Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut avui, ve molt ben acompanyat.
Ens acompanya Montse Nadal,
és vice de gana de la Facultat d'Enologia de la URB
i és la directora tècnica de Mas dels Frares.
Montse, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, encara diem Facultat d'Enologia.
Sí, sí.
Encara, com ja s'estiu amb el tema dels canvis dels estudis,
jo no sé...
Igualment serà enologia.
Serà enologia.
Potser canviarà estudis de primer cicle o de grau, que es diuen,
però igualment estarem impartint els mateixos estudis.
No s'ho prenguin com una debilitat femenina,
però jo m'he fixat molt en un anell que porta la Montse.
Ai, mira-la, parlant de qui és...
No, és que l'anell de la Montse és molt especial.
Per què no ens les descrius?
És que m'ha cridat moltíssim l'atenció.
Bé, és una mica...
Estic xocant perquè és un anell de Llicorella,
que són els esquistos, les pissarres del Priorat,
i ara va ser la fira de Maig dels Vins,
que ja és, m'assembla, la dotzena edició.
I bé, hi havia, doncs, una companya
que també anòloga,
que està fent vi a Gratallops
i que venia aquests anells i arracades, no?
Això és curiosíssim, eh?
És amb coure, no?
Estar engarçada així amb coure, és molt curiós.
Home, és el que dóna personalitat al Priorat, no?
I tant, i tant.
I els grans vins, en general.
És una pedra cap al vi i va molt bé.
Tractarem de temes concrets,
però si no et faig la pregunta ara,
després potser no hi ha temps.
Què tal l'alumne, el francès?
És l'enxufat de la classe,
perquè aquí arriba i en sap molt, eh?
Deu ser un pitagorí d'aquells insuportables.
A part que és molt bon alumne,
tenir-lo aquí davant...
No pot dir coses dolentes.
No, però jo crec que és aplicadet, eh?
Si més no, el que ens explica aquí,
diem Déu-n'hi-do, eh?
El que està arribant a aprendre
i a més generós perquè ho comparteixem tots nosaltres, no?
Això ho teniu, la gent que us dediqueu al vi, eh?
Penso que sí, que és un sector ampli
que la gastronomia i el món del vi
han d'anar íntimament lligats, no?
Perquè, de fet, és un...
El plaer del menjar va lligat al del vi, també, no?
Són dues coses que es complementen
i que tenen un efecte cinèxic.
O sigui, augmenta, no?
L'apreciació, no?
En els sentits de les dues coses,
tant el menjar i el vi,
si són...
Sembla que ens estem tornant més finets,
en aquest sentit, no?
Sí, ciberites.
Això sona una mica ciberita.
Home, no vol dir que consumim vins d'alt preu,
però sí que tenim una miqueta de cura
de saber-ne si és un vi mínimament...
No estem parlant de vins d'aquells
que recomanem per Nadal,
que dius, home, només els pots consumir
un cop l'any d'alt preu,
però si vins de taules, senzills,
propers de les nostres D.O.s,
que s'estan consumint bastant bé,
potser a la restauració menys del que desitjaríem, no?
Home, cada vegada més, eh?
Sí, sí, jo crec que sí.
I sobretot ens hi hem de posar en sèrio, no?
Però és que, bueno, ara la setmana que ve...
Ara fes tu els honors, que tu ets l'expert.
A mi, abans de dir res,
m'agradaria afegir a la seva presentació,
perquè crec que és molt important
que també, com a anòloga,
fa un vi que es diu Logibot,
aquí al Priorat.
És un vi molt prestigiat dintre de la D.O.
I que, bueno, que va ser xulo també,
sobretot al començament,
va marcar una línia diferent
de les tendències que hi havia dintre del Priorat,
perquè ella de seguida va buscar un vi fresc, no?
Si no, corregeixen un vi fresc,
un vi per consumir, un vi per beure, no?
Que quan al començament,
ara també s'està fent a tots els nivells,
però al començament el Priorat sembla
que hi havia una tendència més de vins de guarda,
de vins d'alta qualitat,
de vins d'aquells per grans entesos, no?
I ella va voler fer de seguida un vi
com a persona propera que és la gent,
com a professora que és de la facultat,
que coneix la gent,
que els toca cada dia, que els veu.
