Saludem el francès en Lledó del Quim.
Quim, francès, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui el francès ve a parlar-nos d'un aliment,
abans ho dèiem, que hi ha molta gent que el rebutja
perquè és un aliment humil,
perquè a vegades segons com el cuinem
ens atufa una miqueta la cuina,
però en fi és un aliment que,
si el palada no els atreu molt,
cosa que dubto després de les receptes que ens donarà el francès,
com a mínim haurien de saber totes les propietats que té.
Parlem de la col.
Sí, avui vinc a parlar de la col,
perquè és un producte d'hivern.
A nosaltres ens agrada,
ho dic perquè ens veuran la llauna,
que la defensarem a cap allà es passa.
Sí, a veure, és un producte, a més,
molt tradicional dintre de la cultura gastronòmica europea en general.
És d'aquells productes que han ajudat
a tirar endavant la societat europea en tota la història.
Ja els grecs en consumien i la valoraven moltíssim,
però és que a part ha sigut utilitzada com a planta medicinal
per molts remeis, d'aquests de bullida,
les aigües per fer cataplasmes,
serveix per moltes coses a nivell medicinal també,
però a part és un gran aliment també.
És molt ric en vitamines A, C i E.
A més, porta molts altres nutrients,
és antioxidant,
diuen que també té propietats anticancerígenes.
L'única part, una miqueta dolenta, diguem-ne,
que podria tenir és,
si som gent de digestions molt difícils,
doncs no és un producte que ajudi precisament a digerir.
És un pèl flatulenta.
És una mica flatulenta.
Però a part d'això, vull dir, és un gran aliment
i ja us he dit, porta moltes vitamines,
molt nutritiu i a més va molt bé pels règims
perquè té un alt contingut amb aigua,
és diurètica,
o sigui que, bueno, ho té pràcticament tot.
I es pot cuinar de moltes maneres.
Es pot cuinar de moltíssimes maneres.
L'únic problema que té és aquest olor,
tan característica que es deu al sofre,
té un contingut alam sofre,
i tots sabeu que el sofre, per exemple,
doncs quan algú vol fer una broma,
doncs aquelles bombes fètides,
aquella pudor ve del sofre,
els ous podrits, això és l'olor del sofre.
Doncs una miqueta aquest olor de la col ve d'aquí
perquè té un contingut elevat amb sofre.
Llavors el que hem de fer és jugar amb això
i intentar abaixar aquests aromes
i substituir-los per altres.
Mira, que posen, diuen,
jo ho he provat i a mi no m'ha funcionat com a mínim,
que és allò de posar-hi un tros de molla de pa
ben sucada amb vinagre,
damunt la tapa d'on estàs cuidant la col o la coliflor.
I diuen que... I no funciona, eh?
No ho sé, jo això ja...
Hi ha tantes maneres de preparar la col,
però també hi ha tantes cols diferents.
Et sembla si fem la pregunta?
Vinga.
Tinc aquí el llibre de la cuina del País dels Càters
de Jaume Fàbrega,
una endalícia de la col·lecció El Cullerot
de Cosetània Edicions.
els regalarem a la primera persona que ens truqui
al 977-24-47-67
i ens digui el què, Francesc.
Doncs mira, per exemple, dos tipus de cols diferents.
Només dos, amb totes les que hi ha?
Sí, n'hi ha.
És fàcil.
Amb dos ens conformarem.
Clar, visualitzem.
Quan anem a la verduleria,
quantes cols diferents podem veure?
I segons l'època de l'any?
Home, mínimament així,
ja a nivell popular,
quatre segur en venia al cap de seguit, eh?
Però n'hi ha més.
Tu creus que podem fer alguna que altra recepta
i explicar alguna cosa sense dir les classes de col,
perquè ens truquin i aconsegueixin aquest magnífic llibre de cuina.
Esperem a veure si algú s'anima
a dir-nos dos tipus de col
i mentrestant comencem ja una miqueta
amb el programa d'avui,
amb l'explicació de les cols.
No sé, perquè em penso que ja teníem
una primera trucada com jo m'esperava,
afortunadament no hem hagut
d'esperar gaire a rebre aquesta comunicació.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
El major Joaquim Ascendra.
Què tal, Joaquim Ascendra?
Bé, mira, escoltant-se.
A vostè li agrada la col?
Moltíssim.
Ai, mira, un altre pel club.
I m'he menjat per dinar i per sopar.
Un altre pel club, eh?
Joaquim Benvinguda.
I ara aprofito el caldo jo, eh, sempre.
