Dos quarts d'una del migdia, dos minuts, ja ens acompanya puntualíssim,
com sempre, Pep Calvet de Niltravel. Pep, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. I he vist que no t'has apuntat a la mitja marató, eh?
Ja no ets el que eres, Pep.
A veure, a l'espalt ja comença a passar factura.
Sí, no? Però déu-n'hi-do la quantitat de gent que hi ha apuntada.
Sí, a més a més, no hi estic corrent, però sí, estic dintre l'organització.
Home, però això sempre, perquè ja sigui com a organització, com a voluntari,
i tu com a altra gent de Tarragona sempre esteu al peu del canó.
Sí, de fet, vaig córrer les sis primeres seguides.
Vas fer les sis primeres mitjans?
Home, però estaríeu amb família, perquè no tenia, doncs, la cosa que té ara.
No, però ja tenia projecció, no? I ara, doncs, clar, és una...
I tot, i que coincideix amb una de les curses més potents de Catalunya,
que és la Jean Buin, a Barcelona, que, clar, a molta gent li agrada,
més que més perquè són... ja podem avançar abans de l'agenda.
Sí, sí, sí.
Que a la Jean Buin, doncs, hi ha moltes categories, moltes,
tant masculines com femenines, i, clar, allí a tothom el que li agrada,
el club atlètic, tots els clubs i tot això, doncs, hi solen anar, no?
I a la mitja marató, doncs, bueno, aquí a Tarragona ja està agafant...
Bueno, s'ha parlat tota aquesta setmana.
Agrada molt. Ho hem dit moltes vegades amb la Roser Barberà del Patronat,
dues raons fonamentals.
D'entrada a l'organització, perquè diuen que dona gust venir a córrer a la mitja Tarragona,
per la prèvia i pel que hi ha després, no?, de tenir cura amb els atletes.
I el paisatge, clar, és que córrer al costat del mar,
que és una pràctica que podem fer habitualment, és fantàstic.
O pel riu.
O pel riu, sí, sí.
Déu-n'hi-do, cada cop hi ha més persones que fan l'itinerari del riu,
corrent-s'hi amb bicicleta.
I més aquesta setmana s'ha vist, no?, la gent se va posant a to per mai.
Aquesta setmana pujaves pel J. Brian amb el cotxe
i no era una persona que anava corrents,
eren col·lectius de 40 i 50 persones,
no sé, eren els fundistes, tarragolins, aquí, però Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, era com una rambla, no?,
però bé, la gent espera ja una vegada a l'any...
Aquells que mai farem la mitja ens conformarem
en fer els 10 minutets, quartet d'hora,
que també és saludable, eh, Pep?
Sí, però bé, la mitja, la gent, només que es prepari una miqueta,
només que es prepari, i sobretot psicològicament...
Està bé que ho diguis, això, perquè quantes vegades no hem dit,
home, a mi m'agradaria fer una mitja com a mínim una vegada a la vida, no?
Sí, molta gent, sí.
Això ho hem dit tots alguna vegada.
Però quan s'acosta, dius, clar, però una mitja l'has de preparar en un any, com a mínim.
O per almenys, si has anat fent esport,
doncs amb sis mesos que vagis preparant el fons...
Diàriament.
Sí, diàriament o cada dos dies, més que res, per no patir-la, no?
Tot i això, sempre se pateix, eh, es pateix.
Però per no patir-la massa, allò que després ho pagues tres setmanes següents,
doncs, bé, una...
I no cal que vagi...
Vull entrenar a la mitja marató, doncs vinga,
tinc que fer 30 quilòmetres o 20 quilòmetres quan entreno.
No, no, tu...
La teva d'això, si tu dius,
doncs, bueno, vaig a córrer mitja horeta,
vaig a córrer una horeta, amb això ja n'hi ha prou.
Ah, mitja horeta, que és allò d'esport salut,
el que fas habitualment, dos, tres cops a la setmana, mitja horeta,
amb això no tens per una mitja.
A veure, no tens una mitja si vas una vegada, no?
Però si això ho fem dia sí, dia no,
per exemple, a mitja horeta,
ens faríem creus del que dona, eh,
perquè dona primer molt de fondo,
i segon, te prepares psicològicament,
perquè, bueno, t'ho vas pensant i vas fent,
perquè el problema de les mitges és que, bueno,
comencem, vale, ja, som-hi, comencem a córrer.
