És la una del migdia, sis minuts, matí de Tarragona Ràdio,
migdia ja de Tarragona Ràdio.
Què tal, una cerveseta? És l'hora del vermut, no?
Lourdes, bon dia.
Bon dia.
És la Lourdes Sánchez, és la coordinadora pedagògica
de l'Institut Calípolis de la ciutat,
que ha creat una zona de llibrament massiu de llibres
seguint els paràmetres del book crossing.
Sí, sí.
En parlarem.
Clar, jo deia això de vermut, res, cervesa.
Cervesa, Rosita. Pep Pérez, bon dia.
Bon dia.
El Pep és el gerent de cerveses La Gardènia.
La cervesa Rosita treu avui al mercat una edició especial
de la beguda amb aroma de pètals de rosa.
No parlem virtualment perquè el Pep, seguint la tendència,
com que sap que a nosaltres, a més, ens agrada molt i ho diem,
ha portat una ampolla de cervesa, ara està servint cervesa.
Li acostem la copa de la Lourdes.
Poca broma, cervesa amb aroma de pètals de rosa.
A Lourdes farem la prova, eh? A veure.
Molt bé, molt bé.
Vinga. Oh, l'ampolla és preciosa, Pep.
Sí, sí.
Una ampolla de cava.
Ui, els productors de cava, em penso...
No, no, que és...
Ja vam preguntar-ho i vam veure que no és de cava.
L'acabo d'olorar.
Sí, sí, es nota molt.
Però és que rosa, rosa, eh?
Sí.
Brindem?
Per la Rosita i per Sant Jordi.
Per Sant Jordi.
Vinga, un glupet i continuem parlant.
A veure.
Oh, però és que el gust també es nota, la rosa.
D'això és tractable.
Sí, sí, l'aroma.
És un pelet més amarga.
Sí.
Podria ser?
Sí.
Però a mi ja m'agrada així.
Sí, ja t'agrada.
Boníssima.
Què tal, Lourdes?
Molt bona, molt bona.
Però boníssima, eh?
Quantes ampolles heu fet d'aquestes?
D'aquestes?
Jordi Sorinyà, que ens donarà la seva opinió, eh?
Quan la tasti.
D'aquestes només hem fet 3.000
perquè s'ha sortit una miqueta greta de broma,
però bé, volíem celebrar el primer any de la Rosita,
el denunciament de la Rosita
i aprofitant el dia de Sant Jordi,
tirar endavant aquestes petal·les de rosa.
Acabo de fer un altre glup,
aprofitant que el Pep parlava.
Us asseguro que és al·lucinant, té gust de roses.
Com ho heu fet, això?
Ben, la fórmula magistral és com la Coca-Cola,
no cal que la diguis, però home, una pista.
A veure, això vam...
Se va costar bastant de temps trobar-ho
perquè el tindri que ho ficar en una beguda alcohòlica
ha de ser un extracte de rosa.
i ho vam haver d'anar a buscar precisament a Hongria.
A Hongria se'n van enviar els extractes,
que és una espècie de líquid blanc,
i llavors és el que a l'altofermentació
hem ficat a les gotetes
perquè donés aquest sabor i aquest olor.
Per tant, són pètals de rosa húngara?
Sí, podria ser que sí.
Oh, hi ha aquí l'exotisme.
Això ja fa pensar que us moveu al món
no només portant l'essència de la rosa,
sinó portant la cervesa a Rosita,
a algun lloc més enllà de Tarragona,
després d'un any.
Sí, ara estem en contactes amb un australià
que ja s'ha demanat que vol que li enviem rosites.
I ara estem amb aquest impàs
que, clar, a sortir fora de Catalunya
i fora, diguéssim, d'Espanya,
hem de canviar l'etiqueta en castellà i en ingles.
Ah, clar, que vosaltres rotuleu en català, lògicament.
Ara, com podràs veure,
els orígens els mantenim encara que estigui en castellà.
Cervesa rossa de gust i perfum molt subtil.
El seu procés d'alta fermentació sobre el pòsit refermentat en l'ampolla
li dona una fina amargor, elegant i molt refrescant.