I què fa amb el caldo?
Perquè jo el caldo de la col
sí que no l'he aprofitat mai.
Doncs una sopeta de sideus al davant
o un consumer.
Amb el de la col?
Perquè, clar, amb el de la mongeta tendra, sí,
però amb el de la col jo...
També, també.
És que...
Escombo boníssim.
Sí, té un gust fort
que inclús després combinat amb pollastre
o amb alguna cosa així
l'arredoneix molt,
o amb bolets,
amb bolets li va molt bé, també.
Sí.
Jo també, jo també...
Jo dic una sopeta de sideus,
i a vegades hi faig així
una mica de consumer
i posa una miqueta de parrallat,
res, mitja culleradeta.
I queda un puré així.
Ah, mira, això també.
Jo aprofito el suc sempre.
I és tota la vitamina, aquí, no?
Sí, i ho has un regec d'oli.
A veure, Joaquim,
vostè que és una experta que ja es veu,
quantes classes de col?
O dos, com a mínim, ens podrien?
Bé, hi ha moltes ja a la col de Santa Teresa,
que és boníssima,
que és aquesta que és
les fulles desenganxades,
que no està apretada.
Que és així com a més rissada, no?
No, és més oberta.
Ah, oberta, sí.
És llarga i oberta, diguéssim.
Aquesta és boníssima,
de col i està de seguida cuita.
I llavors la de Brussel·les,
per dir-te alguna cosa,
que ella es pot ser.
I tant, i tant.
I tant, doncs molt bé.
Però quan hi ha aquesta valenciana,
que diuen,
bueno, n'hi ha molt de...
El que no sé com se diu
és la vermella.
La lombarda.
La lombarda.
En castellà.
Ah, la lombarda.
I en català també és lombarda.
Sí, lombarda.
I després hi ha
aquella que pesa tant,
que és la xinesa.
Ah, aquella xinesa.
No l'ha vist mai,
aquella que està tan apretada,
tan tancada,
que l'agafes i allò com...
I pensi, hòstia,
no com l'agafes i, clar,
que et cau a terra, saps?
Les verdes,
més que les blanques de dins.
Sí.
Les verdes són més gustoses.
Sí, clar,
tenen molt més gust,
sí, sí.
Tota la...
És com l'escarola i tot,
vull dir,
tot el que és verd
que li he tocat al sol
té més gust, sí.
El que passa és que,
per segons que la vols fer servir...
És més gustosa.
Exacte, sí, sí, sí.
Doncs no rebuig...
Vostè coneix, Joaquim,
a la cuina del País dels Càters?
No.
Doncs tindrà ocasió de conèixer-la
i preparar un munt de receptes,
no sé dir-li ara,
però Déu-n'hi-do,
és un llibre de cuina
de 350 pàgines,
imaginis, eh?
Ho provarem.
Molt rebé.
Doncs aquí,
el té a la ràdio,
Joaquim,
el Jaume Fàbrega,
la cuina dels País dels Càters,
de la col·leció El Cullerot,
d'edicions Cossetània,
el té a la ràdio
i el pot venir a buscar quan vulgui.
Moltes gràcies.
A vostè per participar.
Bon dia.
Adéu-siau.
Doncs, Déu-n'hi-do,
eh, la Joaquim,
el tema de la col...
El que passa és que això
del caldo depèn,
perquè si...
És un gust potent.
I si fas la verdura
en olla express,
que és molt saludable,
perquè ho conserva tot,
caldet poquet,
perquè l'interessant
és agafar-li el punt exacte
de líquid
perquè no...
L'olla express té l'avantatge
que, a part de coure pressió,
a l'estat tancat d'hermètica
estàs cuiant el vapor també,
llavors amb molta menys aigua
pots coure.
Doncs vinga,
ja que sabem
que hi ha la de Santa Teresa,
la rissada,
la no rissada,
la xinesa,
les de Brussel·les,
què farem?
Doncs vinga,
jo he plantejat el programa avui
per coccions de la col,
he separat una miqueta la col.
La col es pot menjar
des de crua
fins a supercuita, no?
Llavors he plantejat
diverses receptes
tinguent en compte això, no?
Començarem per la crua,
i la col crua, evidentment,
el lloc més conegut
i sobretot molt utilitzat
pels americans
i per la cultura anglosaxona
en general
és amb amanides.
La col tallada fineta,
tallada,
el que n'hi diuen els francesos,
una xifonada,
que és el tall de fulla en juliana,
estratet i llarg,
és molt cruixent,
molt agradable,
ocupa un bon volum,
a tipa,
i és molt agradable de gust.
el que passa
és que és forta.
