Jordi Magdaleno, molt bon dia.
Bon dia.
A veure, aquesta òpera, en el cas de Catalunya,
tinc entès que es va estrenar al Liceu el gener de 1848.
Jo m'imagino que aquella representació,
res a veure amb la que podrem veure al Teatre Metropol, no?
Home, clar, res a veure, evidentment, no és la mateixa època
ni és el mateix context, però l'esperit estic segur que és el mateix.
Però l'aposta en escena és diferent.
L'aposta en escena és diferent, però clar...
Però no respecta el segle XIX, respecta potser qualsevol altra representació
que s'hagi fet de Don Pasqual, eh, no?
Bé, però és que ara vols que et digui el secret de la...
No, no, no, no, el secret no.
A veure, jo vull que em diguis només allò que ja s'ha publicat.
Sí, d'acord.
No, bé, si la gent coneix Don Pasqual, eh,
tant si la coneix com si no la coneix,
el més important d'aquesta òpera és que és una òpera bufa,
és una òpera perquè la gent s'ho passi bé,
els personatges tots tenen una viscòmica molt accentuada,
i el joc teatral és molt important.
Llavors, segons el llibret bàsic escrit per al llibretista,
per al músic, el Don Izzetti,
doncs hi ha uns lleugers canvis
que són diferents de l'original.
Llavors, si una persona ha vist el Don Pasqual,
segur que sorprendrà,
perquè hi ha idees noves i una sorpresa final,
i si no l'han vist mai,
doncs, bueno, hi ha un lleuger de diferència amb el llibret original,
però no canviar, des del meu punt de vista,
ni del nostre director artístic,
l'esperit de l'obra i l'avís còmica,
que és el més important.
L'esperit de l'obra, la pròpia història,
es va desenvolupant, com tu deies, com l'original,
i segons han pogut llegir,
perquè jo no he vist l'Òpera, lògicament,
m'esperaré a demà, perquè a més m'ha creat així
com molta curiositat, a banda d'interès, esclar,
aquesta sorpresa final, que lògicament no desvetllarem.
Però per a aquells que no coneguin l'òpera,
partint de la base que una de les voluntats
que teniu amb aquest Don Pasqual
és tornar aquells orígens de l'òpera popular,
no?, adreçada a tothom.
Exacte.
Podríem explicar una miqueta quina és la història
i els personatges, ja no des de la perspectiva
d'aquest muntatge escènic, sinó des de l'original.
Està clar.
Mira, l'òpera són quatre personatges,
és el Don Pasqual, un baix baríton,
un senyor solter de més de 60 anys
que viu amb el seu nebot
i el seu nebot és un noi enamoradís
que està aportronat a casa seva
i que no marxa, no?,
llavors és el seu únic hereu
i el Don Pasqual està molt neguitós
perquè ell vol casar-lo, clar,
amb una persona del seu rang econòmic, no?,
i el seu nebot no està per històries,
el nebot és el tenor, l'Ernesto,
i l'Ernesto el que està és enamorat de la Norina.
La Norina és una noia, una noia de sopra, no?,
de la classe social mitja baixa,
evidentment no té dot i el Don Pasqual està furiós
perquè no vol que es casi amb una noia
que no li convé econòmicament.
Però l'Ernesto és un jove capritxós,
viu a casa seva, és un...
Això seria com els que passen avui en dia
als nois que no volen marxar de casa,
de més de 30 anys, no?
No te'ls treus ja amb aigua calenta, aquest.
Exacte.
I llavors l'altre personatge en qüestió,
que és el Baríton, és el Malatesta,
que és amic de Don Pasqual
i amic, sense que ho sàpiga el Don Pasqual,
del seu nebot i de la Soprano,
doncs tota la història va en les pesquises
que es fan entre els tres
per enganyar Don Pasqual
i que es pugui casar finalment amb Norina,
donant fins i tot la benedicció del mateix Pasqual.
O sigui, t'imagina tot el que s'arriben a fer
perquè el Don Pasqual acabi accedint
i no li importi que és quasi el tenor amb la Soprano,
l'Ernesto amb la Norina.
Llavors la història teatral,
sí, la història teatral basada en el llibret,
té unes convencions teatrals de l'època, no?
Nosaltres l'hem transposat avui en dia,
avui en dia entre cometes,
perquè podria ser als anys 20,
però la qüestió és que nosaltres
ho hem fet passar al món de la màfia,
el Don Pasqual és un capó mafiós,
l'Ernesto és el seu nebot
que viu a casa seva
i té la metralleta i el llibre
perquè no està gaire per històries de màfies,
la Norina és una jove
que en tanca baratera
i el Malatesta és també el típic advocat
que diríem aquest com el padrino,
l'advocat que li organitza el tema legal
al Don Pasqual, que és el padrino en aquest cas.
