ho dic per això, eh?
i potser la primera,
la més nostra i la més coneguda
és l'escalibada, no?
Que és boníssim.
La més coneguda és l'escalibada
és genial,
és boníssima.
Jo trobo que té un problema,
que és que a casa cada vegada
es pot fer menys,
perquè cada vegada hi ha més vitroceràmiques
i menys focs de gas
i hi ha carbó o foc de llenya,
ja ni en parlem, no?
No, no, el forn.
Llavors, bueno,
el forn és una solució, eh?
Però, doncs,
aquell gust de la llenya,
evidentment,
és genial i és difícil, eh?
I l'altre és el foc.
El foc de gas,
encara que en bruta,
dona molts millors resultats
que el forn,
el que passa és que et deixi una cunya
comencen a volar les pells.
Però l'aubergínia vol foc,
vol flama,
perquè que quedi bona,
vol flama,
vol una cocció ràpida,
sobtada,
és una miqueta com el calçot, no?
Per què?
Doncs perquè el calçot també és una ceba
amb molt de contingut d'aigua
i llavors, doncs,
volen aquesta cocció ràpida,
aquesta evaporació dels líquids interiors,
aquesta cocció per al propi vapor
i sobretot aquest torrat de fora també
que li dóna el gust.
Que al forn, doncs, bueno,
sí, aconseguim la cocció dels vapors
però ens falta
aquesta pell torradeta,
aquest gust de...
Però al forn hi ha,
amb una variant segur que
les persones que ens escolten
ho han fet molt a casa seva,
en lloc de fer les calivades
obertes per la meitat,
sal, pebre vermell
i una miqueta d'oli d'oliva
i posar-les com si es tractés
d'un acompanyament
o un plat principal, fins i tot.
Sí, sí, sí.
I així menges les llavors
i ho menges tot
i queden molt bones.
Sí, sí, sí.
A veure, hi ha, com dic,
moltes maneres de fer-la
i aquestes serien una miqueta
com les patates del peix
o això inclús
una manera molt bona
també és acompanyant
suquets,
suquets de carn,
suquets de peix,
queda amb bacallà,
queda boníssima,
amb pebrots,
la combinació
amb farcides de brandada
de bacallà.
Farcides són les reines,
no?
Farcides de puré de patata
i obergínia mateix.
Sí, sí, sí.
Farcides de carn picada.
Jo ja n'anava tan radical
com tu amb la carn picada
de bolets.
Sí, de tot,
de veritat que es pot fer de tot.
Ara, Francesc,
on estiguin unes obergínies
arrebuscadetes,
fregidetes
o una moussaca,
sí, sí, sí.
Deixem-nos d'escalibades,
eh?
Sí, el trampó,
ai, el trampó, perdó,
el tombet
o la nostra escalibada
o el pistó castellà, eh?
Home, són coses...
Jo volia començar
per la més...
per la més llaminera.
Doncs vinga,
la més potent, eh?
Ja tindrem temps de...
La costella de pobra, no?
Que li dèiem a casa, no?
Li dèiem costelles de pobra
perquè són per escurar,
són cruixents
i són boníssimes.
Ara van fregides, no?
No té secrets,
és senzillament
tallar l'oubergínia ben fineta.
El secret principal
de l'oubergínia
i s'ha d'aplicar
pràcticament a tot,
sempre,
és l'oubergínia,
el primer que hem de fer
és posar-la amb sal
10 minuts i 20 minuts, eh?
Amb un escorredor
o bé amb una safata, eh?
Però posar-la amb sal
vol dir capa d'oubergínia
tallada ja
i sal pel damunt.
Capa d'oubergínia,
sal pel damunt, d'acord?
Per què?
Doncs perquè plori.
Perquè el plorar
ens traurà l'amargor,
aquesta miqueta d'amargor
i d'acidesa
que té l'oubergínia,
ens deixarà anar una aigua,
aquesta quantitat d'aigua
tan bèstia que té,
doncs ens deixarà anar una mica
amb tots aquests gustos
una miqueta amargs
i amb això guanyarem
una fina, increïble,
és fer-la com vulguem.
