...
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Un plaer, com sempre, rebre el Francesc Lledó del Quim.
Quim ha portat unes quantes setmanes que ens estava alimentant
d'una manera així com a molt saborosa,
però també molt saludable. Avui ens posem una mica a golfos
i anem a fer alguns combinats d'estiu.
A veure, primer, fem allò, la falca.
Prudència, si hem de conduir...
Això jo crec que si no ho tenim assumit, anem malament.
Si tenim això assumit, podem parlar de begudes alcohòliques
amb molta tranquil·litat, amb molta alegria
i pensant en l'estiu, tenint en compte això,
que no n'hem d'abusar i, naturalment,
ni un bril d'alcohol si hem de conduir, i ja està.
Partint d'aquesta remisa...
La solució és la que diuen sempre,
i és que a més és la més intel·ligent.
Mira, n'hi ha un que t'ha tocat
i tu a base de coca-coles tota la nit...
I poquet i bo.
I ja està, sí.
Poquet i bo, de qualitat.
I com a molt, doncs, aquell vinet dinant i ja està, no?
O sopant.
I, bueno, i la setmana que ve li tocarà amb un altre
i no passa res.
Jo crec que és la manera més intel·ligent, no?
O això, o casar-se amb una dona que no begui...
També.
O amb un home que no begui...
I que li agradi molt conduir.
I que li agradi molt conduir.
És la solució.
Qui no s'ho arregla és perquè no vol.
De totes maneres, el Francesc no m'ha dit res,
però jo crec que la proposta que ens fa avui
està més aviat orientada amb aquelles reunions una mica
que muntem a casa, amb amics i amb família,
les nits d'estiu, que tenim una terrasseta,
un petit balconi que sigui,
o una finestra que podem obrir,
o un jardinet.
Un combinadet d'aquests preparats per festa.
A més, si ho prepares davant de tothom,
per fer-nos allò, ei, que jo sé fer coses tropicals.
A més, els combinats tenen la gran avantatge
que, primer, si es fan ben fets,
són molt lleugers,
no té per què ser fort un combinat.
Depèn.
Depèn de qui ho prepari.
Però si el vols disfrutar,
jo soc partidari de que,
a veure, jo, per exemple, a mi m'agrada el gin tònic,
m'agrada el mojito,
m'agrada tot això, el daiquil, la pinyacolada,
però a mi m'agrada el gin tònic,
per exemple, molt curtet.
Per la veritat, allò que diuen un gin tònic, curtet.
Curtet de ginebra, no de tònica.
Sí, sempre es diu...
I amb la llimona esprúmuda també t'agrada, no?
I per què?
Doncs perquè a l'estiu fa calor,
i la calor dóna peu a beure.
I llavors, és millor beure tres, quatre gin tònics molt curtets,
que si sumes la ginebra, sigui la d'un,
que no pas beure't en un de fort,
que et quedaràs amb set,
que agafaràs una trompa,
perquè un no te'l veuràs,
te'n veuràs dos com a mínim,
i que no et sentaran bé.
Ara, quin tip de tòniques, eh?
Sí, però és bo entrar líquids ara a l'estiu,
i sobretot amb la calor,
i llavors hem de beure, hem de beure.
Llavors, doncs potser el gin tònic
no seria el més adient per atipar-se'n,
però per exemple un mojito sí,
perquè el mojito ens porta cítrics,
amb el qual ens porta molta vitamina C,
que és molt bona ara a l'estiu,
ens porta aigua, molta aigua,
un bon mojito porta molta aigua,
porta menta,
i una mica de ron.
Per cert, que el gin tònic,
aquest lleugeret que dius tu,
curtet de ginebra,
li podem posar també una fulleta de menta,
i guanya molt, eh?
La llimona, la menta,
la ginebra, en lloc del rom,
i la tònica,
és una barreja entre una cosa i l'altra,
no un híbrid.
