I Jaume, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
El consum de vi, en parlem molt sovint,
s'ha reduït en els darrers anys
i són moltes les bodegues que comencen a acumular accedent.
Per corregir aquesta situació,
per sortir del que sembla un moment una miqueta
o molt complicat del sector,
des d'aquest estudi que s'ha elaborat, que ha fet el Jaume,
es recomana potenciar les denominacions d'origen
i ajustar l'oferta a les demandes dels consumidors.
És un estudi que ha fet la Universitat Rovira i Virgili,
però per encàrrec d'una part absolutament interessada, no, Jaume?
Vull dir que no és un estudi que es va...
Mira, no sé de què fer un estudi.
No.
Això ho veig a un objectiu davant d'una necessitat que té el sector.
Sí.
De fet, és un estudi que ve encomanat per Covides,
que és la cooperativa de Vilafranca.
I llavors, reflexionant en el tema i en la dificultat
que hi ha actualment en el sector vitivinícola,
vam decidir començar a atacar el problema
de la dificultat en col·locar el producte
des de la perspectiva que nosaltres entenem que és la correcta,
que és la del màrqueting.
Agafar i pensar més en el consumidor,
en els seus desitjos, què vol, què no vol i tot això,
i anar una iqueta més enllà de la reflexió habitual
que és si plantaré aquesta varietat,
si ara es ven el cavernet o si ara es ven el xarel·lo,
aquesta reflexió també s'ha de fer,
però s'ha de fer sempre tenint en compte el consumidor.
què vol el consumidor?
Què volen els diferents segments que trobem en el mercat?
Aquestes són les reflexions que actualment han de fer els bodeguers
si aspiren a no passar-ho tan malament amb el futur,
que previsiblement serà una caiguda de les vendes de vi.
És que el vi, com aquest tret cultural,
que forma part de la nostra cultura,
té aquesta cosa, diguem-ne, romàntica,
aquesta cosa tan bonica que tu deies,
i ara planto això i arriba la barema,
però tal com estan els temps hem d'anar una miqueta més enllà
i potser el que s'ha d'abordar el tema és des del punt de vista econòmic.
D'aquí la utilitat d'aquest estudi,
que el primer que fa, jo m'imagino,
que és cercar dades i conèixer quina és la situació
del panorama actual de la producció de vi a casa nostra.
Sí, l'estudi comença buscant les quatre dades
que el fan rellevant a l'estudi.
Quines són aquestes dades?
Doncs la caiguda de les ventes en litres de vi.
Això és un fet, cauen les ventes de litres
i a partir d'aquí és la situació per fer màrqueting.
Ja està, ja està prou justificat.
Després hi ha altres dades molt interessants
que també ens fan reflexionar.
Per exemple, baixen les ventes totals de vins,
però en canvi pugen les ventes de les denominacions d'origen.
Molt bé, aquí qui patirà?
Doncs immediatament sabeu que qui més patirà
seran aquells que continuen fent un vi de taula
que no estan parats per una denominació d'origen.
Llavors, clar, cada vegada hi haurà més excedent
d'un vi de baixa qualitat.
El vi de taula vulgaris, per dir-ho així,
tindran uns competidors que van més ferotges.
Per què? Per serà més difícil de col·locar-lo.
Vull dir, són conclusions molt senzilles.
Clar, de fet, i perdona, Jaume,
és que el carrer es senti molt a dir
que no, no, es consumeix menys vi,
però de més qualitat.
Això és una evidència.
Això és evident.
Doncs partint d'aquesta premissa.
Les dades reflecteixen això completament.
Vull fer un parell de matitzacions.
Primer, sobre el vi de taula.
Aquest vi de taula tenim competidors
de la Castella a la Manxa,
que qui estigui venent per preu,
que es comenci a preparar,
que aquí començaran a vindre
a uns preus molt i molt baixos
que realment ajustaran molt els marges.