És així.
A sota ja està en castellà.
Sí.
Perfecte.
Abans que se m'oblidi, a més, heu signat un conveni,
ja vam donar la notícia,
amb la candidatura a Tarragona 2016,
apostant per temes de ciutat.
Apostant, com volíem del principi,
de ser una part de la ciutat de Tarragona i de la comarca.
S'ha vingut bé per poder,
ara que sortim fora de la comarca de Tarragona i Catalunya,
aprofitem per recolzar Tarragona Cultural 2016.
Recordem que la planta està al Cuvé.
Alguna vegada heu fet jornada de portes obertes.
La gent ha pogut veure com feu la cervesa.
A tu encara t'esperem, però bueno.
Bé, quedem un dia,
però us puc acabar amb les existències?
Jo no m'arriscaria.
Me'n penso que no, tu ja pots vindre.
No, no, acabaríem amb les existències, segur.
Escolta, la resposta a la ciutat està sent molt bona.
En un any ja es pot fer una mica de valoració.
Sí, les perspectives se continuen mantenint com a primer dia.
Hem vist que el resto de Catalunya,
sobretot Barcelona, ha respost molt bé.
Lleida i Girona també, no tant com Barcelona,
però estem prou contents.
I el que també s'ha cridat molt l'atenció
és la resposta que hem tingut dels llocs que ara actualment
estem subministrant com són València, Castelló, Madrid i Galícia.
Les persones que comencen a consumir Rosita,
ja no dic tant aquí Rosita, aquí a Tarragona,
sinó quan va a fora,
comencen a tenir també aquest concepte de cervesa
que més aviat copa,
que no allò d'una canya ràpida,
sinó de copa, de seure,
d'una cervesa allò per prendre-te-la
en un bon moment del teu dia.
Sí, això és el que al principi vam parlar
que és una cervesa per prendre-la en tranquil·litat
i amb una companyia.
Heu creat un bon perfil, doncs, eh?
Sí.
Aquesta Rosita, aquesta senyora està triomfant.
La podem trobar a Tarragona a dia d'avui
per celebrar el Sant Jordi,
pastís de Sant Jordi de Conde,
la cervesa Rosita, on la podem trobar?
La podeu trobar als mateixos puestos
on se troba la Rosita actualment.
Allà la tindreu ja de vostè posició.
A veure, no ens posarem dramàtics,
només un momentet,
però algú pot pensar que fa un any
es va posar en una campanya molt intensa,
molt bona acollida per part de la ciutat.
Tothom estava molt content
que tinguéssim aquesta bebuda a Tarragona,
però no ha estat un any fàcil.
No, perquè de moment l'únic que hem fet
és pagar, pagar, pagar.
És el que t'anava a dir,
que aquí hi ha molta voluntarietat, eh?
I encara no hem tret cap, diguéssim,
no s'ha pogut veure cap benefici.
Esperem que ja en la campanya que ve d'estiu
ja podrem començar a veure els beneficis,
però bé, això ja sabíem de principi
que era una aposta, una aventura,
que teníem la certesa
que el producte era de qualitat
i l'acollida havia sigut bona
i era qüestió de tirar endavant.
Clar, la vostra competència
són grans multinacionals.
No és com un altre producte
que esteu de tu a tu,
sinó que vosaltres esteu competint
com firmes que es dediquen a la cervesa,
que són grans multinacionals,
en grans campanyes mediàtiques.
Per tant, la vostra aposta
ha d'anar per un altre lloc, no?
Per aquest toc personal.
Una mica és per agafar el nicho de mercat
que les grans cerveceres no tenien
o no havien buscat.
Una cervesa, diguéssim, artesana
amb un públic que no vol la cervesa
del que sempre havíem parlat
de la barra o del xiringuito,
sinó una cerveseta que sigui atractiva
per la gent, per seure's i prendre's tranquil·lament.