El que passa és que, per mi,
pels aromes de la tònica i de la ginebra,
m'hi agraden més espècies més dures,
com per exemple el pebre,
el pebre hi queda molt bé.
El pebre, el gin tònic?
Un pebre de xeixuan amb un gin tònic
és al·lucinant.
Ah, sí?
No ho havia sentit mai.
Sí, si agafes un pebre de xeixuan...
Explica'm una miqueta les característiques d'aquest pebre.
És un pebre que no és pebre,
és un fals pebre,
és un pebre d'un color vermell
que porta com a...
és com una bola oberta, eh?
Seria com una esfera,
però que està oberta per la meitat,
com si s'hagués obert i hagués sortit un grà de dintre.
Perquè estigués seca.
Sí, perquè està seca.
I, bueno,
no és molt fàcil de trobar,
però tampoc és difícil,
o sigui, no la trobareu en qualsevol lloc,
però si aneu a buscar-ne
en botigues especialitzades,
n'hi trobareu.
És una mica car,
però el pebre dura,
molt, molt, molt aromàtic
i molt poc picant.
I què faria amb el gin tònic, com sempre,
i al final, crac, crac?
No, sencer.
Ah, el granet sencer.
Si voleu, li doneu un cop de morter.
Al cul del got.
Al cul del got,
o el trenqueu amb els dits una mica,
però sencer.
I el poseu allí.
I què li dona, això, al gin tònic?
Un aroma brutal.
Ja sé que és difícil descriure les olors,
és el més difícil que...
Un aroma de pebre,
però és que penseu que la ginebra
té aquell aroma de ginebró.
Llavors, la ginebró i el pebre
són dos aromes que es complementen molt bé,
són una mica semblants, inclús,
i t'ha ressaltat el gust de la ginebra.
Llavors, amb poquet a ginebra,
li trobes molt més de gust a ginebra,
sense que ofengui, sense l'alcohol.
O sigui, tens tot l'aroma de la ginebra,
però sense l'alcohol,
aquest excés, a vegades,
d'alcohol de la ginebra.
Són maneres de reduir l'alcohol
i donar-li més gust i més atractiu
a aquella bebuta.
Mira, si voleu,
no parlem una miqueta del gin tònic,
que l'Eduard Ravassó,
col·laborador d'aquest programa,
d'alguna vegada, també és una experta.
També és del club del gin tònic.
Sí, ella és una experta.
Parlem del gin tònic,
que té molts adeptes.
Hi ha moltes maneres de preparar-lo.
L'últim campionat que hi ha hagut
de coctelers
va guanyar un gin tònic
que era molt, molt, molt senzill,
que era fet amb bomba i safir,
un tipus de ginebra,
és una ginebra,
la botella blava,
que ara es porta molt,
està molt de moda aquesta.
Sí, sí.
Amb unes escalastòniques,
també és un món,
hi ha moltes marques de tòniques,
i també canvia el gust del gin tònic.
Sí, perquè n'hi ha més dolces,
n'hi ha més aspres.
Sí, sí, sí.
I amb més gas,
amb menys gas,
és molt subjectiva.
Parlem d'elaboració,
partim d'una bona ginebra, això sí.
Una bona ginebra,
aromàtica,
pel gin tònic ha de ser aromàtica,
o sigui, ha de ser de l'escola anglesa,
una ginebra d'aquestes, doncs, això.
La de Menorca no serveix pel gin tònic,
una bifiter...
No, exacte.
Per la beguda més autòctona, no?
Sí, sí, sí, per la pomada.
Per la pomada.
Doncs, una d'aquestes aromàtiques,
i llavors hi posaven,
en vez del suc de llimona
que hi posem nosaltres,
que ens agrada,
hi posaven l'esquitx que surt,
perquè m'entengueu,
de quan trenques la pell de la llimona,
quan doblegues,
anant-nos de petits,
jugàvem a esquitxar-nos els ulls
amb la pell de la taronja o de la llimona, no?
Sí, déu-n'hi-do, que graciosos, no?
