Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, aquí ens hem portat unes paroles, unes cassoles,
i anem a preparar caldos i sopes.
Avui sí que toca, eh?
Avui sí, no? La setmana passada ens vam adelantar una miqueta
perquè ens van dir que faria fred, i dit i fet, sí, sí, ja som al fred.
Si algú va seguir la recepta, dijous passat encara feia una calor,
i aquest cap de setmana sembla mentida, però avui una sopeta pot caure de meravella.
Ara ja ve molt de gust i, a més, són supersaludables.
si fem el que vam dir la setmana passada, desengrassar qualsevol tipus de caldo,
després, a partir d'aquí, són molt saludables i s'assimilen bé
i fan reaccionar, fan entrar en calor, no?
I venen de gust.
I jo crec que és una d'aquelles coses que agrada quasi a tothom.
El que no li agrada, no li agrada gens, no? Com la mafalda, no?
Sí, tipus mafalda.
Que hi ha gent que... Jo tinc un bon amic que tampoc li agrada gens la sopa,
tot el que es mengi en cullera, però poca gent.
Jo et diré una cosa. La sopa a mi m'agrada, però trobo que és un plat avorrit de menjar.
Sí? Ai, no.
No, no, que m'agrada, eh? I en menjo.
És com avorrit, perquè el moviment sempre és el mateix.
Tu menges un altre menjar, com a més variadet el plat, la sopa,
i és un moviment...
Per què?
El Lluís riu, però és cert o no?
És un plat boníssim, però és com avorridot.
Perquè les feu monòtones.
No, no, no dic el gust, el moviment, el fet de menjar sopa.
Però si tu amb una sopa, i això també no m'havia parat a pensar mai, eh?
Bueno, són tonteries, és que fas bé de no perdre el temps en pensar aquest tipus de coses.
Mira, a mi hi ha una cosa que m'agrada molt de les sopes,
i que no hi havia caigut, i ara mateix hi caic.
Per què? Doncs que no m'agraden les sopes monotemàtiques,
o sigui, no m'agrada, per exemple, un caldo de pistons, no?
A fideus, o del que sigui.
O del que sigui, no m'agraden.
I potser és per això, perquè no siguin avorrides.
Perquè si tu amb aquest caldo de pistons,
hi tires quatre trossets de pastanaga,
dos pedres d'esfatets i un pèsol,
quan menges ja vas pescant el pèsol,
ja te canvia la manera de menjar.
És el que jo et deia, doncs ja té com una altra diversió,
una altra alegria.
Sí que és veritat, sí.
Ara, pots prendre una sopa d'un caldo exquisit,
jo ara penso en el caldo de Nadal, per exemple,
que no cal que sigui el de Nadal,
amb aquells galets enormes, que també els vas...
És com a més distret.
És més distret.
Ara, aquella sopa de pistons que dius tu,
per bo que sigui el caldo, que te la menges molt a gust,
i t'escalfa el cos, i és una meravella, però és avorrit.
Sí, però hi has de posar dos tallets de pilota,
o dues cosetes, perquè et faci de trobar-se.
I ho ha dit que hagi de ser divertit menjar sopa, però vaja.
Sí que ho pot ser, clar que ho pot ser.
Ho ha de ser, vaja, sí, sí.
En fi, parlem de coses com a més nutritives, i no pas...
Jo volia explicar tres sopes més avui.
Una d'elles una miqueta especial,
l'altra és una sopa d'ametlles,
que trobo que és boníssima,
i l'altra, la típica sopa de farigola,
que m'he trobat a vegades parlant amb gent
que no la fan bé,
perquè no pot ser que no agradi la sopa de farigola.
És una sopa... A veure, sí que pot ser que no agradi,
clar, tothom té el seu gust,
però vull dir que moltes vegades no agrada perquè no es fa bé, no?
Jo crec que soc d'aquestes, Francesc,
que no m'agrada perquè no la sé.
Hi ha diversos errors amb la sopa de farigola,
una és bullir-la, és un error greu,
i l'altra és fer un farigola fresca,
és un error molt greu.
Ha de ser amb farigola seca.
Farigola seca, sí.
Aquests dos errors fan que sigui amargant,
i llavors no hi ha qui se la mengi.