Explica'ns què passa pel cap quan fas una mitja, Pep,
tu que no has fet sis ja.
A veure, sí, el problema que trobo és que molta gent,
i a mi també m'ha passat,
vols córrer una miqueta, pel fet de la cursa,
superior als temps que tu fas,
si per dir-ho d'una manera així...
Et poses a prova a tu mateix, vaja.
Sí, si tu dius, ostres, és que més o menys jo quan vaig a córrer
pels temps que fa i això...
Però quan vas a córrer passa el mateix,
perquè si el dia anterior has fet 20 minuts,
i els 20 minuts l'endemà estàs ja exhausta,
dius, dos minuts més.
Sí, sí.
I no pots ni dir, vinga, va, dos no, cinc,
i acabes fent de 20 minuts que havies fet ahir,
en fas 30 i no pots.
Està clar.
I caus, rodona.
Amb això, a la cursa el que hem de tindre ben clar
és quin és el teu temps.
I per això, si ens hi fixem,
hi ha molts que porten el carteret
d'una hora i mitja,
una hora de vint,
o dues hores,
llavors tu te poses el tren de cua que dic jo
i la fas i vas tranquil.
El que passa, clar,
el mateix fet de fer la cursa,
de que està dintre la seva...
Una excitació i uns nervis.
Sí, dintre la teva ciutat.
Vull a veure si l'agafo aquell,
que només el tinc allí a 10 metres,
però millor aquell que va a 10 metres davant teu
va a dos minuts per sota teu.
Llavors, clar, no l'agafes.
I si fas l'esforç d'agafar el després,
els últims 5 quilòmetres,
ja no, està rebentat.
I hi ha temptacions d'abandonar?
Sí, sempre.
El que passa que potser quan vols abandonar,
dius, ostres, ja que la faig,
ja que he arribat fins aquí.
He arribat fins aquí i la vull acabar.
És emocionant, eh?
Sí.
És emocionant.
I no participar i veure-la també,
perquè és d'aquelles coses,
veure els corredors i corredores
aquest esforç és bonic.
Sí, no, i veus que gent que...
Ostres, no em pensava que aquesta persona corria.
Home, això és llet de xafarderia, Pep.
Mira, aquest corre, això és que ets un tafaner.
Home, ho dic perquè tu quan vas entrenar
te trobes més o menys la mateixa gent.
És veritat, sí.
I de cop i volta trobes gent
que no hi ha hagut mai corrents.
T'assobta, no?
Però, bueno, és una sorpresa agradable, no?
De totes maneres, els esperits assossegats,
aquells que no corren ja saben
que també tenen un paper a la mitja marató,
que és el concurs fotogràfic,
que té premis econòmics importantíssims,
que després l'obra es pot veure en una exposició.
I bé, és un concurs fotogràfic
que té moltíssims seguidors
i no és per professionals,
qualsevol persona pot tenir part.
No, i allí es veu realment
el cru que és una mitja marató,
perquè les cares que anem sortint
no fas poses quan vas corrent.
No, no.
Vinga, va, una foto.
Allà no busques la cara,
el costat bo, eh?, del teu perfil.
No, no.
I a vegades que fas unes ganyotes...
Allà surt el teu aspecte més miserable,
físicament parlant, no?
I tota aquesta gent que...
Qui m'ha manat estar ara aquí?
Si podia estar donant-te un més por aig, no?
Doncs sí, però mira,
és el que tenen aquestes pràctiques.
És el que té les curses.
Doncs tenim la mitja a Tarragona,
la prova aquesta multitudinària de Barcelona,
que jo no sé quants milers de corredors
poden arribar a participar-hi.
I bé, per això dona l'opció que a Tarragona
que cada vegada hi ha més gent,
això vol dir que porta un bon camí,
una bona trajectòria.
Molt bé.
De fet, ja és la setzena, em sembla que és.
Sí, sí, sí.
O sigui que Déu-n'hi-do.
Què més tenim així com de gent?
Has portat alguna cosa més?
Sí.
Farem, no monogràfic,
però bé, fem una prerruta,
com si diguéssim, de pallaresos.
Ai, mira, aquí al costat, fantàstic.
Sí, perfecte.
Ja preparo paper.
