Com cada dimarts al matí de Tarragona Ràdio,
dediquem uns minuts a parlar d'alguns aspectes relacionats amb les lleis,
que poc o molt, en aquest cas ja veuran que molt ens afecten als ciutadans,
un espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i en companyia de Javier Terrés. Bon dia, Javi.
Bon dia de nou.
Benvingut. Estem immersos en el Carnaval.
Afortunadament no hi ha cap llei que prohibeixi a la gent disfressar-se,
camuflar-se, però el Carnaval sí que ens fa parlar de temes relacionats amb el dret,
sobretot tenint en compte una notícia que ja sentíem la setmana passada,
que avui també és actualitat, que és aquesta sentència en principi d'un jutge a Canàries
que dictava una mica de control en el tema dels sorolls, de la contaminació acústica.
Sembla que ha volgut esmenar, per pressió popular diuen,
i que bé, com que és un fet esporàdic, doncs donde dije digo digo Diego,
com diu la dita castellana.
Parlem de contaminació acústica i com a punt de partida podem agafar justament aquest cas,
que és fresquet-fresquet, de l'actualitat del dia.
Sí. A veure, efectivament, com podem seguir per als mitjans de comunicació,
és una situació que es va portar a terme seguida a instàncies d'una sèrie de veïns d'aquella ciutat,
de Tenerife, i suposo que veïns, diguéssim, que vivien en els carrers
o en la zona per on passava aquesta rua de Carnaval i aquestes festes,
i bé, això va donar lloc que d'una manera cautelar,
és a dir, no d'una manera definitiva,
doncs un jutge, un jutge competent d'allà, de Santa Cruz de Tenerife,
doncs acceptés d'entrada la suspensió de tots els festius,
actes festius de Carnaval d'aquella jornada.
Clar, davant d'una situació així, amb aquesta càrrega tan important per Canàries
i, sobretot, per la vila de Santa Cruz de Tenerife,
ha provocat una polèmica i una polsera impressionant.
Bé, la qüestió és que això, després d'acordar aquestes mesures cautelars,
el jutge, diguéssim, que ha d'agafar l'expedient, estudiar-s'ho,
i davant de les peticions que els advocats defensors de la rua de Carnaval
s'hagin pogut demanar, doncs bé, aixecar-ho,
o bé, doncs, no, continuar amb aquesta mesura cautelar.
Bé, de la darrera notícia que tenim d'ahir mateix,
i dintre de l'aspecte jurídic, sempre,
doncs, pel que es veu, aquest jutge ha trobat,
o bé s'ha vessat, per dir-ho d'alguna manera,
o ha trobat i s'ha vessat en una sentència de l'any passat,
on també, doncs, no tants veïns,
però sí un grup de veïns ja van interposar una acció semblant,
i, pel que es veu, doncs, ha aixecat aquesta suspensió,
és a dir, podran celebrar-se els carnavals,
vessant-se en què és un fet esporàdic,
en què les molèsties que podia provocar
aquesta contaminació acústica,
aquesta situació d'activitat molesta,
doncs, era durant uns dies,
no es reproduïa durant tot l'any,
i el dany, el dany efectiu que podria, doncs,
fer-se mitjançant un tipus de festa d'aquesta mena,
doncs, no podia ser tan greu ni continuar tant el temps.
Són temes complexos s'han de tractar
i que afecten moltes sensibilitats,
perquè, clar, alguna vegada hem parlat
que podem tornar a incidir del cas típic a casa nostra,
als baixos,
i, doncs, hi ha un local que fa molt de soroll.
Bé, aquí, probablement, la legislació és molt clara,
fa tot un procediment,
el que passa que hi ha una certa incomoditat
quan parlem de manifestacions populars.
El jutge aquest deia que era un fet esporàdic,
esporàdic, es pot admetre,
però no oblidem que aquí a la Mediterrània
no és un fet esporàdic
que se celebrin festes i més festes
fins a altes hores de la matinada,
festes de barri,
rebelles, festes majors,
cicles de concès a l'aigua lliure,
que es fan en espais on les persones hi viuen,
on les persones tenen dret al descans
i on les persones l'endemà han de treballar.
Tema complicat, tema controvertit,
perquè hi ha gent que diu
«ai, jo és que tinc dret a divertir-me»,
dic «sí, escolti, jo tinc dret a descansar».