Si tu fas una sopa de farigola amb farigola fresca,
jo, per exemple, aquest cap de setmana passat vam estar a Margalef
i vam plegar farigola, que estava preciosa,
el romani florit, cosa raríssima,
ara vindran les gelades i es morirà tot,
però bueno, els romani la farigola no es moren,
són plantes d'aquestes salvatges que estan ben arrelades.
Però aquesta farigola que vam plegar,
per exemple, per posar damunt,
ja que som parlant de coses d'aquestes,
ara és bona època dels camarlans, gambes,
qui tingui un fordet a la butxaca i vulgui aprofitar-ho,
ara és molt bona època.
Van bé de preu, són macos,
estan novats, estan perfectes ara.
Doncs l'altre dia, amb aquesta farigola fresca,
uns escamarlans oberts per la meitat,
una miqueta de farigola fresca,
una miqueta de sal, pebre,
un rajonet d'oli molt bo, de la collita,
i un cop de gratinador de minut i mig,
i veureu quins escamarlans més bons.
L'aroma de la farigola, tot això, molt bo.
Doncs aquesta farigola fresca,
clar, té resina,
el no està seca, té resina.
I és amargant, la resina.
Inclús la clorofila està a la seva plenitud
i també és amargant, d'acord?
Llavors això, si amb aquesta farigola fresca
feu una infusió amb aigua,
tots els extractes que t'atraurà la clorofila
i t'atraurà l'amargant de la resina.
Això és el que m'ha passat a mi alguna vegada,
per això no m'agrada.
Llavors sortiran unes sopes de farigola amargants, dolentes.
Si la farigola, a veure, la fresca...
Ah, si la fem bullir,
ens passarà alguna cosa molt semblant,
encara que sigui seca.
És com el te.
El que hem de buscar és una infusió.
Si tu fas bullir,
te canvia el gust
i t'atreu molt més extracte.
Llavors, en aquest cas,
si fem bullir encara que sigui seca,
també estem traient resines del tronc
i també estem canviant una miqueta el gust.
No té aquell gust tan fresc, tan perfumat de la farigola,
sinó que estem traient gustos més secundaris,
que venen després.
Més de rebuig.
Més de rebuig.
Llavors, si volem una sopa neta,
aromàtica, fresca i agradable,
és farigola seca,
assecada en rama.
Cap per avall.
Cap per avall.
El millor és plegar la farigola,
penjar-la cap per avall en un lloc sec i ventilat
i ja està,
i oblidar-se'n.
I consumir-la a partir d'un parell de mesos.
A partir dels dos mesos ja es pot consumir bé.
Aquesta farigola,
com hem dit aquí moltes vegades,
el millor és plegar-la per Setmana Santa,
que és el divendres sant,
és allò de la flor i aquestes coses.
Però es pot plegar tot l'any amb compte
i l'aprofitareu perfectament.
Per tant, amb farigola fresca,
de cap manera l'hem de fer.
No, mai, mai.
Però en cas d'infusions de sopes,
perquè es poden fer de moltes coses,
amb cap.
Sempre seques.
I amb infusió,
o sigui, agafem l'aigua,
hi ha moltes variants,
però podem posar l'aigua a bullir
amb una miqueta de sal,
un raigolet d'oli molt bo,
perquè l'oli aquí serà protagonista.
Si voleu, inclús,
hi podeu posar una dent d'all,
talladeta perquè li doni un cert perfum
i sabeu que l'all té unes propietats
de netejar el cos molt bones.
Si voleu, també si vols,
hi ha una miqueta de seva,
jo no n'hi poso,
jo en un dentall,
una miqueta d'oli d'oliva
i una miqueta de sal.
L'aigua que bulli,
quan n'hi arrenca el bull,
a mi m'agrada que bulli 5 minutets,
perquè agafi el gustet de l'oli,
de l'all,
i llavors apago el foc
i tiro la farigola.
De farigola,
a veure, com ho explicarem això
per la ràdio,
de quantitat, volia dir.
Ha de ser enmanat,
ha de ser farigola que s'aguanti,
amb les rames.
Les rames més dobles,
no posar-les,
o sigui,
el tronc de baix,
no l'hem de posar,
perquè això ens amargaria molt,
o sigui,
només la part de dalt,
les branquetes més finetes,
i,
més o menys,
doncs,
que hi hagués unes dues o tres rames per barba.
O sigui, si són, per exemple,
cinc persones a casa,
doncs,
que hi hagués unes deu rametes d'aquestes finetes del final ja,
o sigui, un manat petit,
de farigola.