I nous productors, a més a més,
gent jove que està fent allò en bodegues petites,
que està agafant, doncs, aquesta,
una miqueta el fenomen,
salvant molt les distàncies
que va començar a Montsant, per exemple.
Sí, Montsant-Priurat són dos...
És un procés similar al que estan fent allà, no?
Sí, però en la reflexió quan a les D.O's,
que és una miqueta,
perquè aquests que fan ara noves bodegues,
tot treballen amb D.O's
i estan treballant uns vins de qualitat
per vendre's bé.
I aquests vins se venen millor...
I seran competència d'aquí, Jaume?
Aquests que venen, creus...?
Aquests vins que venen de fora de...
Normalment, la competència forta
la faran amb el vi de taula vulgaris,
que es ven a litros, a granel i tot això.
Doncs aquests, francament, patiran.
Després, els que fan D.O's, ja dependrà.
Si la D.O., el Consell Regulador,
sap treballar suficientment bé,
doncs aconseguiran aguantar el cop.
Si la D.O. no fa promoció
de la imatge dels seus vins,
ni els coneixen, ni res,
doncs no es pot dir
que totes les D.O.s tinguin el mateix èxit.
Per exemple, la millor D.O. és Rioja.
Això no cal donar-li volta de full.
Vull dir, estan treballant moltíssim, moltíssim.
Quan parles de la millor D.O.
estàs parlant de la manera
de com estan venent
i comercialitzant el seu vi.
L'estudi no està valorant, diguem-ne,
aspectes qualitatius, enològics,
sinó que parleu de la realitat del mercat.
Sí, sí.
Ja he dit que a aquest estudi
nosaltres no ens fiquem una mica
ni amb la matèria prima,
sinó que ens estem ficant
només amb els consumidors.
I llavors, el que es veu clar
és que, vull dir,
per un estudi que va fer l'Incabi
i ha publicat,
és que la denominació d'Origen Rioja
és la millor, la més reconeguda de totes.
Hem de pensar que és tan reconeguda
i treballa també
que ara mateix de publicitat de vins
és l'única que n'està fent
i que aquests dies està fent
una campanya per televisió.
Jo, de D.O.s catalanes
que facin publicitat per televisió,
em penso que no n'hi ha cap.
A més, la D.O. Rioja,
ara que dius, aquest espot
és recent, és d'ara,
ho treballen d'una manera,
diguem-ne,
com dient que és un vi per tothom.
Vull dir que no és un vi,
diguem-ne, reservat
per determinades classes socials,
sinó que ho presenta
com un vi de qualitat per tothom, no?
Sí, sí, sí.
A més, fan un bon vi,
perquè és un bon vi,
el producte és molt bo.
En Rioja fa molts anys que fan vi.
A més, tenen un producte
molt ben elaborat,
amb una varietat
que triomfen a tot el món
i són punta de llança
del vi espanyol a fora.
i això és molt impressionant.
Però sobre Rioja,
sobretot aquest èmfasi
que tenen en marketing,
que no el veig jo
en altres D.O.s,
és, per exemple,
una anècdota,
és que saps el vi,
l'espectacle,
el programa
que feia al Canal 33?
Sí, que torna la setmana que ve.
Que torna, que torna.
Torna, torna, gràcies,
que torni,
perquè és un gran programa, realment.
Doncs el volia esponsoritzar a Rioja.
Imagina't,
com si aquí no tinguéssim
D.O.s amb vins magnífics,
aquí el màrqueting
de les nostres D.O.s
està fallant,
no ens enganyem, no?
Doncs un programa
que es fa per Catalunya
i ja venen els de Rioja
a esponsoritzar-lo,
perquè saben que se'l miraran
la gent que té
una pressió pel vi
i llavors és el moment indicat
per posar els teus anuncis.
Doncs molt bé,
ells treballen així.
Finalment no,
va haver-hi una reacció
per part de l'Incabi
i ha posat
les seves falques
de Catalunya,
País de Grans Vins,
etcètera.
