Dos minuts, serà un quart de dotze del migdia.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
des de la plaça del Rei.
Comença a ser el nostre escenari habitual de Dijous Sant,
si no va xerrada, és el tercer any consecutiu,
que ho tem per gaudir a n'abadir de la primavera,
però en aquest cas no estaria gaire encertat.
En tot cas, patir aquests cels ennubulats.
Però això no és impediment, si més no,
pel Francesc i servidora, per l'Eduard Soriol,
ja m'imagino, Soriol és diferent.
Eduard, bon dia.
Bon dia.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
L'he saludat primer a ell perquè sospito que mig programa
es pot quedar ja sense veu definitivament.
Dic, calla, que l'aprofitarem ara que encara se'l pot sentir.
Aquest temps, la festa, el treball...
Tot una miqueta.
Tot una miqueta.
Aquests canvis de temps, m'han deixat la bola una mica de tocadeta.
Sortim del forc que està calentet al carrer,
amb aquests freds, aquestes coses...
Déu-n'hi-do, eh?
A més, fa cara d'haver treballat molt, eh?
Home, aquests dies suposo que una fanyada, no?
Preparar mones, adelantar a fenya,
perquè un diumenge heu de vendre tonelades de mones,
no?
Sí, bueno, comencen a vendre's ja avui fins a dilluns.
Dilluns encara en venen.
El gruix te la venen a buscar dilluns o encara hi ha molta gent...
No, entre dissabte i diumenge.
Sí, però ja aprofita que s'ajunta la família, no?
Ja la mengen.
Sí, i més que arreu els padrins que les tenen que regalar,
gent que ve de fora a buscar-la,
llavors el dilluns se la menja tothom al camp o a casa,
en aquest temps, em sembla que la gent se la menjarà a casa.
Jo crec que tal com...
No diuen que dilluns ve, eh?
Que estarem així una mica justets avui i part de demà,
però encara es podrà arreglar el tema del temps.
La mona és la mona, aquí la tenim,
generalment hi ha qui la fa a casa,
però diguem que de dins de la pastisseria artesana
és la reina, és una de les cites que tenim tots a la pastisseria
durant tot l'any, però també a les cases,
però jo m'imagino que també a la pastisseria,
es fan altres dolços característics de Setmana Santa.
No sé si feu orelletes.
Sí, bé, més aviat durant la quaresma.
Els bunyols.
Sí, els bunyols, les orelletes, pastissos típics d'aquests molt dolços,
no sé, perquè potser és que la gent no menjava tant per quaresma
i s'endolçava d'una altra manera.
Ajuda el que està fatal de la veu, eh?
I bé, i bé, fins aquests dies ha sigut això,
i ara ja aquesta setmana ja només mones...
Home, aquesta setmana amb la fenya no tenen temps de fer res més,
vull dir...
Ja m'ho imagino, ja m'ho penso.
Pràcticament mones, mones i mones,
perquè si no potser sí que alguna orelleta sortiria,
tot el que es fa en aquestes dates sabent tot, però doncs...
Però els bunyols s'aguanten una mica més,
perquè jo ho sé que els consumidors demanen els bunyols
més enllà de la setmana santa, eh?
És un dels productes estrella, no?
Sí, és tot l'any, però a més això, com a costum,
les pastisseries ho fan els dimecres i els divendres
normalment de la quaresma.
Suposo que els de dimecres també els donen i jo.
Són els famosos bunyols d'aquella pasta xiu, no?
Que cada any l'expliquem.
Bueno, n'hi ha de moltes més, sí, n'hi ha de pasta xiu.
Els bàsics, els bàsics.
Sí, sí, sí, de pasta xiu, que a veure si aquest any te surt.
Doncs no t'ho puc garantir, però aquest any també ho intentaré.
Jo cada any que l'he de llançar, perquè és com una pedra, allò.
No, doncs...
Aquesta cosa que dieu vosaltres del bec d'anach
que ha de deixar la cullera, tot allò, a mi no em queda el bec d'anach.
Més aviat em queda un morro de toro o alguna cosa així.
És impossible.
