D'aquí sis minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Hem parlat durant uns minuts de qüestions d'ensenyament
a nivell universitari i ara volem parlar de qüestions
relacionades amb l'educació en l'àmbit d'infantil i de primària.
Amb la unitat mòbil aquest matí ens hem traslladat
fins al Col·legi Públic de Riucla
perquè és un dels quatre centres educatius de la ciutat
que participen en la primera fase del pla d'immersió lingüística
que ha impulsat el govern de la Generalitat
i que de fet ha començat fa pocs dies.
La setmana passada volem parlar d'aquest pla d'immersió lingüística,
de què consisteix i de com afecta els mestres i professors
dels centres educatius que hi participen.
Així que, per aquesta raó, tenim la unitat mòbil
en una d'aquestes escoles, que és el Col·legi de Riucla.
Amb la unitat mòbil tenim Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Sorinyac als micròfons. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Com estem?
Doncs estem situats en aquest col·legi, al CEIP, en Riucla,
la zona deponent de la ciutat de Tarragona.
I ens hem desplaçat d'anar a aquest col·legi
perquè, com molt bé comentaves, és un dels quatre de la ciutat
que participa activament en aquest pla d'immersió lingüística
i també perquè volem conèixer àmpliament,
més enllà dels titulars en què, malauradament,
moltes vegades ens hem de quedar als mitjans de comunicació,
quina és la realitat que es viu des d'un centre educatiu
com aquest en tota l'ocució referent a l'arribada dels alumnes d'immigrants.
No només es referen a aquest pla d'immersió lingüística,
sinó també al tema de les aules d'acollides
o fins i tot al projecte d'aules d'immigrants específiques,
un pla, un projecte del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
D'aquí uns instants parlarem amb alguns dels alumnes,
però ara podem saludar en primer terme el director del CEIP,
el senyor Jaume Mossé.
Senyor Mossé, bon dia.
Hola, bon dia.
Saludem també la cap d'estudis, la Lorena Olm.
Lorena, bon dia.
Hola, bon dia.
D'aquí uns instants també saludarem la responsable de l'aula d'acollida.
Primer que tot, senyor Mossé, per situar-nos,
quin és el percentatge d'alumnes d'immigrants que té actualment aquest centre
i de quines nacionalitats provenen?
El percentatge actual que tenim d'alumnes d'immigrants
és d'aproximament d'un 50%.
Majoritàriament són alumnes magrebis
i un percentatge també més petit de l'Europa de l'Est
i molt minoritàriament alumnes de l'Àfrica del Nord.
Per tant, gairebé la meitat dels alumnes del CEIP
provenen de fora de l'estat espanyol.
Doncs sí, correcte.
Si ve un alumne de fora de l'estat espanyol,
Lorena, quin procediment se segueix referent a l'equació lingüística
que ja sigui que arribi a principi de curs, al mes de setembre,
o que, per exemple, arribi ara, migdans de febrer?
A veure, si arriba un alumne no vingut en qualsevol moment d'any
al nostre centre, l'escola du a terme una intervenció
que va dirigida en dos àmbits.
Per una banda, a l'àmbit de la família,
doncs reiem a la família, donem informació
sobre el nostre sistema educatiu
i el que necessitem per dur a terme la matrícula
i l'ensenyem al centre.
I, per altra banda, pel que fa a l'alumne,
el primer dia intentem que estigui la doctora d'aula d'acollida
perquè ensenya una miqueta al centre
i rebre aquest alumne.
I durant els primers dies fem una valoració inicial
dels seus coneixements de la llengua,
si ha estat escolaritzat,
per dur a terme durant el curs,
un pla d'intervenció individualitzat per aquest alumne.
Els pares i els alumnes
saben, eren conscients,
quan arriben aquí a la ciutat,
al centre educatiu,
que les classes s'imparteixen en català?