Però clar,
és que ens anaven a,
no ho sé,
era un gol
en pròpia puerta pràcticament,
o sigui,
era una cosa exagerada.
Ah,
i posava molt en entredit
el paper de les D.O.s
aquí, no?
Efectivament.
Les D.O.s
també val a dir
que n'hi ha de més actives
i de menys actives.
Per exemple,
el Priorat també és una D.O.
que gràcies a tots
els seus elaboradors
té un reconeixement
molt important.
Montsant és una altra D.O.
que també està treballant molt bé.
Terra Alta
treballa molt bé.
Jo conec de primera vegada
tot el que estan fent
i Terra Alta, de fet,
estan fent molta tasca,
per exemple,
sobre restaurants.
Però quan dius que treballen bé
és perquè, diguem-ne,
que van imposant
en el bon sentit de la paraula
la seva presència
fent allò
a la cursa del corredor de fons,
fan grans campanyes,
van al territori,
pensen en exportació a fora.
Quan dius que estan treballant bé,
quins són els trets bàsics
que creus que estan aplicant?
De fet,
ara ho has dit molt bé.
És una cursa de fons, això.
Vull dir,
de fet,
l'has de començar.
El màrqueting no és
faig una acció.
A mi a vegades m'apunten
què he de fer per vendre?
Què has de fer?
Fes màrqueting,
però el màrqueting no és d'avui
una acció i ja està.
Ja no cal que facis mai més res.
El màrqueting és una filosofia
que ja has d'agafar ara
de començar a fer coses.
El primer és pensar en el client
i a partir d'aquí
agafar i que el vi
el trobi allà on ell vol.
Per què?
T'ho dic això
perquè hi ha molts restaurants
que busquen vins catalans
i no els troben
perquè estan mal distribuïts.
I està a Catalunya
un restaurant,
un restaurador.
Voler oferir vins catalans
i no trobar-ne
és realment lamentable.
Però de qui és la culpa?
La culpa és del que ven el vi
perquè és ell el primer interessat
en que es vengui aquell vi
que estigui present a tot arreu.
Jo no sé m'entens.
Que s'ha de fer màrqueting
i el màrqueting és distribució,
el màrqueting és comunicació,
el màrqueting és treballar-se el producte,
és treballar-se la botella.
Després en parlarem de la botella...
I anar a Porta Freda
com aquí el que diu,
si cal.
Porta Freda
el de màrqueting no ens agrada.
No, però arriba amb el màrqueting.
Hi ha poc màrqueting aquí
a la Porta Freda
però molt bé,
és una opció,
és una opció.
Ho dic per rendeos petites,
per un territori petit,
per petites bodegues
que comencen
i que volen donar-se a conèixer
perquè el màrqueting
també costa molts diners.
Si es fa bé.
Sí, sí, sí.
És car, no ens enganyem.
És que aquí hi ha tot un tema
i és que a vegades
la força la dona la Unió,
no?
I llavors aquí
les cooperatives s'ajunten
i fan cooperatives de sol grau
com per exemple és la Unió,
Unió Corporació Alimentària
que és el nou nom
o el propi Covides
que està amb Fedipem.
En fi,
així es poden permetre
haver-hi uns recursos
que els destinin al màrqueting.
El vi té ara mateix
un competidor molt fort
que és la cervesa.
Clar, la cervesa,
aviam,
hi ha unes dades
que són bastant significatives
i és que els tres primers
productors de vins
tenen el 18%
de quota de mercat.
Els tres primers de cervesa
tenen el 68%
de quota de mercat.
Qui pot fer competència això?
Clar,
aquest 68%
els permet tindre
un muscle financer
que poden fer
unes campanyes fortíssimes.
I molt bé,
què veiem a la tele?
Un munt de campanyes
de cervesa
per televisió.
Molts espots
publicitaris de televisió.