Molt bé, sempre cenem cap a les muntanyes de Prades
i cap aquí, voltants.
Que són molt boniques.
Sí.
Aquest matí ho dèiem a la ràdio,
estava mig sortint el sol amb el Pep Sonyer
i el Joan Maria,
dèiem que avui és un dia ideal per anar a Prades,
per exemple, amb aquesta boira,
que ja aquests cels han nubilats.
Sí, li dona, i que ara,
clar, la tardor, tota el que és la vegetació,
els arbres van canviant de colors i...
Els colors de la tardor, que són molt diferents.
Sí, sí, molt bonics i diferents.
Doncs no caldrà agafar gairebé el cotxe amb la bicicleta,
fins i tot, perquè faràs peu i bicicleta?
Molt bé, sí.
Farem dues rutes.
Bé, el punt de trobada el podem fer a Pallaresos,
a la zona esportiva d'hostalets.
Ho dic perquè més endavant,
i suposo que a curt termini,
doncs hi ha la intenció,
a través també de l'Ajuntament de Pallaresos,
doncs fer una miqueta rutes
des de Pallaresos,
agafant tots els voltants.
A veure, així com hi ha centres de BTT,
faria un centre de BTT, de peu i del que fos.
Molt bé, tindrien una informació
a base d'uns tríptics,
que se'ls donaria,
llavors ja posaria tot,
les condicions que necessitarien per fer-la,
el nivell de la ruta,
què es pot fer, què es pot veure,
llavors ho tindríem aquí a prop.
I això podria passar en breu,
que instal·lés aquest punt d'informació.
De fet, doncs queda com tot,
alguna subvenció que caigui de la Generalitat i tal,
a veure si ho podem fer.
Home, val la pena,
cada que hi ha més persones
que aprofiten el temps de lleure
per fer bones passejades pel terme.
Tenir en compte que és el primer poblet
que tenim aquí a prop,
i està...
Doncs estan junts ja, pràcticament.
Està junts, està tocant...
El riu toca el pont del Diable,
el pont del Diable toca ja a Pallaresos.
Molt bé, doncs Pep,
sortim de la zona esportiva d'Uscolets.
Perfecte, aquesta la farem a peu,
o sigui, la idea és donar
una ruta circular
passant per el que és la Font del Garrot.
Llavors, sortim d'Uscolets
en direcció al pont del Diable,
per tindre més o menys una idea,
direcció oest, no?
Llavors, segueix un senderó
fins al camí del Mars dels Frares,
la gent que va per allà més o menys ho sap
i som un petit mapa i ja de seguida es troba.
Del Mars dels Frares
se baixa a trobar la pista
que va de Sant Ramon,
de Sant Salvador,
Sant Ramon cap al Mas del Garrot.
Ah, sí, sí, sí.
Hi ha una pista per sota.
Seguim aquesta pista,
deixant el Mas del Garrot a l'esquerra.
És privat, o sigui,
no cal que molestem ni els gossos
que hi ha per allà ni...
Però no arribem a Sant Salvador
des de Pallaresos.
No, no, no.
S'ha de la muntanya que es veu des de Sant Isabel,
ai, de Sant Isabel i de Sant Ramon.
Molt bé.
Aquella muntanya que es veu que és tan bonica, no?
Sí, perfecte.
Doncs aquella muntanya no la toquem,
baixem, anant-nos per un senderó que hi ha
i llavors seguim aquesta pista,
una pista que, bueno,
se fan servir per anar a la Masia, aquesta.
Llavors, deixant la Masia a l'esquerra,
girem cap a la dreta,
encara hi ha una miqueta d'herba
perquè el camí s'ha anat perdent
perquè la gent normalment no la fa per allí,
aquesta ruta.
Llavors, arribarem a tota el que és la zona
de Font del Garrot,
que la reconeixerem
perquè hi ha uns arbres molt grans,
uns pins preciosos
i llavors hi ha el que seria la mina
que, com ara està en desús,
doncs està tapada,
però, bueno, la idea és recuperar-la, no?
Llavors, d'allí seguim a pujar a dalt
el que és tota la zona del Pont del Diable,
que aquí ja més la coneixem.
També hi ha una miqueta de...
S'ha d'atrapar, no és fer escalada,
s'ha d'atrapar una mica,
que va bé, o sigui,
jo he anat amb la canalla,
o sigui, ell s'ho passa en pipa.