I deixar-ho infusionar tres minuts,
màxim cinc,
depèn una miqueta del gust.
La sal, l'oli d'oliva, l'all,
i després un cop estigui això...
Això, que vullia cinc minutets,
traiem del foc
i tirem la farigola fora del foc
i deixem infusionar,
com si fos un te,
entre tres i cinc minuts,
depèn una miqueta de l'aroma que us agradi de farigola,
de la bona que sigui la farigola que teniu,
si té flor,
si no té flor.
A vegades, també,
si la farigola és molt bona,
d'aquesta florida agafada per Setmana Santa,
doncs,
si s'ha posat una miqueta menys,
ho ha deixat una miqueta més de temps,
perquè s'aprofita molt bé aquesta flor,
aquests aromes.
I llavors, el plat,
mentrestant, amb el plat,
agafem pa,
pa sec,
a mi m'agrada torrar-lo,
el tallo finet que es trenqui,
o sigui,
a trossos,
que realment,
és que el pa s'ha d'agafar en aquell moment
que es pot tallar,
però que encara...
Per tant, torradeta el forn,
per poder-ho fer finet.
Per poder-ho fer,
llavors jo el que faig el tallo
i el torro al forn,
amb el forn obert,
perquè s'assequi ben sec,
ben cruixent,
i el posem al plat.
Llavors, també,
hi ha la variant que s'hi pot posar
un ou sencer a dintre del plat,
per escaldar-lo amb la farigola
una vegada infusionada.
Posem l'ou,
una miqueta de sal damunt de l'ou,
posem el pa,
i ja està.
Si voleu,
hi ha qui s'hi posa unes fulletes de julivert,
també,
també queden bé.
I llavors,
una vegada escaldada la farigola,
que han passat aquests 3-5 minuts,
amb un colador,
ens ho tirem directament dintre del plat.
Ja està.
Ho deixem reposar dos minuts,
perquè el pa s'empapi
i l'ou se'ns qualli,
i a menjar.
I ja està.
No té més.
El que també podem fer és,
al moment de tirar el caldo,
la sopa de farigola dintre del plat,
remenar.
Si remenem,
se'ns desfarà l'ou,
ens quedarà una miqueta més cuit
i una textura diferent.
Ens farà com uns fils.
És molt bo.
I aquí tira una mica de formatge parmesà, també.
I aquí tira una miqueta de formatge, també.
Podeu fer les variants que vulgueu.
Inclús,
no ho sé,
si voleu posar,
si us han sobrat unes patatetes al caliu,
i les voleu posar talladetes a baix al cul,
una miqueta de...
Hi ha qui li agrada,
doncs posar-hi unes fulletes d'enciam,
que s'escalden també.
Enciam, també.
Sí, s'escalden amb el...
O ara que és època,
l'escarola,
que és més amarga,
i li donen un toc.
També diferent,
fulles d'espinac,
són moltes variants que hi ha de la...
Sempre coses que no necessitin gaire cocció,
i que amb una escaldada,
bum,
te donen unes fulletes de bleda,
unes d'espinac,
això que dèiem enciam,
sobretot l'escarola,
la part fosca,
la part aquest amargant,
doncs qui li agradi,
li dona tocs diferents
a la sopa de farigol i alternatives.
També es pot jugar molt amb el pa,
pa integral,
pa de cereals,
pans que podem haver fregat
amb una miqueta d'all,
moltes coses que també faran
que la sopa ens doni un gust
una miqueta diferent.
I després jugar també amb els formatges,
també s'hi pot posar per massar,
s'hi pot posar mental,
però en aquest cas a mi m'agrada més el per massar
perquè fa aquella pols
i no s'acaba de fondre del tot
i queda molt bo.
I després també podem jugar amb la farigola,
o sigui, podem fer farigola,
podem fer romaní,
podem fer sopes de moltes coses,
inclús de te.
Hi ha sopes de te força interessants
i força bones.
Sí.
Amb te,
depèn del tipus de te.
És que avui dia hi ha tanta varietat de te.
Hi ha molta varietat de te,
però amb te es verds
es poden fer coses molt agradables,
inclús llavors ja cap a la primavera,
això són plats ja més sofisticats,
però en combinacions amb flors,
amb flors i te,
es poden fer unes sopes molt interessants
i molt diferents i molt novedoses.