Doncs va fer un vi amb aquesta filosofia
i va trencar molt lluz
i, bueno, al final el temps
li ha donat la raó una miqueta, no?
Jo el canvi més bèstia en aquest sentit
el vaig notar a l'acata 2004 de Falset,
que hi va haver un canvi brutal
amb la filosofia dels vins, no?
I, bueno, avui m'agradaria
que en parléssim una miqueta, no?
D'això, 2004, 2005, les collites.
Aquest acata 2005 que jo em vaig perdre
el dilluns passat, eh?
Doncs per això també he tingut...
Tenim l'honor que siguis aquí
perquè ens en parlis una miqueta, no?
Que va haver-hi un canvi a tots els vins
en el concepte una miqueta de tractar.
El que deia el francès,
el Priorat es coneix de fa més de 100 anys
pels vins d'alta graduació
i també de gran consistència en color
i estructura, que són els tenins.
Els primers vins aquests
que es van començar a elaborar
tenien com objectiu remarcar
aquests aspectes
i podíem dir que
era molt potent aquesta estructura
i que potser li costava
afinar el vi,
vull dir, era com molt...
Érem vins per veure amb 10 o 12 anys.
La fama li venia justament
per aquesta potència, aquest caràcter.
Però llavors nosaltres
dintre d'aquests tenins
i d'aquesta estructura
volíem buscar-los madurs
que siguin més agradables
i que es pogués veure
perquè has d'esperar 5 anys o 10
a veure't un vi
que també evoluciona d'una altra manera
i té uns altres aspectes
menys frescos
i de menys fruita potser.
Llavors buscàvem que hi hagués fruita
i que també hi hagués estructura
i tenins amb alta concentració
però no estringents
o no aspers
o amb un llenguatge popular
podríem dir així,
que no fossin aspers.
I el 2004
va ser una anyada molt interessant
perquè va haver un canvi de clima,
les temperatures més suaus,
temperatures de nit més fresques
i tot això va potenciar molt el color.
No només aquesta estructura
sinó també el color.
Els vins eren més negres,
violacis
i amb una qualitat també de fruita,
de més fruita
que era, diguem,
inusual dels altres anys.
va relacionat també
amb el canvi climàtic
o no?
Això ja seria un altre tema
però diguem que
tots els vins
van anar més cap a aquesta,
a partir del 2004,
potser cap a aquesta línia
més fresca
i més afruitada
dintre de conservar
la seva
cos,
la seva estructura.
Com que depèn
tant de l'entorn,
en aquest cas
l'entorn climàtic
determina molt,
però quan hi ha
un compromís
com a productor de vi
a seguir una línia,
com modifiques tu?
És una bona pregunta,
és una pregunta d'esperia.
Ara m'ha fet il·lusió
i tot,
no, doncs
sentit comú,
eh?
És clar,
que bé.
És que el sentit comú
és el primer que s'ha d'entrar.
Aquest any ha anat molt bé?
És el bàsic,
amb els vins,
això abans ho deies
a micròfon tancat,
tothom hi entenem.
Si ets sincer
amb tu mateix
i no t'estàs amb tòpics
i amb el que has llegit,
sinó tu,
que veus el vi
i t'agrada,
no m'agrada sentit comú,
sentit comú amb el vi
és la,
jo crec,
a nivell d'usuari,
a nivell de consumidor.
Però la Mosa diu
aquell any
ens va venir aquest temps,
aquesta meteorologia
que va facilitar això,
bé,
hem trobat el vi
que volem fer,
ara cal que el temps
acompanya
i mai millor,
no?
Diguem que llavors
es van confluir
tots els vins
amb una característica
perquè l'anyada
marcava molt.
Hi ha unes anyades
que marquen molt
i unes altres
que no marquen tant
una característica així
que els franceses
li diuen l'Emilia Simé
quan són anyades excepcionals.
Llavors,
diguem,
comparant el que deia el Francesc,
que ha passat,
no?,
els altres anys,
2005-2006,
per exemple,
són anys secs,
no?,
s'ha parlat més
de la sequera,
de la manca de pluges,
no?,
de precipitacions,
doncs clar,
en els vins,
tu has de,
si fas una marca de vi
que es diu,
per exemple,
l'Ojibot,
has de continuar
que el client
quan provi aquell vi,
sigui del 2004,
2005 o 2006,
segueixi notant,
percebint
les mateixes característiques,
no?,
més o menys,
clar,
bueno,
has de seguir,
no?,
de triar molt bé
la maduració del raïm,
clar,
jo estic,
o potencio molt més
i dono importància
la part de la viticultura
i del raïm
perquè és d'allí
a partir del qual
després faràs un procés
i trauràs el vi
i llavors,
segons el moment
de la brema
pots tenir
més o menys color,
més o menys aroma.