Jo crec que va quedar clar
l'última vegada que vam parlar amb el Pep,
que va ser justament quan vam fer
la jornada de portes obertes,
que ni servidora ni aquesta ràdio
té accions, però que apostem molt,
que ens agrada moltíssim la Rosita
i que li fem molta propaganda,
però a més la fem perquè ens agrada fer-la.
Vull que confirmis que no tenim accions
perquè ja m'han arribat comentaris
ja saps com és aquesta ciutat.
Del primer dia que li vam oferir accions
però no va bloquejar ella.
No tinc diners, no tinc diners
i com que només perdeu, que no guanyeu,
el dia que comenceu a guanyar un euro
jo m'apunto d'accionista.
A veure ja t'agafarem.
No, no, a veure, hem tingut,
per tant, pel públic general,
com a migració, una gran acollida
i nosaltres hem sigut uns dels que més
s'havien apollat per això,
per la qualitat,
perquè ser d'aquí a Tarragona
i haver pogut estar al costat nostre.
El que és veritat,
i el Jordi Sorinia, aquest d'aquí,
no sé si opina igual,
perquè ell no és molt bebedós de cervesa,
no ho sé.
Una miqueta.
Una miqueta.
En moderació com s'ha de fer en aquesta vida.
Però el que sí que és cert és que,
a vegades diu, mira, clar,
com que són coses de Tarragona,
aquesta cosa d'una mica jovinista,
a vegades de defensar l'OT,
o sigui el que sigui,
però a veure, jo diria que,
primer et fa gràcia que és de Tarragona,
però després quan la tastes dius,
no, a veure,
no pots anar oferint una cosa
o parlant bé d'una cosa
si el producte no és bo
i el producte és boníssim.
i el producte és bo
és ideal per fer una copa llarga,
podríem dir això,
o sigui,
no es tracteix de fer una cervesa ràpida
de xiningutu,
com deia el Pep,
si tens ganes,
i a mi,
ja particularment d'aquesta cervesa,
normalment les cerveses no s'oloren,
Pep,
s'olora el vi,
però aquesta cervesa sí que la pots olorar
i gairebé podríem dir que l'has d'olorar,
no?
Acabo de fer un glob i m'ha quedat...
Perdó,
és que m'havia apartat el micro
per fer el glob.
És tremendo.
M'ha quedat un gust al Palada de Roses?
Joan Maria,
què?
Es nota la rosa.
És que és al·lucinant.
Jo quan ho he dit aquest matí,
m'he dit la cervesa de roses,
però Déu n'hi do,
és impecable.
Ens comporta aquesta cervesa
una cerimònia extra
del món de la cervesa.
Sí, sí,
això és per posar-la a taula
i tranquil·lament amb el pastís,
anant saborellant i tranquil·lament.
I com quedem avui si posem una ampolla?
A més,
el disseny de l'ampolla és molt xulo.
Què has dit abans,
que no és ampolla de cava?
A veure,
això vam estar indagant
i amb el conveni que tenen les caves
no pots posar qualsevol olícol
que no sigui cava
amb una ampolla típica de cava.
Ara,
aquí hi ha els seus reconects
que pots tu agafar
amb una ampolla
que ben bé
que és de cava
però no és la tradicional de cava.
I vam agafar el disseny aquest
una miqueta
vestint a la rosita de negre.
De negre,
amb una tonalitat àmbar
molt fosca,
amb un coll
molt estilitzat,
com ella mateixa.
Com ella mateixa.
Aquesta senyora és guapa,
les coses com siguin.
Pep,
tens pressa?
No, no.
Ens agradaria brindar amb tu
al final del programa
però deixa'm que parli amb la Lourdes
que estan deixant llibres pel món
sueltos amb el Book Crossing.
Com ha anat aquesta experiència
o com va, de fet?
Doncs francament bé,
ara encara estem
en ple Sant Jordi
per dir d'alguna manera també.
Hi ha hagut un bon ritme
d'intercanvi de llibres,
és a dir,
que molts professors,
molts alumnes
han anat a fer Book Crossing
i el que passarà
amb aquests llibres
tal com és la filosofia
d'aquest moviment
ho sabrem més endavant.