Però ara a l'hivern venen de gust,
aquestes més tradicionals.
Ara a l'hivern sí,
a més amb el pa,
i després també es pot fer com
amb la sopa d'all i la sopa de ceba
que vam explicar la setmana passada
i que no ho vam dir,
la típica torrada
amb un ou al damunt,
deixar que l'ou
penetri a la torrada en cru,
que la clara es penetri
i després escaldar-lo
amb la sopa d'all i la sopa de ceba
o amb la sopa de farigola.
També queda molt bo.
Molt bé.
Anem per una altra sopa.
A veure, quina podríem fer?
Una sopa de patata ratllada.
És una sopa diferent,
una sopa original,
una sopa...
Jo no la coneixia.
És una sopa que he tret
d'un llibre nou
que ha sortit de Cuina Catalana,
que parla, com li diuen,
i ara no em surt el nom,
és una sopa...
És un llibre que hem fet
entre quasi tots els cuiners de Catalunya,
que s'ha fet a través dels Consells Comarcals.
Que va sorgir a través
d'aquell Congrés de Cuina Catalana.
Com s'hi diu el...
Ai, ara no em surt el nom del llibre.
Compendi o alguna cosa així.
Ja sé, ja conec el...
Bé, és un llibre, doncs,
que ja us dic,
que hem fet entre tots els cuiners.
Aquí a Tarragona es va fer
dues o tres reunions
al Consell Comarcal
de cuiners,
doncs hi vaig anar jo,
hi vam anar amb molts companys
de Fenya d'aquí,
i no només aquí,
sinó que s'ha fet
a través dels Consells Comarcals
arreu de Catalunya.
I és un llibre interessant,
és un llibre molt senzill,
no pretén descobrir res,
però és un llibre que parla,
doncs,
de les receptes
que recordàvem tots,
tots els cuiners
i gent que estava
en el món de la gastronomia
en general,
que recordàvem de petits,
que ens preparan les àvies,
les mares,
i que han escrit directament
en aquest llibre,
inclús amb les variants,
perquè hi ha coses
tan tradicionals com els romescos,
com macarrons,
com canelons,
coses d'aquestes,
sopes,
i t'explica clar,
com que les explicàvem
entre diversos,
doncs,
jo,
la meva mare la feia així,
oh,
doncs,
la meva mare no hi posava això.
Doncs,
aquestes alternatives també hi són.
Bueno,
és un llibre interessant,
jo crec que val la pena,
i a més,
tot el que es faci des de casa,
doncs,
s'ha d'ajudar una miqueta,
no?
I veig oberta aquesta sopa
que la vaig trobar interessant
i, bueno,
us la vaig explicar.
Molt bé,
doncs,
com començaria aquesta...
Mira,
partíem d'un caldo de gallina,
recordem que ja el vam explicar
la setmana passada,
el caldo de gallina,
un caldo d'au,
un caldo suau,
eh?
Llavors,
agafaríem els pedrers,
eh?
Els pedrers de la gallina,
que és aquelles coses
que s'estan perdent,
que són boníssims
i que,
bueno,
s'estan perdent una miqueta.
Doncs,
els pedrers de la gallina
talladets petits,
eh?
ja bullits amb el caldo
i llavors que ja estiguin
d'aquella manera cruixents,
però doncs cuits.
Agafarem uns 400 grams
de patata ratllada,
o sigui,
agafarem 4 patates,
eh?
O 5,
les ratllarem amb el ratllador,
amb la part grossa,
eh?
Que quedin fils,
d'aquells d'allò,
com si fossin patates xips
per fregir,
eh?
I no els rentarem,
eh?
La patata la posem
amb fècula i tot,
perquè sabeu que quan ratlleu la patata
es fa com un suc, eh?
Doncs aquell suquet
l'aprofitarem també.
També ens donarà un bon gust
el caldo,
sobretot més que gust
ens ajudarà a lligar-lo.
Llavors,
necessitarem també
dos ous durs,
eh?
Dos alls
i una miqueta de julivert,
d'acord?
Per fer una picadeta d'all i julivert.
Doncs senzillament,
eh?
Agafarem els ous durs,
els picarem,
agafarem els pedrers també
tallats petits,
però que es trobin,
eh?
I llavors farem una picada
amb l'all i julivert.
Ho ajuntem tot,
eh?