El 2004,
el millor feies la brema
el 14 de setembre,
per posar un exemple,
el millor aquest any
l'has de fer el 17.
Doncs sí,
va ser una cosa així,
el setembre,
el setembre cap al 15 o 20,
més aviat
se va retreçar
perquè va fer aquella fresca
el 2004
i en canvi 2005 i 2006,
sobretot 2006
perquè la sequera
no va ploure en primavera
llavors acumulava més seca
de tot l'any,
ja no només la de l'estiu
sinó,
no només de temperatura
sinó també de manca d'aigua
i la brema,
per exemple,
es va avançar una setmana.
O sigui que el 2006
estàvem començant a barmar
les garnatges
a finals d'agost.
Ara estàs pendent
de l'Ugibot del 2007,
clar.
Ara ja estem mirant
com aquesta pluja de primavera
ha anat molt bé,
estem esperant a l'estiu
a veure quin és el comportament.
I què fa que un productor
o una productora de vi
en aquest cas
decideixi el vi que vol fer?
És a dir,
posant un símil,
un escriptor diu
ara faré una novel·la
o vull fer un assaig
o vull fer una novel·la històrica
o vull fer una novel·la
contemporània d'entreteniment.
Aquesta pregunta
és més difícil, eh?
No, no,
però tu per què tries
fer aquest vi
i no un altre?
Perquè clar,
està claríssim,
l'objectiu l'has de tenir clar.
Tu no pots dir
mira, planto el raïm
i a veure què surt.
Si fos així tot serien productors.
El priorat sempre havia anat
als estius
a passar uns dies
les vacances d'estiu
i després vaig estar
donant classes
al col·legi de formació
professional de Falset
quan vaig acabar d'estudiar
i clar,
me vaig seguir
com una afició
de joveneta
va seguir professional
o vaig començar
professionalment
amb això
i a l'hora
de començar
a fer un vi
doncs clar,
és com una il·lusió
que tens
de veure
d'aquelles coses
que saps tu
dels estudis
doncs poguer-les
per les mà
en una cosa real
no només provar
els vins del mercat
sinó saber
a partir
de quin raïm
estan fets
i com
com pots tu intervenir
en aquest procés
i per això
necessites tenir
com deia
un bon raïm
i amb això
un dels antics alumnes
dels primers alumnes
d'allí mateix
del Privat
de la Vilella Baixa
en Cisco Fernández
és la persona
amb la qual
vam parlar
d'aquest projecte
perquè ell
tenia unes vinyes
amb un bon raïm
d'edat
de bona edat
de vinya
ben equilibrades
i amb un bon producte
vam pensar
llavors
vam fer un vi
i que fos
d'aquesta manera
que tingués fruita
que fos un vi
que fos agradable
molt potent
però també agradable
i així va ser
parlant amb ell
com va sorgir la idea
i una cosa
que últimament
ha estat notícia
recentment
aquests primers vins
van ser molt ben recompensats
no que sí
el senyor Parker
us els va puntuar
molt bé
ara va sortir
sí
crec que es va retardar
una mica
aquesta gran cata
aquestes grans cates
que fa el Robert Parker
que venen publicades
en el Wine
Advocate
la llista
amb les puntuacions
i bé
com que tot el món
està molt pendent
ara del que diu
aquest senyor
per la qualitat
dels vins
doncs la veritat
és que
és un punt
llavors important
quan tu estàs fent
el vi
em sap una mica de greu
perquè sembla que
només està avaluat
per aquesta persona
hi haurà una consideració
però
és el món
és el món
el que venen
això és un tema
potser per fer un programa
el tema Parker
però doncs
avui per avui
és un referent
i en el teu cas
els primers vins
que va ser en 2000 o 2001
que se'ls va donant
el 98
vam començar
i ens va donar un 92
crec
que era la primera anyada
després el 2001
les anyades
aquestes topes
són
d'excel·lència
són les que hem presentat
també el vi
perquè com que és un vi
una mica diferent
doncs a vegades es busca més estructura
l'hem presentat aquests anys
el 2001 potser
va tenir 95 punts
i ara aquest 94
però vau arribar a tenir un 98
m'assembla que va ser 2000 o 2001
vas tenir un 98
amb el Logibot
sí, no
crec que no
no?