És molt complicat,
ja et dic, quan es tracta d'un local privat,
però quan parlem de manifestacions festives
que hi ha implicades les institucions,
a més a més, com el cas de Tenerife,
o aquí que agaféssim les festes de Santa Tecla
o cicles de concert a l'aire lliure,
vull dir...
Sí, és una problemàtica que realment,
com tots...
I que ningú s'atreveix a acordar tampoc,
perquè és políticament incòmode.
Sí, i efectivament,
tot el que tingui a veure amb la festa
i amb l'esbarjo i amb la diversió,
doncs, bueno, això, vulguis o no,
cada dia augmenta la seva demanda.
I cada dia també és un dels apartats més importants,
no només de la nostra ciutat,
sinó de qualsevol vila o poble, no?
Bé, el que succeeix és que moltes vegades
això, la previsió,
el projecte que es fan de totes aquestes festes,
sí que tenim constància
que s'ha fet d'una manera adequada
i que s'ha de fer tenir en compte
les diferents circumstànces.
És a dir, tenim constància, per exemple,
que per determinats carrers,
per determinats zones de les ciutats
o d'aquella vila
on hi hagi centres en concret
que necessitin d'un silenci,
d'una tranquil·litat,
doncs, això es mesura.
D'altres, per exemple,
veiem que aquesta sensibilitat no existeix, no?
Per una part, sí,
sembla ser que, bé,
si el criteri és que
és un fet explorat i que és opcional,
doncs, també és veritat que, bueno,
les festes també repeteixen cada any
i amb una repetició cada any,
només amb que sigui més o menys
durant les mateixes dates,
ja aquells veïns que ho estan suportat cada any,
ja és una repetició que val la pena.
No fa falta anar-se a les festes o a les revetges.
Tenim en compte, per exemple,
que la llei,
que la llei que regula totes aquestes qüestions,
també, doncs, ho disposa
i observa d'aquesta manera
el que són les obres,
el que són, per exemple,
les màquines d'aires acondicionats
o qualsevol altra màquina
que pugui ser, per exemple,
doncs, en el negoci de la restauració
per produir, doncs,
les diferents cuines que s'estableixen.
O sigui, hi ha un àmbit
que engloba aquesta contaminació,
la primera que hem parlat és l'acústica,
però que també pot ser
d'altres activitats molestes
o incalobres, que es diuen,
que precisament,
i tal com està determinat en la normativa,
són els ajuntaments,
els ajuntaments de les viles,
dels pobles, els primers
que han de fer una primera inspecció,
els que han de crear
un departament únic i exclusivament
per controlar totes aquestes activitats
i el que pretenen una mica
és el descans del ciutadà
i no perquè nosaltres
hàgim normat d'aquesta manera,
sinó perquè és un principi
de pau i de benestar social
que tota Europa s'ha de complir.
Aviam, però, si...
Jo m'imagino que la legislació
pel que fa a la contaminació acústica,
com tota la legislació,
és impecable des del punt de vista jurídic,
és una legislació que no deixa
cap dubte
a determinats aspectes
d'aquests de la vida quotidiana.
La realitat és una altra
perquè tota activitat humana
i a les ciutats que ens agrada viure
tan confortablement
implica a vegades
uns sorolls,
recollida d'escombraries,
el que dèiem, manifestacions populars
de festa, d'alegria i xerinola,
els automòbils,
les obres,
les màquines de les obres
que sobrepassen amb escreix,
i jo n'estic segura,
els nivells de decibelis per mesos
perquè es consideri contaminació acústica,
per tant,
clar, també és qui posa
el cascabell al gat.
Aquí anirem a fer una denúncia
dir que hi ha molt de soroll,
aviam,
la legislació hi és,
però si no és per un cas puntual
i molt concret,
hi ha instàncies,
d'alguna part,
vull dir,
d'ofici no s'actua.
Molt poques vegades,
diferent és un altre tipus
de contaminació mediambiental
que ja en parlaríem,
però en aquest cas
de la contaminació acústica,
no sé jo.
Per l'experiència que jo tinc,
i no estic parlant
solament de la nostra ciutat.
No, no,
parlem en general,
perquè en això
ens semblen totes les ciutats.
Exactament,
però per l'experiència
que jo tinc
d'ofici
és molt poca,
és a instància
d'alguna denúncia
feta per algun veí,
sé que tenen
ajuntaments,
doncs,
les seves brigades
o el seu personal tècnic
adequat
per fer aquestes medicions
i bé,
també sé que tenen
els estris adequats
també per fer-ho
i soc coneixedor
que,
per exemple,
dels exemples
que tu has nomenat,
molts d'ells
ha comportat
una lectura
de decibelis
impressionant,
fora de sí.