No, trobem pares que tenen coneixement,
generalment són les famílies
que han estat alguna vegada escolaritzades
els seus alumnes,
doncs sí que veiem que saben
com funciona el nostre sistema educatiu,
però també ens trobem en el cas
que hi ha pares que tenen un complet
desconeixement del nostre sistema educatiu,
ja de tot.
I la reacció en línia general,
quina és?
Si s'ha d'aprendre a català,
que s'aprengui,
és aquesta la reacció general
per part de pares i alumnes?
Sí, la reacció general és aquesta,
doncs s'adapten bastant bé
al nostre sistema educatiu,
en aquest sentit.
Per tant, tenim les dàvoles d'acollida,
ara en parlarem d'aquí uns instants,
i la setmana passada es va conèixer
que aquest col·legi,
el CEIP Riu-Clar,
participaria en la primera fase
del Pla d'Immersió Lingüística.
Exactament aquest pla,
en què consisteix
i quines millores s'ho posaria pel centre?
Aquest pla, com molt bé has dit,
està projectat des del 2007 fins al 2013,
i l'objectiu principal és que tot l'alumnat,
independent de la seva llengua familiar,
quan acabi l'educació obligatòria,
tingui un domini de la llengua catalana,
es pugui expressar i escriure normalment
i correctament en llengua catalana.
Aquest pla es basa principalment
en dos grans eixos d'actuació.
El primer és l'actualització
de la formació del professorat,
i el segon és la incentivació
de l'edició de materials
i la difusió de bones pràctiques.
Tal com he dit,
aquest pla que va del 2007 al 2013,
hi ha un període de tres fases.
La primera,
que és la formació,
el que s'està fent ara actualment,
del professorat d'infantil
i del sigle inicial.
Després, realització del seminari
de formació del professorat
i actualització dels projectes lingüístics
de cada centre.
La segona fase
és aquesta gent que,
aquests professors
que actualment estan fent la formació,
la tenen que traspassar al claustre,
els seus companys i companyes,
fer una autoavaluació
i una planificació
amb els canvis meteorològics
que això comportarà,
una actualització del projecte lingüístic,
i continuar amb seminaris.
I la tercera fase
és la que es continuen els grups de treball
i aquí ja s'implica primària i secundària.
I acabarà amb uns seminaris específics de secundària
i la correspon en avaluació
per part de la inspecció educativa.
Creu-vos que aquest pla
és especialment necessari?
Que amb els mecanismes actuals
que disposen vostès
no n'hi ha prou,
no són prou vàlids?
Home, nosaltres,
aquí a la zona aquest,
o sigui, a Riu-Clar,
a la zona de Ponent,
per dir-ho d'alguna manera,
no ens és nou aquest pla
perquè a principis dels anys 80
ja vam fer el primer pla d'immersió,
de la normació lingüística,
era perquè en aquella època
va ser quan s'estava implantar
l'obligatorietat
d'aprendre el català i en català,
i en aquella època hi havia moltes mancances
en quan a la...
o sigui,
preliminava molt la llengua castellana.
Actualment,
quan això ja ho teníem superat
i ho teníem normalitzat,
amb aquesta nova immigració,
aquesta onada
que cada vegada
és més persistent,
ja he dit abans que estem al voltant
del 50% d'immigrants,
jo crec que sí,
que ja feia falta
revitalitzar la llengua catalana,
perquè el que està clar
és que aquest alumnat,
i això es pot veure comprovar
donant un torn pel pati,
l'hora del pati,
entre les sortides,
majoritàriament
parlen la seva llengua materna,
que és el castellà.
Amb vostè, aleshores,
als anys 80 ja era director d'aquest centre,
per tant,
va viure de primera mà
el desenvolupament d'aquell pla,
el resultat creu que va ser satisfactori,
és optimista també,
per tant,
per aquest segon pla?
Sí,
en l'època aquella
va ser molt satisfactori
i jo crec que ara també,
ja ho he dit,
que ja tocava
i tinc moltes esperances
depositades.