I llavors aquest, per exemple,
aquest evidentment ja és un canvi en l'original,
perquè l'original evidentment no passa en el món de la màfia,
passa a casa de Don Pasqual,
que és un riu que ha borgesat
i aquest és, per exemple,
la primera diferència, no?
Aquest joc us ho podeu permetre,
a banda que tant tu com el...
Bé, si parlar de Roger Elia ja tothom el coneix,
això es pot permetre amb una òpera bufa,
amb altres tipus d'òpera
us podríeu permetre un joc com aquest?
Mira, jo abans et deia allò de l'esperit,
jo penso, i crec que el Roger Elia estaria d'acord,
jo amb ell l'escuteixo molt també,
tot sigui dit amb els muntatges,
amb els muntatges nous, no?
Per exemple, aquí al Liceu,
l'última òpera que han fet de Wagner,
un Tank Heusser,
doncs la posada en escena no tenia res a veure
amb l'obra original.
Tank Heusser és un cantant, un trobador,
i el Robert Carson, el director d'escena,
l'ha fet ser un pintor.
Jo amb el Roger en aquesta obra mateixa
he tingut molt de discussió,
perquè jo, canviant la professió del protagonista,
per mi l'esperit de l'obra no estava traïda.
Per ell potser sí,
i per exemple aquí hem discutit,
però en aquest cas del Don Pasquale,
per exemple,
el que et deia abans de l'esperit,
el joc escènic està,
l'ha vist teatral està,
la complicitat còmica amb l'espectador hi és,
llavors els petits canvis que pugui haver,
la sorpresa final que hi ha,
el Roger Elia,
que ha estat en el muntatge amb mi treballant,
perquè també una de les sorpreses del muntatge
és que el Roger Elia surt a l'òpera,
és un dels personatges que surt a l'òpera,
sí, sí,
i surt com a figurant i com a cantant.
Ja, ja,
no teníem ni idea que fos aquell sortís.
Sí, sí,
el Roger Elia té un paper,
un breu paper,
i canta i tot,
i forma part de la sorpresa final d'aquest muntatge.
Clar,
sempre,
això no,
s'ha parlat moltes vegades al públic,
jo no sé si hi ha un públic tradicional de l'òpera o no,
perquè afortunadament l'òpera cada cop arriba a un públic més ampli
i va més enllà del que són les grans capitals,
arriba com ara arriba també al Teatre Metropol de Tarrauna,
que sempre en la seva programació té present una òpera.
De totes maneres,
quan aquest tipus de versions
arriben amb noms com el teu o com el de Roger Elia,
no deu crear tanta desconfiança entre el públic tradicional,
ho dic perquè sou persones que esteu vinculades a l'òpera professionalment.
fa tant de temps, no sou uns nouvinguts ni de bon tros.
Això diguem-ne que us dona una certa tranquil·litat
i una certa garantia a l'hora de plantejar-vos un muntatge una mica diferent?
Home, suposo que la gent que coneix el Roger Elia
o que ha llegit els seus llibres
o que ha estat alumna de les seves classes a la universitat,
evidentment sap que el Roger Elia
no és un iconoclasta de l'òpera,
és una persona de més aviat tarannà tradicional,
respectuosa amb la història,
i és historiador, de fet,
més que musicòleg, no?
que després les debatessis
i s'ha dedicat a l'òpera des de fa molts anys, no?
Però, clar, jo estic segur que veure Roger Elia
al repartiment o a la direcció artística
dona una certa garantia
que no hi ha un susto en escena, evidentment.
Aquest muntatge no és un calixto beat,
no s'hi posem un radical,
i no hi ha cap atemptat a l'obra directa,
sinó que jo crec que el mateix Roger no m'hagués deixat fer
el que jo faig a escena.
A l'inrevés, jo sé que a ella està content,
li agrada, trobo original,
i el més important, el que et deia,
o sigui, és l'esperit, la comicitat,
l'arribar al públic, el Roger Elia,
és la traducció al català,
perquè una altra de les idees d'ella
a l'hora d'arribar al gran públic
és que la gent entengui el que passa.
Si és una obra bufa,
una obra que ha de fer riure,
encara que sigui en italià,
que és un idioma molt proper al nostre,
evidentment la gent no li arribarà igual.
Llavors, ell fent la traducció,
vol que la gent entri des d'un principi a l'òpera,
entenguin tot el que passa,
entri més a la història
i no hagin d'estar preocupats, per exemple,
en llegir un subtítol, m'entens?