Hi ha molts tipus de bunyols, deies, no?
Sí, sí, bueno, hi ha...
És que el bunyol, entre altres coses,
és una cosa molt tradicional de molts llocs, no?
Llavors, cada localitat té la seva manera de fer
i llavors avui en dia, lògicament,
amb tota la comunicació i tot el que hi ha,
doncs molta gent ha agafat bunyols d'altres zones.
Jo recordo, per exemple, a Mallorca,
un any que vam estar a Artà,
amb una presentació d'una sala d'art
i hi havia una senyora gran, d'allí del poble,
una senyora d'aquelles vestides de negre, de tota la vida,
que amb els dits,
però tenia com una bacina,
una gran paella amb oli,
i amb els dits anava agafant la pasta
i l'anava forant així amb els dits, amb el dit gros,
i anava tirant-les dintre d'oli
i anava fent com unes rosquilles.
Sí, per això es fa normalment el d'una pasta de brioja o de full
i que es fregeix.
El bunyol no deixa de ser qualsevol pasta
que pugi amb l'escalfor i es pugui fregir.
Perquè això és farina, ous
i algun aromàtic antipoanís o alguna cosa així.
Normalment són molt greixosos,
i tenen una part bastant grossa
d'algun greix,
ja sigui mantega, llar o oli,
i que a l'hora de fregir bufint.
Llavors es pot fer un pasta de brioja,
que seria aquest que veia ell,
bastant tova,
que seria aquest que es forma rodó
i es fa el forat
a l'hora abans de tirar l'oli
i llavors queda el tipus d'onètic, com si diguéssim.
Ja, ja, ja.
És molt curiós de veure aquestes coses.
Després hi ha la rosquilla aquella més dura,
més anissada.
Que és aquesta de nís, no?
Sí, més anissada,
que també és un altre tipus de bunyol.
I després hi ha,
a mi el que m'agrada més,
és aquell tubet ja de crema,
farcitat de crema,
amb una pasta com la del xut,
una miqueta com la del xutxo.
Aquests són els que fem aquí, generalment, no?
I no sempre són farcits, però ho sembla.
Sí, és que es poden fer de dues maneres.
Pots fer a partir d'una pasta xut,
que és aquella que t'agrada tant.
Ah, és aquesta, no?
Es pot fer a partir d'una pasta xut,
sense res, fregida,
i llavors farcir-la amb una mànega,
amb una boquilla petita,
fent un forat poc...
Al cul, no?
Sí.
s'ompliria i se taparia amb sucre,
o barrejant la meitat de la pasta xut
amb la meitat de crema pastissera o crema catalana.
I més aviat crema pastissera que sigui espessa,
llavors faria meitat i meitat,
ho barrejaries bé amb una espàtula,
i ho tiraries amb una màniga,
de forma que sigui en la fregidora,
i quedarien perfectes.
En el cas dels bunyols,
però, per exemple, també en el cas
de les torrades de Santa Teresa,
que aquelles que en castellà se'n diuen torrijes,
a l'hora de fregir oli d'oliva,
oli de girassol,
de qualsevol altre llavor,
bé, jo oli d'oliva.
Oli d'oliva.
Per la salut, oli d'oliva.
O sigui, és el que aguanta més la fregidora.
Per l'economia domèstica,
potser sí que l'oli de girassol...
Però avui dia que tot està en carn ve d'aquí, tampoc no.
L'oli d'oliva, a l'hora de tocar la fregidora,
a l'hora de fregir, és el millor.
És el que aguanta millor sense cremar-se.
No queda molt fort?
Bueno, també és que no cal que sigui
un oli d'oliva verge extra o un picual,
pot ser inclús un oli d'orujo d'oliva,
pot ser un oli refinat,
però un oli d'oliva que ens aguanti una miqueta més.
De totes maneres, com més refinats són els olis d'oliva,
menys aguanten també, tot s'ha de dir.
Però hi ha molta varietat d'oli d'oliva,
no té per què ser un oli molt fort,
n'hi ha de més suaus,
inclús llavors també el que podem fer és barrejar,
podem barrejar una miqueta d'oli d'oliva
amb una miqueta d'oliva de girassol,
però hi ha olis d'oliva suaus,
és qüestió de buscar al mercat que n'hi ha.