Jo el que faig després
la rento amb aigua
i ja la poso a cuinar-la.
I sobretot no hi posem sal?
O sí?
Aquí, en aquest cas, sí,
perquè el que volem és
treure l'aigua,
la sal el que ens fa
és fer-la plorar,
que se'n diu.
Però només vol rectificar després, no?
No sigui que...
Sí, no, però primer
el que hem de fer és...
Ah, no hi posem sal,
després al còrra-la, no.
Això t'ho dic,
que com que hem posat sal...
No, la sal per treure-li així,
però com que ha absorbit
una mica de...
No, no, no, no s'hi ha de posar de sal,
després, perdona,
no t'havia entès.
No.
Llavors, bueno,
jo el que faig la rento
i aquí no la renta
i aquí l'eixuga amb un drap només
i m'agrada rentar-la,
no passa res
i llavors treballem-la.
En aquest cas,
a les costelles de pobra,
jo el que m'agrada
és tallar-les amb pell i tot,
de dalt a baix,
ben finetes,
tot el que fineu que pugueu,
les deixem reposar
amb la sal, com hem dit,
les rentem
i llavors les passem per farina
i les anem apilant,
passades per farina.
Llavors, just el moment,
abans de posar a la fregidora,
perquè la costella de pobra
s'ha de coure
en un bany d'oli,
llavors el que fem
és un oli
a uns 170 graus,
un oli ben calent,
just abans de posar a la fregidora
agafem un catxarro
amb aigua,
fondo,
que ens hi capi
a tota la vergínia
i la suquem així molt ràpid,
zaz, zaz,
ha de ser una cosa molt ràpida
i bum,
a la fregidora de cop.
Això farà que l'aigua
amb la farina
fa com una reacció,
sabeu que no són gaire amigues
l'aigua i la farina,
no s'acaben d'ajuntar,
però fa que després
quedin supercruixents
quan quedin fregides.
Pam, pam.
Sí, és un cop
i a més de seguida
dintre l'oli,
o sigui,
no podeu anar fent lliurem.
Però allò no es quitxarà
a base de bé, no?
No, no es quitxa,
no es quitxa.
Però l'aigua,
l'oli ruent...
No s'enganxa ben bé,
és que com que està ja enfarinada,
no s'acaba d'enganxar,
però li dóna
una cruixentó
molt interessant
al fregidora.
No ho havia sentit mai això.
I absorbeix
una miqueta menys d'oli,
una miqueta menys.
Absorbeix tot el que vol,
però una miqueta menys sí.
És una manera de fer,
això també ho faig
amb carabassó,
es pot fer amb altres verdures,
però sobretot amb carabassó
que era boníssim,
també les costelles de pobra.
És una altra
de les verdures humils
i que també,
de un i dos,
sí,
dona de ser.
Sí, sí.
A nivell de gust,
per mi el carabassó
no és tan ric,
però a nivell
de fer-lo servir
per mi és més fàcil,
perquè sobretot
a nivell de no absorbir grasses
i aquestes coses.
Què més amb l'Ubergínia?
Doncs un altre plat bomba,
però que m'agrada molt
i per això el vull explicar.
És un plat que vaig aprendre
a fer a França,
en un restaurant
que es deia Le Follanc,
de la Catalunya Nord,
a prop de Seret.
Era una guarnició
per acompanyar
carns, sobretot,
o peixos,
una guarnició potent,
però cremosa
i suau a la vegada.
És una guarnició
amb Ubergínia
i crema de llet,
però crec que val
la pena explicar-la
perquè és molt bona.
El que fèiem
era tallar
les Ubergínies
rodanxes
i fregir-les.
Sense rebussar
ni res.
Sense rebussar
ni res.
Llavors les posàvem
en un escorredor
i en paper,
per traure-li
tot el que poguéssim
d'oli.