El que passa és que, clar,
hi ha canalla i canalla.
Els teus són escaladors professionals.
Quasi.
Aleshores, arribem a dalt
a la pista que va cap al mas de les figures,
és una pista que va del mas de les figures
fins al mas de Pastor,
que és tota la...
Podríem dir-li la ruta dels masos, eh?
Sí.
Tal com ho estàs explicant,
podríem acunyar-te aquest terme,
si és que no està allà...
A més, jo he dit,
tinc moltes ganes de parlar amb el Rafa López,
que ens expliqui una miqueta la vida d'aquestes masies.
Doncs el convidarem,
què et sembla?
Sí, sí, sí.
El convidem al Rafa López,
que ens parli d'aquests masos.
Si ens l'escoltes d'aquí,
doncs ja el sabem.
Si no està fent classe a la universitat,
ens estarà escoltant,
però ja farem la invitació,
diguem-ne, més privada,
perquè vingui al programa.
Molt bé.
Molt bé.
Llavors,
anem en direcció al mas de les figures,
i en vez d'anar ja cap al mas de les figures,
com si diguéssim que està dins dels circuits aquests
que ara han assenyalat molt bé
dins el Pont del Diable,
doncs girem a l'esquerra
i hi ha com una porta de pedra
que entra un altre camí paral·lel,
el que hem dit del mas de Pastor,
però també arriba al mas de Pastor.
O sigui,
la idea és anar passejant fins al mas de Pastor.
Abans d'arribar al mas del Pastor,
perquè la gent sàpiga més o menys ubicar-se,
doncs és com uns 100 metres de xipresos,
i llavors és un mas abandonat ara,
que a 30 metres ja tenim la carretera
que va a Santa Escreus,
al costat de la gasolinera Banti aquella,
o ara no sé com és,
ha canviat de...
però bé,
la benzinera.
Llavors,
des d'allí seguim,
deixem el mas del Pastor,
el deixem a l'esquerra,
i agafarem una miqueta de GR,
que està marcat,
seguim el GR,
i llavors ja tornem altra vegada a l'esquerra,
deixant com si diguéssim la carretera
que va cap al Callà i cap a Santa Escreus a la dreta.
Sí.
I estem tocant a les cases d'hostalets,
no?
Circular,
com deies.
Circular.
Quina distància haurem fet,
més o menys?
A veure...
O quantes hores haurem d'esmorzar?
No, no, hores no.
Aquest és fàcil,
i anant molt tranquils,
i això,
com a molt,
com a molt,
podem fer bé amb dues hores.
Ah, doncs és breu,
és una passejada molt agradable.
Sí, és una passejada molt agradable,
a més,
comences pla,
baixes una mica,
tornes a pujar,
després ja tot és pla,
a més passes per el comellà de la Font del Garrot,
no de la Font del Garrot,
sinó del Mas del Garrot,
que ja és com un acantilat,
no?,
molt suggestiu,
que és bonic.
La que faríem amb BTT
aniria en la mateixa línia
o ampliem una miqueta el radi,
com a mínim?
Sí,
si aquesta havíem anat,
com si diguéssim,
en direcció Sant Salvador,
per dir-ho d'alguna manera,
aquesta agafem des del mateix
zona esportiva,
que ho dic zona esportiva
perquè allà podem tenir
un lloc per aparcar,
podem deixar els cotxes,
està controlat
perquè hi viu molta gent,
a més,
tota la zona esportiva
la fan servir,
juden...
És un lloc segur.
És un lloc segur.
llavors deixem els cotxes,
agafem,
muntem les bicis
i seguim tot el carrer
que es diu carrer Noguera,
cap a buscar el carrer Priorat
i arribes a dalt
a una rotonda ja
amb la carretera de...
La de Sant Escreus.
De Sant Escreus,
molt bé.
Aquesta rotonda...
És una rotonda
que ja tot just sortint
de Pallaresos
o més aviat
de l'urbanització...
D'hostalets,
és.
D'hostalets.
Sí,
on està la benzinera,
i la benzinera,
aquesta rotonda
queda una miqueta desplaçada...
No, Jardines Imperio.
Molt bé, perfecte.
Jardines Imperio.
Això és on en sortia el nom.
Que hi ha allà una miqueta
de parc pels crius
i està allà tancat.