Agafem els pedrers,
el caldo
i l'all i julivert,
ho posem a bullir
amb la patata ratllada,
eh?
I quan ja estigui cuita,
que és de seguit,
perquè penseu que la patata
està ratllada
i es courada de seguida,
a l'últim moment
hi tirarem
els ous durs ratllats,
eh?
Això li farem fer
un bull de 30 segons,
un minut,
perquè el ou durs
se'ns integri
i ja està.
Ja tenim la sopa aquesta
de patata ratllada
amb ous durs,
la picadeta d'all i julivert.
És una sopa d'aquestes
molt populars,
el gran llibre
de la nostra cuina?
El Corpus.
El Corpus.
Ah, el Corpus.
Això, això,
el Corpus de la cuina catalana.
Ah, exacte.
És aquest el llibre,
eh?
El Corpus de la cuina catalana.
Doncs, bueno,
hi ha aquesta recepta
i moltes d'altres.
És molt interessant.
És un llibre que...
Senzill, eh?
No hi ha grans explicacions
de receptes.
Més que res,
és una fenya
de recopilació,
de guardar aquestes coses
perquè no es perd.
Clar, si algú pensava
quan has dit
sopa de patata ratllada,
podia pensar
que era un plat nou,
innovador,
i no.
Precisament és un plat tradicional.
I com veieu,
com tots els plats tradicionals
són molt senzills de preparar.
Són plats d'aquests de recursos,
plats de les mares
i de les àvies,
que un dia, doncs,
se'ls van inventar
perquè també ho eren
molt creatives.
Molt bé.
I una altra última sopa
que tinc preparada avui
és la sopa d'ametlles.
Jo crec que n'hem parlat
fa un parell d'anys aquí,
per Nadal.
És una sopa
que tradicionalment
es fa a casa dels meus sogres
per les dates de Nadal,
però és que és una sopa tan bona
que jo crec que...
Aquesta és clàssica,
és tradicional,
però que s'ha perdut bastant.
S'ha perdut molt,
s'ha perdut molt.
I és molt i molt bona
i a més és molt saludable,
és molt nutritiva
perquè no porta greixos,
bueno, no porta gaire,
els greixos sí que en porta una mica,
però vull dir,
és una sopa molt agradable
i molt arrelada a casa nostra,
les ametlles,
és una cosa que, bueno,
sempre hem sigut productors
i bons productors,
no?, d'aquest producte.
Anem a explicar una miqueta
com se fa, eh?
Bueno, per fer-la,
doncs, per 4 o 5 persones,
el que faríem és uns 3 quarts de litre
de caldo de gallina,
un caldo de gallina gustoset,
i un quart de litre de nata,
de nata líquida.
O sigui, més o menys,
porta 3 parts de caldo
i una part de nata líquida.
Si volem fer-ho una miqueta més light,
doncs podem augmentar, evidentment,
la part de caldo
i substituir una part d'aquesta nata
per llet, eh?
Podem posar una llet desnetada
i una miqueta d'aquesta nata,
i en aquest cas,
perquè es noti,
perquè la disfrutem,
la poqueta nata que hi posem,
la podem posar a mig muntar
i al moment de començar a consumir-la.
O sigui, que podríem tenir
la nata a mig muntar
amb un bol a la taula,
servint-nos la sopa al plat
i agafar amb una cullera
i posar-nos la nata a mig muntar
damunt de la sopa calenta,
o sigui, la nata freda
i la sopa calenta.
Se'ns barrejaria el moment,
ens donaria molta frescor
i ens donaria una sensació
que amb poca nata
n'hi ha molta.
És una manera de...
una variant
per abaixar calories d'aquest plat
i disfrutar-lo plenament, no?
Com el farem?
Doncs, bueno,
tenim el líquid ja,
aquestes tres parts de caldo de gallina
i una part de nata líquida.
Agafarem més o menys
uns 150 grams
d'ametlla marcona,
l'ametlla aquella típica
de fer els panellets,
aquella ametlla crua
que també fem servir
per fregir,
saladeta per fer aperitius i això.
Doncs aquesta ametlla
la posarem al forn
i la torrarem,
nantos mateixos.
Agafem el forn
amb gratinador o sense...
És igual,
és fàcil d'atorrar,
es torra de seguida,
en 5-10 minuts,
depèn de la temperatura
i la potència del forn,
doncs es torra.