Inclús,
posàvem
paper Ubergínia,
paper Ubergínia,
amb papers especials,
és un paper,
a veure,
aquest paper d'eixugamants
de casa,
de rotllo,
n'hi ha uns que no s'enganxen,
que no es desfan.
Sí, sí,
que són més dobles.
Són més dobles
i la pasta,
el tipus de pasta del paper,
fa que no es trenqui.
Llavors,
aquest sí,
anem alternant cap
d'obergínia i paper,
inclús hi podem prensar
amb un plat al damunt
i aconseguim
una major extracció
de greixos.
L'obergínia se'ns trenca
però per aquest plat
no passa res
i aconseguem treure
bastant més d'oli.
Llavors,
és una bona manera
per treure-li.
Llavors,
el que fèiem
era
amb un motllo
d'aquests rodons
o amb una flanera,
però per anar bé
que no tingui cul,
que sigui només
l'aro del voltant,
posàvem
una capa d'obergínia
i una capa
de sofregit de tomàquet.
Llavors,
una altra capa d'obergínia
i una altra capa
de sofregit de tomàquet.
Si voleu,
se podien alternar també
capes de patates fregides
a llesques fines.
Era una opció.
A vegades,
nosaltres n'hi posàvem
una al mig.
O,
a vegades,
una dalt de tot.
Això,
com vulgueu o no.
Però és una variant
molt bona també.
Em disculpes,
tenim una trucada
i em penso que vol fer
alguna aportació
o alguna pregunta.
Bon dia.
Hola,
Jolanda,
Francesc,
bon dia.
Hola,
ets la Mar.
Sí,
ara feia temps
que no trucava.
No,
no,
escolta,
ja t'enyoràvem,
perquè fas unes aportacions
que les tenim
al nostre llibrador.
Digues,
Mar,
què fas amb les obergínies?
Bueno,
jo,
la típica obergínia
que has dit abans
a la braça,
a foc de terra.
Sí.
A part de posar obergínia,
posa el pebrot,
escalibat,
el tomàquet escalibat,
els alls escalibats
i després,
després hi poses també,
bueno,
la típica llesca
de pa torrada,
sí,
i posem el tomàquet
amb els alls escalibats junts
i tires damunt
el pebrot escalibat,
l'obergínia escalibada
i damunt
hi poses
o quatre anchoves
de l'escala
o hi poses
quatre arengues
o si no en tens arengues
hi poses quatre sardines
així maixecades.
Això és un plat
també així,
la típica llesca.
Ceba no l'hi poses,
escalibada?
Ah,
i la ceba tendra,
escalibada,
que m'hi havia oblidat.
La ceba és molt bona.
Clar,
és que la Mar fa unes aportacions
d'aquelles
de tota la vida
que te'n recorden
l'Homaró Ballosa
que és la nostra cuina,
no?
Jo amb això
voldria fer també
una aportació
que és que
a casa,
com hem dit abans,
no tenim llenya,
no n'hi ha.
Però sí que a vegades
tenim accés
a algun lloc
que n'hi hagi
una vegada al mes,
una vegada a la setmana,
a vegades tenim un mas
o tenim un amic
que té un mas
o anem a fer
un dia
un pícnic por ahí.
Doncs
hi ha una manera
d'aprofitar
aquell dia
per escalivar coses
i fer conserva,
sí,
portar-t'ho cap a casa
i és ben senzill,
l'únic que hem de fer
és escalivar
i quan tinguem escalivat
ho posem
amb un plàstic gran
i ho tapem
i ens ho prenem
cap a casa.
Llavors a casa
ho netegem
i podem guardar
l'escalivada
ja feta barrejada
una miqueta
de cada cosa
el pot
o fer pots
de cada cosa.