Tinc constància també
que això ha arribat
als nostres jutjats
i amb un resultat,
doncs,
diferent,
diferent,
depèn de com la cosa
s'ha volgut portar a terme,
no?
És una sensibilitat
que jo crec
que costarà molt.
El que passa és que no hi ha
la sensibilitat social
respecte a aquesta qüestió.
Com a ciutadans,
no sé fins a quin punt
podem demanar sensibilitat
a la justícia
si nosaltres,
com a ciutadans,
no estem conscienciats
perquè som els primers factors
provocadors
de contaminació acústica.
Sí,
i més en el nostre món
hi ha t'hi,
com tu anomenaves,
el soroll,
la gresca,
l'esclatada,
diguéssim.
O en un restaurant,
si t'hi fixes,
hi ha poca gent.
La que comença
a aixecar la veu
és un exemple,
una miqueta,
en casular.
a aixecar la veu,
vull dir,
tot va en consonància,
no?
Sí,
sí,
no,
no,
i bueno,
per exemple,
som així
d'interpretadors
d'aquesta situació,
podríem,
per exemple,
anar a parlar
directament
del que és
en una comunitat
de veïns
moltes activitats
de moltes,
diguéssim,
serveis comuns
que provoquen
molèsties
a alguns veïns
i a d'altres no.
És el cas típic,
per exemple,
de l'ascensor,
dels aparells
d'aigua condicionat,
de les depuradores
de piscines,
per exemple,
tot això,
potser,
potser,
potser,
potser,
per una part de veïns
donada a la seva situació,
a la seva vivenda,
doncs,
una afectació
i d'altres no.
Bé,
doncs,
fora d'aquella pròpia
autonomia
de la comunitat
de propietaris,
també l'administració
pública competent,
en aquest cas l'Ajuntament
i si en cas la Generalitat,
tindria que,
bueno,
passar a inspeccionar
aquests equips
i, efectivament,
fer les corresponents
luctures
i manar
aquella comunitat
de propietaris,
doncs,
esmanar
tota aquella activitat
que s'està generant
perquè tots aquests equips
hem de recordar
que necessiten
d'una preceptiva llicència
per part de l'administració
pública.
Un ascensor,
un aire condicionat,
se suposa potent,
una instal·lació
d'una depuradora
i segons unes característiques,
van conforme
a un projecte
i, diguéssim,
unes directrius
que has de complir,
inclús quan es construeix
també l'edifici,
es demana dintre
de les licències
d'obres i de construcció.
Per què es demana
i per què s'ha curat
en aquest aspecte?
Perquè se sap
de la molèstia
que pot produir
i en tot moment
la Constitució
i la normativa europea
el que garantitzen
en tot moment
és que tu,
en el teu àmbit propi
de la teva casa,
tinguis una tranquil·litat
de tota mena.
No pot haver
emissions
de qualsevol mena
de contaminació,
ni acústica
ni de qualsevol
tipus de contaminació.
Clar, però fixa't
la realitat
a vegades
ens dona una bufetada
en aquest sentit.
Quantes vegades
no hem sentit
parlar
del soroll
que pot provocar
un mal veí?
O soroll
impressionant.
Doncs truques
a la policia local
fent la medició
però, òbviament,
el veí
no és tonto
i tu,
quan truques
a la policia local
si té aquell equip
de música
que no es pot ni aguantar,
òbviament,
el tancarà.
Vull dir,
de quina manera
tu pots actuar
i pots tenir proves?
És difícil.
però, efectivament,
aquella persona
si té una activitat
reiterada
i continuada
en aquest aspecte
de molèstia
es podrien
agafar mesures,
es podria acabar
denunciat
i inclús podria arribar
als jutjats.
La pròpia normativa,
les pròpies
normes
darreres
de l'Ajuntament
de Tarragona
que també
s'han fet
a altres ciutats
a Catalunya,
ja regulen
en termes generals
el que són
les convivències
entre els veïns.
Era un apartat
que fins ara,
diguéssim,
que per part
de les ordenances
municipals
no s'havia volgut
incidir,
però, efectivament,
la darrera ordenança
que està aprovada
per l'Ajuntament
de Tarragona
ja té un capítol
única i exclusivament
dedicat
a aspectes purament
convivencials
entre els veïns
que realment
criden molt l'atenció.
