Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
Anàvem a posar en lloc de la sintonia allò de l'hora dels adeus,
però dic, allà, sí, total, el que farà serà un parèntesi
perquè confiem que ens continuarà acompanyant la propera setmana.
És el darrer programa en directe, en rigorós directe,
del Francesc Lledó del Quim Quima,
però tal com els hem comentat, al llarg dels propers dijous,
recuperarem, traurem del rebost i, mai millor dit,
alguns dels programes emesos anteriorment,
fins passat a festes, fins passat a Santa T,
perquè, tot i que el Quim Quima no tanca portes,
sí que us organitzareu el temps de manera que pugueu fer una mica de vacances.
Sí, sí, aprofitarem per estar els dematins en família,
que és el que toca ara a l'estiu amb els nens,
i una miqueta de platja, que és el que toca també, una miqueta de muntanya.
Perquè ara obrireu a les nits.
Sí, sí, estem obrint de dimarts a diumenge,
diumenge incluït, que era un dia que no obríem,
doncs ara a l'estiu obrim perquè, doncs,
a la gent li ve molt de gust sortir a sopar,
però, en canvi, al migdia tanquem perquè a dinar la gent està a la platja
i allò ens aprofitem per fer una miqueta de vida d'estiu.
Quan diem les nits, diem nits, horari europeu,
perquè hi ha molts turistes que això de sopar a les 10, les 11,
com fem nosaltres, no els hi fa gaire més.
A partir de quina hora?
Des de les 8 del vespre fins a les 11, 11 i mitja del vespre,
donem sopars tranquil·lament.
Molt bé.
Doncs, sobretot, si volen la terrasseta, truquin i reservin, eh?
Sí, això sí, sobretot.
També poden treballar perquè és molt gran, el Quim Quima,
però si volen aquell raconet especial, val la pena que truquin.
Per la terrassa val la pena perquè, sí, normalment s'omple i s'està molt bé.
A veure, el primer que farem avui seran deures
i també els convidem ja, si volen participar,
977-24-47-67,
si volen fer alguna consulta al francès,
que avui és que és com l'últim dia de curs,
no es tracta d'un examen,
però sí d'obrir, com sempre, la participació dels oients.
Si tenen algun dubte, algun comentari, poden trucar.
Alguna cosa de cara a l'estiu,
algun dubte amb un gazpacho,
amb una sopa freda, amb un gelat, amb el que sigui.
Avui fem consultori.
A banda de parlar d'altres qüestions relacionades amb la cuina,
però si et sembla, donem resposta a la tecla.
Ens tocava la passada setmana
i deia que, més o menys,
que havia tastat un bacallà a Portugal
i que no ha trobat la recepta
perquè ni tan sols se'n recordava
del nom del plat.
En tot cas, sí que deia que recordava una miqueta les textures,
algun altre ingredient, però no traiem l'aigua cara.
Home, ha sigut difícil perquè, evidentment,
amb tan poques pistes ha costat de trobar aquest plat.
De totes maneres, tampoc sé si ho és exactament,
perquè, clar, jo m'ha semblat que era aquest,
perquè, pel que em va dir,
que era una espècie com una truita,
com un remenat,
com una cosa així.
Jo li preguntava si era una brandada,
no, que portava ou...
Bé, doncs per aquestes pistes
jo he trobat un bacallà
que es diu bacallà a la braz,
que jo crec que correspon perfectament
a la descripció que va fer aquesta senyora.
Té molt bona pinta, aquest bacallà,
o sigui que si volen prendre nota...
Ah, doncs prendrem nota, i tant.
És un remenat de bacallà
una miqueta elaboradet.
És un plat d'aquests de cuina,
d'aquests de l'àvia,
és un plat amb una certa preparació,
perquè hi ha xup-xup,
o sigui, hi ha una miqueta de foc lent,
de carinyo, no és allò un plat de 30 segons.
Doncs fixa't, parlant d'ous i de bacallà
sembla que hagi de ser una cosa ràpida, però...
Sí, sí, però el bacallà ja ho té això,
el bacallà té una cocció molt ràpida,
però els seus acompanyaments
realment volen amorsir-se,
volen ajuntar-se,
o sigui, és com l'ajuarriero,
com moltes grans receptes de bacallà
que volen aquest xup-xup,
aquesta cocció lenta...