Llavors el que farem
és quan tenim
el pot ple
d'Uvergínia
o del que sigui
perdó
abans de posar-lo al pot
posarem l'Uvergínia
per exemple
en aquest cas
amb una safata fonda
i tirarem oli
a mi m'agrada molt
tirar-hi una miqueta
d'all cru
un palet
d'all cru
només per donar un aroma
no el trobem després
sal
important
i pebre
ho barregem bé
i llavors això
ho posem dintre del pot
acabem de cobrir el pot
amb oli
d'oliva
i tapem
i llavors aquests pots
els esterilitzem
durant 20-25 minuts
això ens farem
una conserva d'escalivada
que ens aguantarà
molt de temps
fora de la nevera
en un lloc sec i ventilat
i que podrem aprofitar
en aquells moments
que a casa
no tenim accés
amb aquest foc a terra
Manu, una pregunta
a tu que ets experta
el tema
així com a vegades diem
la carxofa en guany
no és molt bona
perquè no ha fet fred
tal producte
no
l'Uvergínia
jo tinc la sensació
que és així
com a molt soferta
sempre tenim
i sempre som bones
normalment l'Uvergínia
a la temporada d'hivern
ve del Maria
però ara ja hi ha Uvergínia
d'aquí del terreno
ja comença a veure
i després ja ve aquella morada
també del terreny
hi ha la boturuda
aquella més grosseta
i la llarga
la gent preferís escalivada
la típica
la llargueta
home
té menys llavor
és com a més compacta
és més bona
hi ha també una boturuda
que no en té
de llavor
també
però bueno
aquelles tan grosses
massa i tot
aquestes que venen de fora
les que dius
grosses
grosses i una mica rodones
com a rodonides
de fet els hivernacles
la típica Uvergínia
d'aquí del terreny
és la llargueta
i la morada
també hi ha
la morada
és molt fira
i molt bona
que encara no hi ha
de morada
jo no he vist
van entrant
van entrant
però allà del terreno
ja pots demanar-me
que ja n'hi ha
doncs mira
gràcies mare
per informació
sempre útil
i pràctica
i normalment
la del terreno
no pica
clar
aquesta és una altra
tot i que has de fer
una miqueta allò de la sal
però no com les altres
que Déu-n'hi-do
si desprenen aigua
molt bé
molt bé Mar
gràcies
moltes gràcies
per trucar-nos
i felicitats pel programa
moltes gràcies
adeu Mar
bon dia
gràcies
mira
és que clar
jo no sé si
els hi passa
als oients
però jo quan fem aquest espai
dic quan surti
anirà a comprar overgina
sempre vull comprar
allò que parlem aquell dia
per posar en pràctica
alguna de les preparacions
que ens dieu
una miqueta
també és el que
en el cas de la Mar
és el que dèiem
deixar-se aconsellar
pel petit comerç
sobretot pel que toca la terra
i veure el que hi ha
veure el que hi ha allí
i dir doncs mira
això és el que hi ha
ara a la temporada
i acostumar-nos una miqueta
amb això
bé se suposa que tenim
l'overgina ja escorreguda
de l'oli
amb el pasqueixet aquell
llavors anàvem fent capes
d'overgina i sofregit
de tomàquet
i llavors ja
quan ho tinguem ple el motllo
s'hi tira un raig
de nata per muntar
o crema de llet
llavors inclús
al damunt de tot
s'hi pot posar
una miqueta de formatge
un amantal ratllat
o inclús un rulo de cabra
i li donarem
un cop de forn
de 10 minuts
deixarem refredar
es pot menjar fred
o recent tret
del forn
de les dues maneres
és boníssim
a veure
és potent
però doncs
per acompanyar
una carn a la planxa
o un peix a la planxa
és realment deliciós
s'hi pot posar
una miqueta de farigola
també si voleu
inclús
uns allets picats
també hi queden
i queden molt bons
doncs
deu ser tan bo