A més,
aquí el claustre actualment
ha canviat molt,
hi ha gent molt jove,
molt il·lusionada
i amb ganes de tirar endavant
tots els projectes
que proposa
el Departament d'Educació.
Ara continuem parlant
amb el Jaume i la Lorena,
però d'això m'accel·larà
la Maria Carnicer.
Maria, bon dia.
Bon dia.
La Maria,
ella és la professora responsable
de l'aula d'acollida.
Abans la Lorena
ens ha explicat a grans trets
quin és el procediment,
com arriben aquests alumnes
a l'aula.
Què és el que fan,
però aquests alumnes
durant quant de temps
hi són
i què els hi ensenyeu
al cap i a la fi?
A veure,
bàsicament a parlar,
a saber expressar
i a saber entendre.
Això depèn del primer any,
és bàsicament parlar,
jugar,
a depèn del que és
el vocabulari bàsic,
a saber expressar
i comprendre.
Després,
el segon any,
això ho continuem fent,
però a més a més
ampliem.
Ja ajudem una miqueta
a l'àrea curricular
de l'escola,
o sigui,
de la classe
on pertanyen.
Ja fem la part
de català,
la part d'ortografia,
lectura,
comprensions lectores,
expressió escrita,
també fem
unes adaptacions curriculars
de naturals socials
i ajudem també
bastant
a l'àrea de matemàtiques.
O sigui,
dins dels límits
i de les possibilitats
de cada nen.
El sistema actual
permet que aquests alumnes
puguin compaginar
de la millor manera possible
l'emprenentatge del català
amb el seguiment habitual
de la resta de matèries?
Bastant bé.
I clar,
depèn de les habilitats
i possibilitats
de cada crió.
No tots són iguals.
Hi ha crios
que ho assumeixen molt bé
i són fantàstics.
Hi ha altres
que els costa més,
però això ja passa
també amb els nens d'aquí.
Ara ho comprovarem.
Diuen que els nens
tenen una gran receptivitat
pels idiomes,
molt millor que els grans.
Vaja,
això és d'acord.
és d'acalaix.
Vostè que ja està en contacte
cada dia,
ara parlarem amb ells,
però en línies generals
els costa,
no els costa
o reben força bé?
Hi ha de tot.
Hi ha nens
que han estat escolaritzats
i han fet l'ensenyament
amb àrab
i amb francès.
Aquests tenen
una facilitat
molt més gran.
Hi ha nens
que no han anat mai
a l'escola
i aleshores
a aquests els costa més,
des de començar
pel tras,
les lletres que no coneixen
ni en un idioma
ni en l'altre.
S'han parlat, per exemple,
que en molts casos
és que és un alfabet
completament nou,
ells escriuen de dreta a esquerra,
hauran d'escriure d'esquerra a dreta.
Sí, això sí,
però ho capten bastant bé
i se'n dona en compte
ja potser a vegades
més dificultat
amb les matemàtiques,
però ho capten molt bé
i van bé,
encara que les matemàtiques
és a tot arreu igual,
però jo n'estic contenta
d'un grup
que va arribar molt bé
l'any passat
perquè havien estat escolaritzats,
un altre que tenia
molt bona voluntat
i aquests
jo veig que se n'en surten bé.
Ara en guany
han arribat
dos o tres crios
que no han anat mai
a l'escola.
Doncs és diferent, costa.
Si li sembla, Maria,
a veure si tenim
l'oportunitat
de parlar amb ells.
Ara sortim a SAM,
tancats en un despatx,
si senten més soroll,
és que estem en el passidís
i a més a més ara
és l'hora del pati,
o sigui que ja sabem
en una escola
què és el que pot passar
en aquestes coses.
Ens acompanyen quatre nois?
Quina edat tenen, aproximadament?
A veure, deu anys.
Uns deu anys?
A veure, parlem amb ells.
Hola, com et dius?
Em dic Umaima.
Et dius Umaima.
D'on ets?
De Marroc.
De Marroc.
I quan vas arribar aquí, Umaima?
Dos anys.
Fa dos anys.
