Saludem Laura Picó en aquest espai que setmanalment dediquem a l'àmbit del món legal, de l'administració de justícia.
Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Vostès, com poden imaginar, no és habitual que l'experiència personal dels que fem aquest programa o dels seus col·laboradors siguin protagonistes.
El que passa és que a vegades l'experiència personal serveix justament per il·lustrar el tema que els proposarem avui.
I escoltin, que hem d'agrair molt a Laura Picó que estigui aquí perquè no els exagero, no fa encara ni dues hores que és a la ciutat de Tarragona.
Ella ha estat una de les persones afectades per aquests retards, per dir-ho d'una manera més o menys políticament correcta, de la companyia Clicker.
Persones que han arribat a passar, com ara els viatgers que venien del Vol de Amsterdam, fins a 30 hores a l'aeroport.
És ens dubte la notícia del dia. Laura Picó ha estat una de les disortades protagonistes dels molts sandanars i milers de viatgers que han patit aquesta situació, no?
Sí, però només 12 hores, eh?
Només 12 hores. Què és això en la immensitat dels retards de tot l'estiu? A veure, què és això? No, res.
A més, quan vam buscar el Vol a Venècia, és a Venècia això, vam dir, d'aquestes companyies de low cost, de baix cost, vam dir, home, Clicker, sent una filial, encara que no us diguïs obertament, és una filial d'Iberia i està vinculada a Iberia, doncs hi haurà certes garanties. Error. Un gran error.
Tot ha començat quan hem arribat a l'aeroport de Venècia a les 5 de la tarda, a les 2 quarts de 6 de la tarda, per agafar un vol.
Sí, vosaltres ahir a la tarda arribàveu a Venècia a l'aeroport i havíeu d'agafar un vol ahir dilluns.
Ahir dilluns a la tarda, sí.
A la tarda, molt bé.
El vol sortir a les 8.30. Doncs estàvem a la cua per embarcar, ai, per el check-in, i resulta que ens diuen que hi ha un retard de 3 hores.
I diem, bueno, 3 hores. Al costat hi havia Ryanair, que també sortia a Barcelona a la mateixa hora.
Vam trucar i vam dir, quant ens costen 3 bitllets? Ens van dir 400 i escaig.
I llavors vam dir, home, per 3 hores ens esperem.
Home, clar, tu diràs, la despesa, i ja tens l'altre bitllet ja pagat.
El fort és que llavors ja sabien que no eren 3 hores, perquè el vol encara no havia sortit ni de Barcelona i no tenia cap intenció de sortir de Barcelona aquell dia.
I és que aquí estem, estem en el de sempre. Aquí hi ha pre de meditació i això tu que ets advocada ara ho veurem.
Clar, clar, aquest és el problema, que ho sabien perfectament perquè després ens ho van dir.
Ens van dir que 3 hores i clar, si ens haguessin dit més temps ens haguessin plantejat.
Total, que llavors quan passen dues hores i pico, estem allà perduts, ens donen un bàl·le per un tros de pizza i una coca-cola.
I això ja són les 9, les 10 del vespre.
Però el bàl·le el vau haver de pagar tot i que era bàl·le o no?
No, no, no, no, no.
Llavors, estem allà i tot... La veritat és que fins llavors tothom tenia molt bon humor, perquè em tenia gràcia.
Clar, farem juretes i calla, farem amics, eh?
Total, que ens diuen, no, no, és que el vol s'ha cancel·lat perquè l'aeroport de Venècia tanca a les 12.
I clar, com que no ha arribat el vol de Barcelona, no hi ha vol.
I hi havia nens, gent gran, hi havia alguna persona amb problemes, etc.
Això és l'única explicació que ens donen.
Però que ens traslladaran a l'aeroport de Treviso, que està amb l'autocar.
Llavors, ja havíem posat les maletes, les maletes les van embarcar a l'aeroport,
pugem a l'autocar, ens porten a Treviso i estem allà a la una de la matinada, posa.
Ens baixem nosaltres les maletes de l'autocar i les tornem a passar per l'aeroport de Treviso.
Llavors ens diuen, cap allà a les 4 de la matinada sortirà el vol.
Llavors ja t'imagines, tothom tirat, tothom buscant aigua, no hi havia aigua enlloc,
no hi havia màquines de res, hi havia nens que no havien menjat des de la pizza aquella de les 9 del vespre,
hi havia alguns certs problemes, gent gran, hi havia gent gran que havia anat a un crucero i estava desesperada.
Algun tipus allò de protecció civil aquí, allà, la protecció civil italiana,
algú que us unés un cop de mar.
Ningú per donar servei, ni assistència sanitària, ni res.
Un guarda de seguretat a la porta i la senyora que netejava l'aeroport.
Ningú absolutament.