Les mones, la tradicional,
seguim apostant per la tradicional,
la de Gemma.
Sí, bueno, en principi la tradicional seria la de...
No ho sé, jo ho pregunto.
La de brioix amb els ous que es feia abans...
Sí, que encara hi ha molta gent que la demanda,
sobretot gent gran, no?
Sí, bueno, que és divertida,
que posaven un ou per cada any que feia el nen.
Ah, exacte.
El nen tenia 40 anys i ja no hi cabien, ja.
I 40 ous.
Bé, i bueno, i ara la de Gemma en fruita,
i llavors, bueno, cada vegada es tira més
la general de la mantega,
la crema de mantega, la de xocolata,
que és trofecuita...
No et veig molt entusiasmat.
La fas, imagino, perquè l'has de fer,
perquè hi ha una demanda, no?
Sí, sí, però jo tampoc, eh?
No soc entusiasta.
La deiem, és la que té...
I si està ben feta, té aquella textura tan suau.
Les xocolates, tan difícils de treballar,
enguany la metrologia ha ajudat, no?,
a treballar la xocolata, perquè no ha fet gaire calor.
Bé, bé, els sobradors estem tots contents,
perquè, clar, quan hi ha molta escalfor
és difícil de temperar la xocolata,
que la xocolata la tens que refredar primer,
i després la tens que tornar a calentar
perquè trenqui els vidres dels alcohols del sucre
i que quedi la textura aquesta que trencadissa.
Si no, es queda tou,
allò si ho refredes en una nevera es queda com a tou.
I per muntar figures
és important que estigui ben atemperada.
I aquests dies amb aquest fred ens ajuda bastant.
Veus, sempre hi ha algú que surt guanyant,
amb el temps faci el que faci.
Francesc, què més podem explicar?
Home, jo diria que comentés una miqueta
el tema de les xocolates de la Mona,
que és una miqueta el protagonista, no?,
les figures i això aquest any, què es porta de figures?
Què és el que heu preparat?
Nàstic.
Bars-Sanàstic, els cards, els Covid-1,
hi ha moltes...
Ah, l'escovid-1, doncs això és més antic que el fil negre, eh?
Sí, és el que es marca el d'allò una miqueta.
Una altra cosa m'agradaria comentar.
El tema de les qualitats de les xocolates,
a l'hora de treballar les figures,
la figura és més interessant per la figura, no?,
que sí que no pas per la qualitat de la xocolata,
o es busca més...
Bé, bé, el que passa és que tots treballem amb xocolates de qualitat
de partida de més del 60% de cacau, de cacau total.
Cada cop hi ha més demanda de xocolata negra, també, no?,
que no pas amb llet.
Sí, hi ha...
De vegades, les de llet...
El que passa és que hi ha gent,
hi ha gent que no tolera la xocolata negra,
no sé si...
rotllo migranyes i els hi dona així,
llavors són gent que vol xocolata amb llet o xocolata blanc.
Suposo que això tot és...
Per cert, l'altre...
Ahir va ser, ho vam dir, a la televisió,
no recordo quin programa era,
van parlar de la xocolata i van dir que...
Jo ja havia sentit això, de fet,
que la xocolata, quan la consumeixes,
estimula una part del cervell
que s'agrega una hormona,
que és la mateixa hormona que s'agregues quan estàs enamorat.
Sí.
I llavors, doncs, aquests efectes afrodisia...
Aquests efectes, exacte.
Vull dir que aquests dies, amb Setmana Santa,
tanta xocolata, doncs, anirem tots molt contents, suposo.
Doncs no és època.
No és època d'aquestes alegries, eh?
Home, la primavera, la sang altera, no?
Que sí?
El que passa...
Això és veritat i fa molta gràcia.
I el que passa és que diuen que ha de ser xocolata bastant pura.
Aquesta xocolata tan...
Diguem-ne, tan industrial
i amb moltes greixos,
i amb molta llet i tot això.