sí, sí, sí
m'assembla que 95 o 96
ara em fas dubtar
no, no, jo també
ara em fas dubtar
de totes maneres
el que dius
home
és una llàstima
entre cometes
que el criteri
per pensar que un vi
és bo
un vi és especial
sigui el criteri
d'una única persona
però és el que dèiem
és el món en què ens movem
de totes maneres
són criteris
que cal tenir en compte
perquè hi ha aquesta vessant
molt romàntica
que tots tenim de fora del vi
personatges famosos
que ara qui més qui menys
aviam
si no tens una bodagueta
i no produeixes
algunes ampolles de vi
no ets ningú
sembla
en aquesta vida
exceixerant
fent una caricatura
però clar
és molt bonic
molt esforçat
és una aposta forta
però la segona part
jo diria que
és molt important
i no és tan agraïda
com és la comercialització
per tant
coses com aquestes
que Can Parker
doni una valoració positiva
i més en un moment
en què hi ha una
gran competitivitat
entre el món del vi
no fa gaire
vaig tenir la sort
d'estar falset
i parlant amb gent
però d'aquella
de tota la vida
d'aquells que tenen
les bodegues de sempre
i que també
els hi ha anat molt bé
tot aquest tipus
de transformació
que ha experimentat
el Priorat
jo els hi deia
escolta
però què feu
amb tant de vi
diu
no, no, això no és problema
que el vi sortirà
el vi t'ha sortit
el que passa
és que t'has d'espavilar molt
pels mercats internacionals
és així Montse
tu que coneixes
el món del vi
des de totes les vessants
sí, sí, jo penso que fa un any
fa igual dos o tres anys
que hi han hagut canvis
amb la globalització
s'han anat comportant
uns canvis
que sobretot aquest últim any
s'han fent
més punxents
com són aquest
la confluència
de tot el vi de qualitat
amb uns mateixos mercats
que són els importadors
i la competència
de la producció
més gran
d'alguns
aquests nous països
que es diuen
productors de vins
nous
perquè no són els tradicionals
com és per exemple
Austràlia
el cas d'Austràlia
Xile
Sud-Àfrica
són els tres països
que produeixen vins
amb uns preus
i una qualitat
mitjana
assequibles
i que
prenen el mateix mercat
o competeixen
en el mateix nínxul
que els tradicionals
com són
França
Espanya
Itàlia
el nostre cap on va
el de la zona
del Priot
i en particular
el teu l'exportes
també?
Sí
nosaltres vam apostar
per una part aquí
de vendres aquí
sobretot a Catalunya
amb en Quim Vila
a Vila Vinateca
i que és com un 30%
i la resta
doncs
d'exportació
internacional
mercat internacional
els que més els agraden
els vins dels Priorats
són els americans
els californians
sobretot
però
ells també en fan vi
no?
ells també en fan
precisament
suposo per això
també l'aprecien
perquè hi ha alguns estats
que no són gaire
bebedors
són de cervesa
i de Coca-Cola
i també la costa
les dues costes
no?
no la llorien
no la llorien
no, anava a dir
enfocant una miqueta
el programa
de cara
a lo que em vaig perdre
de llums
més que res
perquè els oients
no s'ho perdin
explica'ns una miqueta
l'anyada
aquesta última
que vam tastar
2005
i l'anyada 2004
jo crec que són dos anyades
molt diferents
si no em corregeixes
i això és molt xulo
perquè podem fer un exercici
de tast
a tothom
a casa seva
comprant una mateixa
ampolla de vi
de les dues anyades
demanant el bodeguer
perquè no es tenen
a l'estanteria normalment
però es poden aconseguir
en molts casos
què hi hem de buscar?
què trobarem?
quines diferències
hi trobarem
en aquests vins?