Jo posaria un forn
a 200-210 graus
i, bueno,
és vagilar-la
tard a poc.
No l'atorrem massa,
és perquè ens agafi
aquest gustet
una miqueta més elaborat,
més de cuit.
Després també hauríem de preparar
més o menys
uns 75 grams
de sèmola,
de blat,
d'aquella tan primeta,
sèmola, sèmola.
D'aquella que abans
menjava la canalla.
Això, sí.
I sal i pebre
no porta res més.
Llavors,
és tan senzill
com
fer arrencar el bull,
fer arrencar el bull
als líquids,
al caldo i a la nata,
i quan hi ha arrencat
el bull
agafarem
l'ametlla,
la picarem
ben picada
amb una picadora,
amb un morter,
si no tenim res més.
I inclús,
a mi m'agrada que
la majoria estigui
molt picada
però que hi hagi
alguna coseta
de trobar,
que quedi alguna peça,
algun trosset
per trobar-lo
a la boca després,
sempre és agradable.
Llavors,
aquesta ametlla picada
la tirarem dintre
que bulli una mica
amb el caldo,
no gaire
i a foc molt suol
perquè no es redueixi,
es tracta
que agafi gust,
no que se'ns concentri
i llavors
hi traiem la sèmola
també
i deixarem
que la sèmola es cogui,
que s'acabi de coure
i ens lligui
tota la sopa,
rectificarem de sal i pebre
i ja està,
i a menjar.
És molt fàcil
de preparar
i de veritat
que és
extraordinàriament bona.
Si voleu
la variant
aquesta que us deia,
agafarem
tres quarts
o,
sí,
més o menys
tres quarts
de caldo,
un quart
de llet desnetada
i farem el mateix.
I llavors,
al moment de menjar-nos-la,
agafarem amb un bol petitó,
muntarem nata,
nata muntada
suau,
però que no quedi allò dura
que es gira cap per avall,
sinó que quedi cremosa,
una miqueta la textura
que hauria de tenir un cafè irlandès,
aquella nata que hi ha al damunt,
cremosa,
amb cos,
però cremosa.
En aquesta nata
s'hi pot tirar un palet de sal
i un palet de pebre,
que li dona un toc increïble,
i la posarem
una cullerada,
bum,
damunt del nostre plat,
el plat calent
i la nata freda.
Però encara no han tirat la sopa.
Sí, sí,
ja està la sopa.
El plat ja hi tenim la sopa,
ja la tenim el fumejant
i abans de començar,
com aquell que s'hi tira
uns crostons de pa
per acompanyar,
hi tirarem una cullerada
d'aquesta nata
muntada salada.
Veureu que,
buah,
entre la calor,
la calor de la sopa,
ens pugen els aromes
de la nata fresca,
que està completament crua.
L'amella,
el caldo.
L'amella,
el caldo,
de veritat que és espectacular.
I molt diferent.
I molt diferent, sí.
El que passa és que és d'aquelles sopes,
d'aquells plats
que fan una miqueta de por
posar-s'hi, no?
Perquè, oi,
quan arriba una cosa novedosa
i després un cop
li agafem, diguem-ne,
la tècnica...
Sí,
és molt senzilla,
ja ho veieu,
només les ametlles
i la sèmola per lligar
i és una sopa
que s'aguanta bé a la nevera,
no es passa,
encara que porti pasta,
la sèmola aquesta no es passa
perquè no és una sopa,
allò,
o espessa,
sinó que és tipus crema
i es pot menjar
d'un dia per l'altre
sense cap problema
perquè a vegades
totes les sopes
que tenen pasta,
la pasta se col·lapsa
i absorbeix tot el caldo
i no es pot consumir.
Doncs aquesta no passa
i es pot aprofitar
força bé,
vull dir que
una sopa
que aconsello
que la proveu.
No aquestes sopes
en particular,
sinó totes en general,
com deia,
sempre es pot fer
algun acompanyament
que podria ser
doncs uns crostonets
de pa fregit,
el formatge que dèiem,
tens al cap
algun suggeriment més?
Sí, home,
totes aquelles coses
que anàvem a dir abans
de les fulles,
les fulles aquestes
que a vegades
sorprenen una miqueta,
hem d'anar una miqueta
cap a la verdura,
que hauria de ser
la base de la nostra alimentació.
Pastanagues ratllades.