Quin paper que tenen, pobres, perquè clar, quan veus un uniforme,
ja saps que aquella persona no té res a veure, però tothom s'hi aboca a preguntar.
Ens vam portar tots força bé amb això.
Som educadets.
Ja vèiem que no teníem, inclús la noia que ens va entrar a les maletes a Treviso,
ningú li va dir res, alguna coseta, però ja es veia que no sabia ni de què parlàvem.
Total, que després d'estar dormint, allò que veus a la televisió,
que dius això no em passarà a mi...
Això a mi no em pot passar.
Salven les distàncies, i amb tot el meu respecte, és com els accidents de trànsit.
Mai et passa a tu.
Sempre passa als altres.
Doncs això és el mateix.
La sensació d'estar a terra de l'aeroport,
perquè els seients estaven separats, no podies dormir,
doncs a terra, a terra, sense cap problema.
Clar, tu penses una situació extrema d'una catàstrofe humanitària,
d'un conflicte bèl·lic,
aquestes situacions terribles per les que han de passar amb moltes persones,
on tot queda interromput,
però en principi estem parlant d'una situació normal de viatge,
de lleure, de vacances, en un país que diuen civilitzat,
i constantment estem tenint problemes amb els mitjans de transport.
I tot això és per justificar, efectivament,
jo no estic explicant una desgràcia, estic explicant una anècdota,
però estic explicant que els serveis,
els mitjans de transport d'aquest país,
Rodalies i l'aeroport, no van com haurien d'anar.
Nosaltres paguem un servei, no ens donen aquest servei.
Però tu creus, Laura, que hi ha una mica de resignació,
dius low cost, no?
Ara tothom, afortunadament, pot viatjar,
no com ara, com fa dècades enrere,
que era privilegi de les classes amb més diners.
Avui en dia tothom, més o menys, es pot pagar un bitllet d'avió,
amb les companyies low cost,
que tots vam donar la benvinguda.
Clar, una cosa és molt barat,
i una altra és molt precari,
que és molt diferent.
I aquesta precarietat fa que se'n ressenteixi absolutament tot el servei.
Però nosaltres continuem volant amb aquests vots, no?
És el problema que probablement tenim.
Bé, no penses que et passa una vegada,
no et tornen a passar, però, per exemple,
l'austesa, que això ens ha copsat molt.
L'austesa, clar,
a l'austesa sí que les batossaven
i deien que inclús algun senyor la cridava, etcètera.
No sé si l'han cridat o la cridava,
perquè no he anat a dormir...
Encara tens un jet lag,
tot i que estaves aquí al costat com aquell qui diu
i tal que tens un jet lag, no?
Com si haguessis viatjat per tot l'oceà.
Doncs aquesta noia, molt poc preparada,
però molt poc preparada en el sentit que
hauria de tenir alguna eina per calmar la gent
i no posar-la més nerviosa,
perquè el grito pelado deia
però és que jo llevo 12 hores trabajando
i en un dia me he ganado 50 euros
i me han dado un bocata y un agua.
I clar, la gent...
Això no és una explicació per donar a una persona
que fa 8 hores que està tirada en un aeroport.
No, en tot cas,
el que ha de fer aquesta treballadora
és preguntar on són els sindicats, no?
Exacte, exacte.
No pot...
Mira-me, estic segura que no pot treballar 12 hores.
Està...
És que no.
Segon.
50 euros per vols internacionals al dia
i 30 per vols nacionals.
Això no...
O no és així exactament
o on són els sindicats
per defensar els drets d'aquests treballadors, en principi.
En fi, no és...
Una cosa que és més jurídic
és que, per exemple,
o sigui, quan arribem
i alguna gent ha anat a reclamar...
I això ho vull sentir...
Aquí entrem, eh?
Ja hem creat una miqueta l'escenari
i parlem de reclamacions.
Arribem a les 9 del matí,
més o menys a Barcelona,
i molta gent va reclamar.
I va a Iberia
perquè tot això en aquell vol...
No només estàvem els de Click Air.
Hi havia gent que el seu bitllet
havia pagat a Iberia
i havia pagat 300 euros.
Això no era un bitllet low cost.
I per què anaven amb aquest avió?
Perquè el vol d'Iberia no sortia
i el van col·loc allà.
No en tenien ni idea.
Allà posava...
Intermitentment posava
Iberia, Click Air,
Iberia, Click Air,
el mateix número de vols.
És a dir,
els que havien pagat 300 euros
anaven als que havien pagat
la tarifa de vol a baix cost.
La mateixa.
Sí, sí, la mateixa.
El mateix vol.
No et salven ni els quartos, eh?
El mateix vol.
És més, clar,
és un vol que no tenen seient adjudicat.
Clar.
Aquesta gent pagant 300 euros
no tenia seient adjudicat.