Aquella rotonda seria,
diguem-ne,
la referència per iniciar la ruta.
Molt bé, per començar la ruta.
Llavors,
seguim recte
i atrevessem...
Allò és cap a...
A veure si me'n recordo.
És que com allà està tot ple
d'urbanitzacions,
m'assembla que és Manous.
Sí.
Bueno, si està per exemple...
Manous.
Llavors, agafem el treball del GR,
seguim cap a Mas Enric.
Mas Enric,
ja més o més tothom ho conec.
Un clàssic.
Un clàssic.
Passem Mas Enric
fins a dalt de tot,
el Grugú,
que és on hi ha la visibilitat
de tot el mar.
Que es veu tot.
Tot, tot.
Molt bé, es veu tot.
Llavors,
ja tornem a baixar
en direcció Camp de Golf.
Arribem al Mas de Salor.
Per dalt,
perquè tinguem una idea,
ens queda Mas Vilet,
ens queda...
Però hem...
Clar,
hem anat en direcció al Catllà.
Molt bé, perfecte.
Però per dalt,
cap a Mas Enric.
Sí.
Ho dic per agafar tot aquell bosc,
que és molt guapo,
per anar amb bici,
s'agraeix molt.
Hi ha moltes trialeres
que la gent que anem amb bici
ens agrada.
Llavors,
arribem al Mas de Salor.
Mas de Salor,
seguim tota la pista,
queda molt ben senyalitzada,
cap a l'orbenció Cinc Estrelles.
Molt bé.
Atravassem Cinc Estrelles,
arribem a la carretera
altra vegada
de la Cava Santa Escreus,
passem a l'altre costat
i agafem el Coll de Tapioles,
que és l'orbenció de davant.
Atravassem tot allò
en direcció la Secuita,
ho dic per no agafar la carretera.
Anem a buscar l'Ave,
com aquí que diu.
Perfecte, sí.
Com si anéssim a l'estació del Camp.
Com si anéssim a l'estació,
hi ha el Mas de l'Araouet
i llavors hi ha una Ípica,
passem pel costat de l'Àpica,
un bosc que hi ha.
Una Ípica enorme.
Sí, sí.
Hi havia quatre cavalls
i eren fet allà unes instal·lacions.
Està molt bé,
a més està...
Ho trobo que quan s'ha pogut buscar,
però per almenys
no han desfet res del que hi havia.
Seguim aquí...
Lluitant, lluitant.
Lluitant, no?
Aleshores arribem a la Secuita,
travassem la Secuita,
anem a buscar
el Camí Vell del Catllà,
que veia a donar ara
que han fet,
com han fet la carretera nova,
hi ha una gran rotonda
davant de l'organització Sant Roc.
Aquí, si jo no vaig equivocada,
portem potser ja 15 quilòmetres bons, eh?
Sí, sí.
Mira, l'has eliminat.
Sí, és que anava fent mentalment
el recorregut
i que això 15 quilòmetres.
Molt bé, sí.
Quilòmetre 15 aproximadament.
Entrem per aquesta urbanització
al costadet.
Hi ha una pista
que ens porta cap a la presa del Catllà,
però abans de la presa del Catllà
coincidem amb un mas de ruït
que es diu Mas de Moragues,
que és on el GR
que hem deixat a baix
el tornem a agafar.
Agafem aquest GR,
mas esquerra,
com si anéssim cap a baix al pantà,
seguim tota aquella pista
i arribem a Renau.
Sí.
Aleshores, de Renau,
passem a un poblet
de quatre cases
que es diu Peralta,
que la gent ni sap que existeix,
però hi és.
Llavors, de Peralta,
anem cap a l'Argilaga,
passant per una pista
que passa al costat del cementiri,
païdonant així unes puntualitzacions
perquè ho vagin mirant el mapa.
Llavors, de l'Argilaga,
llavors,
pugen una miqueta
a travessar la carretera
que va a Santes Creus,
no?
I llavors,
agafem i anem cap a,
em sembla que es diu
els masos de la Secuita.
Des masos de la Secuita,
hi ha una pista
que travessa la carretera
que va cap a Vallmoll
i arribem a Vistavella.
A Vistavella,
el poble preciós,
a més a més.
Vistavella, molt bé.
Fa una hora el nom.