Una integració total.
Per integrar tots els gustos amb el bacallà, no?
Doncs mireu, aquest es fa amb morro
o amb cua,
però sempre em penca una miqueta doble
per tal d'obtenir el...
per desfollar-la bé, eh?
Es pot fer també amb esqueixat,
si no hi ha més remei, eh?
Perquè al fi i al cap després
el que fem és una espècie de remenat.
Però és agradable trobar la molla a la boca, eh?
Llavors el que hem de fer, evidentment,
primer és de salar el bacallà, eh?
Recordem-ho...
el millor és 3 aigües 3 dies,
si no, doncs el vostre bacallaner us el donarà a punt de caramelo,
que n'hi diem, eh?
I menys fenya.
Però doncs si ho voleu fer vosaltres a casa,
3 aigües 3 dies,
és el millor.
Si l'hau de guardar,
recordem també que sempre s'ha de guardar amb la primera aigua,
eh?
Amb la primera aigua podeu tenir una setmana,
una setmana i mitja,
inclús dues setmanes,
no passa res.
Amb la primera aigua vol dir
bacallà i aigua i que no l'haguem canviat,
que hi hagi tota la seva sal.
A partir d'aquí,
en pic canviant la primera aigua,
s'ha de consumir, eh?
El bacallà...
O es pot congelar.
El bacallà es congela de meravella.
És una de les coses que millor es congelen.
No hi ha canvis en l'estructura
i és com si el tinguéssim recient desalat.
Val la pena comprar un bacallà sencer,
desalar-lo i després congelar-lo per racions?
I després congelar-lo a trossos, sí.
I segons la peça,
doncs posar-la més separadeta?
A nivell professional és el que fem tots, eh?
O i a les cases també.
El 99,9% dels bacallars
que consumireu a nivell professional
han passat pel congelador.
O bé s'han comprat ja congelats,
o bé i desalats,
o bé ho fem nosaltres.
És que realment,
jo diria que és l'únic producte
que no notes la diferència,
si ha estat congelat o no.
Així com les verdures, els peixos, la carn,
fins i tot, segons com ho notes,
el bacallà no.
Però té una explicació molt senzilla.
Jo m'he semblat que l'he explicat
en aquests micròfons alguna vegada.
El bacallà,
com que ja està trencada l'estructura
perquè ja l'hem desalat,
ja l'hem assecat,
ja és un bacallà que ja té una cocció,
diguem-ne,
ja ha fet el canvi, com si diguéssim.
Entre cometes.
Tot el mal que li puguis fer
amb una congelació,
entre cometes també,
ja l'has ofert.
Llavors,
la congelació del bacallà
una vegada desalat,
l'únic que fas és
el congelat el que trenca
és l'estructura de la celular
que ja està trencada.
El que fa és perdre aigua
que ja l'ha perdut.
O sigui,
no l'empitjorem en absolut.
O sigui,
l'estem mantenint en perfectes condicions.
El que no és bo
és descongelar,
congelar,
descongelar,
congelar,
això com amb tot.
Però amb un bon procés de congelació
és d'una meravella.
Molt bé.
Anem a fer aquesta recepta.
Ja tenim el bacallà desalat.
Llavors,
el que farem primer que res
és agafar aquest tros de bacallà
que mireu,
com que ho he baixat d'internet,
tinc les proporcions
per a 4 barracions.
Està en castellà.
Atenció,
tecla,
el bacallà aquell de Portugal.
Mireu,
aquí recomanen
600 grams de bacallà sec,
400 grams de patates.
Les patates
les tallen
a bastonets,
primets,
oli d'oliva,
50 grams de mantega,
dues cullerades
d'oli d'oliva
una altra vegada,
és igual això.
Dues cebes,
dues cebes tallades
petitones
que pesin uns 250 grams,
dos allets,
dos dents d'all,
dotze olives negres,
vuit ous,
una miqueta de juliol arpicat,
sal i pebre.
D'acord?
A mesura que anem fent servir
els ingredients,
us repetiré les quantitats,
i així el que no hagi,
si s'ha perdut en algun moment,
el podrem recuperar.