No, un any.
Un any, un any mig.
Veus, la professora se'n recorda.
Jo parlo en català,
sí, no?
Sí.
I tu m'entens molt bé.
Entens gaire bé tot el que et diuen en català?
Sí, però...
Algunes, però no, però en molt sí.
En molt sí.
I amb els teus companys,
i amb els teus companys de classe,
en quin idioma parles?
Què parles?
En català, en castellà?
Amb alguns companys teus parles en àrabe?
En català.
En català.
Sí, perquè els meus amics,
els àrabs,
que no siguen al meu costat,
estan allà.
Molt bé, Umaima.
Aquí hi ha un noi molt simpàtic
al costat de la Umaima.
Hola, com et dius?
Abdel.
Què tal, Abdel?
Com estàs?
Bé.
Quants anys sents?
Nou.
Nou anys.
D'on ets tu?
De Marroc.
També del Marroc.
Quan vas venir aquí,
sabies que se parlava català?
Sí.
Sí.
Quants anys fa que...
quant temps fa que estàs aquí?
Ara estan mirant un anyet.
Escolta, em parles força bé el català, no?
Sí.
Et costa o no et costa?
No et costa.
No ho sap gaire bé,
però vaja, jo crec que el resultat és positiu, no?
No sé com n'hi ha après a llegir ni a res,
perquè és molt tímid i li costava estar atent,
però llegeix perfectament i escriu molt bé.
Jo estic molt contenta també.
No s'ha d'anar fent la pilota als nens,
però amb només un any, any i mig,
d'entrada la pronunciació és gairebé perfecta.
Però és que abans,
quan parlaves amb la Lorena al Marroc,
aquests nens han anat a l'escola
i allí es troben que ells parlen l'hamaçic
i a l'escola estudien àrab.
Ja tenen aquest problema de bilingüisme.
I, bueno, aquesta nena, per exemple,
havia anat a escola francesa,
l'altra també, i es nota.
Tenim dos nens més per aquí.
Aquí n'hi ha una que és una mica més gran.
Hola, com et dius?
Aixec Aburi.
Hola, quants anys tens?
12.
12 anys, sí.
També ets al Marroc?
Sí.
Sí? I allí al Marroc què estudiaves?
En quins idiomes...
Tu has anat a l'escola?
Sí.
I en quins idiomes feies les classes?
Àrab, francès i ja està.
I ara parles àrab, francès, castellà i català.
Francès no...
Una mica, lo bàsic, lo bàsic.
I parles també, m'has dit,
parles gairebé cinc idiomes.
Bueno, sí.
Amb 12 anys, no està malament.
I amb els companys de classe,
amb què parreu?
En català, en castellà?
A vegades en castellà o a vegades en català.
Amb elles parlo en català.
Però vaja, com que et defenses amb els dos idiomes,
t'és igual, no?
Sí.
I ens queda una última noia, molt riallera.
Hola, com et dius?
Fàtima.
Fàtima, quants anys sents?
11 anys.
També ets al Marroc, Fàtima?
Sí.
I escolta'm, aquestes classes, aquestes aules d'acollida
en què vosaltres esteu,
n'esteu contents, funcionen bé, no funcionen bé?
Quan et van dir que havies d'aprendre un idioma nou,
què et va semblar tot plegat?
Bé.
Bé? Sí?
Sí.
I el castellà, què parles millor, el català o el castellà?
Català.
El català millor que el castellà.
I el castellà on l'aprens, també aquí, no?
Sí.
Molt bé, Fàtima.
Home, en línies generals el resultat és satisfactori, no?
Molt, molt satisfactori.
Amb aquest grup, molt satisfactori.
Moltes gràcies, Maria.
Ens queden uns minuts i m'agradaria parlar,
comentar-li a la Lorena i al director,
al Jaume, què en pensen d'aquest projecte
del Departament d'Educació de la Generalitat
de crear aquestes aules específiques per a immigrants?
De moment, el projecte està quedant en un pla pilot.