Com es fa ara avui en dia,
que tots els teatres,
no sé si et recordo,
ho han fet amb les òperes, suposo que sí,
quan l'ho diguem original
i amb un sobretitulat.
Aquí la idea de traduir-ho al català
és també perquè en el repertori còmic
el Roger entenc que s'ha d'entrar a l'òpera
des del primer moment.
Era interessant també aquest aspecte
que has destacat de la versió en català
i ara potser no té res a veure,
però em ve al cap que, bé,
aquí a Tarragona, com a moltes ciutats catalanes,
hi ha una gran afició al teatre,
a la música, a l'òpera,
des del punt de vista amateur
i des del punt de vista de formació musical.
I sovint quan es fan audicions
i representacions es busquen partitures,
es busquen peces que els cantants
es puguin lluir,
el fet de poder trobar peces d'òpera,
d'òpera italiana, en aquest cas traduïdes al català,
doncs això també em deixa un patrimoni molt interessant, no?
Home, sí, el Roger li era, evidentment,
suposo que és una de les seves...
No és la primera traducció d'una òpera que fa, per exemple.
Ahir, quan va tenir una mini temporada d'òpera
al teatre principal, a les Rambles,
una mica més baixant del Liceu,
ja va fer una traducció d'una òpera de Chimerosa,
del Matrimonio Secreto, sempre en català,
també del Rap d'en el Serrai de Mozart,
d'una òpera en català que sempre reivindica,
que és preciosa, que és el Giravol de Maig,
d'Eduard Pudrà,
amb el llibret de Josep Carné,
que aquest any, per exemple,
es fa aquí a la Universitat de Barcelona,
a finals d'aquest mes.
I, evidentment,
nosaltres potser no som el gran país de compositors,
ja dic a nivell estatal,
no solament de Catalunya, sinó d'Espanya,
d'Òpera, evidentment,
potser ni de música clàssica en general.
Tenim grans compositors,
però no tenim el nivell equiparable
Alemanya, França, Itàlia,
o al nostre mateix nivell artístic
si parlem de pintura o llibres,
o literatura.
Però tenim un patrimoni realment,
com el Giravol de Maig,
com altres òperes
que val la pena de conèixer,
i també, sí,
traduir al català una òpera
d'aquesta qualitat,
és, evidentment, un llegat.
Que la vau estrenar, Jordi, al març?
Al març, sí, a l'Auditori de Cornellà.
I què tal? El públic?
Doncs molt bé, la veritat és que,
evidentment, mira,
jo crec que la gent pot dir,
o els que treballem amb això,
llegim les crítiques,
poden estar més bé o més malament,
però, en el fons,
el baròmetre és el públic.
Nosaltres, quan fem un muntatge,
el fem per al públic,
ho fem perquè s'ho facin bé, en aquest cas,
perquè és una obra ufa,
ho fem perquè entrin al muntatge,
i la veritat és que la gent va connectar
des del principi,
van riure,
que és el baròmetre que tenim nosaltres,
acústic més evident,
mentre estan fent la funció,
i el resultat,
doncs, molt satisfactori,
estem molt contents.
Nosaltres, la veritat és que estem contents
de poder veure-la aquí a Tarragona.
Ja saps tu que els teatres,
així, de ciutats d'aquesta mida,
doncs, no són plans d'òpera,
tampoc no tenen condicions,
però sempre hi ha alguna òpera,
i la veritat és que les que han anat arribant
en les darreres temporades
eren, diguem,
de detall més clàssic,
entenent que eren,
doncs,
un format bastant tradicional.
El fet que arribi una òpera a bufa,
amb les ganes que tenim de riure,
i a més gaudir de la música,
doncs,
és un regal,
la veritat és que sí.
Doncs més ganes encara,
en fas que la representem divendres.
Jordi Maddaleno,
director escènic d'aquest Don Pasqual,
i per cert que tinc entès
que hi haurà una xerrada introductoria
que organitza Fòrum Metropola,
amb Roger Aliem,
no?
El Roger Aliem,
la seva personalitat polifacètica habitual,
abans de l'òpera,
a dos quarts de nou,
al vestíbul del teatre,
farà una xerrada introductoria de l'òpera,
de la història del Don Pasqual,
del context històric,
i, bueno,
sempre serà una sorpresa més,
veure-la amb ell fer la conferència,
i més tard,
doncs,
maquillat i en escena.
No, no,
bastant sorprenent,
sens dubte.
jo continuaria a parlar amb tu d'òpera,
però és que tinc por
de preguntar-te coses
que no em puguis respondre.
Ho deixem aquí
i que el públic demà vagi al teatre, eh?
Molt bé.
Jordi, de veritat,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Enhorabona per la feina.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.