Llavors,
el primer que hem de fer
és agafar aquests 600 grams
de bacallà sec,
que els haurem remullat,
per tant,
s'hauran convertit
més o menys
en uns 850 grams
de bacallà remullat,
perquè penseu que guanya molt
el bacallà
amb l'aigua,
entre 850 i inclús 900 grams,
podem arribar amb això.
Llavors,
el que farem
és posar-los
en un cassonet,
en una cassola,
el foc,
amb aigua freda,
l'aigua freda,
el bacallà dins
i el foc.
Llavors,
engeguem el foc,
evidentment,
i esperem que arrenqui el bull.
Que bulli dos minutets
i parem el foc
i el deixem 5 minuts més.
Capat?
És igual.
És igual,
perquè l'aigua ja està parat de bullir.
O sigui,
posem el bacallà al foc,
que arrenqui el bull,
que bulli dos minuts,
parem el foc
i esperem 5 minuts.
D'acord?
Quan ja hagin passat els 5 minuts,
el traiem
i el deslaminem.
No el trenquem,
sinó que,
sabeu tots que el bacallà
fa aquelles làmines,
quan és bacallà,
sobretot el morro
i alguns trossos de la cua,
fa unes làmines.
Doncs agafem
i el deslaminem,
senzillament.
El reservem,
aquest bacallà deslaminat.
Llavors,
agafem les patates,
que les tallarem
a bastonets
molt primets,
com si fossin
mistos,
entre cometes,
una miqueta més doblets,
si voleu,
perquè si no seria una fanyada,
però es tracta de tallar
bastonets llars
i molt prims.
Llavors,
aquestes patates
les fregirem amb oli,
amb un oli suau
de temperatura,
perquè el que volem
és que ens quedin
tubetes,
però no cruixents,
o sigui,
cuites,
tubetes
i no cruixents,
o sigui,
que no ens agafin color
ni gust d'aquell defregit.
Quan les tinguem
ja tubetes,
que l'haver-les tallat
tan prima
es faran molta via,
seran,
jo crec que en 5-6 minuts,
8,
depèn de la mida
que talleu la gruix
o la patata,
però si les talleu
allà de primeta
molt ràpid,
les traurem
i les posem damunt
d'un paper
per escorrer l'oli,
que no hi hagi
gens d'oli.
Llavors,
amb una cassola,
ja per fet el plat,
ja tenim el bacallà
i tenim les patates,
doncs ara,
amb una cassola
agafarem
els 50 grams
de mantega
i un parell
de cullerades
d'oli d'oliva,
ho deixarem fondre
i llavors
ens hi tirarem
la ceba,
aquests 250 grams
de ceba picada,
que l'haurem picat
petitona,
i els dos dents d'all,
laminadets
o picats,
també,
a mi m'agraden
més laminats,
que es trobin
una miqueta,
però primets,
i els deixarem
ofegar a foc
molt suau
i a poc a poc,
és allò que dèiem
del xup-xup,
aquí és on entra,
en aquest cas
no volem daurar la ceba,
sinó que el que volem
és que amb aquesta mantega,
amb aquest oliet,
amb els allets
i la ceba
s'amoroseixi tot,
quedi cuita,
quedi ben cuita la ceba
però que no ens agafi
gaire color,
o sigui,
foc suau,
poquet a poquet
i paciència,
anant-la puxant,
que quedi ben puxadeta.
Quan ja tinguem la ceba
i l'all al seu punt,
agafarem i posarem
el bacallà,
aquest bacallà
que hem deslaminat,
doncs el posarem
aquí dintre,
el deixarem que es confiti
amb aquesta cebeta
i tot això
durant cinc minutets,
quan ja el tinguem,
cinc, vuit minuts,
no vol gaire cocir el bacallà
i sobretot
el que no vol és foc,
no l'hem de fregir,
hem de seguir
amb aquesta temperatura baixeta
que vagi fent xup-xup
tot això,
xup-xup de l'oli
perquè penseu
que no hi ha gens d'aigua aquí.
Llavors,
ens hi afegirem
quan hi hagin passat
aquests cinc, vuit minuts
i hi afegirem les patates,
sal i pebre,
si us agrada el pebre,
aquí és un plat
que hi va molt bé
i tot seguit,
quan ja el tinguem tot posat,
hi tirarem els ous.