bé, del 2004
n'hem parlat una mica
que tenia aquestes característiques
molt
com uns vins
molt sabrosos
molt de color
al final
amb color
també amb fruita
i amb un component
tànic d'estructura
també
complex
molt complex
en el 2005
hi haurà
per la sequera
i per els canvis
aquests climàtics
hi haurà
un altre tipus
de tenir
penso jo
i hi haurà
més acidesa
a vegades
quan fa calor
pots
clar
són molts factors
els que al final
arriben a influir
en una composició
del reïm
i comparant
perquè aprofito
que has dit
allò dels prestatges
de les botigues
aquí i allà
el 2003
també va ser
una anyada
molt càlida
però
els vins
no ho eren àcids
tenien alguns
menys fruita
perquè havien madurat
també
més acceleradament
i més aviat
però eren
amb menys estructura
i
amb poca acidesa
en canvi
el 2005
vindran marcats
per més acidesa
això vol dir
que també es podran
conservar millor
i per un tenir
una mica més dur
una mica més dur
quan diem dur
és potser una mica més asper
que li costarà
una mica més de temps
en ampolla
per afinar-se
llavors per exemple
parlant d'això
de com beure un vi
jo penso que ara
els priorats
per beure
el 2002
i el 2003
són els millors
2002-2003
els que han passat
un temps
d'un any o dos
en ampolla
i s'han afinat
han guanyat
en complexitat
i si hem de comprar
vi
hem de comprar
un jove
un criança
i un reserva
que hem de fer
dintre dels conceptes
sabem que al priorat
no hi són
aquestes denominacions
però volem un vi jove
volem un vi
amb una miqueta de fusta
o una miqueta
més treballadet
més reposat
i volem un vi
per a guardar
llavors quines anyades
ens aconselles
així
ja sé que és molt difícil
perquè cada vi
però vull dir
per les característiques
climatològiques
què podríem fer
per veure
quin ens veuríem avui
un vi jove
així fresquet
i xulo
interessant
no en marques
sinó
quina anyada
triaries tu
sí perquè ara
anava a dir marques
més complicat
jo penso que
que és un vi jove
parlem de negres
o de tot
o de blancs
vull dir parlar
sobretot jo crec
que negres
i cada vegada
més blancs
també aquí al priorat
jo penso que el vi jove
n'hi ha pocs
per exemple el priorat
però sigui del priorat
a d'un altre lloc
o Montsana
és que estem parlant
Tarragona
Montsana
han de tenir
un cert
tenir estructura
però s'ha de fer
d'alguna manera
el vi
que no se maceri tant
a l'hora de vinificar
perquè no es tregui tant
de tenir
més estringer
o més dur
entre cometes
llavors
s'ha deixat
menys temps
les pells
en el vi
per tal
d'obtenir
aquell tenir
que just
ens arriba
a la boca
al paladar
però no
no se'ns enganxa
que et seria
una mica
una descripció
saps que noto
allò que me salibera
perquè intento
visualitzar
imaginar
és que és difícil
parlar
del que es percep
pels sentits
es nota que
a més a més
de tot això
té la vessant
pedagògica
perquè s'entén
perfectament
i llavors
sobretot
també la fruita
un vinagre
ha d'haver-hi fruita
penso
igual com
així jove
que deies
pot ser de maceració
carbònica o no
però ha de tenir
fruites
vermelles
o maduixes
o cireres
o mores
i per exemple
al Montsant
hi ha alguns
d'aquests vins
que estan molt bé
i alguns
que també aquí
a la Déu Tarragona
a la Déu Tarragona
o sigui
per vins joves
anem a comprar
un vi fresc
millor anar
cap al Montsant
i a Tarragona
tot i saber
què n'hi ha
de tot arreu
però en general
vull dir
per preu
per característiques
perquè no sigui
una despesa
extraordinària
i no sigui
només la cita
de Nadal
per preu
podem gaudir
d'un vi
al voltant
de quins preus
aproximadament
fem un ventall
jo crec que ara
tu podries contestar
jo crec
que tenim vins
de qualitat
de qualitat
estem parlant
preu
entre el públic
jo crec
que al voltant
dels 4-5 euros
podem trobar vins
d'aquest tipus
d'aquest tall jove
d'aquí per avall
jo no vull dir res
però és que
si fas les coses bé
si
et gastes un disseny
amb una etiqueta
si
és que
si poses carinyo
i poses amor
damunt n'has de viure
llavors clar
d'aquí per avall
jo crec que
és difícil fer un vi
un vi de qualitat
4-5 euros
ja és un preu
ja és un vi