És un moviment apassionant.
Jo el trobo apassionant
que tu alliberis un llibre
en un lloc determinat
i que aquest llibre
d'aquí un any
estigui a Austràlia,
estigui a Latinoamèrica,
un llibre que és una cosa
molt personal,
que la puguis portar
a tot el món,
jo trobo que és magnífic.
Sí, és com una mena
de generositat també,
no?,
d'intentar compartir
el que t'ha agradat
aquest llibre,
bàsicament és això.
És el Book Crossing
entès com a tal
el que feu des de l'Institut.
I què us motiva a fer això?
Aviam,
inicialment nosaltres
ja teníem com un dels objectius
d'aquest any
el fet de potenciar
una mica la biblioteca
i llavors buscavem
iniciatives
que fossin una mica
engrescadores.
Sí que és veritat
que la idea inicial
va ser senzillament
fer un intercanvi
de llibres per Sant Jordi
entre professors i alumnes
ja a la zona
de la biblioteca.
Però al sentit
per la ràdio
d'aquest moviment
doncs vam entrar a la web,
ens va resultar
molt estimulant
i vam dir
per què no muntem
una mica així
d'una manera
més organitzadeta
i vam demanar
ser zona oficial
Book Crossing.
I això com es fa
entrant a través
de la web,
que hi ha una web oficial?
Tenim per aquí,
sí, bueno,
després la buscarem
que ens expliqui la d'aquest.
Bé,
és la
www.bookcrossing.spine.com
Hi ha fòrums,
hi ha de tot,
hi ha de tot,
és molt completa.
Com s'allibera un llibre,
a l'Urdes?
Doncs,
senzillament,
aquell llibre que tenim a casa
que volem compartir,
senzillament,
o fins i tot,
jo què sé,
que ens ha tocat
per una herència
i no el volem tenir
a la prestatgeria de casa,
doncs només es tracta
d'entrar en aquesta web,
registrar-lo,
assignar-li un número
que et ve donat
i pegar-li una etiqueteta
o escriure el número
amb llapis
dins de la primera pàgina
i ja deixar-lo abandonat.
I on el deixes?
On vols?
Sí,
el pots deixar allà on vulguis.
A la web tens que dir
on el deixes
i hi ha unes zones
que són com més tradicionals
de deixar llibre.
Aquí a Tarragona,
per exemple,
hi ha zones ja
per fer book crosser?
Sí,
habitualment el que trobem
és que hi ha moltes zones
com per exemple
cabines telefòniques
o bancs de la Rambla,
zones així.
Tinc entès que també
molts lectors
el que fan és escriure
alguna cosa,
algun missatge en el llibre
i després a mesura
que va canviant de mans
avui ho vas llegint
i veus de quina manera
i per quines mans
han anat passant.
Sí, sí,
és el que té potser de gràcia
aquesta universalitat
del llibre
que va corrent
i bé,
a més,
la comunitat catalana
de book crossers
és una de les més àmplies
que hi ha
i bé,
des d'aquí
encoratge a tothom
a animar-se
a venir a l'institut
a fer book crossing
o allà on trobi un llibre
amb aquesta etiqueta posada.
Neu alliberat molts
al Capipolis?
Doncs jo et diria
que avui
més de 50.
Són molts llibres, eh?
Sí, sí,
avui hem alliberat
més de 50.
I recordes algun títol?
Doncs des de,
a veure allà,
des de llibres
darrers
de...
ara no...
de Lirving
Sí, sí.
o fins i tot
de poesia
de Martí Pol
he vist algun també,
llibres de Carme Riera,
en fi,
hi havia de tot, eh?
Hi havia llibres infantils
d'aquests
d'aprendre a llegir,
és a dir,
que la gent ha portat
de tot.
i els llocs
on els heu alliberat
més o menys?
No, els hem alliberat
a la mateixa biblioteca.
A la mateixa biblioteca.
Sí, sí, sí.