Pastanagues ratllades,
tot el que siguin
verdures tallades
molt finetes
perquè se puguin
escaldar bé
i les puguem disfrutar
amb una cocció ja
però sense coure-les,
doncs hi van bé,
o sigui,
això que dèiem,
aquelles,
inclús créixems,
aquelles amanides
tan bones
que créixem,
els mags,
aquelles fulles,
la fulla de bleda,
vermella,
que també es troba
amb les amanides,
la fulla d'espinac
per amanida,
aquella petitona,
l'escarola blanca,
l'escarola fosca,
la verda,
la col,
la col lombarda,
tot aquest tipus
de verdures,
si tu agafes un plat
i te prepares
una amanida,
tu imagina't
la sorpresa a casa,
un dia,
ho proves,
t'agafes un plat,
un plat fondo
i te el prepares
amb una miqueta
de fulleta d'àpid,
unes fulletes
de julibert,
una miqueta de cibolets,
si vols,
uns créixems,
unes bledes,
unes espinacs,
tot això en un plat
i el poses a la taula
i la gent,
doncs,
amanida de primer avui,
i després de cop i volta
treus un bol
amb un bon caldo
desengrasat
i t'ho escaldes.
Un caldo vegetal
o de gallina.
O de gallina,
un caldo de gallina
o un caldo caldo,
és el que vulgueu,
i tu escaldes tot això,
quedareu parats
del resultat,
és increïble,
de veritat que
te canvia,
passes de menjar
una amanida...
Sàcil i saludable.
Sàcil i saludable,
és completament diferent
i llavors aquí
també hi va haver,
per trencar una miqueta
tant de verdor
i tanta cosa,
uns crostonets de pa
que poden estar
prèviament fregits
o torrats
d'on sols
o amb una miqueta
de julibert
o inclús
amb una miqueta
de romesco.
El romesco
combina molt bé
amb aquestes dues coses.
També podríeu tenir el plat,
aquestes verdures
que hem dit,
un raig de romesco
pel damunt
i després escaldar-lo
amb el caldo.
Ah, també és un altre...
I veureu que també
combina superbé.
És més potent ja,
és una cosa diferent.
Combina superbé
aquell gust de les ametlles,
les avellanes,
les nyores,
tot el que porta el romesco
barrejat amb el verd
i va de conya,
que us fem tots
i amb caldo també
perquè tots hem menjat
un romesco cuit.
I doncs aquestes combinacions
fan que donin molt de joc.
També,
el que dèiem,
els crostonets de pa
que els podem fer
de moltes maneres.
Jo recordo
que feia uns crostons
que empapava
amb romesco
sense lligar.
O sigui,
jo feia la picada
del romesco
però llavors a l'hora
de tirar els líquids
no els hi tirava.
O sigui,
ni vinagre ni oli.
Tot el rest ho sí.
Llavors,
t'ha quedat un romesco sec.
Llavors,
aquest romesco sec
empapava el pa
com si fos sal
amb aquest romesco sec
i el torrava al forn
una miqueta.
I llavors,
t'ha quedat uns crostonets
de romesco boníssims
que els també es podries
tirar dintre de la sopa
o amb un crema de verdures
o amb coses així,
no?
També és una manera diferent
amb això que acabes d'explicar
molt bé
i cal fer-ho a l'instant
o es podria guardar?
Això s'aguarda bé
aquest romesco
perquè com que no porta líquids
i està sec
i a més l'han torrat
una miqueta.
Torrat a poc a poc
perquè si el torra
és molt fort
se crema.
Sabreu tots
que el peure de fer romesco
i tot això
és crema.
Però més que torrat ressecat
amb un forn a 100-110 graus
i els deuets
amb això al damunt
o també
jo
com ho feia jo
era
amb el pa sencer
o sigui
agafava la llesca sencera
o la barra
oberta per la meitat
amb el romesco sec al damunt
i ho torrava tots junts
i llavors
quan ja estava
a mig torrar
ho tallava.
Però es pot fer
de moltes maneres
també.
Aquest romesco
també el podem assecar sol
amb un plat
al forn
amb una safata
assequem el romesco
anant-lo remenant
a baixa temperatura
i amb temps
podem estar
una hora
o dues hores
en un forn
molt suau
a 90 graus
o així
i ho dicem
estem deshidratant
i després això
feu servir com a sal
i tireu damunt
d'un pa
d'unes torredetes
o el que sigui
i també queda
molt bo
també per posar
dintre del caldo.