Sí, sí, doncs, amb això,
el que fan és,
aquest esquitx busquen aquest esquitx,
o sigui, pelen la llimona,
i busquen,
la trituren amb els dits
o amb una massa de morter,
la premsen una miqueta
perquè sortia aquest oli.
Seria la pell de la llimona
molt fineta sense el blanc.
Sense el blanc, eh?
Sense el blanc, en principi.
I apretada, perquè plori,
perquè deixi anar aquest oli
que porta la pell de la llimona.
I llavors,
amb la part més sucosa de la llimona,
fregar-la per damunt
per la vora de la copa,
per donar-li aquest toc de cítric
quan el poses als llavis.
O l'altre tipus, el que busquem
és rebaixar el contingut alcohòlic
del producte base
per a fi de donar frescor
i refrescar i hidratar, no?
Doncs vinga, anem al mojito.
Anem pel mojito, eh?
Que és el mojito,
hi ha moltes maneres de preparar-lo
i a mi m'agraden totes.
És com el romesco, ara,
tothom dirà,
jo el faig així,
jo el faig a aquella manescula.
Doncs al mojito li passa el mateix.
Jo, potser,
un dels descobriments més grossos
que he fet últimament
amb el mojito
és el fet d'afegir-hi aigua.
Jo mai ho havia fet
i ara ho faig sempre
i queden molt més bons.
Però no només pel fet
de rebaixar l'alcohol
i tal que sí,
però és que a part
queden més lleugers,
més aromàtics,
queden molt més bons.
Els mojitos,
hi ha dues maneres bàsiques
de preparar,
o tres.
Podem fer tres grans famílies
de mojitos.
Primer,
la família dels mojitos
dels rons,
que ens podríem dividir
en dos,
que serien els mojitos
amb gel piler
i els mojitos
amb gel normal,
i després els mojitos
que no són de ron,
que bàsicament
podrien ser de whisky.
Que moltes vegades
ja no es diu ni mojito,
però perquè ens entenguem,
perquè serien els mateixos ingredients
canviant la base
de l'alcohol,
els mojitos de whisky
són molt bons també,
el que acostumen
a ser més forts.
El whisky és un producte
molt aromàtic també
i normalment
els mojitos de whisky
es fan més curts,
vol dir,
amb més alcohol.
Per fixar que el whisky
es relaciona més
amb un clima més fred,
amb una tardor
i no pas amb un estiu,
que el mojito
i el ron
és així com a més,
no sé si parlen
per les estereotips,
no?,
de la cosa tropical,
no sé.
Sí,
però hi ha molta gent
que és bovedora de whisky,
que li agrada molt el whisky,
llavors sempre,
com que estem parlant
de coses per fer a casa
i sobretot
quan tens gent a casa
el que has de fer
és intentar
acontentar la gent,
no el que tu veuries
sinó el que us veurien ells,
llavors has d'adaptar
una miqueta.
i en aquest cas
amb el ron
té bons resultats,
molt bons resultats,
ai,
amb el ron,
amb el whisky
té molt bons resultats.
No es pot fer
ni en Ginebra
ni es pot fer
amb altres coses,
però amb el whisky
queda molt bo,
per exemple,
amb un brandy
no queda tan bo.
Jo també n'he provat,
estan bé,
però per mi
el rei i el ron,
evidentment,
a més ron blanc,
i bueno,
anem a parlar-ne,
anem a fer el mojito
tradicional,
el mojito cubano,
el de,
diguem-ne,
el mojito
de la boderita
de l'Habana,
seria el més,
el més,
el més,
el més burt,
el més burdo,
el més senzill,
també,
i el més,
per mi,
el millor,
per mi,
que és el més bo.
És una miqueta vast,
és una miqueta lleig,
i és una miqueta incòmodo.
L'estàs posant bé?
Sí,
perquè és que és així,
però és que ho vas així,
és basta lleig entre cometes
perquè no busquen
la bellesa física,
sinó que busquen
la bellesa de les sensacions,
no?