Soc testimoni
que en moltes comunitats,
en el famós
panell de denuncis
que existeixen
als portals,
ja s'estan ficant
a aquestes normatives
perquè els veïns
tinguin constància
que fins i tot
un incompliment
d'això
podria portar-los
certes sancions
o certes actuacions
per part de l'administració,
no només
pròpia
administrativa,
sinó també
per l'administració
de justícia.
Això tenim
que cada dia
anar més
i sobretot
pensar
que com vivim
en ciutats
que tenen
unes formes
de viure,
uns edificis,
unes construccions,
uns serveis
que són molt comuns
i cada vegada
anirà més
perquè les ciutats
cada vegada
són més grans
i en més aspectes
a compartir,
aquest aspecte
de la contaminació
i aquest aspecte
de la molèstia
estarà cada vegada
més regulat.
Si efectivament
això ja sortís
de moto propi
per part de les persones
és quan moltes vegades
veus que la regulació
no s'escau
però si precisament
existeix
una intenció normativa
tan important
i jo ja sé
que molts oients
potser pensen
que incideixen molt
en la seva vida
particular i íntima,
si hi ha aquesta incidència
normativa,
com deia,
és única i exclusivament
perquè es pensa
que no s'acompleix
i es pensa
que és un objectiu
que encara queda molt
perquè arregli.
Volem viure tranquils
però no volem renunciar
ni un mil·límetre
al nostre confort
i a vegades
és absolutament incompatible
i s'han de fer
algunes renúncies.
El tema de la contaminació acústica
s'emmarca
dins del que anomenem
dret mediambiental?
Sí, podria ser.
Podria ser, no?
Més enllà de la normativa municipal,
parlo d'un nivell més general.
En aquest aspecte,
per exemple,
tenim una sentència a Barcelona
que ha considerat
que per una activitat
d'un restaurant,
un restaurant que era més
que un restaurant,
era un restaurant
se les de festes,
doncs no se li ha sancionat
per la via administrativa
sinó directament
per la via penal.
És a dir,
han considerat
que era un delicte
de mediambient
les molesties que generava.
Que en principi
es podria pensar
que era un tema
d'incompliment
d'una normativa municipal,
no?
Però ha anat més enllà.
Més enllà van allò
que s'anomenen també
delictes contra el mediambient.
Efectivament.
I aquí en tenim
alguna que altra mostra
i a més d'actualitat
ens referim
al cas de Flix,
d'Arcross,
dels abocaments.
Hi ha hagut
algun aspecte jurídic
anovador, no?
Sí.
La resolució,
diguéssim,
en termes generals
i per explicar-ho
així a l'audiència,
és que per molt que,
bé,
sembla ser que
aquesta activitat
concreta i determinada
no semblava
que per part d'aquesta empresa
hagués sigut
de caràcter il·legal,
sí que sembla ser
que els abocaments
havien sigut portats a terme
per aquesta factoria.
Per tant,
bé,
dintre d'una discussió
respecte,
bé,
a la representació jurídica
i atrada
per part d'aquesta empresa
i també,
doncs,
els diferents
parts acusadores
i fiscalia,
doncs,
clar,
aquí,
doncs,
la resolució final
semblava que,
com, bé,
ells s'havien ajustat
a la legalitat,
no hi havia,
doncs,
situació per indemnitzar
les persones afectades,
sigui el poble
i,
sigui, doncs,
els diferents particulars
que es tinguin
per a aquests abocaments.
Sembla ser
que la nostra audiència
no va per aquest camí,
efectivament,
pot ser que,
potser,
doncs,
s'hagin complert
aquella normativa
d'abocaments
i mitjament,
però també,
sembla ser
que ella es posiciona
en el sentit
que aquests abocaments
són certs
i s'han produït
i, per tant,
les indemnitzacions
sembla ser
que sí que s'aplicarien
si no hi ha cap altra
resolució final
que digui
alguna cosa contrària
a la que estem explicant.
Hi ha una sensibilitat
d'un temps cap aquí,
cap a aquest tipus
de delictes
que abans no existia,
òbviament,
tots ho sabem,
amb tota aquesta preocupació
del canvi climàtic,
la incidència
que fan
els mitjans
de comunicació.
que existim també
a una miqueta
de desorientació
des del punt de vista
ciutadà.
Normatives
d'un marc
molt ampli
que ens venen
d'Europa,
la pròpia
administració
de l'Estat,
l'Estatut,
aquest estatut nostre
que encara no s'ha desenvolupat,
clar,
enmig de tot plegat,
jo no sé
quin és
l'escenari jurídic
en el qual es mou
tot això
que té a veure
amb el medi ambient.