que dius
mira
com a plat principal
hi ha una amanida
també
també
després hi ha
una variant
que és molt light
i que m'agrada molt
que és
agafar l'aubergínia
tallar les rodanxes
deixar-la amb la sal
aquests 10, 15, 20 minuts
rentar-la
i llavors
farem l'aubergínia
a la planxa
i l'anirem aguardant
llavors agafarem
tomàquets grossos
més o menys
del mateix diàmetre
que l'aubergínia
madurs
però durs
i també els farem
a la planxa
els dinarem
un cop d'un cantó
i un cop de l'altre
i també
els aguardarem
i llavors
agafarem
rulo de cabra
formatge d'aquest
de cabra
que està embolicat
amb palla
i tallarem
unes rodanxes
finetes
és un formatge
que costa de tallar
perquè és molt
en mantecós
vas a fer amb el ganivet
aquell del fil
amb el fil
és el fil
i si no en teniu
amb un fil de pescar
allò ben tensat
es talla bastant bé
i si no
doncs amb un ganivet
que voler que us hi digui
però renteu-lo cada vegada
perquè així no se n'enganxarà tant
inclús un tadet
amb una miqueta d'oli
però bueno
hi ha una afanyada
bueno una afanyada
a veure
tampoc és tan complicat
llavors
senzillament
muntarem
un mil fulls
posarem capa d'aubergínia
capa de tomàquet
i capa de formatge
capa d'aubergínia
capa de tomàquet
i capa de formatge
començarem i acabarem
amb aubergínia
i llavors
li donarem
un cop de forn
a tot plegat
d'uns 10-12 minuts
i a menjar
aquest sí que
d'oli
que inclús el podem substituir
doncs si voleu
si esteu a règim
doncs en un formatge
baix en calories
i això
però bueno
disfrutem d'aquest rolo de cabra
que tampoc és gran cosa
tampoc no són tantes calories
i queda boníssim
una pregunta tècnica
clar
aquest tipus de mil fulls
els fem
amb el
amb el motllo aquell
amb els aros
amb els aros
quan ho poses al forn
has de deixar l'aro posat
en aquest cas
digues
quina tonteria em pregunta
jo t'ho pregunto
en aquest cas
no cal
perquè no el farem molt alt
hem dit
dos capes
o sigui
tres overgínies
dos tomàques
i dos
no queden molt alt
perquè aquell tomatge
no es fot
i si tenim
el mateix diàmetre
de tomàque
que d'overgínies
se'ns aguanta molt bé
ara
si el volem fer més alt
o volem fer
llavors sí
va millor
tenir d'hi l'aro
anirem a buscar
les overgínies
i els tomàquets
amb la cinta mètrica
perquè tinguin
el mateix diàmetre
i ens quadri
perfecte
què més
a veure
podíem parlar
de la moussaca
jo la moussaca
que la faig
molt bàsica
molt senzilla
jo faig
overgínia fregida
vaig al fons
d'una safata
d'aquestes
inclús
a mi em va molt bé
fer-ho amb safates
d'aquestes de llançar
d'aquestes d'alumini
de paper d'alumini
poso una base
de overgínies fregides
una capa
de carn picada
sofregida
amb tomàquet
i una altra capa
d'alumini
i així
a dalt de tot
hi poso format gerrallat
no hi poso ni nata
ni hi poso res més
queda bo
posant-hi nata
queda bo
posant-hi moltes coses
però així també
queda molt bo
però fugim
de les beixamels
en aquest tipus de coses
que és el que
tradició no necessita
aquí
i no és propi
d'aquests plats
jo no n'hi poso
de beixamels
a les moussaca
què més
les farcides
les farcides
les podeu farcir
del que vulgueu
es poden començar
de dues maneres
bàsicament
les farcides
que és
coure-les al forn
o de tres
vaja
coure-les al microones
o coure-les a la planxa
o sigui
obertes per la meitat
i primer
s'han de coure
d'una d'aquestes tres maneres
doncs
jo ho faig directament
en cru
les poso
en cru