Veiem que tots els concerts
de l'estiu
estan patrocinats
per empreses de cervesa.
Però és una beguda
de gent jove?
De consum jove,
sobretot?
I beguda de gent gran
i és beguda de tothom.
Embarassades amb el 0-0
i el no sé què
de poma,
de no sé què,
no sé quant.
Aquest és el competidor
perquè quan un beu una cervesa
potser deixa de beure a vina.
Són productes tan diferents
que dius,
em sembla mentida
que sigui competència
dos productes
que són diferents.
Un vin no té res a veure
amb una cervesa.
No,
però en un moment donat
poden substituir.
Hi ha una cosa
que es diu
la quota de gola,
llavors hi ha
X litros
que passen per la gola,
punt.
O són d'una cosa
o són d'una altra.
Poden ser d'aigua,
poden ser de gola,
poden ser de vi,
poden ser de cervesa.
Hi ha aquí una substitució
clara
entre aquests competidors.
Llavors el món del vi
també ha de tenir
present això.
La cervesa
fa moltíssima publicitat,
es treballa molt bé.
A més,
una cosa
són els jovens.
Qui beurà vi
en el futur?
Aquestos que ara són jovens.
Per què?
Perquè els grans bevedors
d'ara ja són la gent gran.
La gent gran
a poc a poc
anirà deixant de beure vi.
O bé el metge
els dirà que no en beguin
o en fi,
aniran deixant de beure vi.
Qui els substituirà
amb aquests?
M'entens?
Vull dir,
el futur del vi
jo el veig
bastant negre,
la veritat.
Per què?
Perquè hi ha hagut
un descens
continuat
dels litres per càpita.
Inicien el consum,
no dic de vi,
que se m'entengui,
el consum d'alcohol
a través de la cervesa
i els destil·lats.
No hi ha aquesta cultura
del vi
més tradicional
que podem tenir
les persones
ja amb una mica més d'edat,
sinó que és una altra taranà
i una altra manera
d'entendre el consum d'alcohol
que pot ser ocasional,
que no el plantegen
amb una taula,
amb un àpat.
És un altre tipus de consum.
És un altre tipus de consum.
Però a nosaltres,
des del punt de vista
del que fa vi,
ens preocupa més
el que te substitueixin
a l'hora de menjar.
Per exemple,
la Coca-Cola
feia propaganda
que acompanya
tu comida con Coca-Cola.
Hi ha una conegudíssima
marca de cervesa
que ha tret una cervesa
exclusivament
pels àpats,
per menjar.
Vull dir que
en relació si farem propaganda
ja se'n fan prou ells.
I aquesta gent
té moltíssims diners
per col·locar
aquest producte
en el mercat
i per fer les campanyes
i que aquesta cervesa
l'afirmi un cuiner
que no cal fer-li propaganda
perquè ja la té tota.
Sí, exacte.
I dius
què està fent el vino?
Reacció.
Res.
Veure com va passant el temps
i continuar creient
que les costums no canvien.
Però les costums canvien
i canvien a base
doncs d'aquestes accions.
Què s'ha de fer?
Doncs màrqueting
i màrqueting
és carrera de fons,
des de bleu.
No és de dir
fes això i ja estàs.
Ja ho tens solucions.
No, s'han de fer estudis,
has de conèixer bé el consumidor,
etcètera, etcètera.
Que és una miqueta
el que ens hem plantejat
en aquest estudi.
Donar unes pistes
de què pot voler el consumidor
que han de reaccionar
els bodeguers
i tindre-les en compte.
O sigui, aquest estudi
que se'n facin ells
o que la Generalitat
els afavoreixi
o com sigui.
Però en tot cas
han de pensar
en aquests temes.
Aquest és un estudi
basat en un treball acadèmic
però els que...
la gent normal
del carrer
quan anem a un restaurant
o anem a una botiga
dins o fora de Catalunya,
el dut i fri d'un aeroport
no cal trencar-se el cap
i busques
és allò que tu deies
només hi ha riojas.