Llavors el que es fa
és, per compensar-ho,
sempre acompanyar-ho
amb salses
o vinagretes fortes.
Llavors,
bàsicament,
jo en aconselleria dues,
una que són salses
a base de maioneses,
la típica amanida de col,
normalment està amanida
amb maioneses,
i dintre de les maioneses,
a mi m'agraden molt,
per exemple,
una tàrtara
o maioneses rectificades
o alinyades,
enriquides,
amb un romesco,
per exemple,
hi pot anar molt bé,
també,
i en el cas de la tàrtara
recordem tàperes,
cogombres,
olives verdes,
ceba i vinagre,
tot això triturat
i barrejat amb una maionesa,
molt bé per amanir
una amanida de col,
o també amb salses
fetes a base de formatge,
sobretot amb roqueforts
i formatges blaus,
forts i potents,
que combinen molt bé
amb aquest lleuger amargor
i amb aquesta potència
de sofre i de gustos
que té la col,
jo crec que mariden molt bé
i que ens ajudaran també
a disfrutar
d'aquests aromes
i aquests gustos,
també va molt bé
amb formatges forts,
gratinats,
calents,
amanides d'aquestes gratinades,
tèbies,
és una bona manera també
de consumir la col.
Tot i que ja hem obsequiat
amb el regal d'avui,
tenim una altra trucada
d'una persona
que vol explicar-nos
alguna cosa
de les cols.
Bon dia.
Hola, Iolanda, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Mar.
Què tal, Mar, com estàs?
Amb la Mar.
Una mica constipada.
Això ja forma part
del paisatge, no?
Digues, Mar,
què ens expliques de la col,
que sabem que a tu
això de la cuina
t'agrada molt.
Escolta'm,
heu dit la col lombarda
i la col xinesa,
que deu ser el repollo, no?
El repollo aquell
que agafen els xinos
per fer...
Sí, és aquella que pesa tant,
que és blanca
pràcticament de fora
i que l'agafes i...
Sí, sí, que pesa molt.
Això és la que utilitzen.
I després hi ha
la borrotxona,
antigament es deia així,
que és la típica catalana,
que és la de paperina.
Sí, sí, sí.
Ah.
Sí, que serveix
per fer el far de llets.
Sí, sí, sí, sí.
No sé si l'havíeu dit, aquesta, o no?
No, no l'han dit.
Aquesta és més oberta, no?
Aquesta és la millor que hi ha,
és la millor, la més tesa.
És rodona,
o sigui, abans hem parlat
de la...
com li he dit?
Santa Teresa.
Santa Teresa, em sembla que...
que és molt semblant
a aquesta que dius tu
a la borrotxona,
però allargada.
Ah, exacte.
No?
Sí.
Però és la típica catalana,
és la de fer l'oia barrejada,
típica d'aquí de Catalunya,
i ja t'hi passejant
els far de llets,
s'utilitza aquesta,
la de paperina,
que antigament es deia
la borrotxona.
Sí, sí, sí, molt bé.
Doncs d'aquesta en parlarem avui
perquè, bueno,
la majoria de receptes
que tinc jo,
a part de la crua,
que la crua,
doncs, potser queda millor
doncs la xinesa,
o aquestes més suaus,
les altres sempre són millor
amb aquesta,
amb la borrotxona que dius tu.
Molt bé.
Molt bé, Marc,
doncs moltíssimes gràcies
per la teva col·laboració.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Déu-n'hi-do, eh?
Sembla que el club de fans de la Col
cada cop és més ampli.
Què està?
Està amb...
Amb les amanides.
Eh?
Les amanides.
També és bo de combinar-la,
doncs,
amb fècula,
doncs,
amb patata bullida,
les amanides,
combinar-la
amb pasta,
eh?
Com que són gustos potents
i cruixents,
va molt bé de combinar-la
amb coses així.
També amb llegums,
amb cigrons,
amb fesols,
eh?
És una cosa que queda molt bé.
Després,
per suavitzar,
el que no li agradi tan cruixent
i la vulgui combinar,
sobretot si vulgui fer una amanida,
doncs,
amb llenties,
o amb cigrons,
o una cosa així,
hi ha l'opció d'escaldar-la.
Primer,
les caldes,
escaldar-la simplement aigua bullint,
amb sal,
i res,
tirar-la dintre,
comptar-se tres i treure-la.