Farem vuit ous
batuts,
com si féssim una truita,
els tirarem
tots a l'hora
a dintre d'aquest remenat,
penseu que hi ha el bacallà,
hi ha la ceba,
hi ha els alls,
hi ha les patates,
tirarem dintre
i ho remenarem suaument
fins que ens qualli tot.
No ens quedarà
molt, molt com un truitot,
ni com un remenat sec,
sinó que ens quedarà sucós
perquè la ceba,
tot això,
li donarà sucositat.
Doncs anirem remenant suaument
fins que ens qualli totalment
l'ou.
I ja està.
Això ho aconsellen
servir
amb un plat
amb una miqueta
de jolivert picat
i acompanyat
amb unes olives negres.
Boníssim.
Ha de ser molt bo.
Boníssim.
Té, clar,
aquest és el bacallà,
la Bratz.
Per les pistes que vas donar,
jo crec que s'ajusta bastant
a aquesta recepta.
Jo diria que és això.
A mi l'únic que m'ha sorprès
és el nom aquest de nina,
de nina moderna,
Bratz.
O potser la Bratz
es diu Bratz
pel bacallà a la Bratz.
Vés a saber.
El que passa és que em sembla
que aquestes nines són americanes,
m'assembla.
Sí, no, no,
de portugueses
en tenen ben poquet.
Ara que parlàvem
d'ousi i bacallà,
la truita de bacallà,
que és un plat
també molt estiguent,
molt saludable,
poques calories,
tot allò que se li demana
un plat ràpid a l'estiu,
què el faria
amb bacallà esquitxat
o també d'esquitxat?
La truita de bacallà,
com totes les truites,
jo crec que,
primer,
que és un gran plat
per l'estiu,
perquè es pot acompanyar
molt bé
amb una manida
i en solucionant un sopar,
les truites
es poden fer de tot
i de com vulguis,
o sigui,
i totes són bones,
i més en el cas del bacallà,
o sigui,
el bacallà
amb una truita
la podeu posar
sense de salar,
o sigui,
podem agafar
el bacallà sec
completament,
el piquem ben picadet
amb un ganivet
i el posem
en ves de sal
amb una truita,
i llavors
aquesta truita
la podem fer...
Ah,
per tant,
no és una truita
amb trossos de bacallà,
sinó que en lloc de sal
tiraríem aquesta...
I tiraríem el bacallà,
llavors,
la truita
la podríem fer
de ceba
o la podríem fer
d'alls tendres
o del que vulguis
amb aquesta punta
de bacallà.
També podríem
agafar
bacallà escaixat
i fer la truita
amb farcida
de bacallà escaixat
que inclús
hi podríem posar
unes tomaquetes crues
tallades
a deuets
i unes olivetes negres
amb el bacallà?
Amb el bacallà,
agafem el bacallà escaixat
el de salent?
Desalat,
evidentment,
sí,
quanta estona
hem de desalar
el bacallà escaixat?
Perquè no és el mateix
que el llom de bacallà.
No,
però jo també hi canvio
tres aigües,
el que passa és
que són molt més ràpides,
o sigui,
es poden fer
en ves de tres aigües
tres dies,
doncs diríem
tres aigües
quatre hores,
quatre hores una aigua,
quatre hores l'altra
i quatre hores l'altra.
Per què?
Doncs perquè la superfície
de contacte del bacallà
és molt més
i fa molta més via.
Si un truquillo també,
si mai teniu pressa
per desalar el bacallà
i són penques
no massa dobles,
si el morro és doble
no hi ha solució,
però si són finets
o esqueixats o això,
si l'aigua és tèbia
fa molta més via
de salar el bacallà
que si l'aigua és freda.
Aneu amb compte també,
perquè també es fa molt bé abans,
sobretot amb les colors
de l'estiu,
però doncs vull dir,
per exemple,
un bacallà
que el teniu,
voleu sopar a bacallà
i el teniu sec al dematí,
doncs amb aigua teva,
tres aigües tèbies
durant el dia,
fora de la nevera,
el desalareu amb un dia sol.
Que no sigui gaire doble.
Que no sigui,
no, no, esqueixat en aquest cas,
ha de ser esqueixat.
Si és esqueixat,
amb això fareu força via.
A més,
inclús el podem rentar
a la primera aigua,
posar-hi aigua freda
i rentar-lo així
amb els dits,
escarxar-lo,
treballar-lo una miqueta,
canviar-li l'aigua,
dos o tres aigües així
i després amb una segona aigua
pràcticament ja el tenim.