A més, la iglésia...
Sí, tampoc no ha crescut tant,
és dels que de moment
de les zones s'ha mantingut...
I tant.
Llavors, de Vistavella,
anem en direcció per pista,
ara estic parlant per pista,
no per carretera,
direcció als Garidells
i dels Garidells
tornem a anar
direcció cap a l'Ave,
que és a l'esquerra,
ja més o menys
ens centrem una miqueta
i aquesta pista va parar
a la carretera
que va de la Secuita
per a Fort.
La travessem a l'altre costat,
anem directament
a l'estació de l'Ave,
però pel bosc,
que l'estació queda
al seu lloc.
Anem sempre allà
i tornem a anar
darrere de la Ípica,
aquesta,
i llavors ja d'allí
cap a la Secuita
se passa pel Mars de Givert,
entres...
Ai, perdó,
cap a la Perafort.
Entrem a Perafort
i...
Ai, perdó, ostres.
la carretera que va a Perafort
molt bé
i entrem a Pallaresos
i de Pallaresos
ja arribem
on t'hem deixat el cotxe.
40 quilòmetres?
No, no arriba.
No arriba, 30 a poc.
Sí, però amb bici...
Sí, no,
i a més
és un itinerari molt variat
amb la qual cosa
no es fa monota.
Sí, perquè agafes
el mateix,
agafes pista,
que agafes trialeres,
que agafes bosc,
que agafes zones de Conreu,
però, bueno,
la pista l'han fet servir
i la fan servir
els pagesos
per anar al seu tros,
o sigui que vol dir
que trobarem trossos asfaltats,
trossos que no ho són,
però, bueno...
És ruta pel Tarragonès,
perquè recordes pràcticament
la bona part dels pobles
de la comarca.
Està clar.
És que això és una miqueta
recordant
el que deia
els pre-recorreguts
aquests que farem
i els deixarem marcats,
doncs, bueno,
perquè la gent
de moment
no estan marcats,
però no té pèrdua
perquè els poblets
saben
s'ho seïn un a l'altre,
o sigui,
s'hi veuen de seguida,
podem,
per les esglésies,
podem adivinar
si és Perefort,
si és
l'Asecuita,
si és Vistavella...
Quan es creï
aquest punt d'informació
allà a la zona esportiva
d'Hostalets
ja ens ho faràs saber,
que l'anirem a estrenar,
només faltaria.
Escolta, Pep,
diuen que probablement
començarà a caure
una mica de neu,
amb una mica de sort,
el que els agrada
a l'esport de la neu,
és una mica aviat,
ja ho sé,
però tu saps
que hi ha qui no s'aguanta.
Quatre consells
del tema cotxe,
anar en cotxe a la muntanya,
ara en aquesta època
que dius
si no fa fred,
si no fa,
si no fa...
Aquesta és una miqueta
una època traïdora,
no?
Perquè, bueno,
tu surts d'aquí a Tarragona
el dia que fa...
Doncs mira en màniga curta.
Màniga curta, perfecte.
Tu sempre vas en màniga curta,
però en ple hivern,
però què farem?
Aleshores tu vas
i no sé,
agafes,
per dir-ho d'alguna manera,
la zona de Tuixent,
al costat de la Seu d'Urgell,
per exemple.
Doncs, bueno,
vas cap allí,
vols anar,
si no a esquiar,
per almenys a veure neu,
perquè t'han dit
que caurà 1.400 metres,
doncs si plou una miqueta,
doncs trobarem
una miqueta de neu,
no?
Doncs, bueno,
cal primer pensar
que d'una miqueta
que pot caure,
també pot caure més,
no?
Llavors,
sempre preparar
o tindre preparat el cotxe
amb les quatre coses
que sabem
o que devíem saber sempre,
que anem a la muntanya,
primer,
portar el dipòsit ple,
que dius,
és una cosa evident,
quantes vegades,
una mica més,
una mica més,
que arribo,
i hem arribat amb el dipòsit,
vuit,
i ho sabem,
però ho fem.
Està clar,
però això,
primer,
després,
cadenes al cotxe,
diu,
total,
no ha d'anar,
perquè ara he de fer la despesa
i comprar cadenes
i no les necessito.