Vem partit
de les sopes
i mira on hem arribat
sempre passa
igual afortunadament
en aquest temps de cuina
amb el Francesc
Lledó.
El tema de les verdures
és interessant
perquè això també
ens pot permetre
reduir
a un 50-60%
la pasta
que hi posem a la sopa
no renunciar a la pasta
i després també
hi ha una cosa
molt clàssica
que ens feia
la malàvia de petits
i que n'han menjat tots
que és el rovell d'ou
dins de la sopa
el rovell d'ou sol
tirat i remenat
amb fred
o sigui que no qualli
i després l'ou
amb calent
també tirat i remenat
però amb fred
jo recordo
les sopes
amb la temperatura
de la sopa
al plat ja per menjar
o sigui que no ens escaldàvem
i tiràvem el rovell d'ou
remenàvem
i el rovell d'ou
no escollava
quedava fresc
allà dintre
i li dona una frescor
una cremositat
i una cosa
increïble
i si no
també fet amb calent
o sigui
amb l'aigua bullint
apaguem el foc
perquè ja no bulli més
però que està recient apagat
i llavors hi tirem l'ou
un ou batut
i remenem
també ens fa uns fils
i ens fa unes coses
que també ens enriqueix molt la sopa
i que si aquí hi ha verdures
te les lliga
imagina't
amb això ja has dinat
això hi ha una fruita
i escolta
ja ho tens tot
l'ou es posava moltíssim
a tot arreu abans
i es feien aquests ponxos
que es posava
el rovell
només
una miqueta de llet
sucre
llet calenta
ben remenat
i ala
ni els colacous
ni res
això
jo recordo
per berenar
el rovell d'ou
amb sucre
per berenar
a casa
ho feia
amb un rovell d'ou
sucre
i coca seca
o pa torrat
així tallat a bastonets
i sucat
i sucat al rovell
és una altra manera
d'entendre
l'alimentació
també la canalla
cremaven més
i en aquella època
no hi havia
la veritat nutritiva
ni les possibilitats
econòmiques
d'avui en dia
per nutrir
una família
vull dir
s'havia
el poc que hi havia
diguem-ne
llet de vaca
que s'aconseguia
de llet de vaca fresca
i els ous
eren una miqueta
la base
de l'alimentació sèrie
perquè el resto
no es menjava
cada dia de tot
però l'ou
era una cosa
era un recurs magnífic
sí
molt bé
Francesc Lledó
del Quim i Quima
que bé
ens has deixat aquí
unes quantes sopes
per passar aquest fred
jo no sé tu
jo estic encantada
perquè ja tocava
de tenir un hivern
en condicions
no aquella calor
que hem passat
aquest cap de senyor
ara comencem
a tenir carxofes
com Déu-manes
crols com Déu-manes
cols com Déu-manes
salvarem els calçots
salvarem els calçots
afortunadament
jo crec que sí
per tant ja ens convenia
aquest fred
Francesc
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i ens retrobarem
d'aquí dues setmanes
o ja el sentim
tots els dies
no
dues setmanes
perquè el Francesc
ja
aquells que ens acompanyen
tradicionalment a la ràdio
saben que
quan arriba a l'hivern
fa un parell
de setmanetes de vacances
més que merescudes
perquè a l'estiu
també si fa en memòria
el tenim aquí
al peu del canó
Déu-manes
ara tanquem 15 dies
el Quim Quima
la setmana que ve
i l'altra
tanquem 15 dies
però aquesta setmana
encara podem anar-hi
sí
aquesta setmana
encara estem oberts
encara estem en plena
avui treball
i bueno
me'n vaig a Mallorca
uns quants dies
tornaré suposo
amb molta cuina mallorquina
moltes sopes
moltes coses
una mica de flor
gruixonera
totes aquestes coses
les sopes mallorquines
que són calentes
n'hi volia parlar
avui també
però dic
deixem-ho
per quan torni
portaré més fresquet
perquè les tindré calentes
i podem parlar
una miqueta més bé
de tot això
perquè és un món
apassionant
el de les sopes mallorquines
molt rebé francès
doncs
moltíssimes gràcies
bon viatge
bones vacances
i ens retrobem
d'aquí dues setmanes
molt bé
adeu-siau
adeu