L'autenticitat,
l'autenticitat,
al fons i no la forma.
Llavors aquest coc el té això,
o sigui el mojito aquest reflecteix perfectament
aquest ambient cubà,
no?
És lleig físicament,
perquè no està cuidat,
no és polit,
però en canvi és maco,
és preciós a la boca,
de sentiments,
de tot això,
no?
I el mojito ho reflecteix perfectament.
Mireu,
per què?
Doncs perquè quan quedarà,
ja ho veureu,
les fulles escarxades,
allà,
per allà,
senceres,
eh?
Per això el poseu a la boca
i és una explosió d'aromes,
de disfrutar,
de frescor.
Com ho fem?
Primer,
llimes.
A l'estiu,
jo recordo ara que vaig anar a comprar
l'altre dia al mercat
i vaig comprar una caixeta de llimes,
no?
I la meva dona em diu,
ostres,
i com és que compres llimes?
Dic, dona,
ha arribat l'estiu.
Clar,
hem de fer mojitos.
Hem de fer mojitos.
No és el mateix que amb llimona,
no ens enganyem.
Hem de fer pinyes colades,
hem de fer moltes coses,
no?
Caipirinyes,
la llima.
La llima és un ingredient imprescindible
per fer tot aquest tipus de còcteils.
Inculs el gin tònic amb llimes queda molt bo,
eh?
Vull dir,
jo crec que la nevera a quatre llimes
hi han de ser sempre,
amb una bona nevera.
Llavors,
necessitarem sucre,
també,
necessitarem menta fresca,
això sí,
menta fresca,
bona,
amb rama,
no allò fulleta,
sinó maca,
gel i aigua,
d'acord?
Llavors,
com ho fem?
Doncs agafem...
I el ron.
I el ron,
evidentment,
el ron.
El ron ha de ser ron blanc,
eh?
El ron blanc
pogués ser
cubano,
eh?
Perquè no té més.
Vull dir,
ha de ser un ron blanc cubano,
que l'únic que busquem és
el destil·lat,
és aquest aroma de canya
fresca,
eh?
I res més,
no?
Si l'envellim i tot això,
llavors ja seria per fer
tragos més curts,
el mojito és un còctel llarg,
és un còctel amb aigua,
és un còctel refrescant,
llavors,
si busquem aromes
més complexos
de whiskeys
o de rons ja
amb fusta,
llavors buscaríem
tragos amb molta més
quantitat d'alcohol
i molta menys quantitat
de sucre,
res,
llavors canviaria molt el mojito,
eh?
Llavors,
un ron blanc,
un ron blanc d'aquests,
no cal dir-ne,
perquè és el que vulgueu,
però,
bueno,
per sentiment,
per cort,
que sigui cubano,
que sigui d'allà.
Llavors,
començarem
amb un tàper,
amb un gerro,
amb un got,
si és amb un got,
que sigui un got...
El got masclador
de fer còctels,
normalment.
Amb un got masclador,
un got masclador.
Però també ho podem fer,
el got de cadascú,
però ha de ser el got,
aquell got de tubo,
xungo de parcel·la,
saps?
Aquell got de tubo,
que no és got de tubo...
Sí, sí,
allò que tens que dius,
oi,
l'he de llançar,
però sempre el guardes
per si de cas.
Que inclús porta propaganda
de la Coca-Cola,
o de qui sigui,
saps?
Aquell és el millor got
per fer el mojito.
És el millor got,
que és com un got de tubo,
però que no és de tubo.
Sí,
és més ampla,
i és cònic,
i és una miqueta cònic,
cada dalt és més ampla
que de baix.
Doncs aquell got,
que a més hi ha
aquella propaganda
dels anys 60,
aquell és el millor got,
a més és part de l'ambient
del mojito,
no?
I si les lletres
estan una mica desmorrades...
Et veig molt retro avui, eh?
Sí,
és que estic a Cuba,
ara mateix estic a Cuba.