A més,
és trencar una miqueta l'estructura
i que quedi més flonja,
llavors també,
doncs,
queda més amorosida
i no queda tan forta de gust
i també allò
ens pot acompanyar bé
amb les amanides.
Freda,
en general,
o sigui,
el bo bo és,
quan la traieu d'escaldar-la,
la poseu amb aigua i gel
i de seguit
la podeu consumir.
Després,
escaldada,
purament dita,
eh?
Seria una altra manera
de consumir la col
i per mi,
una de les més versàtils,
eh?
Perquè quan escaldem la fulla de col,
sobretot les fulles grosses,
quan escaldem la part de fora,
eh?
Les grosses per poder-les treballar,
eh?
Perden aquesta duresa,
aquesta rigidesa,
aquesta fragilitat,
que la col es trenca
quan la intentes doblegar.
En canvi,
l'escaldar-la,
doncs,
queda maleable
i es pot treballar
i ens permet
fer moltes coses.
I,
essencialment,
eh?
Coses com les papillots,
embolicar,
embolicar aliments,
eh?
Per tal d'aconseguir
uns plats realment
sorprenents.
Per exemple,
eh?
Els farcellets
per acompanyar
plats,
sobretot de caceres,
cibets,
eh?
Plats així forts
que la col
el que fa és endolcir-los,
és suavitzar-los.
Llavors,
com ho fem això?
Doncs,
generalment,
el que fem és bullir
la col,
com hem dit,
però escaldada,
en a més,
5-10 segons
i traiem el tronxo central
amb el ganivet
i fem un tall
en cada cantó del tronxo
i el traiem,
senzillament.
I llavors,
la dobleguem
i la caragulem,
com si fos un cigar.
ens quedaran com
unes croquetes,
aquestes croquetes
les enfarinem
i les fregim,
d'acord?
I llavors,
per exemple,
quan ja tenim
el flicando fet
o quan ja tenim
el cibet de porcanglar fet
o tinguem
un estofat de cèrbol
o una carn potent
o un esperdius,
queden molt bons
perdius també,
doncs ho posem a dintre,
a la salseta
i deixem que faci
un xup-xup
durant 10-15 minuts
tot junt
per acabar la cocció
tant del cibet
com integrar
aquest acol.
Aquest acol
s'amoroseix,
agafa el gustet
de la salsa
i deixa anar
suavitat.
Encara que sigui forta
és curiós
la combinació
com queda
amb aquest tipus
de salses.
Veureu que
queda increïble,
agafa molt bé
els gustos
i veureu que
acompanya molt bé
aquest tipus
de plats
de cacera
i forts,
sobretot.
Tenim una altra trucada,
Francesc,
quin èxit,
l'alcohol.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Tecla.
Digui, Tecla.
Mira,
és que esteu parlant
d'un programa
que estic fent col jo ara.
Ah, miri,
i com l'està preparant,
Tecla.
L'estic preparant
molt bona,
tipus del serranyo,
com tota la vida
els meus avis
l'havien fet.
Expliqui.
I bullio la cola
amb patata,
molt poca patata,
més col que patata.
Després la sofrageixo
amb una llet tendra
i al costat
hi poso una erengada
i quatre fasolets.
Boníssim.
I està boníssim.
Boníssim,
això ha de ser.
Boníssim.
A casa dels meus avis
tota la vida
ho havien fet així.
Jo segueixo la tradició
i ara el sentit
que parlava tant
de la col.
Clar,
jo sempre compro
la corda de pagesos,
la verda,
que és la més bona.
Sí, sí, sí.
I pel caldo
també la poso
perquè jo,
si faig caldo
tinc que posar col
perquè amb l'escorregut
la col
acompanya molt
amb la cara,
amb la pilota.
A més jo trobo que
enriqueix molt el gust
del caldo,
la col.
Jo si no tinc col
sembla que no puc fer caldo.
Unic que tingui
que demanar
a la veïna
dues fulletes de col
però a mi
la col
amb el caldo
m'agrada.
i a casa,
ja t'ho dic,
a casa dels meus avis,
que som del serrallo,
tota la vida,
després de la col,
que sobrava una miqueta
per sopar,
sofregit amb una llet,
quatre fusolets
i una arangada.
I està boníssim.
L'arangada també
sofregida,
tecla?
Fregida.
Fregideta.
Amb els allets,
no?
Amb uns allets sencers.
Jo avui ho fa
i amb baix tendres.
Molt bé.
Ah, ja, perfecte.
Que queda més,
no és tan fort,
però és boníssim,
boníssim,
és per xupar ses dits.