Allà quedarà ja estable
una zona web
bookcrossing
que des d'aquí
convido a tothom
a passar-hi quan vulguin,
estar sempre oberta
a el que diem
horari lectiu,
és a dir,
de vuit i mitja del matí
fins a cinc de la tarda
tots els dies lectius,
i el qui vulgui
allà pot anar
a buscar llibres,
a caçar llibres
que diuen els bookcrossers
o a deixar-ne els seus.
Jo ho trobo apassionant.
Tu has fet
de caçadora de llibres?
Sí, sí.
I com ha anat l'experiència?
Doncs bé, bé,
molt bonica.
És molt bonica.
Què has fet?
On has anat?
D'on l'has tret?
A veure,
inicialment,
ara estem entrant
en això,
jo també,
però sí que és veritat
que si tu entres
a dins de la web
pots buscar
fins i tot per títol,
per autor,
pel que vulguis,
i anar a les zones
més específiques.
Clar,
és una biblioteca planetària,
directament.
Sí, sí.
Jo, mira que m'estic pensant,
dic,
vaig a buscar un castig
i no sé,
per exemple,
Amsterdam,
i me'n vaig amb l'excusa
que vaig a buscar
el llibre que busco
només està Amsterdam,
per posar un país
i una ciutat,
millor dit.
També hi ha sistemes
perquè te'ls enviïn,
però ja li treus la gràcia.
Pep,
havia sentit a parlar
del bookcrossing.
Sí,
però no tant
com ara m'estava explicant ella.
Bé que és un món
un món apassionant.
Sí, sí,
molt bonic.
Més enllà de la lectura
del llibre, no?
Sí, sí,
jo crec que és tot això
que va lligat
al món compartit,
no?
Al web 2.0,
etcètera,
tot el que és compartir coses.
I si parlem
del marc educatiu,
estrictament,
això és un estímul
a la lectura
pels joves?
Esperem que ho sigui,
aquesta és la nostra idea.
Penseu que a l'institut
bàsicament tenim,
a banda de tenir
alguns grups
de batxillerat,
sobretot tenim
gent de cicles formatius
i els currículums
dels cicles formatius,
per dir d'alguna manera,
no estan orientats
a la lectura
i és un àrea
que quedava una mica pobra.
Per tant,
nosaltres,
la nostra idea
és estimular
l'utilització
de la biblioteca
i la promoció
de la lectura,
a més de la promoció
de les noves tecnologies.
Jo,
si no ho tinc malentès,
va sorgir
de gent
que es dedicava
al món de la informàtica
des d'un punt de vista
comercial
i que van pensar
que els seus coneixements
i que tot el seu potencial
també el podien fer
per servir
per alguna cosa
al turista.
Ja ens guanyem la vida
amb una sèrie de webs
i una sèrie de temes.
Per què no aprofitem
aquest potencial
per fer alguna cosa gran?
I això és molt gran.
Sí, sí,
és molt gran.
En tots els sentits.
Penso que hi ha
gairebé 700.000
bookcrossers
al món
i en llibres
alliberats
4 milions.
Els números són tremendos.
Fins i tot
hi ha algú
que ha fet alguna novel·la
a partir del fenomen,
no?
Del viatge
que fa un llibre,
no?
Són coses
que realment apassionen.
Alliberar
ampolles de Rosita
no, no?
De moment no.
Si de cas
ja podrem arribar
a un conveni amb ell
i fer...
Llibre i cervesa.
Llibre i cervesa.
Alliberar res no,
però ara crec
que teniu pensat
començar a exportar
una mica.
Sí,
el que havíem parlat
amb ella
que era
d'un exportador
australià
que s'ha demanat
que li fletéssim
un container
de Rosita
cap allà.
A Austràlia
també hi ha
una bona comunitat
de bookcrossers.
Podem aprofitar
i enviar llibres també.
Podem anar
les dues
al container.
Ens col·loquem...
Jordi Betz?
Sí, ho veient.
Només les dues
i la resta.
No, vine, home, vine.
El Joan Maria
també el deixem venir.
Només faltaria.
Tot el curs
tindreu aquest espai
a la biblioteca.
De moment permanentment,
no fins que acabi el curs,
sinó que la idea
és mantenir-ho.