I, bueno,
llavors amb aquest got
aconseguim
o bé una cullera de fusta
o bé una massa de morter,
algun utensili de fusta,
eh?
Va molt bé que sigui de fusta
perquè se'ns enganxarà millor
la llimona,
la llima no ens relliscarà.
Llavors,
agafem les llimes,
eh?
Damunt de la taula,
sense tallar-les ni res senceres,
i les fem rodolar
per sota la nostra mà,
les apretem,
eh?
Com si volguéssim estirar
un xurro, eh?
Per damunt de la llima,
per trencar una miqueta
l'estructura de la pell
i interiors de la llima,
d'acord?
Les rodolem apretant fort,
ja veureu que s'us posaran toves,
d'acord?
Quan ja les tinguem tobetes,
farem aquesta llima
i la partirem
amb uns vuit trossos,
més o menys,
eh?
O sigui,
per la meitat
i llavors de cada meitat
fer una estrella,
uns vuit trossos.
Les posarem al cul del got.
Llavors,
ser una mica dolç el mojito,
una miqueta,
eh?
Llavors,
doncs,
per exemple,
amb un got d'aquests
que estem parlant
hi va haver
una cullerada
de cafè amb llet
de sucre,
d'acord?
Llavors,
amb la sucre i la llima,
amb aquesta massa de morter
o amb aquesta cullera
o amb una espàtula
al darrere de les espàtules
de fusta
que són planes,
va molt bé,
maixequem ben maixecat
la llima
i el sucre,
eh?
Fem com una pasta,
anirem escarxant,
la pell n'hi ha deixant els olis
i també anirem traient
el suc de dintre de la llima,
d'acord?
Quan ja tinguem això
així,
maixecat,
llavors hi tirarem
el gel,
hi tirarem una miqueta de gel
i seguirem maixecant
una altra vegada
per intentar trencar
una mica el gel,
eh?
Que no el trencarem del tot,
però ni molt menys,
perquè no el busquem,
però remenarem,
impregnarem,
barrejarem el gel
amb tot això.
Llavors,
hi posarem
la miqueta de ron.
La menta quan la posem?
Al final.
Al final.
hi posarem una miqueta de ron
i tornarem a donar dos tombs,
aquí només cal donar dos tombs
amb la llima i tot això,
i després hi posarem la menta
i tornarem a donar-li dos tombs més.
Llavors,
quan ja tinguem la menta,
acabarem d'omplir fins a dalt
amb aigua.
O sigui,
el ron ha d'anar
més o menys fins a mig,
quan hi tirem el ron
fins a mig got
una miqueta més.
I el rest és aigua.
O sigui,
tindrem a baix
la sucre i la llima,
que Déu n'hi do,
el que ens omplirà.
Llavors,
en proporcions,
per exemple,
si el got
ens fa vuit dits,
fem un exemple així,
doncs tindrem,
dels vuit dits
tindrem tres,
que seran
llima,
sucre,
gel,
tot això que ens anirà,
ens pujarà dos dits,
tres dits.
Al final,
el got seria
una sisena part
del preparat
i quatre d'aigua.
Sí,
més o menys,
el de ron
més o menys seria
un terç.
No,
dic un cop,
si mirem el got
seria una sisena part.
Un terç,
més o menys serà
la preparació,
un terç serà ron
i l'altre terç serà aigua.
És bo que quan ja
el tinguem tot,
l'aigua posada,
el remenem una miqueta
també i ja està.
I a veure,
veureu que és
un mojito especial,
la menta sempre
amb rama i sencera,
inclús es fa servir
la rama de la menta
per remenar-lo
i veureu que
la menta
queda una miqueta
pensida,
queda trencadeta
perquè l'havíem donat
dos cops,
però,
ostres,
surten tots els aromes,
te'ls trobes una miqueta
a la boca,
allò.
Fa salibera.
Sí,
i de veritat
que és espectacular.
El mojito cubano.