Es fa molta via
en el cas de l'esqueixat.
Llavors aquest bacallà
esqueixat,
si agafem un tomàquet,
ara hi ha uns tomàquets boníssims,
l'altre dia vaig tastar
uns tomàquets
que n'hi diuen de pebrot,
que tenen una forma
com un pebrot,
que venen de la Catalunya Nord,
de la zona de Girona,
vaig quedar sorprès.
Home,
a mi m'agrada molt
que també hi ha molt
el de pera,
famós,
que sigui bo,
perquè clar,
de pera és com tot,
hi ha diferents qualitats.
Aquest és com un tomàquet de pera,
però té verdaderament
forma de pebrot.
Sabeu el pebrot verd,
aquell italià?
Sí.
Doncs amb vermell
i uns tomàquets
exactament amb aquella forma.
Carnosos,
dobles,
dolços,
bueno,
alguna cosa impressionant.
No, no,
ara les tomàquets
estan fantàstiques.
Uns gaspatxos
i unes coses
que podem fer,
no?
Doncs amb aquest tomàquet
el talleu a daus,
petitons,
sense pelar ni res,
amb el seu suc,
amb tot,
amb les llavors,
tot.
El barregeu
amb el bacallà esqueixat
i poseu
tres o quatre olives negres
bones,
sense pinyol,
i llavors agafem
la paella,
tirem el d'ou
batut,
i deixem que faci
la base de la truita.
Llavors agafem
una bona cullerada
o dues
d'aquesta barreja
que hem fet
de bacallà,
tomàquet
i olives,
i la tirem a dintre
i llavors
anem carregulant
la truita.
O sigui,
en realitat
el bacallà
no tocarà la paella,
sinó que ja quedarà
dintre de la truita.
Per tant,
el farem una miqueta
com en cru.
En cru,
quedarà completament cru.
No el sofregiríem
una miqueta abans.
No, en aquest cas
quedarà completament cru
i veureu que és increïble.
O sigui,
us quedarà el tall,
quedaria com una crep,
més o menys,
però amb truita,
queda boníssim.
Ah, doncs és una
molt bona idea aquesta.
Una altra manera
de fer truita de bacallà
és agafant el bacallà,
primer,
deixant-lo coure
una miqueta
com en el cas
del bacallà labrats,
deixant-lo confitar
amb aigua o llet.
Aquí hi ha més costum
de coure'l amb llet
o amb una barreja
d'aigua llet,
o sigui,
agafem aigua freda
o llet freda
o una barreja
i posem el bacallà,
el deixem arrencar el bull,
l'apaguem al foc
i el deixem confitar.
Llavors,
amb aquest bacallà
fem el procés d'abans
i podem posar també
en aquesta aigua
uns allets
i una miqueta
de llorer
i llavors,
quan el traiem,
una miqueta de julivert
pel damunt
o una miqueta
de pebre vermell dolç
i podem fer una truita
també farcida
amb aquest bacallà
que també queda boníssim.
Una altra manera
de fer la truita de bacallà
podem agafar
el bacallà esqueixat
i fregir-lo
una miqueta
a la paella primer.
Llavors,
quan ja el tenim fregidet
i el tirem dintre
de l'ou batut
i fem una truita
normal i corrent.
Una altra manera
és que, clar,
el bacallà...
És que el podem fer
amb seva...
Sí,
el podem fer amb patata,
podem fer una truita
de patates i bacallà
que queda boníssima també.
Pebrots i bacallà?
Pebrots i bacallà,
patata, pebrot i bacallà,
tot el que vulgueu,
de...
Pesos i bacallà?
Sí, sí, sí.
Variants amb les truites
les que vulgueu.
Però sobretot jugar,
jo m'agrada molt jugar
amb el cru,
amb el cuit,
amb les diferents maneres
de tenir el bacallà.
O sigui,
hem parlat d'un bacallà
completament sec,
d'un bacallà remullat en cru,
un bacallà cuit...
Confitat també,
en líquid.
Veureu que els resultats
de les truites
són completament diferents.
També,
una altra manera
que a mi m'agrada molt
de menjar
la truita de bacallà,
no sé si ni podríem dir
truita de bacallà,
sinó que n'hi hauríem de dir
truita amb bacallà,
potser és fer la truita
i després cobrir-la
pel damunt amb bacallà.