Bueno, en principi, la xocolata...
És amarga, la...
La quantitat de cacau que té
és la suma de la mantega de cacau
i l'extracte de cacau sec,
que seria el cacau en pols.
Llavors, tu et poden dir
que una xocolata té 80% de cacau
i de vegades no és amarga,
perquè la part de cacau que té
és molta mantega de cacau
i poca matèria seca,
que és el que veritablement amarganteja.
Perquè llavors el reste és sucre i l'acetina.
Bunyols, la Mona,
les orelletes més de cap a les Terres de l'Ebre,
per Horta de Sant Joan,
per totes aquests dies...
Home, aquí, sí, ja,
les orelletes són plenes,
tu les fas, les orelletes...
Són senzilletes de fer, no?
Per tant, què et sembla, tu,
o te'n recordes ara una mica
el tema de les proporcions?
Jo ja sé que és complicat,
perquè, clar, lògicament,
l'Eduard treballa en proporcions...
Ens ho apuntem per dir-los que ve,
li dic que me'l les digui,
i les expliquem.
I les podem continuar fent.
Recordem que l'Eduard és professional,
treballa en unes quantitats,
en unes proporcions enormes,
i, clar, passar-les a la cuina domèstica
és una mica complicat,
però queda pendent, eh?
Que la setmana vinent
expliquem com es fan les orelletes.
Francesc, més coses,
allò una miqueta per ajudar
a donar un cop de mà als oients
per aquests dies per cuinar.
Hem fet bacallars,
hem fet diverses coses aquests dies,
hem fet plats amb ous, també.
Home, jo crec que podríem parlar
una miqueta, doncs, de la beguda,
d'aquesta Mona, no?,
en què ens la bebem.
vols dir que hem de parlar,
si jo ja sé què dirà,
xartrés, no?
L'Eduard sempre aposta pel xartrés.
Quina fama.
Home, no?
Jo ja fas aquells panellets
de xartrés exquisits, vull dir que...
No, però la Mona,
jo crec que, com sempre,
com sempre,
hem comentat que hem parlat de vins,
la podem acompanyar amb cava,
perfectament,
és una d'aquelles coses
que va bé amb tot,
que, a més, és de casa nostra,
el cava no l'oblidem mai,
però, doncs, a més,
hi ha altres begudes
dolces o seques,
que poden anar molt bé
amb aquest tipus de dolços, no?
En aquest cas, no ho sé,
què...
pot ser una garnatxa negra
de barema tardana o...
Perfecte, sí.
Pins de per aquí, no?
Sí, sí, sí.
D'en Priorat, un Monsant
de barema tardana, així,
algú dolç, no?
I aquests mosquatells tradicionals,
les misteles...
I el cava dolç.
El cava...
Jo soc dels que aposto
pel cava semisec o dolç,
els postres.
Fixe't, és bastant excepcional, no?
Sí, i els...
Però és que avui en dia
se'n fan de molt bons
i val la pena tastar-ho.
El que passa que
al dolç encara hi ha
molta tendència,
molta gent,
que el que li agrada
és el contrast, no?
Sí.
I aquells dies
que vam parlar de maridatge,
sempre hem dit
que al final el maridatge
és el que li agrada, no?
i el de contrast, sí.
Aleshores, jo veig
que els professionals
aposteu molt en la línia,
sobretot perquè estan sortint
nous vins, nous caves,
per la línia de...
Diguem-ne,
de la similitud
i no tant pel contrast,
que és la idea més clàssica
i tradicional, no?
Em sembla que apostem...
Bueno, hi ha de tot, eh?
El contrast està molt arrelat
dintre del món de la somalleria,
sobretot perquè també
amb el tema de l'afinitat
costa molt,
és molt més fàcil,
entre cometes,
fer un maridatge per contrast,
perquè, bueno,
de contrast n'hi ha bastant.
En canvi, al final,
trobar una cosa que sigui igual
que l'altre,
això costa molt, no?
Trobar un gust,
doncs estàs menjant
un pastís de poma,
trobar un vi que tingui gust de poma,
és més difícil
que trobar un vi
que no sigui dolç, no?