Després me n'aniria
al mojito
del Floridita,
el Floridita
és un altre bar
del mateix carrer
de l'Havana.
És a dir,
que anem de ronda.
Anem de ronda,
anem de ronda.
Jo dic,
no és així com ho fan allà,
però perquè ens situem
al Floridita
és on fan els daiquiris,
i el daiquiri
de la Floridita
és diferent
del daiquiri
de la boditada
en mèdia
o d'altres llocs.
El daiquiri
de la Floridita
és un daiquiri
de cot mesclador,
de cot americà,
és un daiquiri
de gel piler.
I llavors,
per això dic
que faríem
un mojito
de la Floridita
perquè faríem
un mojito
amb gel piler,
que seria un mojito
de festa,
seria un mojito
per fer més quantitat
i per gent
que li agradin
les coses més suaus,
que no estigui tan
introduïda
als còctels.
Llavors,
jo, per exemple,
l'altre dia
em vaig preparar uns
allà al restaurant
amb uns amics
i ho vam fer
d'aquest estil,
perquè són més refrescants,
és més...
potser no és tan purista,
però, ostres,
és sensacional.
Més beguda d'estiu.
És més beguda d'estiu,
és més de quantitat,
no vam fer
una jarra de 3 litres
i en pots fer
i condueix.
Llavors,
aquest com l'ho farem?
Doncs serien els mateixos ingredients,
però posats
amb un got americà,
amb una termomix,
amb un túrmix,
amb alguna cosa així.
Com ho fem?
Doncs posem el gel,
agafem les llimes,
les exprimim,
traiem el suc de la llima,
les posem amb el gel,
agafem la sucre,
la posem amb el gel,
agafem la menta aquí,
desfullada,
treta de la branca
i la posem amb el gel
i el ron,
agafem el ron
i també el posem amb el gel.
Tot això ho triturem,
però triturat
que quedi un granissat,
i quan ja tenim
el granissat aquest fet,
el posem a la gerra
i el diluïm amb aigua.
I quan ja el tinguem diluït
i tirem la pell
de les llimes que teníem,
tallades així finetes,
com una juliana,
i la tirem a dintre.
Queda un còctel
on la menta
queda dissolta,
queda com un granissat,
queda com un granissat
de mojito,
que és super,
super refrescant
i que, ostres,
entra molt bé.
Jo em quedo amb el de la boteguita
d'enmedio.
Sí, però aquest,
per festa,
per gent,
de veritat que és molt més
de dient.
Clar,
hi ha diferències
entre el mojito,
el daiquiri,
la caipirinha,
sembla que siguin família,
però no són ben bé
germanes bessones.
En el cas de la caipirinha,
també hi ha la piña colada.
Anem per la caipirinha.
La caipirinha
és molt semblant.
El que passa
és que l'ingredient alcohòlic
és la catxassa.
La catxassa
no és més que un ron,
va ser un ron
perquè és un destil·lat
de canya també.
El que passa
és que és un ron
diguem-ne destil·lat
i ja està,
no té res més.
És destil·lat i begut.
I després la zona
de procedència...
Que no té envelliment,
com si diguéssim.
Tinc una amiga
que diu
tot un discurs
en portugès molt bonic
referent a la catxassa,
ara la recordo.
Però no té envelliment.
La catxassa
envellicida
no és catxassa,
és catxassa envellicida.
En el cas
de la caipirinha
és molt semblant.
El que farem
és també les llimes,
però en el cas
de la caipirinha
la llima
també l'escarxarem així
i la tallarem
amb rodanxes,
quatre rodanxes
per una llima.
buscarem més
integritat
amb la llima.
Hi posarem
la sucre
i no porta menta.
Llavors la matxacarem
ben matxacada,
aquí sí que
és una fenya
de massa de morter
i de monyeca.
Anem matxacant bé
aquestes llimes
amb el sucre
que facin una bona pasta.
Llavors hi tirarem
el gel,
aquí sí que pot ser
piler,
però piler picat.