molt barat
jo estaria
amb un ventall
de vins joves
doncs d'això
dels 4-5 fins als 10
jo crec que tenim
una àmplia gama de vins
sobretot d'Ost
Tarragona i Montsant
llavors en un vi així
de segure
aquests què serien
2006-2005
podrien ser
en el cas dels blancs
en els blancs
2006
però en els negres
poden ser 2005
i algun 2004
també
perquè tota aquesta estructura
i aquest parlar
que dèiem
d'aquests vins
ho permet
i llavors en el cas
d'un vi així
ja una miqueta
doncs
d'aquells sis meus
de fusta
aquell carinyo
una miqueta ja
penso que aquesta
és una bona opció
que algunes
empreses
algunes cellers
han escollit
per deixar
el vi
3 o 4 mesos
en botes
en botes
amb la qual cosa
té una mica
de complexitat
d'aquestes espècies
o d'aquests torrats
que li dona la fusta
i té un valor afegit
i també és un vi
que també
intenta no ser
molt potent
i molt estructurat
però sí fàcil de veure
i no n'hi ha tantes
de cases
que han apostat
per això
però és un producte
que penso que té
sortida
i tampoc
el preu és tan car
perquè
aquesta bota
es pot utilitzar
durant més temps
evidentment
perquè passa només
el vi 3 o 4 mesos
i es pot anar
passant
en diferents etapes
el mateix vi
per anar donant
al mercat aquest
Aquí en quant a l'oferta
que tenim al mercat
que ens quedaríem també
amb Tarragones
i Montsans
priorats poquets
n'hi ha d'aquest nivell
també
n'hi ha algun més
n'hi ha algun més
però el priorat
més aviat
podríem parlar
potser d'ossatges
podríem parlar
d'aquest tipus de vins
o ja van més
més a gama
n'hi ha
n'hi ha alguns
però no estarien
dintre de jo penso
d'aquest perfil
que ara proposaves
i en quant a blancs
perquè ara m'he recordat
en quant a blancs
penso que el blanc
com
és un producte més especial
el blanc del priorat
són molt diferents
vull dir
ja intervé molt
la mà
de l'anòleg
o també del tipus
de reïn que es té
i de la filosofia
que es segueix
no és un producte
típicament tipificat
S'ha fet a mida
una mica
a gust del consumidor
en aquest cas
Són vins amb garnatge
que tenen més grau alcohòlic
tenen unes altres components
perquè molts estan
doncs també
són diferents
els blancs del pan
en fusta
llavors seria com un vi
més especial
per a alguns menjars
determinats
més difícils de maridar
més difícils de maridar
però ja hem maridat
alguna cosa
amb vi blanc
ho hem intentat
sense ser peix
sense ser peix típic
perquè llavors
el vi blanc
fresc per l'estiu
i així ha de ser
d'un altre tipus
amb menys grau
amb molta més fruita
i amb fresc
sobretot fresc a boca
per l'acidesa
però tenint consistència
o sigui
hem de procurar
que els blancs
quan s'elaboren
tinguin consistència
són molt delicats
d'elaborar
perquè et pots passar
amb el punt B
com qualsevol altre vi
segurament
actualment no
o sigui
pens
perquè la tecnologia
del fred
en els cellers
permet fermentar
a baixa temperatura
amb la qual cosa
tens molts aromes
també els recipients
els tancs
són d'inoxidable
amb la qual cosa
està protegit
de les oxidacions
ha canviat molt tot això
sí
és més fàcil
en aquest sentit
esteu molt a sobre
ara quan explicava
deia el francès
tens 3 o 4 mesos
en fusta
visualitzes de seguida
l'enòleg
el productor
allò saps
com si la criatura
s'ha dormit
o s'ha despertat
i entro
i miro
i ensumo
i no sé què
és així
o dir mira
4 mesos aquí
ja tornarem
la criatura
quan és més difícil
és al començament
a l'abrema
és com la canalla
els 3 primers mesos
de vida
Déu n'hi do
jo la gosadia
de fer vi
és complicadíssim
és complicat
però és superapassionant
és una d'aquelles coses
pedagògicament parlant
que aconsello tothom
visitar una bodega
i que te l'expliquin
i que te l'expliquin
no anar a mirar només
sinó que t'ho expliquin
perquè de veritat
que és xulo
inclús a la facultat
teniu aquí
els mans dels frades
teniu una bodega
experimental
que feu el vostre vi
i que no sé
si està per visitar
o no està per visitar
però vull dir que
es poden fer grups
es poden fer grups
en diferents col·lectius
el col·legi d'enginyers
una vegada
també va sol·licitar