Neva, passen les màquines,
hem de saber
que sí,
que les màquines passen,
però primer passen
per les carreteres
més importants
i si nosaltres anem a la muntanya
per fer muntanya
o per veure la neu,
no ens hi posarem massa
les carreteres principals,
o sigui,
agafarem trossos
de carreteres secundàries
que,
si fa una nevada,
doncs,
ens hi quedarem.
jo ja el dic
no per experiència meva,
sinó per companys meus
que hi han anat,
jo els hi veig,
però...
Clar,
però és allò que dius,
a mi no em passarà,
això sempre li passa als altres.
Molt bé,
llavors passa allò
de la seu d'Urgell a Tarragona,
gent que ha tardat
sis hores i mitja,
no?
Home,
hi ha qui tarda més
a anar a Tarragona,
a Tarragona,
a Barcelona,
tampoc no cal dramatitzar,
Pep.
Això no,
no toquem el tema.
Millor deixem-ho córrer,
això sí que és una aventura.
I tant,
i tant,
la gent que li ha d'aventura,
doncs bé,
després aquestes cosetes també,
el que vas a cases rurals,
tenen el pàrquing,
potser una miqueta
que has d'entrar sota,
amb pendent,
doncs pensar que,
clar,
per la nit glasa,
només que caiguin quatre gotes,
aquell pàrquing,
ja no l'aixecarem fins als 12 al migdia,
fins que s'assequi,
llavors tot això
ho hem d'anar pensant,
no?
No deixar el cotxe aparcat
sota d'on te poden caure
els...
I us mira que ve una ombretta
aquí sota l'arbre,
nevada bèstia i l'endemà.
I l'endemà damunt,
no?
Llavors,
són coses que,
bueno,
que si se'n recordem
no costa res de fer-ho,
aixecar els llimpiaparabrises
perquè no es quedi...
Però veus això que dius?
Que és tan evident,
no ho fem mai?
No.
Per això es vol recordar-ho?
Sí, sí,
per això és que,
i moltes vegades hi passa,
i no només aquí,
sinó a vegades a Andorra,
jo he vist que moltes grues
a buscar el cotxe
dins dels garajos dels hotels,
per què?
Perquè la pujada
doncs està glaçada.
I clar,
tu,
si vas amb la idea
d'agafar puestos
per anar a les pistes
a esquiar,
doncs representa
que a més d'anar
i estar allà a les pistes
a les 9 a fer cua,
doncs fins a les 12
no pots treure el cotxe.
Ens haurem de posar deures
amb això,
bé,
jo parlo en plural allò,
d'aquella manera,
t'haurem de posar deures
d'esports de neu
que no sigui esquiar.
Ah, està clar.
A veure,
per a aquells
que els encanta la neu
però que no suporten
les multituds,
alternatives, eh?
Sí,
a més,
hi ha rutes,
tota una sèrie de coses.
Hi ha rutes de raquetes
de neu
que a més,
la gent que no ho ha provat,
no sé com anirà,
jo dic que els hi agradarà,
eh?
I a més,
quan vas
tot el rato
dintre del paisatge,
dintre de la natura,
és que cada vegada,
a més,
és que hi ha moltes coses
a fer amb la raqueta
de la neu,
quan vas a poc a poc,
doncs pots veure
les petjades dels animals,
pots adivinar a veure
aquesta quina és,
si és d'un nau,
si és d'un port senglar,
no?
Molt bé,
doncs ho anirem preparant,
eh?
Anirem preparant l'hivern
també en matèria
d'aventura i natura,
n'aportarem uns quants convidats,
tenim també pendent
algú que ens portarà
a llocs més exòtics,
perquè Nil Treben ja saben
que organitza el que convingui.
I tant.
hi ha molta gent
a Tarragona que està
fent rutes alternatives
d'aventura
a diferents llocs del món
i també en volem parlar.
Sí, sí,
els portarem.
De moment,
ja sigui a Pallaresos
o ja sigui a Vietnam,
si volen anar a algun lloc,
truquen a Nil Travel,
els organitza,
els assessora,
el que convingui,
no, Pep?
Vosaltres allò
teniu contacte a tot el món.
Home, a tot el món?
Sí, contacte sí.
Contacte sí,
després ja...
El temps per anar
i tot això ja...
Bé,
per aquí són els consells
que llavors n'entornem a dir.
Efectivament,
molt bé,
Pep Calvent,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Igualment.