Que sigui àcid, per exemple,
no?
Que n'hi ha molts, no?
I llavors, doncs,
tradicionalment,
a més popular també,
doncs això facilita
també aquest maridatge, no?
Però en el cas dels dolços,
el cava dolç
marida molt bé
amb aquest tipus de postres
que no són excessivament dolços,
també,
perquè si és molt, molt dolç,
no?
difeixen entre dolç,
llavors malament.
Quan anem a buscar un cava dolç,
què és el que hem de mirar?
Ha de ser àcid,
ha de ser un cava àcid
i dolç.
Jo t'ho pregunto
per a aquells
que no els agrada el cava dolç,
aquells que encara estan
amb el brut i el brut naturet.
Amb aquests cava
el que han d'anar a buscar
és una bona bodega,
això és molt important,
una molt bona bodega,
una bodega reconeguda,
perquè si van a buscar
segones i terceres marques,
llavors,
agafarien aquests cava
d'abans,
que no...
Que eren els que oferien
sempre les senyores.
Sí.
Aquest i el rosat,
bueno,
no són segons.
Però hi ha bastantes marques
que els fan,
hi ha Gramona,
hi ha Codorniu,
hi ha inclús
l'Agustí
que fan un brut
que no és ben bé dolç.
Toralló.
Sí.
Hi ha bodegues
d'aquestes artesanes,
d'aquestes
que fan productes
pensant en el que fan,
no?,
amb un objectiu,
es poden consumir perfectament
i tenen un gust boníssim
aquest tipus de cava.
Ara,
si anem a buscar
el cava dolç d'abans,
el que quedava,
doncs perquè,
no s'havia permetat del tot.
No el tornarem a demanar mai més,
no?
El licor d'expedició,
doncs era,
doncs això,
no,
això ja ha canviat,
ja ha passat la història,
aquell tipus de cava.
Un dolç,
un semisec,
també deies tu,
no?
Sí,
jo,
jo,
si segons,
com la cantidad de xocolata,
si és una cosa
amb molt de xocolata,
allò de les garnatges
sobremadurades
o de la barema tardana
van molt bé
i jo,
més que res,
és això,
em sembla que
la sacretat del cava
a mi me molesta
amb el dolç,
però bé,
és això,
una miqueta,
jo he de ser més clàssic.
És tot més suau,
no?
Una altra beguda
que a mi m'agrada molt
per aquestes xocolates
i que és un clàssic també,
però que és un clàssic
de fa 10 anys,
abans no es coneixia pràcticament
i és una beguda catalana
però de la Catalunya Nord
que és el Banyuls.
El Banyuls,
no sé què és.
És un vi
de la zona costanera catalana,
o sigui,
el que és
del Llenguadoc,
la part,
passat als Pirineus,
que hi ha l'Evolu,
hi ha Portbou,
tot això que es coneix dels trens.
Llavors Banyuls està allí,
està allí al costat.
És un poble
totalment de costa,
amb acantilats,
una miqueta com Sitges,
i en aquests acantilats
que van al mar
està tot plantat de vinya.
I és una vinya
molt vertical,
amb terrasses inclús,
i que està plantat de garnatge.
I aquesta garnatge,
abans,
jo estic parlant jo,
quan estava treballant allà,
recordem que jo vaig treballar
a Seret,
a L'Efollanc,
i en aquella època,
aquella zona,
tota la zona surda de França,
estava molt menys preuada
en tot el tema de vins,
estava molt infravalorada.
I llavors,
doncs,
una sommelier com la Maria Lluïsa Banyuls,
que ara actualment treballa a la vinya,
a Barcelona,
va aixecar tot allò.
Va ser ella,
va ser millor sommelier de França
de l'any 90,
amb això va agafar un prestigi,
i es va preocupar molt
de la seva terra,
de la seva zona,
i va aconseguir aixecar vins
com el Muscat de Ribes Altes,
o com, en aquest cas,
el Banyuls,
que va passar de ser un vi de turistes
a ser un vi reconegut mundialment.
O sigui,
és raro el gran restaurant del món
que no tingui un Banyuls
a la seva carta, no?