Molt bé.
I ara penso, per exemple,
un aeroport internacional
ara penso també
fins i tot
una gran superfície
d'aquí Tarragona
qualsevol gran superfície
difícilment té
determinades D.O.s
del territori.
Probablement alguna sí
però no totes.
Vull dir que
fins i tot
en el nostre entorn
més immediat
no veiem en alguns llocs
la presència
dels vins d'aquí.
Restaurants
que tota la carta de vins
està basada en vins
que no són d'aquí.
Quan dic d'aquí
parlo de les D.O.s
diferents que tenim
vull dir que aquí
hi ha molta feina
hi ha molta feina
ara que ho dius
no n'hi ha prou
amb tenir bon vi.
No, no
i és que el vi
pot ser molt bo
pot ser un vi excel·lent
si no el distribueixes bé
si no el comuniques bé
la seva existència
i el que fa
els seus valors
per què serveix
i pots celebrar coses
amb aquest vi
o no ho sé
no sé si m'entens
has de comunicar
primer que existeix
i després una d'aquesta
per què
per què és millor aquest vi
que els altres
doncs no el vens
no el vens
o el vens molt malament
aquesta és l'altra opció
que tampoc és gaire
encertada
per exemple
aquí en l'estudi
nosaltres fem reflexions
sobre la mida
que s'ha de vendre
quina és la mida
que interessa vendre
fins ara
el rei
és la botella
de 3 quarts
l'ampolla de 3 quarts
750
és l'habitual
molt bé
els restauradors
que han col·laborat
en aquest estudi
la majoria demana
l'ampolla
de mig litro
diu que no en troben
i dius
molt bé
fem-li les ampolles
de mig litro
té una lògica
aplastant
la gent que va al restaurant
a la que només pot beure
una copa
o dues
doncs agafa
i es queda allit
mitja ampolla
o 3 quarts d'ampolla
sense beure
en canvi la de mig litro
doncs
quasi bé
se la podrien acabar
entre dos
sense donar positiu
a la taxalcolèmia
que és unicament
el problema
que hi ha de fons
amb això
per tant
no s'han adaptat
diguem-ne
amb els canvis socials
que s'han experimentat
des d'aquest punt de vista
el consumidor
ha evolucionat
en canvi
doncs
aquest era un exemple
la Bodea
continua fent
la botella
de 3 quarts
i ja està
ja canviarà
el consumidor
clar
no és la manera
de treballar
si fas màrqueting
si no en fas
doncs
continua fent
el que et sembli
ara
després diguis
no veng
bueno
clar
has d'escoltar una miqueta
quines són les demandes
que un té
l'ampolla magnum
per exemple
doncs tampoc se troba
o potser tu estàs conviat
en un sopar
que s'ha de ser un sis
què fas
una ampolleta
només de 3 quarts
tampoc sembla correcte
podries portar un magnum
que fins i tot
fa més festa
són opcions
no dic jo
que ara es tingui
que fer això
que aquí cadascú
valorarà una miqueta
la seva situació
nosaltres també
hem estudiat
una miqueta
que hem vist clarament
que són dos elements
a estudiar molt més
en profunditat
els joves
i les dones
com a bevedors
com a grups de bevedors
perquè clar
quan nosaltres diem
el mercat del vi
allí hi ha 50.000
tipus diferents
de possibles bevedors
que no hi ha estudis
d'això després
i llavors clar
les bevedors tampoc
tenen a què aferrar-se
almenys els francesos
sí que tenen una societat
que és a dir
que fer estudis
i els facilita
els facilita tothom
tant com que estan
penjats d'internet
llavors la gent se'ls mira
i a partir d'aquí sap
quin percentatge
hi ha de tradicionals
quin percentatge
hi ha d'innovadors
quin percentatge
hi ha de gent
que el coneix molt
i per exemple
tot el tema
de joves i dones
està molt estudiat
els joves
què busquen els joves
en el vi
com aconseguir
que beguin
etcètera
és un tema
a desenvolupar
perquè això
ens ajudaria després
a fer vins
que poguessin encaixar
amb aquest segment
de fet ara que parlaves
d'estudis
aquest és el primer
d'aquestes característiques
que es fa a Catalunya
sí
l'Incavi va fent
algun estudi
i el va publicant
per exemple
en Guany
n'ha tretat una
la seva web
i l'anterior
és del 2006
diguéssim que