Molt bé, molt bé.
He donat una,
això perquè ho estic
escoltant
i a veure si puc
agafar més hora
per explicar-li
a la classe de col.
Avui si passem
pel serrallo
sabrem on viu
per l'olor, eh?
És que jo no visc un serrallo.
no visc un serrallo.
Ah, no he vist,
no he vist allà mai.
No visc un serrallo,
però no visc,
me l'estimo molt
al serrallo,
però no visc
perquè,
doncs el que passa
que la joventut
ja ha marxat,
però bueno,
soc del serrallo.
No, no, però,
escolti,
l'herència aquesta gastronòmica
se l'ha endut del serrallo, eh?
Sí, sí, sí.
Això no pot negar.
És que jo sempre
que truco a la ràdio
sempre,
sempre ho dic,
soc del serrallo
perquè és que el serrallo
jo el porto al cor.
Molt bé.
I com que el porto al cor
i m'he dic tecla,
doncs t'arrago
ni un serrallo.
Ho té tot, eh?
Tecla, moltíssimes gràcies.
Molt amable.
Adéu a vosaltres, bon dia.
Adéu si au, bon dia.
Jo m'he equivocat, eh?
Quan he presentat
el programa d'avui
he dit,
coi, parlem d'un producte
que sembla que tenim oblidat.
No, no, ni parlar-ne.
És que sobretot
en la cultura catalana
està superarrelada la col.
És un plat que...
jo crec que
no hi ha cap
de les nostres
capitals de comarca
o cap de les nostres
cuineres de casa,
vull dir que no tinguin
un plat de col, no?
A Girona, per exemple,
doncs el trinxat,
aquí baix el que seria
una escudella sense col, no?
Jo crec que és una verdura
molt, molt, molt popular
i molt integrada
entre la cultura nostra catalana, no?
Jo ara no sabré
què fer,
si els farcellets
o aquesta que he explicat la tecla.
Encara en queden coses.
Mireu, hi ha un plat
que m'agrada molt
que el fan a Mallorca,
que n'hem parlat aquí
potser alguna vegada,
que són les reboles, eh?
Les reboles
que també les fan amb col,
eh?
Recordar-les també una miqueta.
Aquí les reboles
poden ser de col sola
o poden ser combinades
amb altres verdures, eh?
Si les fem amb col sola
el que farem és
escaldar unes fulles de col grosses
i amb les fulles del centre
de la col
les bullirem més de la normal
que quedin ben tubetes,
ben cuites
i llavors
les saltejarem
amb uns allets
i les posarem dintre
de les fulles escaldades
de fora
i que regularem, d'acord?
I tindrem dos coccions
diferents de la mateixa col,
la de dintre,
de més amb els allets
i tot això
i la de fora
per embolicar.
Llavors,
ho passarem per farina i ou
i ho fregirem
i quedaran com unes croquetes
però
fetes de col
senzillament.
Boníssimes.
Es pot fer la variant interior,
es pot fer amb espinacs
amb espinacs
a la catalana
a dintre
i podem posar, si volem,
amb panses i pinyons,
saltejadets i farciles, això.
Es pot fer amb bledes,
es pot fer amb el que vulgueu a dintre
i després acabar-ho d'aquesta manera
passat per ou
i per farina.
Després també podem aprofitar
aquesta propietat d'embolicar
per fer segons plats increïbles.
Jo recordo un plat que fèiem al Marlot
que eren unes reboles de salmó i bacon
que era la fulla de col escaldada
sense el tronxo
per poder després cargolar,
la posàvem plana
i llavors posàvem una capa de salmó cru
però tallat finet,
com si fos salmó fumat pel tall,
però era salmó cru.
Després al damunt
una capa de bacon
traient-hi la pell
i els ossets del bacon
també en cru.
En cru també
i llavors una altra capa de salmó al damunt
i llavors cargolàvem
com si fos un cigar
i això amb un racionet d'oli d'oliva
ho posàvem al forn
i llavors quedava cruixent de fora,
supertorredet a la col
i de dintre arribava el calor
i quedava cuita amb una papillot
el salmó i el bacon.
Allà el bacon deixava anar tot el greix.
Deixava anar el greix boníssim,
un plat molt bo,
acompanyat amb un oliet de tomàquet
o de fàbrega o això.
Es podria fer el mateix
per exemple
amb unes petxugues de pollastre
posem la col
posem unes petxugues de pollastre
tallades finetes
llavors hi podem posar uns ceps
per exemple
que poden ser ceps frescos laminats
o poden ser congelats
o inclús poden ser secs
que si els fem servir secs
els remullarem amb llet
Amb llet?