Ai,
pregunta de manual,
ja ho sé,
Javi,
però una miqueta
a veure si...
No, no,
però que incideix
directament
en el que és
l'aplicació
de les normes
i sobretot
nosaltres
com a operadors jurídics
amb el material
i les eines jurídiques
que necessitem
per defensar
o bé per acusar
depenent de la situació.
Efectivament,
el medi ambient
encara està per desempolupar,
el medi ambient
té un origen
i un impuls
molt directe
des de l'administració
europea
i també
aquesta aplicació
s'ha disseminat
en diferents
normatives
i en diferents lleis
tant estatals
com autonòmiques.
Mira,
en el cas concret
de l'autonomia
i el govern
de l'Estat,
precisament ahir
sentia el nostre conseller,
el senyor Baltasar,
dient com
moltes de les noves
aplicacions normatives
en aquest aspecte
de control
mig ambiental
per apaivagar
o per intentar
que sigui
el menys gravós possible
tota aquesta qüestió
del calentament,
calentament
del globus
i que,
en teoria,
tots som
o estem immersos
en aquesta situació,
doncs la Generalitat
i diguéssim
derivat
de l'Estatut
doncs creu
que ha creat
i que té
molta capacitat
normativa
no només
per fer
sinó també
per aplicar.
Inclús
s'ha creat
un departament
em sembla
que es diu
de control
del calentament
o d'aquesta situació
i han donat
que creu
que és així
i que és així
ha interposat
una qüestió
d'inconstitucionalitat
contra el govern central
perquè crec
que invaeix
aquestes competències.
Clar,
aquesta situació jurídica
que seria
d'una situació
de suspensió
pot provocar
que moltes situacions
on empreses...
És a dir,
el govern de la Generalitat
té plena autonomia
per tirar endavant
aquestes mesures
i el govern central
diu que s'han de sotmetre
a una normativa superior
que és la de l'Estat.
Exactament,
i amb unes jerarquies
mentre que l'altre
diu que és plenament competent
sembla ser de...
Jo no he vist aquests recursos
però sembla ser
del que s'està anunciant.
Això implica
que mentre estem
en aquesta situació
clar,
les administracions
poden tindre
una diferent...
No només regulació
que més o menys
a la llarga
no són molt,
molt, molt diferents
però sí a l'hora
d'executar
i controlar tot això.
Qualsevol empresa
i sobretot
al nostre país
que té un grau
d'indústria important
i no vull només
indicar
o assenyalar
a la indústria
però efectivament
en el nostre país
on hi ha una xarxa
industrial important
és molt rellevant
sàpiguer exactament
doncs
quins filtres,
quina mena
de mesures
d'abocaments,
quina mena
de control
han de complir
quan volen
iniciar una activitat
industrial.
Tinc constància
que per exemple
la Generalitat de Catalunya
en aquest aspecte
ha fet una tasca
molt important
i fins i tot
molts empresaris
industrials
del nostre país
acudien als nostres
despatxos
intentant
doncs, bueno,
demanar
un altre tipus
de visió jurídica
i sobretot
aplicòria administrativa
efectivament
si això
no ho tenim clar
es podria produir
que aquestes mesures
que es contemplen
pel medi ambient
tinguessin
una aplicació
i una allargada
que necessitem potser ara
si és que estem dintre
d'aquest objectiu
de conservar el nostre planeta.
Això fa pensar
que totes aquestes normatives
per exemple
en aquest cas
d'aquest
recurs
és un recurs
el que...
És un recurs
sí
diguéssim
que es farà
entre les administracions
com tots aquests altres
que estem visquent
en aquests dies.
Molt bé
aleshores
mentre passa això
el dia a dia
qualsevol resolució
que s'hagi de fer
d'algun delicte
relacionat
amb aquesta normativa
queda una miqueta
suspès en el temps
o tira endavant
perquè clar
diguéssim que
tindríem que estar
una mica
doncs agafats
d'alguna manera
el que hi ha fins ara
i que és vigent
però si tinguéssim
una situació nova
que ja ha estat prevista
doncs
potser no la podríem aplicar.
És aquesta la situació.
En fi
continuarem parlant
ja avui
d'aquests i altres temes
relacionats amb el dret
que ens afecten a tots
directament
des d'aquest espai
que realitzem
cada dimarts al matí
en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Javier Terres
com sempre
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.