molt freqüents
no són
i són molt interessants
estan molt ben fets
potser
tampoc
s'acaben de centrar
tot el que es tindrien
que centrar
sobre el consumidor
no sé
jo veig
el comparo
amb els que proveixen
els francesos
i són millors els francesos
i l'Incavi
té molta informació
i molt bona
això sí que és cert
per exemple
els jovens
que abans
sempre es parla
que els jovens
no beuen vi
no beuen vi
efectivament no beuen vi
prefereixen la cervesa
etcètera
i de sobte
ens trobem un producte
com és el Lambrusco
que el demanen
el beuen
i el disfruten
per dir-ho així
i llavors
es comença a vendre
moltíssim
dius
però sí que beuen vi
què ens ha passat aquí
i això què és
doncs
mira
és que no coneixes
el teu client potencial
clar
i les dones
també és un punt a banda
dels homes
en el consum de vi
les dones
és un món
o sigui
és un món propi
és un món propi
perquè el món del vi
és acostumar a ser
molt masculinitzat
vull dir
aquestes coses són així
sí sí sí
sommeliers
no sé
qui vulguis
en el programa aquest
de
la majoria
som homes
és cert
no portem mai
cap dona convidada
en fi
és un tema que ha d'aquí
i després la dona
també diguéssim
que fa 40 o 50 anys
això són reflexions
dels francesos
la dona fa 40 o 50 anys
la dona que fumava
i bevia
en fi
tenia com una mala imatge
avui en dia
gràcies a Déu
tot això ha canviat molt
i la dona fuma i beu
i ara deixa de fumar
i no passa res
i ara s'ha incorporat
en el món del vi
lliurement
i l'està
disfrutant
però clar
vol un vi
molt peculiar
quan un entra
doncs busca una cosa
suau
fàcil de
de veure
senzilla
un toc
fruitat
etcètera
llavors hi ha
els albarinos
per exemple
que encaixen molt
amb aquest senyor
begudes de senyores
com abans les senyores
bevien l'anisset
i no pas un conyac
i un whisky
avui en dia
també a Portada
s'ha generalitzat tot
sí
sense prohibir-li
a ningú que consumeixi
una altra cosa
no clar
només faltaria
i els homes
poden consumir
el que vulguin
està parlant d'hàbits
de consum
des del punt de vista
de màrqueting
exclusivament
i llavors nosaltres
vull dir
el bodegu ha de fer
oferir això
agafarar i pensar
dirà
mira a les senyores
els hi ha més això
per exemple
el vinya esmeralda
també és un vi
ja no m'agrada dir marques
però en fi
és un vi que també
està bastant orientat
a això
n'hi ha molts
que estan orientats
ara me'n venien
un al cap
i no els diré
tots tenen un to
com a més afruitat
i això és un primer moment
de trobada amb el vi
realment
jo des del meu punt de vista
i el que he anat llegint
la dona
té molt de camp
per descobrir en el vi
perquè sensorialment
és superior a l'home
vull dir
té veu més matisos
en les coses
amb els colors
el pot gaudir més
sí
i realment
li pot trobar
més elements
en el vi
que en els homes
des del meu punt de vista
llavors clar
està clar
que l'eclusió
de ventes
també vindrà
per part de les dones
havia detallistes
en l'estudi
que ens deien
que més de la meitat
de la gent
que visita
la seva botiga
són dones
i llavors
clar
són les que
acaben definint
una miqueta
què és el que es consumirà
o el que es vendrà
o el que no es vendrà
és una reflexió
què volen les dones
què no volen les dones
és diferent
el que volen
o es conformaran
amb el que tradicionalment
ha sigut suficient
pels homes
tornem al mateix
tornem al començament
això s'ha d'estudiar
s'ha de mirar
i a partir d'aquí
actuar
en conseqüència
plantaré aquella veritat
o no
en funció de si després
aquell vi
que faré
encaixerà en el mercat
o no
a partir d'aquesta recerca
aleshores
des d'aquest estudi
el que es posa èmfasi
és en el
escolteu
hi ha un excedent de vi
importantíssim
a les bodegues
el que hem d'agafar
com una eina imprescindible
és l'ADO
i amb aquesta ADO
juguem entre cometes
treballem amb aquesta ADO
i dotem-la de contingut
per poder-ho vendre
no?