de venir
a part de tots
els diferents grups
de coses d'estudiants
a vegades
o coses a vegades
també de persones
que coneixes
del món aquest
del mercat internacional
que a vegades han fet visites
aquí
jo hi he estat gràcies a Déu
moltes vegades
m'ho dic gràcies a Déu
perquè disfruto molt
sempre que hi vaig
però és que
és una bodega
molt molt didàctica
evidentment
és de la facultat
però és que a més
hi ha el Pedro
hi ha molta gent
allà davant
de la bodega aquesta
que transmeten
una passió
que transmeten
un munt de coses
vindrem un dia
amb els micròfons
és xulo
fer una visita
pels ullets
aquesta brema passada
no
però en cada brema
hi ha hagut
diferents medis
de comunicació
que en algun moment
o altre
captant imatges
d'abrema
és interessant
allà
perquè
penso que la feina
hi ha dues persones
tres
però dues
que són tècnics
i un licenciat
de monologia
que és el Pedro
Cabanillas
i un altre
també tècnic
especialista
el Pep Anguera
que estan
evidentment
allí
damunt del producte
i del tema
cada dia
a part de tot
el que podem estar
fent amb els estudiants
perquè és una complexitat
també organitzar allò
tots els estudiants
per fer pràctiques
perquè el vi
també surti bé
perquè l'embotellem
i l'envenem
per autofinanciar
una mica
les beques
que també
després donem
pels estudiants
que també
poden fer pràctiques
allà
que a l'estiu
sempre agafem
tres estudiants
i es paguen
del que reverteix
d'aquesta producció
i d'aquesta producció
home
i aquest punt
de pressió
bo de dir
el via de sortir bo
perquè no allà
em semblen
de vendre
també és bo
perquè és una mica
també
educar-se en la pressió
que suposa
tenir un objectiu
i haver-ho
i també s'ha de dir
que és molt bo
vull dir
no és per res
però estan sortint
uns nivells
amb un preu
molt bo
i amb una qualitat
boníssima
els blancs
els negres
inclús el vidol
estan ampliant
la gama
cada any
feu més coses
primer se va començar
amb un vi blanc
rosat i negre
com típics
i també
esclar
s'havia d'organitzar
tot el celler al camp
les vinyes eren joves
el que sigui
però una vegada
tens consolidadades
unes certes parts
doncs de
tot de docència
per un costat
i també de la finca
per una altra
i amb un equip
de gent
que treballi conjuntament
això és essencial
com els que
els que acabo d'anomenar
ara
doncs llavors
pots fer un programa
una planificació
d'anar
avui podria ser
la recomanació del dia
testeu els vins de la URB
perquè de veritat
que són molt bons
molt bons
ens quedem en un tercer grup
sí
el tercer grup
jo crec que està clar
que és el vi de qualitat
apostaríem
jo crec que
principalment pel priorat
i alguna cosa de Montsant
i sobretot
quines anyades
invertiríem
bueno
a veure
les anyades
que abans les comentava
les més bones
són
d'aquests
d'últims anys
98
2001
i 2004
i diríem que
d'anyada
una mica així
regular
va ser el 99
però va ser molt interessant
perquè
al cap de 4 o 5 anys
el temps en ampolla
afinat el vi
és un vi que és una mica diferent
però és molt interessant
amb un altre tipus de tenir així
va ser un any que va ploure
cap al final
per tant pot ser imprevisible
un vi
malgrat tot
sí
els canvis
que va realitzant
amb el temps
són
són diferents
depèn de les anyades
aquí sí
jo crec que és una
de les grans sorts del vi
que és una criatura viva
i que no la pots controlar
del tot
és com el teu fill
tu el pots educar
pots fer el que vulguis
pots fer
pots voler que sigui cuiner
per exemple
que no és el meu cas
però és igual
pots voler-ho
però al final
sap el que es pateix
al final t'és un artista
o bombero
vull dir
tu pots
jo amb el vi passa això
jo penso que professionalment
si és un tema interessant
té la part d'interès aquesta
la variabilitat
que té implícita
fa que
que sempre
hagis d'estar aprenent
buscant
mirant
i que són molts factors
no és només
com les matemàtiques
el vi
ciència és tecnologia
però té una part emocional
importantíssima
on de vegades
literatura
poemes
fins i tot la terminologia
que em preu moltes vegades
de donar-li
doncs qualitats humanes
no?