Aquest gel
que agafem a casa
o amb un drap,
que a mi m'agrada molt
amb el drap.
Drap i el martell
de fusta.
Exacte,
agafes el drap,
el posa on la taula
i hi posa el gel,
fas un farcell,
el posa on la taula
i amb una massa
de morter
li pegues.
O amb el rulo
aquest d'estirar
els pastissos,
la tonyina
és ben atonyinat
i us quedarà
un gel irregular
però molt interessant
per a la cocteleria.
Llavors hi posem
aquest gel,
seguim matxacant,
el gel ens ajudarà
a matxacar
aquestes llimes
i aquest açucre
i quan ja ho tinguem així
hi posarem
la catxassa,
normalment
s'hi posa
menys aigua
que el mojito,
o sigui hi posarem
catxassa,
normalment és una llima
sencera
en aquest cas
per caipirinha
i
si al got
li queden
cinc dits
per acabar d'omplir-se
n'hi posarem
tres,
tres i mig
de catxassa
i un,
un i mig
d'aigua.
Llavors això
ben remenat
és sensacional,
aquest porta
una miqueta
més de sucre
i menys
agradació
alcohòlica
segurament,
o bé,
més o menys igual.
Semblant, semblant.
El daiquiri?
El daiquiri
és semblant,
el que passa
és que està fet
amb llimona,
no porta llima,
està fet amb llimona
i
és llimona,
sucre
i ron
i gel.
I gel.
Tot això
posat en una coctelera
i triturat.
Tenim una trucada,
ens comenta
el Joan Maria
que no vol parlar d'això
justament d'una altra cosa
però bé,
estem encantats
que ens truquin.
Bon dia.
Hola,
bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Tecla.
Tecla, digui.
Hola,
bon dia,
mira,
és que m'ha fet agafar gana
cada dia
quan el dijous.
I és terrible això,
eh?
jo vull que persqueta
amb la calor que fa.
Escolta,
mira,
jo li volia preguntar
un tema al Princes
que em penso
que l'ha tocat
poques vegades
el del bacallà.
Sí.
Bueno,
llavors nosaltres vam estar,
bueno,
ho tinc que dir
perquè si no,
no ho sabràs d'on té.
A Portugal
i ens vam fer
un revoltijo
de bacallà.
Un revoltijo,
sí.
Amb patata,
però és que m'agradaria
saber fer
perquè estava boníssim.
Però què portava ou?
També és que no sé,
si jo no l'he menjat
no l'hi puc explicar.
és que saps què passa?
Sí.
Que estava,
bueno,
jo no sé com no estava fet,
jo no sé si portava ou o què,
però que havia patata bacallà
i si portava ou no ho sé.
Però què estava?
Com a fregidet?
Com a sec?
No, no, no,
com si fos un puré.
Com si fos un puré.
Com una brandada?
Com?
Com una brandada?
Sí.
D'acord.
Sí,
com si fos un puré
molt espès,
molt espès,
no?
Sí.
I llavors a vegades
he intentat
a veure si ho llegeixo
amb algun poet.
Vostè la sap fer
la brandada de bacallà?
no és igual.
No, no, no, no, no.
És que clar,
jo si no l'he menjat
no l'hi sé dir
perquè a la millor
no deixa de ser una brandada,
però ells a la millor
doncs hi posen
alguna espècie de més.
No,
les espècies no n'hi dien.
Les espècies...
O a la millor
doncs primer fregeixen
el bacallà
que li donen un gust diferent
perquè nosaltres a la brandada
el bullim, el bacallà.
Sí.
A la millor ells
és que no ho sé,
no el sé què dir-li
perquè és que no sé
de quin plat me parlen,
no el conec
i no...
És com un rebot i foc.
conforme una miqueta
d'aquest plat de bacallà
de Portugal.
En quina zona el va menjar?
Al garbe.
Al garbe.
Vale.
Al garbe.
Vale.
A la bufeira,
a la bufeira, no?
Vale, vale.