Fer com un carpatxo
de bacallà,
fas una truita caragulada
o una truita de patates
o la truita que tu vulguis,
i al damunt
hi poses com un carpatxo
de bacallà.
Inclús,
a mi m'agrada molt,
llavors,
agafar tomàquets ratllats,
tomàquets vermells ratlladets,
els ratllem,
els hi posem una miqueta
d'oli, sal i pebre,
i una vegada
hi hem posat
el bacallà
amb la truita
i amb la cullera
i escampem
una miqueta
d'aquest tomàquet
pel damunt.
Dos olivetes
i una miqueta de julivert
i tenim com un canapé fred
allò que es pot tallar
sis de patates
així en plan festa
de repartir
entre molta gent
i si és truita caragulada
tenim un sopar
individual
també increïble.
Veus,
aquestes són les idees bones
per l'estiu.
Primer,
que estem avorrits ja
de cuinar,
al migdia de cuinar,
a la nit,
tot el dia cuinant
i a més
que no venen de gust
aquells plats més ferrogosos.
Després,
en el cas del bacallà,
jo ara estava pensant
també en un plat
molt típic d'estiu,
són aquells famosos
ous durs farcits
de tonyina,
que això
els ha fet tota la vida.
Que no se'n fan gaires.
Proveu amb bacallà
que són fora de sèrie.
És a dir,
en lloc de tonyina
li posem el mateix,
el rovell de l'ou,
si volem enciamets
i cosetes així.
Tomàquet,
jo el bacallà,
tomàquet i llenties
trobo que hi van molt bé també.
L'ou farcit,
amb llenties,
agafeu el bacallà esqueixadet,
el mateix que hem fet abans,
les tomaquetes,
les llenties cuites
i el rovell de l'ou.
Ho barregeu tot
i llavors agafem
els ous bullits,
els partits per la meitat
i els farcim
una miqueta generosament
amb aquesta barreja
de llenties,
però llenties poquetes.
El protagonista aquí
és el bacallà.
Llavors,
que quedi equilibrat
a parts iguales
de bacallà i llenties,
que ja vol dir
poques llenties.
Ho farcim bé
i al damunt,
si voleu,
doncs a mi m'hi agrada més
en aquest cas
una miqueta de romesco
i va molt bé
acompanyat en verd.
En aquest cas,
en lloc de fer-ho
com la tonyina
que a altres vegades
s'acompanya amb maionesa
i això,
aquí una miqueta de romesquet
i algun verd amargant
per contrarrestar.
Veureu que és un plat
completament diferent
i boníssim també.
En aquest cas també
podríem farcir tomàquets
que em deies de bacallà,
que normalment també
les farcim d'un farcit
de tonyina,
olives,
maioneses,
aquí doncs jugam
al bacallà també.
Tomàquets farcides de bacallà
de mil maneres,
inclús les brandades
o les brandades fredes,
fer una brandada
de bacallà freda
i també fer-la servir
per farcir tomàquets
amb paurots,
també queda boníssim,
freds,
tot això amb fred a l'estiu
perquè les brandades fredes
no es coneixen tant
com les calentes
i són boníssimes.
Un altre farciment magnífic
de bacallà
és pels carbassons
gratinats,
un farcit de bacallà
i el forn.
I també la manera
de farcir els carbassons
que no es fa gaire
i que queda molt bé,
en vez d'obrir el carbassó
de dalt-baix,
com en el cas
de les obergínies,
el tallaríem a troncs,
agafem el tallar
i llavors la buidem
de dintre
amb un ganivet
o amb allò de treure
el cor de les pomes,
amb una cullereta
de cafè
i fem com uns tronquets,
que a mi m'agrada molt més
perquè aprofites
molt més la pell
i no està neixut,
la presentació
queda més bonica
i és una manera diferent
també,
a més queden molt individuals,
o sigui,
allò en plan
d'aquelles sopars
d'estiu amb amics
que vols fer diverses coses
i tampoc no cal
fer una gran història,
doncs és un bon recurs.
De què els farciríem aquí?
Que no fos car,
que ja...
Els podem farcir,
evidentment,
amb bacallà.
Però amb brandada
o podem tenir...