I sobretot cal subratllar
que no és un tema
adreçat als estudiants
del Calípolis,
sinó a tota la ciutadania
en general.
No, és obert, és obert.
Per tant,
a través de la pròpia plana web
de Procrossing
o la web de l'institut.
Sí, sí, sí.
En principi,
allà ens teniu per
intercanviar llibres
o senzillament
agafar-los.
No cal intercanviar-los.
No, és magnífico això.
L'Urdés, enhorabona.
Molt bé, gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Pep, esteu aquí a la Rambla
amb un estant.
Bé, estem aquí
al costat vostre
la competència
i després estem
a Casa Quadres.
Com l'any passat,
gairebé?
Una mica,
som bastant adicionals
i mantenim
el de cada any.
Home, és que a més
no ens hem de despistar, no?
Sí, això és.
Què tal la gent que s'acosta?
Quins comentaris us fan?
Us pregunten?
A veure,
estan molt sobtats
per allò de la cervesa
perquè com és la primera cervesa
que s'ha fet a Missó
doncs una mica
el que tu has notat
que si té aquesta bola rosa
que si fa aquesta bola rosa
una mica la gent
no és escèptica
però una miqueta
davant de la novetat
està una miqueta
preguntant
a veure si és veritat
que se sent
i se pot tastar
aquesta cosa rosa.
Però se sorprenen
el mateix que ens ha passat
a nosaltres
que ens ha deixat
absolutament sorpresos.
Pep, enhorabona
a tota la colla
de socis que sou.
Gràcies per la vostra part.
Esperem que hi hagi rendiment
perquè no només
es viu d'il·lusió
en aquesta vida.
Això esperem
perquè si no l'any que ve
no ho veurem.
Que la Rosita
no només sigui
un símbol
diria jo
de la ciutat de Tarragona
cap al món
sinó que també sigui
un negoci rendible
perquè això ens garantirà
que tindrem en Rosita
per molts anys.
L'any que ve
de què la farem?
A veure
l'any que ve
encara no ho sé
el que sí que la farem
és perquè
per motius de lligar
amb el Covert
i perquè l'alcalde
està emparrat
en què li fem
per la festa d'octubre
que fan una festa
bandolers
li farem una cervesa
amb gus d'avellana.
imparables.
Cervesa amb gus d'avellana
no dubto que serà boníssima
per això de la Rosa
escolta
aquí
heu anat
però al límit
brindem
brindem
tots
Joan Maria
està aquí a una banda
l'Anna Plaza
també
que està treballant
perquè han d'entrar
a l'informatiu
d'aquí un moment
Lourdes
Jordi
Pep
i per tots els oients
en tot cas
Lluís Comas
que està als estudis
el Jaume
la Judit
que tot el matí
han estat aquí
donant suport
a aquest programa
i sobretot
pels companys i companyes
que a la tarda
continuaran en directe
des de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
que avui està
on ha de ser
a la Rambla
l'escenari natural
de la Diada de Sant Jordi
avui hem parlat
amb moltíssima gent
hem començat
en recordes
eren les 10 del matí
i ens visitaven
un grup de nois i noies
del CEIP
de Pràctiques
de Tarragona
han recitat poemes
en directe
sense nervis
impecables
amb una tranquil·litat
una mica vejable
hem escoltat
Joana Raspall
hem escoltat
Glòria Fuertes
hem escoltat
en fi
moltíssims poetes
hem tingut representants
del món
els casals catalans
escriptors
escriptores
voluntaris
per la llengua
que no podia faltar
una cita com aquesta
i acabem el programa
de la millor manera
que ho podem fer
brindant
amb la cervesa
Rosita
Gràcies a tots vostès
per acompanyar-nos
no deixin de sortir al carrer
que escoltar la ràdio
està molt bé
però si sacrifiquen
la ràdio
per sortir al carrer
nosaltres encantats
de la vida
ens trobem demà dijous
com sempre
a partir de les 7 del matí
a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
bona d'na
I
bon dia
deторы
i
i