Reus serà una de les ciutats on s'implantarà.
Tenint en compte la seva experiència docent
i la seva experiència amb immigrants d'altres països, què en pensa?
A veure, el que està clar és que aquests espais d'acollida...
Bé, la terminologia va canviant de setmana en setmana,
però actualment se li diu en espais d'acollida.
És cert que el departament hauria de fer aquí alguna opció,
alguna cosa que hauria de fer,
perquè en aquests llocs, tant com a Vic, com a Reus,
com a nosaltres que tenim tanta immigració,
realment fa falta algun tipus d'actuació.
Ara, si ara ho volen concentrar en un determinat edifici
cedit per l'Ajuntament, o sigui, fora de les escoles convencionals,
això uns anys enrere, això es va proposar,
inclús parlant a nivell de directors,
ho creiem oportú, ho feu.
Ara, com que ara, avui en dia, estan implantades ja les aules d'acollida als centres,
hi ha una mica de reticència per a professionals,
encara que el departament ens ha desmentit,
o sigui, ens ha confirmat que continuarien anant a veure les aules d'acollida,
que treguin aquestes aules.
Ja dic, alguna cosa es tenia que fer.
Ara, el que està clar, que si es vol fer ben fet,
fan falta inversions, fan falta diners, fan falta mitjans.
La idea, jo, personalment, la trobo bona,
perquè així l'alumne arribarà al centre
amb uns mínims coneixements del català.
Amb tot això hem pogut comprovar ara que, en línies generals,
la valoració de les aules d'acollida és bona,
el resultat l'hem pogut comprovar.
Vostè creu, però, que encara falta una mica més?
Tot el que pugui arribar de més no s'obre?
No, a veure, el que faig és el següent.
Quan tu comences el curs, el curs ja està en marxa.
Si el degoteig d'alumnat no ha vingut, és petit,
o sigui, els centres ho poden assimilar.
Però si de tongada, cada setmana et venen 3-4 alumnes,
3-4 alumnes, aleshores, les aules actuals d'acollida,
pel molt que treballen, no poden absorbir tot aquest impacte.
I la idea del departament és perquè no hi hagi un trasbals als centres,
crear aquests espais.
I aleshores, si això està ben muntat,
així es pot regular millor aquest degoteig.
Perquè el ritme d'arribada en línia general dels estudiants
és un degoteig molt irregular.
Pot ser que una setmana arribi un,
estigui només sense venir cap,
i que a cop i volta una setmana te'n vinguin set, no?
Sí, la realitat que tenim és aquesta.
De fet, a les escoles hi ha el que s'anomena matrícula viva.
És a dir, que tenim la matrícula oberta per aquest tipus d'alumnat.
Ho hem de deixar aquí, no tenim més temps.
Moltes gràcies a la Lorena, a la Maria també i al Jaume.
és un tema aquest força complex, com podeu comprovar.
En 20 minuts no hem tingut prou ni d'altres per abordar-lo,
però crec que, Jaume, que a línia general hem pogut donar una idea general
de la problemàtica en molts casos en què es troben vostès centres.
Doncs sí, realment és així.
I crec que és un tema que s'han de parlar, i molt.
perquè és un tema actual, però un tema que insireix en la vida cotidiana a les escoles,
i com més se'n parli i més mitjans s'hi posin, tot anirà millor.
Doncs en tornem a parlar, ben segur des del matí de Tarragona Ràdio.
Des del CEIP en Riu Clà, en Ricard, això és tot.
Si us sembla, tornem a la connexió de Sud i Centrals.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Ha estat molt interessant aquesta visita aquest matí amb la unitat mòbil
al Col·legi Públic d'Infantil i Primària de Riu Clà,
un dels quatre centres, com dèiem, de la ciutat de Tarragona,
que participen en aquesta primera fase del Pla d'immersió lingüística.
Així ens apropem una mica més al punt horari de les 11,
una petita pausa per la publicitat i ara mateix obrim l'agenda.