Amb llet, sí.
I no amb aigua?
No, en aquest cas no
perquè la llet ens donarà
una miqueta de cromositat
i ens ajudarà
a donar-li textura
a aquesta petxuga de pollastre.
Penseu que el pollastre
de les petxugues
no porten res de greix, no?
Quanta estona
les hem de tenir en remull?
Si la llet és calenta
30 segons
Si la llet és freda
més o menys
uns 10-15 minuts
Ah, molt bé
doncs aleshores
ho podem improvisar
el plat, eh?
És ràpid, sí, sí
També es pot fer amb crema de llet
aquí estem pujant molt els greixos
Llavors
el remullar el bolet
sempre amb molt poca llet
o amb molt poca aigua
o amb molt poca nata
que quan l'hagi xupat
pràcticament quedi sec el bol
i llavors posem aquesta capa
de ceps pel damunt
i després
hi podem posar
una altra capa
de pollastre
o no
a mi m'agrada més
donar-li protagonisme
al cep i a la verdura
i llavors
jo m'agrada posar-hi
una altra capa de col
fer com un bocata
o sigui
fer col
petxuga de pollastre
tallada fineta
laminada
cep i col
una altra vegada
llavors cregular
com hem fet també
amb el salmó
i la mateixa cocció
jo he posat el forn
en aquest cas
si amb el cep
hi va molt bé
la mantequilla
aniria bé
en vez d'oli d'oliva
pintar-ho
amb una miqueta de mantega
i si li tiréssim
una beixamel
molt clareta
també
molt bé
amb una beixamel
al damunt
perfecte
seríem com uns canelons
llavors podríem fer
com uns canelons
al forn
amb beixamel
inclús amb formatge
cap problema
el cep
el formatge
tot això
pollastre
boníssim
podríem utilitzar
algun altre bolet?
es pot sí
i tant
bolets aromàtics
ara és el temps
de les múrgoles
és un bolet
que a mi em torna boig
la múrgola
que no és la
la colmenilla
ni diuen en castellà
la gírgola no
la múrgola
és un bolet car
és un bolet
molt car
que té forma
de rusc
d'abelles
i fa com un sac
a vegades
inclús se farceja
amb foie
o amb botifarra negre
s'acostuma
a fer servir
i és molt
molt aromàtic
és boníssima
la múrgola
i ara és l'època
és un bolet
de primavera
i finals d'hivern
principis de primavera
amb la tòfona
quan s'acaba la tòfona
comença la múrgola
normalment van per aquí
les coses
i amb el pollastre
i la col
bueno
increïble
també ho podríem fer
amb tòfona
el que passa
és que la tòfona
m'agrada més
llavors combinar-la
amb patata
unicata de patata
també perquè la tòfona
a vegades és sutil
si és una tòfona molt bona
doncs també
li podem combinar
bé amb la col
però si no
val més combinar-la
amb coses
una miqueta més neutres
també el podem fer
el mateix
amb vedella
i hem parlat de peix
hem parlat de pollastre
i amb vedella
amb vedella
doncs podríem fer
una cosa
per exemple
que agradarà força
als nens
podem fer un puré
de patates
podem agafar
unes patates
bullides
després podem agafar
per exemple
una miqueta
de botifarra negre
si voleu o no
això ja
és una opció
i fer unes patates
amb mascarades
o sigui
el botifarra negre
una miqueta
saltejat a la paella
i afegir-hi
les patates bullides
i escarxar-ho tot junt
i treballar-ho una miqueta
amb les forquilles
queda una patata
com un puré de patates
fet de forquilla
fosc
de la botifarra negra
llavors agafem
agafem un tros
un tros de vedella
tendre
hauria de ser
un entrecot
de la part restreta
de baix
o inclús
una miqueta
de llom
de porc
i el que farem
és posar la col
com abans
posar aquest tros
de vedella
tendre
tallaríem
tipus carpatxo
tipus bistec
primet
tipus bistec primet
o tipus llom
de menjar
i llavors
al damunt
hi posaríem
aquest puré de patata
i faríem
com un caneló
també
amb el puré de patata
al centre
la carn a fora
i la col a fora de tot
això
per fora
en qui
jo també
per jugar
amb diferents tipus
de greixos
i perquè vegeu
com se pot fer
en aquest cas
hi posaria
una miqueta llar
de porc
per fora
amb unes arbetes
amb una miqueta
de farigola
o romaní
i també
el forn
que dic
cruixent de fora
tipus rosbif
la carn
i el puré cru
perquè ja està cuit
però calent
llavors
això
es pot acompanyar
amb una salsa
si voleu
amb una reducció
de port
o amb una salsa