Va seure en va poder com la resta, clar.
Reclamen a Iberia
i els de Iberia diuen
no, no, això.
Jo no em dic Click Air,
jo em dic Iberia.
Vaja, vostè reclama a Iberia.
On és la guixeta d'Iberia?
No hi ha guixeta d'Iberia.
Llavors, et donen un telèfon
que no sé...
Que no condeixen mai.
o no sé què.
No condeixen
o et diuen
que no és culpa seva,
etcètera, etcètera.
És més, he llegit el diari
que els que van anar a Amsterdam
aquests de 30 hores
a la cua
hi havia un ex treballador del Click Air
i quan li van dir el telèfon
van dir
no truqueu que és una trampa
que això és mentida.
Va sortir a la vanguarda d'ahir.
Clar, jo el que no entenc
és que si tinc un bitllet d'Iberia
que no tinc ni una finestreta
per adreçar-me a la companyia
amb la qual he comprat el bitllet
és que és lamentable.
Finestreta per pagar sí que n'hi ha.
El que no hi ha
és per reclamar.
Informació i de reclamació.
Reclamacions.
Vens d'aquí,
vens després d'estar 12 hores
esperant agafar un bol
amb la incertesa
que no saps quan arribaràs
amb el que implica
de temes familiars,
de temes professionals,
etcètera, etcètera.
I bé,
ho estàs 30 hores
com aquests viatgers d'Amsterdam
i et diuen
pot fer vostè una reclamació?
A l'aeroport de Venècia
la gent buscava
fulls de reclamació.
A l'aeroport de Trevisó
ja no ho vam intentar
perquè no hi havia ningú
i no ens el van donar.
La noia de Clicer,
que aquesta sí que era de Clicer,
no ens van donar
fulls de reclamació.
Des del punt de vista legal
això és denunciable,
clar que sí,
perquè tenen l'obligació.
Sí, Jolanda,
però quan tu no denuncies
poses una balança
i dius
que em costarà
no només econòmicament,
és més,
no econòmicament,
sinó de temps,
d'esforços,
de posar-me en contacte
amb els altres passatgers,
que uns em diran
que sí,
altres que no,
etcètera,
amb el que treuré d'allò.
Perquè hem vist,
i hem vist moltes vegades
a la televisió
o altres coses,
aquest estiu
hi havia gent
que tenia el vol
per anar a Colòmbia,
a aquests països,
que feia potser 5 anys
que no veien els fills
i que només tenien 10 dies
i es van quedar aquí.
Sí, no?
I a més havien gastat
tots els estalvis.
Tots els estalvis
i els van tornar
els 600 euros del bitllet.
I ja estava a ser el màxim
que m'havien aconseguir.
És que,
dius,
bueno,
ja m'ho poso en la mà.
Mira,
és el que ens ha passat a nosaltres,
jo que soc advocada
en casa de l'errocochillo de palo.
He baixat de l'avió
i ens hem mirat
i hem dit
anem a fer un cafè
i un corosant
que fa 10 hores
que no mengem
i anem cap a casa
que tenim feina.
Clar,
però tu en aquest cas
si haguessis dit
vinga, va,
vaig a fer la reclamació,
encara no estaries aquí segurament.
No,
encara estaria a l'aeroport.
Estaries a l'aeroport de Barcelona.
Si la reclamació
l'hagués fet a Iberia
encara estaria a l'aeroport.
Com que era clicker
i no existeix,
és una tele que ja es veu,
estaria buscant clicker.
És un problema.
Però, Laura...
Jo, el que no entenc,
de veritat,
és com...
Tu és advocada,
què fem?
Doncs,
en teoria,
jo ets a dir
que hem de reclamar
perquè si no reclama ningú,
què dia passa ni em penys.
D'acord,
i aquesta reclamació on va?
Parlem d'una reclamació individual
perquè ja és molt difícil
que la gent ens posem d'acord
perquè, clar,
ja sabem que la unió fa la força
i tots d'acord segurament
doncs podríem fer
una miqueta de pressió
sobre aquests temes
de transport
perquè és tan fatal.
Però fem-la individualment
perquè, insistim,
és molt difícil
posar d'acord a tothom.
La reclamació es fa
en la mateixa companyia
i ells s'han de contestar.
Si no et contesten,
no els contesten
una cosa que a tu no t'agrada,
has de fer una reclamació
en via ordinària
al jutjat.
Però, clar,
l'has de fer al domicili
d'aquella companyia
que és la demandada.
Que l'has de trobar primer.
On és clicker?
On és clicker?
Clar.
Estan les ondes?
No ho entenc.
És com l'amor,
està en l'aire,
que deia la cançó.
Clar, però és gros,
perquè Iberia et diu
que no és clicker.
Però després,
el bitllet d'aquell senyor
era Iberia.