Salvant les distàncies,
un fenomen similar
al que ha passat al Priorat
en les dos o tres darreres dècades,
no?
Sí, sí, sí.
D'estar, doncs, així,
menys tingut,
com un vi a dojo,
a sellar uns vins
dels més importants del món.
I aquest vi de Banyuls,
l'accel·lista que té és això,
que està fet amb una garnatxa,
la garnatxa té un poder oxidatiu
molt important,
i llavors el que fan
és, a base de sols i serenes,
o sigui,
li fan,
bueno, primer fan el vi,
i llavors l'encapcelen
i el deixen al sol i a la sena
amb botelles de vidre,
grans,
amb una espècie de garrafes
de vidre grosses,
i aconsegueixen amb això
una oxidació molt ràpida
d'aquest vi,
i després l'envelleixen
amb botes,
i té un gust,
no és ranci,
té un gust especial
i que va molt i molt bé
amb la xocolata,
tot i sent dolç,
com que té un grau alcohòlic
bastant alt,
i té aquestes notes d'oxidació,
una miqueta recordant
els vins de Màlaga
i els vins de Jerez,
que també tenen oxidacions
diferents,
però també aquestes notes
d'oxidació de fruits secs,
doncs el Banyol
aconsegueix tot això
i amb uns nivells
de qualitat
d'aquesta mar,
d'aquesta salinitat,
d'aquestes vinyes
que estan tant
a primera línia de mar,
li donen una personalitat
increïble,
i de veritat que ja
val la pena tastar-lo,
sobretot amb xocolates.
Els vins rancis
i mosquatets de per aquí també,
però aquests ja es donen
per recomanats,
ja venen de sèrie,
podríem dir,
amb les mones,
i en tot cas
el que es tractava també
és afegir-ne
alguna novetat.
Una tonterieta,
les plumes de les mones,
saps si tenen
algun sentit
o simplement decoració,
o tenen alguna tradició?
Suposo que ha de tenir
una explicació.
Jo suposo que sí,
mira,
després parlarem
amb el Jordi Bertran
que està a Sevilla,
li preguntarem,
a veure si ell ho sap,
que és el nostre expert
en cultura popular,
potser la posem en un compromís,
perquè és d'aquelles coses
que n'hi ha sempre,
les mones,
és l'únic pastís de més
que em porta,
la mona,
la pluma,
inclús la mona d'ous,
amb plumes artificials,
lògicament,
i no anirem a buscar
plumes de papagai
ni res d'això
per posar-hi a les mones.
Per cert,
tanqueu demà,
Eduard,
la pastisseria,
o tampoc?
No, no, no,
cap dia.
Cap dia?
Fins dilluns.
Dimarts tanqueu, no?
Dimarts tanqueu, ja.
Dimarts tanqueu, ja.
Us menjareu la mona
o no sé què fareu, però...
Però cal que farem 15 dies
de vacances
que se'ls han guanyat.
Doncs ja fa falta,
ja, és a dir,
que al llarg de tots aquests dies,
festa i no festa,
la pastisseria Rabassó
està oberta a tothom.
I el Quim Quima,
què feu?
Nantes del Quim Quima,
avui al migdia
tanquem,
però ja a partir d'avui
ja obrim, doncs,
dijous a la nit,
divendres a l'údia
i dissabte a l'údia.
Tanqueu dimarts,
com és habitual.
Diumarts i dilluns tanquem,
ens anem a menjar la mona
amb els nens
i dimarts tornem a enganxar
normal i corrent.
I escolteu,
aquest que és el vostre habitat,
com heu vist la cosa
de turistes
aquesta setmana?
Déu-n'hi-do.
Hi ha moviment,
el que passa és que amb la pluja
s'amagren una mica,
però sí.
Jo he vist entrar
i sortir grups nombrosos
del museu,
vull dir que van,
allò està tot molt solitari
perquè el temps no acompanya,
però de cop i volta
veus grups nombrosos
de turistes.
Hi ha moviment,
hi ha moviment.