així una miqueta
potent
o si teniu un estofat
que us hagi sobrat
una mica de salsa
també una miqueta
pel damunt
o senzillament
amb un oli
d'algun rostit
o una cosa d'aquestes
però també
una manera
molt bona
d'aprofitar
aquestes propietats
de paper
d'embolicar
de la col
a més són plats
molt complets
que amb una amanida
és una part completa
perquè tens
la verdura
la carn
la proteïna
tot
sí
sí
home
d'escaldada
tantes com vulgueu
jo passaria a la bullida
la bullida
la més coneguda
és la col i patata
la col i patata
de tota la vida
m'agrada molt a mi
buscar bones patates
un dia podem
em sembla que tenim
pendent un programa
de patates
tenim pendent
un programa
de patates
perquè és un món
és un món
jo com dic
moltes vegades
sé que em repeteixo
però és gairebé
com una reivindicació
arriba un moment
que no saps què comprar
sí
perquè allò dels patates
perquè seria cosa
com el reciclatge
de les escombraries
hauries de tenir
un verdolero
per cada tipus
de patates
n'hi ha moltíssimes
al mercat
i no saps
quina patata
puc comprar
que la puguis fer servir
com a mínim
per a dos o tres coses
diferents
una petita orientació
és que
la patata
com més bona
es pot fer servir
per tot
llavors com més dolenta
diguem-ne que
és la de fregir
però no sempre el preu
t'indica
quina és la patata
més bona
per tant
has de conèixer
una miqueta
a veure
hi ha verdura
que quan l'hem de consumir
així
tan amb boca
jo per exemple
la patata
quan fem col i patata
no pot ser qualsevol patata
hem d'anar
amb una verduleria
amb un professional
i que ens assessorin
i que ens diguin
mira doncs ara
ara la patata de Prades
per exemple
està una miqueta vella
ja
i ven una miqueta grillada
doncs ara que fem
patata al Pirineu
Francesc no a tot arreu
en saben eh
per això
és que no a tot arreu
en saben
per això ho dic
que a vegades
aquestes coses
val la pena
aconsellar-nos
ara si comprem patates
per fer truita de patates
o per fregir
per fer truites
si són de les dobles
té més nota
però sapigueu
que per hervir
sempre la podeu fregir
igual i serà boníssima
i per a freir
si la bulliu
o sigui la bona
diguem-ne que és la de bullir
perquè és la que toca
el gust directe a la boca
i quan fregim
poden ser més tolerables
poden ser races
bueno
explicat això
ja en parlarem
de les patates
la col i patata bullida
té un reciclatge
molt bo
i molt tradicional
que seria el trinxat
o sigui
avui per dinar
fem col i patata
demà per dinar
o avui per sopar
podem fer trinxat
el trinxat
és aquest plat de la Cerdanya
tan famós i tan bo
que es fa
amb col
patata
alls
i cansalada
la cansalada
de tocino
fresca
pugui ser
el que fan és
marquen la cansalada
amb una paella gran
amb una miqueta de sal
sense oli ni res
la cansalada ja deixarà anar
el seu greix
i llavors la marquen
la fan ben torradeta
que quedi cuiteta
i la treuen
llavors
en aquella paella mateixa
bruta
del greix
que ha deixat anar
la cansalada
i donen uns cops
amb uns allets
uns cops de foc
que agafen una mica
de color
llavors hi tiren
la col i patata
ben escorreguda
i la van saltejant
la van voltejant
per anar bé
s'ha d'anar
daurant
i anant remenant
anant daurant
i anant remenant
i se va trencant
i va quedant
una pasta
i aquesta pasta
l'has de seguir
torrant
i arriba un moment
que aquesta pasta
està tan trencada
i tan torrada
que agafa cos
i sembla que
heis tirat un ou
o dos
i t'agafa
com una truita
et queda un truitot
que també n'hi diuen
truitot
segons quins llocs
més cap al sur
i arriba un moment
que t'agafa una consistència
com diem de truita
i llavors
ja la tens feta
el torrat
està per dintre
per fora
per tot arreu
llavors simplement
la poses al plat
un tros
o sencera
si te l'has fet
petitona per tu sol
amb la cancel·lada
al damunt
i un bon raig
d'oli d'oliva
i ja està
boníssim
la cancel·lada
l'oli d'oliva
i el trinxat
jo diria que
bona part de les cases
de les persones
que ens escolten
o avui o demà
es menjarà col
amb una d'aquestes varietats
que has explicat
a més