Sí
ens trobem
que són petites bodegues
petites cooperatives
que agafaran
i tindran
moltíssimes marques
a Espanya
hi ha unes 6.000 marques
clar
6.000 marques
la gent no les coneixerà
de fet
també ha sortit
molt clar
amb l'estudi
que un dels elements
principals
a l'hora de decidir-se
per la compra
d'un vió
o d'un altre
és l'ADO
i no la marca
no és coneguda
llavors un primer referent
té que ser l'ADO
molt bé
doncs aquí tenim un paper
per als Consells Reguladors
pospornamental
ja ho he dit
han de potenciar la marca
D.O
com a marca per aigües
sota la que s'agafaran
supluts
la resta de petites marques
que per si soles
no tenen prou poder
en el mercat
i aquesta és una feina
que tindria que ser
recolzada
per tots els bodeguers
de l'ADO
i potenciar
i veure
que una partida
pressupostària
important de l'ADO
ve en promoció
de la pròpia ADO
abans hem posat
el cas de Rioja
el Rioja és un extrem
vull dir
també anem a parlar
no cal parlar
del Mercedes
anem a fer coses
més senzilles
però que també
és un element
a potenciar molt
a fer molt de màrqueting
de l'ADO
tu tens un vi de taula
a Rioja
econòmic
a un preu assequible
que pots tenir a la taula
sí però
tu pots tindre un Monsant
competitiu
100% en preu
i de millor qualitat
que el Rioja
però si no es coneix
fora d'aquí
perquè
dintre de Catalunya
hi ha
desconeixement
de les marques
de les DIOS catalanes
però fora de Catalunya
la cosa
és extrema
no existim
no
directament
si ens trobem
amb un reconeixement
de marca
d'un 60%
una cosa així
dintre Catalunya
fora de Catalunya
ja és molt més baix
això
i en fi
ja estic dient
les conegudes
doncs
clar
s'han de fer
tasques
de donar
a conèixer els vins
i és això
i qui ho té que fer
cada bodeguer
per ell solet
petit
en fi
que pot vendre
unes quantes caixes
si les coses surt bé
els hi venen totes
i llavors
els possibles clients
es queden sense
jo crec que la marca
a obrir pas
ha de ser la marca
de l'ADO
llavors dintre d'aquesta marca
després ja jugarem
ja ens repartirem el pastís
i és la pròpia ADO
qui hauria d'articular
aquest treball
el propi Consell Regulador
sense altres intervencions
que al final
doncs sempre
acaben posant un pagat
i
aquí
el que s'ha de posar
les piles
és l'ADO
agafar pressupost
d'allà on sigui
no sé jo
si han de ser
els propis bodeguers
si han de ser
l'administració
no hi entro
en aquest món
en tot cas
sí que han de ser
ells els que
s'han de mirar
de posicionar
en la ment del consumidor
i llavors potenciar
aquestes DOS
i llavors
lietjant
anant per aquí
anant per allà
sortint amb la maleteta
a tot arreu
a mi m'agrada
per exemple
la Terra Alta
està fent campanya
sobre els restaurants
de les Terres de l'Ebre
llavors els estan fent
cartes pròpies
i els estan servint
el producte
de la Terra Alta
llavors si algú va a Tortosa
se pot trobar
una carta pròpia
de vins de la Terra Alta
no estem parlant
d'un spot televisiu
que costa molts quartos
no, no, no
si hi ha moltes coses
a fer
que no suposen diners
bueno
tot costa diners
tot costa diners
però no una excessiva
inversió en publicitat
vull dir
la televisió
ens n'oblidem
perquè això
amb un sol spot
ja aixugaria
tot el pressupost
i fent campanyes
fent fires
organitzant fires aquí
anem allà
potser fent presència
amb mitjans
de mil maneres
no sé
hi ha moltes coses a fer
tampoc ara és el moment
d'anar totes les respostes
perquè cadascú tindrà
la seva
pròpia
tot la seva produció
al seu territori
què diu la gent de Covides
que al final és
els productors
què diuen
davant d'aquest estudi?