el vi té personalitat
té caràcter
és un vi alegre
té aquesta part poètica
aquesta cosa
de veure créixer
la vinya
de la terra
té un component emocional
importantíssim
el vi
probablement només
amb ciència i tecnologia
no sortiria el que surt
o sí?
jo penso que no
que són tots
que són les tres coses
i en els vins
a vegades
es nota
o es comenta
aquest vi
és tecnològic
ah sí
clar
veig que
és ja
amb una bona
línia
del que estàs comentant
perquè
si per exemple
fem un vi blanc
va passar al començament
amb els vins joves
aquells aromàtics
vi blanc
de macabeu
fermentat a 17 graus
amb el llevat
X i Z
doncs els vins
podien ser de
cuenca
o del penedès
que tenien
la mateixa
espalta
podries dir
que era un vi
tecnològic
perquè
li manca
la personalitat
del raïm
o d'una mescla
de lo que sigui
de varietats
o del terroir
o d'aquí o d'allà
hem començat parlant
de kit veí
que feu tu
i el Cisco
a mi no em passa
com el Francesc
el Lugibot
ser ambiciós
en el bon sentit
de la paraula
de dir
teniu un vi
que és consolidat
teniu un vi
del que esteu satisfets
que a més a més
té aquesta valoració
a nivell d'expert
dius
anem una mica més enllà
anem a fer un altre
això
hi ha aquesta ambició
ara fa dos anys
vaig començar
amb un altre
amb un altre amic
del Cisco
a elaborar
un altre vi
el Molà
però també
unes produccions petites
perquè és una cosa
que
sou prudents
petites perquè
tot és petit
allà al Briurat
les vinyes
les parcel·les
el raïm
la producció
petites petites
però mira
menys el preu
el vi de gratja
potser
aquell vi de gratja
que s'està posant
de moda a França
és una filosofia
molt d'aquí
també
això que un dia
comentàvem amb el francès
els vins de gratja
que es coneixien
el vi de gratja
a França
expliquem-ho
perquè no ho sabem
bueno
és
el venc de gratja
que diuen els francesos
és perquè són vins
de molt poca producció
i que
bé
ve el nom
perquè
els feien pràcticament
al gratja de casa
perquè no necessitaven
grans coses
perquè tenien una vinya
potser de mitja hectàrea
i d'allí
collien
vinificaven
s'ho feien tot ells
una miqueta
gent molt aficionada
moltes vegades
grans professionals
que inclús treballaven
per altres bodegues
però que es feien
el seu propi vin
llavors
en aquestes produccions tan petites
és el que ni diem
el vi de gratja
en aquests vins
llavors el 98
quan va sortir el vi
no sé si vinos i gastronomia
o on
van sortir tres vins
un altre
alumnes que també estan a Mallorca
a Can Ribes
i sortien tres vins
i el Jaume Serra
i l'Ogibot
vins de gratja
hi havia els tres
i va fer molta gràcia
perquè
els tres érem coneguts
i els tres sortíem
en aquella plana
com els vins de gratja
produccions petites
molt bé
Montse Nadal
amb vissa de gana
de la facultat d'enologia
directora tècnica
d'Esmalt
d'Esfrases
productora
de l'Ogibot
del Priorat
t'agraï moltíssim
la teva companyia
de veritat
que comparteixis
amb la generositat
que li dèiem també
al Francesc
els teus coneixements
i t'esperem un altre dia
moltes gràcies
i gràcies al Francesc
per convidar-me
i ara a tu
per venir
que és tot un luxe
a tu també
no et pensis
que també t'agraïm
que vinguis cada setmana
Francesc
moltes gràcies
Francesc Lledó
del Quim Quima
moltes gràcies
Montse Nadal
molt bon dia
Bon dia a tot