té una cosa boníssima
que està superbé de preu
també és veritat
que això no ho hem parlat
i és dels aliments
encara assequibles
en comparació
amb altres verdures
que a vegades
i segons el dia
perquè això és com la borsa
hi ha dies
que les beixoques
les pagues a 7 euros
i en dies que dos
és com la borsa
que puja i baixa
i quan no és època
tu te'n vas a fer
servir col a l'estiu
per exemple
i la pagaràs cara també
perquè és un producte d'hivern
i sí que n'hi ha tot l'any
perquè ara hi ha de tot l'any
però
però la col probablement
no sigui dels que pujen més
així com per exemple
els crevassons
veus que sí
que de l'estiu a l'hivern
hi ha un preu
una diferència de preu considerable
la col potser és perquè
és d'aquestes
que també arriben de molt lluny
si agafes la xinesa
té un preu bastant constant
ara aquella col bonica
que comentaven
doncs la Mar
o la Tecla
o la Joaquim
amb aquelles fulles
tan arrissadetes
tan bona
doncs aquesta clar
ja has de pagar-la
home jo crec que són productes
que s'ha d'anar a comprar
doncs directament al productor
si pot ser
que això és un luxe
que això ja quasi quasi no es veu
però bueno
mercats com el Fòrum
o com aquí la plaça
del mercat d'aquí de Tarragona
doncs intentar
preguntar
informar-se
mirar
ostres avui hi ha la llarga aquella
o avui hi ha la xinesa
i tastar
i jugar una miqueta amb tot això
la varietat
el que sempre diem aquí
varietat d'aliments
i d'alimentació
perquè és una sa
alguna cosa més?
no en principi no
avui sobre les cols
perquè ja estem fora de temps
però és que valia la pena
explicar aquest trinxat
per molt tradicional que fos
bueno recordar això
que després amb aquest aigua de bullir
doncs hi ha qui feia
que t'ha plasmes
per la circulació
diuen que anaven força bé
hi ha una pàgina web
a internet
que parla de les cols
i que ens parla
de les seves possibilitats medicinals
que li podeu donar un vistassu
hi ha molta informació
sobre això
i a més una cosa
hi ha una col
que és preciosa
que és la col ornamental
que es troba als jardins
avui en dia
que és entre rosa i morada
que és una preciositat
jo m'imagino
que es podria menjar
com tota la vida
però en principi
és una col ornamental
que s'ha introduït molt bé
als cultius de jardí
perquè a més
és una planta
que tot i que és bonica
i és com delicada
tot i que és una col
es veu que no necessita
molta cura
ni molta aigua
no i a part té
la gran virtut
que viu a l'hivern
que és el gran problema
dels jardins
quan fa fred
ni flors ni res
no hi ha res
que hi aguanti
en canvi la cola
aquesta a l'hivern
hi viu
i amb climes freds
per exemple
te'n vas a Londres
i això se'n veuen forces
a les jardineres
és veritat
doncs per això
perquè aguanten bé
els climes freds
i són precioses
a més ara amb la genètica
fan colors
i fan virgueries
de dues maneres
un consell
aquest tipus de plantes
que no estan pensades
per consumir
no consello ningú
que les consumeixi
perquè no sabem
què hi han fet
perquè creixin
exacte
quin tipus de do
poden portar hormones
poden portar moltes coses
colorants
jo què sé
poden portar moltes coses
no barregem el florista
amb el verdoler
són coses diferents
com alguna vegada
s'ha explicat
de flors
les amanides de flors
mai fer amanides
amb flors ornamentals
que comprem a la floristeria
encara que siguin comestibles
no tenen per què ser-ho
aquelles flors
que siguin flors
cultivades per nosaltres
alguna mica al jardí
que sabem
quin tipus de
li posem
si li posem un adob químic
o un adob
que vingui de reciclatge
i de vegades
també hi ha molta genètica
amb aquestes flors
perquè com que al fi i al cap
són per fer bonic
no passen els controls
sanitaris normals
de totes maneres
vols dir que el nostre organisme
no s'ha fet a tot
i ja
amb el que arribem a menjar
a la curta sí
a la llarga no ho sé
Francesc Lledó del Quim
Quima, què dir-te?
que com sempre ha estat
un plaer
la teva col·laboració
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
molt bé
fins la setmana que ve