A veure com se menja,
senyora.
No sé, no sé, Laura.
No em facis...
Jo em declaro
absolutament ignorant.
Ara t'ho dic.
Si hi ha algun oient
que ens pugui orientar,
dirà, home,
doncs per això estan els advocats,
sí,
però és que els advocats
arriben on arriben.
A presentar la denúncia
al jutjat.
Clar, però clicker no sabem on és.
Clar,
després tot el que pugui passar,
no sé jo si hi ha jurisprudència
de sentències
que hagin estat favorables
i satisfactòries pels usuaris.
Favorables, segur.
Satisfactòries...
Exacte.
Segur, favorables
i satisfactòries
estic segura que no.
En el sentit que
tot el temps esmarçat,
és a dir,
jo soc advocada,
podria reclamar el meu nom,
no em costaria diners,
però és que necessites un advocat.
Si guanyar,
és veritat que guanyar les coses,
però mentre tant
necessites una provisió de fons,
etcètera, etcètera.
O si et vols posar d'acord,
que seria la millor manera.
Jo el que crec és que
s'hauria de posar en marxa
l'administració.
Igual que amb el tren de Rodalia
s'hauria de fer alguna cosa.
Probablement,
no sé si l'exemple serveix.
Jo recordo fa un parell d'anys
hi havia molts problemes
per donar-se de baixa
de les companyies
de telefonia mòbil
que estaven una miqueta
des del punt de vista
d'imatge social
i jurídicament,
segurament també,
com moltes,
algunes companyies aèries
de baix cost.
I hi havia autèntiques
preses de pèl
i eren autèntiques
batalles
poder-te donar de baixa
fins que va intervenir
l'administració,
la Generalitat.
El cíndic de Areuja.
I escolta,
es va posar una mica d'ordre
en el tema
de la telefonia mòbil.
Avui dia ja no és missió impossible
donar-te de baixa
d'una companyia.
Pots tenir-hi més o menys
en dificultat,
però no és com abans.
Fins que no s'hi posin
seriosament,
probablement poc podeu fer
els jutjats,
no?,
amb aquests temes.
Jo penso que és millor via,
cíndic de Areuja,
o una escrita
a l'administració,
etcètera,
perquè es posin en marxa
i intentin solucionar això.
Nosaltres,
insisteixo,
que el que ens ha passat
és una anècdota
i que serà divertit
explicar-ho,
però és que hi ha gent
que això,
per culpa d'això
no pot veure els fills,
o que està malalta,
etcètera,
etcètera.
Persons que fan viatges...
Això no es pot consentir,
perquè la sensació
és que estàs en mans
d'una persona
que tu no veus,
és igual si és
una companyia d'internet
o si no ho és,
però estàs en mans
de qualsevol persona
que et posa en un hotel
o et porta en autobús
i no se sap on.
I això no s'hauria de consentir.
Per tant,
formalment,
recomanació primer
a la gitxeta
que trobem
en algun lloc.
En algun lloc, sí.
A N,
no sé si és un lloc
també on podem reclamar
o no?
Jo diria que no.
Que no, no?
És la companyia
que no et respon
amb el seu servei.
Potser l'Organització
de Consumidors i Usuaris.
Associacions de Consumidors
i bé,
poca cosa més.
I tenir paciència.
I si una persona
és molt vehement
i està molt enfadada
en el jutjat,
segonament guanyarà,
li costarà diners,
però al final guanyarà.
I se podria guanyar
en el cas hipotètic
que la sentència
n'és al seu favor
fins i tot les costes.
És a dir,
que podria que el procés
no li costés diners
si moltes hores
i molt de temps.
Sí.
i quan podria sortir
un cas,
és a dir,
des que fa la denúncia
fins que hi ha una sentència
en fer?
De temps.
De temps.
Si trobéssim el jutjat
on...
Si trobéssim el domicili
del demandat,
que en aquest cas
no sé si el trobaríem,
cliquer,
però si fos iberia
el trobaríem segur,
però imagina't que hem d'anar
a Madrid a demandar.
Clar.
És igual.
Jo calculo
que un procediment així potser...
És que cada jutjat
és un món,
però entre sis i un any,
sis mesos i un any,
per exemple.
És a dir,
podem empalmar
unes vacances
amb unes altres.
Sí, sí.
Laura,
no et volem entretenir més
que has d'anar a dormir
una mica,
ni que sigui?
No, ja saps
que estem encantats
d'estar aquí.
Benvinguda a casa
i de veritat
que t'agraïm moltíssim
que hagis vingut avui
a la ràdio
perquè precisament
era un dia
per anar-te a dormir.
També entenc
que a vegades
per il·lustrar un cas,
no hi ha res millor
que tenir-ho recent
en la memòria.
Moltes gràcies
i bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Adéu-siau.