sí
perquè queden més
més dures
com amb una textura
no tan cova
més cruixents
que depèn després
de com que hi vagis a posar
però si l'has de buidar
i has d'aprofitar
la polpa
però buidada en cru
em refereixo
amb una cullereta
de cafè
i llavors fas
el sofregit a banda
i tot això
i mentre les deixes
que escorrin amb sal
i poses el farcet
ja fet
i en cru
la base
home
així tens un avantatge
que és que aconsegueixes
que l'aubergine
se t'aguanti millor
no se't desmunti
i pots aprofitar
millor el recipient
si la fas a la planxa
com que
no tens temps
que penetri
també et passa el mateix
també se t'aguanta molt bé
ara si les coses
al forn o al microones
llavors
se posen toves
cauen
i costen molt
de farcir
o queden més lletges
això
també s'ha de tenir en compte
el que passa
és que també depèn
de la farça
que vulguis fer
per exemple
si el que volem
és
fer una espècie
de brandada
d'aubergínies
que queda molt bona
una espècie de crema
o de mus
d'aubergínies
el que farem
llavors és
coure-les al vapor
o al microones
sapigueu
com he explicat moltes vegades
que microones
i cocció al vapor
o bulli
és molt semblant
llavors
el que faig
és
l'emboliquem
amb un paper
d'aquests
de film
de plàstic
foradat
perquè respira una miqueta
i la cuiem
al microones
uns
set
vuit minuts
llavors la traiem
l'obrim
amb una cullera
la buidem
i llavors
amb tota la polpa
la podem
la barregem
com si fes un flam
amb llet
i ous
o sigui en aquest cas
per exemple
faríem
doncs
per mig quilo
d'aubergínies
hi posaríem
mig litre de llet
i cinc ous
els aromes
si voleu
hi podeu posar
els que vulgueu
el curri queda molt bo
encara que no sigui
una cosa molt nostra
però hi podem posar
doncs farigola
hi podem posar
pebre vermell
hi podem posar
roquefort
queda boníssim
amb formatge de roquefort
i llavors
tot això
ben barrejat
i posat
en un motllo
d'aquests de puding
o de flaneres
el que vulgueu
i cuit
el bany maria
com si féssim
un flam
llavors
això ens queda
com una mousse
que aquest mousse
es pot consumir
freda
i com un pater
llavors el pots untar
amb el pa
pots fer moltes coses
aquest és molt saludable
perquè no porta gens d'oli
l'únic que porta
de greixos
són la nata
i la llet
el greix de la llet
que si la fem desnetada
ens l'estalviem
i els ous
però que els ous
tampoc no són
també n'hem de menjar
també n'hem de menjar
o sigui que tenim una opció
força sana
i en el cas del roquefort
amb una miqueta
tenim molt de gust
i no hi estem aportant
quasi gens de greix
i queda molt bo
llavors podem fer
una espècie de pater
de roquefort i overgínies
que realment és deliciós
aquest pater
per consumir-lo després
queda boníssim
per exemple
si agafem
uns tomàquets
uns tomàquets bons
uns tomàquets d'aquests
del banac
uns tomàquets
d'aquests del raf
que estan ara de moda
els obrim
els buidem de dintre
el que hem buidat
ho barregem
amb el pater aquest
i ho tornem a farcir
amb el pater del roquefort
i llavors el damunt
amb una màniga
ho acabem de tapar
amb una miqueta
de pater sol
això és unes tomàquets
farcides de pater
d'overgínies
que queden boníssimes
també
una manera
a més poden ser fredes
inclús ho podem decorar
amb una miqueta
d'ou ratllat
al damunt
d'ou dur ratllat
perdó
podem posar-hi
una miqueta
de roquefort
podem acompanyar
ben bé
amb una amanida
amb una miqueta
de verd
és un plat
força sa
també
què més?