bé
els de Covides
l'han trobat
força interessant
i sens dubte
que s'apuntaran
a moltes de les coses
que han sortit
aquí dintre
és
és interessantíssim
moltes coses
tot i que bé
és un primer estudi
vull dir
en principi
tenim previst
anar-lo
anar fent altres coses
altres estudis
per exemple
assentar-nos més
en aquests dos mons
que hem comentat
el món de joves
dones
hi ha molts altres estudis
que també podrien ser
interessants
i hi ha un estudi
que m'agradaria molt
i és el de
el d'agafar
i d'alguna manera
poder esbrinar
quantes copes
te pots veure
sense donar positiu
home a tu t'agradaria
la gent que ens escolta
segurament també
li agradaria que el fessi
perquè tu
havia un
dels que va participar
un senyor
i diu
no no
això s'ha estudiat
clar ningú té ganes
d'afirmar-ho
però ell diu
no no
jo he donat positiu
i he fet cas amb això
la fisiologia
és una cosa
molt particular
de cadascú
hi ha uns estàndards
jo crec que es tindria
que mirar una iqueta
sobre
clar això
tindria que col·laborar
amb la facultat de medicina
etcètera
i llavors aquí
treballar-nos el tema aquest
que fora
doncs agafar
per una determinada
massa corporal
quants gots de vi
et pots veure
durant un àpat
d'equits
quantitat
vull dir
suposo que és diferent
un bikini
que un àpat
sí sí
més copió
i a partir d'aquí
quanta estona
has de deixar passar
des de l'última
got de vi
fins que pots agafar el cotxe
n'hi havia un senyor
que dèiem
mitja hora
per cada got de vi
que hi ha molta
llegenda urbana
també
clar
ja no me la jugo
amb això
però clar
et dius
dos copes
doncs faig una hora
o sigui
allargo la tertúlia
faig una caminadeta
i sé que
quan ha passat una hora
puc agafar el cotxe
amb moltes garanties
que no donaré positiu
clar
perquè si no
el càstig és relativament dur
i llavors
clar
aquest estudi
des del punt de vista
del màrqueting
també és fonamental
perquè un dels factors
de consum
és el tema
de les alcoholemies
per tant
si públicament
s'explica
i fins i tot
si m'apures
ja no et diran l'etiqueta
que prou coses
es demana
que es posin una etiqueta
a vegades
amb la resistència
dels productors
també
però vaja
que tothom tingui una idea
al propi restaurador
que hi hagi unes garanties
és a dir
que no es presti a l'especulació
sinó que sigui
informació
que al final
és el que compta
és un altre estudi
doncs teniu molta feina
per fer encara
Déu-n'hi-do
hi ha tot un altre tema
també del tema internacional
perquè clar
en quins mercats
poden encaixar més bé
aquests vins
on tenim ara
perquè aquest és el punt
més fàcil
la veritat