Aquí podem fer de tot,
o sigui,
podem fer brandades,
boníssim,
podem fer tipus
escaixades,
boníssim,
podem fer l'amanida
que té de llenties
amb tomàquet
també queda boníssim
i també podem fer
una espècie de quix
de bacallà,
o sigui,
podríem agafar el bacallà,
agafar uns alls tendres,
o uns alls,
ara all tendre hi ha,
però bueno,
sempre se'n troba,
uns allets tendres,
agafem el bacallà
i hi ha bullit,
d'aquell lloc,
com si el féssim
allò que m'ha explicat abans,
amb l'aigua o amb la llet,
el deixem confitadet
i llavors agafem uns alls tendres
amb un oliet,
els deixem confitar
i llavors hi posem el bacallà,
el deixem confitar
una miqueta dintre
i llavors hi tirem,
ho traiem del foc,
tot això,
ho escorrem bé
i agafem uns ous,
per exemple,
doncs la proporció,
després la quantitat,
clar,
per fer dos crevassonets,
doncs per exemple,
hi podem posar 300 grams de nata líquida
o de llet,
el resultat és el mateix,
això ja depèn de les calories que vulgueu,
la nata evidentment més gustós,
la llet més suau,
però bo,
igual,
300 grams de nata hem dit,
3 ous,
el bacallà
i si voleu,
hi podeu posar una miqueta
de pebre vermell dolç,
això ho barregem tot
i amb això farcim els,
o omplim aquests tronquets,
aquests gotets de crevassó,
llavors posem tot al forn
amb una miqueta de formatge de ratllat al damunt
i ho deixem coure,
en aquest cas es pot consumir fred,
seria una quix,
com una quix de bacallà freda.
Però en lloc de la pasta,
la de la massa,
hi posaríem verdura.
Hi posaríem el crevassó.
Ja per acabar,
és l'últim dia de la temporada,
t'estem sobreexplotant,
però clar,
ja que els oients no fan peticions,
jo les faig en el seu nom,
si m'ho permeten.
Menjar d'aquest ràpid d'estiu lletjot,
però traspassat a casa,
que sempre guanya molt,
per exemple,
no és el mateix una hamburguesa
en determinades circumstàncies,
no en totes,
que a casa fet, etcètera.
Doncs això el mateix,
veiem molt de,
i sobretot quan sortim de viatge
i anem a por ai,
llocs d'estiu,
aquella mitja patata farcida de tot.
Per farcir aquestes patates,
com les hem de fer?
Primer les hem de coure al forn senceres,
obrir-les i farcir-les.
Com funcionaria una mica?
Per fer-les a casa, eh?
A veure,
depèn una miqueta...
Perquè allò ves a saber el que li posen.
Sí.
I diguem antiga, però...
A veure,
es pot fer de moltes maneres,
o sigui,
podem agafar la patata,
hi ha bàsicament tres maneres
de preparar la base de la patata
per farcir.
també depèn de després de la farsa, eh?
Per exemple,
si és per menjar amb fred,
amb verd, eh?
Amb una amanida,
amb tomàquet,
amb llenties,
amb bacallà,
amb fred i verd,
diguem-ne,
amanides, coses així,
la millor manera és bullir-la,
val?
O bé,
el microones,
eh?
Penseu que el microones,
sempre ho he dit,
per aquí a la ràdio,
microones i bullir és el mateix,
llavors podem agafar aquestes patates
amb un plateret,
fondo,
eh?
Tirar-hi un ditet d'aigua al plateret,
filmar ben filmat hermètic
i posar-les al microones.
En un moment.
Se'n bulliran en un moment.
I si no,
bullir-les amb aigua,
val?
Llavors,
un cop bullides,
les deixem,
les obrim,
eh?
Les buidem amb una cullera,
eh?
Intentant treure les parts
amb el més senceres possibles,
perquè després aquesta patata bullida
dintre que triem,
la barrejarem amb l'amanida
i la tornem a posar dintre,
eh?
Amb el bacallà,
amb la brandada,
o no,
si voleu,
no s'hi posa,
eh?
Però seria la millor manera,
aquestes les podem deixar refredar a la nevera
sense farcir
i farcides al moment,
eh?
Això sí,
sempre farcir-ho al moment
perquè els enciams i tot
sigui ben cruixent.