Allí el bacallà anava...
Que li van dir
que era típic d'allà.
Sí, sí,
bueno,
allà es posaven molt de peix
i molt de bacallà, no?
Sí, el bacallà
allà es menja molt
i ara no sé,
però tradicionalment
sempre havia estat
molt econòmic.
Doncs miraré d'informar-me
de totes maneres
sense jo ni haver-ho vist
ni haver-ho tastat
és difícil
perquè, clar,
no sé on sóc, no?
És que jo quan vaig marxar
ho volia preguntar
però com que aquella gent
no els entenies
van dir ara...
Almenys sabia el nom exacte
del plat
perquè si saps el nom exacte...
És que saps que passa
que com que s'ho posaven
clar, ho vam repetir
perquè estava boníssim, no?
I l'altre dia ho pensava
i dic aquí que vagi
el francès
i dic que he de trucar
i li preguntaré
a veure si sap com es fa.
Doncs si no hi va anar a sola,
a veure si algú dels
que va anar amb vostès
se ne'n recorda el nom del plat.
Saps que van anar a mig
que ho vam menjar
i ho vam repetir tot
i vam dir
ho farem, ho farem
però no se...
No...
No d'això...
Home, aquí...
Acabem de veure
com un bacalau adourada
que diu que és amb ous
i que ve a ser
com una mena de truita.
No, no, no, no.
Era com un puré espès.
Va, sap que farem tecla
que investigarem.
Investigarem una miqueta
i si dijous que ve
farem l'últim programa
ja abans de la temporada
abans de tornar
si Déu vol
al setembre
li miro, li miro
i a veure què trobo.
No li asseguro res
però farem els deures.
Jo cada dijous
escolto
i m'agrada molt aquest programa.
Moltes gràcies.
Que passeu un bon estiu
i a veure si podeu
mirar això d'aquest bacallà.
I tant que li mirarem.
No pateixi que...
Joana, moltes petons
i una abraçada.
Moltes gràcies, tecla.
Ui, Francesc,
ens queda la pinya colada.
M'agradaria explicar
la pinya
i ja està.
Una canyeta.
Una canyeta
i una pinya colada
boníssima.
Boníssim.
Doncs mira, podríem fer això
del bacallà aquest
que ens ha demanat la tecla.
Ens posarem mans a l'obra.
Francesc, a veure si trobem
el que s'assembli.
I després a mitja tarda
quan es posa el sol,
que han vingut a la platja,
cansadets,
una beguda d'aquestes.
i això...
Sí que és bonic anar a Cuba, no?
Ara estàveu fent un maridatge...
Jo no sé si els ho iau.
Està fent un maridatge emocional, no?
Sí.
És que ara volia parlar.
Hi ha una revista
que es diu Copatges,
que n'estic molt content,
m'agrada molt.
És d'un noi jove,
és una revista jove
que ha sortit ara al mercat
i a l'editorial d'aquest mes
parla d'això,
d'un maridatge d'aquests,
una posada de Josep Pla,
la Costa Brava,
una posta de sol,
un vi,
una música,
uns poemes...
Bueno, una passada de maridatge.
Fantàstic.
Això ho tenim aquí, eh?
Podem aprofitar el paisatge,
la cosa més personal,
cadascú que faci el que pugui
i el Francesc ens posa els combinats.
Ens retrobem la propera setmana.
El Francesc es tira una mica, eh?
I tot i que el dijous vinent
ja estarem en ple mes d'agost,
encara podrem agafar un programa
i acabar
i donar resposta a la tecla
i explicar més coses.
Francesc, gràcies.
A vosaltres.
Al Quim i Quima,
de moment, com sempre,
d'horaris i tot.
Ara obrim a les nits,
de dimarts a diumenge.
totes les nits allistem,
els middies descansem una miqueta
i només obrim a les nits,
però obrim els dimenges
que no ho fèiem.
Molt bé, doncs ens retrobem
la propera setmana.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.
Adéu-siau.