M'agradaria recordar
que a partir del dia 18
d'aquest mes,
ja,
comencem les classes
de cuina,
ja està, sí.
¿Te queda alguna plaça?
Pel dimecres ja quasi,
quasi que està ple,
em sembla que en quedo una o dues
i per dissabte encara
en queda alguna cosa.
Per tant,
encara són a temps,
si a algú li interessa
que truqui al Quim Quima
i que s'informi
del curs aquest que fem,
que és un curs,
recordem,
de cuina d'estiu.
La idea és ensenyar,
doncs,
cuinant una vegada a la setmana
i després,
clar,
cada servei,
treballant 10-15 minuts,
poder menjar tota la setmana,
no?,
i amb qualitat.
En principi fas el grup
de dimecres i el de dissabte.
I el de dissabte.
En cas que hi hagués més demanda,
doncs,
et podries plantejar fer-ne una altra,
no?
Se n'hi ha fent coses,
sí.
Com que són 5 dies només,
o sigui,
són 5 setmanes,
un dia a la setmana,
quan passi això,
doncs,
si la gent ho vol,
evidentment,
jo estic disposat
i amb moltes ganes
de fer més coses.
I dius que hi ha plaça,
tant per dimecres
com dissabte queda alguna?
Per dimecres encara
queda alguna cosa,
sí.
Per dissabte ja no?
Al revés,
o sigui,
per dimecres quasi
només queda una,
em sembla,
per dimecres,
i dissabte en queden més.
Doncs,
si en tenen ganes,
si s'animen a cuinar
de manera pràctica,
doncs,
ja ho saben,
en truquen al Quim Quim,
s'informen,
els expliquen tot,
sense cap mena de compromís
i si poden adaptar
els horaris i els interessos,
doncs,
estarà molt bé
perquè això pot donar
continuïtat.
Una cosa que m'ha agradat molt,
si m'ho permets,
és que hi ha molts homes
apuntats en aquest curs,
eh,
i que, bueno,
gent que cuina habitualment
a casa seva,
doncs,
perquè, bueno,
la dona cada dia
està més integrada
al món laboral
i, doncs,
poden fer desfanyes
i m'agrada molt,
doncs,
que hi hagi
un 30 o un 40% d'homes.
A mi m'agrada això
que dius
perquè per tipus de curs
que és,
que és la cuina aquesta
de dia a dia,
casolana,
per treballar
i tot això,
si m'arribes a dir
que és un curs
d'allò de la paella
de diumenge
no tindria cap mèrit,
eh?
Aquí els senyors,
no, no,
jo faig la paella el diumenge,
doncs,
molt bé,
més val que cuini cada dia
i no el diumenge,
per tant,
és una bona notícia.
No, no,
sí,
sí,
estic content.
Molt bé,
doncs,
Francesc,
Eduard,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui en directe
a la plaça del Rei,
davant de l'església
de Nazaré.
Espero que puguis
menjar la mona
amb aquests vinets
i no amb frenador,
Eduard,
cuida't molt,
de veritat,
perquè ens ha continuat
encara el peu del canó,
en penso uns quants dies
a la pastisseria.
Ens hi hauràs esperant
a la porta
amb el bastó al corró.
Menys ràdio
i més treballar,
eh?,
a l'obrador.
Moltíssimes gràcies, Eduard,
com sempre.
Francesc,
que vagi molt bé,
que gaudeixis
d'aquests dies de festa
i que sigui
hauretes només.
Bé, encara que només
puguem estar amb els nens
un rato
i és molt diferent.
Amb la família,
que avui ens han acompanyat,
els dos nens,
ens han acompanyat
el Joan Luriol
i naturalment
la princeseta de la casa.
La Jordina.
La Jordina,
que també ha volgut venir
aquí a la plaça del Rei.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres
i que no es mulleu.
Ho intentarem,
però no depèn de nosaltres.
Fins després.
Fem una petita pausa,
continuem parlant,
perquè fa una estoneta
que ja tenim entre nosaltres
el Ramon Civit.
Com es preparen els passos
en matèria floral.
Per això l'hem convidat
perquè és un autèntic expert.
Fins ara.