el tema
de les
de
l'overgínia
hi ha una manera
que a mi m'agrada molt
que no
jo l'he menjat
però no l'he fet mai
però que
hi ha un restaurant japonès
que per mi és el plat rei
un restaurant que es dius
Xunca
que està a Barcelona
que fan l'overgínia
d'una manera
que
quan te la menges
és un tronc
un tronc
o sigui
com si agaféssim l'overgínia
i la talléssim
dels dos puntes
com si fos un tronc de lluç
i com si fos un tronc de lluç
té
quatre dits
de dalt
i jo per mi
que primer la maceren
i després la fregeixen
primer per mi
poc a poc
amb un oli suau
la confiten
i llavors
clar
la pell
la pell sabeu que és molt dura
la pell de l'overgínia
molt primeta
però té una certa consistència
i llavors la carn
es va confitant
jo per mi que ho fan així
llavors se va encongint
i després
la treuen
la xuguen una miqueta
posen l'oli a tota pastilla
i la tornen a fregir
llavors te queda la pell
de fora
cruixent i rodona
perfecta
i llavors
queda com un buit
i a dintre tota la polpa
super tendra
llavors acompanyada
amb una miqueta de salsa
de soja
és brutal
i com tu menges això
amb culleretes
i després et menges la pell
i després et menges la pell
és com un got
te queda com el got
amb la pell
és de veritat
aquí clar
la tècnica de ser tan
sumament fina
i depurada
perquè et quedi al punt
perquè pot quedar
un napa
però és una d'aquelles coses
que a mi m'han sorprès
dintre del món de l'overgínia
perquè ostres
és
a més és això
el xulo de l'overgínia
que te'n vas al Líban
i tenen plats
amb overgínies genials
te'n vas a Turquia
te'n vas a Malta
te'n vas inclús al Japó
i el que deies
l'overgínia i el cigró
en combinació
sobretot amb cremes
i salses
que t'acompanyes
aquella carn
amb una salsa
que dius
no sé com
però té gust d'overgínia
o no sé com
però té gust de cigró
home no he explicat
la crema bàsica d'overgínies
el puré d'overgínies
per acompanyar
que és molt senzill
és només
cuillem les overgínies al vapor
o al forn
si voleu
llavors les buidem
amb una cullera
els hi tirem
una miqueta
de suc de llimona
i les passem
pel colador xinès
o per un passapurés
per treure'ls-hi
a les llavors
les barregem
amb una miqueta
d'oli d'oliva
sal i pebre
ja està
és important
bullida
suc de llimona
oli d'oliva
sal i pebre
amb això
tenim un puré
d'overgínies
que no se'ns oxidarà
perquè és un dels problemes
de l'overgínia
que s'oxida de seguida
el tirar el suc de llimona
se'ns manté molt bé
i aquest puré
doncs
el podem fer servir
per acompanyar
de mil maneres
amb moltes coses
Déu-n'hi-do
bé
el que dèiem
avui
les botigues
i les parades
de fruita i verdura
del mercat
veuran que faltaran
overgínies
per donar resposta
a la demanda
que hi haurà
perquè alguna d'aquestes receptes
segur que vostès
i servidora
l'aprovarem
si no avui
al cap de setmana
ja tenim feina
fins la propera cita
amb el Francesc
esperem com és habitual
que sigui
el proper dijous
Francesc Lledó
del Quim Quima
per cert
com van les classes?
ja les hem acabat
ja les hem fet
ara estic muntant
què tal els alumnes?
bé?
molt bé
de veritat
no és per res
està estat les cosetes
que han cuinat
i bé?
sí
i a més molt contents
i això és d'agrair
no és d'agrair
vull dir
que jo estic content
que els hi hagi agradat
i que els hi hagi funcionat
i hagi après
tant que
potser n'estic muntant
estic intentant
organitzar-lo un altre
pel mes de juliol
perquè ara el juny
tenim
tenim fenya
i no puc
però pel mes de juliol
intentaré tornar-lo a fer
ja us aniré informant
però si us interessa
truqueu al Quim Quima
que al llarg del mes de juliol
farem aquest curs de 5 dies
de cuina d'estiu
són 3 hores
5 dies
molt bé
perquè hi haurà
persones de vacances
que potser
que volen aprofitar
per fer aquest curs
poden trucar ja
interessant-se
sí
truqueu
interesseu
sobretot per deixar el telèfon
o un email
perquè quan sàpiga
exactament les dates
doncs
poder-vos informar
a veure si us va bé
o no us va bé
de fer
però estic content
perquè ha agradat molt
la veritat
i l'han aprofitat molt
molt bé
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i com dèiem
si no hi ha novetat
ens retrobem el proper dijous
fins dijous que ve