La segona alternativa
que a mi m'agrada més
amb calent
és quan fem les patates
al forn,
primer,
eh?
Fem les patates,
les emboliquem amb paper d'alumini
hi ha variants,
o sigui,
abans de tancar-les amb el paper d'alumini
les podem obrir per la meitat
amb un ganivet fer-hi uns tallets,
inclús jo a vegades
amb una cullera petita
li treco un trosset del cor
de la patata
i poso un trosset de mantega
aromàtica,
doncs una mantega de pebre vermell,
una mantega de cibolet,
una mantega del que sigui,
eh?
Per donar-li una punteta de gust,
pebre, sal, eh?
Llavors tornem a tancar la patata,
l'emboliquem amb paper d'alumini
i la collem al forn.
Això seria molt bo,
doncs,
després,
perquè quan la traguem la buidem
i farcir-la,
doncs,
de coses ja calentes.
Doncs podria ser...
Posant-hi la patata que hem tret,
barrejada.
La patata que hem tret,
barrejada,
doncs,
podríem fer,
farcir tipus moussaca,
doncs,
amb obergínia i carn picada,
la podríem farcir
amb brandades de bacallà,
eh?
Llavors,
en aquest cas,
per exemple,
en el cas de la moussaca,
la mantega que hi posem dintre
podria ser una mantega de canyella,
per exemple,
en el cas de la brandada de bacallà,
la mantega podria ser
una mantega de pebre vermell dolç
o picant,
eh?
En el cas de,
no ho sé,
es podria farcir també de formatge,
doncs,
d'alguna...
o inclús de pasta,
eh?
Què faríem de formatge?
Posar-hi diversos formatges?
Barrejats?
Es podria fer...
Es podria fer una pasta
d'uns tipus...
amb formatges d'aquests cremosos,
de tipus Filadèlfia,
perquè ens entenguem,
eh?
Es podria fer amb fred,
només posant-hi fines herbes
i fer un formatge
amb fines herbes,
o es podria fer amb calent
agafant formatges
i barrejant-los
amb la patata
que hem tret de dins,
eh?
Agafar,
doncs,
ementals,
agafar gruillers,
agafar roqueforts,
algun parmesà,
sual,
també.
Algun parmesà,
això,
fer una barreja de formatges,
eh?
barrejar-los amb la patata
i tornar a farcir
i posar-ho al forn.
Al damunt,
o inclús podríem posar-hi tomàquet
o pebrot,
eh?
I al damunt una capeta de formatge,
eh?
I tot això,
posar-ho al forn.
I la tercera solució
seria fregint la patata primer,
eh?
Aquesta és la més complicada
perquè necessitaríem
una fregidora gran
que ens entrés la patata,
que ens la cobrís,
eh?
I potser la menys saludable,
també.
Home,
les altres ja estan prou bé
i ja ens has deixat...
Vaja,
jo calculo que amb tot això
arribem al setembre,
però de llarg,
eh?
Cap problema,
eh?
Jo crec que sí.
Veus?
Ja sabia jo que valia la pena
abusar-ne una mica avui.
Francesc Lledó,
del Quim Quima,
de veritat que està,
tu un plaer
i el que et dèiem a l'inici,
i confiem que tornis,
eh?
Sí, dona,
si no passa res,
després de festes...
Perquè per Santa Tecla
vosaltres també,
Déu-n'hi-do,
la feina de català.
A veure els oients
que diuen també,
si volen que vingui o no.
Home,
jo crec que si ara diguéssim
allò que aixequi la mà
qui vulgui que torni el francès,
tots els braços dels oients
del matí de Tarragona Ràdio
s'aixecarien.
Crec que no m'equivoco, eh?
M'apostaria alguna cosa i tot.
Mira,
que jo no soc de jugar,
però m'apostaria alguna cosa.
És que a vegades,
des d'aquí els micròfons,
com que no veiem
ningú que ens escolti...
Ah, no siguis modest,
que jo sé que et diuen
a vegades van al restaurant,
escolta allò que vas explicar
l'altre dia.
La veritat és que
esperem que estiguis bé
aquestes vacances
o mitges vacances
i fins la tornada,
Francesc.
Moltíssimes gràcies.
Molt bé,
fins al setembre,
vosaltres.
Bon estiu.